COSME MODOLELL

DELS CIGRONS D'EN FRAGA ALS OUS DE L'ALBIOL

2011-09-28T18:30:00.003+01:00

Verge Santa, quina mania tenen els líders de la dreta reaccionaria i cavernícola del nostre país de jugar amb les coses de menjar!

Fa uns anys en plena transició a la democràcia, a l’hemicicle del Palau de la madrilenya Carrera de San Jeronimo, la veu de tro de Fraga Iribarne, proclamava als quatre vents que les xifres macroeconòmiques no tenien interès pels ciutadans, si no que l’únic que els preocupava era el preu dels cigrons. Fet que va ser motiu d’una munió d’articles a la premsa de l’època i punt central dels comentaris dels tertulians de les ràdios i dels noticiaris i magazines de la única cadena de televisió que en aquells moments hi havia. El fet va tenir tanta ressonància que fins i tot la Trinca, a la lletra d‘un pasdoble que dedicà al personatge, hi feia referència destacada.

Uns anys més tard, el que avui es flamant alcalde de Badalona, en una campanya electoral, es va dedicar a repartir iogurts gratuïtament entre el personal dels barris perifèrics de la ciutat. Algú em va dir aleshores que un parent seu, (l’avi potser?), destacat directiu de l’empresa Danone, li havia facilitat unes partides de productes a punt de caducar, o que acabaven de passar la data, perquè ell pogués practicar el populisme més descarat, deixant entendre arreu de l’estat, que a Badalona era una ciutat on es passava gana (la voluntat d’Albiol de perjudicar la imatge de Badalona, ja ve de lluny).

També recordaran vostès amics lectors, en els anys del anomenat “Aznarato”, la ministra Celia Villalobos, quan l’assumpte de les vaques boges, talment com una “maruja” explicava receptes per fer el brou sense vedella, amb els ossos “del espinazo”.

Aquests dies a Badalona, l’inefable alcalde Garcia Albiol, en una entrevista a Ràdio Ciutat de Badalona, (avui per avui, “la seva”), recupera la vella tradició dels populars de jugar amb les coses de menjar, anunciant amb bombos i platerets, que revisant els papers llegats per l’anterior govern municipal, ha descobert unes factures d’ous al exorbitant preu de 2,20 € la dotzena, que resulta l’ajuntament havia adquirit a través del seu departament de Serveis a les Persones, per atendre el proveïment dinar i sopar als ciutadans amb disminució psíquica, d’uns pisos tutelats, que creats per ASPANIN, l’ajuntament administra.

Senyors l’escàndol està servit, el Cas Gürtel una minúcia, el Cas Palau una bajanada, al costat d’aquesta gran corruptela que ja es coneix a tots els racons del planeta com el Cas dels Ous de l’Albiol.

Deixant apart que amb aquestes declaracions l’alcalde ha demostrat que no va mai a comprar, i no sap que una dotzena d’ous de qualitat es paga avui fins i tot a 2,40 € la dotzena, als ciutadans ens entra el dubte si el batlle considera, que els disminuïts psíquics no mereixen una bona qualitat en els aliments, o potser el l’afany de cercar corrupció en les accions del govern anterior no li fa res posar-se en el ridícul més espantós; tant en un com en altre cas, com a ciutadà començo a preocupar-me, doncs de cap manera vull que Badalona acabi convertida en la Marbella de Gil i Gil, com veig que esta fent aquest senyor.

Si busca corrupció que miri primer a casa seva que segur en trobarà i molta, i si la seva intenció és inventar escàndols irreals per tapar la seva ineficàcia, no dubti ni una mica que ben aviat se li veurà el “plumero”, com en el cas de la prohibició de venda d’alcohol en certs comerços entre les 10 del vespre i les set del matí, que ha resultat fora de la legislació actual, o el treure els ajuts a immigrants que contradiu la llei d’estrangeria que el govern Aznar va instituir.

De totes maneres, potser algú li hauria de recordar a Garcia Albiol, que la gent seriosa mai no juga amb les coses de menjar, ni les pròpies ni les dels altres.

Article Publicat a Diari de Badalona de data 23/09/11

EL PRIMER INTENT, PERÒ EN VINDRAN MÉS

2011-07-12T11:51:00.002+01:00

El proppassat dia 29 de juny es va celebrar un ple municipal extraordinari, on el batlle Albiol, amb dos únic punts a l’ordre del dia, el primer: Ratificar el caràcter d’urgència de la present sessió. i el segon: Aprovar la celebració de la festa de correbous organitzada per l’AV de Sant Joan de Llefià -Gran Sol els dies 16 i 17 de juliol de 2011 i delegar a l’alcalde la facultat d’aprovar la celebració de les festes tradicionals amb bous sense mort de l’animal (correbous) per a anys successius, intentava aconseguir matar dos pardals amb un sol tret.

Quan encara no ha fet la feina que gairebé tots els consistoris de Catalunya, ja han fet, com és la de portar a aprovació el cartipàs municipal perquè la màxima institució local comenci a funcionar amb tota normalitat; com va quedar patent amb la imatge amb ell sol a la taula presidencial, doncs els tinents d’alcalde que l’han d’acompanyar encara no han estat nomenats; i sense perspectives que ho faci aviat, ni tant sols ha insinuat una data; seguint el seu instint populista, situa per davant de tot el tema del correbous de Llefià, com si d’una qüestió de vida o mort es tractés; a la par que argüent “qüestions d’eficiència” pretenia assumir com alcalde, facultats que la llei expressament atribueix al plenari municipal. Bé haig de dir que no se si aquesta proposta la feia des de un poc esperit democràtic, tornant a vells costums anteriors a l’any 1975, o que pretenia de manera sibil•lina posar en un compromís, al principal partit de l’oposició, els socialistes, que per raons més que evidents s’inclinarien a votar sí a una autorització de les festes, però per sentit democràtic no estarien còmodes facultant a l’alcalde per prendre aquestes decisions en edicions successives.

Finalment, sembla que les pressions fetes abans del ple des de les files socialistes, pressions a les que s’hi va afegir CiU, van aconseguir que el batlle Albiol, s’avingués a retirar la segona part del punt segon; davant el perill que una votació contraria deixés el barri sense festes de “vaquillas” per primera vegada en la seva història, i fos ell qui quedés en evidéncia davant la impossibilitat de justificar una alcaldada com la que pretenia fer.

El batlle Albiol en el seu discurs, no es va estar de practicar una qüestió que sembla serà norma els propers quatre anys, com és la de carregar contra el govern anterior, a qui va acusar de haver deixat passar tres plenaris, sense abordar la qüestió; doncs sembla ser que els organitzadors de la festa, l’Associació de Veïns Llefià Gran Sol, ja havien presentat la sol•licitud del permís el mes de Març; quan tothom amb dos dits de front pot intuir que abordar una qüestió d’aquest tipus en ple procés electoral no era pas el més convenient.

És així doncs que un total de 22 regidors, dels 27 que composen el consistori, van aprovar la celebració de la festa, 3, els de Can Comunista ho feren en contra amb els coneguts arguments antitaurins i 2 Convergents es van abstenir, fent bona la llibertat de vot que el grup CiU, havia atorgat als seus membres.

Aquest cop l’alcaldada es va poder evitar, però ho podrem fer sempre així durant els propers quatre anys?

Tot això passava la tarda del dia en que de matinada en un carrer del Barri del Centre, uns brètols cremaven un contenidor d’escombreries i un cotxe que hi havia aparcat just al darrera, causant, com és natural, gran alarma entre el veïnat que per uns moments va veure perillar els seus habitatges; fet que en aquest barri no passava des de feia molts i molts anys.

Aquell dia i mentre els serveis de neteja, retiraven les restes de l’acte vandàlic, alguns veïns es preguntaven si amb el fet hi tindria quelcom a veure, l’acció policial sobre el “Mercat de la Misèria” que s’havia portat a terme el dia anterior, o era un desafiament directe a la major presencia policial al carrer que el batlle Albiol, preconitza dia a dia, des que ha assolit l’alcaldia.

Aquests eren comentaris del veïnat, però a mi la pregunta que més m’intriga és: En el cas que es descobreixi l’autor o autors d’aquest acte, que els hi farà Albiol si resulta que no són rumanesos?

"L'OPOSICIÓ QUE MANA"

2011-07-05T16:44:00.004+01:00

Ja fa molts anys, quan els ajuntaments no es triaven per elecció democràtica si no per la voluntat omnipotent d’un governador civil, molt afecte al règim de “democràcia orgànica” que amb mà de ferro dirigia un “Glorioso Caudillo”; Una persona que aleshores ja comptava amb molta experiència, em deia, amb veu baixa, i en lloc discret: “Mira noi, per ser polític en aquest país, la primera gran virtut, que s’ha de tenir, és ser un gran i bon mentider; has de ser capaç sense posar-te vermell de dir avui que la paret és blanca, i demà que és negra sense ni tant sols parpellejar”. Jo sempre havia pensat que estava carregat de romanços o que ho deia fent referència a la particular situació de dictadura que el país es trobava, i on per part dels polítics, amagar la realitat i mirar de treure’n tot el profit que podien, fins i tot per una majoria, que per por no gosava a obrir boca, era el més normal del mon.

No va ser fins a l’arribada de la democràcia, quan el meu amic ja havia traspassat, que em vaig adonar de la molta raó que tenia, alhora que les seves paraules transcendien de l’època en que havien estat pronunciades i potser fins i tot adquirien un valor més intens; doncs per principis en una democràcia, el poble, que en teoria és sobirà, no tolera la mentida dels qui pretenen ser els seus representants i els acaba condemnant a l’ostracisme. Però arribats aquí, no van passar ni quatre anys del nou regim que em vaig adonar de la gran habilitat d’alguns ministres i alts càrrecs electes, que com si fossin deixebles avantatjats del badaloní Li Chan, canviaven el color de la paret sense fer servir pinzell, corró, o ni tan sols pintura.

Sempre havia cregut que els que actuaven així ho feien des de la distància, vull dir des de les altes institucions de govern de l’estat o autonòmic, i que això no es podia fer des d’un ajuntament, per raó de la proximitat amb els ciutadans, talment com als mags se’ls fa molt més difícil amagar la trampa quan tenen al public a la vora. Però sembla ser que avui a Badalona hi ha qui es creu Juan Tamariz, un dels números 1 de la màgia de prop, i ara ens vol convèncer que està complint fil per randa el que va dir a primers de maig i va repetir nombroses vegades durant la campanya electoral la idea: “Que no serà per mi que Albiol governi a Badalona, perquè l’alcalde de Badalona seré jo”.

Desprès que els resultats del 22 de maig no s’ajustessin ni una engruna a les seves previsions, i des de les més altes esferes del Palau de la Plaça de Sant Jaume s’emetessin les ordres oportunes per garantir l’aprovació dels pressupostos de la màxima institució catalana, la cosa es gira com una mitja, i ara resulta que el pacte de govern amb els socialistes que havia funcionat tant i tant bé, ha resultat ser un desastre, i que aquell que fins fa poc era un racista i xenòfob impresentable, té una multitud de coses bones que coincideixen plenament amb el programa convergent; a més a més de fer una lectura dels resultats molt i molt esbiaixada, dient que els ciutadans el que volien tant a les eleccions autonòmiques com a les municipals, era foragitar els socialistes del poder i per això en les primeres van guanyar ells a Badalona i en aquestes el PP.

El passat dissabte dia 11 de juny, votant per ell mateix, obre la porta de l’alcaldia a Albiol, i comencen a aparèixer missatges al Twitter i Facebook, on en fa responsable és el PSC per haver perdut a 31 barris de 34, exactament els mateixos que CiU. Pocs dies desprès garanteix al Partit Popular, un mínim recolzament per garantir una certa governabilitat de la ciutat, al punt que accepta la regidoria del districte primer i comença a posar condicions al nou govern, condicions que sorprenentment coincideixen gairebé fil per randa amb les que el PP proposa; tot i això Falcó segueix dient que CiU a Badalona és a l’oposició, encara que jo hi afegiria: “a l’oposició que mana “

No és bon màgic en Falcó, doncs l’engany se li ha vist de lluny, i sobretot els seus votants, davant del quals la seva imatge de líder ha acabat per terra. El meu amic des de l’espai infinit, quan mira a Badalona, es deu fregar les mans repetint amb insistència, jo ja ho deia!

Article Publicat al Diari de Badalona de data 23/06/2011

A EN COSME.....NI CAS!!!

2011-06-22T10:10:00.003+01:00

Quan durant la campanya electoral, el Twitter bullia de missatges amb l’etiqueta #Badalona, el meu amic Cosme Modolell, va insinuar que possiblement Falcó no deia la veritat quan es presentava com a garantia que el Partit Popular, aquell que va recórrer davant del Tribunal Constitucional l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el del discurs de la xenofòbia i el racisme, y aquell que durant quatre anys no ha fet altra cosa que cercar l’enfrontament entre els ciutadans, arribés a governar mai a la nostra ciutat. Un Falcó gairebé irat, responia a la insinuació amb un rotund: “A en Cosme ni cas; ja ho he dit per activa y per passiva que no pactaré amb el PP”.

En Cosme que ja té una edat i un bon sac d’experiència no va contestar la missiva, segons em va explicar, per dues raons: la primera que en el fons del seu cor desitjava equivocar-se, i la segona que per la dita castellana, “Por la boca muere el pez”, si les coses anaven maldades la veritat resplendent acabaria per donar-li la raó.

Els resultats electorals del 22 de maig, van resultar sorprenents per a molta gent i em sembla que sobretot per en Falcó, que poc es podia imaginar que en el termini de tant sols sis mesos, tretze mil badalonins canviessin el vot convergent per altres opcions. Hom suposa que els càlculs de Falcó, passaven per un empat a regidors entre PSC i PP, a 9 posem el cas, mentre que ell en trauria 6, per 3 els d’Iniciativa, situació que li hauria permès pressionar els socialistes perquè li cedissin l’alcaldia, sota l’amenaça de fer entrar el PP al govern. Aquesta circumstància li hauria permès a més a més fer-se fort davant les pressions de les altes esferes del seu partit, i fins i tot gosaria a dir d’impedir el canvi de cromos.

La realitat però ha estat ben diferent dels càlculs de l’ínclit Falcó, el PP i els Socialistes no han empatat, i ell en lloc d’un de més n’ha tret un de menys, circumstància, que li fa del tot impossible jugar a la p..... i la Ramoneta, com pensava, deixant-li només una opció, si volia mantenir la seva promesa, com era un pacte a tres PSC, CiU i ICV, que barrés el pas de l’alcaldia a Garcia Albiol.

Si be fa quatre anys, i jo em pensava que per anteposar els interessos de la ciutat per davant dels partidistes, Falcó es va avenir a un Pacte amb el PSC i ERC, pacte que tothom amb dos dits de front, reconeix ha funcionat gairebé a la perfecció Ara s’hi ha negat en rodó, tot i que els de Can Comunista, per facilitar les coses s’oferien a recolzar el govern sense entrar-hi, i etziba les mil pestes acusant injustament al pacte del 2007, de la pèrdua del regidor. Vull pensar que la seva posició de debilitat li ha fet acceptar el canvi de cromos que des de les altes esferes convergents se li proposava, i així dissabte passat, votant per ell mateix, va consumar que la tercera ciutat de Catalunya sigui la punta de llança de la dreta espanyolista més reaccionària, en la conquesta d’aquest nostre país.

Els temors del meu amic Cosme s’han acomplert totalment, tot i els esforços fets pels socialistes i els de Iniciativa perquè no fos així; a més a més i a fi i efecte que no en quedi el mínim dubte, Falcó ha acceptat del PP la regidoria del districte primer, segons diuen en contra fins i tot de la voluntat del seu soci de Coalició UDC.

Imagino que la carrera política de Falcó a la ciutat s’acaba aquí, més ben dit penso que cap allà el mes de novembre o desembre desprès donar el seu vot favorable al cartipàs municipal y als pressupostos per l’any que ve, Falcó farà una discreta sortida, vers a un càrrec lluny de la ciutat, com a compensació dels serveis prestats, temps suficient perquè CDC a Badalona trobi un nou líder, una persona prou dòcil que segueixi mantenint durant quatre anys en Garcia Albiol a l’Alcaldia. Mentrestant però en Falcó segueix piulant com a bon ocell, però sóc potser ara jo qui hauria de dir “A en Falcó ni cas”.

EL GOVERN DELS "MILLORS"

2011-05-17T15:29:00.001+01:00

Els catalans ens hem tornat a deixar enredar per un nacionalisme noucentista, que ha tingut la virtut, de saber aprofitar en benefici propi, les urpades que els nacionalismes, espanyol i català, de la dreta i de l’esquerra, va procurar al govern que presidia el socialista José Montilla.

Si fan una mica de memòria estimats lectors, ben aviat s’adonaran, que el Tripartit, sobre tot en la seva darrera legislatura i ja des de l’endemà de la seva constitució, va haver de resistir els furibunds atacs, no tant sols de la dreta nacionalista catalana de CiU, com de la dreta nacionalista espanyola del PP si no també de tot un sector del PSOE, que encara no ha entès que la fórmula federalista segueix essent la més vàlida per articular la qüestió territorial en l’Espanya del segle XXI.

El PSC com a força dominant del Govern Catalanista i d’Esquerres, tot i els entrebancs, havia aconseguit capgirar una situació de les relacions governamentals entre Catalunya i Espanya, que per obra i gràcia de Jordi Pujol, havia esdevingut gairebé intrínseca en la manera de fer dels catalans, com era l’anomena’t mercantilisme, consistent en aprofitar la debilitat i la necessitat del govern d’Espanya dels vots de la formació nacionalista, per obtenir unes hipotètiques rendes o avantatges, deien, per a Catalunya. Ja en la legislatura que presidí Pasqual Maragall, la situació es va capgirar, i l’afany de col•laboració va venir a substituir el toma i daca, descol•locant fins i tot, a aquells que dins del socialisme espanyol, ho aprofitaven per remenar entre la porqueria de l’anticatalanisme a Espanya.

No els ha calgut ni cent dies al govern de CiU, actual a la Generalitat de Catalunya, per retornar a la política d’enfrontament i duresa amb el govern de Madrid, tal i com ja anunciaven en la seva campanya electoral, i que sembla ser ha estat la clau perquè molts catalans, tornessin a caure al parany. Però els passa que van errar en el càlcul, i que aquests vots de CiU que per el PSOE havien d’esdevenir imprescindibles per aguantar fins al final de la legislatura, no ho han estat de cap manera a partir del moment que els socialistes espanyols han trobat recolzament, en el PNB i CC i no els cal suportar les exigències dels de la ceba.

Tres fronts han obert en aquests quatre mesos que fa que governen, tres fronts que si enlloc de voler imposar d’entrada, s’haguessin avingut a negociar amb un esperit de col•laboració, estic ben segur ja serien encarrilats pel bon camí.

Diuen que els bon negociadors, de primer s’han de posar a la pell de l’altre, i si vostès estimats lectors, fan aquest exercici, s’adonaran que pel govern de l’estat és molt difícil acceptar de concedir una bestreta de dos anys d’anticipació, de 1.450 milions d’euros a un govern autonòmic, que el primer que ha fet en arribar, és renunciar a ingressar 500 milions en concepte d’Impost de Successions i Donacions. També se’ls fa costa a munt de seguir invertint grans quantitats, per cert molt necessàries a Rodalies, quan des dels alts comandaments de la Generalitat, es diu que a finals de l’any vinent li traurem la concessió a RENFE, per donar-la si cal a la SCNF francesa, mentre que reiteradament es manifesta el desacord amb les condicions del traspàs de rodalies que havia assolit el tripartit; i finalment com volen que no els posin entrebancs amb el tema de les places d’educació, quan ja han manifestat la seva voluntat de retallar l’ensenyament públic, fins als mínims més mínims per afavorir l’escola privada concertada, per cert i ara que hi troben una sortida en aquest tema, aprofitant un subterfugi que ja han emprat els andalusos sense fer massa remor, no se’ls acut altra cosa que posar-se a presumir d’haver “guanyat el pols amb el govern central”.

El portaveu socialista Quim Nadal, quan va plantejar al govern les condicions per donar-li suport fins a les darreres conseqüències en el tema dels fons de competitivitat, ja els hi va dir que era necessària una rectificació a fons del que s’havia fet fins ara, retrocedint en el tema del impost de successions, i de les retallades a sanitat i educació, qüestió que com s’ha vist ben clar l’actual govern de la dreta nacionalista, no està disposat a fer.

Van votar contra els interessos de Catalunya els 25 diputats del PSC fa uns dies al Congrés del Diputats? O potser essent conseqüents, es van negar a votar a favor d’una moció, que en no ser vinculant no obliga i d’aquesta manera seguir mantenint la porta oberta a la negociació amb el govern?

La política mercantilista del Peix al Cove ja va ser un fracàs durant els 23 anys de governs de Jordi Pujol, ara tornem a repetir la historia, fins quan ens entrebancarem amb la mateixa pedra?

UN NOU SHOW DELS AMICS DEL QUIOSQUER I L'OPOSICIÓ

2011-02-23T11:01:00.003+01:00

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Quan hom entrava a la Casa de la Vila, i em trobo a la tropa del quiosquer tamborer, (ex- socialista per expulsió del partit), formada a la Plaça de la Vila al darrera una pancarta on s’acusava a l’alcalde Serra de mentider, ja vaig veure clar que el plenari seria un nou show, on els de l’oposició aprofitarien l’avinentesa per carregar contra el govern prescindint de si la labor que aquest ha desenvolupat, és bona o dolenta per la nostra ciutat, i no em vaig equivocar ni una mica, doncs desprès de la primera ullada al guió que el departament de comunicació del consistori ens facilita, i comprovar que les paraules demanades feien referència a problemes amb un supermercat a la Plaça Trafalgar de Llefià regentat per paquistanesos, a unes millores al Parc de les Muntanyetes i a les obres del carrer Saragossa; les ombres de can Comunista i de Can Popular, s’hi veien amb tota nitidesa.

Com és habitual el plenari va començar passades les sis, desprès que els regidors Convergents i el més llarg de tots només pel que fa a l’alçada ens fessin esperar gairebé cinc o sis minuts, mes de l’instant en que l’alcalde pronunciés la fórmula habitual Sessió Pública.

Com també és habitual en el punt cinquè, referent a una modificació del pressupost, Carme Martinez de Can Comunista, en el seu paper de Senyoreta Rottenmeyer al que ja ens té acostumats, fa una lluïda renyada al govern, a la que el socialista Francesc Serrano respon amb una brillant intervenció, que desmanega la majoria dels arguments de la eco-socialista..

El punt sisè referent a l’aprovació del Pla Municipal del Servei de Biblioteca Pública pel període 2011-2025, presentat per Mateu Chalmeta de Can Republicà, mereix les respostes crítiques de Sonia Egea de Can Popular i Marius Garcia de Can Comunista, que desprès consumir el torn de rèplica, escolten a l’alcalde, que tanca el debat posant el punts sobre les is, a diversos dubtes que els opositors, sobre tot el de can Comunista ha posat sobre la taula.

A les set de la tarda, arribem el Show de les anomenades paraules al poble, que com ja hem dit abans, darrerament estan perfectament orquestrades i conduïdes des dels grups de l’oposició; l’enceta la Sra. Rosa Feltre, pel tema del supermercat dels paquistanesos, li contesta Pablo Hernan, fent referència a una série de lleis que emparen l’activitat denunciada, Carles Sagués de Can Comunista i Albiol de Can Popular, coincideixen en atacar el govern i defensar a la ponent, que ha de ser advertida per l’alcalde, quan aplaudeix i victoreja, les intervencions de populars i comunistes.

La segona paraula té com a protagonista a Juan Ramón Martinez, president de l’AV, del Fondo Sistrells i reconegut militant de EUiA, queixant-se que en les reformes que ja han començat per eliminar la làmina d’aigua del Parc de les Muntanyetes, el govern no ha comptat amb l’opinió del veïnat.

Els de Can Comunista, han presentat una moció, sobre el mateix tema i per tant desprès de la intervenció del ponent, el secretari en llegeix la part dispositiva, i a continuació l’alcalde dona la paraula a Asun Garcia que presenta la moció, a continuació l’ATS de Can Popular Miguel Jurado, es manifesta totalment d’acord tant amb el ponent com amb els de Can Comunista. Josep Duran de Can Socialista, en qualitat de regidor del districte de referència contesta a tothom, El ponent Juan Ramon en el seu torn de rèplica, emprant un to una mica més agressiu, es reafirma en el que ha dit abans, desprès Asun, replica titllant l’acció d’electoralista, Jurado s’abraona sobre Josep Duran, que a continuació defensa els seus arguments replicant contundentment a Jurado. Finalment Jordi Serra tanca el debat, responent a la acusació d’electoralisme que ha fet Asun Garcia i dient que considera molt més electoralista presentar mocions com la que es debat ara, que no pas realitzar obres que acaben agradant a tothom.

La següent paraula correspon a José Miguel Morales, un veí del carrer Saragossa, que impulsat pel quiosquer tamborer Àngel Segura, demana que les obres del carrer que han de començar demà, no es limitin al primer tram si no que es faci a tot el carrer alhora. Roser Castillo de Can Socialista, en qualitat de regidora del districte afectat, li respon que es fa en dues fases per evitar tallar totalment una de les arteries de la ciutat, Carles Sagues de can Comunista, demana que és digui quan començarà la segona fase. L’ATS de Can Popular, li diu a Castillo, que tal com ells fan les coses, la ciutat està infartada. En el torn de rèplica i no sé si perquè és la vigília del 23 F, el ponent José Miguel, amenaça, “la liaremos gorda”. Jordi Serra, desprès de refusar i recriminar al ponent les amenaces, explica el pla de treball, en que un cop acabada la primera fase inicialment prevista per tres mesos, començarà la segona.

A tres quarts de nou arribem a l’apartat de mocions, la primera presentada pels de Can Comunista, referent a un tema de serveis elèctrics, s'hi adhereixen la resta de grups municipals, és així que sense debat és aprovada.

La segona també presentada per ICV EUiA, referent al manteniment i millora dels serveis públics, compta d’entrada amb una esmena del PP que ha estat acceptada pels de Can Comunista, l’enèsima coincidència entre comunistes i populars en el plenari d’avui, si això no és fer la pinça que baixi Déu i ho vegi. Els grups que conformen el govern ERC, CiU i PSC, han presentat una esmena de substitució a la moció, que si bé manté el mateix esperit que la inicial ho fa amb un redactat més suau. En Sagués la defensa, en Jurado també, i cal destacar que fa un discurs de caire tant social en defensa dels serveis públics, que hom ja no sap a quin cantó de l’espectre s'ha situat el practicant; en Chalmeta defensa l’esmena del govern, en Falcó tres quarts del mateix, talment com el socialista Francesc Serrano, que li recrimina a Sagués, que s’hagi quedat amb només el recolzament del PP. Aleshores, el comunista Sagués, deixa la sala perplexa, quan en el torn de tancament decideix retirar la moció.

La darrera de la tarda, referent a instar a la Generalitat que no afecti amb la retallada el Museu del Còmic, la presenta el PP; pel fet que també com en el cas anterior, hi ha una esmena de substitució que presenta el govern; Jordi Serra li diu al més llarg de tots només pel que fa a l’alçada, que si ha d’acabar retirant-la, no cal ni fer el debat. Albiol contesta que de cap manera pensa retirar-la. Desprès de les intervencions, de Albiol, Serra, Chalmeta, altre cop Albiol, Sagués, que diu que votarà a favor de la moció i de l’esmena, en Falcó i altre vegada Serra, és refusa la moció i s’aprova l’esmena.

Una pregunta del comunista Alex Mañas, sobre el Barri del sant Crist, que l’alcalde diu que li contestarà per escrit, posa fi al Show, quan el rellotge assenyala les 10 i cinc minuts del vespre.

Fins a la propera

FELIPE GONZALEZ A BADALONA

2010-11-17T16:53:00.006+01:00

El proppassat dijous dia 4 de novembre, vaig tenir el goig de poder assistir al míting que el PSC va convocar al pavelló esportiu de Llefià i del que aquest setmanari els en ha donat complida informació.

No cal dir que l’expresident del govern espanyol, és persona molt ben dotada per l’art de l’oratòria i que empra un estil atraient per una majoria del personal, qüestió que es va fer ben patent entre l’ingent nombre de persones que omplien a vessar l’esmenta’t pavelló esportiu.

L’alcalde Jordi Serra i el President de la Generalitat José Montilla, van ser uns més que dignes teloners de l’estrella principal. El primer va basar el discurs, com és lògic i natural per la seva condició d’alcalde de la tercera ciutat de Catalunya, en les realitzacions de l’actual govern autonòmic a la nostra ciutat, a més a més de llençar algun directe sobre el Partit Popular, per la seva política de tirar per terra el nom de la nostra ciutat que està emprant darrerament. Va resultar especialment contundent, aixecant els aplaudiments del públic, quan manifestà sentir-se orgullós, perquè a diferència “d’altres”, a ell mai cap fatxa reconegut el titllaria de còpia seva, en referència a les declaracions del feixista Anglada de Plataforma per Catalunya, sobre Garcia Albiol del PP badaloní.

El President José Montilla, amb l’habitual to gens histriònic, però carregat de contundència, va advertir al personal dels perills de retrocés en les qüestions socials que pot comportar un govern de Convergència i Unió a la Generalitat de Catalunya, una CiU que assenyalava molt diferent de la que havia governat 23 anys fins el 2003, doncs ni Artur Mas és Jordi Pujol, ni la posició actual és d’equidistància, entre el PSOE i el PP, si no que com hem pogut veure en els discursos i actuacions de Duran i Lleida i el propi Mas, les seves preferències per un govern dels populars a la Moncloa, és ja del tot evident.

Puja a l’escenari, l’indiscutible líder socialista per excel•lència, Felipe Gonzalez, el clamor del públic arriba al seu punt més àlgid, quan desprès de llarguíssims aplaudiments, el personal coreja el seu nom una bona estona més. Ja d’entrada el seu discurs sorprèn a tot el personal, doncs enlloc del míting que tothom esperava, ell es despenja en una mena de classe magistral sobre la crisi, les seves causes i les maneres d’afrontar-la des de les posicions d’esquerra en contraposició a la dreta.

Sense tallar-se un pel, i aprofitant allò que la veterania és un grau, amb un llenguatge planer a l’abast de tothom que l’escoltava, va situar-se al costat del govern per les mesures preses, en el control del dèficit públic i de la proposta de reforma de les pensions, a fi i efecte de garantir el manteniment del sistema públic d’aquí a 25 anys.

No va oblidar tampoc fer esment de les pretensions, que la dreta tot i que no ho digui clarament no s’ha molestat en ocultar, de fer petar el sistema de pensions per tal de dissoldre’l i privatitzar-lo a través de bancs i companyies d’assegurances, com intermediaris de les inversions en borsa. Per cert una qüestió que aquests dies pot espantar a més d’un, quan estan veient que els plans de pensions que van fer com a complement, perden valor un dia darrera l’altre per el catacrac del sistema financer mundial.

Vull destacar també la crida que feu en favor de la integració i formació dels immigrants, com una manera de retenir un capital humà que ens resultarà del tot imprescindible, si volem sortir de la crisi com un país avançat, on ens puguem repartir riquesa enlloc de misèria.

Quina manera més diferent d’enfocar el tema de la immigració! Perquè desprès algú digui que tots son iguals! Quin gran estadista segueix essent Felipe Gonzalez! Ni Aznar, ni Rajoy, ni Mas, ni Duran i Lleida, li arriben a la sola de la sabata.

Article publicat al Setmanari BNS del 12/11/10

2010-11-17T16:53:00.000+01:00

LA LLOTJA DE PESCADORS

2010-11-10T20:52:00.002+01:00

Una nova realització de l’equip de govern municipal que encapçala el socialista Jordi Serra, que va ser inaugurada el proppassat dissabte 23 d’octubre, a més a més de donar complida satisfacció a les ancestrals demandes dels pescadors artesanals badalonins, agrupats a la Comfraria, ha posat punt i final a una forta discrepància, entre els gestors de Marina Badalona S.A. Empresa encarregada de la gestió del port de la nostra ciutat.

És veritat que la renovació de la gerència ha resultat clau, per aquest canvi de relacions i que el minso sector pesquer de la nostra ciutat, quedi preservat de la desaparició total, a la que semblava abocat tot just fa un any enrere.

El nou equipament inaugurat, no es limita només a la llotja pròpiament dita si no que sota el nom de Base de Pesca Artesanal de Badalona, acull també l’espai suficient per les oficines de la Confraria i un moll amb capacitat per l’amarratge de disset embarcacions, (en aquest moment la flota útil de pesca a Badalona és de 14 embarcacions) i uns quinze habitacles de 15 mts2, a disposició dels pescadors per emmagatzemar les xarxes i els útils de pesca.

Un altre dels encerts ha estat batejar el moll de pesca, amb el de Quimet Costa, en homenatge a Quimet Costa i Durich, qui fou patró major de la confraria durant molts anys i un dels lluitadors incansables perquè es construís el port de Badalona. En Quimet, ja en els foscos temps del franquisme bregava davant les autoritats per la construcció d’un port, des del convenciment que resultava l’element imprescindible per la pervivència del que havia estat un dels sectors econòmics, principals a la nostra ciutat, a finals del segle XIX i primers del XX. La no existència d’aquest equipament, conjuntament amb la modernització dels vaixells i les arts de pesca, va provocar un descens en picat d’aquesta activitat a la nostra ciutat, desplaçant les bases operatives als ports, d’Arenys i Barcelona, i quedant com a testimoni unes quantes barques a la platja que de mica en mica, es convertien en peces d’exposició.

Les negociacions, entre l’equip de govern municipal, amb el socialista Jordi Serra al capdavant, la Confraria de Pescadors i la nova direcció de Marina Badalona, van arribar a bon port i amb un temps rècord, doncs si a primers del 2010, es produeix el relleu a la gerència de Marina Badalona, el més de maig l’assemblea de la Confraria donava el vist i plau al programa de construcció i d’usos de l’equipament; el més de juliol el Consell d’administració de Marina Badalona, aprovava, un pressupost de 406.635,01 € per les obres de condicionament de la Base de Pesca Artesanal de Badalona, com a complement d’una inversió prèvia ja realitzada, per import de 285.000 € destinada a l’estructura, la coberta i la connexió a la xarxa de sanejament. Tres mesos desprès la Base de Pesca Artesanal de Badalona, és plenament operativa.

No em negaran vostès que el procés és un bon exemple d’eficiència de l’administració municipal, tot i que hi ha qui s’emparra en cercar només la part negativa.

L’equipament inaugurat el dia 23 d’octubre, es completarà l’actual més de novembre, amb la posada en marxa de la Marina Seca, un servei imprescindible en un port com aquest, i el proper any amb una Escola de Vela; equipaments que en el seu conjunt han de donar vida al Port de Badalona, i fent-lo més atractiu per una majoria de ciutadans, de dins i fora de la nostra ciutat, qüestió que sense cap mena de dubte ha de procurar per un increment de l’activitat econòmica i la generació de llocs de treball.

Serveixi això d’exemple del que Badalona ha aconseguit, amb un govern eficaç al consistori, com el que presideix el socialista Jordi Serra, i un govern catalanista i d’esquerres a la Generalitat de Catalunya, com el que ha presidit José Montilla. Una conjunció que per la nostra ciutat, s’ha de dir ha estat del més favorable, doncs mai en tant poc temps s’havien materialitzat tants desitjos.

Article Publicat al setmanari BNS el 05/11/2010

BADALONA, NO T'ADORMIS

2010-11-03T13:48:00.003+01:00

Som a menys de quinze dies, del començament de la campanya electoral de les eleccions potser més transcendentals al Parlament de Catalunya, unes eleccions on no només decidirem una majoria de dretes o d’esquerres als escons del palau del Parc de la Ciutadella, si no que marcaran un camí de difícil retorn vers l’aventura sobiranista o un altre de més assenyat cap a l’aprofundiment de l’acord amb Espanya dins d’un marc completament federal a l’estat espanyol.

Per sort, la posició ultranacionalista espanyola que a l’actual parlament representen el PP i Ciutadans, és en realitat una opció quasi residual en aquest nostre país, i que només pot tenir una certa opció en el cas dels populars, si els germans ideològics de Convergència i Unió els necessiten, per aconseguir la majoria. Els altres, Ciutadans, ni això, doncs la seva definició com a “anti” nacionalistes catalans fa inviable qualsevol possible pacte.

Els índex d’abstenció a les eleccions autonòmiques de Catalunya, són tradicionalment molt alts, i alguns experts consideren que es degut a que una bona part de l’electorat, no ha acabat d’entendre, (tot i que ja fa més de trenta anys que dura), això de l’Estat de les Autonomies. Particularment, penso que pel fet que es tracta d’un invent que es va quedar a mitges, doncs voldria ser un sistema federal sense acabar-ho de ser, tot plegat per la por d’una involució, que planava, pel nostre país, l’any 1978 quan la Constitució va ser aprovada; afegint-hi a més a més, la especial malvolença del nacionalisme espanyol vers tot el que faci olor de federalisme, ha provocat un discurs poc convincent entre les forces polítiques que indueix a una bona part de l’electorat a no acudir als col•legis electorals..

En el cas de Badalona, l’índex d’abstenció en les darreres convocatòries, és situa al voltant del 65%, localitzant les puntes als barris de la Salut Llefià, on sembla que una bona part del personal, s’acaba quedant a casa per allò de: “Esto es cosa de los catalanes”, com si la cosa no anés amb ells.

És veritat que el nacionalisme català, tant de dretes com d’esquerres, s’ha passat una bona part dels trenta anys de règim autonòmic, perseguint unes senyes d’identitat, que li donessin raó de ser; una recerca que s’ha fet especialment carregosa per tot una sèrie de ciutadans, que pel fet d’haver nascut a d’altres regions d’Espanya, són qui ha tingut més clara la seva identitat, plenament integrada en la Catalunya moderna, on viuen, treballen i col•laboren a desenvolupar.

Amb aquest article, em vull dirigir especialment a tots aquests ciutadans, de Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià, Mongat i Tiana, que no tenen problemes identitaris, a tots aquells que saben molt bé qui són i cap on van, sense entendre massa be si serveixen per alguna cosa més que per gastar diners, el Parlament de Catalunya i la Generalitat, i que per aquesta raó s’acaben quedant a casa a les eleccions autonòmiques; per dir-los que aquest cop és molt diferent que en les anteriors ocasions, doncs el nacionalisme espanyol bandera del Partit Popular, pot arribar a aconseguir, amb la sentencia negativa del TC sobre l’Estatut i una campanya mediàtica sense precedents, un trencament irreconciliable de la societat catalana, qüestió que els radicals de l’altra banda tampoc veurien amb mals ulls, doncs forma part de la seva essència ideològica, la cerca de les diferencies com a signe d’autoafirmació.

S’imaginen vostès un govern de la CiU d’Artur Mas, i Felip Puig, amb ERC, recolzat parlamentàriament, per la Solidaritat Catalana de Jan Laporta i el Reagrupament de Carretero, amb el de la CUP entremig?

No s’adormin ciutadans, el 28-N, cal que tots anem a votar per deixar ben clar a tothom quina és la voluntat del poble de Catalunya, de tot el poble de Catalunya i no només d’una part. Cal que fem patent al personal del PP, que per molt que ho intentin, la nostra voluntat és la de romandre units, entre nosaltres i amb la resta de pobles d’Espanya, que no tenim cap mena de dubtes sobre la nostra identitat i que considerem la diversitat com una immensa riquesa i no pas com un problema. Tot això només tenim una manera de fer-ho i és sortint de casa i anant a votar massivament el 28 de Novembre, capgirant totes les enquestes que fins avui proclamen una abstenció rècord.

Article publicat al setmanari BNS del 29/10/10

QUAN LA SOCIETAT BADALONINA NO CALLA, EN GARCIA S'ACOQUINA

2010-10-27T12:11:00.001+01:00

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Hom pensava que es perdia el bon costum de començar els plens a l’hora en punt, en veure que cinc minuts abans de les sis de la tarda, tant sols quatre o cinc regidors ocupaven els seus escons i l’alcalde i els dos tinents d’alcalde encara no havien fet entrada a la sala; però tot es va capgirar en pocs instants i a les 6 i tres minuts, des de l’escó central de la taula presidencial es pronunciava el tradicional “Sessió Pública”, tot seguit el llistat de dones víctimes de la violència de gènere, que en aquest més d’octubre ha pujat a l’esgarrifosa xifra de 9 a l’estat espanyol.

El tercer punt de l’ordre del día, que fa referència a donar compte per part de l’alcalde de la seva resolució de data 20 de setembre per la que es crea la Seu Electrònica de l’Ajuntament de Badalona. Pel fet que sobre aquest tema hi ha una paraula demanada per part del Sr. Ricard Amaya en representació de la CUP, l’alcalde el convida a ocupar el faristol i fer la seva primera intervenció de deu minuts. El ponent demana que aprofitant la disposició a la utilització de les noves tecnologies, es publiquin a la Web, els pressupostos, les actes dels plens i un munt d’altres qüestions. L’au de vol majestuós, el primer tinent d’Alcalde Ferran Falcó, és l’encarregat de contestar-li; comença dient que no li sembla adequat, que s’hagi afegit la paraula de la CUP, en aquest punt de l’ordre del dia i a continuació explica amb tots els ets i uts en que consisteix aquest nou servei de l’Ajuntament. Finalitza la seva intervenció dient que de les propostes que ha fet el de la CUP, ja en parlaran amb els interessats per veure les possibilitats d’aplicació. El Basquetbolista de Can Comunista, Carles sagués, demana la paraula per congratular-se de la posada en marxa de la no Web municipal i coincidint amb el de la CUP, també diu que els pressupostos que aprovi inicialment l’ajuntament han de ser penjats a la xarxa.

El portaveu de Can Socialista, l’escriptor Francesc Serrano, contesta al ponent de la CUP, dient que els processos informàtics, no són tant simples com s’ha pogut deduir de la intervenció que ha fet i que ja tenen previst publicar en el nou portal les dades principals del pressupost. Torn de rèplica de Ricard Amaya, en el mateix sentit que la intervenció inicial i l’Alcalde Jordi Serra tanca el debat.

Els punts quatre i cinc, de l’ordre del dia referents a les ordenances fiscals i les ordenances de preus públics per l’any 2011, que es debaten conjuntament, són presentats pel regidor d’hisenda de l’Ajuntament el socialista Francesc Serrano, a qui replica en primera instància, la regidora Carme Martinez de Can Comunista, que d’entrada, ha moderat sensiblement el to de Srta. Rottenmeyer que ens té acostumats, la base del seu discurs, són demanar tot un seguit de bonificacions, a les empreses amb sensibilitat mediambiental, a les persones amb problemes de mobilitat, a les famílies monoparentals, etc, etc.
La poncella de Can Popular Juan Fernández, (lo de poncella, va per ser amb diferència el regidor més jove de tot el planter), com ja ve essent habitual, utilitzant el idioma del imperio calca el seu mateix discurs de l’any passat, dient que enlloc d’apujar cal abaixar les taxes i torna a dir allò tan suat que Badalona és la ciutat amb els impostos municipals més alts de tot Espanya.

Serrano, els respon a un i altre, amb un discurs pedagògic i on aclareix els com i els perquès, i acaba dient at tots els que diuen que cal retallar els ingressos, expliquin de on han de treure els diners per mantenir un dèficit zero, com marca la llei.

Carme Martínez aixeca el to començant a renyar i diu a Serrano que qui governa són vostès i no nosaltres.

En Fernández, com si no hagués escoltat la resposta de Serrano, utilitza el torn de replica per carregar amb la mateixa demagògia que el primer torn.

El representant de Can Republicà, Mateu Chalmeta, també hi posa cullerada ressaltant que l’oposició any rere any diu el mateix. El regidor d’hisenda, contesta a Martínez, donant-li la raó en la qüestió que qui governa és el govern i corregeix a Fernandez el que ha dit sobre allò de la ciutat amb els impostos més alts d’Espanya, demostrant que no és veritat.

El punt 7 fa referència desestimar unes al•legacions presentades pels veïns del Mas Ram, sobre la qüestió de Can Colomer. L’ATS de Can Popular, Miguel Jurado, és llença a la jugular de Jordi Serra, en qualitat de regidor d’urbanisme. L’Alcalde contesta aclarint tot el que Jurado ha plantejat, El més llarg de tots només pel que fa a l’alçada, en Garcia, replica dient que l’alcalde intenta confondre al personal, Serra respon que qui confón el personal és Garcia, quan pretén agafar el rave per les fulles, i argumenta les afirmacions, llegint alguna de les al•legacions presentades.

Arribem al punt de proposicions urgents, quan passen cinc minuts de dos quarts de vuit, dues són les que hi figuren, que es despatxen sense cap mena de debat, entrant tot seguit al torn de paraules al poble. La primera a càrrec de marina Nieto, en nom de la Plataforma Deixem de ser Invisibles, sobre un tema del taxi porta a porta adaptat. Paquita Teruel de Can Socialista i regidora d’Acció Social, ens explica que és aquest servei i els diners que costa a l’Ajuntament. En Garcia de Can Popular, replica, dient que l’Hospitalet, té un 50% més d’aquest servei que Badalona. El de can Comunista Carles sagués, diu que no lliga el que fa l’administració amb la realitat. La ponent replica , Teruel, li torna a contestar, assenyalant que els darrers anys la situació ha millorat molt.

La segona paraula, és a càrrec de Manuel Lopez president de la Federació d’Associacions de Veïns, que reclama l’adhesió dels grups municipals a un manifest que han elaborat ells i que han signat més de cent entitats, on es posa en evidència, les accions enòfobes i racistes que el Partit Popular està portant a terme a la nostra ciutat darrerament. Pel fet que tots els grups municipals volen intervenir l’alcalde estableix l’ordre de menor a major representació, començant el de Can Republicà, Mateu Chalmeta que es mostra d’acord amb el contingut del manifest i carrega contra en Garcia i les seves maneres. El de Can Comunista, Carles Sagues, també s’adhereix al manifest i es congratula, del moviment social a Badalona, en contra de la xenofòbia i el racisme que aquests dies s’està produint; demana al govern municipal, pacti amb ells, l’aplicació dels fons europeus que arribaran a la nostra ciutat, per la lluita en favor de la integració i la convivència. L’au de Vol Majestuós de Can Convergència, Es remet a les declaracions que ja va fer en l’anterior plenari, i a continuació ens etziba un sermó sobre que les entitats no han d’entrar en el debat polític, tot i això diu que s’adhereix al manifest i demana que a Badalona hi hagin més manifestacions a favor de la ciutat que en contra del PP, pel risc que comporta que s’acabi fent propaganda del Partit de la dreta espanyolista. El més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada, en Garcia, de Can Popular, contestant al ponent diu que no accepta de cap manera que titllin el PP de xenòfob i racista i emplaça a Manuel Lopez que en el seu torn de rèplica li digui dues manifestacions públiques seves que puguin ser titllades de racistes. Tot seguit i relacionant clarament la immigració amb la delinqüència, comença a fer la crònica de successos de la Salut i Llefià els darrers dies. Francesc Serrano, portaveu de Can Socialista, acusa a n Garcia d’hipòcrita polític, i de no haver proposat mai cap solució en positiu, per cap dels emes que preocupen a la ciutat. En el seu torn de rèplica Manuel Lopez, agraeix l’adhesió dels grups municipals al manifest i li contesta a Garcia les dues manifestacions públiques contrastades de caire xenòfob de les moltes que fa el regidor de Can Popular.. Finalment tanca el debat Jordi Serra, recolzant el ponent i congratulant-se que davant els atacs continuats del PP al bon nom de Badalona, la societat civil no calli.

La següent paraula, correspon a l’Associació de Comerciants de Sant Mori, i la Sra. Àngeles Cazorla, exposa una situació de d’atracaments, inseguretat i incivisme, que es produeixen a la seva zona. El regidor del districte, Pablo Hernan de can Socialista, li contesta amb un discurs mesurat en el tó i altament pedagògic de tot el que l’ajuntament està fent a la zona en aquest sentit i del que s’està aconseguint. En Garcia de can Popular, pren la paraula per carregar contra Pablo Hernan i diu que li han dit que la Guàrdia Urbana ha fet presió perquè, el comerciants retiressin la seva sol•licitud de paraula en aquest ple. Falcó de can Convergència i responsable de la Guàrdia Urbana, comença felicitant a Pablo Hernan pel seu discurs i a continuació diu a Garcia que iniciarà les oportunes investigacions per veure la realitat de la seva denúncia, i diu que aquella mateixa tarda ha estat detingut l’atracador a dos o tres comerços del Passeig de la Salut i que ha resultat no ser immigrant. El de Can Comunista Sagués, li diu a Garcia, perquè se’l titlla de xenòfob. El ponent replica per acabar dient que es queixen de falta de neteja. Finalment l’alcalde Serra tanca el debat negant en rodó l’acusació que ha deixat anar Garcia sobre la Guàrdia Urbana i li fa a la ponent una relació de totes les obres i millores que s’han fet darrerament als barris de la Salut i Llefià.

La darrera paraula del poble del dia, la protagonitza Àngel Segura, el conegut quiosquer tamborer, que sense timbal es queixa que a la sala de plens sempre hi ha molts càrrecs de confiança i fa apereixer el fantasma de Joan Blanch, dient que ell si que era un alcalde que fomentava la participació, qüestió que va provocar les ires del comunista Alex Mañas, i una riallada general de tota la sala.

Una sola moció, que presentaven tots menys el PP, grup que presentava una esmena a la totalitat, referida a les finances municipals, va ser defensada per Asun Garcia de Can Comunista la moció, i per Maritxu de Can Popular l’esmena, essent aprovada la moció i refusada l’esmena com era d’esperar.

Una pregunta de Sagués que li contestaran per escrit, va posar punt i final al ple del més d’octubre quan el rellotge marcava un quart d’onze.

L'ATS DEL PP INSULTA LA INTEL·LIGÈNCIA DELS BADALONINS

2010-10-20T19:06:00.003+01:00

Miguel Jurado, regidor de Can Popular a l’oposició del nostre ajuntament, en el número editat el proppassat 1 d’octubre d’un conegut setmanari badaloní, signa una curta missiva, acompanyada d’una fotografia on es veu la panoràmica de la Plaça Camarón de la Isla, plena d’un bon nombre de fidels musulmans fent les seves pregaries, i el regidor es pregunta: ¿Si esta situación se produjese en cualquier otra plaza pública de Badalona, se toleraría igual por parte del Ayuntamiento? I segueix ¿Nuestro ayuntamiento aviva la llama de la islamofóbia y la xenofóbia? Per acabar la nota amb un contundent: Al menos desde Artigas, creemos que si.

Molt bé home, acceptant el que diu el practicant sanitari, haurem de concloure també, que quan l’ajuntament el dia de Dijous Sant autoritza la Processó del Silenci pels carrers de Dalt la Vila, i el divendres la del Santo Entierro pels carrers de Llefià, i no sabem si ho deixaria fer pel carrer de Mar o la Plaça de la Vila de la nostra ciutat, esta instigant la persecució de catòlics i fomenta l’anticlericalisme. Vinga home fins aquí podríem arribar!

Sr. Jurado, amb les expressions de la vostra carta només puc deduir, o sou tonto, cosa que em sorprendria moltíssim, o ens preneu per imbècils a tots els badalonins, doncs dir que l’Ajuntament de Badalona fomenta la xenofòbia i la islamofòbia, per autoritzar que un grup religiós faci les seves pregaries en una plaça pública, és si més no una barbaritat que no diria ni un analfabet, amb tots els meus respectes per aquella gent que no sap ni llegir ni escriure.

D’entrada optaré per la segona suposició, doncs penso sincerament que us heu volgut passar de llest i fer-vos notar, en uns moments on sembla que el vostre cap de files us pren un protagonisme, que intenteu d’assolir sempre i a tot arreu quan en teniu ocasió, des del bon punt i moment que us van penjar la medalla de regidor. Dic això perquè em sembla ben casual que la vostra nota aparegui en el moment en que la formació política a les llistes de la qual figureu en qualitat d’independent, comença a estar en boca de tothom i de manera força negativa, desprès de les solemnes bestieses que heu fet tots plegats, amb les passejades i botifarrades pels barris de la Salut i Llefià; on el que si ha quedat més clar que l’aigua, és l’especial malvolença envers un determinats grups d’immigrants, a qui els feu responsables de tot el dolent que passa a la nostra ciutat, talment com ho fan els de Plataforma per Catalunya, tot i que aquests ja s’autotitulen racistes i xenòfobs.

Per altra banda sou vosaltres, els de Can Popular a Badalona, que us oposeu de manera sistemàtica a l’obertura de centres de culte de la religió musulmana, com heu fet amb el que es projectava a Montigalà, o al barri del Gorg, i darrerament al d’Artigues, contravenint clarament la constitució espanyola, que entre d’altres garanteix el dret a la llibertat de cultes en el nostre país.

De veritat Sr. Jurado, els de Can Popular volent esser tant populistes, heu entrat en un terreny extremadament perillós, on esteu provocant que uns badalonins s’enfrontin amb uns altres, no pel que fan o deixen de fer si no tant sols perquè tenen el color de la pell, o vesteixen, o resen o.... de manera diferent que els altres.

A més a més, ja fa temps que els de la dreta reaccionaria que el Partit Popular representa no ens enganyeu, que són els vostres votants, grans empresaris i petits especuladors, tots aquells que contracten a aquests immigrants de manera il•legal, pagant-los un sou de misèria i explotant-los fins que no poden més, que amb això heu contribuït a la rebaixa dels sous i les condicions de treball dels obrers autòctons. Ara com que preveieu que amb els vots dels vostres habituals no en tindreu prou, preteneu enredar als treballadors, enganyant-los i imbuint-los una sèrie de tòpics, com ara que els de fora els prenen la feina, o que no han vingut aquí a treballar si no a robar.

Miri Jurado, de seu cap de files m’ho puc esperar tot, però de veritat us feia més llest, i mai m’hauria pensat que us veuria embolicat amb històries tant “cutres”, que no poden fer altra cosa que portar-vos al descrèdit més absolut.

Article publicat al setmanari BNS el 15/10/10

ALGÚ DIU QUE GARCIA PARLA CLAR!

2010-10-06T16:07:00.004+01:00

Feia temps no sentia un acudit tant dolent, fins que vaig llegir a un veí de Llefià, dient que en Garcia de Can Popular parla clar, perquè gracies a ell Badalona coneix un problema amb el gitanos romanesos que d’altra manera no coneixeria.

El qui diu això és un jove de 27 anys, que reconeix haver nascut,quan el barri de Llefià ja era un barri digne, i les lluites dels seus habitants per aconseguir aquesta dignitat ja formaven part de la història. Això si segons la gent gran amb qui parla, li diuen que abans es vivia a Llefià molt millor que ara, doncs la degradació que impera en aquests dies, està fent impossible que qualsevol persona civilitzada hi pugui residir.

No se amb quina gent gran parla aquest jove, però si es cert que li diuen això, potser aquests veïns haurien d’anar al metge, doncs jo que de fa anys que hi camino amb freqüència i parlo amb els seus veïns, no he trobat ningú que enyorés l’època aquella de carrers sense asfaltar, cap escola al barri, sense línies d’autobús, amb barraques a la Salut Alta i La Pau, i una administració local, que per cert governada pels fidels a la mateixa ideologia que avui predica en Garcia, els tancava les orelles a qualsevol reivindicació i si es posaven massa pesats, els hi etzibava la policia armada.

Només la ferma voluntat dels veïns va aconseguir capgirar la situació de marginalitat en que l’administració pretenia mantenir a unes persones, que gairebé no reconeixia ni com a ciutadans, “aquets indis de Llefià, que quan baixen a la Rambla ho fan malbé tot”, o be “aquesta colla de gitanos que els agrada el flamenco i fer escàndol al mig del carrer, si no s’adapten als nostres costums, els hauríem de fer fora de Badalona” frases que en els anys seixanta i setanta del passat segle XX eren molt sentides al Centre de la ciutat, i avui no diu ningú.

Llefià, La Salut, La Pau, Artigues, Sant Roc, i pràcticament tot Badalona, són exemples vius i reals que la convivència y la interculturalitat són possibles, que per damunt dels que separa som capaços de construir un futur que ens és comú. Una situació aconseguida per la bona voluntat i l’esperit emprenedor d’uns ciutadans, que van ser capaços de superar totes les adversitats.

Com es pot dir que Llefià, és un barri degradat, quan s’acaben d’arranjar, un munt de carrers, i s’hi han obert dues estacions de la línia de metro més moderna d’Europa? Només algú amb perverses intencions pot intentar amb mentides d’alt calibre, desacreditar una zona que tant i tants sacrificis ha costat de dignificar, i els puc garantir amics, que a perversitat pocs guanyen en Garcia de Can Popular, llençant missatges totalment falsos, com que als immigrants, l’administració els afavoreix donant-los beques de menjador amb preferència sobre els autòctons, o eximint-los del pagament d’impostos en les botigues i comerços de la seva propietat. És així com parla clar en Garcia? Dient mentides?
La gran mentida i si cap la més perillosa, doncs pel que veig qualla en la ment d’alguns jovenets que han hagut de lluitar per ben poca cosa, i que podríem dir van néixer amb la flor, és quan intenta responsabilitzar a tot un col•lectiu com són els immigrants dels problemes que pateixen molts ciutadans conseqüència d’una crisi econòmica provocada per una colla d’especuladors, els interessos dels quals, el Partit que presideix a Badalona en Garcia defensa. O potser algú pot creure que el Sr. Botin del banc de Santander vota el PSOE?

En el darrer ple municipal, Garcia va saltar com una llagasta, quan el regidor d’ERC Mateu Chalmeta, va insinuar que havia après de Goebbels amb allò que dient mil vegades una mentida acaba per convertir-se en veritat, en aquells moments vaig pensar que la comparança era exagerada, però veient com actua, em sembla que Chalmeta te tota la raó del món.

De on treu el jove de Llefia, que un mentider com en Garcia, parla clar?

EL DIA QUE ELS VEÏNS VAN FER CALLAR EN GARCIA

2010-09-29T12:16:00.004+01:00

Amb una puntualitat britànica, a les sis en punt de la tarda, l’alcalde s’asseia i pronunciava la fórmula habitual, “Sessió Pública” que donava el tret de sortida a la sessió plenaria de l’Ajuntament de Badalona, corresponent al mes de setembre de 2010; com és tradicional el minut de silenci per les dones víctimes de la violència domèstica que en aquest més de setembre han estat 7 a tot l’estat espanyol, obre el pas a un escarit ordre del dia, compost tant sols de sis punts. Els quatre primers, son aprovats sense cap mena de debat per part dels nostres excelsos regidors.

Arribats al punt cinquè, referent a una modificació del pressupost de l’Ajuntament, salta a la palestra Carme Martinez de Can Comunista que amb el seu habitual to de senyoreta Rottenmeyer, manifesta la seva protesta per les contínues modificacions del pressupost que el govern presenta plenari rere plenari, situació que ha fet decidir al seu grup municipal votar en contra d’aquesta, i de totes les que es presentin; reflexa també la seva preocupació per les recents noticies que circulen referents a la situació de les finances municipals, desprès que el govern hagi decidit d’aplaçar alguns pagaments dels proveïdors fins a l’any 2011. Li contesta Francesc Serrano, el regidor escriptor de Can Socialista, que amb un to amable però seriós, li recrimina a Martinez, que per una noticia de premsa, escampi alarmisme entre la població quan la situació de les finances badalonines es prou bona per fer front a tots els compromisos adquirits.

Martinez replica dient que la informació a la que fa referència Serrano, no la va obtenir llegint els diaris, si no escoltant les declaracions de l’Alcalde Jordi Serra en el ple extraordinari de divendres passat. Jordi Serra, l’alcalde, intervé per aclarir el que va dir i perquè ho va dir divendres passat, i Serrano contesta a la regidora de Can Comunista reafirmant la seva primera intervenció.

El sisè punt referent a l’aprovació inicial de la modificació del PGM a la illa anomenada Llamas, on s’hi ha de construir el Corte Inglés, fa saltar al líder local de Can Comunista Carles Sagues, que manifesta l’abstenció del seu grup en aquest dictamen perquè tenen dubtes, sobre la ubicació del edifici i de com afectarà l’entorn. Jordi Serra de Can Socialista, li contesta dient que la instal•lació del Corte Inglés a la nostra ciutat, representarà 1.000 llocs de treball directes, a més a més de la gran transformació dels entorns, en particular del carrer Coll i Pujol. Sagués replica dient que si be ells estan a favor del Corte Inglés a Badalona, dubten molt de la gestió de la instal•lació d’aquest centre. En Garcia de Can Popular, demana intervenir, dient que Serra en les seves manifestacions l’ha al•ludit i l’Alcalde respon que de cap manera, ell ha al•ludit a Garcia.

En no haver-hi proposicions urgents, quan son tres quarts de set entrem al torn de paraules al poble, que enceta el president de l’Associació de Veïns de Sant Joan de Llefià Gran Sol, Joaquin Rodriguez, que amb un discurs molt ben estructurat que comença amb català per passar desprès al castellà, carrega contra el Partit Popular de Badalona i el seu màxim líder Garcia per la, segons les seves paraules, “burda campanya de descrèdit que està portant a terme cap a tot un barri i per descomptat a la nostra ciutat”. Acaba el seu discurs amb un contundent: “NO VALE TODO POR UN PUÑADO DE VOTOS, LLEFIÀ ES LO QUE ES, UN BARRIO ABIERTO, MULTICULTURAL, SOLIDARIO, TRABAJADOR Y CON FUTURO, DONDE CABEMOS ¡TODOS! DEFENDÁMOSLO JUNTOS PARA SENTIRNOS ORGULLOSOS DE NUESTROS BARRIOS Y DE NUESTRA CIUDAD, BADALONA.

Jordi Serra, li dona la paraula a Garcia de Can Popular, que amb un to que pretén ser irònic, però que no pot amagar la inquietud que li han provocat les paraules de Joaquin Rodriguez, diu que no entén que els preocupa de l’actuació del PP, si creuen que es basa sobre mentides; i acaba carregant contra el ponent, per la seva condició de militant socialista i treballador de l’ajuntament, talment com la seva filla. L’alcalde Jordi Serra recrimina a Garcia la falta de respecte cap al ponent. A continuació Francesc Serrano de Can Socialista, com a portaveu del Grup Socialista ratifica les paraules de l’Alcalde, en el sentit de la falta de respecte de Garcia vers al ciutadà que ha demanat la paraula, i qualifica a Garcia com un dels problemes de Badalona.

L’au de vol majestuós de Can Convergència, Ferran Falcó, bat les ales per primera vegada, cantant les lloances de l’exposició que ha fet Joaquin Rodriguez, ressaltant sobre tot el moment en que aquest ha fet referència que Jordi Pujol va ser qui els va atorgar la Creu de Sant Jordi, (l’ocell sempre escombra cap a casa), i a continuació carrega contra Garcia acusant-lo de magnificar petits problemes que a més a més són comuns a molts altres barris de l’àrea metropolitana de Barcelona, desprestigiant d’aquesta manera, la nostra ciutat. El líder de Can Comunista Sagués, desprès de fer una puntualització sobre la intervenció de l’Alcalde, i felicitar al ponent Joaquin Rodriguez, carrega contra el PP acusant-lo de dir falsedats.

El torn d’intervencions dels grups el tanca Chalmeta de Can Republicà, que acaba essent el més agressiu en el discurs, quan suggereix que en Garcia va aprendre de Goebels, per allò que una mentida repetida mil vegades acaba essent veritat. En Garcia salta enfurismat, i l’alcalde Serra li concedeix la paraula només per replicar a Chalmeta per la qüestió del nazi. En Garcia intenta de contestar a tothom i l’alcalde el talla en sec esgriment el reglament.

En el torn de rèplica, el ponent Joaquin Rodriguez comença dient a Garcia, que la junta de l’Associació de Veïns Llefià Gran Sol que ell presideix, la conformen persones de diferents partits polítics i ideologies, i que tots ells han estat d’acord amb el discurs que ha fet abans. Finalment Jordi Serra tanca el debat mentre que Garcia, amb una cara de set déus s’empassa els gripaus.

La segona paraula del dia és a càrrec del Sr. Valentin Mayoral, per un tema de la gestió d’un bar en un Casal d’Avis, que segons el seu criteri, es fa de manera irregular. Paquita Teruel de Can Socialista, en la seva qualitat de regidora d’Acció Social li respon, que segons els seu criteri l’explotació s’està fent conforme a la llei. L’ATS de Can Popular Miguel Jurado, que estranyament fins ara no ha obert la boca, crec que és el primer ple des que és regidor que triga tant a fer-ho, insisteix en que la explotació del bar no es fa conforme a la llei. Sagués de Can Comunista, suggereix que es demani al secretari un informe sobre el tema. Rèplica de ponent en el mateix sentit que la seva primera intervenció i finalment Serrano en substitució de Serra que ha sortit un moment tanca el debat dient que es demanarà l’informe al secretari.

La tercera paraula és a càrrec de Francisco Diaz Romera, del Club de Futbol Sistrells, per un tema de gestió del camp de futbol, a la zona de Can Cabanyes. Li contesta Albert Tomás de Can Socialista com a regidor d’esports, i l’ATS de Can Popular també hi posa cullerada. Desprès de la rèplica del ponent, Jordi Serra, que ja ha tornat, tanca el debat recriminant a Francisco Diaz que aquests temes es millor solucionar-los amb reunions amb la regidoria corresponent, que no pas portant-los al ple.

Les dues darreres paraules del torn fan referència al tema de la vaga general convocada per l’endemà, al igual que una moció presentada pels de Can Comunista; com ve essent habitual, es debat conjuntament paraules i moció, començant per la demanada per Pedro Jesús Fernandez en nom de la Plataforma Unitària Ciutadana, que comença dient que ell farà vaga, i ens intenta convèncer a tots que fem el mateix; tot seguit la segona paraula, es parteixen el temps assignat entre Felipe Barrera, Secretari de la UGT i Maria Gallardo, de CCOO, que també fan una crida a la vaga; a continuació el secretari llegeix el text de la moció presentada i Sagués de Can Comunista la defensa, Chalmeta de Can Republicà diu que hi està d’acord, Falcó de Can Convergència al més pur estil Artur Mas, del si però no, acaba dient que hi votarà en contra. La Maritxu de Can Popular diu que hi votarà en contra perquè la vaga no arreglarà la crisi i acaba responsabilitzant als sindicats i a Zapatero de la crisi a Espanya. Serrano portaveu de Can Socialista, defensa que la reforma laboral aprovada ajudarà a millorar el mercat de treball.

Pedro Jesús en el seu torn de rèplica carrega contra Falco i el PP Maria Gallardo de CCOO a la seva vegada diu que els sindicats no tenen connivència amb els partits polítics. Sagués carrega contra el PP i contra Falcó, dient a aquest darrer que CiU és la responsable que la reforma s’hagués aprovat a les Corts.

El recompte de vots fa veure que només els de Can Comunista i els de Can Republicà hi ha votat a favor, quedant per tant refusada.

A un quart de deu s’inicia el debat de l’única moció que queda i que defensada pel PP, fa referència a rebutjar el veto del Govern de la Nació a una proposició de llei presentada pel PP sobre la supressió de la congelació de pensions. Maritxu de Can Popular la defensa, Chalmeta diu que la votarà en contra, perquè no sap a quina Nació fa referència, a més a més perquè s’ha presentat en castellà, contravenint una sèrie de lleis i normes que enumera. En Sagués, en Falco i en Serrano, també anuncien el seu vot contrari. Maritxu en el torn de rèplica s’encara amb Chalmeta, dient que a ella ningú li ha de dir com ha de pensar i en quina llengua ha de parlar.

Un quart d’hora més tard, entrem al torn de precs i preguntes on dues d’en Garcia, contestades respectivament per Duran regidor d’educació i Serrano de promoció econòmica i una de Juan Fernandez tambe de Can PP, que comença dient que la formula en castellà, encara que Chalmeta no ho entengui, i al que Jordi Subirana, Regidor de Comerç i Consum li diu que li contestarà per escrit, s’acaba aquest ple municipal, on hom va sortir amb la satisfacció que per primera vegada uns ciutadans, han gosat a dir les coses pel seu nom, posant en evidencia a en Garcia en la seva campanya difamatòria del bon nom de la nostra ciutat.

Fins a la propera!!!

PARLEM DE CALERS

2010-09-22T17:30:00.003+01:00

Tothom està d’acord en que la greu crisi econòmica que ens afecta, comportarà una sèrie de canvis en la nostra estructura social; ja rés serà el mateix a partir d’ara, doncs el sotrac a estat tant important, que ha esquerdat greument les bases que fins ara creiem prou sòlides del nostre creixement econòmic, i de tot el sistema financer.

Pel que fa als ajuntaments, tant pel seu finançament intern, com pels dels serveis que presta als ciutadans, fins avui es basava en gran manera en el tema immobiliari i en un creixement urbanístic, (tot i que en el cas de Badalona els darrers anys, pensat i planificat), que no podia deixar de ser constant; qüestió aquesta que ha permès a les administracions supra municipals, Estat i Generalitat, ajornar sine die el plantejament seriós de la qüestió del finançament municipal.

L’esclat de la bombolla immobiliària i la conseqüent paralització de l’expansió urbanística, posa al damunt de la taula el problema, que demana una solució amb una urgència apressant; doncs les arques exhaustes, en molts casos per haver prestat un serveis als ciutadans que corresponien a d’altres administracions, com la Diputació o la pròpia Generalitat, i una restrició de la possibilitat d’endeutament, per l’exigència internacional de contenció del dèficit públic, posa a moltes administracions locals a un pas de la fallida.

La ciutat de Badalona per sort, i per la gestió acurada de l’actual equip de govern, que de ja fa uns anys ha prioritzat el sanejament de les finances públiques, va aconseguir un crèdit per inversions just abans que l’estat tallés de soca-rel aquesta possibilitat de finançament, i això li permet, tot i que sense cap mena d’alegria, mantenir un cert nivell d’inversió.

Però els diners del crèdit tenen data de caducitat i la sortida de la crisi econòmica, tot i els senyals favorables, és preveu llarga i feixuga, a més a més, tot apunta que el sector immobiliari ja no tornarà a ser mai més el que era, almenys durant molts i molts anys, fins que l’estoc de pisos pendents de vendre, s’hagi situat a un nivell més que acceptable i ajustat a les noves condicions del mercat; per tant sembla que una de les principals fonts d’ingressos del nostre ajuntament, s’ha assecat gairebé in eternum.

Des de la dreta més reaccionària, la segona força política a Badalona, ja fa temps que es llencen missatges del tot demagógics, de l’estil de gastar més i rebaixar els impostos, dient que això es pot fer suprimint càrrecs municipals i funcionaris, proposta que no resisteix el mínim analisi, doncs tant sols cal una calculadora, per veure que l’estalvi que ells proposen, és com aquell qui diu la xocolata del lloro, i per contra les despeses que ells diuen no volen retallar, són d’un volum considerable. Tampoc s’aguanta la restricció de personal municipal que prediquen, doncs, això comportaria una frenada de la inversió per manca d’efectius, alhora de gestionar-la, com ja està passant algún ajuntament, casualment governat per la dreta, que entra en una mena de paralisi total. També carreguen contra el govern de Jordi Serra, dient que ha portat la ciutat a ser de les més endeutades a Espanya, qüestió de la que ha quedat palesa la seva fasedat ara fa pocs díes, quan el Ministeri d’Economia i Hisenda, ha reconegut a Badalona, una capacitat d’augmentar el seu endeutament, quan per contra no ho ha pugut fer, en ciutat de govern popular, com Madrid València, etc. etc.

És el moment de fer sacrificis, i d’explicarlos molt be a la població, que penso estaria molt més ben disposada a la comprensió si una colla d’experts, s’asseguessin i comencessin a debatre per proposar solucions i nous plantejaments econòmics basats en les noves realitats de ciutats amb un creixement ratllant el biològic, i amb estructures administratives altament eficients. És l’hora d’optimitzar l’aposta feta ja fa més de vint anys, de Badalona com a ciutat de serveis.

Seran capaços, tots aquests estudiosos que diuen estimar tan la ciutat, d’asseure’s al voltant d’una taula i començar a pensar en veritables solucions pel futur?

Article publicat al setmanari BNS del 17/09/2010

ARA QUE TENEN PROGRAMA ENCARA S’ACLAREIXEN MENYS

2010-09-15T12:35:00.004+01:00

La foto de Pujol pare, de Pujol fill, l’esperit Sant Más, el guardià Felip Puig, etc. etc. amb una targeta verda alçada, com a vot a favor de la proposta de programa electoral, em va fer pensar que finalment es dissiparien tots els dubtes sobre les propostes de la dreta nacionalista catalana davant els comicis del 28 de novembre; qüestió que els haig de dir de veritat, em té força preocupat, doncs no hi ha res com la indefinició en les propostes, per induir a l’abstenció massiva dels ciutadans, doncs quan no entenen el que se’ls diu acaben per quedar-se a casa per temor a que un vot a favor o en contra acabi essent un error per la seva manera de pensar.

Ja em diuen moltes vegades que peco d’il•lús i haig d’admetre que aquest cop tenen tota la raó, doncs ja el mateix vespre, quan per televisió,vaig començar a sentir els discursos de Duran, Artur i tota la patuleia, em vaig adonar que tot i tenir programa encara estan instal•lats, en el si però no.

El titular de la Vanguardia, del proppassat dilluns, resulta prou significatiu: “Mas aboga por la nación antes que reclamar un Estado” i com a subtítol, “El líder de CiU responde a las acusaciones de Montilla y reivindica el concierto económico”

Desprès hem sabut que tot això del concert econòmic, ha de passar per una consulta, en el cas més que probable que el govern de l’estat, sigui del color que sigui és negui a negociar-ho, i aquí amics meus hom ja es perd com en un intricat laberint, doncs resulta que per celebrar aquesta consulta, primer s’ha de modificar les lleis de consulta que obliguen a demanar permís a l’estat per poder-les efectuar, unes lleis que s’han de canviar en el marc del Congrés dels Diputats.

Al mateix temps, tant Mas com Duran segueixen maleint Zapatero i el seu govern, i no només ja anuncien que li votaran en contra dels pressupostos, si no que segueixen pressionant al PNB, perquè també els hi giri l’esquena, amb la sana intenció de convocar eleccions anticipades a l’estat espanyol.

O sigui que aquests estan convençuts que Rajoy i tota la camarilla, els acabaran per donar el concert econòmic, i la facultat de convocar consultes per decidir la independència. No s’ho creuen ni ells!!

De tot el batibull que presenten com a programa i dels discursos inflamats d’un i altre, arribo a la preocupant conclusió, que el que la dreta nacionalista d’aquest nostre país, l’únic que vol es tornar a la situació, del pujolisme, anomenada de “peix al cove” per la que, quan el partit de torn al govern de l’estat no té la majoria absoluta, des d’aquí li traiem tot el suc. En el cas de majoria absoluta, o que no n’hi hagi al parlament de Catalunya, la cosa va al l’inrevés, i aleshores resulta que per “sentit d’estat” acceptem la retrocessió del procés autonòmic. Recordin vostès, els quatre primers anys de govern Aznar amb minoria a Espanya i que ‘iniciaren amb una situació de majoria absoluta de CiU al Parlament català. Es feren un fotimé de transferències, cessions de percentatges d’IVA i IRPF,etc. etc. Fins i tot Aznar parlant català a la intimitat i recitant inintel•ligibles versos de Aribau. Però a les següents eleccions autonòmiques, els de Can Pujol, no obtenen la majoria absoluta, i poc temps desprès el del bigoti l’aconsegueix a les corts. Els quatre anys següents es va fer el més gran retrocés a l’autogovern de Catalunya, acceptat mansament, sota la invocació del sentit d’estat, per una CiU totalment depenent del PP per mantenir-se sense convocar eleccions anticipades.

On eren les proclames de Mas, aleshores Conseller en Cap en favor del concert econòmic?, on eren les reclamacions d’un nou estatut per recuperar l’autogovern que ens prenien?

Els catalans varem quedar farts, del “Peix al Cove”, avorrits d’uns que s’erigiren en repartidors de carnets de catalanitat, fastiguejats de grans projectes que ja naixien obsolets, com els eixos del Llobregat i Transversal, que el mateix dia de la seva inauguració ja es constatava la insuficiència.

Els catalans no volem entrebancar-nos amb la mateixa pedra, i per molts esforços, que els de Can CiU facin per avorrir al personal i fer-lo quedar casa el 28 de novembre, penso que tindran una gran sorpresa, doncs molts dels que fins avui no han anat a votar en les eleccions autonòmiques, potser aquest cop ho faran per donar-los d’una vegada per totes una lliçó de modos.

HEM SUPERAT L'ASSIGNATURA PENDENT

2010-09-09T16:30:00.003+01:00

Des que l’any 1983, la xarxa de metro arribava a la Plaça Pep Ventura, tots els badalonins teníem la sensació que es quedava curt; que per una mica més no arribés al centre de la ciutat ens semblava com una espècie de mala fe dels que manaven, en no voler-nos acabar de fer entrar dins la modernitat en els sistemes de mobilitat.

Diumenge passat, es va superar aquest greuge i tant sols sis-cents metres més de ferrocarril subterrani ens han donat complida satisfacció, que els veïns i veïnes de Badalona, van saber exterioritzat assistint massivament a l’acte i festa d’inauguració, amb presencia del molt honorable president de la Generalitat, el socialista José Montilla.

No hi va faltar tampoc a la cita, l’inefable quiosquer tamborer, que a repics de timbal intentava animar una cada vegada més escassa colla de seguidors; hom quan els va veure a l’altra banda de l’avinguda Martí Pujol, i comparant amb el gruix que hi havia ara fa uns mesos a la inauguració de l’estació de Llefià, va pensar que d’aquí a uns anys quan s’inaugurin les estacions de Montigalà i Bufalà, estarà més sol que el timbaler del Bruch.

Les pressions de la intel•lectualitat badalonina, han aconseguit finalment que la nova Plaça, avui encara en obres, i la nova estació, portin el nom del pare del català modern Pompeu Fabra, una decisió en certa manera polèmica, doncs el cèlebre lingüista, ja té un carrer i un institut a la nostra ciutat per retre-li homenatge.

Soc dels que penso que el nom de les estacions de metro, han d’indicar amb la màxima claredat possible la situació on es troben, i en el cas que ens ocupa, a més a més, potenciar el valor de centralitat de l’espai, un punt al voltant del qual ha de pivotar la resta de la ciutat. No ens queixem sempre de la disgregació de la ciutat? No és un símptoma de poca vertebració, quan sentim a dir als ciutadans dels barris que van a Badalona, quan venen al centre? Per tot això estic convençut que Parc Central, hagués estat un nom molt més adequat, per aquest espai i estació, que no pas el que finalment s’ha adoptat. De totes maneres, com ja es ben sabut, el nom dels espais urbans, els acaba posant el poble i en moltes ocasions, difereixen del que oficialment se’ls hi ha volgut donar; ja veurem el que passarà en aquest cas, el temps ho dirà.

També vull dir i perdoneu la meva incultura, que tampoc m’agrada, ni entenc la inscripció llatina que l’artista de Pablo hi ha posat al capdamunt del vestíbul. Si be es ben cert que el passat romà de la nostra ciutat, és una de les nostres senyes d’identitat, no és menys cert que la industrialització, el caràcter obrer de la majoria dels seus ciutadans des de mitjans del segle XIX, així com el gresol de cultures i exemple de convivència, són sense cap mena de dubte els trets més característics que han configurat la Badalona actual, un fet que pel que sembla, la nostra intel•lectualitat de barretina tampoc ha sabut tenir en compte.

De totes maneres, estic convençut que de la mateixa manera, que la inauguració del ferrocarril l’any 1848, va representar la entrada de Badalona a la modernitat, ara l’arribada del metro al centre de la ciutat i la seva comunicació amb els principals barris, de la Salut i Llefià avui, i d’aquí a poc Montigalà, Bufalà i Sant Crist, catapultarà a aquesta ciutat que s’ha sabut fer a si mateixa, vers el futur de progrés i d’igualtat que estem obstinats en construir.

Article publicat al diari BNS el 16/07/10

EN GARCIA VOL GUANYAR LES ELECCIONS

2010-09-04T15:46:00.002+01:00

En Garcia de Can Popular no para, en una entrevista pel diari digital e noticies, feta mentre repartia pamflets al mercat de Llefià, va manifestar la ferma voluntat de guanyar les eleccions municipals a Badalona i aconseguir seure a la poltrona d’alcalde la propera legislatura. Deia també a l’entrevista que les seves visites al barri de Llefià, s’han incrementat de manera notable i que encara s’incrementaran més en els propers temps, pel fet que en el sector de Llefià i la Salut hi viu gairebé un terç del cens electoral badaloní.

Amb un discurs disgregant, carregat de xenofòbia, intenta subvertir l’ànim d’uns ciutadans en greus dificultats per culpa de la crisi econòmica, desviant-los l’atenció dels veritables culpables de la seva situació, com han estat aquells que van permetre i afavorir en els anys del “aznarato”, la bombolla immobiliària, l’esclat de la qual ha desencadenat la pitjor restricció del crèdit que mai haguem viscut, i les terribles conseqüències en forma d’atur i tancament d’empreses; envers uns pobres immigrants que han arribat al nostre país, fugint de la misèria on els correligionaris d’en Garcia d’arreu del mon els han sotmès.

Que senzill és carregar el mort a un altre i defugir les responsabilitats, quan cada vespre pots defugir els problemes des d’un pis al districte de les Corts a Barcelona, o navegant per la Mediterrània amb un veler de dotze metres, amb base al flamant port esportiu de la nostra ciutat; sobretot si a més a més comptes amb l’ajut d’un practicant populista que amaga el seu Mercedes alhora de passejar pels barris de la nostra ciutat.

En Garcia, fidel seguidor de la teoria Goebeliana, de repetir les mentides cent vegades per convertir-les en veritat, no s’adona que el personal ja no és estúpid i que el veuen a venir de tres hores lluny; quan tots saben que si els seus manessin, les retallades haurien estat més dràstiques, tal i com ho van fer els vuit anys de govern Aznar, tot i estar en una època d’eufòria econòmica, i a més a més per continuar afavorint els més rics i aprofundint l’abisme entre els rics i pobres, com ha succeït des que Ronald Reegan i Margaret Tatcher, impulsaren la revolució neoconservadora.

A les darreres eleccions municipals, on el PP que presideix Garcia va obtenir dos regidors més que en l’anterior legislatura, ho va fer amb un increment de tant sols 700 vots, en tota la ciutat, qüestió que si no hagués estat per la gran abstenció que protagonitzaren els electors tradicionalment socialistes, no n’hagués tret cap profit. Amb això vull posar clar i de manifest que tots aquells que es pensen que quedant-se a casa, no afavoreixen a cap dels que es presenten, estan en un immens error, doncs sempre hi ha qui en treu una bona picossada, i els badalonins són prou intel•ligents per no voler que aquest sigui el PP que presideix Garcia.

Per altra banda, hem de dir, que l’equip de govern que encapçala el socialista Jordi Serra, tot i l’època d’enormes dificultats en que ha de bregar, es caracteritza per una enorme eficàcia i afrontar el problemes de cara, donant com a resultat tot un seguit de realitats que podem veure, només sortint al carrer. Mai en tota la història d’aquesta ciutat s’havien remodelat, tants carrers, arranjat tantes escoles i remodelat equipaments; Mai tampoc en tota la historia de la Generalitat democràtica, s’havien pogut aconseguir canalitzar tantes inversions vers la nostra ciutat, noves línies de metro, noves escoles, millores en les comunicacions a Can Ruti, inversions en el nostre patrimoni cultural i arqueològic, que ens ha permès situar la nostra ciutat en un dels llocs predominants al mapa cultural de Catalunya. Són mèrits més que suficients, perquè els badalonins no ens quedem a casa a les pròximes eleccions autonòmiques i municipals, i recolzem aquells governs tant a la Generalitat com a l’Ajuntament, que han procurat pel nostre be com a badalonins.

Artcle publicat al setmanari BNS el 23/07/2010

ELS DINERS I LA INDEPENDENCIA DE CATALUNYA, L’EIX PRINCIPAL

2010-07-28T16:47:00.005+01:00

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Com ja ve essent habitual en la actual legislatura, des que el socialista Jordi Serra ocupa l’alcaldia, amb una puntualitat gairebé britànica, (les sis i cinc minuts), el batlle Serra pronunciava la fórmula habitual, “Sessió Pública”, que obria el darrer ple ordinari abans de les vacances.

De primer, una junta de l’entitat Engestur, per aprovar la distribució extraordinària de dividends per un import de 7.025.000’- € amb càrrec a les reserves de lliure disposició de l’entitat.

A continuació i com és perceptiu, el llistat de dones víctimes de la violència de gènere, que aquest més de juliol arriba a l’esgarrifosa xifra de 9; a continuació el corresponent minut de silenci, seguit respectuosament amb tothom dempeus, a excepció dels corresponsals del Punt per no se quina mena de protesta personal.

Els punts 3,4 i 14, referents a modificacions a la plantilla i a la relació de llocs de treball de l’ajuntament, per acord de la junta de portaveus es debaten conjuntament. Enceta el torn Carme Martinez de Can Comunista, que qualifica les propostes de lletges, inoportunes i fora de lloc; li pren el relleu Juan Fernandez de Can Popular, que amb el idioma “del imperio” ve a dir el mateix que els comunistes, i dona xifres de l’encariment de la partida de costos de personal, que els dictàmens representen; afegint que sembla que “se hagan trajes a medida”. Quico Serrano portaveu de Can Socialista i regidor d’hisenda, es l’encarregat de contestar a un i altre, desmentin d’entrada que les modificacions representin un augment de les despeses, si no que faran un estalvi d’uns dos mil i escaig euros a l’any.

Carme Martinez, que avui sembla ha abandonat el to de Rottenmeyer que la caracteritza, torna a insistir en el que ha dit primer, talment com el de Can Popular Juan Fernandez, que mantenint el idioma del imperio és reafirma, en que res d’estalvi, si no que representa 25.000 € més de despesa. El socialista Serrano, torna a repetir els números que ha fet abans i l’alcalde Jordi Serra, tanca, amb el recompte de vots, que dona per aprovats els dictàmens, tot i els vots en contra de l’oposició, PP i ICVEUiA.

Els punts 6,9,10,11,12,i 13, referents a l’aprovació del compte general de la Corporació corresponent a l’exercici 2009, també van ser debatuts conjuntament per acord de la junta de portaveus; intervencions de Carme Martinez de Can Comunista, de Juan Fernandez de Can Popular, Quico Serrano de Can Socialista i en el segon torn, s'hi afegeixen Jurado de Can Popular, i Falcó de Can Convergència, els de l’oposició en contra i el govern a favor com és natural, tot i que hem de dir que Serrano, va estar particularment encertat i contundent, quan es va llençar a la jugular del ATS populista, Miguel Jurado. El debat el tanca Jordi Serra, assenyalant el rigor en la gestió del govern els darrers dos anys, i rebatent el catastrofisme de que fan gala Populars i Comunistes, mostrant-se confiat que la ciutat sabrà trobar el camí i els mecanismes per sortir d’aquesta terrible crisi.

El punt 15, referent a donar per verificat el nou text refós de la modificació del PGM a l’Avinguda dels Vents, torna encendre els ànims del Practicant de Can Popular Miguel Jurado, així com del regidor Alex Mañas de Can Comunista que les emprenen en contra del govern, Jordi Serra, en qualitat de regidor d’urbanisme, amb raons de pes, desmunta les argumentacions del popular i el comunista .

Dues proposicions urgents, aprovades, amb la intervenció dels portaveus indicant tant sols el sentit del seu vot, obren pas al torn de les paraules al poble, quan el rellotge assenyala que falten set minuts per les 8 del vespre. El torn l'enceta el Sr. Alfonso Lasso per un assumpte de les molèsties i insalubritat ocasionades per les múltiples cases tapiades que hi ha a la ciutat, així com els cotxes aparcat a les voreres i el mal estat de les mateixes. Falcó de Can Convergència, li contesta en qualitat de regidor de seguretat i de la Guàrdia Urbana, reconeixent algunes mancances en el servei de la grua. Carles Sagués de Can Comunista, fa especial insistència en el mal estat de les voreres. Alfonso Lasso, en el seu torn de rèplica introdueix el tema de la convivència entre bicicletes i vianants i torna a insistir en treure els vehicles aparcats a les voreres. Jordi Serra tanca el debat contestant al ponent.

La segona paraula és a càrrec del Sr. Lopez Bertran, president de l’Associació de Veïns de Lloreda, que comença anunciant que els ocells han tornat al barri, gràcies a que finalment s’han tret totes les antenes de telefonia mòbil que hi havia. Agraeix a Jordi Serra i a la regidora del districte Araceli Cruz, de Can Socialista, les gestions fetes i que han acabat amb la construcció de rampes a molts punts del barri, suprimint barreres arquitectòniques. A continuació engega un sèrie de greuges, que uns incívic skaters, a més a més d’altres joves practicants del botelló, estan ocasionant d’un temps ençà, amb destrosses al mobiliari i altres elements urbans. Ferran Falcó li contesta, que la Guàrdia Urbana no té el do de la ubiqüitat, i en Garcia de Can Popular acusa a Falcó de pessimista i al govern en conjunt de no fer complir la Ordenança de Civisme que fa un temps amb tota la pompa del món van aprovar. Sagués de Can Comunista, per no quedar-se enrera, també carrega contra Falcó. El ponent Lopez Bertran, en el torn de rèplica, demana més presencia de la Guàrdia Urbana al barri, i finalment l’alcalde Jordi Serra, tanca el debat dient que el govern intenta solucionar el problemes d’incivisme de Badalona, tant de Lloreda com els d’altres llocs.

A dos quarts i cinc minuts de nou, entrem a l’apartat de Mocions presentades pels grups municipals, on les dues primeres, presentades per ERC i el PP, fan referència al tema de la sentencia del TC sobre l’Estatut de Catalunya, a més a més sobre la del PP, els grups de ICVEUiA, PSC, i CiU, han presentat una esmena a la totalitat. Abans que el secretari procedeixi a la lectura de la part expositiva de les mocions i l’esmena, Maritxu Hervás de Can Popular, demana la paraula per anunciar la retirada de la moció que ells han presentat, circumstància que provoca automàticament la decaiguda de l’esmena a la totalitat. S’organitza aleshores un batibull entre els grups presentadors de l’esmena i el PP, els primers intentant de salvar la seva esmena, cerquen tota mena de subterfugis i els populars, emparrats en que no es debati. Finalment s’imposa el criteri del Secretari que al retirar-se la moció l’esmena decau automàticament, desprès d’acusacions al PP, d’haver actuat amb tacticisme i de poca estimació i interès per Catalunya, es llegeix la part expositiva de la moció presentada per ERC, on s’insta a iniciar un procés cap a la independència de Catalunya i a continuació Mateu Chalmeta, procedeix a defensar el text. Carles Sagués de Can Comunista, recorda l’ideal autonomista del PSUC, i anuncia el vot contrari a la moció. Falcó de Can Convergència anuncia també el vot contrari del seu grup, tot i que es manifesta personalment, profundament independentista, qüestió per la que té el cor dividit. En Garcia de Can Popular; acusa als socialistes de anti catalans, per haver provocat un alt índex d’atur i d’haver retallat els serveis socials als ciutadans de Catalunya; la demagògia en el seu estat més pur.

Quico Serrano de Can Socialista, llegeix la part expositiva de l’esmena que presentaven conjuntament amb ICVEUiA i CiU, a fi i efecte que consti en acta; i defensa la posició del PSC, en tot el tema de l’Estatut, mentre anuncia el vot en contra de la moció d’Esquerra.

Mateu Chalmeta de Can Republicà, en el seu torn de rèplica, constata que la moció no serà aprovada, però anuncia que serà presentada a tots els ajuntaments on ERC té representació, i augura que en un futur no massa llunyà, una esmena com aquesta serà aprovada per la majoria dels regidors dels ajuntaments de Catalunya, perquè la ciutadania majoritàriament ho exigirà.

Jordi Serra, l’alcalde, tanca el debat amb un discurs, brillant al meu parer, on posa de manifest la posició profundament federalista del Partit dels Socialistes de Catalunya i fa vots per una visió progressista d’Espanya i la seva Constitució. Conclou amb una frase de Joan Raventós, “Som Socialistes i Catalanistes per les mateixes raons”.

La següent moció que presenta ICVEUiA, referent al reconeixement de la figura de José Saramago, és aprovada, desprès que el ponent Carles Sagués, a instàncies d’en Garcia de Can Popular, i d’en Pera de Can Convergència s’avingui a retirar el punt que fa referència a demanar que es posi el nom de l’escriptor a un carrer de la nostra ciutat, doncs l tràmit s’ha de fer directament a la comissió del nomenclàtor, dos anys desprès de la mort del personatge.

Dues preguntes de Miguel Jurado i una altre de Carles Sagués, van posar punt i final a aquest ple quan el rellotge marca dos quarts tocats de déu del vespre, i l’alcalde Jordi Serra ens ha desitjat, bones vacances a tots.

Fins a Setembre!

A DINS GAIREBÉ COM SEMPRE I A FORA UN BATIBULL DE MIL DIMONIS

2010-06-30T08:46:00.003+01:00

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Quan hom arribava a la Casa de la Vila, a tres quarts de sis de la tarda, a la Plaça hi havia una munió de persones amb cadira de rodes, de la Plataforma Deixem de ser Invisibles, afanyats a desplegar una pancarta, on reivindicaven el Servei de taxi adaptat porta a porta a la nostra ciutat que per ells és una necessitat de primera magnitud.

A dins i quan faltaven cinc minuts per les sis de la tarda, l’hora de començar la sessió, i l’alcalde feia la seva entrada a la sala, només hi havia els regidors de Can Socialista al complert; tant bon punt les manetes del rellotge, assenyalaven les sis de la tarda, encapçalats pels dels PP, feien entrada tota la resta de regidors, ocupant amb rapidesa les seves posicions, mentre l’alcalde pronunciava la fórmula habitual: “Sessió Pública” i els de la plaça, començaven un concert de xiulets.

Com sempre el llistat de dones víctimes de la violència de gènere, que el més de juny puja a l’esgarrifosa xifra de sis, i tot seguit, Jordi Serra, l’alcalde, llegeix una declaració de caire institucional que signen tots els grups municipals, excepte el Partit Popular, en defensa de la integritat del tex del nou Estatut de Catalunya, que el Tribunal Constitucional ha retallat aquests darreres dies desprès de quatre anys deliberant una sentència.

El punts del tres al sis de l’ordre del dia, que fan referència a l’actualització de les retribucions dels càrrecs i treballadors de l’ajuntament, així com de la modificació de la relació de llocs de treball en compliment del decret del govern de l’Estat; la junts de portaveus va acordar, i així ho explica l’alcalde, debatre’ls conjuntament amb una moció referida a aquest tema, que presenten els de Can Comunista, a més a més de donar pas a una paraula a Carmen Lucena, en representació dels sindicats amb representació al comitè d’empresa de l’Ajuntament.

Desprès que el secretari hagi llegit el text dispositiu de la Moció, Carmen Lucena, llegeix un discurs elaborat, recolzant-la i reclamant el compliment del conveni pactat l’any 2008 sense retallades els sous dels funcionaris i personal al servei de l’ajuntament, mentre que als PMR de fora, s’hi ha ajuntat, els que donen suport a Carmen, i el nivell sonor s’incrementa de manera notable, ja no amb xiulets, si no amb botzines i sirenes. A continuació el regidor portaveu de Can Socialista Quico Serrano, amb un to moderat i gairebé exquisit intervé defensant els decrets, dient que tot i saber-los molt de greu, s’han vist obligats a fer-ho en compliment d’un decret estatal.

Carles Sagués, líder de Can Comunista, o no se si dir advocat dels pobres, defensa el text de la moció que aclareix que ells només la presenten a títol legal, perquè els autors de la mateixa són els sindicats. Acaba el seu discurs anunciant el vot en contra de la seva formació al dictamen perquè no han comptat amb ells alhora de presentar-los.

En Chalmeta de Can Republicà al seu torn, assenyala el vot contrari a la moció, perquè la norma ja és aquí i no es pot fer res més que complir-la.

L’au de vol majestuós, en Falcó de Can Convergència, assenyala que no els hi agrada haver de votar en contra de la moció, i tampoc a una rebaixa sous, però no tenen cap més remei que complir la llei.

El regidor empadronat irregularment, en Garcia de can Popular, anuncia el seu vot favorable a la moció, perquè segons ells els dictàmens que presenta el govern municipal, van molt més enllà del que determina el govern de l’estat, tot i que no especifica, en que van més enllà. Tot seguit critica la intervenció de Serrano, qualificant-la de desagradable, i acaba el seu discurs, proposant que el govern faci trampa saltant la norma, garantint-los que ell no els denunciarà.

En el seu torn de replica la ponent Carmen Lucena, insisteix en el que ha dit abans. L’au de vol majestuós de Can Convergència, assenyala l’obligació del govern local de reduir el seu dèficit públic. El regidor irregular, renuncia al seu torn de rèplica, perquè diu que ho hauria de fer desprès de la rèplica de Serrano. El de Can Comunista, carrega contra el de Can Socialista, fent referència a manifestacions que Serrano havia fet l’any 2009 i diu, tampoc sense aclarir, que els dictàmens van més enllà del que mana el govern. Serrano en el seu torn, contesta a Sagués i a la ponent, retraient al regidor empadronat irregularment, que proposi al govern fer trampa. Es tanca el debat amb la votació, que dona per aprovats els dictàmens i la moció refusada.

La companya de premsa que seu al meu costat, surt un moment a la Plaça a tirar fotografies als manifestants i quan torna m’explica que als PMR, i als sindicalistes, se’ls ha afegit el quiosquer tamborer, de la Associació de Veïns Pep Ventura Illa Fradera que tot i haver estat desautoritzat per la Plataforma d’afectats per les afectacions del carrer Francesc Macià, valgui la redundància, ha volgut aprofitar el batibull per fer-se notar i comprovo que és veritat, al parar orella, i sentir els repics de les baquetes sobre la pell tensada, en mig de l’escàndol de xiulets, botzines i sirenes.

El punt dotze referent a donar conformitat inicial a la proposta de delimitació gràfica de la Trama Urbana Consolidada, mereix la intervenció del ATS de Can Popular, Miguel Jurado, que qualifica el dictamen de “oscuro”, anunciant la seva abstenció i avisant de la presentació d’al•legacions. Mañas de Can Comunista, també diu que s’abstindrà, i per assenyalar diferències amb el de Can Popular, acusa a l’ATS, d’haver votat a favor del dictamen en una ocasió anterior. L’ATS li contesta i Mañas replica, posant punt i final Jordi Serra, amb el recompte de les votacions anunciades.

Quan falten deu minuts per les vuit del vespre, arribem al torn de paraules al poble, desprès que dues proposicions urgents fossin votades per unanimitat sense debat de cap mena. en aquesta ocasió només n’hi ha una de demanada per part del Sr. Maximiliano Luengo, per un assumpte d’habitatge públic de lloguer, d’ocupació i de transport públic gratuït. El senyor Luengo explica el drama personal que pateix, de situació d’atur, havent esgotat el subsidi, i d’una minusvalia que pateix, situació que l’ha marginat de facto de la opció de trobar un habitatge de lloguer, ni tant sols en el sector públic, així mateix i entrat com en calçador demana la gratuïtat del transport públic pels aturats.

Paquita Teruel regidora d’Acció Social, és qui li respon assenyalant que l’ajuntament posa a la seva disposició i de totes les persones que es trobin com ell, una sèrie de serveis específics. L’ATS de Can Popular ensenya la ceba, en el sentit que ha estat ell qui ha induït a Maximiliano a demanar la paraula al Ple, quan demana que la moció que el seu grup ha presentat demanant la gratuïtat del Transport públic pels aturats, sigui debatuda en aquests moments. Jordi Serra, s’hi nega en rodó amb l’argument que així es va determinar a la junta de portaveus. En el seu torn de rèplica Maximiliano, diu que comença a no creure en la democràcia i assenyala que a Badalona hi ha molta indiferència vers les persones amb necessitats, i com exemple assenyala la manifestació de PMR que hi ha fora a la plaça, manifestació, que sembla ha plegat veles, quiosquer tamborer inclòs, doncs el soroll de fons que amenitzava el ple des de bon principi ha acabat de cop. Paquita Teruel contesta al ponent, que la reclamació que el PMR fan, en part ja està essent atesa per aquest ajuntament, amb 6.000 viatges a l’any de taxi porta a porta adaptat, i que això representa un gran esforç econòmic per l’ajuntament, tot i que no sigui suficient per les necessitats creixents del col•lectiu de PMR badaloní.

A les 8 i 10 entrem en l’apartat de mocions, on la primera presentada per el PP sobre la gratuïtat del transport públic pels aturats defensada per l’ATS, és rebutjada amb els vots contraris dels partits de govern. Talment com la segona signada també pels de Can Popular i referent a l’obligatorietat de difondre els estudis que encarregui el govern municipal, argumentada pel regidor empadronat irregularment.

La tercera ve de part de Can Comunista, però els de Can Popular hi ha fet una esmena a la totalitat, tot plegat va de condemnar els atacs d’Israel, sobre la flota humanitària que es dirigia a Gaza, finalment la moció és refusada, i l’esmena també, per no assolir majoria de suport en cap dels casos. La darrera que presenten conjuntament els de Can Popular i els de Can Comunista, referent a la creació d’una oficina d’atenció a les urgències socials, és rebutjada pels vots dels govern.

Uns precs i preguntes d’Asun Garia i Sagués de Can Comunista, posen punt i final a aquest plenari que durant una bona estona ha estat amenitzat per concert de xiulet i tambor des de fora a la plaça. Son les nou del vespre.

Fins a la propera!!!

IRREGULAR, MENTIDER I APROFITAT

2010-06-16T15:21:00.003+01:00

Article publicat al setmanari BNS del 11/06/2010

En Garcia de Can Popular a Badalona, talment com un immigrant sense papers, aquests que ell té tanta tendència a titllar d’il•legals, esta irregularment, empadronat a la nostra ciutat, en el pis on viuen els seus pares, quan ell de veritat resideix en una mansió a la Gran Via de Carles III, al selecte barri de les Corts de la Ciutat Condal, on disposa de minyona romanesa, que té cura dels seus dos fills bessons.

L’empadronament irregular d’en Garcia, és un cas totalment insòlit en un regidor que es diu democràtic, i que conseqüentment hauria d’estar subjecte a una gran escrupolositat en el compliment de les normatives; doncs utilitza i contribueix a col•lapsar uns serveis, com per exemple els sanitaris, reservats, als residents badalonins. Encara que segurament, i donat el seus estatus, social i econòmic, no deu ser usuari d’aquest serveis sanitaris públics, a ell no li cal fer cues, ni estar en llistes d’espera, ni tant sols haver de barrejar-se amb aquesta gent inferior, que a més a més s’entesten elecció darrera elecció a votar els socialistes. Així com tampoc dels de preescolar dels seus fills bessons; doncs per això a la seva residència barcelonina ja disposa de mainadera, romanesa per més senyes, o potser millor dir per més inri.

El que a més a més sorprèn, és que volent justificar el que no té justificació, hagi d’incórrer en flagrant mentida, dient que en les eleccions Europees de l’any 2007 va votar a Badalona, perquè residia a la nostra ciutat, quan un any abans, el 2006, i segons consta a l’acta d’un dels plens municipals, a preguntes del regidor d’ICV Alex Mañas, va reconèixer que residia al barri de les Corts de Barcelona. Per altre banda, sembla ser que el noi figura empadronat, no al pis de 70 metres quadrats on havia viscut, si no a casa dels seus pares, al barri de la Morera; qüestió que demostra de totes totes una mala fe manifesta, i una voluntat enganyosa cent per cent.

Diu ara, com per treure importància a l’afer, que pel setembre tornarà a viure a la nostra ciutat, sembla ser, no en el pis de 70 metres quadrats, si no en un de nou en el front marítim, de 120 mts2, potser? segurament amb la intenció de poder controlar el vaixell de 12 metres que te amarrat al port de la nostra ciutat, i on els bessons i la mainadera romanesa, disposaran de l’espai adequat.

És sorprenent que una persona que incompleix les mínimes normes de ciutadania, com és no empadronar-se en el lloc de residencia, gosi sortir al carrer i demanar el vot a uns veïns, fomentant l’enfrontament. És incomprensible, que un paio que viu envoltat de luxe, i a qui no falta de res, subverteixi enganyant a uns ciutadans, que en aquest període de crisis veuen agreujades les seves dificultats. És fins i tot insultant, que tot i que ha estat enxampat, des de ja fa més d’un mes, no s’hagi apressat a regularitzar aquesta situació, qüestió que demostra ben clarament que la seva perversitat ja surt de tota mida, a no ser que hi hagi quelcom d’amagat, tot i que en aquest cas, encara seria molt pitjor, perquè que no ho dubti ningú, en règims de democràcia i llibertat tot acaba sortint a la llum, oi Sr. Millet?, o Sr. Bàrcenas?

Tot i que en Garcia, resulta ser l’únic regidor, en situació d’empadronament irregular, si que hem de dir que tres més del seu grup municipal, tampoc viuen a la nostra ciutat; una demostració ben palpable del poc amor i estimació que demostren tenir per Badalona, els regidors de Can Popular, als que sembla els fa vergonya, o poc digne del seu estatus social viure a la tercera ciutat de Catalunya pel que fa al nombre d’habitants.

AMB UN PAM DE NAS

2010-06-09T15:38:00.003+01:00

El 27 d’octubre de 2009, mentre la Guàrdia Civil regirava de sot sobre les dependències de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet, i el jutge Garzón enviava un funcionari judicial a requerir informació a la Casa de la Vila de Badalona, sobre uns terrenys al nou front marítim badaloní, un quiosquer tamborer afeccionat, un líder veïnal comunista acèrrim, que als seus seixanta i escaig, vol endegar una revolució pendent, i un ex-alcalde, que ha evolucionat des del socialisme fins a d’independentisme més radical, acompanyats tots ells d’alguns dels fidels seguidors, i els membres de formacions polítiques a l’oposició consistorial, com el regidor mal empadronat; es situaren a la Plaça per excel•lència de la nostra ciutat, àvids de veure sortir emmanillat l’alcalde Jordi Serra i alguns dels seus regidors; però es van quedar amb un pam de nas, quan resulta que el funcionari, va sortir tot sol de la casa de la Vila, i els nostres màximes responsables polítics, s’aprestaven a reunir tota la documentació que els havia estat demanada, tràmit que van complir dos o tres dies més tard, amb molta antelació al termini que els havia estat assignat.

Tot i això, amb la insana pretensió d’escampar la llavor de la sospita, organitzaven uns dies més tard una manifestació, deien, en contra de la corrupció, manifestació que no va aconseguir agrupar pràcticament ningú, tret dels grupuscles radicals de la nostra ciutat, sempre disposats al que sigui, per anar contra qui governa.

Han passat els dies, les setmanes i els mesos, i finalment el sumari instruït d’aquest cas ha vist la llum, després que l’instructor hagués decidit aixecar-ne el secret, i tots hem pogut veure les transcripcions d’unes converses telefòniques, que per un llarg període de temps van ser pacientment enregistrades per ordre judicial. I aquí hem pogut observar, com tres personatges, José Montilla, president de la Generalitat, Jordi Serra, Alcalde de Badalona i Maite Carol Interventora de l’Ajuntament de Santa Coloma, les poques vegades que sortien a les converses, era per malparlar-ne i insultar-los, doncs pel que sembla, cadascun des del seu lloc, els eren un gros entrebanc pels seus il•lícits negocis.

Altre cop el tamborer, el nou independentista, i el vell comunista revolucionari, s’ha quedat amb un pam de nas, quan han comprovat, de manera fefaent que els insults dels que es va fer mereixedor Jordi Serra, de part dels xoriços, perdó, “presumptes” xoriços, no han estat altre cosa que lloances i flors, en el món de la gent honrada, com som la gran majoria dels badalonins, i que mai hem dubtat de la honorabilitat del nostre alcalde i regidors, així com de la seva capacitat i eficàcia en la gestió; qüestió que algun mitjà sembla vulgui posar en dubte, quan insinuen que l’ajuntament en tota l’operació va deixar d’ingressar uns quinze milions de pessetes.

No és veritat, tot i que si val a dir que els delinqüents, es van embutxacar, aquesta quantitat per l’operació amb el terreny del front marítim badaloní, però hem de deixar ben clar que va ser possible, per tractar-se d’una operació fraudulenta de blanqueig de diners, procedents de paradisos fiscals, qüestió que un organisme oficial com és l’ajuntament mai hauria pogut fer.

Ara que com aquell qui diu ja estem arribant al final de l’acte, seria bo que tots aquells àvids de sang que a l’octubre passat es concentraven a la plaça de la Vila, demanessin disculpes públicament, i reconeguessin el seu error d’intentar sembrar l’ombra del dubte, sobre l’honorabilitat dels màxims representants de la ciutadania.

LA RAMBLA DELS COMUNISTES I LA RAMBLA DELS SOCIALISTES

2010-06-02T09:24:00.005+01:00

L’ajuntament sorgit de les primeres eleccions democràtiques a la nostra ciutat, el que presidí Marius Diaz, i que en la seva etapa final, governava amb coalició amb els socialistes, després que els convergents seguint les directrius de Jordi Pujol, haguessin trencat el pacte de progrés fet al inici de la legislatura. Dedicats els tres anys primers, a prestar especial atenció als barris, molt degradats per l’especulació immobiliària del règim autàrquic anterior; van decidir el darrer any, invertir en una profunda reforma en un dels llocs més emblemàtics de la nostra ciutat, com és la Rambla, la única en el món que és paral•lela al mar; i que en aquells moments es trobava amb un total estat d’abandonament, no funcionava l’enllumenat públic, la majoria dels bancs eren trencats del tot, els jardinets, sense plantes i el paviment ple de sots.

Perquè no fos dit, si els movia algun interès electoralista, el govern tingué cura en assenyalar que la Rambla no era l’equipament que usava exclusivament la gent del Barri del Centre, si no que era utilitzat per gairebé el 100% de la ciutadania.

La reforma, acabada pocs mesos abans de les eleccions del 1983, va retornar la dignitat a l’espai, amb una nou paviment d’altíssima qualitat, alabat per tothom, uns nous fanals, que recordaven els més antics que hi havia hagut i uns nous bancs, exactament iguals als de tota la vida.

La divisió a nivell nacional del PSUC, a Badalona, comportà, l’any 1983, la pèrdua de l’alcaldia, en favor del PSC essent nomenat alcalde Joan Blanch, desprès que el PSC, pactés amb CiU, per assolir la majoria necessària. Talment com s’havia fet en el període anterior, el govern dedica especial atenció als barris i cap allà canalitza la majoria de les seves inversions, però al igual que en l’anterior legislatura, en el darrer any, creuen que val la pena fer-se notar fent quelcom al front marítim del centre de la ciutat, sobre tot desprès que la posada en funcionament de la depuradora del besos i la construcció d’un col•lector transversal, hagués tornat a fer practicable pel bany la nostra estimada platja.

És així doncs, que s’arranja un passeig, a l’altra banda de la via del tren, entre el Carrer del Mar i el banys la Donzella de la Costa. No se si per no coincidir amb els altres, el cas és que el paviment, es completament diferent, així com els llums; pel que fa als bancs, si bé coincideixen en la forma dels que hi ha altre cantó, el color, marron els distingeix perfectament dels que són de color verd. L’ombra, que a la Rambla de tota la vida, la donaven les ufanoses palmeres, a aquest nou passeig la feia una mena de pèrgola artificial.

El personal de Badalona, sempre amatent, no va trigar gens ni mica en batejar les dues Rambles, la de sempre, com la dels Comunistes i la nova a l’altre cantó de la via com la dels Socialistes, en funció del partit o militava l’alcalde quan va ser arranjada.

Però ara ha arribat l’ajuntament, que presideix Jordi Serra, i també un any abans de les eleccions municipals, ha transformat de dalt a baix les dues rambles, unificant criteris, (el paviment i mobiliari són iguals a l’una que a l’altre) i donant-li un nou aire que l’ha de tornar a convertir en el passeig més emblemàtic, no només de la nostra ciutat, si no de tota la comarca. Amb més o menys mig any de feina s’ha acabat amb les dues rambles que finalment tornen a ser una de sola, la dels Comunistes i la dels Socialistes, ja formen un tot, només a l’espera que en un futur,més o menys llunyà, algú, decideixi treure la via del tren, lúnic element que encara les separa.

(Article publicat al setmanari BNS del 28/05/10)

QUAN EN GARCIA VA SER D'ESQUERRES... DE PARAULA

2010-05-26T11:05:00.001+01:00

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Un ple que prometia ser dens i fins i tot carregós, no pas perquè els punts de l’ordre del dia, resultessin especialment conflictius, si no per la seguretat que teníem tots els que mes rere mes anem a la sala magna de la Casa de la Vila, que l’oposició aprofitaria la mínima per llançar-se a la jugular del govern per tot el seguit de mesures restrictives que s’han pres des del Palau de la Moncloa, en particular la retallada de la capacitat de demanar crèdits per part de les administracions locals.

A les sis i set minuts, l’alcalde pronuncia la fórmula habitual “Sessió Pública, i tres minuts mes tard, quan ja el públic és assegut a la sala, s’engega la sessió amb l’habitual llistat de dones víctimes de la violència de gènere, que des de la darrera sessió ha arribat a l’esgarrifosa xifra de 8 a tot l’estat espanyol. Després del perceptiu minut de silenci, l’alcalde dóna la paraula al Síndic defensor de la ciutadania, perquè presenti el seu informe anual. Armand Soler, fa una breu presentació del seu informe que ja ha estat tramés a tots els regidors i regidores prèviament, on destaca sobre tot, que algunes qüestions que els ciutadans plantegen, segueixen sense ser contestades per l’administració. El torn d’intervencions dels grups municipals, l’enceta, Mateu Chalmeta de Can Republicà, que felicita al defensor i el seu equip per la tasca realitzada i l’encoratja a seguir pel mateix camí. Carles Sagues, el basquetbolista de Can Comunista, també felicita a Arnmand Soler i el seu equip, i recalca que no s’ha de veure el defensor com una nosa, si no com un especial col•laborador i fa insistència en el fet que el govern no contesta les queixes dels ciutadans. L’au de vol majestuós de Can Convergència,desprès de l’apartat de felicitacions, destaca l’encert del defensor de visitar els barris de la ciutat, de manera regular, com ve fent darrerament. El més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada, en Garcia de Can Popular, després de felicitar, manifesta que no veu de manera tant optimista com el defensor, tot el que aquest ha destacat de positiu, pel que fa a la labor del govern municipal, doncs segons el seu parer, el problemes de convivència i seguretat, a la nostra ciutat lluny de resoldre’s s’agreugen cada dia. Quico Serrano el portaveu de Can Socialista, tanca el torn dels portaveus dels grups municipals, seguint la tònica dels altres i felicitant al síndic i el seu equip per la labor que desenvolupen.

El punt nou de l’ordre del dia referent a la ratificació dels actes instruïts en el procediment de contractació del subministrament d’energia elèctrica, motiva la intervenció de Sagués de Can Comunista, perque no està d’acord, amb que el ple delegui poder a la junta de govern local. Quico Serrano, amb una argumentació sòlida li contesta, pero no el convenç, i en el seu torn de Rèplica, el de Can Comunista, reafirma la seva abstenció en aquest punt.

El Punt deu referent a la modificació del pressupost de l’IMPS, per permetre de traslladar uns excedents de 400.000 € al finançament d’un programa de l’IMPO, fa sortir a la palestra l’ATS de Can Popular, Miguel Jurado, que manifesta el seu desacord amb la proposició, doncs segons el seu parer, és treure recursos al servei a les persones. I aquí per primera vegada, en aquest plenari, veiem una mostra de la nova política dels de Can Popular, en el sentit de ser més socialistes que els socialistes. Quico Serrano, contesta a Jurado i Asun Garcia de Can Comunista, diu que està d’acord amb el del PP, torn de rèplica de l’ATS i finalment Quico Serrano tanca el debat contestant a un i altre.

Una nova modificació de pressupost, en el punt dotze, que aquest cop comporta un augment de subvenció a una entitat del Pla de l’Entorn, motiva les ires d’en Garcia de Can Popular, segurament quan ha vist que el nom de l’entitat receptora, és Esplais Catalans. Asun Garcia, també anuncia l’abstenció del seu grup municipal, Quico Serrano, contesta a un i altre, i en Garcia torna a insistir en el mateix, Finalment el regidor d’educació Josep Duran, explica amb claredat meridiana que és i representa el pla d’entorn.

La desafectació de domini públic del Teatre Principal contemplada en el punt tretze de l’ordre del dia, motiva la intervenció de Sagués de Can Comunista, a qui respón primer Serrano i desprès En Chalmeta de Can Republicà en la seva vesant de regidor de cultura.

El punt setze que fa referència a l’aprovació del projecte de modificació, del Reglament de sol•licitants d’habitatge social, és aprofitat per Mañas de Can Comunista per llançar-se a la jugular del PP i en concret de Jurado, per l’assistència o no a reunions diverses, un perquè havia de ser avi i l’altre no han aclarit. Penso que Mañas en veure que uns quans dictàmens d’aquest ple hi havia coincidència de vot entre Comunistes i Populars, ha volgut deixar clares les diferències, doncs si n o és això ningú va entendre de que vena, el guirigall.

A les set i vint-i-cinc entrem al torn de parules al poble, que enceta Juan Ferrer Simón, sobre un problema de l’aparcament de vehicles pesats. Pel fet que el tema del ponent coincideix amb una moció que ha presentat el PP, el secretari comença per llegir la part dispositiva de la moció. El ponent explica amb un to molt correcte i tranquil, la problemàtica que es troben molts professionals del transport a la nostra ciutat, per no disposar d’un equipament adequat, problemes de robatoris i vandalisme que els ocasionen greus pèrdues econòmiques.

En Garcia de Can Popular, defensa el contingut de la moció, en Sagués de Can Comunista, diu que li sembla assenyada, en Serrano de Can Socialista, diu que hi votarà en contra, perquè no estan disposats assumir terminis que la moció planteja, tot i que des del govern ja s’està estudiant el tema. Falco de Can Convergència, proposa una reunió entre els representants dels transportistes i l’ajuntament per trobar una solució, en Chalmeta de Can Republicà parla per parlar i s’embolica, torn de rèplica de ponent, insistint en la necessitat d’una solució al problema, encara que sigui provisional , en Riera de Can Popular, hi posa cullerada, en Sagués, torna a dir el que ha dit, Serra, insta a fer la reunió que s’ha proposat a bans tot i que la moció és rebutjada.
La segona paraula, de la tarda es a càrrec de Alberto Lumbreras en representació de la Plataforma per la Pau a Badalona, també ve acompanyada d’una moció, en aquest cas presentada per ICVEUiA, Després que el secretari hagi llegit la part expositiva, en Garcia de can Popular, anuncia, que el seu grup a excepció de la portaveu, avui Sonia, abandonarà la sala com a desfavor a un ponent, que en els seu bloc ha llençat gravíssims insults, al més llarg de tots només pel que fa a l’alçada. Un cop han sortit de la sala, Lumbreras, engega un discurs pacifista en favor de la retirada de les tropes espanyoles, destacades a l’Afganistan. La portaveu de Can Popular Sonia, diu que hi votaran en contra , el Republicà Chalmeta diu que hi votarà a favor, l’Asun de Can Comunista, també s’hi apunta , el ponent Lumbreras replica, carregant contra la OTAN, contra els americans, i contra tothom. L’alcalde tanca el debat refusant la moció pels vots contraris de PSC i CiU.

La tercera i última paraula a càrrec de Jordi Bel, pel tema de la desafectació de les cases del carrer Francesc Macià, li contesta Jordi Serra i desprès intervenen Sagués de Can Comunista, Jurado de Can Popular, el ponent en torn de rèplica i Jordi Serra, tancant.

Són tres quarts de nou quan entrem a l’apartat de Mocions pròpiament dites, o sigui que no porten paraula del poble afegida; la primera de part de ICVEUiA en contra de la retallada de personal en els serveis educatius de la Generalitat, Carme Martinez, amb un to, per sorpresa suau i moderat, sense cap mena d’estridència, defensa el contingut de la moció, Sonia de can Popular, diu que hi votaran a favor, doncs ells estan en contra de les retallades socials!!!! El socialista Josep Duran regidor d’educació troba interessant la moció però que s’avança als esdeveniments, doncs tot just s’està estudiant com s’han de racionalitzar els recursos humans. Carme Martinez hi torna, amb la Rottenmeyer a flor de pell, i lluny de la moderació que fet gala a la presentació, engega diatribes contra Duran, aquest li contesta i l’Alcalde tanca el debat, recomptant els vots i donant la moció per refusada.

La següent Moció també la presente els de Can Cominista, referent als afectats per la construcció dels laterals de la C-31, Sagués la defensa, Sonia, hi dona suport, Serrano anuncia el seu vot en contra, Sagués s’estranya que els convergents hi votin en contra, doncs li han dit les entitats que hi estaven a favor. Falcó, diu que no entén com Sagués es deixa enredar i ve al ple dient que m’han dit, un que li han dit...... Serrano també contesta a Sagués i aquest desprès d’haver reclamat un tercer torn de paraula, acusant a l’alcalde d’autoritari, quan aquest es negava a concedir-lo. Finalment Jordi Serra, tanca el debat comptant els vots que refusen la moció.

La següent Moció presentada pel PP fa referència al decret del govern que congela les pensions, l’any que ve. Garcia la defensa, amb un discurs, molt propi d’un sindicalista convençut; Sagués de Can Comunista s’hi mostra d’acord, Cahlemeta de Can Republica, també, Falcó, diu que acaba de saber que el seu grup al Congrés dels diputats ha votat a favor d’una moció semblant i que per tant també hi està a favor, Serrano diu que hi votaran en contra, fent servir els arguments que darrerament fa servir el govern per defensar aquesta posició. Garcia carrega contra Serrano i Jordi Serra, tanca el debat, constatant que els socialistes han perdut la votació

La darrera moció del dia presentada també pel PP, referent a la creació d’Un consell econòmic i social a Badalona, és defensada per Jurado i recolzada per Sagues però rebutjada pels vots en contra de la resta de grups.

Tres precs i preguntes posen punt i final a una maratoniana sessió, quan el meu rellotge, marca les onze menys cinc minuts.

DE L'IMPO, L'IRREGULAR I ELS DIMONI

2010-05-19T22:38:00.003+01:00

L’institut Municipal per l’Ocupació, ha presentat aquesta setmana, un conjunt d’accions i programes destinats a la promoció dels llocs de treball a la nostra ciutat; 500 persones que seran contractades i rebran formació especialitzada en la rehabilitació dels edificis municipals, en temes d’eficiència energètica i en tecnologies de la informació; pla que compte amb un pressupost de més de 3.500.000 € aportat per Servei d’Ocupació de Catalunya i el Consell Comarcal del Barcelonès Nord.

El govern municipal, en general i en particular les àrees implicades en els temes d’ocupació, demostren una gran visió de la realitat actual, i del futur immediat, quan han deixat de banda pel que fa a la formació, els temes referits a la construcció, com havia estat habitual en programes anteriors i han obert el camí cap a nous sectors, que resultaran claus, en el nou període de creixement econòmic que ha de venir un cop superat el tràngol que avui dia ens sacseja.

La rehabilitació, la eficiència energètica i les tecnologies de la informació, són sense cap mena de dubte, tres dels sectors claus en el modern procés econòmic, que requereixen d’una mà d’obra específicament preparada, i on el peó, tal i com sempre l’havíem conegut, de persona no formada i sense estudis de cap mena no hi té, ni hi tindrà cabuda.

A més a més d’aquest recurs, Badalona en disposarà d’un altre dotat d’un pressupost de 803.096 € per realitzar accions formatives durant 7.500 hores a 700 persones, en les especialitats de serveis socials, sanitària, restauració, soldadura, electricitat, administració d’oficines i informàtica i telemàtica.

Cal que els badalonins ens felicitem perquè aquests programes es tirin endavant a la nostra ciutat, especialment castigada per la lacra de l’atur, i de la visió de futur del nostre govern municipal i dels gestors de l’IMPO, que han sabut gestionar i aconseguir l’arribada dels recursos necessaris, per tirar-los endavant; són si més no, una llum d’esperança en la foscor del túnel pel que estem transitant.

Tot això passa, mentre d’altres s’entesten en promoure conflictes on no n’hi hauria d’haver, procurant per l’enfrontament entre ciutadans, demanant que no s’empadroni als immigrants, o convidant a denunciar-los, si és percep que la seva situació no és regular; personal que no dubten ni una mica, en incomplir la legalitat, quan, almenys un d’ells, de fa anys i panys figura com empadronat a Badalona, quan el seu lloc de residencia és Barcelona. Potser també hauria de ser objecte de denuncia aquest personatge, que tant persegueix les situacions d’irregularitat d’alguns, quan resulta que ell també ho està en una i de ben flagrant.

De totes maneres els badalonins tenim la sort, que un cop a l’any, cada deu de maig, si el temps no ho impedeix, podem llençar al foc purificador, totes aquelles cabòries i malvestats que ens afecten, disposant-nos a una renovació total dels nostres esperits, que ens ha de permetre afrontar el nou any, amb renovades energies, i amb una visió més clara neta, dins dels valors de la solidaritat, i el saber compartir.

Enguany, hom té moltes coses que llençar a la foguera del dimoni, cal que aquesta figura diabòlica s’emporti fins al més pregon de l’avern, l’egoisme, la insolidaritat, la desigualtat, i les perverses males intencions d’alguns, perquè Badalona torni a ser el gresol de convivència, on per obra i gràcia del calor humà, en surti el fort aliatge de la nova i evolucionada cultura catalana, del segle XXI.

(Article publicat al diari BNS del 14 de maig)

ELS NOUS DE CAN REPUBLICÀ

2010-05-12T17:38:00.002+01:00

A Can Republicà a Badalona, hi ha gent nova al capdavant, tot i que vells coneguts en el millor poble del mon, hem de dir que són nous al cimall local de la formació a Badalona, assolint un d’ells, Miquel Estruch, la presidència, després de la reestructuració necessària, quan el recordat Jaume Vives va traspassar i Mateu Chalmeta, es va incorporar com a regidor al consistori.

L’altre “nou” al pinacle del partit independentista a Badalona, és Uriel Bertran, un badaloní habitual als diaris, quan desprès d’un seguit d’aventures com a diputat al parlament, resulta líder d’una de les faccions minoritàries, ultra independentistes, que van sorgir a partir del moment que Carod Rovira comença a tambalejar a la seva cadira. Quan les posicions de poder dins del partit s’aclareixen, foragitant Carretero i assumint Puigcercós el carisma del líder màxim, Uriel s’ho manega per tornar cap el poble, segurament quan intueix que les coses per ell aniran maldades a la gran capital, doncs la seva situació no és pas avui massa propera a qui mana, i és així que decideix ser el primer de la candidatura de Can Republicà a la nostra ciutat, tot i que per això hagi estat necessari desplaçar un Mateu Chalmeta, que actualment desenvolupa un gran tasca com a regidor de cultura del govern que encapçala el socialista Jordi Serra.

A Miquel Estruch el conec de que era un nen, tot i que la vida no ens ha fet trobar massa vegades, penso que puc afirmar que ja se de quin peu calça. No em passa pas el mateix amb Uriel Bertran, un que ha sortit força als diaris, però que jo no aconsegueixo recordar la cara que té, segurament és allò que l’edat no perdona; de totes maneres i si ens hem d’atenir al seu nom de pila, ha de ser una persona a qui li agraden els canvis sobtats, doncs no en va, el seu patró, és aquell arcàngel que canalitza les energies de l’abundància, i és proveïdor de les gràcies espirituals i terrenals, resultant d’un gran ajut alhora dels canvis ràpids, segons una definició que he trobat navegant per internet.

Potser pel fet que els nous, en política sempre s’han de fer notar, o perquè necessiten sortir al diari, ambdós personatges han llençat als quatre vents locals una proclama prou contundent, perquè els mitjans se’n facin reso. No se’ls ha acudit cap altra cosa que atacar a l’empresa d’autobusos de la ciutat, i en concret al seu cap Fermin Casquete, dient que si la xarxa de metro no s’estén més per la ciutat, és perquè hi ha posat traves, utilitzant la seva reconeguda influència política, a fi i efecte de no perdre negoci.

Vull pensar, que l’afany de protagonisme i no pas mala voluntat els ha portat a dir aquesta total bestiesa, doncs em costa molt pensar que persones amb un mínim grau de percepció intel•lectual i històrica, no s’adonin que fou precisament la inauguració de les quatre primeres estacions de Metro de la nostra ciutat, Artigues, Sant Roc, Gorg i Pep Ventura, l’any 1985 quan es produeix el llançament del que avui és TUSGSAL, fins a les altes cotes que com empresa està situada, a més a més de convertir el servei d’autobusos al barcelonès nord com un model a imitar.

No saben vostès, Srs, Estruch i Bertran que en els conceptes de mobilitat que avui impera a tot el món civilitzat, la intermodalitat i el sentit de xarxa, han esdevingut essencials? No saben encara que les estructures flexibles de transport (Autobusos), són el complement perfecte i necessari, de les estructures fixes (Metro, Tren, Tramvies, Troleibús, etc)? Fermin Casquete si que ho sap, i vostès també ho sabrien si haguessin assistit i escoltat, en una de les moltes xerrades que aquest Senyor ha fet en diferents fòrums de la ciutat.

A fi i efecte que no tornin a fer el ridícul, els diré, que si bé, quan Convergència estava a punt de perdre el govern de la Generalitat, en un dels actes a la desesperada i sense haver-ho pensat dues vegades, va treure el PDI 2001-2010, on hi figurava un projecte d’allargar la L-2 del metro en una segona fase, fins al barri de la Morera, Passant per Casagemes i Canyadó, projecte que la pressió del moviment veïnal va aconseguir que s’ampliés amb un estudi per allargar-lo fins a Can Ruti; aquest document va haver de ser revisat en profunditat, pels immensos errors de precipitació que contenia i que la pròpia ATM, va haver d’admetre i rectificar; aquest projecte també comptava amb la oposició ferma del sector de la cultura a Badalona, doncs veia perillar una bona part de les restes romanes no excavades que hi ha a bona part de la zona per on havia de passar. També han de saber, que el Pla de Mobilitat de la Zona de Can Ruti, que s’està acabant de redactar en aquests moments, compta, amb la reserva d’espais, per la incorporació d’un a estructura fixa de transport en un futur, no massa llunyà.

Espero i desitjo en prenguin bona nota, i es deixin de demagògies i atacs personals sense fonament de cap mena, totalment impropis d’una formació com ERC.

UNA MÉS QUE ESTRANYA BARREJA

2010-05-05T10:03:00.001+01:00

Els seguidors d’un quiosquer tamborer, (AV Pep Ventura Illa Fradera); uns populars independentistes i anti sistema, (CUP); uns populars de dretes (PP); uns comunistes d’allò més autèntic, que fins hi tot en el nom, contínuament donen fe de vida, (PSUC Viu); seguits a certa distància d’uns altres comunistes, que desprès de ser desbancats del govern municipal, van a les palpentes buscant un lloc on situar-se, (ICV), tots plegats, conjuminen una mena de poti poti, dins d’una anomenada Coordinadora d’Entitats Socials, creada segons sembla, amb l’única i honorable intenció de carregar-se tot allò que realitzi l’ajuntament, sigui o no en benefici dels ciutadans; un detall aquest, que sembla no els amoïna massa.

Una coordinadora, que plenari darrera plenari, cada mes a la Casa de la Vila s’hi manifesta present d’una manera o altre, demanant la paraula, o fent concerts de timbal i xiulets des de la plaça, i darrerament busca fer-se forat dins del moviment veïnal, aplegant el parell d’associacions que han estat preses a l’assalt pel PP fa quatre dies, per utilitzar-les com a plataforma del seu discurs xenòfob i racista; o aquelles altres on els membres del PSUC Viu hi tenen certa incidència suposo que amb la sana intenció que aquesta facció de la formació que es presenta conjuntament amb ICV i EUiA a les eleccions, adquireixi un cert protagonisme que avui li és negat, doncs les seves sigles ni tant sols hi figuren.

Aquesta darrera circumstància, ha encès els llums d’alarma a ICV, que de cap de les maneres estan disposats a perdre la cada cop més escassa quota de poder que els resta des del moment, que pel seu mal cap, van acabar descavalcats del pacte de govern municipal en l’actual legislatura. Tot això, doncs els ha portat a mobilitzar els seus efectius, directes o indirectes, per encaminar-los vers el recolzament i potenciació de la Coordinadora que ens ocupa. D’aquesta manera, han aconseguit que una bona part de les associacions del districte primer, s’apleguin a la vora del Quiosquer Tamborer i els seus, i d’un Pedro Jesús Fernandez president de l’AV Canyadó, ressentit amb la FAVB, que no el va elegir president, quan ja s’hi veia de totes totes, en el darrer procés electoral de l’entitat.

Amb el pretext de crear una mena de fòrum de trobada de les entitats veïnals del districte primer, més una altre de dos districtes, la del Quiosquer Tamborer, han aconseguit convèncer, a l’AV del Centre, la de Dalt la Vila, la de Coll Pujol, la de Casagemes i la de Manresà; essent curiós el fet, que aquest fòrum ja existia, dins del Consell d’Entitats del districte primer, i que mai va ser potenciat per totes aquestes entitats que ara el reclamen.

Hom queda bocabadat, astorat i esmaperdut, quan en qualsevol acte ciutadà, com va passar ara fa quinze dies, en la inauguració de la nova Línia 10 del metro, a l’estació de Llefià, a repics del timbaler s’agermanen, els de la CUP, amb els regidors del PP, per intentar de provocar alts càrrecs socialistes, i veure si aquests piquen l’ham i s’organitza un terrabastall, que els permeti de sortir als diaris; cosa que no van aconseguir, perquè a qui van triar, ja en porta molta de mili, i sap perfectament allò de tancar les orelles davant les bestieses. Tot això amb destacats membres de ICV, i d’associacions de veïns, fins avui mereixedores de respecte que s’ho miren amb complaença, pensant segurament que tot allò que perjudiqui al socialistes, ells en trauran partit d’alguna manera.

Lamentable, amics meus, lamentable, perquè tots aquests representa, que són qui ha de defensar els interessos dels ciutadans.

ELS QUE BUSCAVEN TOMÀQUET VAN SORTIR DECEPCIONATS

2010-04-28T14:37:00.004+01:00

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Màxima expectació des de quarts de sis de la tarda a la Plaça de la Vila i a l’interior de la Casa Gran; cinc canals de televisió, i l’amfiteatre destinat a la premsa ple de gom a gom, mentre una llarguíssima cua de pacients ciutadans, alguns amb el morbo reflectit a la cara i d’altres amb un cert rictus de preocupació, per veure un previsible nou episodi de racisme i xenofòbia, del nostre particular “ultra” El més llarg de tots, nomes pel que fa a l’alçada” En Garcia de can Popular.

Però anem a pams, amb una inusual puntualitat britànica, a les sis i cinc minuts, ja s'havien enllestit 4 juntes generals dels 4 organismes autònoms municipals i amb la solemnitat característica, l’alcalde pronunciava, la fórmula habitual Sessió Pública, procedint seguidament a llegir el llistat de dones víctimes de la violència de gènere que en el més d’abril a arribat a l’esgarrifosa xifra de 9; el minut de silenci perceptiu, obre pas a l’ordre del dia de onze punts, que passa sense debat ni intervenció per part de ningú, a excepció del punt 4 referent a una proposta de modificació del pressupost de l’ajuntament, en que el PP anuncia la seva abstenció i Carme Martinez de Can Comunista que avui ha suavitzat el seu to habitual de Srta. Rottenmeyer, per anunciar que sense que serveixi de precedent, en la tònica de votar en contra de totes les modificacions pressupostaries, aquest cop ho faran a favor.

Les dues proposicions presentades en caràcter d’urgència, també mereixen l’aprovació unànime dels mandataris; resultant que a les 6 i 20 minuts,ja ens hem plantat al torn de paraules al poble, que enceta, Maria Dolors Sabater, en nom de la Plataforma Badalona Som Tots, pel tema de fer balanç d’un anys de manifest en favor de la convivència i demanar als grups municipals la seva implicació en aquesta qüestió. Quan Maria Dolors s’acosta al faristol, el neguit s’apodera dels mitjans, les càmeres i els flaixos, no paren de disparar, doncs tothom, considera que és la intervenció, que farà saltar en Garcia, a la pista per donar l’espectacle que tots semblaven esperar. Sabater amb un to moderat, desgrana un discurs, gens provocador, tot i que contundent en la defensa dels principis que l’inspiren.

El torn d’intervencions dels grups municipals, l’enceta, Mateu Chalmeta de Can Republicà, que mostra la seva total adhesió al que la ponent a exposat, i acba el seu discurs tirant una indirecta als del PP, sense anomenar-los. El Basquetbolista Carles Sagués de Can Comunista, li pren el relleu, per dir també que assumeixen plenament el que es proposa, desprès de felicitar a la Maria Dolors i a totes les entitats que composen el Badalona Som Tots.

Acabada la intervenció de Sagués uns murmuris expectants comencen a circular per la sala; quan en Garcia ha demanat d’intervenir. Enceta amb un to sense estridències dient, que ell i la seva formació es reafirmen en el Pacte per la Convivència, que com la resta de formacions de l’ajuntament van signar l’any 2007 i coincideix amb la ponent, que els principis que l’inspiraren, avui són si cap encara més vigents. Prossegueix constatant que a Badalona hi ha problemes de Convivència i que la labor de les entitats socials que treballen en aquest camp, és més necessari que mai, però que al voluntarisme d’aquesta caldria afegir una major implicació de l’Ajuntament.

Els periodistes, és miren astorats els uns als altres, això no s’ho esperava ningú!

El portaveu Socialista i escriptor Francesc Serrano, tanca el torn d’intervencions dels grups, felicitant a Maria Dolors Sabater i manifestant l’adhesió del seu grup municipal als plantejaments del manifest.

En el seu torn de rèplica la ponent; llegeix un fragment del manifest on es fa esment del compromís dels signants de no fomentar mai, el racisme i la xenofòbia i justifica la decisió d’haver mantingut la sol•licitud de paraula a aquest plenari, tot i el rebombori mediatic d’aquests dies.

Jordi Serra tanca el debat, celebrant el to en que s’ha desenvolupat, i felicitant a tots pel fet que ningú hagi volgut aprofitar l’ocasió per agafar protagonisme; acaba passant llista de diverses actuacions de l’administració en favor de la convivència a la nostra ciutat.

Les televisions pleguen veles i els representants d’alguns mitjans abandonen la sala, quan s’adonen que el tomàquet que havien vingut a buscar no ha aparegut de cap de les maneres; i que enlloc d’un agressiu i ferotge menja immigrants, s’han troba un xaiet centrista, amb algun toc de germaneta de la caritat.

La segona paraula és a càrrec de Marc Sallas, militant de la CUP tot i que aquí parla en nom de la poliideològica, Associació d’Entitats Socials de Badalona; amb l’excusa de parlar sobre les infraestructures de transport públic i de comunicació a Badalona, denuncia unes suposades agressions, que diu, va patir ell i d’altres companys, per part “d’alts càrrecs del PSC”, en una manifestació el dia de la inauguració de la nova línia de metro.

El més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada, fa constar la seva protesta, per uns fullets que el PSC va repartir per Llèfia, els díes posteriors a la inauguració, dient que la manifestació l’havia promogut el PP, quan ara quedava en evidència que havien estat els de la CUP, qui l’havien convocada. Francesc Serrano contesta al ponent El ponent replica, dient noms i cognoms dels qui suposadament el van agredir i l’Alcalde Jordi Serra, tanca el debat dient al ponent, amb tota la ironía, que a Badalona a més a més de Ser Tots, ens coneixem Tots.

Lluis Martinez Garcia, del Barri de Bufalà, comença carregant contra l’alcalde dient-li que no va ser elegit si no anomenat i que espera no torni a sortir elegit; a continuació comença amb un memorial de greuges, que es fa difícil d’entendre, doncs el ponent no compta entre les seves virtuts del do de la claredat expositiva. El de can Republicà , Mateu Chalmeta en qualitat de regidor del districte 3 li contesta que aquest no és el lloc de fer memorials de greuges i li demana que vagi a la regidoria de districte a exposar les seves queixes; l’ATS de can Popular, Miguel Jurado, contesta a Chalmeta que les denuncies que ha fet el ponent, el PP ja les havia presentat a la regidoria de districte i que ningú ha fet res. En el seu torn de rèplica el ponent Martinez segueix el memorial de greuges. Fins que acabat tanca Jordi Serra, que no se’n està de fer una ironia sobre allò de l’alcalde no electe.

La darrera paraula, que porta una moció d’ICV EUiA incorporada; és a càrrec de Diego Guerrero en nom de la Plataforma del Transport Públic y la Mobilitat Sostenible de Badalona, sobre la C-31 al seu pas per Badalona i la qualificació que ha de tenir aquesta via. Comença la seva intervenció amb un to “mitinero” parlant del que volia que digués i el que diu Pla d’Infraestructures de l’Àrea Metropolitana i acaba demanant retirar la Moció, per el més que ve aprovar-la per unanimitat de tots els partits. Jordi Serra, contesta dient que el seu parer és que la moció sigui debatuda ara. Sagués diu que tot i que ells figuren com a presentadors de la moció, ho han fet en nom de la Plataforma i que per tant són ells qui han de decidir si es retira o no. Chalmeta, diu que es retiri. Serra. Llegeix una paràgraf d’una carta que ha rebut del director del pla d’infraestructures dient que quan es faci l’aprovació definitiva la C-31 serà. Via Estructural Suburbana. Diego Guerrero diu que es retiri la moció i així acaba l’assumpte.

Una moció sobre el Trambaix, presentada pels de Can Comunista, que és rebutjada per tots els altres grups, i una altre sobre la investigació dels crims del franquisme, presentada pels mateixos i que es aprovada, amb els vots en contra del PP i l’abstenció d’ERC perquè no li perdonen a Garzón les detencions d’independentistes catalans l’any 1992 i d’una pregunta de Sagués, sobre les obres del carrer Fluvià, que Serrano diu li contestarà per escrit, s’acaba un ple que ha decebut a uns i a fet respirar d’alleujament a d’altres.

Fins a la propera!!!!

EN LLUIS ALERN, UN LLUITADOR

2010-03-29T23:29:00.001+01:00

Vaig conèixer en Lluís ja fa uns quants anys, quan jo em començava a moure pels terrenys d’un nou concepte de mobilitat, i ell ja feia un temps que lluitava per fer accessible tota la ciutat.

Va ser d’aquelles persones que ja et cauen be el primer dia, i poc temps desprès m’impressionava pel seu caràcter emprenedor i lluitador en la persecució dels objectius que es proposava.

Ell va ser un dels principals artífexs de les dues fites principals que en qüestió de mobilitat, s’han assolit a la nostra ciutat darrerament, el reglament d’accessibilitat pel qual l’Ajuntament s’obliga a fer accessibles tots els equipaments i locals municipals i procurar normatives perquè els privats també ho siguin, i el Pacte per la Mobilitat a Badalona, un document, on les entitats badalonines i l’administració local es van posar d’acord en els principis bàsics que han de regir tots els projectes que afectin a la mobilitat a la nostra ciutat.

Estic segur que sense en Lluís Alern, a Badalona no existiria cap d’aquests dues eines fonamentals, doncs estic en condicions de poder afirmar sense por a equivocar-me, que gràcies a la seva tenacitat i temperament negociador, la esquiva, a vegades, voluntat dels tècnics i polítics del nostre consistori, va ser capgirada en favor d’uns carrers i locals on és té en compte les persones per sobre de qualsevol altra cosa.

Aquests dies ens ha deixat i ben segur que Badalona notarà un gran buit, doncs això és el que passa quan persones de la seva talla ens deixen; tot i això em consola saber que el seu esperit perdurarà entre nosaltres a través de la seva obra, la Plataforma Deixem de Ser Invisibles, que seguirem trobant al peu del canó en tots aquells fòrums, debats i llocs on es prenguin les decisions, que intentin la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans, sense cap mena d’exclusió.

En el segle XXI, la mobilitat a Badalona experimentarà uns canvis molt grans, uns canvis que ens portaran a una millor qualitat de vida, i sense cap mena de dubte, la feina que en Lluís ha desenvolupat en els seus anys de vida, haurà resultat fonamental i la història així ho reconeixerà.

Descansi en Pau.

...I LA BANQUETA VA SALTAR AL CAMP

2010-02-24T14:04:00.001+01:00

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Passant cinc minuts de les sis, a la sala magna de la Casa de la Vila, l’alcalde pronunciava la fórmula habitual, “Sessió Pública”, que donava el tret de sortida al ple ordinari de l’Ajuntament del més de febrer. Una sessió on tant sols una absència, la del basquetbolista, Carles Sagués, de baixa laboral, doncs sembla que fa pocs dies, el seu gran cor li va jugar una mala passada, i encara no està en condicions de suportar les fortes emocions dels plenaris municipals.

El llistat de dónes víctimes de la violència domèstica, (el més de febrer cinc a tot l’estat) i el tradicional minut de silenci, van donar pas a l’ordre del dia, on es va aprovar el Pla d’Emergència Municipal, amb alguna observació d’en Riera de can Popular. L’establiment del servei Badalona Cultura i la creació de la Societat Badalona Cultura S.L., que va merèixer els comentaris de Marius Garcia de Can Comunista, amb respostes de Mateu Chalmeta i el Secretari. Una nova aprovació provisional del PGM al sector de can Colomer, que va fer intervenir al practicant de Can Popular, Miguel Jurado, carregant contra el departament d’urbanisme, qualificant-lo d’ineficaç i a la dóna de Carles Sagués la regidora de Can Comunista, que acusa al govern d’incomplir els acords, fets fa anys amb la seva formació, ambdós contestats amb extrema correcció per l¡alcalde i regidor d’Urbanisme Jordi Serra. El punt 13, referent a una modificació puntual del PGM, als terrenys de l’antiga Bomba Prat, Autocares Capricornio i Muebles Rojas, desperta les ires del regidor de Can Comunista Alex Mañas i del practicant de Can Popular, contestats per Jordi Serra, dient que el projecte compta amb l’acord de l’Associació de Veïns.

A les set menys cinc minuts, quan “el més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada” en Garcia de Can Popular, ha marxat de la sala per no tornar en tota la sessió, arribem al torn de les paraules al poble i com que darrerament sembla que s’ha posat de moda, acompanyar les paraules amb mocions que “gustosament” els grups de l’oposició és brinden a presentar, el debat s’allarga de manera fins i tot carregosa. La primera a càrrec de Cayetano Garcia, en nom de la Associació d’Entitats Socials, amb moció del PP i ICVEUiA, sobre la situació de Can Barriga. Intervé la banqueta de tots els grups municipals, la de Can Comunista, per absència del titular principal, pren el protagonisme, la seva dona, aquella que sempre renya al més pur estil Rottenmeyer; a Can Popular, per abandó a mig camí i sense obrir la boca, “del més llarg de tots només pel que fa a l’alçada”, el practicant, i en Riera, són llençats a la canxa; els de Can Convergència, no diuen ni piu; el de can Republicà, com que no té banqueta, ho ha de fer el propi titular; pels de Can Socialista, una suplent de luxe, la Paquita Teruel. Els del govern defensant que ho fan bé i els de l’oposició dient que tot es fa malament. La moció és refusada.

La segona paraula a càrrec de Manuel Cosano també de l’Associació d’Entitats Socials, amb moció d’ICVEUiA, i una altre del PP, sobre la proposta governamental del retardar la jubilació fins als 67 anys. Altre vegada els suplents de luxe, excepte a Can Socialista, que intervé el portaveu Quico Serrano. Les dues mocions són rebutjades. Desprès que uns defensin i els altres ataquin.

La tercera, quarta i cinquena paraules fan referència al un sol tema, al Barri del San Crist, i les presenten Joaquima Farrés, presidenta de la AV. El Sr. Fernando Benedicto i Alfons Lasso, amb moció que presenten els de can Comunista. Desprès que el secretari llegeix la part expositiva de la moció, intervenen els tres ponents en l’ordre indicat . i tot seguit Mañas de Can Comunista defensa la seva moció. Tant els ponents com Mañas, diuen de tot al govern menys “guapos”. Serra fa una explicació molt exhaustiva de tot el que s’està fent al San Crist, i com van els tràmits, perquè la Generalitat, tiri endavant, el tema dels ARES, del San Crist i l’Estrella que té previstos; tot seguit Chalmeta de can Republicà hi diu la seva i per primera vegada en tot el que portem de plenari, l’Au de Vol Majestuós, Ferran Falcó, desplegues les ales i ens fa una passada per tota la sala. El practicant de Can Popular, torna a carregar contra el govern acusant-lo d’ineficàcia. En el torn de rèplica, dels ciutadans, Joaquima Farrés, fa una intervenció molt baixa de nivell i totalment inapropiada, on acaba dient que no acceptaran mai que es faci l’ARE del Sant Crist, de la manera que està plantejat; en alguns moments se li escapa alguna connotació racista. Benedicto i Lasso, mantenen el mateix to correcte de la primera intervenció . Mañas segueix carregant contra el govern, Jurado, és repeteix amb el que ha dit primer, finalment l’alcalde Serra, tanca el debat, recomptant els vots que donen per rebutjada la moció.

Entrem en l’apartat de les Mocions pròpiament dites començant per una que presenta el PP, sobre el tema de la SGAE, a la que s’hi contraposa una altra que presenten la resta de grups municipals, amb un text més genèric. Riera de Can Popular, defensa el text de la seva moció, Asun Garcia de Can Comunista, Quico Serrano i Falcó defensen la seva i anuncien el vot contrari a la del PP.

La darrera moció fa referència al Dia Internacional de les Dones i la presenten tots els grups, menys els de Can Comunista, però que Asun Garcia, demana la paraula, per dir que hi votaran a favor.

Són les deu del vespre i desprès d’una breu pregunta d’Asun Garcia, contestada per Duran i la Convergent Mercè Rius, l’alcalde aixeca la sessió, on hem pogut veure com la banqueta dels grups municipals, és tant potent com els propis titulars.

COM A LES BODES DE CANAAN, EL MILLOR VI A LES POSTRES

2010-01-27T16:25:00.002+01:00

LA CONTRACRÒNICA
Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

El primer ple de l’any 2010,va començar més puntual que els de l’any passat, doncs quan tot just passaven cinc minuts de les sis de la tarda, l’alcalde Jordi Serra, pronunciava la fórmula habitual “Sessió Pública” que donava el tret de sortida a la màxima expressió del poder local, que cada mes té lloc a la sala magna de la Casa de la Vila. Tot seguit el llistat de dones mortes per la violència de gènere que el més de gener ha estat de cinc a tot l’estat espanyol i a continuació l’acostumat minut de silenci que també es va aplicar, segons va fer constar l’alcalde, en memòria de Antoni Magret, ex-regidor d’aquest ajuntament i que ahir havia traspassat.

Els vuit primers punts de l’ordre del dia, cauen un darrera l’altre, sense que els nostres màxims mandataris, considerin necessari el debat.

El punt nou, referent a aprovar el Conveni entre l’Ajuntament i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, per la creació del Museu del Còmic i la il•lustració de Catalunya; per acord de la comissió informativa, cal debatre’l conjuntament amb una proposició urgent d’aprovar la signatura d’un Conveni entre l’Ajuntament i la Universitat de Barcelona, que deixi sense efecte, el conveni subscrit per ambdues administracions, el 23/10/2006; mereix l’atenció del regidor de Can Comunista, Carles Sagués, que manifesta, (una mica embarbussat), no agradar-li, que es perdi l’oportunitat d’un equipament universitari a la CACI i que això del Museu del Còmic, li sembla com la “torna”. El de Can Republicà, Mateu Chalmeta, li contesta que de torna, res de res, i que s’ha optat pel Museu del Còmic, desprès de veure que la Universitat no tenia pas la intenció de tirar el projecte endavant a curt termini. El de can Comunista hi torna i el de Can Republicà també, fins que l’alcalde Jordi Serra, tanca el debat, dient-li a Sagués que el que ha fet, és criticar per criticar i que tots els ciutadans s’haurien d’alegrar d’haver aconseguit que un equipament com aquest estigui aquí, quan se’l disputaven diverses localitats.

El punt deu, referent a aprovar la verificació del text refós de la modificació del PGM a l’Avinguda dels Vents i aprovar la modificació del text del conveni, fa saltar al practicant de Can Popular, Miguel Jurado, que carrega, contra la regidoria d’urbanisme de l’ajuntament i anuncia la seva abstenció, El de Can Comunista Alex Mañas, s’enfila al carro i demana la dimissió del regidor d’Urbanisme i del director del departament.. Serra contesta a un i altre, el de Can Comunista i el practicant repliquen, finalment Serra tanca el debat proposant resoldre la principal qüestió que plantegen en el període d’al•legacions, que es brinda a consensuar.

El punt 12, referent a desestimar les al•legacions presentades als projectes d’ARE, de l’Estrella i el Sant Crist, fa saltar altre vegada al practicant de Can popular Miguel Jurado, i el basquetbolista de Can Comunista Carles Sagués, l’alcalde els hi contesta, ells repliquen i al final Jordi Serra tanca el debat amb el recompte de votacions.

Són les 7'25 , i arribem al torn de paraules al poble, que enceta un dels habituals, el Sr. Carles Perez, en representació de Coordinadora d’Entitats Socials de Badalona, defensant una moció, redactada per ells i presentada pel PP, que fa referència a reclamar la congelació dels preus del Transport públic per l’any 2010. El discurs del ponent, és de caràcter demagògic i arriba a dir que els pobres de Badalona, són qui finança el Transport Públic. Pel fet que hi ha tres mocions presentades, sobre aquest tema, dues del PP i una d’ICVEUiA, el secretari llegeix les propostes d’acord . El regidor Riera de can Popular, defensa les dues que la seva formació a presentat, i qualifica de quimèrica la de can Comunista, tot i que diu podrien assumir alguns punts. El basquetbolista Sagués de can Comunista, es mostra d’acord, amb la que ha presentat el ponent, i carrega contra la segona del PP, i com és lògic defensa la seva. El de Can Republicà Chalmeta, diu que s’abstindrà, en la proposta del ponent i que votarà en contra de la segona del PP i de la de Can Comunista, Jordi Subirana de Can Unió, diu que recolza la moció del ponent i que s’abstindrà en la segona que presenta el PP i en la ICVEUiA. Serrano diu que els de Can Socialista votaran en contra de totes tres i ho argumenta, sòlidament. Torn de rèplica del ponent, agraint el vots favorables. Riera de Can Popular, disparant a tots els altres grups, Chalmeta, contesta les al•lusions de Riera, Serrano, també replica insistint en el que a dit abans i Serra tanca el debat recomptant les votacions, i veient com el PSC ha perdut, no se si per primera vegada en aquesta legislatura. Es doncs aprovada la moció redactada pel ponent i presentada pel PP, i refusades les altres dues.

La segona paraula és a càrrec de Francisco Barriga, president de l’AV Coll i Pujol. Per un tema referent a una moció que presenten els de Can Comunista, sobre la Illa Central i la seva urbanització. Desprès que el secretari lleixi la moció, trenca el foc, el basquetbolista, presentant la moció, el segueix el practicant, que manifesta estar-hi completament d’acord, el de can Republicà, diu que hi votarà en contra, talment com Falcó de Can Convergència i Serrano de Can Socialista; el ponent replica, insistint en el que ha dit abans i Sagués, carregant contra Serrano. Finalment Jordi Serra tanca el debat contestant al ponent i oferint als veïns els serveis jurídics de l’ajuntament per qualsevol problema que puguin tenir amb els promotors.

La darrera Moció, de l’ordre del dia, presentada per el PP, referent deixar sense efecte la moció aprovada el setembre del 2003 sobre el desacord amb peticions del Ministeri de l’Interior de cessió de dades del padró atenent a nacionalitat o naixement; é la que obre la caixa dels trons, i desprès que El més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada, en Garcia de can Popular, fes el seu discurset de presentació, Mateu Chalmeta de can Republicà, anuncia el seu vot contrari, per l’aire xenòfob que el text de la moció transpira. Màrius Garcia de Can Comunista, li fot la cavalleria per sobre, titllant Garcia d’irresponsable; Tot seguit Ferran Falcó de Can Convergència, comença treure un seguit de dades que posen en evidència les mentides que Garcia diu per aconseguir titulars als Mitjans de Comunicació. Francesc Serrano, va anar una mica més enllà, quan li va dir mirant als ulls a Garcia, que com a fill d’immigrant, li feia vergonya que a Badalona hi hagués gent com ell, va acabar dient que Garcia era a Badalona el que Anglada és a Vic. Tot seguit Garcia en el seu torn de rèplica, esmenta els resultats electorals que des de fa uns anys li són favorables i carrega contra tots, identificant el que li han dit amb els seus electors. Falcó en el seu torn de rèplica, torna a treure dades, aquest cop de l’assistència sanitària que demostren que el que pregona Garcia, que els immigrants, il•legals, se’ls dona preferència, alhora d’assistir-los, és una immensa falsedat. Garcia, que ja començava a estar inquiet, veient-se acorralat per tothom, interrompia el discurs de Falcó, qüestió que va obligar a l’alcalde Jordi Serra a cridar-lo a l’ordre diverses vegades. Serrano va tornar a la càrrega, descol•locant completament a Garcia, que comentava nerviós amb veu baixa amb els companys d’escó, Maritxu i Riera. Finalment Jordi Serra, tanca el debat, dient que Garcia, no actua així per guanyar vots, si no perquè tem perdre’ls quan ha sabut que Plataforma X Catalunya, es molt probable que es presenti a les properes eleccions, i amb l’experiència de Vic, on aquesta formació va acabar per deixar el PP sense representació, ja està muntant l’estratègia per presentar-se més feixista encara que aquesta.

A ¾ de 10 Jordi Serra va aixecar la sessió, i es podia veure a la cara de molts dels assistents, una certa satisfacció continguda, doncs per primera vegada el discurs racista i pervers de Garcia, havia estat contestat de manera tant contundent, que fins i tot el va deixar KO.

Fins a la propera

LA CONTRACRÓNICA Per Cosme Modolell

2009-12-23T11:13:00.003+01:00

EL DARRER DE L’ANY I POTSER EL MÉS CURT

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

No se si per no tocar la loteria, o perquè a les nou del vespre jugava la selecció Catalana, el seu partit de futbol anual, els nostres màxims mandataris, sembla que no tenien massa ganes de brega i el ple, tret d’un moment puntual, va ser el que en diríem una bassa d’oli.

A les sis en punt, en teoria l’hora de començar el plenari, a la tarima de la sala magna només hi havia, quatre regidors de Can Socialista i dos de Can Comunista, a part dels informadors habituals a l’amfiteatre i alguns dels assessors i coordinadors dels grups municipals. Dotze minuts més tard, amb gairebé tothom assegut als escons, l’alcalde Jordi Serra, pronunciava la fórmula habitual “Sessió Pública”, que ritualment dona obertura al ple. Uns minuts d’espera, perquè l’escàs públic assistent aquesta vegada, entrés a la sala, i la tarda comença amb una junta de Reactivació Badalona S.A. que en qüestió d’un minut escàs és despatxada. A continuació i com a començament del ple ordinari de desembre el llistat de dones víctimes de la violència domèstica que aquest més ha estat de tres a tot l’estat espanyol.

Els primers punts de l’ordre del dia cauen un rere l’altre sense que ningú hi digui res, fins arribar als punts 6 i 7, referents a l’establiment del Servei Badalona Cultura i la creació d’una societat mercantil amb el mateix nom afegint S.L. al seu darrera, que Sonia, de Can Popular indica que hi votaran a favor, tot i que hi troben a faltar ambició al projecte, en limitar-lo només als teatres i no a la resta de les activitats culturals de la ciutat. Marius de Can Comunista, també diu que hi votarà a favor, tot i que troben que no és el que es preveia en el Pla Estratègic de Cultura, en Chalmeta de Can Republicà, en qualitat de regidor de cultura, contesta a un i altre, fent totes les puntualitzacions necessàries.

El següent punt el número 8, referent a la aprovació del Pla Local de Joventut, comença amb la intervenció d’un ciutadà, en Francesc Duran, que havia demanat la paraula; comença el seu discurs aclarint que parla en nom del Consell de la Joventut i valora molt negativament, tot el procés d’elaboració del Pla, pel fet que consideren insuficient la participació de les entitats juvenils. Els resultats els valoren més positivament, encara que demanen s’hi incorporin un seguit d’al•legacions i esmenes que hi han fet, des del Consell.

Tomàs de Can Socialista, en qualitat de regidor de Joventut, llegeix un llarg discurs, on s’explica detalladament el Pla. Mañas de Can Comunista, diu que hi votaran a favor perquè consideren que s’han recollit totes les esmenes que hi van presentar, però carrega contra el govern pel tema de la participació ciutadana. El ciutadà Duran, en el seu torn de rèplica demana, que es faci un pla d’oci amb la participació de les associacions juvenils de la ciutat. Tomàs desprès d’agrair el vot favorable de l’oposició, contesta que l’oci no té edat i per tant la regidoria de joventut, no ha de ser qui ho impulsi.

L’apartat de proposicions urgents comença amb una que fa referència a la resolució de les al•legacions presentades i l’aprovació definitiva del pressupost ordinari. Serrano de Can Socialista, com a Regidor d’Hisenda, explica que només s’ha presentat una reclamació i una al•legació per part d’un ciutadà que ha estat desestimada per les raons que exposa. Carme de Can Comunista, amb un to de “Señorita Rotenmeyer”,es carrega el pressupost, tornant a dir el que ja van dir en el ple on es va aprovar inicialment, i es queixa que una pregunta seva, sobre l’estat de compliment del pressupost d’inversions, hagi estat contestada amb quatre ratlles. Serrano, en el torn de rèplica es queixa de to de renyada de Carme, per desprès dir que el govern ha contestat com marca la llei i acaba acusant als d’ICV, de no tenir cap projecte alternatiu als pressupostos que el govern porta a l’aprovació avui. La representant de Can Comunista, amb un to sensiblement més moderat que l’inicial, replica el que ha dit Serrano.

La segona proposició per via d’urgència referent a encarregar la gestió del projecte “Treballs als barris” és aprovada per unanimitat, sense intervencions.

Pel fet que no hi ha cap més paraula demanada pel poble, passem a l’apartat de Mocions, quan el rellotge marca un quart de vuit. De quatre mocions inicialment presentades, dues que fan referència a Aminetu Haidar, han estat retirades en haver canviat la situació de l’activista Saharaui. La primera de les dues que queden, la presenten tots els grups excepte el PP, i es refereix a ILP “Televisió Sense Fronteres”, desprès que el secretari llegeixi la part dispositiva, és aprovada amb l’abstenció del PP. L’altre que presenta ICVEUiA referent a introduir clàusules als projectes de FEOSL El líder de Can Comunista, Carles Sagués, la presenta, Serrano de Can Socialista, li contesta que el govern no ho pot acceptar doncs les propostes que fan no són legals, El més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada de Can Popular, obre la boca per porimera vegada en aquesta sessió per dir que votaran a favor de la moció i que no comparteixen el que ha dit Serrano, Sagués replica i Serrano, també, finalment l’alcalde serra tanca el debat, posant els punts sobre les is. La moció és rebutjada amb els vots en contra dels grups que formen el govern.

A tres quarts de vuit, entrem al torn de precs i preguntes que enceta el Garcia de Can Popular, sobre una expressió que ha fet l’alcalde dient que hi havia empreses a Badalona, acostumades a rebre tractes de favor, l’Alcalde Serra li diu que ja li contestarà per escrit. Mañas de Can Comunista, pregunta a Tomás de Can Socialista, sobre el camp de futbol de Sistrells, el socialista contesta, l’Alcalde Serra hi posa cullerada, Mañas, torna a insistir, i Tomás fa aclariments.

Asun de Can Comunista torna a la càrrega amb l’assumpte del Pla Zapatero pel 2010, Serrano de Can Socialista, li contesta, convidant-la a anar al departament d’hisenda on podrà revisar tota la documentació. Jurado de Can Popular, carrega contra l’alcalde perquè ha dit que totes les obres del FEIL 2009, ja estan acabades i el diu que no es veritat.

Sagués de Can Comunista pregunta a Falcó sobre el pla d’emergències i aquest li diu que li contestarà per escrit.

Són les vuit i deu i l’alcalde desprès de felicitar el Nadal i l’any nou, aixeca la sessió.

Fins a la Propera

NO AL DESÁNIMO EMPECEMOS A CONSTRUIR

2009-11-30T16:11:00.002+01:00

Los que somos ideológicamente de izquierdas, los que a pesar de todo seguimos creyendo, en la posibilidad de un mundo mejor para las generaciones futuras, llevamos una temporada, donde todo nos vuelve la espalda y las noticias que nos llegan de todas partes del mundo son de lo más desalentadoras.
Después de una etapa, en que el planeta estuvo dominado por una corriente neoconservadora, cuya política nos ha conducido, en el breve período de 28 años, desde noviembre de 1980 cuando Ronald Reegan accede a la presidencia de los Estados Unidos, hasta noviembre de 2008, cuando George W. Bush, acaba su segundo mandato como presidente de la nación más desarrollada, a uno de los desastres económicos más grandes que ha conocido la humanidad. Todos aquellos que nos negamos a creer que la lucha a favor de los derechos humanos, del progreso de la humanidad en su conjunto, de la eliminación de las barreras de clase social, es estéril a favor de una utopia inalcanzable, como se nos ha pretendido imbuir desde el poder imperante de las grandes corporaciones económicas, hemos mantenido viva la llama de la esperanza, en un mundo donde cada vez los menos favorecidos son más.
Para muchos de nosotros, las promesas electorales de Obama, en su campaña electoral, venían a ser como el bálsamo en la herida o el salvavidas donde agarrarse después del naufragio y ahora nos vemos grandemente decepcionados, cuando comprobamos su incapacidad y la de su propio partido para tirarlas adelante; cuando se opta por seguir favoreciendo a unos cuantos poderosos en frente de una gran mayoría de ciudadanos.
Por lo que se refiere a Europa, todos los europeistas convencidos, que esperábamos, con ansia la entrada en vigor del Tratado de Lisboa, en vistas a un avance hacia la federalización de la Unión i el camino hacia una unión política más intensa, que domine sobre la todo poderosa economía. Hemos podido contemplar estos días como nuestros representes en Estrasburgo, con el apoyo de los máximos mandatarios de cada uno de los veintisiete países miembros; que siguen en la tesitura nacionalista, de no ceder un ápice de soberanía por lo que se refiere a temas políticos, al conjunto de la Unión en detrimento de cada uno, como se ha hecho con el tema económico; lo han desactivado sin mucho esfuerzo, con tan solo nombrar a un presidente y una ministra de exteriores, sin capacidad de liderazgo ninguna, dando la apariencia de haber cambiado algo, para que todo siga igual.
A pesar de todo estoy convencido, que no debemos dejarnos abatir por el desaliento y mucho menos en nuestro país, España, donde el agravante de tener que desmontar una estructura económica basada en la especulación, nos complica y retrasa la salida de la crisis económica planetaria en la que estamos inmersos. El desánimo no nos ayudará en nada, antes al contrario, nos va a hundir más y más en el pozo, promoviendo con la llamada desafección política, un retraimiento en la colaboración y participación en el sistema democrático, poniendo incluso en peligro la continuidad del mismo, como algunos de nuestros compatriotas, nostálgicos de un pasado autárquico, pretenden.
Las formaciones políticas de ideología izquierdista, son las únicas que pueden liderar los cambios imprescindibles para salir de la crisis, unos cambios que indudablemente deben pasar por un sector público potente y un control del poder económico por parte del poder político. Todo ello adaptado a unas nuevas circunstancias mundiales, no ya circunscritas a unos estados nación determinados, si no a una globalidad planetaria, donde además no exista el dominio de ningún país, nación o estado, como se le quiera llamar, que ostente dominio sobre todos los demás, como la derecha nacionalista pretende seguir manteniendo.
La Unión Europea podía ser un buen ejemplo, y de hecho cuando en Francia y Alemania, los socialistas y socialdemócratas, ocupaban posiciones de gobierno, se impulsaron diferentes iniciativas, entre ellas el Tratado de la Constitución Europea, este que acabó en el desvirtuado Tratado de Lisboa, que tendían a demostrar la viabilidad de una potente estructura plurinacional, capaz de competir en igualdad de condiciones en un mercado globalizado, con otras potencias económicas, como los USA, China, Rusia, etc. El reto consiguió asustar a los poderosos del planeta, que no dudaron ni por un momento en poner en marcha toda una serie de mecanismos mediáticos, para desarbolar y desestabilizar una demostración clara de la posibilidad de alcanzar una supremacía mundial, con un sistema basado en la justicia social y un reparto equitativo de la riqueza generada.
Las referencias de George W. Bush, a la nueva y la vieja Europa, no eran otra cosa que una simple manifestación de lo que intentaba hacer, romper una unidad labrada con esfuerzo y dialogo, desde el final de la segunda guerra mundial. La siembra de cizaña en el interior del partido socialista francés, favorecida por el tradicional chovinismo del pueblo franco; y finalmente el boicot a las políticas económicas del alemán Schroeder; han sido las herramientas de las que los grandes poderes fácticos se han valido para retrasar un proceso de cambio en el orden mundial, hacia una mejor justicia social, que a la larga no tiene vuelta atrás.
De todos nosotros, los convencidos demócratas izquierdistas y a la postre europeistas, depende que logremos desactivar todos los mecanismos de los que se vale la reacción para impedir el progreso. Nuestra fuerza, que además es la de la razón, nos permitirá un triunfo rotundo y consolidado, que abrirá el camino del progreso y la justicia social a la humanidad entera y sin excepciones. Hoy más que nunca siguen siendo válidas las palabras que el ilustre federalista español. Francisco Pi Margall, pronunciaba en el siglo XIX. “La Reacción es la guerra, la Revolución la Paz”

...I LA PINÇA NO VA PINÇAR

2009-11-25T18:13:00.006+01:00

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

A les sis i cinc minuts l’alcalde, amb la fórmula habitual, “Sessió Pública”, obria la sessió del ple ordinari, el penúltim de l’any 2009. Tot seguit una ràpida junta de Engestur i el llistat de dones víctimes de la violència domèstica que aquesta vegada només constava d’un nom.

No va ser fins el punt cinquè de l’ordre del dia, referit a la aprovació inicial del pressupost ordinari per l’any 2010, que es va despertar el interès dels nostres mandataris. Com correspon, el regidor d’hisenda i portaveu de can socialista Quico Serrano presenta el dictamen, amb un discurs pràcticament calcat al que va realitzar en l’audiència pública de la setmana passada, on assenyala que es tracta d’uns pressupostos solidaris, que posen especial èmfasi a incrementar de la despesa de foment de l’ocupació i de serveis a les persones, i ajustats a la realitat actual, quan proposen una disminució total de 1 milió d’euros, respecte del de l’any anterior. Mateu Chalmeta, de can republicà, amplia la informació que ja ha donat Serrano i carrega contra el discurs d’aquells que prediquen una rebaixa lineal d’impostos.

Carme Martinez de can Comunista, amb el to de mestre que renya, al que ja ens té acostumats, engega unes quantes andanades contra el pressupost que qualifica de profundament optimista, d’irreal pel que fa a la previsió d’ingressos i d’inconcret, perquè segons el seu criteri no explica el destí de 4 milions d’euros que l’estat aporta pel foment de l’ocupació; i acaba el seu discurs dient que ni Serrano ni Chalmeta, han dit la veritat, doncs segons els seus càlculs, la despesa social prevista enguany, és menor que la del pressupost del 2009. Remata el discurs amb un solemne: “Avui el govern torna a decebre”

Juan Sanchez de can popular, utilitzant “el idioma del imperio” enceta, coincidint amb la de can comunista, qualificant d’irreal el pressupost, per llançar-se desprès a un exhaustiu repàs de crisi econòmica a nivell del mon i de l’estat, i finalment aterrant altre vegada a Badalona, acusant al govern d’asfixiar a persones i empreses amb una pressió fiscal injusta, de mal administrador per tenir la xifra de deute en el quart lloc de Catalunya, i d’haver fracassat rotundament amb les previsions que van fer en el pressupost del 2009, qüestió que ells ja advertien.

Francesc Serrano, aprofita el torn de rèplica per contestar a un i altre fent especial insistència en defensar que el pressupost toca de peus a terra, doncs té en compte les previsions que els experts assenyalen de remuntada de l’economia espanyola, el segon semestre de l’any que ve. Carme Martínez, replica en el mateix sentit d’abans, afegint que no veuen en lloc les prioritats del govern i en Garcia, el més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada, fa una rèplica clarament demagògica, on arriba a dir que si l’ajuntament no és responsable de l’atur a Badalona, perquè destina diners a pal•liar-lo!! I torna a coincidir amb la de can comunista, dient que no saben veure les prioritats per enlloc

Jordi Serra, tanca el debat posant en evidència la demagògia del PP i acaba dient a un i altre, que si el 50% de les despeses del pressupost, estan destinades als serveis a les persones, és que el govern té molt clares les prioritats.

Les coincidències entre els discursos, del PP i ICV EUiA, van ser com a senyals d’alarma que la pinça, que ambdues formacions ja fa temps, porten en contra del govern, començava arrancar en aquesta sessió.

Quan manquen vint minuts per les vuit del vespre arribem al torn on els ciutadans que prèviament han demanat la paraula poden intervenir. En primer lloc, ocupa el faristol, el Sr. Roque Martínez, en representació de la Plataforma Unitària Ciutadana, per protestar per l’actuació de la Guàrdia Urbana, sobre un cotxe que amb un servei de megafonia, convocava els ciutadans a una concentració, a la Plaça de la Vila, per denunciar la corrupció. Li va contestar el primer tinent d’alcalde i responsable de la Guardia Urbana, Ferran Falcó dient que podia assegurar que no hi va haver en cap moment cap tracte indigne de la Guàrdia Urbana envers els ocupants del vehicle, Que en la detenció es va comprovar, que el vehicle no havia passat la ITV, i que no disposava del permís necessari, segons les ordenances municipals, per poder fer publicitat per megafonia a la nostra ciutat. I acaba el seu al•legat, dient que no es va coartar en cap moment la llibertat d’expressió, quan aquest vehicle va seguir fent propaganda en els dies posteriors.

El president del can comunista, Carles Sagués, lamenta la comèdia que ha fet Falcó, i titlla el succeït de vergonyós, dient que és un clar atemptat contra la llibertat d’expressió. Miguel Jurado de can popular, li etziba a Falcó que no digui “fantasmades”, també qualifica el fet de vergonyós, de desproporcionada l’actuació de la guàrdia municipal i també de greu atemptat a la llibertat d’expressió. Notin aquí estimats lectors, la segona coincidència entre els discursos del PP i ICV EUiA.

Roque Marines en el seu torn de rèplica, patina del tot, quan li diu a Falcó, que el cotxe, en els precisos moments que va ser abordat per la GU. anava a passar la ITV. Torna a refermar-se en la seva exposició anterior, i carrega contra Falcó, dient que els hi ha faltat al respecte. Falcó en una breu intervenció, diu que ell no ha faltat el respecte a ningú i finalment l’alcalde Jordi Serra, tanca el debat, dient que ell no té cap problema que es manifesti gent a la plaça, amb el lema, “fuera corruptos de Badalona” doncs de cap manera és sent al•ludit.

La segona paraula, és a càrrec de Pedro Jesús Fernández, president de la AV Canyadó, per conèixer la situació del conveni signat entre l’ajuntament i els propietaris del solar, on hi havia l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Pedro Jesús, amb un to, en certa manera provocatiu, pregunta per quan es previst que es faci la biblioteca que havia d’anar en aquest espai, segons l’esmenta’t conveni. Jordi Serra, en qualitat de regidor d’urbanisme, li contesta retraient que la AV Canyadó, ha boicotejat sistemàticament, el conveni, fins i tot utilitzant recursos judicials i que si avui no està en construcció, és pel fet d’aquest boicot. Carles Sagués, carrega contra l’alcalde, per donar la culpa als veïns i Miguel Jurado de can popular, acusa de prepotent al alcalde. Una nova coincidència dels discursos, un nou intent que la pinça pinci.

Intervé Ferran Falcó, recolzant les tesis de Jordi Serra i dient al ponent que ha fet un flac favor als veïns de Canyadó, retardant la construcció d’aquest equipament. Mateu Chalmeta, trenca també una llança en favor de Jordi Serra, i qualifica el projecte de dificultós, però no pas per culpa d’una biblioteca. El torn de rèplica de Pedro Jesús és un reafirmar-se en el que ha dit abans. Finalment Jordi Serra tanca el debat contestant al ponent, a can comunista i a can popular

Quan falten deu minuts per les 9 del vespre, entrem a l’apartat de mocions, on de les tres que hi ha plantejades, tant sols la tercera, que presenten els de Can Comunista i que fa referència a demanar la creació d’un Consell Assessor d’Urbanisme, es secundada pel Partit Popular, encara que els vots contraris de l’equip de govern la tomben definitivament. Una nova coincidència entre Peperos i comunistes

Tanta coincidència, entre dos partits teòricament antagònics ideològicament parlant i sobre tot en un intent molt estudiat de projectar l’ombra de la corrupció sobre l’actual govern de Badalona. Notin apreciats lectors, que tant en el tema dels pressupostos, com en les paraules i fins i tot en la moció, el que s’intenta és voler sembrar la sospita de corrupció a la nostra ciutat, qüestió que l’alcalde Jordi Serra, en el tancament de debat de la esmentada moció va deixar ben clar que no existia, responen ell per tot l’equip de govern; ens fa pensar en una mena de conveni o pacte secret a l’oposició que compta a més a més amb la amable col•laboració, d’uns ciutadans que de fa temps maregen la perdiu per veure si aconsegueixen trencar la unitat actual en el socialisme badaloní. Aquesta vegada però, la pinça no va pinçar, doncs un amatent Jordi Serra, va tenir la gran habilitat de situar cadascú al seu lloc.

A dos quarts de deu, l’alcalde va aixecar la sessió, desprès de contestar dues preguntes plantejades per Carles Sagués.

Fins a la propera

EL PLE DEL MÉS D'OCTUBRE 2009

2009-10-28T13:07:00.006+01:00

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

....ENCARA QUE A VOSTÈ LI SÀPIGA GREU, SOM TOTS AQUÍ!

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

No se si pels fets que al matí havien passat a la veïna població de Santa Coloma, o per alguna altre causa, mitja hora abans de començar el plenari, la cua dels que hi pretenien assistir era de les que fan època, talment com si regalessin alguna cosa, o s’hagués previst un piscolabis
A les sis i deu minuts, sense l’absència de cap regidor, l’alcalde obre l’acte amb un solemne “Sessió Pública” i uns moments més tard, la llista de les 4 dónes víctimes de la violència de gènere el més d’octubre, seguit del respectuós minut de silenci.

El punt tercer de l’ordre del dia, referent a l’aprovació provisional de la modificació de les ordenances fiscals que han d’entrar en vigor el primer de gener, és explicat pel regidor d’hisenda Francesc Serrano, que fa una presentació gairebé calcada del plenari anterior, on va contestar una moció que havia presentat el Partit Popular, que demanava una rebaixa dels impostos i les taxes municipals del 3%, i recalcant que les ordenances actuals, amb un augment zero respecte de l’any anterior, i amb un increment significatiu de les bonificacions en els casos de persones en atur i altres circumstàncies adverses.

El directiu de la Penya i líder de Can Comunista, Carles Sagués, és el primer en obrir el foc, tot i que comença dient que per ells el més important serà el debat sobre els pressupostos, on caldrà planificar les despeses, qualifica les ordenances de mancades d’iniciativa, qüestió que considera normal desprès que no deixessin participar a la formació que ell representa ICVEUiA, en la seva elaboració. L’acudit, ho no va ser entès o no va fer gràcia absolutament a ningú. El basquetbolista, va acabar fent una bateria de demandes de més bonificacions.

Juan Fernandez el jovenet de Can Popular utilitzant el idioma del imperio, demana una rebaixa lineal dels impostos i les taxes del 1% que correspon al darrer IPC a tot Espanya conegut. Diu que la congelació que el govern proposa és per disfressar l’augment que es va practicar l’any passat; acusa el govern de mentider i fa referència al clàssic dels populars badalonins de considerar a Badalona com la ciutat amb la pressió fiscal més alta de l’estat.

Pel fet que el Sr. Cayetano Garcia Celada, en nom de la Associació d’Entitats Socials de Badalona ha demanat la paraula sobre aquet tema, s’acosta al faristol desprès que l’alcalde l’autoritzés i comença a parlar de la puja d’impostos de l’any passat, i assenyala que els abusos dels rics, sempre els acaben pagant els pobres treballadors, acaba queixant-se que la seva entitat no va ser convocada a la taula on es va negociar, les ordenances que avui s’aproven.

El regidor d’hisenda Serrano, contesta a Cayetano, a Sagués i a Fernandez, fent notar les coincidències del discurs del ciutadà Cayetano, amb les del Partit Popular i reitera una vegada i una altre, que una rebaixa lineal de les taxes és del tot injusta, doncs la crisi no la pateix tothom igual i per això, s’ha decidit de mantenir els mateixos preus de l’any passat i rebaixar els casos de persones desafavorides. Chalmeta, de Can Republicà, pren la paraula per defensar les ordenances, Sagués, segueix demanant que el deixi participar, El més llarg de tots només pel que fa a l’alçada. En Garcia de Can Popular, és “desmelena”, dient mentiders als regidors del Partit Socialista, circumstància que mereix un advertiment de l’alcalde, i es posa a fer comparacions entre l’impost de circulació de Badalona i Madrid.

Jordi Serra, tanca el debat recriminant al ciutadà Cayetano, que no tingui en compte el que els serveis socials de l’ajuntament estàn fent en favor de les persones necessitades.

Els punts 7 i 8 fan referència a la modificació dels llocs de treball i com ja ve essent normal, els de Can Comunista, per boca de Asun Garcia, s’hi oposen.

El punt 10, que fa referència a la resolució de les al·legacions contra el PEMU de Dalt la Vila, el presenta Mateu Chalmeta de can Republicà en la seva qualitat de regidor de Cultura. Sagués de Can Comunista, creu que no és fan les coses com caldria en el tema de Dalt la Vila; l’ATS de Can Popular Miquel Jurado, carrega contra el govern qualificant de patètic que encara es parli de dalt la Vila. El ciutadà Dionís Orrit, ha demanat la paraula, sobre aquest tema, mostra el seu complet desacord amb que el pla prevegi l’obertura d’un nou vial per vianants, entre els carrers Felip de Roses i Termes Romanes, travessant el carrer Fluvià. Isabel Brugué de l’Associació de Veïns de Dalt la Vila, mostra la seva decepció per haver-lis refusat les al·legacions sobre l’obertura d’aquest vial. Calmeta, contesta que el que s’està aprovant ara, no és l’execució de cap projecte, si no un planejament. Carles Sagués, reitera, el que ha dit abans, Jurado demana a l’alcalde que retiri el dictamen, L’au de vol majestuós, que per cert avui porta una ala enguixada, el primer tinent d’alcalde Ferran Falcó, recolza el que dit Chalmeta, i assenyala al Sr. Orrit, com un afectat directe, doncs una casa que ell ja va comprar saben que estava afectada, és la que hauria de ser enderrocada, quan s’obri el vial objecte de planejament. Orrit replica l’al·lusió de Falcó. Isabel Bruguer, contesta i mostra el seu desacord amb el que han dit, doncs ells creuen que no s’ha de tocar rés de la trama de carrers de Dalt la Vila. L’alcalde Jordi Serra, tanca el debat, recolzant a Chalmeta i carregant contra Dionís Orrit, per l’al·lusió que aquest ha fet sobre interessos obscurs, en el tema de Dalt la Vila.

El punt 11, sobre la modificació del PGM, a les illes Guasch-Paris i París Sant Salvador. Fan Saltar al practicant de Can Popular Miquel Jurado, fent una certa ironia, sobre els fets del matí a Santa Coloma, Jordi Serra, li contesta, dient, “Ja se que a vostè li agradaria, que avui no fóssim aquí, però miri hi som tots” .

Quan passen deu minuts de les nou, i en no haver-hi proposicions urgents, entrem en el torn de Paraules al poble, torn que enceta el Sr. Luis Moreno, per parlar sobre els déficits de serveis sanitaris,a la Salut i Llefià, li contesta Roser Castillo, l’ATS, Miguel Jurado de Can Popular, fent menció del seu atribut com a sanitari professional, carrega contra Castillo, Sagués de Can Comunista, que no perd punt, també hi posa cullerada Luis Moreno, en el torn de rèplica, reclama la tornada dels especialistes, que van marxar l’any 2002 i l’alcalde Jordi serra, tanca el debat preguntant al ponent, com és que un problema que ve des del 2002, no és reivindicat fins ara, insinuant, sense dir-ho que alguna cosa hi deu tenir a veure que els de Can Comunista estiguin a l’oposició, així mateix li retreu que no expliqui, tot el que l’ajuntament fa i ha fet en el barri de Llefia i la Salut amb referència al tema sanitari, amb un nou CAP al Gran Sol, i l’istalació d’un servei de Ginecologia a càrrec del consistori.

La segona paraula és a càrrec de Francisco Diaz Romero, president del Club de Futbol Sistrells que demana informació sobre la finalització de l’obra del complex esportiu que s’està construint i que se li posi el nom de Complex Esportiu Sistrells Can Cabanyes. Li contesta Albert Tomás, que lloa la trajectòria del Club de Futbol Sistrells i es compromet a traslladar a la comissió del nomenclàtor, la proposta pel nom.

Quan falten cinc minuts per les deu entrem a l’apartat de mocions, la primera per donar suport als actes en homenatge a Ferrer i Guardia, la segona, sobre l’anul·lació de la sentència condemnatòria a Lluis Companys i la tercera, sobre la llei d’estrangeria, pel fet que totes tres han etat consensuades amb tots els partits excepte el PP, són aprovades amb el vot en contra de la dreta espanyolista.

Els precs i preguntes, a càrrec dels de Can Comunista, arrodoneixen la sessió, que a dos quarts d’onze de la nit és aixecada per l’alcalde Jordi Serra.

...I EN GARCIA VA RETREURE LES INCOHERÈNCIES DE SAGUÉS

2009-09-30T11:59:00.002+01:00

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Com ja ve essent habitual des que Jordi Serra, presideix la Sala magna de la Casa de la Vila els darrers dimarts de cada més, amb una puntualitat gairebé britànica, quan passaven tant sols deu minuts de les sis de la tarda, pronunciava la fórmula habitual “Sessió Publica” i donava pas a la lectura del llistat de dónes víctimes de la violència domèstica a l’estat espanyol dels mesos d’agost i setembre, amb la esgarrifosa xifra de 15, entre elles una de la nostra ciutat.

L’ordre del dia es composava d’onze punts de la via ordinària, mes dues proposicions urgents, i es veu que els nostres mandataris, desprès de tants dies de no haver tingut oportunitat de debatre, (el mes d’agost no es celebra sessió), tenien una certa laxitud, doncs en cap dels punts, ningú va alçar la ma, per intervenir. Tot plegat, va fer que per primera vegada des que assisteixo a les sessions, sis minuts més tard d’haver començat la sessió, ja ens haguéssim plantat al torn de paraules al poble; on tres ciutadans havien complert els protocols per fer ús d’aquest dret.

El primer, el Sr. Jesús Jiménez Martin, de la Plataforma de Comerciants afectats per les obres del carrer Baldomer Solà. Pel fet que els grup municipal de Can Comunista, havia presentat una moció, sobre el tema de les obres d’aquest carrer i els de Can Popular una altra. Es proposa fer el debat conjunt de les tres qüestions, donant primer la paraula al ciutadà. Jesús Jiménez, llegeix tot un memorial de greuges, que pateixen la cinquantena de comerciants, ocasionats per les obres que s’estan efectuant en aquest carrer, greuges que en alguns casos han portat al tancament d’alguns comerços. i demana, que els hi siguin retornats, els diners que han pagat en taxes i impostos municipals, durant aquest any i que no hagin de pagar els de l’any vinent.

Tot seguit el secretari, llegeix la part expositiva de les mocions, abans esmentades, i a continuació, El regidor i membre de la junta de la Penya Carles Sagués, pren la paraula per defensar el text que han presentat, i dient que ells no s’han volgut centrar en el carrer Baldomer Solà, si no que ho han fet generalitzant. Desp`res de Sagués intervé el practicant de Can Popular, Miguel Jurado que per defensar la moció que han presentat, començà dient que votaran a favor de la de Can Comunista i carrega cotra el govern acusant-lo de no informar i de planificar malament.

Chalmeta, el nou regidor de Can Republicà, que substitueix el recentment traspassat, Jaume Vives, es dirigeix al ponent, per dir-li que tota obra pública sempre comporta problemes, afirma que s’ha donat tota la informació que calia, i que s’han tingut converses amb l’Associació de Comerciants Centre Progrés, que és la que correspon a la zona, associació, amb la que per cert, es va arribar a l’acord de fer exempció de la taxa d’escombraries d’aquest any, taxa que només paguen els comerciants i no els veïns, i acaba anunciant el vot en contra de les dues mocions. Francesc Serrano de Can Socialista, fa una intervenció en el mateix sentit que Chalmenta, carregada, per això de força més vehemència. Subirana com a regidor de Comerç i consum, ratifica, els contactes mantinguts amb l’Associació de comerciants del Centre Progrés, i diu que les obres no han estat la primera causa del tancament de botigues.

El ponent, fa el torn de rèplica discutint a Subirana, el tema de representativitat de l’Associació de Comerciants Centre Progrés. A continuació Sagués i Jurado contra la resta, i la resta contra aquests, fins que Jordi Serr4a, tanca el debat. resumint les votacions que donen com a resultat el refusament de les dues mocions.

La segona paraula, correspon al Sr. Àngel Vendrell de la AV d’Artigues, per un tema de molèsties d’un centre de culte, no musulmà del barri. Josep Pera de Can Convergència li contesta que quan aquests fan molèsties, l’ajuntament intervé, que s’hi fan obres il·legals en el local que ocupen, seran sancionats i fins i tot els pot ser clausurat. A continuació el de Can Comunista Sagués, proclama que si el ciutadà es queixa és perquè l’ajuntament no ho fa prou be. El ponent usa el torn de rèplica i Serra, tanca el debat contestant al ponent que l’ajuntament farà el que calgui, dins la legalitat vigent perquè s’ocasionin el mínim de molèsties.

Finalment la tercera i darrera paraula, a càrrec del Sr Lopez Beltran del Barri de Nova Lloreda,sobre problemes d’incivisme, i que en un punt del seu discurs, va manifestar que l’ajuntament no hi feia res per por de perdre vots; va fer intervenir a un fins aleshores mut Ferran Falcó líder local de Convergència i Unió que va comença per manifestar estar mol refredat per a continuació desmentir al ponent dient que a Lloreda a CiU no els vota gairebé ningú, així que poca cosa poden perdre, tot seguit qualifica de cafres i bords als que fan els actes incívics a Lloreda. Alex Mañas de Can Comunista, llença l’artilleria pesada contra Falcó per haver dit cafres i bords als incívics. I a continuació intervé Araceli Cruz regidora socialista del districte, que garanteix al ponent que se seguirà treballant en pro del barri de Nova Lloreda. Falcó torna a demanar la paraula per al·lusions de Mañas. Mañas per al·lusions de Falcó, Garcia de Can Popular, també hi fot cullerada, carregant contra Falcó. Mateu Chalmeta, també i diu la seva. Réplica del ponent i l’alcalde Jordi Serra, tanca el debat, recolzant el que ha dit Araceli Cruz.

Són dos quarts de nou del vespre, quan entrem a l’apartat de mocions, i és aleshores que hom agraeix la rapidesa dels punts ordinaris i d’urgència, doncs si s’entretenen allà, ens haguessin tocat les dotze de la nit. La primera moció, referent a la millora de l’estació de Renfe, és aprovada per unanimitat sense debat, talment com la segona que es proposa declarar Badalona ciutat amiga del Rotary Club Internacional. La tercera que demana la millora del finançament local també .

La quarta la presenta el PP i demana una rebaixa del 3% en els impostos i taxes municipals de l’any que ve.
Garcia la defensa, en Serrano li contesta titllant-la de demagógica i inconsistent quan des de l’ajuntament ja s’ha previst exempcions per la gent que per la crisi tingui problemes per pagar-les. Sagués que no sap que es pretén amb aquesta moció, Garcia que carrega contra Sagués retraient-li que fa uns mesos recolzava una plataforma que demanava la rebaixa d’impostos i ara és fa el longuis, Sagués replica a Albiol i Serra tanca, quedant la moció rebutjada.

Finalment tres mocions que fan referència a la B-500 i el seu famós peatge. La primera amb llenguatge especialment dur, la signa el PP demanant que la nova B-500 i el seu túnel no siguin de peatge. La segona la signen PSC i ICV, i demana a la Generalitat que en cas de ser de peatge, es donin facilitats als badalonins que l’han de fer servir diàriament per anar a treballar, qüestió que Serrano quan en fa la defensa, considera que acabarà essent gratuïta en aquests casos. La tercera que promouen CiU i ERC, demanà tot que en un to més moderat, que la via no sigui de peatge i en la seva defensa Falcó diu que quan Jordi Pujol governava a la Generalitat, s’havia presentat un projecte molt menys ambiciós, en aquest sentit i que mai es van plantejar el peatge. Desprès dels torns de rèplica on cadascú torna a defensar les seves posicions, Jordi Serra tanca el debat.

Una pregunta sobre el Canal del port, que fa Garcia i que Jordi Serra, contesta amb habilitat, posen fi a una sessió, que va començar molt accelerada, però que va acabar essent densa i fins i tot una mica carregosa.

EL CAMP DE FUTBOL

2009-09-24T18:38:00.001+01:00

El proppassat dimecres dia 23 de setembre, a la sala magna de la Casa de la Vila es celebraren dos plens extraordinaris, el primer convocat a les sis de la tarda, per fer efectiu, el relleu de l’escó de regidor i quart tinent d’alcalde, vacant des del passat més d’agost per la mort de Jaume Vives d’Esquerra Republicana, càrrecs que són ocupats, pel següent de la llista de la formació ERC, en les passades eleccions del 2007, el Sr. Mateu Chalmeta

El segon plenari, que es celebrà a continuació del protocol·lari esmentat, havia estat convocat a instancies del primer partit de l’oposició a l’Ajuntament de Badalona, el Partit Popular, a fi i efecte de demanar aclariments i explicacions, sobre la decisió del govern municipal, amb l’aquiescència del Club de Futbol Badalona, de revisar i adaptar a les noves circumstàncies econòmiques, i del mercat immobiliari, l’acord que la institució i l’entitat esportiva havien signat, i que fa referència a una operació urbanística a la zona de l’avinguda de Navarra, operació que ha de possibilitar l’obtenció dels recursos necessaris per la construcció d’un nou estadi municipal de Fútbol a la nostra ciutat.

Com ja ve essent habitual, el líder dels populars badalonins, en Garcia, ens va demostrar una vegada més el seu poc interès en el desenvolupament de la ciutat i la seva única obsessió en aconseguir poder, no dubtant gens ni mica en utilitzar l’engany i el populisme demagògic, com es va fer evident demanant la convocatòria d’aquest ple, totalment innecessari quan en l’ordinari del mes de juliol, el govern havia donat tota mena d’explicacions, als canvis que es pretenen fer en el projecte, a fi i efecte d’elaborar-lo per fases, que el possibilitin en el temps, sense perdre la visió de futur i la possibilitat d’aprofitar-lo al màxim quan les condicions del mercat ho permetin.

Garcia no va saber fer altra cosa que carregar, en contra del President de l’entitat esportiva, fent-li velades acusacions de manipulador i d’aprofitar-se de la seva influencia, en benefici de l’entitat que presideix i en contra dels interessos ciutadans. Garcia es va ficar de peus a la galleda, i sense necessitat que ningú li fes contesta expressa a les seves al·lusions, tots els que érem allà ens va quedar clar que mentia vilment, doncs de ser certa la influència i poder que atribuïa a Fermín Casquete, ja fa molt temps que el nou estadi estaria en funcionament.

Garcia, no va parar d’intentar enredar i confondre als ciutadans quan va repetir, en incomptables ocasions en el seu discurs, que l’operació és fa per ajudar al Club de Fútbol Badalona, quan tothom, que ha estat una mica cas, sap que la gran beneficiada de tota aquesta operació en serà la ciutat de Badalona, que veurà, completar el desenvolupament en el Barri de Casagemes de tota la zona que toca al parc de Ca l’Arnús-Can Solei i els barris del Sant Crist, Bufalà i Montigalà, l’arranjament definitiu de la seva comunicació, amb l’aprofitament d’uns terrenys avui dia fora de tota utilitat, això només parlant de la qüestió urbanística.

També va intentar apuntalar la falsedat del seu discurs, establint comparacions amb els ajuts, (en aquest cas si), que el consistori, ha fet i està fent al Club Joventut, qüestió aquesta que el va fer quedar en evidencia quan en el seu torn, l’alcalde Jordi Serra, li va haver d’assenyalar la contradicció, en que incorria, quan lloant la transparència de la gestió d’aquests ajuts, un regidor del seu propi grup municipal hi posava pals a les rodes, presentant al·legacions, en referència al tema de Can Mora.

Garcia, amb l’únic afany que el guia, que com resulta ben evident, no és la ciutat de Badalona, si no el desprestigi del seu govern, i de les seves institucions, tant públiques com privades; ha tornat a relliscar, talment quan va donar informació a la premsa, sobre xarxes de prostitució a la ciutat, que van posar en seriós perill, tota una operació policial que s’estava portant a terme amb la natural discreció, intrínseca a qüestions de delinqüència, o quan pretén dividir els ciutadans de Badalona, per raó del seu origen, raça, o creença.

Sisplau Garcia, no insulteu més la intel·ligència dels badalonins, i dieu les coses pel seu nom i en veritat. El Club de Fútbol Badalona, no ha demanat ajut a l’ajuntament, si no que ha plantejat un projecte de caràcter global de ciutat. Un projecte que urbanísticament, cohesiona barris i facilita la construcció d’habitatge protegit, que esportivament potencia la pràctica d’aquest esport entre els infants badalonins, que encara que no s’ho cregui, és la preferència majoritària molt per sobre del bàsquet, dels infants badalonins. En resum un projecte, possible i positiu per Badalona, que de cap maneres es podria realitzar, des de l’estretor de mires de la ideologia i manera de fer que representeu. Projecte que la voluntat inequívoca, de persones que estimen la Ciutat, com l’equip de govern de l’ajuntament, i la directiva del Club de Futbol Badalona amb el seu president al capdavant, endegaran ben aviat, no en la seva totalitat, si no en una primera fase, construint l’estadi per una capacitat menor que la prevista inicialment, però susceptible de ser ampliat,en una nova fase quan les circumstàncies generals de l’economia ho permetin.

LES XIMPLERIES D'EN GARCIA

2009-09-09T16:29:00.004+01:00

Desprès d’un mes d’agost en pau i tranquil·litat, el segon dia de setembre ja ha tornat a saltar l’inefable Garcia, qualificant de ximpleria, una mesura pionera en tema de seguretat que posa en pràctica el nostre ajuntament.

La possibilitat que els ciutadans puguin fer denuncies d’actes incívics a través des SMS, no es cap ximpleria, ans al contrari, ens dóna la facilitat de poder complir amb el nostre deure ciutadà de col·laboració amb el manteniment i la seguretat del nostre espai públic i als responsables de les forces d’ordre la possibilitat d’una intervenció ràpida, i poder enxampar “in fraganti” els infractors.

Però en Garcia, des del seu derrotisme ancestral, no ho veu així i amb la seva verborrea habitual, es dedica a cercar les falles en el funcionament dels cossos de seguretat, que sense cap mena de dubte com tota organització humana, en tenen, en lloc de mirar en positiu i reconèixer que amb aquesta qüestió els polítics responsables l’han encertada. Tots sabem que la nostra Guàrdia Urbana no disposa de prou personal, per atendre les necessitats d’una ciutat de 220.000 habitants, per l’escassetat de recursos econòmics, però el Sr. Garcia hauria de reconèixer, que en els vuit anys que la seva formació política, governava a l’estat espanyol, en pro de la teoria neoliberal de desmuntar les estructures de l’estat, rebaixant i suprimint impostos, van causar un dany gairebé irreversible a molts ajuntaments, entre ells el de Badalona que es van veure obligats a reduir la plantilla d’agents de la policia municipal.

Garcia ens demostra una vegada i una altra que no s’estima la ciutat, doncs a més a més de no viure-hi, hi ha qui diu perquè li fa vergonya declarar-se badaloní en els “aristocràtics cercles on es mou”, no troba res ben fet, tot és un desastre segons ell i els que l’envolten, i la imatge que transmet de la nostra ciutat a la gent que no la coneix, és com una mena de Bronx “cutre”, qüestió totalment fora de la realitat, com molt be sap.

Els badalonins no hem d’oblidar tampoc, que per Garcia, Badalona només és un trampolí per les seves aspiracions personals de pujar dins l’estructura de la formació política a la que pertany, i per això no dubta gens ni mica en enganyar i fer demagògia, enfrontant uns badalonins en contra dels altres, per raons de llengua, o de color de pell, si això li serveix per les seves pretensions.

NO SERÀ ESTRANY QUE ACABIN ANANT DE BRACET

2009-08-25T15:56:00.002+01:00

Tot i que encara cuegen les vacances d’estiu, i la manca de noticies als diaris propicia, l’aparició de les anomenades serps d’estiu, no deixa de sorprendre les declaracions dels líders de Can Convergència i Unió, que emportats per la seva dèria contra els socialistes, d’una manera o altre acaben fent costat al Partit Popular, la dreta reaccionaria, nacionalista espanyola, única força política que ha presentat recurs contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional.

Artur Mas, Oriol Pujol, Felip Puig i darrerament Sánchez Llibre, han dedicat part de juliol i tot el que portem d’agost en una espècie de concurs: a veure qui la diu més grossa, sense encomanar-se a Déu ni als Sants, pensant exclusivament en el seus interessos de partit i gens ni mica en els interessos de Catalunya.

Tret de l’acord amb el govern Montilla, que podríem qualificar de sorprenent, en el tema de la llei d’educació, la posició dels Convergents ha estat totalment contraria a la del govern d’esquerres a Catalunya, començant pel tema del finançament, on desprès d’un atac de banyes, en no haver pogut aconseguir un paper determinant en la negociació tal i com van fer amb l’estatut s’emparren en qualificar-lo de mal acord, quan per part de totes les institucions, fins i tot les que els són més afins, com la Cambra de Comerç, i el Foment del Treball, el consideren el millor acord que mai ha tingut el nostre país.

Artur Mas i els seus, encara no han assumit que per dues vegades, en unes eleccions ben democràtiques, la seva incapacitat de pactar amb cap altra força tret del Partit Popular, els ha postergat a l’oposició i això a aquestes alçades ja comença a ser preocupant, sobre tot quan en aquestes dues legislatures, s’han posat a sobre la taula, temes d’alta importància, (el nou estatut d’autonomia, i l’acord de finançament), no només per Catalunya, si no per tota la resta de l’estat espanyol.

No em negaran vostès, que la lectura d’un escrit recolzant les posicions de Mas sobre el finançament que va fer l’expresident Pujol, el passat juliol no va resultar patètica, tant patètica, com ara les declaracions de Sanchez Llibre dient que no donaran cap suport al govern d’Espanya, si aquest opta per apujar els impostos a les rendes més altes, que curiosament son totalment coincidents, amb les que planteja el Sr. Mariano, o les de Felip Puig en el mateix sentit, o de les d’Oriol Pujol titllant d’incompetent el govern catalanista i d’esquerres.

Però és ben clar que tot és fruït de la desesperació, quan veuen que el temps els juga en contra, doncs que ells comptaven, que a hores d’ara ja s’hauria trencat el pacte de govern i pel proper tardor estarien convocades noves eleccions al Parlament de Catalunya. En canvi la realitat és, que desprès del fracàs de la seva estratègia, falta un any per les eleccions, temps del tot suficient, perquè es comencin a veure, de manera fefaent, les bondats del nou sistema de finançament acordat, qüestió que de segur no els deixarà pas en massa bon paper.

Catalunya necessita no només d’un govern eficaç i que sap on va com és el que presideix Montilla, si no també d’una oposició seriosa i eficaç, una oposició que posi pel davant els interessos del país per davant dels seus propis de partit i que abandoni d’una vegada per totes les estratègies encaminades a fer caure el govern cercant que les formacions que li donen suport trenquin el pacte, doncs és de lo més negatiu que li pot passar a Catalunya en aquests moments.

Tot això, com que de moment no és possible, els catalans haurem de seguir fent oïdes sordes als necis discursos de l’oposició i recolzar el nostre govern en tot i per tot, doncs de moment, són els únics polítics que demostren una certa coherència.

LA RÀBIA CONTINGUDA DELS CONVERGENTS

2009-08-05T11:38:00.003+01:00

Era de preveure, l’enrabiada general a Can Convergència, quan el govern d’esquerres de Catalunya arriba a molt bon acord de finançament amb el govern d’Espanya. El que ja no és tant normal són els desigs que expressa l’Artur Mas en una curta entrevista al diari la Vanguardia, i a una altra de més llarga al diari digital VilaWeb, en el sentit de preveure el gran fracàs; qüestió que deixa intuir que ells més que no pas ajudar a aprofitar els avantatges per fer progressar el país, només buscaran la manera de posar-hi pals a les rodes, per poder presumir d’allò tant sabut de “Jo ja ho deia”.

Ja ho se que José Montilla, els hi ha capgirat les previsions; on ells preveien ficar-hi cullerada, i donar la volta al govern de Catalunya, com van fer en el cas de l’Estatut, negociant directament amb Zapatero. Aquest cop i pel fet que el seu vot no era gens necessari, s’han fet les coses com calia, amb lleialtat al país i a les seves lleis més fonamentals i el resultat ha estat el millor acord de finançament que mai ningú podia esperar, com ho han reconegut totes les institucions socials, patronal, sindicats, etc.

De res els ha servit buscar discordances amb la llei fonamental catalana com és l’Estatut d’Autonomia, totes i cadascuna de les que ells han anomenat, han estat rebatudes i posades a lloc pels categòrics arguments que José Montilla i la resta de socis del Govern Catalanista i d’esquerres, ha posat sobre la taula tot seguit; fixeu-vos que darrerament gairebé no en parlen d’això, ara enfoquen la seva campanya en buscar el fracàs.

Al meu entendre, Artur Mas i els seus s’equivoquen de punta a punta, quan es situen al marge i comencen a insinuar que si mai arriben al poder, el primer que faran serà endegar altre vegada el procés de negociació amb el govern de l’estat, per capgirar aquest acord que tant ha costat obtenir, trencant d’aquesta manera, el llarg termini de pau reivindicativa i de recerca de la pròpia identitat, que la majoria de catalans esperem amb candeletes, un temps on els del govern i tota la resta d’agents socials, ens dediquem al progrés de la nostra societat, en tots els aspectes, on ens deixem estar d’elucubracions, de qui som i a on anem, per començar a construir entre tots el nou sistema econòmic que ens ha de permetre encarar el segle XXI, amb suficients garanties de prosperitat i equitat social.

Aquests darrers sis anys, primer amb el govern que presidí Maragall i desprès amb el que presideix Montilla; de primer elaborant un nou estatut d’autonomia i desprès acordant el finançament, Catalunya i el conjunt d’Espanya ha arribat molt a prop, del que es pot considerar un Estat Federal, qüestió que em consta no és agradable pels nacionalistes de cap de les bandes, per motius que ja he explicat abastament en d’altres articles,i tant sols una reforma de la Constitució espanyola, en el sentit de transformar el Senat en una autèntica cambra de representació territorial, és el que manca perquè no tinguem res a envejar a Alemanya, o cap altre federació europea.

Estem ara en ple més d’agost, un mes inhàbil de totes totes políticament parlant. A partir del més de setembre des del govern començaran a sorgir propostes i decisions canalitzadores dels recursos del nou sistema de finançament, per l’obtenció dels objectius que ens han de permetre avançar pel sender del progrés. Seguiran els convergents posant pals a les rodes, o potser hauran utilitzat les vacances per reflexionar i tornar al rengle?

Esperem quer així sigui.

----I EN GARCIA ES VA TREURE LA CARETA

2009-07-29T08:42:00.006+01:00

LA CONTRACRÒNICA
Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Potser perquè aquests dies fa massa calor o potser pel fet que molta gent, tot i la crisi, ja ha marxat de vacances, el cas és que dimarts, no hi havia cap manifestació, convocada a la Plaça de la Vila, ni reclamant la baixada d’impostos ni cap altre cosa.

Quan passaven deu minuts de les sis, l’alcalde Jordi Serra, pronunciava la fórmula habitual Sessió Pública i tot seguit deixava cinc minuts, perquè el públic assistent ocupés les seves cadires. Tot seguit el llistat de dones víctimes de la violència domèstica, que aquest més de juliol ha arribat a la xifra de cinc. El minut de silenci em va permetre de comprovar que hi faltaven tres regidors a aquesta sessió, Jaume Vives d’Esquerra Republicana per malaltia i Asun Garcia i Marius Garcia, de Can Comunista, sense que en sabem el motiu.

Passat un quart de set, l’alcalde llegeix una declaració institucional, d’homenatge al Sr. Juan Gomez Alba, traspassat recentment i que havia estat regidor d’aquest ajuntament en el període 1979-1983, la primera legislatura de la democràcia, i tot seguit comença el ple pròpiament dit.
El Punt sis, referent a l’aprovació de l’expedient de contractació de la concessió del servei de neteja viaria de la ciutat, per una durada de deu anys i per un valor total de 200.914.878,50 euros, és el primer que mereix l’atenció dels nostres regidors, quan Carme Martinez de Can Comunista, tot i dir que votarà a favor demana que es busquin solucions per la ubicació de contenidors. L’exuberant Maritxu Hervas de Can Popular també diu que votaran a favor, però que dins del termini, presentaran esmenes amb l’objectiu d’assolir el millor servei per la ciutat. Francesc Serrano de Can Socialista, exalta el consens aconseguit en aquest contracte, amb tant sols dues reunions amb els grups de l’oposició.

Els Punts 8 i 9 Referents a l’assignació d’una partida de 30.000 € per la socialització de l’ús dels llibres de text a les escoles badalonines, torna a merèixer l’atenció de la regidora Carme Martinez, que demana un aclariment. El més alt de tots de Can Popular, intervé per anunciar el vot en contra del seu grup perquè ells defensen que siguin tots els escolars de Badalona qui tinguin els llibres de text gratuïts. El portaveu Socialista Francesc Serrano li contesta que la proposta que fan els populars, i que quantifica en 4 milions d’euros, és un despropòsit. La regidora comunista torna a intervenir manifestant la seva alegria, perquè el dictamen és fruit d’una moció que ells varen proposar en l’anterior ple. En Garcia de Can Popular, replica reafirmant el seu vot en contra i atacant a Quico Serrano per allò del despropòsit, i diu que no entén que en el temps de crisi com el que estem, l’any passat hagin sobrat 30.000 euros en el Institut Municipal de Serveis Personals. Finalment Serrano torna a intervenir reafirmant el despropòsit.

El punt 12 fa referència a la transformació de l’antic cinema Picarol, i pel fet que hi ha una paraula demanada sobre el tema, per part del gerent de l’associació de comerciants, Centre Progrés, el Sr. Jonás Benitez, l’alcalde proposa de debatre conjuntament la paraula del ponent i el dictamen. El Sr. Jonás, demana que cal tenir en compte en decisions d’aquest tipus, l’opinió dels comerciants i manifesta el seu desacord en que una part de l’espai de l’antic cinema es destini a zona comercial. A continuació el líder de Can Comunista Carles Sagués, manifesta que li sap greu la solució adoptada, doncs ells consideren que l’espai s’havia de destinar a un equipament sociocultural de caràcter públic. En Subirana de Can Convergència explica el conveni. En Garcia de Can Popular, ho considera positiu, tot i que critica la poca comunicació entre l’ajuntament i els comerciants, i comença a relatar tota una història de propostes no realitzades fetes des dels governs anteriors. L’Alcalde Jordi Serra, li contesta assenyalant que ell també en sap de fer memòria i explicar coses passades, com la intervenció d’en Garcia al plenari de la Diputació de dijous passat, anunciant l’abstenció del grup Popular en un dictamen per retirar la medalla d’or de la institució al dictador Franco i a continuació explica el perquè s’ha optat per aquesta solució, considerant-la la més adient pels interessos de la ciutat. Torn de rèplica del ponent Sr. Jonàs Benitez, que acaba demanant el reconeixement de la representativitat de l’entitat i que se’ls deixi participar en l’elaboració dels projectes que els afecten. Sagués torna a insistir en el que ha dit abans i en Garcia, comença a mostrar el seu veritable pensament, justificant la seva posició en la qüestió de les medalles, dient que no s’ha de perdre el temps, en treure honors a un personatge que fa trenta anys que es mort, si no preocupar-se per la crisi. Subirana, fa uns aclariments al que ha dit el ponent i Finalment Jordi Serra, tanca el debat, retraient a Garcia, la seva nul·la defensa del sistema democràtic, i la seva poca sensibilitat en aquest tema.

El Punt 15 referent al nou centre cívic que s’ha de construir, en el lloc ocupat per l’antiga clínica del Carme en la cantonada Francesc Layret Sant Francesc, Carles Sagués de Can Comunista no veu bé que es facin actuacions sense haver fet prèviament una reflexió global de tota la zona. Jurado de Can Popular diu que hi votaran a favor, però lamenta que el canvi d’us que es proposa no ha estat debatut amb l’oposició ni la ciutadania. Jordi Serra, aclareix i Sagués replica; finalment l’Alcalde tanca el debat.

Els Punts 20, de l’ordre del dia, i el 23 que es presenta per via d’urgència, referents ambdós al tema de la promoció d’habitatges en els terrenys del camp de futbol de l’Avinguda de Navarra, exalta els ànims de Alex Mañas, de Can Comunista, que en un to de veu elevat, denuncia que el que s’està aprovant ara, va en contra del que s’especifica en l’acord que es va signar entre l’ajuntament i el Club de Fútbol Badalona. Maritxu Hervàs de Can Popular diu que s’abstindran en la votació, i que presentaran al·legacions. Jordi Serra, explica el dictamen i contesta a Mañas, aquest en el torn de rèplica torna a insistir en el mateix. El més alt de tots, aprofita per dir que ara es demostra que ell tenia raó quan l’any 2005 van votar en contra de l’acord amb el CF. Badalona. Jordi Serra tanca el debat dient que es nega a seguir discutint davant raons tant poc consistents.

Quan el rellotge marca un quart de nou arriba el torn de les paraules al poble, que enceta Jordi Lopez de la Xarxa Llefià.net donant suport a una moció que han presentat tots el grups menys el PP referent a la situació a Hondures. Desprès de la intervenció del ponent el secretari llegeix la moció Sagués, en fa un panegíric i mostra la satisfacció perquè es votarà per unanimitat del consistori. Quico Serrano de Can Socialista, expressa el suport del PSC, i en Garcia de Can Popular, diu que s’abstindran perquè la moció no té res a veure amb Badalona ni amb cap ciutadà badaloní. Sagués, demana disculpes per haver dit que es votaria unànimement, i carrega contra el PP per la seva abstenció, Serrano, també carrega contra en Garcia i aquest s’acaba de treure definitivament la màscara, quan amb to clarament histriònic, desprès de dir que les disset mil persones que el van votar a les darreres eleccions, el tema d’Hondures els importa tres pitos, acaba justificant el recent cop d’estat, presentant-lo com una opció democràtica!!!!
Jordi Serra, tanca el debat, assenyalant que la moció és aprovada.

A continuació Francisco Javier Gomez de l’Associació de Veïns Salut Alta, ens fa una exposició sobre la situació al barri de la Salut, que a mi em recorda aquell personatge del programa televisiu APM que diu “Ezto e el Bronx”. El Regidor del districte 4, Pablo Hernan, li contesta, llegint un text que ja portava preparat i que amb un llenguatge mesurat, però contundent, aclareix que no és real el panorama que ens ha explicat el ponent. Garcia de Can PP carrega contra Hernan i el govern Sagués de Can Comunista és defensa de al·lusions que li ha fet Garcia, el Ponent replica i l’alcalde Jordi Serra tanca el debat sense descuidar-se de dir que l’actitud del Partit Popular en el tema de la immigració en els barris de la ciutat està promocionant que arribin elements aliens a la ciutat amb l’ànim de provocar violència com és el cas de Plataforma per Catalunya, que ja assisteix a les concentracions que l’associació de veïns esmentada i que presideix una persona a sou del Partit Popular Badaloní, convoca, i en el ponent li diu, que reflexionin sobre el fet, que fins avui, amb les juntes de la associació anteriors, sempre hi havia hagut bona entesa i diàleg per solucionar els problemes, situació que ara és completament a l’inrevés.

Dues mocions, una referent a Pompeu Fabra i l’altre a Xesco Boix, que són aprovades per unanimitat, tanquen aquest ple, quan passen vint minuts de les nou del vespre, un ple on hem pogut veure la veritable cara menys democràtica i insolidària d’en Garcia el més alt de tots de Can Popular, i on el que té nom d’ocell de vol majestuós, Ferran Falcó no ha obert boca.

QUINA CARA LA D'EN GARCIA

2009-07-24T09:46:00.003+01:00

L’altre dia vaig fer una ullada al grup que les entitats promotores del manifest Badalona Som Tots, han obert a la xarxa social faceboock i he tigut la sorpresa de trobar entre el 748 membres al regidor del Partit Popular de Badalona Xavier Garcia Albiol. Ràpidament he revisat el manifest que predica el grup, no fos que jo m’hagués equivocat i ara resultés que enlloc de promoure la convivència entre cultures diferents, les entitats promotores de la idea, optessin per la separació, el racisme i la intolerància; però no, no era així, el manifest seguia essent el mateix que jo vaig signar, i el compromís dels adherits consisteix en treballar per la concòrdia i la convivència, entre diferents, aplicant per sobre de tot la màxima que ningú ha de ser discriminat per raons de raça, de cultura o de creença i que l’única exigència és el respecte als drets humans.

Tot just fa quatre dies com aquell qui diu, que en Garcia de Can Popular, en la seva condició de repartidor aficionat de pamflets, estava palplantat al Barri d’Artigues incitant al personal a discriminar una col·lectivitat musulmana, negant-los el dret a tenir un oratori on poder practicar les seves creences, i també en els plenaris municipals, aprofita la mínima ocasió per mostrar-nos la seva cara més intolerant, barrejant malintencionadament els conceptes d’immigració i delinqüència, amb la perversa finalitat de provocar l’enfrontament entre ciutadans, aconseguint un grapat de vots que li permetin de sostenir-se a la poltrona.

És que Garcia havia canviat com una mitja i per això signava al manifest? O és que pretén desvirtuar amb la seva presència, la labor que les entitats que treballen per la convivència i el respecte entre diferents? Segurament és això darrer, i com que avui dia colar-se a un grup de la xarxa social faceboock es extremadament senzill, doncs tant sols cal prémer un botó, sense el mínim pudor ha aprofitat l’ocasió per ficar-s’hi.

Algú li ha de començar a para els peus a aquest personatge, doncs rostre no ni falta, per trepitjar el més sagrat, i no sap que és la vergonya per atiar els focs de la divisió i l’enfrontament dels ciutadans.

Penso que els responsables de Badalona Som Tots, haurien de prendre cartes a l’assumpte i vetar-li la seva permanència, doncs segons el meu criteri és del tot contraproduent, que el nom de les persones que hem manifestat de manera fefaent el nostre acord amb els plantejaments que en el manifest se’ns proposen, es vegi al costat d’un personatge que públicament defensa tot el contrari.

PERQUÈ CONVERGENCIA DIU QUE NO

2009-07-15T10:38:00.007+01:00

Ja fa dies, els de la colla de l’Artur Mas es preparaven perquè fos quin fos el resultat de les negociacions, dir no al pacte de finançament autonòmic que ha vist la llum el segon cap de setmana de juliol.

Desprès d’haver donat més de deu xifres diferents en el transcurs de la negociació, aquests darrers dies van fixar el llistó en 5.000 milions d’euros, contradient les xifres dels experts i les institucions, com la Cambra de Comerç que la fixaven en una forquilla entre els 3.600 i els 3.800 milions. La proposta d’aquesta xifra, portava una doble intenció, de primer aprofitar el gran confusionisme que ells havien contribuït a crear amb els balls de números entre la població, per situar el llistó en un punt de segur inabastable pel govern de l’estat, i per un altre intentar de trencar la unitat del tripartit, fent picar a Esquerra Republicana de Catalunya, amb l’estúpida competició de a veure qui és més nacionalista; jugada que en la negociació del nou Estatut els va sortir prou be.

Tot i els preparatius, sembla que la decisió els ha agafat a contrapeu, doncs argüir que la concessió per part del govern de Catalunya, d’un any més en el termini de progressivitat per la obtenció de la xifra prevista comporti la il•legalitat de l’acord, em sembla si més no poc consistent i fàcilment rebatible.

El problema d’Artur Mas i el seu seguici, és tant sols que encara no han assumit, els resultats de les dues darreres eleccions autonòmiques, que no els van donar la capacitat de poder governar; i amb l’únic afany de recuperar el poder sigui com sigui, no han dubtat de perjudicar els interessos del país, pactant primer un estatut a la baixa, a canvi que Zapatero, contra la voluntat dels socialistes catalans, els facilités el camí a la presidència, i ara negant el millor acord de finançament que mai hi ha hagut, no només per Catalunya, si no per totes les comunitats autònomes que conformen l’estat espanyol.

Totes les estratègies els han fracassat, i ara pel seu mal cap, es troben alineats al costat del Partit Popular de Catalunya, injuriant un acord que segueix fil per randa les línies estatutàries, (tot i que Sanchez Llibre en un article al seu blog datat el 12 de juliol, digui el contrari sense argumentar-ho), i fa un pas important vers el federalisme de l’estat espanyol.

Del Partit Popular de Catalunya, també hauríem de parlar-ne, doncs la seva líder Alícia Sanchez Camacho, s’ha apressat a corroborar les tesis dels convergents, en el sentit l’augment de les aportacions es queda curt, tot i que ella no dóna cap xifra; el curiós però és que diu això, en el mateix moment que Cristobal Montoro, des de la seu central del carrer Gènova, augura la ruïna d’Espanya pel nou model de finançament; tot i que els presidents de les comunitats autònomes del PP, s’afanyen a dir que no hi faran cap fàstic als diners de més que els hi donin.

També es desmarquen la facció ultra independentista que lidera Uriel Bertran, dins d’Esquerra Republicana, així com els protagonistes de l’escissió que encapçala Carretero, seguint la lògica dels independentistes radicals, doncs l’acord consolida el camí cap a una Espanya Federal, qüestió totalment incompatible amb les argumentacions i principis independentistes.

Sanchez Llibre en l’article esmentat abans, pronostica un càstig electoral dels catalans cap als socialistes a les properes conteses electorals, autonòmiques i municipals tot i que a mi em sembla que la cosa pot ser perfectament a l’inrevés, quan els catalans s’adonin de la mala voluntat de la dreta nacionalista, catalana i espanyola, que no ha dubtat en contravenir els interessos del país per l’afany de tornar a la poltrona.

Convergents i ultra nacionalistes catalans, veuen perillar una de les raons de la seva existència, el victimisme i la reivindicació permanent amb l’estat espanyol, així com també que s’hagin obtingut uns molt bons resultats deixant de banda d’estratègies de coacció als governs de l’estat que ells sempre havien practicat quan ostentaven el poder a Catalunya, i optar per la tàctica de col•laboració i definició clara dels objectius que el govern que presideix Montilla ha portat a terme.

Artur Mas és ben conscient que se li acaba el termini, si a les properes autonòmiques de l’any que ve no aconsegueix ser president, haurà de deixar pas a una altre fornada, com a líders de la dreta nacionalista catalana; potser és per això que ara posa tota la carn a la graella, tot i que ho fa quan la flama és encara ben viva i el més probable és que en lloc d’una carn tendre i sucosa, pel seu mal fer, acabi recollint carbonet.

EL TOTXO BADALONÍ

2009-07-09T09:48:00.004+01:00

Aquests dies, els empresaris del ram del totxo a Badalona, van revolucionats i queixosos, perquè de 53 projectes, del Pla FEIL, (vulgarment conegut com el pla Zapatero), tant sols 7 han estat adjudicats a empreses de la nostra ciutat; per les declaracions dels seus líders, de manera subtil i indirecte, sembla que responsabilitzen al nostre consistori per no haver condicionat el concurs, a fi i efecte que la proporció s’invertís d’alguna manera en favor de sector empresarial badaloní.

No tinc dades de com ha anat la cosa als altres municipis de la comarca, ni sí empreses badalonines, han aconseguit contractes en la resta de poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona, en els concursos totalment oberts que s’han practicat arreu de l’estat; però en el cas que el resultat també hagués estat negatiu pels de Badalona, potser caldria pensar si les empreses amb seu a la nostra ciutat, i els seus gestors han estat prou competitius alhora de fer les seves ofertes, on recordem es valorava per sobre de tot la capacitat per crear llocs de treball, que finalment és l’objectiu principal dels plans FEIL.
No és la primera vegada que alguns portantveus de l’empresariat badaloní, excusen els mals resultats de les seves companyies, acusant a l’administració, local, autonòmica o estatal, quan el que haurien de fer és mirar cap endins i fer examen de la seva gestió, per veure si és prou competent.

Segons les dades que hem pogut llegir aquests dies als diaris, els plans FEIL, han donat un extraordinari resultat positiu, contribuint de manera decisiva a frenar un increment de l’índex d’aturats, desprès de més d’un any de caiguda inexorable de l’ocupació, (el més de juny la xifra d’atur a disminuït en més de 55.000 persones en el conjunt de l’estat i de gairebé 17.000 a Catalunya). Són dades que demostren l’encert de la mesura i tiren per terra els mals auguris que feia la dreta més reaccionària d’aquest país quan des del govern de José Luis Rodriguez Zapatero, es presentava el pla; al que Aznar, Rajoy i Alicia Sanchez Camacho, auguraven el fracàs més rotund.

En el cas concret de Badalona, la xifra d’aturats ha disminuït, en 470 persones respecte de les dades del més de maig, qüestió que cal interpretar sense cap mena de dubte, com un efecte directe de les inversions que el Pla Zapatero està portant a terme a la nostra ciutat, dades que estan completament d’acord amb les previsions que des del consistori s’havien fet. Els líders empresarials badalonins, farien molt bé de rectificar les seves posicions en el sector més a la dreta del ventall polític, i deixar de reclamar tant el pacte nacional de totes les forces polítiques i socials, impossibilitat avui pels extremismes nacionalistes d’un i altre cantó, així com l’abaratiment de l’acomiadament, com a solucions de salvament de les seves empreses, i comencessin a mirar en direcció al futur i la modernitat, revisant a fons les seves companyies i en particular la seva gestió, potser aleshores s’adonaran que en el futur més immediat, tot el que s’ha fet fins ara, esdevindrà obsolet, que res tornarà a ser igual en el futur més immediat, i que només els que siguin capaços de posar-se dins d’un nou model d’economia subsistiran.

EL DIA DE L'OPOSICIÓ

2009-07-01T14:50:00.004+01:00

LA CONTRACRÒNICA
Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

A les sis i cinc minuts de la xafogosa tarda, a la sala gran de la Casa de la Vila, l’alcalde Jordi Serra, pronunciava la fórmula “Sessió Publica” que obria el ple ordinari de l’ajuntament de Badalona corresponent al mes de juny d’enguany. Deu minuts més tard i com és habitual, el llistat de dones víctimes de la violència domèstica, que durant el més de juny han arribat a la paorosa xifra de 8 i el corresponent homenatge del minut de silenci; que hom aprofita per fer una ullada als escons i adonar-se que falten, Jaume Vives, d’Esquerra Republicana per malaltia, Sonia Egea del Partit Popular i Marius Garcia d’ICVEUiA, sense que en sabem els motius.

No és fins el punt sisè de l’ordre del dia, referent a l’aprovació d’un plec de clàusules que regeixen la concessió per adjudicació directe, d’un edifici del Parc de Can Solei a una entitat dedicada a acollida d’infants i adolescents en risc d’exclusió social, que els regidors de Can Comunista es decideixen a intervenir, per manifestar que s’abstindran en la votació d’aquest punt, amb l’argument que primer caldria definir els usos del parc Ca l’Arnús Can Solei, circumstància sobre la que el govern municipal no s’ha definit encara. Li contesta Ferran Falcó de Can Convergència dient que tots els grups, inclòs el PP, creuen que és una bona cessió, perquè dóna vida al parc, i explica amb tot detall en que consisteix la tutela dels menors provinents de famílies des estructurades dels que la Generalitat s’ha hagut de fer càrrec Sagués aclareix que està d’acord amb el fons però no en la forma i per això maté el vot d’abstenció.

Els punts 7 i 8 referents a la contractació d’educadors i treballadors socials, suscita una confrontació entre Mañas de Can Comunista, Falcó de Can Convergència i Paquita Terruel i Francesc Serrano de Can Socialista, per diferències sobre si es compleixen o no els ràtios de treballadors socials que marca la Generalitat de Catalunya.

El punt 10, sobre la instal·lació d’un centre escolar a Ca l’Arnús, fa intervenir a Miguel Jurado de Can Popular assenyalant que ells hi votaran a favor, però que són coses ja aprovades, Josep Duran regidor d’educació, li contesta, Jurado hi torna i Duran altre cop; Carme Martinez també hi posa cullerada dient que hi votaran en contra per ser conseqüents amb el que han votat altres vegades.

El punt 11, referent a l’assumpte de Can Colomer, és el que suscita la primera intervenció en aquest plenari, del regidor més alt de tots, en Garcia de Can Popular, que en l’habitual to de demagògia, intenta enfrontar uns barris amb un altres, no considerant Badalona com un tot. La intervenció de l’alcalde Jordi Serra, aclarint el tema i posant de manifest el pervers intent de Garcia, deixa les coses al seu punt, anunciant que en els solars dels barris objecte de permuta s’hi farà habitatge protegit.

A les set de la tarda, entrem en el torn de paraules al poble que enceta El Sr. Manel Ballesteros per un assumpte de la Colonia Sant Jordi. Intervé Jurado, dient que és un tema vergonyant i Jordi Serra, contesta al ponent donant tot tipus d’explicacions i prometent resoldre el tema el més aviat possible.

La segona paraula correspon al Sr. Manuel Piqueras de la Coordinadora d’Entitats Socials, per un tema relacionat amb la conversió de la C-31 en una via estructurant suburbana, pel fet que hi ha una moció presentada per tots els grups menys el PP en el mateix sentit, s’acorda contestar al ponent i debatre la moció al mateix temps. El ponent, emprant un to “mitinero”, acaba la seva intervenció anunciant una manifestació pel proper dia 5 de juliol, on es tallarà l’autopista i la N-II. A continuació el secretari llegeix el text de la moció. Ramón Riera de can Popular, diu que tot i que no volen constar com a presentadors de la moció la votaran a favor, tot seguit Falcó, Sagués i Serrano, fan els seus panegírics al text de la moció. Manuel Piqueras en el seu torn de replica demana la desaparició de la via del tren i de la N-II,

La tercera paraula, correspon a Aymón Malondes del Consell de la Joventut demanant la creació d’un Pla d’Oci per Badalona. Pel fet que hi ha una moció presentada per ICVEUiA que fa referència a la zona d’oci del Polígon Ribó, s’acorda, talment com en el cas anterior, de fer el debat conjuntament. El ponent demana la constitució d’una taula ciutadana on es debati el tema de l’oci nocturn a Badalona i que els acords de la mateixa siguin vinculants pel govern municipal. El secretari, llegeix el text de la moció i a continuació Sagués diu que el seu grup l’ha presentada amb el suport de cinc associacions de veïns. En Garcia de Can Popular, critica al govern per la incapacitat desprès de cinc anys de donar-hi solució. El primer tinent alcalde el Convergent Falcó, amb un to que pretenia ser sorneguer i segons el meu parer del tot inadequat, desprès de dir que avui sembla el dia de l’oposició, anuncia el vot negatiu del govern a la moció, per la causa fonamental que no recull les millores en la seguretat i molèsties al veïnat que el govern ha procurat i posa en dubte el suport de les cinc associacions de veïns que els de Can Comunista han anunciat. Serrano de Can Socialista, també diu que votarà en contra i també dubta del recolzament veïnal. En aquest punt s’organitza un petit guirigall quan Pedro Jesus Fernandez pretén fer ell el torn de rèplica, i l’alcalde Serra li impedeix. El torn de replica del ponent, en el mateix sentit que la primera vegada, obre el segon torn dels regidors que reiteren el que han dit en el primer.

La quarta paraula correspon a Sónia Izquierdo, que parla en nom d’un amic seu de nom Mohamed, a qui li ha passat una sèrie de problemes d’ordre burocràtic, amb un local del carrer Primavera. L’alcalde Serra, explica la versió del departament de llicències sobre aquests fets, Sagués i Jurado, aprofiten per dir que aquests temes no haurien d’arribar al ple, desprès del torn de rèplica de la Ponent Jordi serra tanca el debat oferint una reunió amb el tècnics municipals per veure que s’hi pot fer.

La cinquena i darrera paraula a càrrec de Joan Carles Isal, amic del regidor Alex Mañas, fa referència al reallotjament d’unes víctimes de mobbing immobiliari del barri del Progres. L’alcalde Jordi Serra contesta explicant tot el que l’ajuntament a fet en aquest problema i li proposa al ponent la solució de facilitar-los un pis d’Adigsa, per solucionar el problema de la ruïna en que s’ha declarat l’immoble.

A dos quarts de deu, arribem a l’aparta de les mocions la primera demanant la concessió del premi Nobel de la pau a la Fundació Vicens Ferrer, és aprovada per unanimitat i la segona fent referència a la gratuïtat dels llibres de text que presenta el PP i una altre que presenten la resta de grups, on es demana la reutilització dels mateixos, dona com a resultat el rebuig de la primera i l’aprovació de la segona desprès d’una picabaralla dialèctica de Garcia, Carme Martinez, Duran i Falcó.Quan passen deu minuts de les deu, desprès de dir a Jurado que la pregunta que ha fet li contestarà per escrit l’alcalde aixeca la sessió.

ELS FRACASSOS D'ARTUR MAS

2009-06-29T10:48:00.002+01:00

Deu ser perquè, Artur Mas ja ensuma que les properes eleccions autonòmiques l’any que ve, són la darrera oportunitat que li queda d’aconseguir alguna cosa positiva, com a líder de Convergència i Unió, (doncs és de preveure que hagi de plegar si fracassa en tercer intent d’aconseguir la presidència de la Generalitat de Catalunya), que aquests dies posa tota la car a la graella, malparlant d’un acord de finançament que encara no està tancat i que pel fet que no en forma part de la comissió negociadora, no coneix ni en els seus trets generals, a excepció del que ha sortit a la premsa. No en té prou amb això si no que també, anuncia grans retallades a l’estatut d’autonomia per part del Tribunal Constitucional.
No puc per més que interpretar el catastrofisme del líder de la dreta nacionalista catalana, com la rabieta d’aquell que veu com se li desmunta el xiringuito de la reclamació permanent, del victimisme històric i de la fita mai aconseguida, situació que ha permès a la seva formació, gaudir vint-i-tres anys de la poltrona del poder a Catalunya.
Artur Mas i el seu equip, s’adona que els sis anys que porta a l’oposició, tot i que no ha parat de tirar guitzes contra els governs catalanistes i d’esquerres, aquest en sis anys, han aconseguit més millores en l’autogovern i el finançament que no pas ells en vint-i-tres anys.
En l’anterior legislatura va intentar, pactant d’amagat amb Zapatero el nou estatut d’autonomia, aconseguir el reconeixement de la societat catalana, qüestió que li va sortir malament, quan els ciutadans s’adonen que la interferència de Mas, en la negociació que duia a terme el govern de la Generalitat, només pretenia aconseguir el suport del president espanyol a la seva aspiració a la presidència de la Generalitat.
Ara, quan veu que Zapatero no el truca, i que el govern que presideix Montilla, no nomes no es trenca, si no que des d’un esperit de col·laboració amb el govern central, està a punt d’aconseguir un pacte pel finançament que establirà un model perdurable en els anys. Engega la rabieta, i intenta per tots els mitjans que Esquerra Republicana es desmarqui del govern, fins i tot llançant-se a la muntanya del sobiranisme i el independentisme; però amb això també té mala sort, doncs, potser més que muntanya, l’hauríem d’anomenar desert el camp del sobiranisme i d’independentisme a Catalunya, quan el proppassat dissabte 27 de juny, les organitzacions que prediquen aquesta doctrina només van ser capaços d’aplegar 3.000 persones a l’acte que van convocar davant el Parlament.
El president Montilla, ha demostrat que ha sabut defensar molt bé els interessos de Catalunya, i ara veurà culminats els seus esforços amb un molt bon pacte de finançament, que complirà fil per randa les previsions del nou Estatut d’Autonomia, (que hauria pogut ser molt millor si el Sr. Artur Mas, amb el seu afany de protagonisme, no s’hi hagués ficat pel mig); i el més important de tot, és que ho ha fet, no des de la confrontació que prediquen els nacionalistes, si no des de la lleialtat i l’esperit de col·laboració, propis d’una estructura federal de l’estat.

JA ERA HORA!!!

2009-06-20T09:57:00.002+01:00

Sembla que Ràdio Ciutat de Badalona ha imposat noves normes, en les tertúlies matinals que han despertat les ires del regidor independent adscrit al Grup Municipal del Partit Popular Miguel Jurado.

El regidor de l’oposició, critica i acusa al govern municipal, de manipulació dels mitjans de comunicació i fins i tot d’atemptar contra la democràcia, pel fet de decidir suprimir les intervencions per telèfon a les tertúlies matinals.

No soc coneixedor de les circumstàncies que han portat a la direcció de l’emissora a prendre aquesta decisió però en qualitat d’oïdor i de col·laborador ocasional, els haig de dir amb tota sinceritat que “ja era hora!!”, doncs darrerament i per les intervencions gens espontànies d’alguns ciutadans, la qualitat de l’espai radiofònic feia una baixada alarmant, ratllant en algunes ocasions el “Tomate” televisiu.

L’equip de responsables del Magazine Cinc Minuts Més, va tenir especial cura a començaments de temporada de seleccionar els tertulians, oferint cada dia un ventall ideològic prou variat, per donar una visió plural de l’actualitat badalonina i del mon sencer, a través de l’opinió de persones, formades culturalment i acostumades al debat respectuós i democràtic. Però de fa uns mesos ençà, les cada vegada més nombroses intervencions per telèfon, moltes d’elles en un to poc adequat, acabaven per copar la major part del temps, privant-nos als oïdors de conèixer l’opinió dels tertulians titulars.

Jurado acusa també, que l’espai de tertúlies, desapareixeria de la programació quan és ben sabut que desprès dels mesos de juliol i agost, així com la primera quinzena de setembre, propis del descans estival, es reanudaran com ve essent tradicional.

El regidor de la dreta espanyolista local, diu defensar la llibertat, quan el que en realitat el que defensa és convertir les tertúlies matinals de RCB en una espècie de guirigall confós que avorreixi al personal i acabin sense d’audiència, fent un flac favor a la democràcia que tant proclama defensar.

La direcció de l’emissora local per excel·lència de la nostra ciutat, té com a missió principal, vetllar per la qualitat del producte que ofereix, i ha de fugir dels sensacionalismes i les demagògies, que deformen la veritat i només busquen l’enfrontament entre els ciutadans; encara que potser és això el que persegueix Jurado, pensant que n’obtindrà algun rèdit electoral.

LES ELECCIONS EUROPEES A BADALONA

2009-06-17T11:13:00.002+01:00

Porto gairebé quinze dies mirant i remirant, fent tot tipus d’operacions amb els resultats de les darreres eleccions europees a la meva ciutat de Badalona, fins i tot girant-los de sota a sobre, per al final constatar que és el Partit dels Socialistes de Catalunya, liderat per l’alcalde Jordi Serra, qui ha aconseguit una victòria fora de tota discussió, victòria que si es traslladés a unes municipals, li atorgaria una còmoda majoria absoluta amb quinze regidors, seguit d’un Partit Popular amb sis, Convergència i Unió amb quatre, Iniciativa per Catalunya un, igual que esquerra Republicana.

Per tot això em costa enormement d’entendre els titulars d’alguns diaris com el Punt, indicant una baixada del PSC i un augment percentual de CiU i el PP, quan la matemàtica indica totalment el contrari.

Salvant les diferències entre una i altre elecció, crec que es pot afirmar sense por a equivocacions, que el canvi de tarannà al consistori badaloní, des que Jordi Serra n’ha assumit l’alcaldia, on s’ha invertit la percepció d’inactivitat total que els ciutadans tenien la passada legislatura, sumant-li la superació de les diferencies internes en la formació socialista, amb l’elecció d’una nova executiva aviat farà un any, ha començat a donar els seus fruïts, tornant a mobilitzar l’electorat socialista a la tercera ciutat de Catalunya. També cal reconèixer el mèrit dels militants i càrrecs electes socialistes que s’han bolcat en aquesta campanya, fent porta a porta i llençant el missatge esperançador de l’esquerra no utòpica, capaç d’articular les solucions millors i més justes per la sortida de la crisi.

El badalonins hem dit no al discurs separador del Partit Popular del Sr. Garcia, atribuint-li un regidor menys dels que actualment disposa, allunyant-lo del seu objectiu d’aconseguir l’alcaldia.

El ciutadans també hem negat amb rotunditat manifesta, la política erràtica de Carles Sagués i el seu equip, que no dubten en votar al costat dels Populars, quan per l’afany desmesurat de carregar contra el govern municipal al preu que sigui, pensen que en trauran alguna cosa.

La alta abstenció, atribuïble a nombroses causes, per a mi principalment, pel fet que la qüestió Europea no ha estat mai prou ben explicada i els ciutadans la veuen com un afer llunyà que no va amb ells de cap manera; no pal·lia gens ni mica, ni la derrota estrepitosa d’Iniciativa ni la baixada del PP i CiU, doncs de fet ha d’afectar a tots per un igual, sobre tot si atenem a la consideració que ha fet algú dient que les eleccions europees, només van a votar els fidels, aquells de ferma convicció i que sempre voten la mateixa opció.

Felicitem doncs a Jordi Serra, i el seu equip que ha aconseguit redreçar una tendència, que en les darreres eleccions municipals de l’any 2007, havia quedat greument perjudicada en detriment dels socialistes, i els animo a seguir per aquest camí, amb la seguretat que el 2011, renovaran la confiança de la majoria dels badalonins.

DOSI MASSIVA DE DEMAGÒGIA

2009-05-27T16:30:00.001+01:00

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

La circumstància de celebrar un plenari al bell mig d’una campanya electoral, com va ser el corresponent al més de maig d’enguany, feia preveure una certa demagògia en els discursos dels grups municipals, sobretot de l’oposició; el que hom no podia preveure és la alta dosi que d’aquest xarop ens va fer empassar el Partit Popular i el seu màxim representant a Badalona el Sr. Garcia.

Tot va començar quan a les sis i set minuts, l’alcalde va pronunciar la fórmula habitual, “Sessió Pública”, per passar a continuació a celebrar la Junta General Extraordinària de Badalona Serveis Assistencials, per nomenar la firma que els farà enguany l’auditoria de comptes.

Immediatament desprès, el llistat de dones víctimes de la violència domèstica que lamentablement aquest mes de maig puja a la quantitat de 6, per passar la paraula al Síndic defensor de la ciutadania, perquè fes el seu informe anual corresponent a l’any 2008. Armand Soler, amb un to mesurat va anar facilitant totes les dades corresponents a la seva gestió i assenyalant que la crisi econòmica en que està immersa la societat, provoca que les administracions locals hagin de cercar noves fórmules per atendre la nova realitat social. Reconeix en el balanç que s’ha millorat en molts aspectes i que el nombre de queixes sense resoldre, ha anat disminuint. Tot i això va fer advertència que cal millorar la qüestió de les obres il·legals, els problemes de contaminació acústica, prestar atenció als conflictes entre ciclistes i vianants, el tema de les antenes de telefonia mòbil, la supervisió dels serveis públic que presten institucions privades, etc. etc. Acabat el discurs d’Armand Soler pren la paraula el basquetbolista i líder de Can Comunista Carles Sagués, que felicita a Armand Soler per la feina feta i retreu al govern municipal els punts febles que el defensor ha assenyalat, Subirana de Can Convergència comença assenyalant d’importància de la figura del síndic i destaca tots els punts de l’informe on s’assenyalen millores. Garcia de Can Popular, inicia el discurs, agraint la “vocació” del síndic en una ciutat “tant desatrossa” com és Badalona i a continuació ens dona una visió de la ciutat pitjor que la que ens dona el barri més miserable de a pitjor ciutat africana. Francesc Serrano de Can Socialista, enceta la seva intervenció, dient que no vol entrar en la dinàmica dels dos partits de l’oposició que s’han dedicat a fer valoracions de l’informe, i es limita a agrair al síndic la seva excel·lent labor. Jordi Serra tanca el tema assenyalant que s’ha de considerar que el govern no ho fa tant malament quant en una ciutat de 220.888 habitants, segons els cens del més d’abril la quantitat de queixes que han requerit la intervenció del síndic representen un petit percentatge, i convida a tots a ser optimistes de cara al futur.

El punt 4 fa referència al traspàs, del cos de Bombers Voluntaris de Badalona a la Generalitat de Catalunya, qüestió que el primer tinent d’alcalde Ferran Falcó presenta. És replicat pel practicant de Can Popular Miguel Jurado, que considera que deixar Badalona amb una sola caserna de bombers, en cas d’un foc Badalona semblarà la Roma de Neró. Falcó li contesta i Jurado torna a replicar; finalment Jordi Serra, dient que la protecció dels ciutadans no patirà cap disminució, tanca la qüestió.

El punt 1º2 fa referència a unes taxes el preus dels quals es revisen poc abans d’arribar a l’estiu, El regidor d’hisenda Francesc Serrano presenta dient que pel fet que l’IPC d’abril ha estat d’un 0,4%, les taxes no s’augmentaran enguany. En Garcia, diu que hi votarà a favor i intenta presentar-ho com una cessió del govern cap a les seves tesi, i demana que s’aplica a la totalitat dels impostos municipals. El directiu de la Penya, Sagués, fa una intervenció en el mateix sentit . Serrano els hi contesta que s’ha fet el que el govern ha vingut dient des del començament i que els augments és fan sempre d’acord amb l’IPC del moment en que s’estipulen. García torna a carregar, presentant un panorama de pobresa a la ciutat, que encongeix el cor dels més durs. En Sagués també tot i que val a dir amb més mesura i no tanta demagògia.

A les 8 del vespre arribem al torn de paraules al poble i cinc són els ponents. El primer és la Sra. Joani Estor, que ja va venir a un altre ple, queixant-se de la ubicació d’uns contenidors de brossa just al davant de la finestra de casa seva i complementa el seu discurs ensenyant unes fotografies. Li contesta el regidor de Via Pública José Antonio Lara, que també recolza els seus arguments amb fotografies. Garcia hi posa cullerada i desprès de la rèplica de la ponent tanca el debat l’alcalde Serra.

La segona paraula és a càrrec de Núria Puigneró, sobre uns problemes de convivència a la zona sud de Badalona generats pels horaris de tancament d’uns bars determinats. Ferran Falcó li contesta dient que comparteix al cent per cent la seva queixa i que des del govern ja fan tot el possible per solucionar-ho. Sagués també hi diu la seva i Jurado de Can popular tres quarts del mateix. Replica la ponent, Falcó hi torna i Serra tanca la qüestió, fent costat al que ha dit Falcó.

La tercera és de l’inefable Pedro Jesús Fernández, en nom de la Plataforma, “La Crisi que la Paguin Ells” per defensar una moció que han presentat els del PP i els d’ICV, que demana la rebaixa dels impostos municipals. Garcia, torna a dir el mateix que ja ha dit abans parlant d’aquest tema, Sagués tres quartos del mateix Serrano que contesta a uns i altres amb el que ja ve dient des del més de desembre de l’any passat. Replica el ponent, Riera de Can PP, fa un aclariment Sagués hi torna, Serrano reparteix a tort i a dret i finalment Serra dona per acabat el tema.

La quarta paraula és a càrrec de Francesc Andreu Ceballos, que també dona recolzament a una moció referent a el reconeixement a les víctimes de l’accident a l’empresa Haissa ara fa 35 anys. Pel fet que la moció la presenten tots, les intervencions d’uns i altres són en sentit laudatori.

La cinquena i darrera paraula, té com a protagonista un tal Christian que substitueix a Bussaar Tariq, per problemes d’aquest amb l’ idioma. Explica el problema que la supressió del batxillerat nocturn comporta a una part de la població. El regidor d’educació li contesta Carme Martínez de Can Comunista fa una encesa peroració; el jovenet Juan Sanchez de Can Popular, tira en bala contra ICVEUiA, qüestió que provoca que la Martínez qualifiqui d’irresponsables els de Can Popular, en Garcia surt en defensa del seu deixeble, i l’alcalde tanca el tema, calmant els ànims.

De les dues mocions que queden la primera que presenta exclusivament el PP fent referència a les taxes per les activitats sense ànim de lucre, és rebutjada desprès que J.A. Lara, repliqués amb contundència el discurs demagògic de Garcia. I la segona, referent a la declaració de sant Joan com a festa Nacional dels països catalans és aprovada per tots menys el PP desprès que Riera digui que el Països Catalans no han existit ni existeixen i que quan ells manin ja ho tornaran a posar en ordre.

Uns precs i preguntes de Sagués i Mañas, contestades per l’alcalde, acaben amb la sessió quan el rellotge marca les deu menys deu minuts.

Fins a la propera

GARCIA, NO ANAVES AMB EN BUSH?

2009-05-22T08:20:00.000+01:00

Quan llegeixo als diaris, que en Garcia, el líder de la dreta reaccionària badalonina utilitza una versió, catalanitzada del “Yes We Can” de Barak Obama, se’m han estarrufat tots els pels del cos. No és en Garcia, aquell llargarut, seguidor incondicional de l’excels professor de Georgetown? No és aquell noi que predica que cal abaixar els impostos, sense dir-nos quins serveis socials retallarà per fer la contrapartida? No és aquell xicot, que reparteix pamflets pels barris, de contingut, gairebé racista i xenòfob?

Fa un temps enrere quan en seu partit, no l’importava d’ensenyar la seva cara més dura, Garcia passava per ser un fidel seguidor de les polítiques de l’inefable Josemari Aznar, aquell que posava les peus sobre la taula de George Bush al ranxo de Texas, que no va dubtar en enviar tropes a l’Iraq, perseguint unes armes de destrucció massiva que només estaven al cervell malaltís de qui es creia l’emperador del món. Aquell que deia que l’estat s’ha de reduir a la mínima expressió i que les inefables lleis del mercat són les úniques capaces d’aportar-nos riquesa. Aquell que quan va governar, instaurà una llei del sol, que segons deia havia d’abaratir els costos dels habitatges, i a l’hora de la veritat ha creat una bombolla immobiliària, l’esclat de la qual ens ha agreujat, al nostre país, la crisi que pateix tot el planeta.

Prou de demagògies Garcia, i prou de pervertir els slogans que uns altres han utilitzat per una causa completament oposada a la que tu defenses.

Ah, me’n descuidava, es veu que no li van ensenyar de números a l’escola, doncs no sap que la majoria necessària per ser alcalde de Badalona, és de 14 regidors, i ell avui només en te set? De on ho treu que amb dos regidors més dels que te serà alcalde?

LES PROPERES ELECCIONS EUROPEES

2009-05-16T10:09:00.001+01:00

La dreta d’aquest nostre país, és profundament nacionalista, catalana uns i espanyola els altres, una diferència tan sols de matís, que no òbvia el fet que al final s’acabin entenen a la perfecció, com va succeir en les dues legislatures del govern Aznar a Espanya, en que fins i tot, a la darrera, quan els populars gaudien d’una majoria absoluta, els de CiU els seguien votant a favor tots els pressupostos i les lleis més compromeses, a canvi que el Populars, els sostinguessin en el poder a Catalunya. Si avui fem una mica de memòria, ens adonarem que els catalans no en vàrem treure cap partit del recolzament del govern de la dreta a Espanya, doncs el finançament de la nostra autonomia va ser un dels més desastrosos que mai haguem tingut, la rebaixa en inversions per infraestructures, ens va conduir a situacions caòtiques; i fins i tot vàrem abdicar de la sana pretensió d’avançar en el nostre autogovern, quan una de les condicions que Aznar imposà a Pujol, fou la de no esmentar en cap circumstància la necessària reforma de la nostra llei fonamental, l’Estatut de Catalunya .

Amb cinc anys de govern catalanista i d’esquerres, hem capgirat totalment la situació, i en aquests moments estem avançant amb pas segur, pel camí del desenvolupament estatutari vers un nou acord de finançament pel nostre país, que sense cap mena de dubte ha de representar l’eina imprescindible pel progrés del nostres ciutadans.

El proper 7 de juny, els catalans tenim l’oportunitat de canviar amb el nostre vot, l’actual majoria de dretes del Parlament Europeu, una majoria de dretes que amb les polítiques que fins ara ha desenvolupat esdevé responsable de l’actual crisi econòmica, fruit de la falta de control que les tesis neoliberals- conservadores iniciades per Margaret Tatcher i Ronald Reegan, com reconeixen els més destacats economistes mundials.

Poden tots aquests polítics que fins fa quatre dies, aplaudien a George Bush, fer-nos sortir de la crisi? Poden tots aquests predicadors del liberalisme més acèrrim, canviar el sistema vers la justícia social i un més just repartiment de la riquesa? Poden tots aquests nacionalistes convençuts, com Àngela Merkel, Sarkozy, Berlusconni, Rajoy, Vaclav Havel, etc. avançar cap a una veritable Unió política a Europa?

La resposta evidentment és que no. Ens cal un gir cap a l’esquerra, que es reflecteixi indefectiblement, en el Parlament d’Estrasburg i que assoleixi en el mínim termini possible els acords necessaris, per avançar cap una estructura europea de caire federal.

Ara comença la campanya electoral, observareu com molt poques formacions de dreta, ens enviaran missatges que facin referència pròpiament al govern d’Europa i les seves institucions; la majoria, ens enfocaran els seus eslògans en clau nacional, uns demanant un vot de càstig cap el qui ens governa, d’altres fomentant l’abstenció traient importància a la labor del Parlament Europeu i uns altres dient-nos que aniran allà, no a construir res, sinó a treure’n tot tipus de subvencions i avantatges.
No ens deixem enredar, cal que tinguem molt clar que només des d’una visió d’esquerres, on prevalgui un repartiment més just de la riquesa, on és controlin els mercats financers, on és castigui l’egoisme i l’engany i on tots tinguem uns mínims garantits, serà possible la construcció de l’Europa Unida del segle XXI.

LES DUES CARES DEL PARTIT POPULAR

2009-05-08T10:02:00.002+01:00

Aznar, Mayor Oreja, Aguirre i companyia a una banda, Basagoiti, Gallardón, etc. a una altra, representen les dues cares del Partit Popular a Espanya, la primera els integristes, autoritaristes, centralistes i patrioters, neo-conservadors si parlem d’ideologia, i centristes, demòcrates i descentralitzadors, profundament liberals de pensament els altres. Dues cares dins d’una mateixa formació política, prou diferenciades com per causar-nos astorament i confusió a la resta d’espanyols.

Mariano Rajoy, tot i que de paraula sembla impulsar el sector moderat, moltes vegades ens fa bordades cap a la dreta extrema, donant-nos la sensació que aquest és encara el sector clarament dominant en el Partit de la dreta espanyola.

Al País Basc, els populars amb Basagoiti al capdavant, han estat capaços d’arbitrar un pacte amb el PSOE, que ha permès fer lehendakari Patxi Lopez; per primera vegada en la recent història, un membre d’una formació no nacionalista. Algú pot pensar que s’hagués pogut arribar al mateix resultat amb Mayor Oreja com a líder del PP basc? He sentit explicar que quan es va fer públic, el pacte, un periodista li va preguntar a Mayor si ell l’hagués signat, i la resposta va ser un contundent no.

El que ha estat possible a Euskadi, no sembla que ho sigui enlloc més de la península, doncs Mariano i els altres líders, esperonats pel president de la FAES, l’inefable Josemari Aznar, segueixen més entestats amb la tècnica de confrontació i desgast del govern socialista, que no pas en la col·laboració en els grans temes d’estat, com la crisi econòmica o la lluita antiterrorista. Tècnica que pel que sembla no els està donant cap mena de resultat pràctic, doncs en les enquestes, tot i el terrible desgast pel govern que comporta l’actual situació econòmica mundial, no hi ha manera que aixequin el cap; qüestió que sembla els condemnarà a seguir per bastant de temps més a l’oposició.

Quan es decidiran els ultres de les FAES, a crear una nova formació i deixaran que el Partit Popular es pugui modernitzar i adaptar al corrents de la dreta europea moderna?

PIM PAM I FORA, QUE AVUI JUGA EL BARÇA

2009-04-29T15:18:00.002+01:00

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Sense que ningú digues res, però quan hom va arribar a la sala gran de la Casa de la Vila, i encara no dos quarts i mig de sis, tots els regidors i l’alcalde estaven asseguts en els seus escons, hom va començar a sospitar que alguna cosa hi tenia a veure que l’equip blaugrana jugués a tres quarts de nou. El que era una sospita, es confirmà quan a les sis menys vint l’alcalde encetava la sessió, amb les juntes per aprovar els comptes dels organismes autònoms municipals, com Engestur, Badalona Comunicació, Badalona Serveis Assistencials i Reactivació Badalona. Juntes que en menys de cinc minuts van ser enllestides, obligant al primer mandatari a decretar un recés, fins que fossin les sis per començar el ple municipal pròpiament dit.

A les sis i cinc minuts, l’alcalde comença amb el ritual acostumat de la lectura del llistat de dones víctimes de la violència domèstica, que en aquest més d’abril es composa de tres persones, i desprès del preceptiu minut de silenci, Serra llegeix un text de reconeixement a Elisa Reverter i Lopez que havia estat regidora d’aquest ajuntament i que recentment ha traspassat. A continuació en comença a desgranar els punts de l’ordre del dia, sense suscitar la intervenció de cap edil, fins al punt setè que fa referència a una modificació de la relació de llocs de treball de l’ajuntament. Asun Garcia de Can Comunista diu que no ho acaben d’entendre i que per això s’abstindran en la votació, en Garcia de Can Popular tampoc ho entén i demana explicacions, que les dona el portaveu socialista i regidor d’hisenda Francesc Serrano, Garcia replica acusant a Serrano i tot l’equip de govern de matussers, i diu que votarà en contra. Asun replica sobre unes qüestions contables relacionades amb el tema, i Francesc Serrano contesta altre vegada a tots dos. Finalment el dictamen s’aprova amb els vots favorables de l’equip de govern.

El punt deu fa referència a l’adhesió de l’ajuntament a la Xarxa de Ciutats per la bicicleta. Sagués líder de Can Comunistademana aclariments i els hi dona la regidora de Medi ambient i Mobilitat la convergent Mercè Rius.

El Punt onze referit a la nova escola que s’ha de construir al Parc de Ca l’Arnús, fa que la Comunista Carme Martinez manifesti altra vegada l’oposició a aquest projecte del seu grup municipal i que ja va manifestar en l’anterior ple; el socialista Josep Duran regidor d’educació li contesta i ella replica insistint en el mateix, per acabar dient que el govern està prenent una mala decisió.

En el capítol de proposicions per la via d’urgència, una de sola, que mereix l’aprovació de tothom, i de fet ja és el segon plenari on només hi ha una proposició urgent. Sembla que el govern ha fet cas finalment de les reiterades queixes de l’oposició.

Tot el que he explicat fins aquí, es va desenvolupar en tan sols tres quarts d’hora, doncs a tres quarts de set, ja entravem al capítol de Paraules al Poble, on no se si per aplicació del nou reglament, o per l’assumpte del Barça, només un ciutadà va optar per exercir el seu dret a parlar. Aquest fou el Sr. Tomás Hurtado i Guisado, veí d’Artigues, que es va esplaiar amb un discurs en contra que s’obri un oratori musulmà al carrer Santiago; i on va assenyalar les diferencies entre los "vecinos españoles y los que no". Tot seguit Josep Pera, regidor de Ciutadania i Convivència, va rebatre l’argumentació del ponent amb una encertada i molt ben preparada dissertació sobre la convivència i la llibertat de culte, que va desmuntar en pocs moments tota l’argumentació del ponent; li pren el relleu en Garcia de Can Popular, que mig en castellà i mig en català, va donar total suport a les tesis del ponent; Carles Sagués, de Can Comunista, sorprèn a l’audiència quan etziba que està molt d’acord amb el que ha dit el ponent i en Garcia, encara que tot seguit aclareix que el fet d’obrir un oratori al barri, no ha de significar cap agreujament dels problemes que el barri té, ans al contrari, segons la seva opinió, pot ajudar a pal·liar-los. El Convergent Falcó defensa el dret de culte com un dret constitucional, i fa palès que l’oratori s’obrirà amb totes les garanties. Jordi Serra, l’alcalde, tanca el debat començant per dir que no pensa caure en cap de les provocacions que li ha fet Garcia, dona suport a Josep Pera i manifesta la voluntat del seu govern d’integrar la realitat badalonina, Garcia vol tornar a intervenir per al·lusions, però Serra no el deixa, el reglament és el reglament.

Una moció sobre implantar a Badalona el tema del cotxe compartit, i una altre demanant la creació d’un fons anticrisi local, ambdues secundades per tots els partits, i per tant sense cap debat, obren el pas al punt de Precs i Preguntes, on el PP, n’ha presentat una per escrit, referent a la situació del tema de l’oratori musulmà d’Artigues, Jordi Serra li contesta, amb extraordinària brevetat i tot seguit aixeca la sessió, quan son les 7 i quaranta minuts de la tarda.

Potser caldrà demanar a Laporta que organitzi un partit cada darrer dimarts del mes, la meva família i la de molts altres que més darrera més omplim la sala de plens, de segur que ho agrairia.

Fins a la propera

LA PENYA, UN POU SENSE FONS?

2009-04-28T08:16:00.003+01:00

No havíem quedat que el que primer es va dir Ciutat Europea del Bàsquet, parc temàtic sobre l’esport de la cistella que havia de ser un pol d’atracció turística que visitarien prop de tres milions de persones cada any, i que ha acabat essent un gran centre, un enorme centre comercial, exactament igual que les Glories, la maquinista o Diagonal Mar, havia de ser el recurs financer definitiu del club esportiu estrella de la nostra ciutat?

Que passa doncs que ara han d’especular amb els terrenys propers a Can Mora de Canyet, per fer-hi una escola elitista i integrista religiosa, una espècie de “Madrassa” dels catòlics, lligada a l’Opus Dei?

Per altra banda, també de fa temps em sorgeix una pregunta, que hi té a veure el nostre club de Basquet senyera de la ciutat, amb l’organització fundada per Monsenyor Escrivà de Balaguer? Els grans de la localitat recorden com en temps dels “Glorioso Caudillo” L’Obra, sota l’empara de la Penya va aconseguir, edificar, una escola, El Dauradell, al seu costat un impressionant bloc d’habitatges, i el Pavelló avui municipal anomenat del Països Catalans; operació que es va fer en una més que dubtosa requalificació de terrenys, circumstància que va tornar a sortir quan la Penya en va vendre al municipi, l’esmenta’t pavelló.

Ara torna a aparèixer l’Opus Dei lligat a la Penya, per una sèrie d’interessos immobiliaris i demanant requalificacions; no trobeu que comença a fer pudor de socarrim?

Ja fa un temps, amb l’operació del Màgic Badalona, un personatge badaloní de qui no diré el nom, em deia que qui havia guanyat molts diners en la operació, no havia estat ni la Penya ni tant sols els promotors immobiliaris, sinó els arquitectes, aleshores vaig entendre el perquè un d’aquests professionals, formava part de la junta actual del club, no serà que també tornaran a sucar de l’olla els mateixos?

Són massa preguntes sense resposta, moltes qüestions a aclarir, però per sobre de tot, cal acabar d’una vegada amb la sensació que ens comença a envair als badalonins de la Penya com un pou sense fons, perquè si és així, el millor que pot fer és plegar, i no especular, organitzant “pelotazos”, un darrera l’altre.

UNA DE LES LLIÇONS QUE ENS DONA LA CRISI

2009-04-06T15:23:00.000+01:00

Amb un conegut de la infància, fa uns anys discutíem, fins i tot amb un cert apassionament, sobre la creació i el repartiment de la riquesa en el món en que vivim, i la discrepància sorgia, quan ell defensava que les formacions de dreta, eren les millors a l’hora de la generació, encara que reconeixia que l’esquerra era qui millor la sabia repartir; per això justificava l’alternança en el poder d’aquestes dues ideologies, com una manera d’aconseguir un món ideal. Fa pocs dies, un altre amic, em comentava que havia mantingut una conversa amb uns nou vinguts, originaris de Romania, i que aquests li deien que en temps de crisi, cal votar la dreta, doncs finalment són qui en saben més de crear prosperitat.

Abans i ara, penso que això és un dels disbarats més grans i per desgràcia, el negre període en el que estem entrant i els articles dels grans experts en economia m’estan donant la raó. No eren de dretes en Ronald Reegan, la Margaret Tatcher, en Fredman i l’escola d’economia de Xicago, pares del neoliberalisme, que predicava l’abolició de qualsevol control als bancs i les empreses privades? No eren aquests mateixos, els que declaraven “insostenibles”, els avantatges en la protecció dels treballadors, en l’estat del benestar d’alguns països Europeus? No són els sistemes implantats per ells i mantinguts pels seus seguidors, els que ens han conduït al col·lapse dels sistemes financers?

Avui tothom amb dos dits de front, reconeix que la creació de riquesa que la dreta ens ha procurat tots aquests anys, no ha estat res més que un terrible i funest engany, on uns quants han vist créixer fins a límits insospitats el seus patrimonis, mentre la gran majoria, contempla tristament, com s’esfondra el castell de cartes que li havien fet passar per una obra solida.

Ara quan el panorama que veiem a l’horitzó, és ple de núvols de tempesta, ara que el món sencer s’està preparant per un canvi que ho ha de girar tot de sota a sobre, són els valors de l’esquerra, la solidaritat, el compartir, el treballar colze a colze, la fraternitat i el reconeixement de la igualtat en els drets, els que prevaldran i ens proporcionaran les eines necessàries per sortir-ne. Qui doncs millor que els partits d’esquerra per liderar aquest procés?

El set de juny hi ha eleccions Europees, comencem a mentalitzar-nos tots plegats, de canviar l’actual majoria de dretes al Parlament Europeu, de segur que si el canvi es produeix, la sortida del marasme s’accelerarà. Que ningú es quedi a casa el dia 7 de juny, tots a votar pels candidats del Partit Socialista Europeu.

EL DIA QUE GARCIA ALBIOL EMULÀ A CHE GUEVARA

2009-04-01T11:52:00.002+01:00

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

A un quart de set d’una tarda plujosa, amb tots els escons ocupats excepte el d’Esquerra Republicana, per malaltia del seu titular Jaume Vives; l’alcalde Jordi Serra obria, amb la fórmula habitual “Sessió Pública”, i a continuació es posava a llegir els noms de les 4 dones víctimes de la violència domèstica d’aquest mes de març, i tot seguit el respectuós minut de silenci.

Els tres primers punts, no mereixen el mínim debat dels nostres mandataris, que no es deixondeixen fins arribar al 4 que fa referència a un “Donar compte de l’informe del vicesecretari general, en relació als 10 expedients de la concessió de domini públic de l’aparcament de la Batllòria”. Pel fet que una de les paraules demanades pel poble feia referència a aquest tema, Jordi Serra proposa, i és acceptat per tots, de donar ara la paraula al ciutadà. És així que el Sr. Francisco Ruiz, un dels ja habituals en aquestes contrades, ens etziba un llarguíssim discurs de més de vint minuts, còpia gairebé calcada del que havia fet en l’anterior plenari, i on acusa d’inoperància al govern municipal. Tot seguit en Garcia de can Popular pren la paraula, i reitera els mateixos arguments i acusacions que ha fet el ponent, acusant el govern de mala gestió i d’aixecar sospites sobre d’altres qüestions; això darrer, fa saltar l’alcalde Serra, que li ha semblat entendre que Garcia l’acusava de corrupció, Garcia aclareix les seves paraules. Li pren el relleu Sagués de Can Comunista que també acusa al govern de mala gestió, i confirmant la impressió que des del començament de la legislatura alguns tenim, que ambdós partits intenten fer una mena de pinça per desgastar l’actual govern municipal. Jordi Serra defensa la gestió del govern municipal sobre aquest tema, i que diu, cerca la manera de solucionar-ho sense que costi cap diner als ciutadans. Desprès de les repliques de tots, reafirmant-se en les seves posicions, l’alcalde tanca el debat.

En el punt sisè referent a una modificació del pressupost municipal, torna a motivar García de Can Popular a la croada anti governamental, i en aquesta ocasió rep l’ajut de la comunista Asun Garcia, amb la contraposició del regidor Francesc Serrano, que d’una manera contundent, defensa la posició del govern.

Diversos dictàmens referits a urbanisme, són també contestats pels de Can Popular i de Can Comunista, ambdós ara, manifestant dubtes sobre la participació ciutadana en els mateixos; sobretot un que fa referència a la salvaguarda d’una finestra gòtica a una casa de Dalt la Vila, que obliga a l’alcalde Serra, a fer notar que el dictamen el que pretén, és salvar una finestra no destruir-la.

Tampoc es lliura del debat, la construcció d’un nou CAP al Gran Sol de Llefià, on intervenen Marius Garcia de Can Comunista, El Practicant Jurado de Can Popular, Jordi Serra, Pablo Hernan regidor del districte, i Roser Castillo regidora de Sanitat.

Una única proposició urgent sobre un canvi en la parcel·la del parc de Ca l’Arnús que es cedeix a la Generalitat per construir una nova escola, motiva una encesa diatriba de Carme Martínez de Can Comunista, contestada pel socialista Josep Duran Regidor d’educació.

Al les 8 i vint minuts del vespre arribem al torn de les paraules al poble, que enceta el Sr. Albert Vendrell militant del CUP i representant de la plataforma “La Crisi que la paguin ells”, per defensar una moció que “proposa mesures per ajudar al sector més feble i vulnerable de la població”. Comença la seva intervenció el Sr. Vendrell fent notar que tot i la pluja, han aconseguit reunir un nombre suficient de persones amb xiulets i sirenes per manifestar-se a la plaça de la Vila. La moció que defensa Vendrell ha estat presentada per ICV i el Partit Popular i és en aquest recolzament del partit de la dreta que hom va pensar si Garcia a estat envaït de l’esperit del Che Guevara, doncs a la part expositiva de la moció es parla de la “lluita contra el capitalisme”, “l’especulació salvatge promoguda pel lliure mercat”, etc. etc. No cal dir que la moció va ser rebutjada, desprès d’una llarga i argumentada exposició sobre el que el govern està fent en pro de les famílies badalonines amb pocs recursos per part de l’alcalde Jordi Serra.

La paraula del Sr. Jordi Bel, sobre la desafectació de les cases del carrer Francesc Macià i una altra de la Sra. Caterina Castellà, defensant la permanència del nom de Plaça de les puntaires al solar de Can Parera, van obrir la porta a l’apartat de Mocions, que van ser aprovades, desprès de llegir-les el secretari, les que presentaven tots els grups municipals, i una que presentava el PP, va se esmenada en la seva totalitat, també aprovada amb l’aquiescència del partit presentador.

A les deu i cinc, Precs i Preguntes i a un quart d’onze s’aixeca la sessió.

Fins a la propera!

QUE LI PASSA A ZAPATERO?

2009-03-26T16:47:00.000+01:00

En política, moltes vegades, es fan coses que per una majoria dels mortals son del tot incomprensibles i seguidores d’una lògica totalment allunyada de la majoritària en l’espècie humana.

Aquests darrers dies, el govern socialista que presideix Rodriguez Zapatero, ens en acaba de donar un bon exemple, quan enlloc d’aprofitar-se de la debilitat del seu principal adversari, el Partit Popular que estava en boca de tothom, i pràcticament acorralat sense sortida en uns escàndols de corrupció i d’espionatges il·legals; s’embolica anunciant la retirada de les tropes espanyoles desplaçades a Kosovo, sense encomanar-se a Déu, ni als Sants, (vull dir a les altes instàncies dels països integrants de la OTAN, entre ells el nou president dels USA Obama, que en teoria, hauria de ser el més bon amic). No podia haver aplaçat la decisió uns quants mesos, fins que al PP, la porqueria li hagués tapat la boca, enlloc de llençar-li un salvavides? Tant important resultava ara, la demostració de no estar d’acord amb la independència de Kosovo?

Una repercussió col·lateral d’aquest tema, la patirà la ministra de defensa Carme Chacón, que es vulgui o no, acabarà per sortir-ne tocada quan fins ara era un dels principals valors de l’actual govern de l’estat, tal i com reflectien les enquestes d’opinió ciutadana, on és qui obtenia les més altes qualificacions, qüestió que feia pensar a molts que podria esdevenir la successora socialista a la presidència del govern de l’estat.

Una altra qüestió que a mi em costa molt d’entendre, és l’assumpte del finançament autonòmic en general i en particular el de Catalunya, darrerament estancat i sense que li veiem progressos per enlloc. Aquesta és una qüestió, que a més a més de reforçar, el govern de Catalunya, (que està presidit per un socialista), i com a conseqüència consolidar els vots cap el seu partit en les generals del 2012; tindria l’afegitó de garantir el suport al seu govern de CiU, que no tindria cap mena d’excusa, per seguir amb una dura oposició com fa ara, afavorint al Partit Popular, a no ser que es volgués arriscar a perdre bous i esquelles.

Però rés segueix la lògica, i llegint els diaris d’aquests darrers dies, fins i tot els més proclius al socialisme, els espanyols observem astorats, com hem passat d’un Mariano Rajoy, a punt de ser llençat per la finestra, a un Zapatero, que perd una votació rere l’altre a les Corts, que no encerta en cap de les explicacions que dóna i que sembla estigui arribant al col·lapse.

No ho entenc, francament no ho entenc.

EL CANVI DE SISTEMA

2009-03-15T10:17:00.001+01:00

Els que hi entenen de veritat i no necessiten enganyar-nos, ens diuen que d’aquesta crisi econòmica en sorgirà un sistema completament nou i ben diferent, i tot i que no gosen especificar-ne en detall les seves característiques, si ens apunten alguns dels trets més rellevants que haurà de tenir.

D’entrada, el nou sistema, ha de trencar del tot amb l’hegemonia, d’una o dues superpotències planetàries, tal i com ha vingut succeint des del darrer canvi de sistema, al final de la 2ª guerra mundial i apostar decididament per un multilateralisme mundial, on l’harmonia presideixi les relacions i el diàleg eviti els enfrontaments. També se li haurà de garantir una molt llarga permanència en vigor, vigilant de molt a prop els desviacionismes que pretenguin tornades enrere, talment com ha succeït, en la Europa occidental, a partir del moment que molts dels seus governs es van deixar seduir pels cants de sirena del neoconservadurisme, que ens ha conduït, 70 anys desprès del començament del període, al desastre que estem vivint avui dia.

El nou sistema, cal basar-lo en la generació de riquesa real, no pas fictícia com la que el consumisme desaforat, promogut pels grans especuladors ha portat a la creació de grans bombolles que en la seva explosió, només beneficien a una exigua minoria, en contra d’una gran majoria; i que entenem per riquesa real? Doncs senzillament aquella que es sustenta sobre el creixement poblacional i sobre el progrés social del conjunt de la humanitat, sense trampes de cap mena.

Un exemple ben clar del que acabo de dir, ha estat l’anomenada bombolla immobiliària, on una colla d’estafadors, ens van intentar vendre, unes necessitats d’habitatge en el nostre país, molt més superiors a les reals, i per aconseguir-ho no van dubtar gens ni mica en aplicar les estratègies més perverses, com per exemple, atiar els sentiments racistes i xenòfobs, en pro que el personal marxés de determinades zones de la ciutat, comprant pisos en una altra. Aliar-se amb el sistema financer, perquè aquest facilités diners a baix preu, a gent sense garanties suficients de solvencia. Aquesta política, que ha omplert les butxaques d’uns pocs en base a buidar les de molts altres, quan ha arribat a un límit del tot insostenible, (totes les estructures de tipus piramidal, acaben essent insostenibles), ha explotat posant de manifest que en aquests moments al nostre país hi ha una ingent quantitat d’habitatges per vendre i molt pocs compradors amb capacitat adquisitiva real per adquirir-los.

Hem de començar a entendre tots plegats, que només en serà possible sortir realment d’aquesta crisi, si sabem tornar a començar de zero, desterrant les temptacions, del consumisme desaforat i repartint de manera justa i equitativa la riquesa veritable, que entre tots, colze amb colze siguem capaços de crear.

LA UNIÓ EUROPEA, UNA APOSTA DE FUTUR

2009-03-05T10:48:00.001+01:00

L’aposta que en uns moments determinats Espanya va fer en favor de la Unió Europea, s’ha vist compensada més de cent vegades, doncs per mitjà dels fons de cohesió i la supressió de mesures caràcter proteccionista, ens ha permès arribar a uns estadis de prosperitat que mai hauríem pogut somiar.

Ara immergits com estem en un procés de crisi internacional profunda, una crisi que els experts pronostiquen comportarà un canvi radical dels sistemes econòmics basats en la depredació de recursos, en les desigualtats socials i en un sistema financer poc fiable, és més necessari que mai, retornar a la Unió Europea l’esperit i els ideals que van impulsar la seva creació, que no oblidem eren els mateixos de la socialdemocràcia, impulsora de l’estat del benestar en la majoria de països europeus.

L’actual Unió Europea, es basa en tres grans puntals, la Comissió Europea, La Cimera de Caps dels Estats membres, i el Parlament. La composició de la Comissió i de la Cimera dels Caps d’Estat, depenen del govern que cada país hagi triat en les seves eleccions, i el Parlament és l’única institució elegida pel vot directe dels ciutadans. És això precisament el que atorga poder al parlament, doncs al ser l’únic organisme fruït del vot directe dels ciutadans, és el dotat de més transparència i capacitat de lideratge.

La composició actual del parlament Europeu, esta formada per una majoria de partits de dretes, alguns d’ells, fins i tot dels anomenats euro escèptics, fruït de les anteriors eleccions d’ara fa cinc anys, on a tot Europa, l’índex d’abstenció, va ser altíssim. Per una propaganda bastant mal intencionada de les formacions més xovinistes, que no veuen amb bons ulls que la Unió Europea, acabi essent quelcom més que una simple liberalització dels mercats.

Estem de ple dins d’un període de crisi econòmica, provocada, segons diuen tots els experts, per l’aplicació de l’ortodòxia liberal portada a l’extrem, que molts dels partits i coalicions que avui manen a Europa, no van dubtar en abraçar i defensar fins al darrer moment, encara que ara vulguin fer veure que diuen tot el contrari, com és el cas de Sarkozy, a França, Àngela Merkel a Alemanya, i molts altres; és en aquest moments on ens cal que en el Parlament Europeu, hi hagi una majoria dels partits socialistes i socialdemòcrates, la filosofia dels quals, mai ha tingut res a veure amb el neoliberalisme, ans al contrari, des de la seva visió internacionalista són els que poden aplicar polítiques basades en l’esforç comú de tots plegats, que ens faran sortir del marasme on ens trobem ara.
Cal un canvi en les estructures Europees, cal un canvi que ens retorni l’esperança i la fe en la nostra capacitat de tirar endavant de manera col·lectiva, fugint dels individualismes i dels nacionalismes provincians i carrinclons, totalment desfasats. Un canvi que en gran manera depèn de nosaltres, no quedant-nos a casa el proper 7 de juny i no fent cas dels cants de sirena que en volen fer veure que aquestes eleccions no serveixen per res.

LA GENERALITAT I EL GOVERN CENTRAL

2009-03-01T17:45:00.000+01:00

Sembla que hi hagi personal en aquest nostre país, que s’hagi acabat creient que si una cosa no és impulsada per ell no pot ser mai bona per Catalunya. Ho feien ja durant els vint-i-tres anys que van governar, on la identificació entre Jordi Pujol i Catalunya va arribar a ser fins i tot patètica; ara des dels bancs de l’oposició, segueixen amb la tàctica, tot i que per rabietes que facin, el poble ja els comença a tenir clissats i saben apreciar qui de veritat està treballant i aconseguint resultats altament positius per millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya.

Ja és normal que els sàpiga greu veure, com un president i el seu equip, que no fa fresa ni histrionismes de cap mena, ha aconseguit unes inversions estatals a Catalunya, de 4.800 milions d’euros, destinades gairebé integrament a un pla de reforma integral de tot el servei ferroviari de Catalunya, un pla que modernitza i racionalitza el sistema ferroviari de proximitat i el deixa a punt perquè la Generalitat de Catalunya, en pugui acceptar el traspàs de la gestió; una qüestió que mai en tota la història, havien somiat, Artur Mas, Felip Puig, Duran Lleida i el cadell de Can Pujol.

Mai més ben dit, ja tenim el tema de les rodalies ferroviàries encarrilat, ara anem per la qüestió del finançament, que no ho dubteu ni una mica s’aconseguirà un molt bon acord, tal i com apunten les gestions i les estratègies que porten a terme l’equip del conseller Castells i la resta de gestors de l’actual govern de Catalunya, que sense presses ni cridòria de cap mena, no trigaran pas massa en aconseguir l’objectiu.

Els de CiU de segur que tampoc ho trobaran bé i els acabarem veient al costat dels seus amics, encara que a voltes facin veure que no ho són, de Can Popular, malparlant en contra del que ells mai haurien estat capaços ni tant sols d’imaginar.

CINQUANTA VUIT PARAULES

2009-02-25T21:03:00.002+01:00

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Quin ensurt! Quan hom va arribar a la Casa Gran i els serveis de premsa ens facilitaren el guió de l’ordre del dia del ple municipal, una mica més i caic de d’esquena, doncs en el primer cop d’ull vaig veure de 58 ciutadans havien demanat formalment la paraula. Desprès d’una lectura més acurada, vaig comprovar, que les cinquanta darreres, que encapçalava, l’ex regidor i avui president de l’Associació de Veïns de Canyadó Pedro Jeus Fernández, eren pel mateix tema, relacionat, amb l’edifici que es pretén construir, en el lloc on hi havia l’antiga caserna de la Guàrdia Civil; aquesta qüestió em va fer suposar, que es tractava d’una estratègia de l’esmenta’t Pedro Jesús, aprofitant que avui, tot i que per darrera vegada, encara s’aplicava l’antic reglament que de fet permetia situacions com aquesta.

A les sis en punt, l’alcalde fa la seva entrada al saló de sessions, observant que els escons de l’oposició són buits, cosa que em fa pensar si els de can comunista i els de can popular, pacten les estratègies per aquesta mena de pinça sobre el govern que darrerament sembla que vulguin portar a terme.

Dotze minuts més tard, i amb les absències de Jaume Vives per malaltia i la de Ramón Riera, no sabem perquè, l’alcalde pronuncia la fórmula habitual “Sessió Pública”, i cinc minuts desprès, llegeix el llistat de víctimes de la violència de gènere, que el més de febrer és de sis persones.

El Punt 4 referent a la relació i valoració dels llocs de treball dels programes de l’IMPO, mereix una intervenció d’Asun Garcia de Can Comunista, dient que no els sembla bé, Quico Serrano defensa el dictamen, Asun replica anunciant el seu vot d’abstenció, talment com desprès fa Maritxu de Can Popular.

El Punt 6. tot i que és un donar compte de diverses contractacions de personal, i no requereix el vot de ningú, mereix la intervenció d’en Garcia de Can Popular, que desprès de la contesta que li fa Quico Serrano, rep el recolzament, “tot i que per altres raons”, del líder de Can Comunista Carles Sagués.

L’aprovació del Pla especial urbanístic que ha de permetre l’edificació d’una nova escola al Carrer de la Ciència, porta un diàleg, diguem-ne potent, entre Carme Martinez de Can Comunista i Josep Duran regidor d’educació.

El punt que fa referència la Modificació puntual del Pla General Metropolità que ha de permetre la construcció d’un vial entre els carrers de la Seu d’Urgell i riera Canyadó, a més a més de l’edifici on hi havia la caserna de la Guàrdia Civil al barri de Canyadó, provoca un intens debat, en el que intervenen, Sagués de Can Comunista i Jurado, (el practicant) de Can Popular per part de l’oposició i Jordi Serra, i Falcó per part dels partits del Govern. Finalment el decret és aprovat amb el vot contrari dels Comunistes.

Set proposicions amb caràcter d’urgència, mereixen la reprovació dels de Can Popular, que per boca d’en Garcia manifesten el seu malestar per presentar-ne tantes fora de la via ordinària; qüestió a la que també s’hi apunta Sagués de Can Comunista. Jordi Serra es defensa dient que els assumptes que es porten per aquesta via a l’aprovació del ple no poden restar un mes més en el calaix, en pro de l’eficàcia d’aquest govern municipal.

Asún Garcia de Can Comunista demana explicacions a vàries de les proposicions, qüestions que li són contestades pels regidors corresponents, així com també ho fa Maritxu en alguna ocasió, que fa intervenir al propi Jordi Serra.

Quan són les 7,38, arribem al torn de paraules al poble, que enceta Albert Vendrell de la CUP, amb la qüestió de la rebaixa dels impostos i taxes municipals. Pel fet que hi ha una moció presentada pels de Can Popular que es refereix al mateix tema, intervenen Garcia, i Sagués, que estan d’acord, Serrano de Can Socialista que defensa la posició del Govern i les rèpliques del ponent, d’en Garcia i d’en Sagués.

La segona paraula a càrrec d’un altre membre de la CUP, David Alfara que fa referència al Pla Bolonya i aquí com abans també hi ha una moció, presentada pels de Can Comunista, finalment i com abans la moció és refusada amb el vots en contra dels partits de Govern.

La tercera paraula és doble doncs dues senyores, es queixen de la climatització a la piscina del centre, mítings dels grups de l’oposició, assumpció de compromisos per part del regidor Socialista d’Esport Albert Tomàs i tancada del debat per part de l’alcalde

La quarta sobre el tema de les festes amb foc i la nova directiva europea, aquí tothom hi està d’acord i en un tres i no rés la tenim ventilada.

La cinquena ha estat retirada

La sisena pel tema gairebé crònic d’un pàrquing al carrer Batlloria, tema que fa gaudir als peperos i comunistes, qualificant d’inoperant al govern, i assumir Jordi Serra seguir treballant per arranjar el problema.

La setena un jove del Consell Municipal de la Joventut, demanant intervenir en les converses entre l’ajuntament i l’AV de Canyadó pel tema dels sorolls a la zona d’oci de Can Ribó.

És el torn de Pedro Jesús Fernández el primer de cinquanta paraules sobre el tema de la Caserna de la Guàrdia Civil de Canyadó, aquest enceta un discurs, aprofitant fins el darrer segon el temps de 10 minuts que li és assignat; intervé Sagués recolzant el ponent, Jurado de can PP, Jordi Serra, Replica el ponent, torna Jurado, torna Sagués i tanca Serra, cridant el següent de la llista, Pedro Jesús diu que com que no es pensaven que els deixessin parlar a tots cinquanta i fet que són dos quarts d’onze de la nit, es dona paer satisfet havent-ho fet ellEs va passar al torn de precs i preguntes, però hom ja no aguantava més i vaig donar la sessió per acabada, quan els de Can Comunista i en Jurado de Can Popular, es disposaven a pregar i preguntar

EL CORTE INGLES A BADALONA

2009-02-20T10:43:00.000+01:00

El govern municipal que encapçala el PSC a la nostra ciutat, que des del començament de la legislatura, treballa amb la constància pròpia de les formiguetes, tot i que ens trobem en uns temps ben difícils, està veient recompensats els seus esforços amb realitats que esdevenen tangibles dia rere dia.

Ara ens arriba la notícia de la signatura de l’acord amb el Corte Inglés, un tema que desencalla tot un procés urbanístic, que ha de donar una nova vitalitat i una gran empenta a la zona de Coll i Pujol / Sant Crist, a més a més de crear durant els propers quatre anys, un ingent nombre de llocs de treball, que cobriran d’inversió de prop de 100 milions d’Euros, que l’empresa de distribució destina a la nostra ciutat, sense oblidar el nombre de llocs de treball estables que es creen un cop l’equipament estigui en marxa.

No han trigat gens ni mica els representants del comerç tradicional a posar el crit al cel i pronosticar les greus catàstrofes que sobre el teixit comercial ciutadà, comportarà l’obertura d’aquest nou establiment. No soc entès en el tema, però des del punt de vista d’un ciutadà que s’interessa per la seva ciutat, voldria posar sobre la taula un parell de reflexions.

Primerament, que ja portem uns quants mesos amb el Màgic Badalona obert i tot i que s’anunciava com una de les grans catàstrofes pels comerços de proximitat, enlloc llegeixo que hagi perjudicat amb excés; i segona que les grans condicions favorables fins fa poc del mercat immobiliari, ha estat per mi un dels grans responsables del canvi en les zones comercials de la ciutat, on el petit comerç ha preferit tancar portes i especular amb el local de propietat, a través d’una venda d’alta plusvàlua o d’uns lloguers del tot astronòmics, que ha omplert el carrer de Mar per exemple de sucursals de multinacionals o de grans franquícies, enlloc dels establiments tradicionals.

Reflexionem-hi si us plau, i intentem treure’n tot el que de molt positiu i revitalitzador del teixit comercial, pot tenir la instal·lació d’un centre com el Corte Inglés, talment com ha succeït en d’altres ciutats ben pròximes, Sabadell, Cornellà, etc.

LA INTOLERANCIA A BADALONA

2009-02-14T12:25:00.000+01:00

Ja s’ha dit un munt de vegades, però sembla que hi ha qui no ho vol entendre. Els badalonins, hem estat sempre persones acollidores, gent a la que no ens ha costat gaire d’acceptar i integrar a tots aquells que han vingut a casa nostra a treballar i a millorar les seves condicions de vida. Ho vàrem demostrar a les primeries del segle XX, quan de Múrcia vingueren per aprofitar les oportunitats de feina, que significaren les obres del metro i l’exposició de 1929, ho vàrem tornar a ser en temps de la sagnant guerra civil, quan acollirem a un nombre ingent de refugiats, que fugien de l’exèrcit feixista. Ho tornarem a fer entre els anys cinquanta i la primera meitat de la dècada dels setanta del passat segle XX, quan des de les zones deprimides de l’estat espanyol, és feia cap a les regions industrialitzades.

En qualsevol de les ocasions, els badalonins els hem obert els braços, i hem compartit amb els nous vinguts la nostra prosperitat, quan l’hem tinguda, o les nostres penúries, quan els temps així ens ho han portat. Hem demanat respecte i hem donat respecte i de tot això, ens ha sorgit la Badalona actual, una Badalona, de 220.000 habitants, que van tots a la una en benefici de la seva ciutat, sense que mai hagi representat cap problema, ni tenir dues llengües, ni costums diferenciades; ans al contrari, hem sabut trobar en la diversitat una nova font de riquesa, no només cultural, sinó també fins hi tot econòmica.

Ara encarem el segle XXI, amb un nou repte conseqüent de la Globalització, com és una nova arribada d’immigrants procedents de les més exòtiques cultures del món. Repte que la majoria de badalonins, per l’experiència acumulada alguns, o d’altres pel fet d’haver estat immigrants, en temps no massa llunyans, estem em immillorables condicions d’encarar de la manera més profitosa. A més a més, cal afegir, que les circumstàncies politiques, d’uns estat de dret, amb totes les garanties democràtiques, ens garanteixen que el procés no porta cap segona intenció, com si en canvi podíem pensar a meitat del segle passat, en ple període de dictadura feixista, on de passada s’intentava anorrear la cultura catalana.

Sempre hi ha qui veu en les qüestions que el procés migratori comporta, una oportunitat per treure’n uns rèdits electorals, burxant en un tema pervers com és el de la por, i com a conseqüència refús a tot allò que ens és desconegut. Curiosament, aquests personatges, sempre acaben essent d’una determinada tendència ideològica, que a voltes se’ns ha presentat com a líders de la dictadura, o ara defensors de la llibertat i demòcrates de tota la vida.

M’agradaria dir al personal (de la nostra ciutat, i uns altres que volen venir de fora pel mateix tema), emparrat en cercar i crear conflictes cercant el xoc cultural o religiós, que tenen molt mala peça al taler i que el seu discurs a més a més de pervers, ja se’l creu ben poca gent, doncs només arriba a la gent més inculta i amb poca capacitat de raciocini.

JOGUINES DELS REIS I EXPRESSIONS OCURRENTS

2009-01-28T17:20:00.002+01:00

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Els nostres màxims mandataris, han començat l’any de manera “potent”, com si diguéssim amb ganes, qüestió responsable que ens delectessin amb gairebé quatre hores ininterrompudes d’oratòria i dialèctica.

Però anem a pams, el primer de tot que hem d’assenyalar, és el lluïment de regals dels reis màgics, per part d’alguns, com per exemple el gloriós primer tinent d’alcalde Ferran Falcó que exhibí un magnífic ordinador portable que el seu cap d’àrea es va apressar a instal·lar en el seu escó moments abans del començament de la sessió i el responsable de la hisenda municipal, l’escriptor Quico Serrano que lluïa una magnífica cartera negre, gairebé de ministre.

A les sis i deu començava la sessió, amb tots els regidors al lloc, i on es van fer patents les absències de Jaume Vives, per greu malaltia i en Marius Garcia de Can Comunista.

El llistat de dones víctimes de la violència domèstica només va comptar amb un nom, però el nostre sempre oportú alcalde Jordi Serra, va incloure en l’homenatge del minut de silenci, els quatre nens morts a Sant Boi de Llobregat com a fatídica conseqüència de la ventada de dissabte passat.

El punt nou va ser el primer de l’ordre del dia en merèixer l’atenció dels mandataris, doncs al referir-se a una qüestió d’habitatge protegit, va donar l’oportunitat a l’inefable Sr. Garcia de Can Popular, de dir que en assumpte d’habitatge no es fien ni mica del govern.

En l’apartat de proposicions urgents, la segona referent a la resolució de les al·legacions als pressupost i la seva aprovació definitiva, va fer saltar els grups de l’oposició a la jugular del govern, atac que va iniciar Carme Martinez de Can Comunista, desprès que Serrano, hagués presentat el dictamen, per seguir amb una segona andanada el Sr. Garcia de Can Popular. Falcó defensa amb un discurs llarg. Serrano replica, Martinez i Garcia tornen a carregar, Falcó torna a defensar i finalment l’alcalde Serra tanca el debat,declarant aprovat el pressupost amb els vots en contra de l’oposició.

La quarta proposició urgent, referent a l’assumpte dels 53 projectes que es faran gràcies als 38,5 milions d’euros que el govern de l’estat ens ha destinat com a promoció de l’ocupació, torna a donar oportunitat al Sr. Garcia de saltar, amb el sabut i demagògic discurs de la discriminació d’alguns barris. Li contesta Jordi Serra, intervé Sagués, Falcó hi posa cullerada, i amb l’ajut de l’ordinador que te al davant, ens aclareix a tots el significat dels conceptes pamflet i fullet; i desprès de passar la lliço, l’alcalde tanca.

Són les vuit del vespre quan arribem al torn de paraules al poble, torn que enceta el Sr. Maximiano Luengo pel fet de manca d’habitatge per la seva família. Paquita Teruel regidora d’afers socials li contesta, Riera de Can Popular carrega contra Teruel acusant-la de fer pública la situació familiar de Maximiano, replica el ponent dient que no està d’acord amb el que ha dit Teruel, i tanca el debat Jordi Serra, posant pau.

El segon torn és per Diego Guerrero que en nom de la Plataforma pel Transport Públic i la Mobilitat Sostenible, llegeix una mena de manifest, on exigeix als regidors presentin una moció en el proper ple on tots els grups municipals, per unanimitat, es comprometin a fer considerar a la ATM, l’augment de tarifes del transport públic i que el deixin com a màxim a nivell de l’IPC. Li contesten Sagués de Can Comunista i el Sr. Riera de Can Popular manifestant estar completament d’acord. Francesc Serrano de Can Socialista, diu que traslladaran la seva queixa a l’ATM i desprès de la rèplica del ponent, l’alcalde tanca.

La següent paraula del Sr. Albert Vendrell en nom de la Plataforma “La crisi que la paguin ells” exposa la seva exigència que s’abaixin les taxes i els impostos municipals, fins a nivell de l’IPC, El Sr. Garcia de Can Popular, manifesta estar-hi d’acord, talment com ho fa Sagués de Can Comunista, Serrano de Can Socialista, diu que ja s’està en converses amb la FAVB, a fi i efecte de cercar eximents a les persones que més ho necessitin. Falcó hi posa una extensa cullerada, parlant de “Màquines existencialistes”. Replica del ponent amenaçant amb fortes mobilitzacions, Sagués i Riera hi tornen, i finalment tanca el debat Jordi Serra, que li diu al Sr. Garcia, que se li està tornant “Cubano”.

La quarta paraula, és de la Sra. Juan Estor, que comença, davant l’astorament de tothom, agraint al Sr. Garcia de Can Popular que li hagi donat la paraula en aquest ple, per explicar el problema que té d’uns contenidors davant la seva finestra. Lara li contesta, Garcia, intervé, replica la ponent, torna Garcia, torna Lara i tanca l’alcalde.

El darrer en fer ús de la paraula, és el Sr. Sergi Caravaca que demana que el ple es pronuncií sobre una moció que la Plataforma Pau i Solidaritat amb el poble palestí, ha presentat per mediació del Grup ICVEUiA. Sagués presenta la moció, el convergent Pera li contesta, Sagués torna a la càrrega, replica el ponent, Serrano, també hi diu la seva, i finalment l’alcalde tanca el debat, constatant el rebuig a la moció que han presentat, i l’aprovació d’una altre sobre el mateix tema que han presentat l’equip de govern.

A l’apartat de precs i preguntes, resulta que no n’hi ha cap. Quan el rellotge marca ¼ d’onze s’aixeca la sessió.

LA INCONTINÉNCIA VERBAL DEL SR. GARCIA

2009-01-23T12:06:00.000+01:00

A Badalona de sempre i avui encara, hi ha personatges que podem qualificar si més no de curiosos, com en el seu temps eren en Robin, o en Càscares, i avui aquell que quan hi havia el pas a nivell del final de carrer de Mar, dirigia el tràfic de persones i trens, proveït d’una gorra i una xapa que els de Renfe li havien facilitat, i que quan se li va acabar la feina per la construcció del pas soterrat, ara dirigeix maniobres d’aparcament a diversos llocs de la ciutat.

Un tret comú a tots ells ha estat ser persones amb poques pretensions, la seva felicitat s’ha vist compensada amb una petita propina que alguna ànima caritativa els hi dona o l’agraïment per qualsevol dels petits serveis que presten a la comunitat. Mai van, ni pretenen, posar-se per sobre de ningú ans al contrari a voltes penso, que en la seva senzillesa troben allò que molts cerquen des de les àrees de poder, com és la felicitat personal.

En debat que la Televisió de Badalona, ens va oferir el proppassat dimecres dia 21 de gener vaig veure un d’aquests personatges, assegut al bell mig dels representants dels grups municipals de la nostra ciutat. Un lloc que evidentment no s’avé de cap manera amb la seva manera de pensar i parlar sobre la nostra ciutat, a la que per cert fins i tot li fa vergonya viure. Hi ha traslladat la seva residència al Cap i Casal.

Dic tot això, perquè amb el seu afany de crítica a l’actual govern municipal, el Sr. Garcia, va incorre en flagrant exageració, quan sense cap mena de pudor, llença als quatre vents que aquests dies la població aturada de la nostra ciutat creix a un ritme de cinc-centes persones diàries!!!

Algú amb tant sols el títol de graduat escolar sap, que atenent a les xifres oficials de la taxa d’atur a tot el país, resulta que el Sr. Garcia de Can Popular, ens atribueix a Badalona, la totalitat dels aturats de tot l’estat.

La cosa no va arribar a més, quan de manera sembla que força encertada, el regidor d’hisenda Francesc Serrano, li va posar les peres al quarto, i li va donar una lliçò de matemàtica elemental.

Com pot pretendre aquest Sr. Ser alcalde de la nostra ciutat? Penso que si el que pretén es convertir-se en personatge popular, li aniria més bé ajudar a l’antic ferroviari, reconvertit en aparcador.

EL CERVELL DEL SR. GARCIA

2009-01-13T12:51:00.001+01:00

A l’inefable líder del partit popular a la nostra ciutat, se li han trastocat les neurones, quan de cop i volta, ha tornat vuitanta anys enrere, i ha situat Badalona a l’Alemanya de finals dels trenta del passat segle XX.

Segons un article del diari El Mundo, de data 17 de desembre d’enguany, que es fa ressò d’unes declaracions del Sr. Garcia, dient que a la nostra Ciutat uns comerciants “jueus” són denunciats per uns “nazis”, que van a la cacera de tots els rètols escrits en castellà.

Faci’s mirar la clepsa Sr. Garcia, si pretenent ser alcalde de la nostra ciutat, no dubteu gens ni mica en desprestigiar-la insultant als seus ciutadans, titllant-los de fanàtics en l’esmenta’t article del diari El Mundo.

A Badalona i arreu de Catalunya, la Generalitat fa complir una llei que va aprovar el nostre Parlament per amplia majoria, i que per fomentar l’ús de la nostra llengua, una llengua que alguns membres del seu partit, encapçalats pel seu president d’honor, van tenir una especial cura de perseguir i voler fer desaparèixer de l’àmbit públic; llei que preveu i obliga a tots els comerciants establerts al territori que retolin, “al menys” en català, els seus establiments, amb independència que “també a més a més” ho facin en qualsevol altra llegua.

Senyor Garcia, flac favor es fa vostè mateix en les seves aspiracions d’arribar a l’alcaldia de la nostra ciutat, doncs a més del menyspreu que ens feu cada dia, quan des de fa més de cinc anys, per vergonya de viure a la nostra ciutat heu traslladat la residencia a Barcelona, si a més a més intenteu provocar al personal perquè incompleixi les lleis.

EL CANVI D'OBAMA

2009-01-05T11:01:00.001+01:00

L’any 2008, que acabem de deixar enrere, s’ha caracteritzat per dos trets principals, el primer, la fi del mandat de George W Bush, a cops de sabatot i el segon la gran esperança que el seu successor Barak Obama ha despertat a tot el món de canvi en la política imperialista que fins avui ha practicat la primera potència mundial.

Tot i això, i quan encara el primer president de raça negre dels Estats Units, no ha pres possessió del seu càrrec, una sèrie de fets, venen a tirar el primer gerro d’aigua freda sobre les expectatives creades amb el canvi. M’explicaré:

De primer, ens trobem amb que si bé Obama s’ha manifestat en favor del tancament de la presó de Guantànamo, on els Estats Units violen sistemàticament tots els drets humans cada dia, no ha obert la boca sobre la posició negativa del poder judicial americà a investigar i jutjar els crims comesos per les tropes nord-americanes a l’Iraq, quan han deixat anar sense haver complert la condemna a la marine que va aparèixer en multitud de fotografies humiliant presoners iraquians a la tristament cèlebre presó d’Abu Graib l’any 2004.

També i dins d’aquest primer bloc, es fa especialment inquietant el seu silenci, davant la carnisseria que els israelites fan sobre els palestins a la franja de Gaza; silenci que es pot interpretar com una aprovació a la justificació que en fa el seu antecessor, quan apel·la al dret d’Israel a defensar-se, i més quan el nou president de torn de l’Unió Europea el txec Vaclav Klaus, s’ha manifestat en el mateix sentit, tancant les oïdes al clam que el personal manifesta als carrers de les principals capitals europees i de la resta del món.

El canvi que Obama ha predicat durant tot l’any passat, consisteix en canviar els actors, però no els drames? L’ofec que Israel ha sotmès als territoris palestins,creant una situació totalment desesperada, fins a l’extrem de portar-los a votar una formació de caràcter extremista com és Hamàs, no és motiu de censura? El incompliment de l’estat jueu de totes les resolucions que sobre el conflicte a emès l’ONU, no hi té alguna cosa a veure en aquest conflicte?

Són massa coses, i sobre tot si afegim, el trist paper que sobre aquesta qüestió ha fet el Consell de Seguretat de la ONU, per culpa dels USA i els països membres de la UE, molt en fa témer que de canvi res de res, en el món tot seguirà igual, injustícia sobre injustícia, i els més innocents, com els infants de Gaza que enlloc dels regals de reis, es troben amb la mort cara a cara.

Ja n’hi ha prou! Ja comença a ser hora que els ciutadans del món ens comencem a revoltar davant la passivitat dels governants de la dreta reaccionària i d’una manera o altre fem sentir la nostra veu, en favor de les víctimes de l’opressió, nomès així es produirà un canvi de veritat i no la mentida que ens ha venut Obama.

LA CONTRACRÓNICA DEL DARRER PLE DE L'ANY

2008-12-27T17:37:00.001+01:00

L’ESPERIT NADALENC

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

He triat el títol de L’esperit Nadalenc, perquè en el darrer plenari de l’any va ser la frase que més va sonar en boca dels nostres il·lustres regidors, encara que hom va tenir la impressió, que no tenien cap mena de pressa per reunir-se amb la família, doncs tot hi haver-hi previstos, tant sols quinze punts en el ordre del dia, els pares i mares de la ciutat, s’hi van entretenir força, i no ens van deixar anar fins ben passades les nou del vespre.

Però anem a pams. A les sis i deu minuts, l’alcalde pronunciava la fórmula habitual, “Sessió Pública” per llegir-nos tot seguit el llistat de dones mortes pel la violència de gènere a l’estat espanyol, corresponent al més de desembre que lamentablement ha estat de 9 persones.
El primers punts són aprovats per unanimitat, sense debat ni intervencions de cap mena tret del punt dos on Màrius Garcia de Can Comunista fa una intervenció carregada d’ironia, sobre el temps que ha trigat el govern sotmetre l’aprovació de la creació d’una comissió per l’adaptació dels estatuts de Badalona Comunicació.

En arribar al punt cinquè referent a l’aprovació inicial del pressupost ordinari per l’any 2009, potser per allò que l’euro és l’euro, els nostres mandataris, s’hi esplaiaren a gust. El regidor de recursos interns, l’escriptor Quico Serrano, va començar per explicar l’esperit que els guia; tot seguit, Carme Martinez la consort del líder de Can Comunista, va començar dient que trobaven a faltar detalls en les previsions de despeses d’alguns organismes autònoms, que no entenien que es preveiés menys ingressos per la venda d’energia i que no sabien veure quina prioritat s’havia fet per afrontar la crisi econòmica; per tot això, va anunciar, el vot en contra dels seu grup municipal. Tot6 seguit el més jovenet de Can Popular, empra’n “el idioma del imperio”, com ja ve essent habitual, diu que els pressuposto no s’ajusten a la realitat i que la previsió d’ingressos és del tot irreal; opina que l’ajuntament el que ha de fer en temps de crisi és baixar els impostos i acaba amb la sentencia: “Vds. gastan mucho i mal” Jaume Vives de Can Republicà, defensa el pressupost acusant de catastrofistes els del PP, Jordi Subirana de Can Convergència i Unió, també trenca una llança a favor del pressupost i per acabar aquest primer torn, l’escriptor de Can Socialista contesta als de Can Comunista i de Can Popular.

En el torn de rèpliques, Carme Martinez de Can Comunista i El més llarg de tots només pel que fa a l’alçada per Can Popular, insisteixen en la seva posició inicial i Jordi Serra, en qualitat d’alcalde tanca el debat replicant de manera contundent a Garcia Albiol, i constatant que els pressupostos s’aproven amb els vots en contra de Comunistes i Populars.

El sisè punt fa referència a l’aprovació definitiva de les ordenances fiscals, desprès d’haver resolt les al·legacions presentades, Garcia Albiol, comença anunciant el vot contrari del seu grup, perquè no els han acceptat cap de les seves al·legacions. En Mañas de Can Comunista, diu que hi votaran a favor, però fa tres consideracions perquè es tinguin en compte a les ordenances fiscals de l’any que ve, i fa una sèrie d’al·lusions a Falcó i a Convergència. Quico Serrano de Can Socialista contesta a Mañas i Albiol. L’au de vol majestuós, Ferran Falcó empren el vol per replicar les al·lusions de Mañas. Garcia Albiol i torna, talment com Mañas, Falcó es torna a defensar i finalment l’alcalde tanca el debat, fent recompte i assenyalant al secretari que el dictamen s’ha aprovat amb el vot en contra del PP.

Quan són les vuit del vespre s’entra a l’apartat de proposicions urgents i la primera fa referència a encarregar a Engestur els projectes a realitzar amb la partida de 38 i mig milions d’euros que el govern Zapatero ens atorga per la promoció de l’ocupació. Ampli debat, amb Garcia Albiol, Sagués, Serra, Falcó, Vives, ... fins que l’alcalde tanca, essent aprovat el dictamen amb les abstencions dels partits de l’oposició per motius diferents.

El torn obert de paraules, l’ocupa Julio Molina, en representació del president de la FAVB per defensar una moció que presenten tots els grups municipals en referència al rebut de la llum per l’any que ve. Jordi Serra, proposa que es llegeixi i es voti la moció, així és fa.

Comença l’apartat de mocions del grups municipals amb una primera que presenta el PP i que fa referència a la dissolució dels ajuntaments, governants per ANV, és rebutjada per tots els altres grups. La següent que presenta ICV fa referència a demanar al govern de l’estat, inclogui en els pressupostos l’arranjament i accessibilitat de l’estació de ferrocarril de Badalona, la moció és rebutjada amb els vots contraris de l’equip de govern que ho justifiquen dient que ja s’ha anunciat a la premsa que ADIF té previst efectuar aquestes obres, en el proper exercici.

Un parell de preguntes de Sagués i Garcia Albiol posen final a aquest plenari que tanca l’alcalde desitjant-nos a tots unes felices festes.

EL VOT AFIRMATIU ALS PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT

2008-12-22T16:40:00.000+01:00

Els vint-i-cinc escons, que el PSC, disposa al Congrés dels Diputats, varen votar que si als pressuposto de l’estat per l’any vinent, aixecant d’aquesta manera el veto que va impedir el seu tràmit al Senat.

Penso que és ben natural fer-ho d’aquesta manera i a més a més estic convençut que és així com es defensen els interessos de Catalunya, doncs les conseqüències per el nostre país serien molt més funestes, si en el context de crisi econòmica en el que estem immersos, s’haguessin de prorrogar els pressupostos de l’any anterior.

Per altra banda, cal recordar que la política d’estorquiment, en les relacions estat Generalitat, que durant els vint-i-tres anys de govern de la dreta nacionalista, s’han portat a la practica, amb el nom de “Peix al Cove”, s’han demostrat completament fracassades, sobretot en els darrers vuit anys de govern del Partit Popular a Espanya, i que es van posar en evidència amb el desgraciat Pacte del Majestic, que entre moltes altres coses va significar una paralització de les inversions en infraestructures que ens van portar al punt del col·lapse.

Aquests darrers dies, s’està posant de manifest l’encert d’aquest decisió, desprès que la conversa “discreta” de Montilla al Palau de la Moncloa, hagi obert gaire bé de bat abat la porta a un bon acord en matèria de finançament per a Catalunya.

Tot i com no podia ser d’altra manera, Artur Mas i l’estol Convergent ja ens anuncien un munt de catàstrofes, per un acord del que encara no en coneixen ni el preàmbul, segurament perquè contràriament al que va passar amb l’estatut, en Zapatero no l’ha tingut en compte per res. També fa trencar de riure, les contradiccions d’Alicia Sanchez Camacvho del Partit Popular, que exigeix un acord de finançament, emparat en un estatut que ells consideren inconstitucional.

Segons paraules del Sr. Ridao, els d’ERC no creuen que abans de final d’any s’hagi arribat a cap mena d’acord i ell ja no fixa com a prioritat cap mena de data sinó que l’acord sigui bo. Sempre penso que mai el trobaran prou bo l’acord els de ERC quan a l’estatut que l’ha d’emparar ells hi votaven en contra.

Molts baladregen, però al final hauran estat els del PSC qui hagi sabut liderar el procés de reforma estatutària i d’un nou i clar finançament pel nostre país, i com no pot ser mai d’una altra manera, el personal ho tindrà ben en compte alhora d’emetre el seu vot a les urnes.

ELS DE DALT LA VILA UN MON APART?

2008-12-04T18:20:00.001+01:00

Ja fa dies que llegeixo en els moderns pasquins que es publiquen a la xarxa, que una part del personal del barri de Dalt la Vila, està del tot decidit a no deixar opinar a ningú més, sobre el que cal o no cal fer urbanísticament parlant en el barri on ells tenen la seva residencia.

La Comissió de Veïns que es va crear, per malfiança amb els directius de l’associació de veïns oficial del barri, i que darrerament ha acabat dominant, aquesta entitat; sembla decidida a que només els de pura raça daltvilatenca, siguin els que puguin opinar i decidir sobre el que cal fer o no en el territori en el subsòl del qual es troben les restes de la romana Baetulo.

Dalt la Vila, no és patrimoni de tot Badalona? Un ciutadà de LLefià no té dret a opinar sobre les questions urbanístiques de Dalt la Vila?

No puc més que estar en complet desacord amb aquesta manera de fer, doncs tot i reconeixent que els que hi viuen són els primers interessats, tots els badalonins, hem de poder dir com volem que sigui qualsevol punt de la nostra ciutat.

Tanmateix les associacions de veïns, tradicionalment han estat entitats molt obertes, com per exemple la del Centre, que és la que conec amb més profunditat, que fins i tot té socis, amb tots els drets que no resideixen a la nostra ciutat, però que els hi agrada de participar en les activitats i debats que en el si de la mateixa tenen lloc.

Per tot això proposo que abans de decidir res més que afecti al Barri de Dalt la Vila, l’ajuntament obri un gran debat ciutadà, on tots els badalonins que vulguin hi puguin participar, al voltant de com volem que sigui l’anomena’t nucli històric, que els agradi o no als veïns de Dalt la Vila, és patrimoni de tots, i les decisions que sobre ell es prenguin, sempre acabaran comportant despeses de tipus econòmic que ens afectaran a tots els ciutadans, o és que l’arranjament de Dalt la Vila el pagaran només els socis de l’associació?

LA CRISI A BADALONA (I)

2008-11-30T12:14:00.002+01:00

En temps de bonança econòmica, qualsevol política sembla bona, els excedents s’encarreguen de tapar els errors dels governants i això fa que els perjudicis mai no arribin afectar amb profunditat a una bona majoria de les classes més dèbils.

Però és evident que em encetat un període vaques flaques, més ben dit de molt flaques, que no és una cosa purament conjuntural, sinó que afecta les arrels del propi sistema capitalista, la cosa canvia substancialment.

Els Ajuntaments, són sense cap mena de dubte, l’administració més propera als ciutadans i per tant els que en primera instància, rebran les conseqüències de les dificultats que fins a la resolució final de la crisi, hauran de patir els seus ciutadans. Dificultats que en el cas de l’ajuntament de Badalona, s’està ja ara traduint en una disminució dels ingressos, en concepte impostos municipals per la frenada immobiliària; i és de preveure que en un termini de dos anys, quan tots aquests que ara entren en situació d’aturats se’ls acabi el període de percepció de prestacions, faran necessària l’ampliació dels serveis, sobretot assistencials que les institucions municipals venen prestant. Resumint, els ingressos aniran disminuint i les despeses augmentant, sense que des del consistori es pugui fer grans coses per evitar-ho, doncs al ser una crisi d’abast mundial, les decisions per corregir-ne els seus efectes es prenen ben lluny de la Plaça de la Vila.

En aquestes circumstàncies, és del tot indubtable que nomès l'esforç colectiu i en una sola direcció, serà el que ens permetrà superar-la amb els menys danys possibles, no em negareu, doncs que ens calen líders que sàpiguen fer de la solidaritat i el saber compartir el valor essencial de la societat, en front de l’egoisme, la competència i d’individualisme.

Badalona, és i ha estat sempre una ciutat de treballadors, unes persones que moltes vegades a la història han hagut d’agafar el toro per les banyes, i ajuntar les forces per sortir-ne de les situacions més compromeses. O no és així, com el personal dels barris de la serra d’en Mena, van aconseguir no només sobreviure, sinó sortir de la misèria, amb una administració municipal de caire feixista com era las dels anys 50 i 60 del passat segle XX?

Cal doncs que a qui ens governa li exigim de primer una ferma convicció en els valors de la solidaritat, la igualtat i la equitat i en segon lloc que no caiguin en el fàcil joc de populisme i la demagògia que ens pot conduir sense cap mena de dubte al fracàs més absolut, qüestió que la majoria de nosaltres no es pot permetre en aquests temps tan difícils.

Penseu que el Partit Popular i el seu ideal neoliberal, fomentador de l’individualisme, competitiu més exacerbat, pot aportar les solucions que ens calen, per molt que ara en Garcia Albiol es presenti vestit amb la pell d’ovella i pretenen ser més socialista que ningú?

CICLISTES I VIANANTS A BADALONA

2008-11-01T12:54:00.002+01:00

Vull pensar que no es tracta d’una acte de mala fe, si no tant sols d’un no pensar-hi, però és que l’actitud dels responsables de les infraestructures viaries del nostre excel·lentissim i mai prou ponderat consistori, quan fan referència als vianants, són de jutjat de guàrdia.

Segons els resultats de l’enquesta de la mobilitat quotidiana, de l’any 2006, recollits en l’estudi que per la nostra ciutat ha fet l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona resulta que la gran majoria dels desplaçaments que efectuem els badalonins dins de la nostra ciutat, els fem a peu o amb bicicleta (un 71,1%). Una ullada, qualsevol dia a qualsevol carrer de la nostra ciutat, ens fa adonar que els desplaçaments amb bicicleta, només representen un petit percentatge, comparat amb els que habitualment ens desplacem a peu.

Tot i això, els qui tenen cura de les vies per on circulem els badalonins, semblen emparrats en no tenir en compte el personal que utilitzem les cames per anar d’un lloc a l’altre i és així que desprès de preveure que els cotxes puguin circular amb tota la comoditat, amb les mínimes retencions possibles, potser perquè està de moda o que fa més “progre”, s’obsessionen en habilitar espais per on puguin circular les bicicles, gairebé sempre a costa del vianant i és així que per unes voreres que en inici eren prou amples i on fins i tot els que utilitzen cadira de rodes s' hi podríen desplaçar amb tota comoditat, ens hi entaforen un carril bici, deixant-nos als que posem un peu davant de l'altre, una vorera amb una amplada ridícula de l’espai que ens es destinat. Vegis el carrer Salvador Espriu al voltant del nou equipament Màgic Badalona on els cotxes disposen de quatre carrils, i els ciclistes dos, i els desgraciats vianants, la resta una vorera on es fa necessari apartar-se per facilitar els encreuaments entre personal que camina.

Es que potser pretenen que els vianants i ciclistes, acabem a bufetades?

Perquè no utilitzen part de l’espai dels cotxes per fer circular les bicicletes, com és fa en tots els països on hi ha personal que pensa una mica?

Perquè s'entesten en no voler aprendre dels experiències dels altres?

ELS BRUTS QUE ORINEN AL MEU PORTAL

2008-10-19T10:51:00.000+01:00

Visc al costat de tres o quatre bars, d’aquests que els vespres dels caps de setmana, són molt concorreguts. Fa uns anys enrere, el soroll del personal poc curós amb el descans del veïnat, m’havia fet passar llargues nits de vetlla, enlloc del són reparador que permet afrontar la feina de la setmana següent amb ganes renovades. En uns moments determinats, quan temia per la salut física i mental, meva i de la parella, em vaig decidir pel doble vidre i l’aire condicionat i de veritat haig de dir que tret d’alguna rara excepció, vaig assolir el poder dormir tot l’any els cap de setmana.

No se si és que els brètols s’han adonat que ja no em poden fer la punyeta amb el soroll que des de ja fa temps han pres la paret de l’entrada del meu bloc de pisos com d’urinari públic i els dissabtes i diumenge, estiu i hivern, quan em llevo tinc la necessitat d’haver de saltar un basal pudent de productes de bufetes incontinents. De vegades algun veí misericordiós, amb la voluntat de pal·liar el perill d’infecció, hi tira una galleda d’aigua i lleixiu, qüestió però que m’ha provocat que em desgracií més d’un parell de pantalons.

Quan amb bombo i platerets, els consistori va aprovar l’ordenança de civisme, vaig pensar que seria la solució, doncs si als bruts els sancionaven, acabarien per aprendre que no es pot actuar com un animal buidant la bufeta on li ve de gust, però com diuen els castellans, “Mi gozo en un pozo”, doncs no hi ha manera.
Des de la desesperació, estic per proposar a l’ajuntament que cobri una taxa als establiments expedidors de begudes, en concepte de neteja i que el producte de recaptació serveixi per pagar a una brigada de neteja que patrulli totes les nits, netejant el que els brètols impunes embruten. De fet seria una taxa de tota justícia, doncs aquells que contribueixen a omplir les bufetes, serien els financers de les despeses de les conseqüències dels buidatge

VISCA, HEM SALVAT LES BARRAQUES!!!!

2008-09-22T10:28:00.001+01:00

He vist aquests dies als carrers del centre de Badalona, tot un seguit de cartells, on la Comissió de Veïns de Dalt la Vila, es vanagloria d’haver fet rectificar l’Ajuntament i aconseguir gairebé el cent per cent del que ells proposaven.

Vagi d’entrada la meva felicitació als esforçats per haver aconseguit fer prevaler els seus plantejaments, tot i que desprès de la lectura detinguda dels punts exposats en el cartell, em temo que l’aflorament i museïtzació del patrimoni romà, del que els badalonins ens sentim tant orgullosos, queda suspès sine die. Fins que el nostre consistori, tingui prous diners, per comprar les cases, arranjar i adaptar el seu interior a l’exhibició dels tresors, del nostre passat més gloriós, mantenint, això si, les façanes i l’alçada, no fos cas que el pessebre se’ns fes malbé.

També intueixo, que ens caldrà esperar una altre bona temporada, segurament fins que la degradació s’hagi fet del tot irreversible, perquè es torni emprendre un pla seriós de rehabilitació i condicionament d’aquesta zona de Badalona, talment com ha passat en tots els anteriors plans que s’han fet fins ara.

Perquè resulta que en tot això, els esgrafiats del carrer Pujol segueixen deteriorant-se i no pas per manca d’interès del consistori, sinó de la poca voluntat d’alguns veïns per arribar a acords. El solar del carrer Termes Romanes, cantonada a la Plaça de Font i Cussó, seguirà abandonat com fins ara, doncs el pla li treu al propietari qualsevol possibilitat de fer-hi res mínimament rendible.

Els han explicat als veïns del barri, que el veritable valor cultural, és el que rau sota terra i no el de la superfície? Saben que no hi ha cap casa del barri que passi dels cent anys? Saben que al segle X , amb la construcció d’uns església romànica i la torre dels Santcliment, aprofitant les pedres de les runes de la ciutat romana, aquí s’hi van edificar barraques, i que aquestes van perdurar fins al segle XVIII. Saben que la trama urbana i els tant anomenats culs de sac, són de finals del XVIII i no responen a altra cosa que la necessitat d’aconseguir metres de façana per poder construir més barraques?

Crec que el desconeixement i les llegendes urbanes, han acabat per tirar per terra la darrera oportunitat de salvar un barri de la degradació, i a la nostra ciutat de la possibilitat d’aconseguir recursos per aflorar i museïtzar un dels patrimonis romans més importants de Catalunya.

EMPARRATS EN PARLA DE QUANTITATS

2008-09-02T11:25:00.000+01:00

Sembla que no escarmenti mai aquest personal nacionalista! De fa anys i panys, cada vegada que s’ha parlat del finançament de la nostra autonomia, s’emparren en dir els mils de milions que rebran més que abans de signar el darrer acord, perquè desprès quan es fa el balanç, resulti una retallada considerable del que es pensaven i proclamaven als quatre vents.

Ara, molt abans fins i tot de signar, Artur Mas i el seus, ja es barallen per dir si tres mil o cinc mil milions i proclamen als quatre ventes que ells i el tripartit, estan elaborant una proposta de mínims de la que els negociadors catalans no han de baixar, proposta, de la que per cert el diari la Vanguardia ja se’n fa ressò, en la seva edició d’avui dia 2 de setembre.

Fins aquests moments he estat completament d’acord, en les formes que el govern de la Generalitat, presidit per José Montilla, ha portat tot el tema del finançament, i sobre tot en la seva postura de fermesa davant la proposta que el vicepresident Solbes va fer a finals de juliol passat. He admirat, la postura de xerrar ben poc que han portat a terme el líders del PSC, i he criticat, el desmesurat afany de protagonisme de la resta de partits catalans que els ha portat a dir i fer coses que desprès s’han hagut de retractar.

La oportunitat que ara tenim al davant per resoldre el tema financer i l’encaix de Catalunya dins l’Espanya moderna, és gairebé única, i de segur que una altra trigarà molts anys a tornar-se a presentar. No creieu que val la pena aprofitar-la? No penseu que val la pena aprendre dels errors del passat?

A mi no m’interessa quina quantitat rebrem de més o de menys, a mi i penso que a la majoria de catalans, els que ens interessa, és quin percentatge dels impostos que tots paguem, serà administrat pel nostre govern, quines són les competències que té i quins són els serveis que l’estat ens ha de prestar, en compensació del percentatge dels nostres impostos que li proporcionem. Volem saber també, quina és la qualitat d’aquests serveis, en educació, en sanitat, en pensions, i en el serveis al depenents, en justícia, en cultura, etc. etc. Vull i exigeixo que el govern central em garanteixi que seré tractat igual que qualsevol altre espanyol i que la quantitat de diners per habitant que es destinen a qualsevol dels serveis i de les inversions que se’m prestin siguin iguals als de qualsevol altra comunitat autònoma del país.

Sabut i garantit això, que carai m’importa a mi si rebrem 3.000 o 5.000 milions d’euros més, sobre tot si penso que aquestes quantitats dependran també de les circumstàncies econòmiques de cada moment, i de la capacitat de les persones i les empreses de generarà recursos per mantenir el nivell de recaptació d’impostos.
Sisplau, prou de compte de la lletera, toquem d’una vegada de peus a terra, deixem-nos de partidismes, i per una vegada penseu en el país

TRENCAR LA UNITAT

2008-08-24T17:10:00.002+01:00

Quan han trencat la unitat de les formacions catalanes el personal de Iniciativa per Catalunya Verds, ara que ha decidit retirar la sol·licitud de compareixença de Zapatero, o abans, quan la van presentar?

Si encara no he perdut la capacitat d’entendre el que es diu i s’escriu i sobre tot, el que no es diu ni s’escriu, em sembla que ningú va demanar el parer del PSC alhora que els de Can Comunista presentaven la moció al registre del parlament, i crec que puc afirmar amb tota rotunditat, que cap dels líders socialistes catalans es va mostrar disposat a recolzar-la, totalment al contrari dels amics d’Esquerra Republicana, de Convergencia i Unió i del Partit Popular, que si van abraonar com a lleons famolencs.

L’atac de banyes del personal de Can Republicà, és veu que ha estat del tot monumental doncs amb un afany de recuperar un protagonisme perdut, intenten de pressionar de nou al PSC, amenaçant de trencar el tripartit si els vint-i-cinc diputats socialistes catalans, no voten en contra dels pressupostos generals de l’estat, en el cas que govern Zapatero no hagi estat capaç d’aconseguir un bon tractat de finançament per l’autonomia catalana.

Quines ganes de complicar les coses! És que potser han pensat que el PSC, farà caure el govern Zapatero? És que potser creuen que amb Rajoy a la Moncloa, s’aconseguirà el finançament adequat pel nostre país? És pensen potser que els socialistes s’han tornat lirons?

Mai en tota la història, Catalunya ha estat tan a prop d’aconseguir un finançament adequat a les seves necessitats. Mai havíem disposat d’un lideratge a la Generalitat completament allunyat dels excessos verbals i de la comèdia histriònica, i que té l’efectivitat com a màxima senyera. On és doncs el problema?

De primer penso en Convergència, una formació que encara no ha paït, que la seva incapacitat de pacte l’hagi relegat a l’oposició i que només fa mans i mànigues per recuperar un protagonisme en la base d’atribuir-se com a propis els mèrits dels altres. Només cal pensar en la fotografia Mas Zapatero a la Moncloa per la qüestió de l’estatut, i l’afany posterior en atribuir-se el mèrit de la nova llei fonamental. De fet si ho mirem be, no fan altre cosa que intentar el mateix ara amb la qüestió financera, amb la pega que l’habilitat del PSC d’avui ha travat l’assumpte de tal manera que resulta del tot impossible obtenir acords fonamentals, sense el consens del govern català.

S’imposa un canvi d’estratègia i aquests darrers dies l’han començat a practicar en base al trencament de la unitat d’acció, de primer entabanant a un quants il·luminats d’Esquerra Republicana, i excitant-los amb l’atac de banyes que hem esmentat abans, qüestió que els ha fet aproximar-los a les seves posicions. Segona, fent temps fins que el Tribunal Constitucional resolgui sobre el tema estatutari, sense cap mena de consideració pel resultat, doncs en el fons l’únic que els interessa és que el Partit Popular es deslliuri del llast de tenir presentat un recurs, pactar amb ells si els resultats de les autonòmiques del 2011 ho permeten, per aconseguir altra vegada el poder a la Generalitat.

Més tard han seguit, proclamant la imminència d’un acord amb el govern sobre els mínims que podrien ser acceptables en la negociació, això si sense descuidar-se d’assenyalar, que és del tot imprescindible, el PSC no voti a favor dels propers pressupostos generals de l’estat. Fins on pensen arribar en el seu afany de recerca del protagonisme? Si la possibilitat d’un acord com aquest hagués existit de veritat, la sola menció pública que n’han fet els convergents li hauria fet perdre tota eficàcia, quan des del govern central acabarien per saber-ne fil per randa el seu contingut.

És que els de Can Convergència no saben encara el que convé o no a Catalunya, que els cal consensuar-ho amb els demès? Per si fos així em permeto d’explicar-los que el PSC i tot el seu equip al govern de la Generalitat ho saben a bastament.