ELS FRACASSOS D'ARTUR MAS

Deu ser perquè, Artur Mas ja ensuma que les properes eleccions autonòmiques l’any que ve, són la darrera oportunitat que li queda d’aconseguir alguna cosa positiva, com a líder de Convergència i Unió, (doncs és de preveure que hagi de plegar si fracassa en tercer intent d’aconseguir la presidència de la Generalitat de Catalunya), que aquests dies posa tota la car a la graella, malparlant d’un acord de finançament que encara no està tancat i que pel fet que no en forma part de la comissió negociadora, no coneix ni en els seus trets generals, a excepció del que ha sortit a la premsa. No en té prou amb això si no que també, anuncia grans retallades a l’estatut d’autonomia per part del Tribunal Constitucional.
No puc per més que interpretar el catastrofisme del líder de la dreta nacionalista catalana, com la rabieta d’aquell que veu com se li desmunta el xiringuito de la reclamació permanent, del victimisme històric i de la fita mai aconseguida, situació que ha permès a la seva formació, gaudir vint-i-tres anys de la poltrona del poder a Catalunya.
Artur Mas i el seu equip, s’adona que els sis anys que porta a l’oposició, tot i que no ha parat de tirar guitzes contra els governs catalanistes i d’esquerres, aquest en sis anys, han aconseguit més millores en l’autogovern i el finançament que no pas ells en vint-i-tres anys.
En l’anterior legislatura va intentar, pactant d’amagat amb Zapatero el nou estatut d’autonomia, aconseguir el reconeixement de la societat catalana, qüestió que li va sortir malament, quan els ciutadans s’adonen que la interferència de Mas, en la negociació que duia a terme el govern de la Generalitat, només pretenia aconseguir el suport del president espanyol a la seva aspiració a la presidència de la Generalitat.
Ara, quan veu que Zapatero no el truca, i que el govern que presideix Montilla, no nomes no es trenca, si no que des d’un esperit de col·laboració amb el govern central, està a punt d’aconseguir un pacte pel finançament que establirà un model perdurable en els anys. Engega la rabieta, i intenta per tots els mitjans que Esquerra Republicana es desmarqui del govern, fins i tot llançant-se a la muntanya del sobiranisme i el independentisme; però amb això també té mala sort, doncs, potser més que muntanya, l’hauríem d’anomenar desert el camp del sobiranisme i d’independentisme a Catalunya, quan el proppassat dissabte 27 de juny, les organitzacions que prediquen aquesta doctrina només van ser capaços d’aplegar 3.000 persones a l’acte que van convocar davant el Parlament.
El president Montilla, ha demostrat que ha sabut defensar molt bé els interessos de Catalunya, i ara veurà culminats els seus esforços amb un molt bon pacte de finançament, que complirà fil per randa les previsions del nou Estatut d’Autonomia, (que hauria pogut ser molt millor si el Sr. Artur Mas, amb el seu afany de protagonisme, no s’hi hagués ficat pel mig); i el més important de tot, és que ho ha fet, no des de la confrontació que prediquen els nacionalistes, si no des de la lleialtat i l’esperit de col·laboració, propis d’una estructura federal de l’estat.

JA ERA HORA!!!

Sembla que Ràdio Ciutat de Badalona ha imposat noves normes, en les tertúlies matinals que han despertat les ires del regidor independent adscrit al Grup Municipal del Partit Popular Miguel Jurado.

El regidor de l’oposició, critica i acusa al govern municipal, de manipulació dels mitjans de comunicació i fins i tot d’atemptar contra la democràcia, pel fet de decidir suprimir les intervencions per telèfon a les tertúlies matinals.

No soc coneixedor de les circumstàncies que han portat a la direcció de l’emissora a prendre aquesta decisió però en qualitat d’oïdor i de col·laborador ocasional, els haig de dir amb tota sinceritat que “ja era hora!!”, doncs darrerament i per les intervencions gens espontànies d’alguns ciutadans, la qualitat de l’espai radiofònic feia una baixada alarmant, ratllant en algunes ocasions el “Tomate” televisiu.

L’equip de responsables del Magazine Cinc Minuts Més, va tenir especial cura a començaments de temporada de seleccionar els tertulians, oferint cada dia un ventall ideològic prou variat, per donar una visió plural de l’actualitat badalonina i del mon sencer, a través de l’opinió de persones, formades culturalment i acostumades al debat respectuós i democràtic. Però de fa uns mesos ençà, les cada vegada més nombroses intervencions per telèfon, moltes d’elles en un to poc adequat, acabaven per copar la major part del temps, privant-nos als oïdors de conèixer l’opinió dels tertulians titulars.

Jurado acusa també, que l’espai de tertúlies, desapareixeria de la programació quan és ben sabut que desprès dels mesos de juliol i agost, així com la primera quinzena de setembre, propis del descans estival, es reanudaran com ve essent tradicional.

El regidor de la dreta espanyolista local, diu defensar la llibertat, quan el que en realitat el que defensa és convertir les tertúlies matinals de RCB en una espècie de guirigall confós que avorreixi al personal i acabin sense d’audiència, fent un flac favor a la democràcia que tant proclama defensar.

La direcció de l’emissora local per excel·lència de la nostra ciutat, té com a missió principal, vetllar per la qualitat del producte que ofereix, i ha de fugir dels sensacionalismes i les demagògies, que deformen la veritat i només busquen l’enfrontament entre els ciutadans; encara que potser és això el que persegueix Jurado, pensant que n’obtindrà algun rèdit electoral.

LES ELECCIONS EUROPEES A BADALONA

Porto gairebé quinze dies mirant i remirant, fent tot tipus d’operacions amb els resultats de les darreres eleccions europees a la meva ciutat de Badalona, fins i tot girant-los de sota a sobre, per al final constatar que és el Partit dels Socialistes de Catalunya, liderat per l’alcalde Jordi Serra, qui ha aconseguit una victòria fora de tota discussió, victòria que si es traslladés a unes municipals, li atorgaria una còmoda majoria absoluta amb quinze regidors, seguit d’un Partit Popular amb sis, Convergència i Unió amb quatre, Iniciativa per Catalunya un, igual que esquerra Republicana.

Per tot això em costa enormement d’entendre els titulars d’alguns diaris com el Punt, indicant una baixada del PSC i un augment percentual de CiU i el PP, quan la matemàtica indica totalment el contrari.

Salvant les diferències entre una i altre elecció, crec que es pot afirmar sense por a equivocacions, que el canvi de tarannà al consistori badaloní, des que Jordi Serra n’ha assumit l’alcaldia, on s’ha invertit la percepció d’inactivitat total que els ciutadans tenien la passada legislatura, sumant-li la superació de les diferencies internes en la formació socialista, amb l’elecció d’una nova executiva aviat farà un any, ha començat a donar els seus fruïts, tornant a mobilitzar l’electorat socialista a la tercera ciutat de Catalunya. També cal reconèixer el mèrit dels militants i càrrecs electes socialistes que s’han bolcat en aquesta campanya, fent porta a porta i llençant el missatge esperançador de l’esquerra no utòpica, capaç d’articular les solucions millors i més justes per la sortida de la crisi.

El badalonins hem dit no al discurs separador del Partit Popular del Sr. Garcia, atribuint-li un regidor menys dels que actualment disposa, allunyant-lo del seu objectiu d’aconseguir l’alcaldia.

El ciutadans també hem negat amb rotunditat manifesta, la política erràtica de Carles Sagués i el seu equip, que no dubten en votar al costat dels Populars, quan per l’afany desmesurat de carregar contra el govern municipal al preu que sigui, pensen que en trauran alguna cosa.

La alta abstenció, atribuïble a nombroses causes, per a mi principalment, pel fet que la qüestió Europea no ha estat mai prou ben explicada i els ciutadans la veuen com un afer llunyà que no va amb ells de cap manera; no pal·lia gens ni mica, ni la derrota estrepitosa d’Iniciativa ni la baixada del PP i CiU, doncs de fet ha d’afectar a tots per un igual, sobre tot si atenem a la consideració que ha fet algú dient que les eleccions europees, només van a votar els fidels, aquells de ferma convicció i que sempre voten la mateixa opció.

Felicitem doncs a Jordi Serra, i el seu equip que ha aconseguit redreçar una tendència, que en les darreres eleccions municipals de l’any 2007, havia quedat greument perjudicada en detriment dels socialistes, i els animo a seguir per aquest camí, amb la seguretat que el 2011, renovaran la confiança de la majoria dels badalonins.