PERQUÈ CONVERGENCIA DIU QUE NO

Ja fa dies, els de la colla de l’Artur Mas es preparaven perquè fos quin fos el resultat de les negociacions, dir no al pacte de finançament autonòmic que ha vist la llum el segon cap de setmana de juliol.

Desprès d’haver donat més de deu xifres diferents en el transcurs de la negociació, aquests darrers dies van fixar el llistó en 5.000 milions d’euros, contradient les xifres dels experts i les institucions, com la Cambra de Comerç que la fixaven en una forquilla entre els 3.600 i els 3.800 milions. La proposta d’aquesta xifra, portava una doble intenció, de primer aprofitar el gran confusionisme que ells havien contribuït a crear amb els balls de números entre la població, per situar el llistó en un punt de segur inabastable pel govern de l’estat, i per un altre intentar de trencar la unitat del tripartit, fent picar a Esquerra Republicana de Catalunya, amb l’estúpida competició de a veure qui és més nacionalista; jugada que en la negociació del nou Estatut els va sortir prou be.

Tot i els preparatius, sembla que la decisió els ha agafat a contrapeu, doncs argüir que la concessió per part del govern de Catalunya, d’un any més en el termini de progressivitat per la obtenció de la xifra prevista comporti la il•legalitat de l’acord, em sembla si més no poc consistent i fàcilment rebatible.

El problema d’Artur Mas i el seu seguici, és tant sols que encara no han assumit, els resultats de les dues darreres eleccions autonòmiques, que no els van donar la capacitat de poder governar; i amb l’únic afany de recuperar el poder sigui com sigui, no han dubtat de perjudicar els interessos del país, pactant primer un estatut a la baixa, a canvi que Zapatero, contra la voluntat dels socialistes catalans, els facilités el camí a la presidència, i ara negant el millor acord de finançament que mai hi ha hagut, no només per Catalunya, si no per totes les comunitats autònomes que conformen l’estat espanyol.

Totes les estratègies els han fracassat, i ara pel seu mal cap, es troben alineats al costat del Partit Popular de Catalunya, injuriant un acord que segueix fil per randa les línies estatutàries, (tot i que Sanchez Llibre en un article al seu blog datat el 12 de juliol, digui el contrari sense argumentar-ho), i fa un pas important vers el federalisme de l’estat espanyol.

Del Partit Popular de Catalunya, també hauríem de parlar-ne, doncs la seva líder Alícia Sanchez Camacho, s’ha apressat a corroborar les tesis dels convergents, en el sentit l’augment de les aportacions es queda curt, tot i que ella no dóna cap xifra; el curiós però és que diu això, en el mateix moment que Cristobal Montoro, des de la seu central del carrer Gènova, augura la ruïna d’Espanya pel nou model de finançament; tot i que els presidents de les comunitats autònomes del PP, s’afanyen a dir que no hi faran cap fàstic als diners de més que els hi donin.

També es desmarquen la facció ultra independentista que lidera Uriel Bertran, dins d’Esquerra Republicana, així com els protagonistes de l’escissió que encapçala Carretero, seguint la lògica dels independentistes radicals, doncs l’acord consolida el camí cap a una Espanya Federal, qüestió totalment incompatible amb les argumentacions i principis independentistes.

Sanchez Llibre en l’article esmentat abans, pronostica un càstig electoral dels catalans cap als socialistes a les properes conteses electorals, autonòmiques i municipals tot i que a mi em sembla que la cosa pot ser perfectament a l’inrevés, quan els catalans s’adonin de la mala voluntat de la dreta nacionalista, catalana i espanyola, que no ha dubtat en contravenir els interessos del país per l’afany de tornar a la poltrona.

Convergents i ultra nacionalistes catalans, veuen perillar una de les raons de la seva existència, el victimisme i la reivindicació permanent amb l’estat espanyol, així com també que s’hagin obtingut uns molt bons resultats deixant de banda d’estratègies de coacció als governs de l’estat que ells sempre havien practicat quan ostentaven el poder a Catalunya, i optar per la tàctica de col•laboració i definició clara dels objectius que el govern que presideix Montilla ha portat a terme.

Artur Mas és ben conscient que se li acaba el termini, si a les properes autonòmiques de l’any que ve no aconsegueix ser president, haurà de deixar pas a una altre fornada, com a líders de la dreta nacionalista catalana; potser és per això que ara posa tota la carn a la graella, tot i que ho fa quan la flama és encara ben viva i el més probable és que en lloc d’una carn tendre i sucosa, pel seu mal fer, acabi recollint carbonet.

EL TOTXO BADALONÍ

Aquests dies, els empresaris del ram del totxo a Badalona, van revolucionats i queixosos, perquè de 53 projectes, del Pla FEIL, (vulgarment conegut com el pla Zapatero), tant sols 7 han estat adjudicats a empreses de la nostra ciutat; per les declaracions dels seus líders, de manera subtil i indirecte, sembla que responsabilitzen al nostre consistori per no haver condicionat el concurs, a fi i efecte que la proporció s’invertís d’alguna manera en favor de sector empresarial badaloní.

No tinc dades de com ha anat la cosa als altres municipis de la comarca, ni sí empreses badalonines, han aconseguit contractes en la resta de poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona, en els concursos totalment oberts que s’han practicat arreu de l’estat; però en el cas que el resultat també hagués estat negatiu pels de Badalona, potser caldria pensar si les empreses amb seu a la nostra ciutat, i els seus gestors han estat prou competitius alhora de fer les seves ofertes, on recordem es valorava per sobre de tot la capacitat per crear llocs de treball, que finalment és l’objectiu principal dels plans FEIL.
No és la primera vegada que alguns portantveus de l’empresariat badaloní, excusen els mals resultats de les seves companyies, acusant a l’administració, local, autonòmica o estatal, quan el que haurien de fer és mirar cap endins i fer examen de la seva gestió, per veure si és prou competent.

Segons les dades que hem pogut llegir aquests dies als diaris, els plans FEIL, han donat un extraordinari resultat positiu, contribuint de manera decisiva a frenar un increment de l’índex d’aturats, desprès de més d’un any de caiguda inexorable de l’ocupació, (el més de juny la xifra d’atur a disminuït en més de 55.000 persones en el conjunt de l’estat i de gairebé 17.000 a Catalunya). Són dades que demostren l’encert de la mesura i tiren per terra els mals auguris que feia la dreta més reaccionària d’aquest país quan des del govern de José Luis Rodriguez Zapatero, es presentava el pla; al que Aznar, Rajoy i Alicia Sanchez Camacho, auguraven el fracàs més rotund.

En el cas concret de Badalona, la xifra d’aturats ha disminuït, en 470 persones respecte de les dades del més de maig, qüestió que cal interpretar sense cap mena de dubte, com un efecte directe de les inversions que el Pla Zapatero està portant a terme a la nostra ciutat, dades que estan completament d’acord amb les previsions que des del consistori s’havien fet. Els líders empresarials badalonins, farien molt bé de rectificar les seves posicions en el sector més a la dreta del ventall polític, i deixar de reclamar tant el pacte nacional de totes les forces polítiques i socials, impossibilitat avui pels extremismes nacionalistes d’un i altre cantó, així com l’abaratiment de l’acomiadament, com a solucions de salvament de les seves empreses, i comencessin a mirar en direcció al futur i la modernitat, revisant a fons les seves companyies i en particular la seva gestió, potser aleshores s’adonaran que en el futur més immediat, tot el que s’ha fet fins ara, esdevindrà obsolet, que res tornarà a ser igual en el futur més immediat, i que només els que siguin capaços de posar-se dins d’un nou model d’economia subsistiran.

EL DIA DE L'OPOSICIÓ

LA CONTRACRÒNICA
Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

A les sis i cinc minuts de la xafogosa tarda, a la sala gran de la Casa de la Vila, l’alcalde Jordi Serra, pronunciava la fórmula “Sessió Publica” que obria el ple ordinari de l’ajuntament de Badalona corresponent al mes de juny d’enguany. Deu minuts més tard i com és habitual, el llistat de dones víctimes de la violència domèstica, que durant el més de juny han arribat a la paorosa xifra de 8 i el corresponent homenatge del minut de silenci; que hom aprofita per fer una ullada als escons i adonar-se que falten, Jaume Vives, d’Esquerra Republicana per malaltia, Sonia Egea del Partit Popular i Marius Garcia d’ICVEUiA, sense que en sabem els motius.

No és fins el punt sisè de l’ordre del dia, referent a l’aprovació d’un plec de clàusules que regeixen la concessió per adjudicació directe, d’un edifici del Parc de Can Solei a una entitat dedicada a acollida d’infants i adolescents en risc d’exclusió social, que els regidors de Can Comunista es decideixen a intervenir, per manifestar que s’abstindran en la votació d’aquest punt, amb l’argument que primer caldria definir els usos del parc Ca l’Arnús Can Solei, circumstància sobre la que el govern municipal no s’ha definit encara. Li contesta Ferran Falcó de Can Convergència dient que tots els grups, inclòs el PP, creuen que és una bona cessió, perquè dóna vida al parc, i explica amb tot detall en que consisteix la tutela dels menors provinents de famílies des estructurades dels que la Generalitat s’ha hagut de fer càrrec Sagués aclareix que està d’acord amb el fons però no en la forma i per això maté el vot d’abstenció.

Els punts 7 i 8 referents a la contractació d’educadors i treballadors socials, suscita una confrontació entre Mañas de Can Comunista, Falcó de Can Convergència i Paquita Terruel i Francesc Serrano de Can Socialista, per diferències sobre si es compleixen o no els ràtios de treballadors socials que marca la Generalitat de Catalunya.

El punt 10, sobre la instal·lació d’un centre escolar a Ca l’Arnús, fa intervenir a Miguel Jurado de Can Popular assenyalant que ells hi votaran a favor, però que són coses ja aprovades, Josep Duran regidor d’educació, li contesta, Jurado hi torna i Duran altre cop; Carme Martinez també hi posa cullerada dient que hi votaran en contra per ser conseqüents amb el que han votat altres vegades.

El punt 11, referent a l’assumpte de Can Colomer, és el que suscita la primera intervenció en aquest plenari, del regidor més alt de tots, en Garcia de Can Popular, que en l’habitual to de demagògia, intenta enfrontar uns barris amb un altres, no considerant Badalona com un tot. La intervenció de l’alcalde Jordi Serra, aclarint el tema i posant de manifest el pervers intent de Garcia, deixa les coses al seu punt, anunciant que en els solars dels barris objecte de permuta s’hi farà habitatge protegit.

A les set de la tarda, entrem en el torn de paraules al poble que enceta El Sr. Manel Ballesteros per un assumpte de la Colonia Sant Jordi. Intervé Jurado, dient que és un tema vergonyant i Jordi Serra, contesta al ponent donant tot tipus d’explicacions i prometent resoldre el tema el més aviat possible.

La segona paraula correspon al Sr. Manuel Piqueras de la Coordinadora d’Entitats Socials, per un tema relacionat amb la conversió de la C-31 en una via estructurant suburbana, pel fet que hi ha una moció presentada per tots els grups menys el PP en el mateix sentit, s’acorda contestar al ponent i debatre la moció al mateix temps. El ponent, emprant un to “mitinero”, acaba la seva intervenció anunciant una manifestació pel proper dia 5 de juliol, on es tallarà l’autopista i la N-II. A continuació el secretari llegeix el text de la moció. Ramón Riera de can Popular, diu que tot i que no volen constar com a presentadors de la moció la votaran a favor, tot seguit Falcó, Sagués i Serrano, fan els seus panegírics al text de la moció. Manuel Piqueras en el seu torn de replica demana la desaparició de la via del tren i de la N-II,

La tercera paraula, correspon a Aymón Malondes del Consell de la Joventut demanant la creació d’un Pla d’Oci per Badalona. Pel fet que hi ha una moció presentada per ICVEUiA que fa referència a la zona d’oci del Polígon Ribó, s’acorda, talment com en el cas anterior, de fer el debat conjuntament. El ponent demana la constitució d’una taula ciutadana on es debati el tema de l’oci nocturn a Badalona i que els acords de la mateixa siguin vinculants pel govern municipal. El secretari, llegeix el text de la moció i a continuació Sagués diu que el seu grup l’ha presentada amb el suport de cinc associacions de veïns. En Garcia de Can Popular, critica al govern per la incapacitat desprès de cinc anys de donar-hi solució. El primer tinent alcalde el Convergent Falcó, amb un to que pretenia ser sorneguer i segons el meu parer del tot inadequat, desprès de dir que avui sembla el dia de l’oposició, anuncia el vot negatiu del govern a la moció, per la causa fonamental que no recull les millores en la seguretat i molèsties al veïnat que el govern ha procurat i posa en dubte el suport de les cinc associacions de veïns que els de Can Comunista han anunciat. Serrano de Can Socialista, també diu que votarà en contra i també dubta del recolzament veïnal. En aquest punt s’organitza un petit guirigall quan Pedro Jesus Fernandez pretén fer ell el torn de rèplica, i l’alcalde Serra li impedeix. El torn de replica del ponent, en el mateix sentit que la primera vegada, obre el segon torn dels regidors que reiteren el que han dit en el primer.

La quarta paraula correspon a Sónia Izquierdo, que parla en nom d’un amic seu de nom Mohamed, a qui li ha passat una sèrie de problemes d’ordre burocràtic, amb un local del carrer Primavera. L’alcalde Serra, explica la versió del departament de llicències sobre aquests fets, Sagués i Jurado, aprofiten per dir que aquests temes no haurien d’arribar al ple, desprès del torn de rèplica de la Ponent Jordi serra tanca el debat oferint una reunió amb el tècnics municipals per veure que s’hi pot fer.

La cinquena i darrera paraula a càrrec de Joan Carles Isal, amic del regidor Alex Mañas, fa referència al reallotjament d’unes víctimes de mobbing immobiliari del barri del Progres. L’alcalde Jordi Serra contesta explicant tot el que l’ajuntament a fet en aquest problema i li proposa al ponent la solució de facilitar-los un pis d’Adigsa, per solucionar el problema de la ruïna en que s’ha declarat l’immoble.

A dos quarts de deu, arribem a l’aparta de les mocions la primera demanant la concessió del premi Nobel de la pau a la Fundació Vicens Ferrer, és aprovada per unanimitat i la segona fent referència a la gratuïtat dels llibres de text que presenta el PP i una altre que presenten la resta de grups, on es demana la reutilització dels mateixos, dona com a resultat el rebuig de la primera i l’aprovació de la segona desprès d’una picabaralla dialèctica de Garcia, Carme Martinez, Duran i Falcó.Quan passen deu minuts de les deu, desprès de dir a Jurado que la pregunta que ha fet li contestarà per escrit l’alcalde aixeca la sessió.

ELS FRACASSOS D'ARTUR MAS

Deu ser perquè, Artur Mas ja ensuma que les properes eleccions autonòmiques l’any que ve, són la darrera oportunitat que li queda d’aconseguir alguna cosa positiva, com a líder de Convergència i Unió, (doncs és de preveure que hagi de plegar si fracassa en tercer intent d’aconseguir la presidència de la Generalitat de Catalunya), que aquests dies posa tota la car a la graella, malparlant d’un acord de finançament que encara no està tancat i que pel fet que no en forma part de la comissió negociadora, no coneix ni en els seus trets generals, a excepció del que ha sortit a la premsa. No en té prou amb això si no que també, anuncia grans retallades a l’estatut d’autonomia per part del Tribunal Constitucional.
No puc per més que interpretar el catastrofisme del líder de la dreta nacionalista catalana, com la rabieta d’aquell que veu com se li desmunta el xiringuito de la reclamació permanent, del victimisme històric i de la fita mai aconseguida, situació que ha permès a la seva formació, gaudir vint-i-tres anys de la poltrona del poder a Catalunya.
Artur Mas i el seu equip, s’adona que els sis anys que porta a l’oposició, tot i que no ha parat de tirar guitzes contra els governs catalanistes i d’esquerres, aquest en sis anys, han aconseguit més millores en l’autogovern i el finançament que no pas ells en vint-i-tres anys.
En l’anterior legislatura va intentar, pactant d’amagat amb Zapatero el nou estatut d’autonomia, aconseguir el reconeixement de la societat catalana, qüestió que li va sortir malament, quan els ciutadans s’adonen que la interferència de Mas, en la negociació que duia a terme el govern de la Generalitat, només pretenia aconseguir el suport del president espanyol a la seva aspiració a la presidència de la Generalitat.
Ara, quan veu que Zapatero no el truca, i que el govern que presideix Montilla, no nomes no es trenca, si no que des d’un esperit de col·laboració amb el govern central, està a punt d’aconseguir un pacte pel finançament que establirà un model perdurable en els anys. Engega la rabieta, i intenta per tots els mitjans que Esquerra Republicana es desmarqui del govern, fins i tot llançant-se a la muntanya del sobiranisme i el independentisme; però amb això també té mala sort, doncs, potser més que muntanya, l’hauríem d’anomenar desert el camp del sobiranisme i d’independentisme a Catalunya, quan el proppassat dissabte 27 de juny, les organitzacions que prediquen aquesta doctrina només van ser capaços d’aplegar 3.000 persones a l’acte que van convocar davant el Parlament.
El president Montilla, ha demostrat que ha sabut defensar molt bé els interessos de Catalunya, i ara veurà culminats els seus esforços amb un molt bon pacte de finançament, que complirà fil per randa les previsions del nou Estatut d’Autonomia, (que hauria pogut ser molt millor si el Sr. Artur Mas, amb el seu afany de protagonisme, no s’hi hagués ficat pel mig); i el més important de tot, és que ho ha fet, no des de la confrontació que prediquen els nacionalistes, si no des de la lleialtat i l’esperit de col·laboració, propis d’una estructura federal de l’estat.

JA ERA HORA!!!

Sembla que Ràdio Ciutat de Badalona ha imposat noves normes, en les tertúlies matinals que han despertat les ires del regidor independent adscrit al Grup Municipal del Partit Popular Miguel Jurado.

El regidor de l’oposició, critica i acusa al govern municipal, de manipulació dels mitjans de comunicació i fins i tot d’atemptar contra la democràcia, pel fet de decidir suprimir les intervencions per telèfon a les tertúlies matinals.

No soc coneixedor de les circumstàncies que han portat a la direcció de l’emissora a prendre aquesta decisió però en qualitat d’oïdor i de col·laborador ocasional, els haig de dir amb tota sinceritat que “ja era hora!!”, doncs darrerament i per les intervencions gens espontànies d’alguns ciutadans, la qualitat de l’espai radiofònic feia una baixada alarmant, ratllant en algunes ocasions el “Tomate” televisiu.

L’equip de responsables del Magazine Cinc Minuts Més, va tenir especial cura a començaments de temporada de seleccionar els tertulians, oferint cada dia un ventall ideològic prou variat, per donar una visió plural de l’actualitat badalonina i del mon sencer, a través de l’opinió de persones, formades culturalment i acostumades al debat respectuós i democràtic. Però de fa uns mesos ençà, les cada vegada més nombroses intervencions per telèfon, moltes d’elles en un to poc adequat, acabaven per copar la major part del temps, privant-nos als oïdors de conèixer l’opinió dels tertulians titulars.

Jurado acusa també, que l’espai de tertúlies, desapareixeria de la programació quan és ben sabut que desprès dels mesos de juliol i agost, així com la primera quinzena de setembre, propis del descans estival, es reanudaran com ve essent tradicional.

El regidor de la dreta espanyolista local, diu defensar la llibertat, quan el que en realitat el que defensa és convertir les tertúlies matinals de RCB en una espècie de guirigall confós que avorreixi al personal i acabin sense d’audiència, fent un flac favor a la democràcia que tant proclama defensar.

La direcció de l’emissora local per excel·lència de la nostra ciutat, té com a missió principal, vetllar per la qualitat del producte que ofereix, i ha de fugir dels sensacionalismes i les demagògies, que deformen la veritat i només busquen l’enfrontament entre els ciutadans; encara que potser és això el que persegueix Jurado, pensant que n’obtindrà algun rèdit electoral.

LES ELECCIONS EUROPEES A BADALONA

Porto gairebé quinze dies mirant i remirant, fent tot tipus d’operacions amb els resultats de les darreres eleccions europees a la meva ciutat de Badalona, fins i tot girant-los de sota a sobre, per al final constatar que és el Partit dels Socialistes de Catalunya, liderat per l’alcalde Jordi Serra, qui ha aconseguit una victòria fora de tota discussió, victòria que si es traslladés a unes municipals, li atorgaria una còmoda majoria absoluta amb quinze regidors, seguit d’un Partit Popular amb sis, Convergència i Unió amb quatre, Iniciativa per Catalunya un, igual que esquerra Republicana.

Per tot això em costa enormement d’entendre els titulars d’alguns diaris com el Punt, indicant una baixada del PSC i un augment percentual de CiU i el PP, quan la matemàtica indica totalment el contrari.

Salvant les diferències entre una i altre elecció, crec que es pot afirmar sense por a equivocacions, que el canvi de tarannà al consistori badaloní, des que Jordi Serra n’ha assumit l’alcaldia, on s’ha invertit la percepció d’inactivitat total que els ciutadans tenien la passada legislatura, sumant-li la superació de les diferencies internes en la formació socialista, amb l’elecció d’una nova executiva aviat farà un any, ha començat a donar els seus fruïts, tornant a mobilitzar l’electorat socialista a la tercera ciutat de Catalunya. També cal reconèixer el mèrit dels militants i càrrecs electes socialistes que s’han bolcat en aquesta campanya, fent porta a porta i llençant el missatge esperançador de l’esquerra no utòpica, capaç d’articular les solucions millors i més justes per la sortida de la crisi.

El badalonins hem dit no al discurs separador del Partit Popular del Sr. Garcia, atribuint-li un regidor menys dels que actualment disposa, allunyant-lo del seu objectiu d’aconseguir l’alcaldia.

El ciutadans també hem negat amb rotunditat manifesta, la política erràtica de Carles Sagués i el seu equip, que no dubten en votar al costat dels Populars, quan per l’afany desmesurat de carregar contra el govern municipal al preu que sigui, pensen que en trauran alguna cosa.

La alta abstenció, atribuïble a nombroses causes, per a mi principalment, pel fet que la qüestió Europea no ha estat mai prou ben explicada i els ciutadans la veuen com un afer llunyà que no va amb ells de cap manera; no pal·lia gens ni mica, ni la derrota estrepitosa d’Iniciativa ni la baixada del PP i CiU, doncs de fet ha d’afectar a tots per un igual, sobre tot si atenem a la consideració que ha fet algú dient que les eleccions europees, només van a votar els fidels, aquells de ferma convicció i que sempre voten la mateixa opció.

Felicitem doncs a Jordi Serra, i el seu equip que ha aconseguit redreçar una tendència, que en les darreres eleccions municipals de l’any 2007, havia quedat greument perjudicada en detriment dels socialistes, i els animo a seguir per aquest camí, amb la seguretat que el 2011, renovaran la confiança de la majoria dels badalonins.

DOSI MASSIVA DE DEMAGÒGIA

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

La circumstància de celebrar un plenari al bell mig d’una campanya electoral, com va ser el corresponent al més de maig d’enguany, feia preveure una certa demagògia en els discursos dels grups municipals, sobretot de l’oposició; el que hom no podia preveure és la alta dosi que d’aquest xarop ens va fer empassar el Partit Popular i el seu màxim representant a Badalona el Sr. Garcia.

Tot va començar quan a les sis i set minuts, l’alcalde va pronunciar la fórmula habitual, “Sessió Pública”, per passar a continuació a celebrar la Junta General Extraordinària de Badalona Serveis Assistencials, per nomenar la firma que els farà enguany l’auditoria de comptes.

Immediatament desprès, el llistat de dones víctimes de la violència domèstica que lamentablement aquest mes de maig puja a la quantitat de 6, per passar la paraula al Síndic defensor de la ciutadania, perquè fes el seu informe anual corresponent a l’any 2008. Armand Soler, amb un to mesurat va anar facilitant totes les dades corresponents a la seva gestió i assenyalant que la crisi econòmica en que està immersa la societat, provoca que les administracions locals hagin de cercar noves fórmules per atendre la nova realitat social. Reconeix en el balanç que s’ha millorat en molts aspectes i que el nombre de queixes sense resoldre, ha anat disminuint. Tot i això va fer advertència que cal millorar la qüestió de les obres il·legals, els problemes de contaminació acústica, prestar atenció als conflictes entre ciclistes i vianants, el tema de les antenes de telefonia mòbil, la supervisió dels serveis públic que presten institucions privades, etc. etc. Acabat el discurs d’Armand Soler pren la paraula el basquetbolista i líder de Can Comunista Carles Sagués, que felicita a Armand Soler per la feina feta i retreu al govern municipal els punts febles que el defensor ha assenyalat, Subirana de Can Convergència comença assenyalant d’importància de la figura del síndic i destaca tots els punts de l’informe on s’assenyalen millores. Garcia de Can Popular, inicia el discurs, agraint la “vocació” del síndic en una ciutat “tant desatrossa” com és Badalona i a continuació ens dona una visió de la ciutat pitjor que la que ens dona el barri més miserable de a pitjor ciutat africana. Francesc Serrano de Can Socialista, enceta la seva intervenció, dient que no vol entrar en la dinàmica dels dos partits de l’oposició que s’han dedicat a fer valoracions de l’informe, i es limita a agrair al síndic la seva excel·lent labor. Jordi Serra tanca el tema assenyalant que s’ha de considerar que el govern no ho fa tant malament quant en una ciutat de 220.888 habitants, segons els cens del més d’abril la quantitat de queixes que han requerit la intervenció del síndic representen un petit percentatge, i convida a tots a ser optimistes de cara al futur.

El punt 4 fa referència al traspàs, del cos de Bombers Voluntaris de Badalona a la Generalitat de Catalunya, qüestió que el primer tinent d’alcalde Ferran Falcó presenta. És replicat pel practicant de Can Popular Miguel Jurado, que considera que deixar Badalona amb una sola caserna de bombers, en cas d’un foc Badalona semblarà la Roma de Neró. Falcó li contesta i Jurado torna a replicar; finalment Jordi Serra, dient que la protecció dels ciutadans no patirà cap disminució, tanca la qüestió.

El punt 1º2 fa referència a unes taxes el preus dels quals es revisen poc abans d’arribar a l’estiu, El regidor d’hisenda Francesc Serrano presenta dient que pel fet que l’IPC d’abril ha estat d’un 0,4%, les taxes no s’augmentaran enguany. En Garcia, diu que hi votarà a favor i intenta presentar-ho com una cessió del govern cap a les seves tesi, i demana que s’aplica a la totalitat dels impostos municipals. El directiu de la Penya, Sagués, fa una intervenció en el mateix sentit . Serrano els hi contesta que s’ha fet el que el govern ha vingut dient des del començament i que els augments és fan sempre d’acord amb l’IPC del moment en que s’estipulen. García torna a carregar, presentant un panorama de pobresa a la ciutat, que encongeix el cor dels més durs. En Sagués també tot i que val a dir amb més mesura i no tanta demagògia.

A les 8 del vespre arribem al torn de paraules al poble i cinc són els ponents. El primer és la Sra. Joani Estor, que ja va venir a un altre ple, queixant-se de la ubicació d’uns contenidors de brossa just al davant de la finestra de casa seva i complementa el seu discurs ensenyant unes fotografies. Li contesta el regidor de Via Pública José Antonio Lara, que també recolza els seus arguments amb fotografies. Garcia hi posa cullerada i desprès de la rèplica de la ponent tanca el debat l’alcalde Serra.

La segona paraula és a càrrec de Núria Puigneró, sobre uns problemes de convivència a la zona sud de Badalona generats pels horaris de tancament d’uns bars determinats. Ferran Falcó li contesta dient que comparteix al cent per cent la seva queixa i que des del govern ja fan tot el possible per solucionar-ho. Sagués també hi diu la seva i Jurado de Can popular tres quarts del mateix. Replica la ponent, Falcó hi torna i Serra tanca la qüestió, fent costat al que ha dit Falcó.

La tercera és de l’inefable Pedro Jesús Fernández, en nom de la Plataforma, “La Crisi que la Paguin Ells” per defensar una moció que han presentat els del PP i els d’ICV, que demana la rebaixa dels impostos municipals. Garcia, torna a dir el mateix que ja ha dit abans parlant d’aquest tema, Sagués tres quartos del mateix Serrano que contesta a uns i altres amb el que ja ve dient des del més de desembre de l’any passat. Replica el ponent, Riera de Can PP, fa un aclariment Sagués hi torna, Serrano reparteix a tort i a dret i finalment Serra dona per acabat el tema.

La quarta paraula és a càrrec de Francesc Andreu Ceballos, que també dona recolzament a una moció referent a el reconeixement a les víctimes de l’accident a l’empresa Haissa ara fa 35 anys. Pel fet que la moció la presenten tots, les intervencions d’uns i altres són en sentit laudatori.

La cinquena i darrera paraula, té com a protagonista un tal Christian que substitueix a Bussaar Tariq, per problemes d’aquest amb l’ idioma. Explica el problema que la supressió del batxillerat nocturn comporta a una part de la població. El regidor d’educació li contesta Carme Martínez de Can Comunista fa una encesa peroració; el jovenet Juan Sanchez de Can Popular, tira en bala contra ICVEUiA, qüestió que provoca que la Martínez qualifiqui d’irresponsables els de Can Popular, en Garcia surt en defensa del seu deixeble, i l’alcalde tanca el tema, calmant els ànims.

De les dues mocions que queden la primera que presenta exclusivament el PP fent referència a les taxes per les activitats sense ànim de lucre, és rebutjada desprès que J.A. Lara, repliqués amb contundència el discurs demagògic de Garcia. I la segona, referent a la declaració de sant Joan com a festa Nacional dels països catalans és aprovada per tots menys el PP desprès que Riera digui que el Països Catalans no han existit ni existeixen i que quan ells manin ja ho tornaran a posar en ordre.

Uns precs i preguntes de Sagués i Mañas, contestades per l’alcalde, acaben amb la sessió quan el rellotge marca les deu menys deu minuts.

Fins a la propera