dijous, 31 de maig del 2007

L'HORA DEL PACTE

Passada la jornada electoral, les neurones de molts ho agraeixen, arriba l’hora dels matemàtics dels partits politics, que assagen fórmules i més fórmules per veure si aconsegueixen que tres i dos sumin sis, en favor de la seva formació.

Per molt que si esforcin sembla que un Pacte a la basca, ICV+ CiU+ ERC del que tant es parlava a la campanya electoral i que un servidor sempre havia considerat impossible ideològicament parlant, ha estat totalment frustrat fins i tot per la matemàtica, doncs les tres formacions juntes és queden a tres regidors dels catorze que configuren la majoria absoluta.

La realitat és una de sola, per voluntat dels badalonins que anant a votar o quedant-se a casa, és que pels propers quatre anys, qualsevol combinació possible ha de comptar amb el PP o amb el PSC. De fet aquesta darrera, en ser la força més votada és la que té més possibilitats de formar govern i tot i la pèrdua el tripartit que fins ara havia funcionat ERC+ICV+PSC, podria tornar a repetir, amb un regidor per sobre de la majoria imprescindible. Però no es pot descartar qualsevol altre opció, doncs per exemple els actuals dirigents d’ICV ja no són els mateixos que els d’ara fa quatre anys, i de fet se’ls pot considerar hereus d’aquells que el 1983, van optar per xiular al nou alcalde socialista Joan Blanch, i posar-se a l’oposició. Els Convergents de Ferran Falcó, tota la campanya electoral l’han estat pivotant al voltant de demanar Canvi, un canvi que indefectiblement passava, segons les seves pròpies paraules, per enviar el socialistes a l’oposició, molt bé ara tenen l’oportunitat de fer-ho, si aconsegueixen convèncer a iniciativa i els d’esquerra de pactar amb el Partit Popular, que indiscutiblement i com a força més votada de tots ells, el més probable és que els exigeixi, l’alcaldia. M’ha dit que a Jordi Pujol, quan algú li ha insinuat aquesta idea, se li han posat de punta tots els pels del cos, doncs per un moment ha reviscut el que els hi va procurar el Pacte del Majestic, quan l’Aznar parlava català a la intimitat., que immediatament a pres el telèfon i li ha dit a Falcó que ni ho somií de fer tractes amb el PP, si és que es vol que Badalona CiU, segueixi pintant alguna cosa i més desprès del discurs, de Xavier Garcia Albiol, i la seva particular mania a la immigració.

Per contribuir a la reflexió de tots plegats, m’agradaria dir-los de primer als que han aconseguit més escons que a les municipals del 2003, que no poden saltar i ballar d’alegria, doncs només han augmentat un grapadet de vots cadascun, (750 en el cas del PP i 460, en el cas de CiU) i que més aviat han aconseguit més escons pel personal que s’ha quedat a casa. Per tant no estan pas en condicions de tirar coets. Als altres els diria que pensin amb el cap i no amb el cor, que la ciutat de Badalona, necessita, d’unes polítiques d’esquerres i que ells són els únics que les poden portar a la pràctica. El poble tot i castigar-los una gestió no massa galdosa aquests darrers quatre anys els hi ha donat l’oportunitat de seguir governant i esmenar els errors comesos, de fet sembla que el poble de Badalona segueix confiant en ells, tot i que els ha donat un cop d’alerta.

Per acabar, perquè no rumien una mica un Pacte PSC + ICV + CiU + ERC? Podria ser una molt bona solució, no us sembla?

dijous, 24 de maig del 2007

LA BOCA D'AZNAR

Darrerament l’expresident del govern espanyol José Maria Aznar, sembla que ja no sàpiga que fer per tornar a la palestra mediàtica, em fa l’efecte d’una d’aquelles famoses del aquí hay tomate, de l’Ana Rosa Quintana, o de qualsevol programa d’aquests que tant es prodiguen en la televisió dels nostres dies.

Fa quatre dies, fent panegírics a la llibertat de conduir sota els efectes del alcohol i ara, qualificant a una bona part d’espanyols que no votem ni pensem fer-ho, al Partit Popular, d’estar coxorxats amb ETA.

Però el més patètic de tot, és que té la gran barra de tornar a ressuscitar la vella idea de la propaganda franquista, que va ser el govern de la República, qui va procurar el clima i l’ambient propici al desenvolupament d’una ferotge guerra civil.

El senyor Aznar, enlloc de donar patètiques lliçons a la universitat de George Town, potser li valdria més matricular-se a rebre classes de la història contemporània del nostre país, on potser descobriria que la victòria aclaparadora del Front Popular en les eleccions de 1936, no fou deguda a res més que un fracàs estrepitós de la política de dretes, que alternativament lliberals i conservadors, havien practicat a España des del regnat d’Isabel II, que Jose Antonio Primo de Rivera, i els seus companys, a través de proclames inflamades sobre el trencament d’Espanya i l’acció directa amb nombrosos disturbis pel carrer, contribuïen a provocar un clima d’enfrontament entre els ciutadans espanyols, y finalment que Francisco Franco, es va aixecar amb armes contra un govern democràtic, i elegit pels ciutadans i que durant més de quaranta anys va implantar un règim de sanguinària dictadura, on es van abolir les llibertats més elementals. Però segurament al senyor Aznar, això no l’importa el més mínim, doncs amb la seva demagògia catastrofista, està cercant exactament el mateix que el seu mestre Primo de Rivera cercava el 1936.

No senyor Aznar, no és el govern Zapatero qui crispa la societat espanyola, sinó vostè i els seus, amb les mentides sobre l’atemptat de l’onze de març, sobre les armes de destrucció massiva de Sadamm Hussein, amb la prèdica d’un trencament de la unitat espanyola pel nou estatut d’autonomia de Catalunya, amb la burda manipulació d’un col·lectiu tant sensible com les Víctimes del Terrorisme, fent la menyspreable associació de la delinqüència amb la immigració, enganyant al personal fent-los creure que el terrorisme d’ETA es pot acabar exclusivament amb la repressió policíaca.

Vostè i els dirigents del seu partit, no son els representants de la dreta espanyola, sinó, de la caverna de la ultradreta que va governar aquest país durant quaranta anys. Tot i que ho vulgueu vendre, vostè i els dirigents del PP, no teniu res en comú amb Angela Merkel o Sarkozy, personatges de dretes als que mai a la vida se’ls acudiria fer cap proposició com les que ens feu, si de cas hem de cercar una semblança, amb l’únic que se’m acut, és amb en Lepen.

dimecres, 23 de maig del 2007

A VEGADES ELS CANVIS NO RESULTEN


Ja fa temps que volia escriure una nota com aquesta, de fet des del començament de la campanya electoral que a Badalona està marcada per la paraula “canvi”

Volen Canvi i així ho proclamen en els seus cartells, els de Convergéncia i Unió, i el seu líder assenyala que esta disposat si la matemàtica post electoral ho permet, de recolzar per alcalde a Carles Sagués d’Iniciativa per Catalunya, Verds, Esquerra Unida i Alternativa.

El “Reaccionari” Xavier Garcia Albiol, també predica la necessitat d’un canvi, aquest veritablement ideològic, doncs pretén que la dreta que el seu partit representa ocupi l’alcaldia, desbancant l’esquerra que des de l’adveniment de la democràcia sempre a l’iderat el govern municipal a la ciutat de Badalona.

Els ciutadans de Badalona, també demanen canvi, però això ja entra dins una certa lògica, doncs el seu nom veritable que la direcció nacional no els hi deixa utilitzar és Ciutadans pel Canvi, i encara que aquest canvi és referia a la Generalitat de Catalunya, ells ara ho volen aplicar a Badalona i en contra dels seus antics aliats, el PSC.

Els altres ciutadans també volen canvi, aquest de caire lingüístic, doncs considera que no tot a Badalona, és fa amb els dos idiomes oficials i un exemple ben clar ho teniem en els milers de plaques amb els noms dels carrers que hi ha a la ciutat, on totes, són exclusivament en català, causant un greu perjudici a tots aquells que encara no han aprés que carrer vol dir calle.

Els de la CUP aliats amb els verds, que no són els mateixos verds que els que van amb iniciativa, sota el lema que una nova Badalona, comença a caminar. També demanen un canvi segons es desprèn de les crítiques que a tort i a dret des del seu bolc, llencen contra totes les altres formacions, particularment les que han format equip de govern.

Els d’Iniciativa els Verds, Esquerra Unida i Alternativa, amb la boca petita, també demanen un canvi, dins la mateixa estructura ideològica però amb una correlació de forces diferent a l’actual amb els socialistes.

Només tres formacions de l’espectre electoral badaloní, llevat del Partit Socialista, no els sentim demanar canvi, Esquerra Republicana de Catalunya, Llei i El Partit Humanista. El primer, Esquerra, té les idees molt clares, que sempre, pactarà amb formacions de la seva mateixa corda ideològica pel que fa al tema social, les esquerres, a qui intentarà amb la seva presència, despertar-los, la consciencia nacional. El Sr. Josep Valls del partit Llei, només està per mostrar la seva contribució a la ciutat, aconseguint amb les seves reivindicacions que es reposes l’escala del final del carrer Sant Anastasi, que no s’enderroqués el pont del petroli, i ara perquè es tregui el peatge del port. El Partit Humanista, no li hem sentit a dir ni piu, per tant és de suposar que tant els hi fot, els seus interessos deuen estar per damunt de les coses terrenals.

Un element comú, entre moltes de les forces que demanen el canvi, és que el basen no en un programa de treball i de realitzacions concretes i possibles, sinó simplement en desbancar del govern local al Partit dels Socialistes de Catalunya, per resumir-ho en una paraula, basen la seva campanya amb l’antisocialisme, o sigui que estan disposats a tot, a l’efecte d’enviar els socialistes a l’oposició. Alguns com el PP, no farien cap mena de fàstic a un pacte amb Convergència per tal d’aconseguir-ho i estic segur, encara que avui no ho digui, que si la matemàtica ho permetés, Ferran Falcó no hi faria fàstics, si a més a més des de les altes esferes convergents així li ordenessin.

El que penso ho tindria més cru, seria Carles Sagués si pactés amb Convergència, doncs estic del tot segur que les seves bases, on avui encara hi ha molts dels autèntics comunistes, se’ls arrissarien tots els pels del cos, havent d’aguantar els retrets que per aconseguir l’alcaldia, s’hagin venut a la dreta, marginant a un altre partit d’esquerres.

Per l’essència, antisocialista del canvi que demanen alguns, és el que em sembla els farà perdre, doncs es demostrat que cada vegada el personal que vota, és menys babau, i això dels “antis”, no els agrada gens ni mica.

Diumenge resoldrem la incògnita que la matemàtica farà possible, tot i que jo crec que poques variacions hi veurem sobre el panorama actual, i aleshores veurem les capacitats i fidelitats als principis dels líders polítics locals alhora d’establir els pactes.

dissabte, 19 de maig del 2007

ELS PAPERS D'EN TORTAJADA

Ara resulta que els papers del nostre primer tinent d’alcalde, fins i tot uns de caràcter molt personal, com poden ser informes mèdics, han estat llençats a un contenidor del barri de Bufalà i això ha motivat que una veïna amatent s’hagi posat a remenar el contenidor, talment com una indigent, cercant l’apreciat trofeu que trasllada a un dels fòrums locals d’internet, segurament amb la pretensió, no crec pas econòmica, sinó pel simple plaer de fer safareig. Tot seguit, grans periodistes com Andreu Mas, prenen cartes a l’assumpte i ho posen com a tema estrella del seu bloc personal. En l’entranyable Betulo punt Cat, no han trigat ni unes hores, en fer-ne motiu de comentari dins d’un fil que titulen “deixadesa i brutícia”. Perquè senyors tant pel periodista Andreu Mas, com pels honorabilissims col·laboradors de Betulo punt Cat, el més important de tot aquest assumpte, no és el contingut dels papers, sinó que hagin estat llençats al contenidor que no toca!

Segons es diu, el propi tinent d’alcalde ha baixat del cotxe oficial per efectuar el llançament en el contenidor inadequat, sota l’atenta mirada de la veïna, que si be tant bon punt el cotxe va marxar, ella baixa a veure que s’havia llençat, té el suficient bon criteri de no fer públic el seu contingut, sinó que es limita a fer-hi unes fotografies, on tant sols es pot veure el nom del nostre primer tinent d’alcalde i alguns membrets oficials.

Desprès de llegir els fòrums que he citat abans, se’m acut pensar que hagués fet la veïna si el tinent d’alcalde, hagués llençat l’objecte de polèmica al contenidor de paper? Segurament hauria baixat igualment i hauria fet mans i mànigues per saber-ne el contingut, però com que segurament no deu tenir la més mínima importància, s’hauria quedat sense noticia, ni poder fer el safareig.

El senyor Andreu Mas, és un periodista de prestigi, i el personal que pontifica a Betulo punt cat volen ser uns capdavanters de la democràcia participativa dins del respecte i la tolerància, és doncs per això que no entenc de cap de les maneres que ambdós, es dediquin a difondre una notícia tant fútil.

Senyors, que som la tercera ciutat de Catalunya amb nombre d’habitants i si totes les grans noticies que saben trobar són com aquesta, malament anem, o és que potser són dels que a primera hora de la tarda miren el programa de telecinco “Aqui hay tomate”?

dijous, 17 de maig del 2007

A GARCIA ALBIOL LI TREMOLEN LES CAMES

El dia 15 de maig, gloriosa festivitat de Sant Isidre, patró de la pagesia, al Museu de Badalona, amb l’organització de la FAVB, va tenir lloc un acte on els cinc candidats a l’alcaldia, de les formacions que en aquesta legislatura han tingut representació, exposarien els trets principals dels seus respectiu programes, i les propostes a tres qüestions prou genèriques, que la organització havia preparat.

En començar el president Julio Molina, va fer una introducció on va assenyalar la preocupació de l’entitat que ell presideix pel tema del trencament de la convivència en alguns barris, i entre d’altres va assenyalar que veien amb inquietud com alguna força política aprofitava el natural temor inicial a una cultura desconeguda, per provocar l’enfrontament entre els veïns. Garcia, es va sentir al·ludit, i desprès que el moderador, Pedro Jesus Fernandez expliqués la mecànica del debat, ell va agafar la paraula per dir, que s’aixecava i marxava, pel que s’havia dit en el discurs inicial.

L’actitud del Sr. Albiol, em sembla del tot inadequada i impròpia d’un líder que pretén arribar a ser alcalde de la nostra ciutat, encara que si penso una mica, puc arribar entendre, que es va trobar sense cap mena d’argument sòlid que li permetés defensar adequadament la seva insidiosa campanya electoral.

També haig d’assenyalar, que em va privar del plaer personal de fer-li una sèrie de preguntes directes, que estic segur podien ser il·lustratives de com seria Badalona, en cas que ell en fos el batlle. Eren preguntes de l’estil.

Vostè pensa que tant sols deixant d’empadronar els immigrants sense papers, aconseguirà que no s’estiguin en el nostre terme municipal?

Quina base legal utilitzarà com empara, per fer marxar les persones, de pisos i locals sobre ocupats?

Els expulsarà del nostre terme municipal situant-los en els seus límits?

Com s’ho faran els seus amics, especuladors badalonins, per mantenir els sous baixos, si els hi treu l’accés als que vostè anomena il·legals?

Tot això no va ser possible, segurament perquè a Garcia Albiol, li van començar a tremolar les llargues cames, quan es va veure al davant de la Badalona, real, lluitadora, i treballadora, aquella que ha bastit la convivència, amb esforç i suor, sortejant tots els impediments que els antecessors ideològics del PP els hi posaven en els anys cinquanta i seixanta.

dijous, 10 de maig del 2007

HISTÒRIES PER NO DORMIR

Els guionistes del vídeo del Partit Popular de Badalona, de segur són hereus dels que fa anys enrera, escrivien els de la sèrie que sota la direcció de Narciso Ibañez Serrador, s’emetia per televisió espanyola a la dècada dels anys seixanta del passat segle XX.

Un vídeo on es presenta una imatge truculenta de la nostra ciutat de Badalona, que és del tot irreal, on associa la immigració amb la delinqüència, i es responsabilitza de tot a l’alcaldessa Maite Arquè.

L’he vist des de internet, tot i que no en tenia cap mena de ganes, només pel fet que volia donar la meva opinió amb fonament de causa, i haig de dir com a primera impressió és que m’ha fet fàstic, que una persona que pretengui assolir l’alcaldia de la meva ciutat, hagi arribat al nivell del feixisme més sòrdid, per no dir que ratlla, el nazisme,

Són postures que creia del tot eradicades del panorama polític espanyol, doncs pobre e innocent de mi, havia arribat a pensar que amb la “modèlica transició a la democràcia”, el partit que representa a la dreta d’aquest país, havia abraçat incondicionalment, el règim de llibertats democràtiques, Darrerament, dues persones m’han fet sortir de l’error, la primera fa dos dies, el bisbe de Navarra, dient que els representants de la doctrina social de l’església són la falange espanyola i els carlins, i la segona aquest noi, al que fins ara, de manera col·loquial l’havia anomenat el més alt de tots només pel que fa a l’alçada, quan com una mena d’esperitat, surt al final del vídeo, dient tres mentides seguides, una rera l’altra i mostrant la pitjor cara de la ultradreta cavernícola.

Badalona, no és ni per casualitat, com ens la ven el vídeo del PP, Badalona, és i ha estat sempre una ciutat acollidora, i solidària amb la gent que han arribat buscant unes millors condicions de vida, mai havíem tingut cap mena de conflicte per raó de raça, religió, o cultura, fins que l’impresentable líder del Partit Popular ha començat a ficar-hi cullerada, excitant els ànims. Els ciutadans de Badalona, no ens agraden els enfrontaments amb ningú i som dels que sabem molt bé com solucionar els nostres problemes de convivència, sense que hagi de venir ningú a donar-nos lliçons i menys a cops de puny que és com ho acostuma acabar fent en Garcia Albiol.

No soc home de lleis, i per tant no puc opinar sobre la legalitat o no del vídeo en qüestió, però si que penso, mereix que sigui retirat de la circulació, i els seus promotors convenientment censurats, doncs des del primer cop d’ull se li veu la intenció d’incitació a la violència per part d’una força política, qüestió que crec està penada, per la llei de Partits Polítics, o és que en el nostre estat la llei, no és igual per a tots?

dimecres, 9 de maig del 2007

NO M'AGRADEN LES RATES

Ni les sàvies,
ni les de biblioteca,
ni les de claveguera,
ni les de sagristia,
ni les de confessionari
ni les de laboratori,
ni les de mercat,
ni les presumides
ni les de bosc
ni les de platja
ni les de museu
ni les camp
ni les de ciutat
ni les reals
ni les virtuals
Però les que menys suporto, són aquelles que es creuen fer-se les simpàtiques, anomenant-se en diminutiu