LA CONTRACRÓNICA Per Cosme Modolell

EL DARRER DE L’ANY I POTSER EL MÉS CURT

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

No se si per no tocar la loteria, o perquè a les nou del vespre jugava la selecció Catalana, el seu partit de futbol anual, els nostres màxims mandataris, sembla que no tenien massa ganes de brega i el ple, tret d’un moment puntual, va ser el que en diríem una bassa d’oli.

A les sis en punt, en teoria l’hora de començar el plenari, a la tarima de la sala magna només hi havia, quatre regidors de Can Socialista i dos de Can Comunista, a part dels informadors habituals a l’amfiteatre i alguns dels assessors i coordinadors dels grups municipals. Dotze minuts més tard, amb gairebé tothom assegut als escons, l’alcalde Jordi Serra, pronunciava la fórmula habitual “Sessió Pública”, que ritualment dona obertura al ple. Uns minuts d’espera, perquè l’escàs públic assistent aquesta vegada, entrés a la sala, i la tarda comença amb una junta de Reactivació Badalona S.A. que en qüestió d’un minut escàs és despatxada. A continuació i com a començament del ple ordinari de desembre el llistat de dones víctimes de la violència domèstica que aquest més ha estat de tres a tot l’estat espanyol.

Els primers punts de l’ordre del dia cauen un rere l’altre sense que ningú hi digui res, fins arribar als punts 6 i 7, referents a l’establiment del Servei Badalona Cultura i la creació d’una societat mercantil amb el mateix nom afegint S.L. al seu darrera, que Sonia, de Can Popular indica que hi votaran a favor, tot i que hi troben a faltar ambició al projecte, en limitar-lo només als teatres i no a la resta de les activitats culturals de la ciutat. Marius de Can Comunista, també diu que hi votarà a favor, tot i que troben que no és el que es preveia en el Pla Estratègic de Cultura, en Chalmeta de Can Republicà, en qualitat de regidor de cultura, contesta a un i altre, fent totes les puntualitzacions necessàries.

El següent punt el número 8, referent a la aprovació del Pla Local de Joventut, comença amb la intervenció d’un ciutadà, en Francesc Duran, que havia demanat la paraula; comença el seu discurs aclarint que parla en nom del Consell de la Joventut i valora molt negativament, tot el procés d’elaboració del Pla, pel fet que consideren insuficient la participació de les entitats juvenils. Els resultats els valoren més positivament, encara que demanen s’hi incorporin un seguit d’al•legacions i esmenes que hi han fet, des del Consell.

Tomàs de Can Socialista, en qualitat de regidor de Joventut, llegeix un llarg discurs, on s’explica detalladament el Pla. Mañas de Can Comunista, diu que hi votaran a favor perquè consideren que s’han recollit totes les esmenes que hi van presentar, però carrega contra el govern pel tema de la participació ciutadana. El ciutadà Duran, en el seu torn de rèplica demana, que es faci un pla d’oci amb la participació de les associacions juvenils de la ciutat. Tomàs desprès d’agrair el vot favorable de l’oposició, contesta que l’oci no té edat i per tant la regidoria de joventut, no ha de ser qui ho impulsi.

L’apartat de proposicions urgents comença amb una que fa referència a la resolució de les al•legacions presentades i l’aprovació definitiva del pressupost ordinari. Serrano de Can Socialista, com a Regidor d’Hisenda, explica que només s’ha presentat una reclamació i una al•legació per part d’un ciutadà que ha estat desestimada per les raons que exposa. Carme de Can Comunista, amb un to de “Señorita Rotenmeyer”,es carrega el pressupost, tornant a dir el que ja van dir en el ple on es va aprovar inicialment, i es queixa que una pregunta seva, sobre l’estat de compliment del pressupost d’inversions, hagi estat contestada amb quatre ratlles. Serrano, en el torn de rèplica es queixa de to de renyada de Carme, per desprès dir que el govern ha contestat com marca la llei i acaba acusant als d’ICV, de no tenir cap projecte alternatiu als pressupostos que el govern porta a l’aprovació avui. La representant de Can Comunista, amb un to sensiblement més moderat que l’inicial, replica el que ha dit Serrano.

La segona proposició per via d’urgència referent a encarregar la gestió del projecte “Treballs als barris” és aprovada per unanimitat, sense intervencions.

Pel fet que no hi ha cap més paraula demanada pel poble, passem a l’apartat de Mocions, quan el rellotge marca un quart de vuit. De quatre mocions inicialment presentades, dues que fan referència a Aminetu Haidar, han estat retirades en haver canviat la situació de l’activista Saharaui. La primera de les dues que queden, la presenten tots els grups excepte el PP, i es refereix a ILP “Televisió Sense Fronteres”, desprès que el secretari llegeixi la part dispositiva, és aprovada amb l’abstenció del PP. L’altre que presenta ICVEUiA referent a introduir clàusules als projectes de FEOSL El líder de Can Comunista, Carles Sagués, la presenta, Serrano de Can Socialista, li contesta que el govern no ho pot acceptar doncs les propostes que fan no són legals, El més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada de Can Popular, obre la boca per porimera vegada en aquesta sessió per dir que votaran a favor de la moció i que no comparteixen el que ha dit Serrano, Sagués replica i Serrano, també, finalment l’alcalde serra tanca el debat, posant els punts sobre les is. La moció és rebutjada amb els vots en contra dels grups que formen el govern.

A tres quarts de vuit, entrem al torn de precs i preguntes que enceta el Garcia de Can Popular, sobre una expressió que ha fet l’alcalde dient que hi havia empreses a Badalona, acostumades a rebre tractes de favor, l’Alcalde Serra li diu que ja li contestarà per escrit. Mañas de Can Comunista, pregunta a Tomás de Can Socialista, sobre el camp de futbol de Sistrells, el socialista contesta, l’Alcalde Serra hi posa cullerada, Mañas, torna a insistir, i Tomás fa aclariments.

Asun de Can Comunista torna a la càrrega amb l’assumpte del Pla Zapatero pel 2010, Serrano de Can Socialista, li contesta, convidant-la a anar al departament d’hisenda on podrà revisar tota la documentació. Jurado de Can Popular, carrega contra l’alcalde perquè ha dit que totes les obres del FEIL 2009, ja estan acabades i el diu que no es veritat.

Sagués de Can Comunista pregunta a Falcó sobre el pla d’emergències i aquest li diu que li contestarà per escrit.

Són les vuit i deu i l’alcalde desprès de felicitar el Nadal i l’any nou, aixeca la sessió.

Fins a la Propera

NO AL DESÁNIMO EMPECEMOS A CONSTRUIR

Los que somos ideológicamente de izquierdas, los que a pesar de todo seguimos creyendo, en la posibilidad de un mundo mejor para las generaciones futuras, llevamos una temporada, donde todo nos vuelve la espalda y las noticias que nos llegan de todas partes del mundo son de lo más desalentadoras.
Después de una etapa, en que el planeta estuvo dominado por una corriente neoconservadora, cuya política nos ha conducido, en el breve período de 28 años, desde noviembre de 1980 cuando Ronald Reegan accede a la presidencia de los Estados Unidos, hasta noviembre de 2008, cuando George W. Bush, acaba su segundo mandato como presidente de la nación más desarrollada, a uno de los desastres económicos más grandes que ha conocido la humanidad. Todos aquellos que nos negamos a creer que la lucha a favor de los derechos humanos, del progreso de la humanidad en su conjunto, de la eliminación de las barreras de clase social, es estéril a favor de una utopia inalcanzable, como se nos ha pretendido imbuir desde el poder imperante de las grandes corporaciones económicas, hemos mantenido viva la llama de la esperanza, en un mundo donde cada vez los menos favorecidos son más.
Para muchos de nosotros, las promesas electorales de Obama, en su campaña electoral, venían a ser como el bálsamo en la herida o el salvavidas donde agarrarse después del naufragio y ahora nos vemos grandemente decepcionados, cuando comprobamos su incapacidad y la de su propio partido para tirarlas adelante; cuando se opta por seguir favoreciendo a unos cuantos poderosos en frente de una gran mayoría de ciudadanos.
Por lo que se refiere a Europa, todos los europeistas convencidos, que esperábamos, con ansia la entrada en vigor del Tratado de Lisboa, en vistas a un avance hacia la federalización de la Unión i el camino hacia una unión política más intensa, que domine sobre la todo poderosa economía. Hemos podido contemplar estos días como nuestros representes en Estrasburgo, con el apoyo de los máximos mandatarios de cada uno de los veintisiete países miembros; que siguen en la tesitura nacionalista, de no ceder un ápice de soberanía por lo que se refiere a temas políticos, al conjunto de la Unión en detrimento de cada uno, como se ha hecho con el tema económico; lo han desactivado sin mucho esfuerzo, con tan solo nombrar a un presidente y una ministra de exteriores, sin capacidad de liderazgo ninguna, dando la apariencia de haber cambiado algo, para que todo siga igual.
A pesar de todo estoy convencido, que no debemos dejarnos abatir por el desaliento y mucho menos en nuestro país, España, donde el agravante de tener que desmontar una estructura económica basada en la especulación, nos complica y retrasa la salida de la crisis económica planetaria en la que estamos inmersos. El desánimo no nos ayudará en nada, antes al contrario, nos va a hundir más y más en el pozo, promoviendo con la llamada desafección política, un retraimiento en la colaboración y participación en el sistema democrático, poniendo incluso en peligro la continuidad del mismo, como algunos de nuestros compatriotas, nostálgicos de un pasado autárquico, pretenden.
Las formaciones políticas de ideología izquierdista, son las únicas que pueden liderar los cambios imprescindibles para salir de la crisis, unos cambios que indudablemente deben pasar por un sector público potente y un control del poder económico por parte del poder político. Todo ello adaptado a unas nuevas circunstancias mundiales, no ya circunscritas a unos estados nación determinados, si no a una globalidad planetaria, donde además no exista el dominio de ningún país, nación o estado, como se le quiera llamar, que ostente dominio sobre todos los demás, como la derecha nacionalista pretende seguir manteniendo.
La Unión Europea podía ser un buen ejemplo, y de hecho cuando en Francia y Alemania, los socialistas y socialdemócratas, ocupaban posiciones de gobierno, se impulsaron diferentes iniciativas, entre ellas el Tratado de la Constitución Europea, este que acabó en el desvirtuado Tratado de Lisboa, que tendían a demostrar la viabilidad de una potente estructura plurinacional, capaz de competir en igualdad de condiciones en un mercado globalizado, con otras potencias económicas, como los USA, China, Rusia, etc. El reto consiguió asustar a los poderosos del planeta, que no dudaron ni por un momento en poner en marcha toda una serie de mecanismos mediáticos, para desarbolar y desestabilizar una demostración clara de la posibilidad de alcanzar una supremacía mundial, con un sistema basado en la justicia social y un reparto equitativo de la riqueza generada.
Las referencias de George W. Bush, a la nueva y la vieja Europa, no eran otra cosa que una simple manifestación de lo que intentaba hacer, romper una unidad labrada con esfuerzo y dialogo, desde el final de la segunda guerra mundial. La siembra de cizaña en el interior del partido socialista francés, favorecida por el tradicional chovinismo del pueblo franco; y finalmente el boicot a las políticas económicas del alemán Schroeder; han sido las herramientas de las que los grandes poderes fácticos se han valido para retrasar un proceso de cambio en el orden mundial, hacia una mejor justicia social, que a la larga no tiene vuelta atrás.
De todos nosotros, los convencidos demócratas izquierdistas y a la postre europeistas, depende que logremos desactivar todos los mecanismos de los que se vale la reacción para impedir el progreso. Nuestra fuerza, que además es la de la razón, nos permitirá un triunfo rotundo y consolidado, que abrirá el camino del progreso y la justicia social a la humanidad entera y sin excepciones. Hoy más que nunca siguen siendo válidas las palabras que el ilustre federalista español. Francisco Pi Margall, pronunciaba en el siglo XIX. “La Reacción es la guerra, la Revolución la Paz”

...I LA PINÇA NO VA PINÇAR

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

A les sis i cinc minuts l’alcalde, amb la fórmula habitual, “Sessió Pública”, obria la sessió del ple ordinari, el penúltim de l’any 2009. Tot seguit una ràpida junta de Engestur i el llistat de dones víctimes de la violència domèstica que aquesta vegada només constava d’un nom.

No va ser fins el punt cinquè de l’ordre del dia, referit a la aprovació inicial del pressupost ordinari per l’any 2010, que es va despertar el interès dels nostres mandataris. Com correspon, el regidor d’hisenda i portaveu de can socialista Quico Serrano presenta el dictamen, amb un discurs pràcticament calcat al que va realitzar en l’audiència pública de la setmana passada, on assenyala que es tracta d’uns pressupostos solidaris, que posen especial èmfasi a incrementar de la despesa de foment de l’ocupació i de serveis a les persones, i ajustats a la realitat actual, quan proposen una disminució total de 1 milió d’euros, respecte del de l’any anterior. Mateu Chalmeta, de can republicà, amplia la informació que ja ha donat Serrano i carrega contra el discurs d’aquells que prediquen una rebaixa lineal d’impostos.

Carme Martinez de can Comunista, amb el to de mestre que renya, al que ja ens té acostumats, engega unes quantes andanades contra el pressupost que qualifica de profundament optimista, d’irreal pel que fa a la previsió d’ingressos i d’inconcret, perquè segons el seu criteri no explica el destí de 4 milions d’euros que l’estat aporta pel foment de l’ocupació; i acaba el seu discurs dient que ni Serrano ni Chalmeta, han dit la veritat, doncs segons els seus càlculs, la despesa social prevista enguany, és menor que la del pressupost del 2009. Remata el discurs amb un solemne: “Avui el govern torna a decebre”

Juan Sanchez de can popular, utilitzant “el idioma del imperio” enceta, coincidint amb la de can comunista, qualificant d’irreal el pressupost, per llançar-se desprès a un exhaustiu repàs de crisi econòmica a nivell del mon i de l’estat, i finalment aterrant altre vegada a Badalona, acusant al govern d’asfixiar a persones i empreses amb una pressió fiscal injusta, de mal administrador per tenir la xifra de deute en el quart lloc de Catalunya, i d’haver fracassat rotundament amb les previsions que van fer en el pressupost del 2009, qüestió que ells ja advertien.

Francesc Serrano, aprofita el torn de rèplica per contestar a un i altre fent especial insistència en defensar que el pressupost toca de peus a terra, doncs té en compte les previsions que els experts assenyalen de remuntada de l’economia espanyola, el segon semestre de l’any que ve. Carme Martínez, replica en el mateix sentit d’abans, afegint que no veuen en lloc les prioritats del govern i en Garcia, el més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada, fa una rèplica clarament demagògica, on arriba a dir que si l’ajuntament no és responsable de l’atur a Badalona, perquè destina diners a pal•liar-lo!! I torna a coincidir amb la de can comunista, dient que no saben veure les prioritats per enlloc

Jordi Serra, tanca el debat posant en evidència la demagògia del PP i acaba dient a un i altre, que si el 50% de les despeses del pressupost, estan destinades als serveis a les persones, és que el govern té molt clares les prioritats.

Les coincidències entre els discursos, del PP i ICV EUiA, van ser com a senyals d’alarma que la pinça, que ambdues formacions ja fa temps, porten en contra del govern, començava arrancar en aquesta sessió.

Quan manquen vint minuts per les vuit del vespre arribem al torn on els ciutadans que prèviament han demanat la paraula poden intervenir. En primer lloc, ocupa el faristol, el Sr. Roque Martínez, en representació de la Plataforma Unitària Ciutadana, per protestar per l’actuació de la Guàrdia Urbana, sobre un cotxe que amb un servei de megafonia, convocava els ciutadans a una concentració, a la Plaça de la Vila, per denunciar la corrupció. Li va contestar el primer tinent d’alcalde i responsable de la Guardia Urbana, Ferran Falcó dient que podia assegurar que no hi va haver en cap moment cap tracte indigne de la Guàrdia Urbana envers els ocupants del vehicle, Que en la detenció es va comprovar, que el vehicle no havia passat la ITV, i que no disposava del permís necessari, segons les ordenances municipals, per poder fer publicitat per megafonia a la nostra ciutat. I acaba el seu al•legat, dient que no es va coartar en cap moment la llibertat d’expressió, quan aquest vehicle va seguir fent propaganda en els dies posteriors.

El president del can comunista, Carles Sagués, lamenta la comèdia que ha fet Falcó, i titlla el succeït de vergonyós, dient que és un clar atemptat contra la llibertat d’expressió. Miguel Jurado de can popular, li etziba a Falcó que no digui “fantasmades”, també qualifica el fet de vergonyós, de desproporcionada l’actuació de la guàrdia municipal i també de greu atemptat a la llibertat d’expressió. Notin aquí estimats lectors, la segona coincidència entre els discursos del PP i ICV EUiA.

Roque Marines en el seu torn de rèplica, patina del tot, quan li diu a Falcó, que el cotxe, en els precisos moments que va ser abordat per la GU. anava a passar la ITV. Torna a refermar-se en la seva exposició anterior, i carrega contra Falcó, dient que els hi ha faltat al respecte. Falcó en una breu intervenció, diu que ell no ha faltat el respecte a ningú i finalment l’alcalde Jordi Serra, tanca el debat, dient que ell no té cap problema que es manifesti gent a la plaça, amb el lema, “fuera corruptos de Badalona” doncs de cap manera és sent al•ludit.

La segona paraula, és a càrrec de Pedro Jesús Fernández, president de la AV Canyadó, per conèixer la situació del conveni signat entre l’ajuntament i els propietaris del solar, on hi havia l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Pedro Jesús, amb un to, en certa manera provocatiu, pregunta per quan es previst que es faci la biblioteca que havia d’anar en aquest espai, segons l’esmenta’t conveni. Jordi Serra, en qualitat de regidor d’urbanisme, li contesta retraient que la AV Canyadó, ha boicotejat sistemàticament, el conveni, fins i tot utilitzant recursos judicials i que si avui no està en construcció, és pel fet d’aquest boicot. Carles Sagués, carrega contra l’alcalde, per donar la culpa als veïns i Miguel Jurado de can popular, acusa de prepotent al alcalde. Una nova coincidència dels discursos, un nou intent que la pinça pinci.

Intervé Ferran Falcó, recolzant les tesis de Jordi Serra i dient al ponent que ha fet un flac favor als veïns de Canyadó, retardant la construcció d’aquest equipament. Mateu Chalmeta, trenca també una llança en favor de Jordi Serra, i qualifica el projecte de dificultós, però no pas per culpa d’una biblioteca. El torn de rèplica de Pedro Jesús és un reafirmar-se en el que ha dit abans. Finalment Jordi Serra tanca el debat contestant al ponent, a can comunista i a can popular

Quan falten deu minuts per les 9 del vespre, entrem a l’apartat de mocions, on de les tres que hi ha plantejades, tant sols la tercera, que presenten els de Can Comunista i que fa referència a demanar la creació d’un Consell Assessor d’Urbanisme, es secundada pel Partit Popular, encara que els vots contraris de l’equip de govern la tomben definitivament. Una nova coincidència entre Peperos i comunistes

Tanta coincidència, entre dos partits teòricament antagònics ideològicament parlant i sobre tot en un intent molt estudiat de projectar l’ombra de la corrupció sobre l’actual govern de Badalona. Notin apreciats lectors, que tant en el tema dels pressupostos, com en les paraules i fins i tot en la moció, el que s’intenta és voler sembrar la sospita de corrupció a la nostra ciutat, qüestió que l’alcalde Jordi Serra, en el tancament de debat de la esmentada moció va deixar ben clar que no existia, responen ell per tot l’equip de govern; ens fa pensar en una mena de conveni o pacte secret a l’oposició que compta a més a més amb la amable col•laboració, d’uns ciutadans que de fa temps maregen la perdiu per veure si aconsegueixen trencar la unitat actual en el socialisme badaloní. Aquesta vegada però, la pinça no va pinçar, doncs un amatent Jordi Serra, va tenir la gran habilitat de situar cadascú al seu lloc.

A dos quarts de deu, l’alcalde va aixecar la sessió, desprès de contestar dues preguntes plantejades per Carles Sagués.

Fins a la propera

EL PLE DEL MÉS D'OCTUBRE 2009

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

....ENCARA QUE A VOSTÈ LI SÀPIGA GREU, SOM TOTS AQUÍ!

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

No se si pels fets que al matí havien passat a la veïna població de Santa Coloma, o per alguna altre causa, mitja hora abans de començar el plenari, la cua dels que hi pretenien assistir era de les que fan època, talment com si regalessin alguna cosa, o s’hagués previst un piscolabis
A les sis i deu minuts, sense l’absència de cap regidor, l’alcalde obre l’acte amb un solemne “Sessió Pública” i uns moments més tard, la llista de les 4 dónes víctimes de la violència de gènere el més d’octubre, seguit del respectuós minut de silenci.

El punt tercer de l’ordre del dia, referent a l’aprovació provisional de la modificació de les ordenances fiscals que han d’entrar en vigor el primer de gener, és explicat pel regidor d’hisenda Francesc Serrano, que fa una presentació gairebé calcada del plenari anterior, on va contestar una moció que havia presentat el Partit Popular, que demanava una rebaixa dels impostos i les taxes municipals del 3%, i recalcant que les ordenances actuals, amb un augment zero respecte de l’any anterior, i amb un increment significatiu de les bonificacions en els casos de persones en atur i altres circumstàncies adverses.

El directiu de la Penya i líder de Can Comunista, Carles Sagués, és el primer en obrir el foc, tot i que comença dient que per ells el més important serà el debat sobre els pressupostos, on caldrà planificar les despeses, qualifica les ordenances de mancades d’iniciativa, qüestió que considera normal desprès que no deixessin participar a la formació que ell representa ICVEUiA, en la seva elaboració. L’acudit, ho no va ser entès o no va fer gràcia absolutament a ningú. El basquetbolista, va acabar fent una bateria de demandes de més bonificacions.

Juan Fernandez el jovenet de Can Popular utilitzant el idioma del imperio, demana una rebaixa lineal dels impostos i les taxes del 1% que correspon al darrer IPC a tot Espanya conegut. Diu que la congelació que el govern proposa és per disfressar l’augment que es va practicar l’any passat; acusa el govern de mentider i fa referència al clàssic dels populars badalonins de considerar a Badalona com la ciutat amb la pressió fiscal més alta de l’estat.

Pel fet que el Sr. Cayetano Garcia Celada, en nom de la Associació d’Entitats Socials de Badalona ha demanat la paraula sobre aquet tema, s’acosta al faristol desprès que l’alcalde l’autoritzés i comença a parlar de la puja d’impostos de l’any passat, i assenyala que els abusos dels rics, sempre els acaben pagant els pobres treballadors, acaba queixant-se que la seva entitat no va ser convocada a la taula on es va negociar, les ordenances que avui s’aproven.

El regidor d’hisenda Serrano, contesta a Cayetano, a Sagués i a Fernandez, fent notar les coincidències del discurs del ciutadà Cayetano, amb les del Partit Popular i reitera una vegada i una altre, que una rebaixa lineal de les taxes és del tot injusta, doncs la crisi no la pateix tothom igual i per això, s’ha decidit de mantenir els mateixos preus de l’any passat i rebaixar els casos de persones desafavorides. Chalmeta, de Can Republicà, pren la paraula per defensar les ordenances, Sagués, segueix demanant que el deixi participar, El més llarg de tots només pel que fa a l’alçada. En Garcia de Can Popular, és “desmelena”, dient mentiders als regidors del Partit Socialista, circumstància que mereix un advertiment de l’alcalde, i es posa a fer comparacions entre l’impost de circulació de Badalona i Madrid.

Jordi Serra, tanca el debat recriminant al ciutadà Cayetano, que no tingui en compte el que els serveis socials de l’ajuntament estàn fent en favor de les persones necessitades.

Els punts 7 i 8 fan referència a la modificació dels llocs de treball i com ja ve essent normal, els de Can Comunista, per boca de Asun Garcia, s’hi oposen.

El punt 10, que fa referència a la resolució de les al·legacions contra el PEMU de Dalt la Vila, el presenta Mateu Chalmeta de can Republicà en la seva qualitat de regidor de Cultura. Sagués de Can Comunista, creu que no és fan les coses com caldria en el tema de Dalt la Vila; l’ATS de Can Popular Miquel Jurado, carrega contra el govern qualificant de patètic que encara es parli de dalt la Vila. El ciutadà Dionís Orrit, ha demanat la paraula, sobre aquest tema, mostra el seu complet desacord amb que el pla prevegi l’obertura d’un nou vial per vianants, entre els carrers Felip de Roses i Termes Romanes, travessant el carrer Fluvià. Isabel Brugué de l’Associació de Veïns de Dalt la Vila, mostra la seva decepció per haver-lis refusat les al·legacions sobre l’obertura d’aquest vial. Calmeta, contesta que el que s’està aprovant ara, no és l’execució de cap projecte, si no un planejament. Carles Sagués, reitera, el que ha dit abans, Jurado demana a l’alcalde que retiri el dictamen, L’au de vol majestuós, que per cert avui porta una ala enguixada, el primer tinent d’alcalde Ferran Falcó, recolza el que dit Chalmeta, i assenyala al Sr. Orrit, com un afectat directe, doncs una casa que ell ja va comprar saben que estava afectada, és la que hauria de ser enderrocada, quan s’obri el vial objecte de planejament. Orrit replica l’al·lusió de Falcó. Isabel Bruguer, contesta i mostra el seu desacord amb el que han dit, doncs ells creuen que no s’ha de tocar rés de la trama de carrers de Dalt la Vila. L’alcalde Jordi Serra, tanca el debat, recolzant a Chalmeta i carregant contra Dionís Orrit, per l’al·lusió que aquest ha fet sobre interessos obscurs, en el tema de Dalt la Vila.

El punt 11, sobre la modificació del PGM, a les illes Guasch-Paris i París Sant Salvador. Fan Saltar al practicant de Can Popular Miquel Jurado, fent una certa ironia, sobre els fets del matí a Santa Coloma, Jordi Serra, li contesta, dient, “Ja se que a vostè li agradaria, que avui no fóssim aquí, però miri hi som tots” .

Quan passen deu minuts de les nou, i en no haver-hi proposicions urgents, entrem en el torn de Paraules al poble, torn que enceta el Sr. Luis Moreno, per parlar sobre els déficits de serveis sanitaris,a la Salut i Llefià, li contesta Roser Castillo, l’ATS, Miguel Jurado de Can Popular, fent menció del seu atribut com a sanitari professional, carrega contra Castillo, Sagués de Can Comunista, que no perd punt, també hi posa cullerada Luis Moreno, en el torn de rèplica, reclama la tornada dels especialistes, que van marxar l’any 2002 i l’alcalde Jordi serra, tanca el debat preguntant al ponent, com és que un problema que ve des del 2002, no és reivindicat fins ara, insinuant, sense dir-ho que alguna cosa hi deu tenir a veure que els de Can Comunista estiguin a l’oposició, així mateix li retreu que no expliqui, tot el que l’ajuntament fa i ha fet en el barri de Llefia i la Salut amb referència al tema sanitari, amb un nou CAP al Gran Sol, i l’istalació d’un servei de Ginecologia a càrrec del consistori.

La segona paraula és a càrrec de Francisco Diaz Romero, president del Club de Futbol Sistrells que demana informació sobre la finalització de l’obra del complex esportiu que s’està construint i que se li posi el nom de Complex Esportiu Sistrells Can Cabanyes. Li contesta Albert Tomás, que lloa la trajectòria del Club de Futbol Sistrells i es compromet a traslladar a la comissió del nomenclàtor, la proposta pel nom.

Quan falten cinc minuts per les deu entrem a l’apartat de mocions, la primera per donar suport als actes en homenatge a Ferrer i Guardia, la segona, sobre l’anul·lació de la sentència condemnatòria a Lluis Companys i la tercera, sobre la llei d’estrangeria, pel fet que totes tres han etat consensuades amb tots els partits excepte el PP, són aprovades amb el vot en contra de la dreta espanyolista.

Els precs i preguntes, a càrrec dels de Can Comunista, arrodoneixen la sessió, que a dos quarts d’onze de la nit és aixecada per l’alcalde Jordi Serra.

...I EN GARCIA VA RETREURE LES INCOHERÈNCIES DE SAGUÉS

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Com ja ve essent habitual des que Jordi Serra, presideix la Sala magna de la Casa de la Vila els darrers dimarts de cada més, amb una puntualitat gairebé britànica, quan passaven tant sols deu minuts de les sis de la tarda, pronunciava la fórmula habitual “Sessió Publica” i donava pas a la lectura del llistat de dónes víctimes de la violència domèstica a l’estat espanyol dels mesos d’agost i setembre, amb la esgarrifosa xifra de 15, entre elles una de la nostra ciutat.

L’ordre del dia es composava d’onze punts de la via ordinària, mes dues proposicions urgents, i es veu que els nostres mandataris, desprès de tants dies de no haver tingut oportunitat de debatre, (el mes d’agost no es celebra sessió), tenien una certa laxitud, doncs en cap dels punts, ningú va alçar la ma, per intervenir. Tot plegat, va fer que per primera vegada des que assisteixo a les sessions, sis minuts més tard d’haver començat la sessió, ja ens haguéssim plantat al torn de paraules al poble; on tres ciutadans havien complert els protocols per fer ús d’aquest dret.

El primer, el Sr. Jesús Jiménez Martin, de la Plataforma de Comerciants afectats per les obres del carrer Baldomer Solà. Pel fet que els grup municipal de Can Comunista, havia presentat una moció, sobre el tema de les obres d’aquest carrer i els de Can Popular una altra. Es proposa fer el debat conjunt de les tres qüestions, donant primer la paraula al ciutadà. Jesús Jiménez, llegeix tot un memorial de greuges, que pateixen la cinquantena de comerciants, ocasionats per les obres que s’estan efectuant en aquest carrer, greuges que en alguns casos han portat al tancament d’alguns comerços. i demana, que els hi siguin retornats, els diners que han pagat en taxes i impostos municipals, durant aquest any i que no hagin de pagar els de l’any vinent.

Tot seguit el secretari, llegeix la part expositiva de les mocions, abans esmentades, i a continuació, El regidor i membre de la junta de la Penya Carles Sagués, pren la paraula per defensar el text que han presentat, i dient que ells no s’han volgut centrar en el carrer Baldomer Solà, si no que ho han fet generalitzant. Desp`res de Sagués intervé el practicant de Can Popular, Miguel Jurado que per defensar la moció que han presentat, començà dient que votaran a favor de la de Can Comunista i carrega cotra el govern acusant-lo de no informar i de planificar malament.

Chalmeta, el nou regidor de Can Republicà, que substitueix el recentment traspassat, Jaume Vives, es dirigeix al ponent, per dir-li que tota obra pública sempre comporta problemes, afirma que s’ha donat tota la informació que calia, i que s’han tingut converses amb l’Associació de Comerciants Centre Progrés, que és la que correspon a la zona, associació, amb la que per cert, es va arribar a l’acord de fer exempció de la taxa d’escombraries d’aquest any, taxa que només paguen els comerciants i no els veïns, i acaba anunciant el vot en contra de les dues mocions. Francesc Serrano de Can Socialista, fa una intervenció en el mateix sentit que Chalmenta, carregada, per això de força més vehemència. Subirana com a regidor de Comerç i consum, ratifica, els contactes mantinguts amb l’Associació de comerciants del Centre Progrés, i diu que les obres no han estat la primera causa del tancament de botigues.

El ponent, fa el torn de rèplica discutint a Subirana, el tema de representativitat de l’Associació de Comerciants Centre Progrés. A continuació Sagués i Jurado contra la resta, i la resta contra aquests, fins que Jordi Serr4a, tanca el debat. resumint les votacions que donen com a resultat el refusament de les dues mocions.

La segona paraula, correspon al Sr. Àngel Vendrell de la AV d’Artigues, per un tema de molèsties d’un centre de culte, no musulmà del barri. Josep Pera de Can Convergència li contesta que quan aquests fan molèsties, l’ajuntament intervé, que s’hi fan obres il·legals en el local que ocupen, seran sancionats i fins i tot els pot ser clausurat. A continuació el de Can Comunista Sagués, proclama que si el ciutadà es queixa és perquè l’ajuntament no ho fa prou be. El ponent usa el torn de rèplica i Serra, tanca el debat contestant al ponent que l’ajuntament farà el que calgui, dins la legalitat vigent perquè s’ocasionin el mínim de molèsties.

Finalment la tercera i darrera paraula, a càrrec del Sr Lopez Beltran del Barri de Nova Lloreda,sobre problemes d’incivisme, i que en un punt del seu discurs, va manifestar que l’ajuntament no hi feia res per por de perdre vots; va fer intervenir a un fins aleshores mut Ferran Falcó líder local de Convergència i Unió que va comença per manifestar estar mol refredat per a continuació desmentir al ponent dient que a Lloreda a CiU no els vota gairebé ningú, així que poca cosa poden perdre, tot seguit qualifica de cafres i bords als que fan els actes incívics a Lloreda. Alex Mañas de Can Comunista, llença l’artilleria pesada contra Falcó per haver dit cafres i bords als incívics. I a continuació intervé Araceli Cruz regidora socialista del districte, que garanteix al ponent que se seguirà treballant en pro del barri de Nova Lloreda. Falcó torna a demanar la paraula per al·lusions de Mañas. Mañas per al·lusions de Falcó, Garcia de Can Popular, també hi fot cullerada, carregant contra Falcó. Mateu Chalmeta, també i diu la seva. Réplica del ponent i l’alcalde Jordi Serra, tanca el debat, recolzant el que ha dit Araceli Cruz.

Són dos quarts de nou del vespre, quan entrem a l’apartat de mocions, i és aleshores que hom agraeix la rapidesa dels punts ordinaris i d’urgència, doncs si s’entretenen allà, ens haguessin tocat les dotze de la nit. La primera moció, referent a la millora de l’estació de Renfe, és aprovada per unanimitat sense debat, talment com la segona que es proposa declarar Badalona ciutat amiga del Rotary Club Internacional. La tercera que demana la millora del finançament local també .

La quarta la presenta el PP i demana una rebaixa del 3% en els impostos i taxes municipals de l’any que ve.
Garcia la defensa, en Serrano li contesta titllant-la de demagógica i inconsistent quan des de l’ajuntament ja s’ha previst exempcions per la gent que per la crisi tingui problemes per pagar-les. Sagués que no sap que es pretén amb aquesta moció, Garcia que carrega contra Sagués retraient-li que fa uns mesos recolzava una plataforma que demanava la rebaixa d’impostos i ara és fa el longuis, Sagués replica a Albiol i Serra tanca, quedant la moció rebutjada.

Finalment tres mocions que fan referència a la B-500 i el seu famós peatge. La primera amb llenguatge especialment dur, la signa el PP demanant que la nova B-500 i el seu túnel no siguin de peatge. La segona la signen PSC i ICV, i demana a la Generalitat que en cas de ser de peatge, es donin facilitats als badalonins que l’han de fer servir diàriament per anar a treballar, qüestió que Serrano quan en fa la defensa, considera que acabarà essent gratuïta en aquests casos. La tercera que promouen CiU i ERC, demanà tot que en un to més moderat, que la via no sigui de peatge i en la seva defensa Falcó diu que quan Jordi Pujol governava a la Generalitat, s’havia presentat un projecte molt menys ambiciós, en aquest sentit i que mai es van plantejar el peatge. Desprès dels torns de rèplica on cadascú torna a defensar les seves posicions, Jordi Serra tanca el debat.

Una pregunta sobre el Canal del port, que fa Garcia i que Jordi Serra, contesta amb habilitat, posen fi a una sessió, que va començar molt accelerada, però que va acabar essent densa i fins i tot una mica carregosa.

EL CAMP DE FUTBOL

El proppassat dimecres dia 23 de setembre, a la sala magna de la Casa de la Vila es celebraren dos plens extraordinaris, el primer convocat a les sis de la tarda, per fer efectiu, el relleu de l’escó de regidor i quart tinent d’alcalde, vacant des del passat més d’agost per la mort de Jaume Vives d’Esquerra Republicana, càrrecs que són ocupats, pel següent de la llista de la formació ERC, en les passades eleccions del 2007, el Sr. Mateu Chalmeta

El segon plenari, que es celebrà a continuació del protocol·lari esmentat, havia estat convocat a instancies del primer partit de l’oposició a l’Ajuntament de Badalona, el Partit Popular, a fi i efecte de demanar aclariments i explicacions, sobre la decisió del govern municipal, amb l’aquiescència del Club de Futbol Badalona, de revisar i adaptar a les noves circumstàncies econòmiques, i del mercat immobiliari, l’acord que la institució i l’entitat esportiva havien signat, i que fa referència a una operació urbanística a la zona de l’avinguda de Navarra, operació que ha de possibilitar l’obtenció dels recursos necessaris per la construcció d’un nou estadi municipal de Fútbol a la nostra ciutat.

Com ja ve essent habitual, el líder dels populars badalonins, en Garcia, ens va demostrar una vegada més el seu poc interès en el desenvolupament de la ciutat i la seva única obsessió en aconseguir poder, no dubtant gens ni mica en utilitzar l’engany i el populisme demagògic, com es va fer evident demanant la convocatòria d’aquest ple, totalment innecessari quan en l’ordinari del mes de juliol, el govern havia donat tota mena d’explicacions, als canvis que es pretenen fer en el projecte, a fi i efecte d’elaborar-lo per fases, que el possibilitin en el temps, sense perdre la visió de futur i la possibilitat d’aprofitar-lo al màxim quan les condicions del mercat ho permetin.

Garcia no va saber fer altra cosa que carregar, en contra del President de l’entitat esportiva, fent-li velades acusacions de manipulador i d’aprofitar-se de la seva influencia, en benefici de l’entitat que presideix i en contra dels interessos ciutadans. Garcia es va ficar de peus a la galleda, i sense necessitat que ningú li fes contesta expressa a les seves al·lusions, tots els que érem allà ens va quedar clar que mentia vilment, doncs de ser certa la influència i poder que atribuïa a Fermín Casquete, ja fa molt temps que el nou estadi estaria en funcionament.

Garcia, no va parar d’intentar enredar i confondre als ciutadans quan va repetir, en incomptables ocasions en el seu discurs, que l’operació és fa per ajudar al Club de Fútbol Badalona, quan tothom, que ha estat una mica cas, sap que la gran beneficiada de tota aquesta operació en serà la ciutat de Badalona, que veurà, completar el desenvolupament en el Barri de Casagemes de tota la zona que toca al parc de Ca l’Arnús-Can Solei i els barris del Sant Crist, Bufalà i Montigalà, l’arranjament definitiu de la seva comunicació, amb l’aprofitament d’uns terrenys avui dia fora de tota utilitat, això només parlant de la qüestió urbanística.

També va intentar apuntalar la falsedat del seu discurs, establint comparacions amb els ajuts, (en aquest cas si), que el consistori, ha fet i està fent al Club Joventut, qüestió aquesta que el va fer quedar en evidencia quan en el seu torn, l’alcalde Jordi Serra, li va haver d’assenyalar la contradicció, en que incorria, quan lloant la transparència de la gestió d’aquests ajuts, un regidor del seu propi grup municipal hi posava pals a les rodes, presentant al·legacions, en referència al tema de Can Mora.

Garcia, amb l’únic afany que el guia, que com resulta ben evident, no és la ciutat de Badalona, si no el desprestigi del seu govern, i de les seves institucions, tant públiques com privades; ha tornat a relliscar, talment quan va donar informació a la premsa, sobre xarxes de prostitució a la ciutat, que van posar en seriós perill, tota una operació policial que s’estava portant a terme amb la natural discreció, intrínseca a qüestions de delinqüència, o quan pretén dividir els ciutadans de Badalona, per raó del seu origen, raça, o creença.

Sisplau Garcia, no insulteu més la intel·ligència dels badalonins, i dieu les coses pel seu nom i en veritat. El Club de Fútbol Badalona, no ha demanat ajut a l’ajuntament, si no que ha plantejat un projecte de caràcter global de ciutat. Un projecte que urbanísticament, cohesiona barris i facilita la construcció d’habitatge protegit, que esportivament potencia la pràctica d’aquest esport entre els infants badalonins, que encara que no s’ho cregui, és la preferència majoritària molt per sobre del bàsquet, dels infants badalonins. En resum un projecte, possible i positiu per Badalona, que de cap maneres es podria realitzar, des de l’estretor de mires de la ideologia i manera de fer que representeu. Projecte que la voluntat inequívoca, de persones que estimen la Ciutat, com l’equip de govern de l’ajuntament, i la directiva del Club de Futbol Badalona amb el seu president al capdavant, endegaran ben aviat, no en la seva totalitat, si no en una primera fase, construint l’estadi per una capacitat menor que la prevista inicialment, però susceptible de ser ampliat,en una nova fase quan les circumstàncies generals de l’economia ho permetin.

LES XIMPLERIES D'EN GARCIA

Desprès d’un mes d’agost en pau i tranquil·litat, el segon dia de setembre ja ha tornat a saltar l’inefable Garcia, qualificant de ximpleria, una mesura pionera en tema de seguretat que posa en pràctica el nostre ajuntament.

La possibilitat que els ciutadans puguin fer denuncies d’actes incívics a través des SMS, no es cap ximpleria, ans al contrari, ens dóna la facilitat de poder complir amb el nostre deure ciutadà de col·laboració amb el manteniment i la seguretat del nostre espai públic i als responsables de les forces d’ordre la possibilitat d’una intervenció ràpida, i poder enxampar “in fraganti” els infractors.

Però en Garcia, des del seu derrotisme ancestral, no ho veu així i amb la seva verborrea habitual, es dedica a cercar les falles en el funcionament dels cossos de seguretat, que sense cap mena de dubte com tota organització humana, en tenen, en lloc de mirar en positiu i reconèixer que amb aquesta qüestió els polítics responsables l’han encertada. Tots sabem que la nostra Guàrdia Urbana no disposa de prou personal, per atendre les necessitats d’una ciutat de 220.000 habitants, per l’escassetat de recursos econòmics, però el Sr. Garcia hauria de reconèixer, que en els vuit anys que la seva formació política, governava a l’estat espanyol, en pro de la teoria neoliberal de desmuntar les estructures de l’estat, rebaixant i suprimint impostos, van causar un dany gairebé irreversible a molts ajuntaments, entre ells el de Badalona que es van veure obligats a reduir la plantilla d’agents de la policia municipal.

Garcia ens demostra una vegada i una altra que no s’estima la ciutat, doncs a més a més de no viure-hi, hi ha qui diu perquè li fa vergonya declarar-se badaloní en els “aristocràtics cercles on es mou”, no troba res ben fet, tot és un desastre segons ell i els que l’envolten, i la imatge que transmet de la nostra ciutat a la gent que no la coneix, és com una mena de Bronx “cutre”, qüestió totalment fora de la realitat, com molt be sap.

Els badalonins no hem d’oblidar tampoc, que per Garcia, Badalona només és un trampolí per les seves aspiracions personals de pujar dins l’estructura de la formació política a la que pertany, i per això no dubta gens ni mica en enganyar i fer demagògia, enfrontant uns badalonins en contra dels altres, per raons de llengua, o de color de pell, si això li serveix per les seves pretensions.

NO SERÀ ESTRANY QUE ACABIN ANANT DE BRACET

Tot i que encara cuegen les vacances d’estiu, i la manca de noticies als diaris propicia, l’aparició de les anomenades serps d’estiu, no deixa de sorprendre les declaracions dels líders de Can Convergència i Unió, que emportats per la seva dèria contra els socialistes, d’una manera o altre acaben fent costat al Partit Popular, la dreta reaccionaria, nacionalista espanyola, única força política que ha presentat recurs contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional.

Artur Mas, Oriol Pujol, Felip Puig i darrerament Sánchez Llibre, han dedicat part de juliol i tot el que portem d’agost en una espècie de concurs: a veure qui la diu més grossa, sense encomanar-se a Déu ni als Sants, pensant exclusivament en el seus interessos de partit i gens ni mica en els interessos de Catalunya.

Tret de l’acord amb el govern Montilla, que podríem qualificar de sorprenent, en el tema de la llei d’educació, la posició dels Convergents ha estat totalment contraria a la del govern d’esquerres a Catalunya, començant pel tema del finançament, on desprès d’un atac de banyes, en no haver pogut aconseguir un paper determinant en la negociació tal i com van fer amb l’estatut s’emparren en qualificar-lo de mal acord, quan per part de totes les institucions, fins i tot les que els són més afins, com la Cambra de Comerç, i el Foment del Treball, el consideren el millor acord que mai ha tingut el nostre país.

Artur Mas i els seus, encara no han assumit que per dues vegades, en unes eleccions ben democràtiques, la seva incapacitat de pactar amb cap altra força tret del Partit Popular, els ha postergat a l’oposició i això a aquestes alçades ja comença a ser preocupant, sobre tot quan en aquestes dues legislatures, s’han posat a sobre la taula, temes d’alta importància, (el nou estatut d’autonomia, i l’acord de finançament), no només per Catalunya, si no per tota la resta de l’estat espanyol.

No em negaran vostès, que la lectura d’un escrit recolzant les posicions de Mas sobre el finançament que va fer l’expresident Pujol, el passat juliol no va resultar patètica, tant patètica, com ara les declaracions de Sanchez Llibre dient que no donaran cap suport al govern d’Espanya, si aquest opta per apujar els impostos a les rendes més altes, que curiosament son totalment coincidents, amb les que planteja el Sr. Mariano, o les de Felip Puig en el mateix sentit, o de les d’Oriol Pujol titllant d’incompetent el govern catalanista i d’esquerres.

Però és ben clar que tot és fruït de la desesperació, quan veuen que el temps els juga en contra, doncs que ells comptaven, que a hores d’ara ja s’hauria trencat el pacte de govern i pel proper tardor estarien convocades noves eleccions al Parlament de Catalunya. En canvi la realitat és, que desprès del fracàs de la seva estratègia, falta un any per les eleccions, temps del tot suficient, perquè es comencin a veure, de manera fefaent, les bondats del nou sistema de finançament acordat, qüestió que de segur no els deixarà pas en massa bon paper.

Catalunya necessita no només d’un govern eficaç i que sap on va com és el que presideix Montilla, si no també d’una oposició seriosa i eficaç, una oposició que posi pel davant els interessos del país per davant dels seus propis de partit i que abandoni d’una vegada per totes les estratègies encaminades a fer caure el govern cercant que les formacions que li donen suport trenquin el pacte, doncs és de lo més negatiu que li pot passar a Catalunya en aquests moments.

Tot això, com que de moment no és possible, els catalans haurem de seguir fent oïdes sordes als necis discursos de l’oposició i recolzar el nostre govern en tot i per tot, doncs de moment, són els únics polítics que demostren una certa coherència.

LA RÀBIA CONTINGUDA DELS CONVERGENTS

Era de preveure, l’enrabiada general a Can Convergència, quan el govern d’esquerres de Catalunya arriba a molt bon acord de finançament amb el govern d’Espanya. El que ja no és tant normal són els desigs que expressa l’Artur Mas en una curta entrevista al diari la Vanguardia, i a una altra de més llarga al diari digital VilaWeb, en el sentit de preveure el gran fracàs; qüestió que deixa intuir que ells més que no pas ajudar a aprofitar els avantatges per fer progressar el país, només buscaran la manera de posar-hi pals a les rodes, per poder presumir d’allò tant sabut de “Jo ja ho deia”.

Ja ho se que José Montilla, els hi ha capgirat les previsions; on ells preveien ficar-hi cullerada, i donar la volta al govern de Catalunya, com van fer en el cas de l’Estatut, negociant directament amb Zapatero. Aquest cop i pel fet que el seu vot no era gens necessari, s’han fet les coses com calia, amb lleialtat al país i a les seves lleis més fonamentals i el resultat ha estat el millor acord de finançament que mai ningú podia esperar, com ho han reconegut totes les institucions socials, patronal, sindicats, etc.

De res els ha servit buscar discordances amb la llei fonamental catalana com és l’Estatut d’Autonomia, totes i cadascuna de les que ells han anomenat, han estat rebatudes i posades a lloc pels categòrics arguments que José Montilla i la resta de socis del Govern Catalanista i d’esquerres, ha posat sobre la taula tot seguit; fixeu-vos que darrerament gairebé no en parlen d’això, ara enfoquen la seva campanya en buscar el fracàs.

Al meu entendre, Artur Mas i els seus s’equivoquen de punta a punta, quan es situen al marge i comencen a insinuar que si mai arriben al poder, el primer que faran serà endegar altre vegada el procés de negociació amb el govern de l’estat, per capgirar aquest acord que tant ha costat obtenir, trencant d’aquesta manera, el llarg termini de pau reivindicativa i de recerca de la pròpia identitat, que la majoria de catalans esperem amb candeletes, un temps on els del govern i tota la resta d’agents socials, ens dediquem al progrés de la nostra societat, en tots els aspectes, on ens deixem estar d’elucubracions, de qui som i a on anem, per començar a construir entre tots el nou sistema econòmic que ens ha de permetre encarar el segle XXI, amb suficients garanties de prosperitat i equitat social.

Aquests darrers sis anys, primer amb el govern que presidí Maragall i desprès amb el que presideix Montilla; de primer elaborant un nou estatut d’autonomia i desprès acordant el finançament, Catalunya i el conjunt d’Espanya ha arribat molt a prop, del que es pot considerar un Estat Federal, qüestió que em consta no és agradable pels nacionalistes de cap de les bandes, per motius que ja he explicat abastament en d’altres articles,i tant sols una reforma de la Constitució espanyola, en el sentit de transformar el Senat en una autèntica cambra de representació territorial, és el que manca perquè no tinguem res a envejar a Alemanya, o cap altre federació europea.

Estem ara en ple més d’agost, un mes inhàbil de totes totes políticament parlant. A partir del més de setembre des del govern començaran a sorgir propostes i decisions canalitzadores dels recursos del nou sistema de finançament, per l’obtenció dels objectius que ens han de permetre avançar pel sender del progrés. Seguiran els convergents posant pals a les rodes, o potser hauran utilitzat les vacances per reflexionar i tornar al rengle?

Esperem quer així sigui.

----I EN GARCIA ES VA TREURE LA CARETA

LA CONTRACRÒNICA
Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Potser perquè aquests dies fa massa calor o potser pel fet que molta gent, tot i la crisi, ja ha marxat de vacances, el cas és que dimarts, no hi havia cap manifestació, convocada a la Plaça de la Vila, ni reclamant la baixada d’impostos ni cap altre cosa.

Quan passaven deu minuts de les sis, l’alcalde Jordi Serra, pronunciava la fórmula habitual Sessió Pública i tot seguit deixava cinc minuts, perquè el públic assistent ocupés les seves cadires. Tot seguit el llistat de dones víctimes de la violència domèstica, que aquest més de juliol ha arribat a la xifra de cinc. El minut de silenci em va permetre de comprovar que hi faltaven tres regidors a aquesta sessió, Jaume Vives d’Esquerra Republicana per malaltia i Asun Garcia i Marius Garcia, de Can Comunista, sense que en sabem el motiu.

Passat un quart de set, l’alcalde llegeix una declaració institucional, d’homenatge al Sr. Juan Gomez Alba, traspassat recentment i que havia estat regidor d’aquest ajuntament en el període 1979-1983, la primera legislatura de la democràcia, i tot seguit comença el ple pròpiament dit.
El Punt sis, referent a l’aprovació de l’expedient de contractació de la concessió del servei de neteja viaria de la ciutat, per una durada de deu anys i per un valor total de 200.914.878,50 euros, és el primer que mereix l’atenció dels nostres regidors, quan Carme Martinez de Can Comunista, tot i dir que votarà a favor demana que es busquin solucions per la ubicació de contenidors. L’exuberant Maritxu Hervas de Can Popular també diu que votaran a favor, però que dins del termini, presentaran esmenes amb l’objectiu d’assolir el millor servei per la ciutat. Francesc Serrano de Can Socialista, exalta el consens aconseguit en aquest contracte, amb tant sols dues reunions amb els grups de l’oposició.

Els Punts 8 i 9 Referents a l’assignació d’una partida de 30.000 € per la socialització de l’ús dels llibres de text a les escoles badalonines, torna a merèixer l’atenció de la regidora Carme Martinez, que demana un aclariment. El més alt de tots de Can Popular, intervé per anunciar el vot en contra del seu grup perquè ells defensen que siguin tots els escolars de Badalona qui tinguin els llibres de text gratuïts. El portaveu Socialista Francesc Serrano li contesta que la proposta que fan els populars, i que quantifica en 4 milions d’euros, és un despropòsit. La regidora comunista torna a intervenir manifestant la seva alegria, perquè el dictamen és fruit d’una moció que ells varen proposar en l’anterior ple. En Garcia de Can Popular, replica reafirmant el seu vot en contra i atacant a Quico Serrano per allò del despropòsit, i diu que no entén que en el temps de crisi com el que estem, l’any passat hagin sobrat 30.000 euros en el Institut Municipal de Serveis Personals. Finalment Serrano torna a intervenir reafirmant el despropòsit.

El punt 12 fa referència a la transformació de l’antic cinema Picarol, i pel fet que hi ha una paraula demanada sobre el tema, per part del gerent de l’associació de comerciants, Centre Progrés, el Sr. Jonás Benitez, l’alcalde proposa de debatre conjuntament la paraula del ponent i el dictamen. El Sr. Jonás, demana que cal tenir en compte en decisions d’aquest tipus, l’opinió dels comerciants i manifesta el seu desacord en que una part de l’espai de l’antic cinema es destini a zona comercial. A continuació el líder de Can Comunista Carles Sagués, manifesta que li sap greu la solució adoptada, doncs ells consideren que l’espai s’havia de destinar a un equipament sociocultural de caràcter públic. En Subirana de Can Convergència explica el conveni. En Garcia de Can Popular, ho considera positiu, tot i que critica la poca comunicació entre l’ajuntament i els comerciants, i comença a relatar tota una història de propostes no realitzades fetes des dels governs anteriors. L’Alcalde Jordi Serra, li contesta assenyalant que ell també en sap de fer memòria i explicar coses passades, com la intervenció d’en Garcia al plenari de la Diputació de dijous passat, anunciant l’abstenció del grup Popular en un dictamen per retirar la medalla d’or de la institució al dictador Franco i a continuació explica el perquè s’ha optat per aquesta solució, considerant-la la més adient pels interessos de la ciutat. Torn de rèplica del ponent Sr. Jonàs Benitez, que acaba demanant el reconeixement de la representativitat de l’entitat i que se’ls deixi participar en l’elaboració dels projectes que els afecten. Sagués torna a insistir en el que ha dit abans i en Garcia, comença a mostrar el seu veritable pensament, justificant la seva posició en la qüestió de les medalles, dient que no s’ha de perdre el temps, en treure honors a un personatge que fa trenta anys que es mort, si no preocupar-se per la crisi. Subirana, fa uns aclariments al que ha dit el ponent i Finalment Jordi Serra, tanca el debat, retraient a Garcia, la seva nul·la defensa del sistema democràtic, i la seva poca sensibilitat en aquest tema.

El Punt 15 referent al nou centre cívic que s’ha de construir, en el lloc ocupat per l’antiga clínica del Carme en la cantonada Francesc Layret Sant Francesc, Carles Sagués de Can Comunista no veu bé que es facin actuacions sense haver fet prèviament una reflexió global de tota la zona. Jurado de Can Popular diu que hi votaran a favor, però lamenta que el canvi d’us que es proposa no ha estat debatut amb l’oposició ni la ciutadania. Jordi Serra, aclareix i Sagués replica; finalment l’Alcalde tanca el debat.

Els Punts 20, de l’ordre del dia, i el 23 que es presenta per via d’urgència, referents ambdós al tema de la promoció d’habitatges en els terrenys del camp de futbol de l’Avinguda de Navarra, exalta els ànims de Alex Mañas, de Can Comunista, que en un to de veu elevat, denuncia que el que s’està aprovant ara, va en contra del que s’especifica en l’acord que es va signar entre l’ajuntament i el Club de Fútbol Badalona. Maritxu Hervàs de Can Popular diu que s’abstindran en la votació, i que presentaran al·legacions. Jordi Serra, explica el dictamen i contesta a Mañas, aquest en el torn de rèplica torna a insistir en el mateix. El més alt de tots, aprofita per dir que ara es demostra que ell tenia raó quan l’any 2005 van votar en contra de l’acord amb el CF. Badalona. Jordi Serra tanca el debat dient que es nega a seguir discutint davant raons tant poc consistents.

Quan el rellotge marca un quart de nou arriba el torn de les paraules al poble, que enceta Jordi Lopez de la Xarxa Llefià.net donant suport a una moció que han presentat tots el grups menys el PP referent a la situació a Hondures. Desprès de la intervenció del ponent el secretari llegeix la moció Sagués, en fa un panegíric i mostra la satisfacció perquè es votarà per unanimitat del consistori. Quico Serrano de Can Socialista, expressa el suport del PSC, i en Garcia de Can Popular, diu que s’abstindran perquè la moció no té res a veure amb Badalona ni amb cap ciutadà badaloní. Sagués, demana disculpes per haver dit que es votaria unànimement, i carrega contra el PP per la seva abstenció, Serrano, també carrega contra en Garcia i aquest s’acaba de treure definitivament la màscara, quan amb to clarament histriònic, desprès de dir que les disset mil persones que el van votar a les darreres eleccions, el tema d’Hondures els importa tres pitos, acaba justificant el recent cop d’estat, presentant-lo com una opció democràtica!!!!
Jordi Serra, tanca el debat, assenyalant que la moció és aprovada.

A continuació Francisco Javier Gomez de l’Associació de Veïns Salut Alta, ens fa una exposició sobre la situació al barri de la Salut, que a mi em recorda aquell personatge del programa televisiu APM que diu “Ezto e el Bronx”. El Regidor del districte 4, Pablo Hernan, li contesta, llegint un text que ja portava preparat i que amb un llenguatge mesurat, però contundent, aclareix que no és real el panorama que ens ha explicat el ponent. Garcia de Can PP carrega contra Hernan i el govern Sagués de Can Comunista és defensa de al·lusions que li ha fet Garcia, el Ponent replica i l’alcalde Jordi Serra tanca el debat sense descuidar-se de dir que l’actitud del Partit Popular en el tema de la immigració en els barris de la ciutat està promocionant que arribin elements aliens a la ciutat amb l’ànim de provocar violència com és el cas de Plataforma per Catalunya, que ja assisteix a les concentracions que l’associació de veïns esmentada i que presideix una persona a sou del Partit Popular Badaloní, convoca, i en el ponent li diu, que reflexionin sobre el fet, que fins avui, amb les juntes de la associació anteriors, sempre hi havia hagut bona entesa i diàleg per solucionar els problemes, situació que ara és completament a l’inrevés.

Dues mocions, una referent a Pompeu Fabra i l’altre a Xesco Boix, que són aprovades per unanimitat, tanquen aquest ple, quan passen vint minuts de les nou del vespre, un ple on hem pogut veure la veritable cara menys democràtica i insolidària d’en Garcia el més alt de tots de Can Popular, i on el que té nom d’ocell de vol majestuós, Ferran Falcó no ha obert boca.

QUINA CARA LA D'EN GARCIA

L’altre dia vaig fer una ullada al grup que les entitats promotores del manifest Badalona Som Tots, han obert a la xarxa social faceboock i he tigut la sorpresa de trobar entre el 748 membres al regidor del Partit Popular de Badalona Xavier Garcia Albiol. Ràpidament he revisat el manifest que predica el grup, no fos que jo m’hagués equivocat i ara resultés que enlloc de promoure la convivència entre cultures diferents, les entitats promotores de la idea, optessin per la separació, el racisme i la intolerància; però no, no era així, el manifest seguia essent el mateix que jo vaig signar, i el compromís dels adherits consisteix en treballar per la concòrdia i la convivència, entre diferents, aplicant per sobre de tot la màxima que ningú ha de ser discriminat per raons de raça, de cultura o de creença i que l’única exigència és el respecte als drets humans.

Tot just fa quatre dies com aquell qui diu, que en Garcia de Can Popular, en la seva condició de repartidor aficionat de pamflets, estava palplantat al Barri d’Artigues incitant al personal a discriminar una col·lectivitat musulmana, negant-los el dret a tenir un oratori on poder practicar les seves creences, i també en els plenaris municipals, aprofita la mínima ocasió per mostrar-nos la seva cara més intolerant, barrejant malintencionadament els conceptes d’immigració i delinqüència, amb la perversa finalitat de provocar l’enfrontament entre ciutadans, aconseguint un grapat de vots que li permetin de sostenir-se a la poltrona.

És que Garcia havia canviat com una mitja i per això signava al manifest? O és que pretén desvirtuar amb la seva presència, la labor que les entitats que treballen per la convivència i el respecte entre diferents? Segurament és això darrer, i com que avui dia colar-se a un grup de la xarxa social faceboock es extremadament senzill, doncs tant sols cal prémer un botó, sense el mínim pudor ha aprofitat l’ocasió per ficar-s’hi.

Algú li ha de començar a para els peus a aquest personatge, doncs rostre no ni falta, per trepitjar el més sagrat, i no sap que és la vergonya per atiar els focs de la divisió i l’enfrontament dels ciutadans.

Penso que els responsables de Badalona Som Tots, haurien de prendre cartes a l’assumpte i vetar-li la seva permanència, doncs segons el meu criteri és del tot contraproduent, que el nom de les persones que hem manifestat de manera fefaent el nostre acord amb els plantejaments que en el manifest se’ns proposen, es vegi al costat d’un personatge que públicament defensa tot el contrari.

PERQUÈ CONVERGENCIA DIU QUE NO

Ja fa dies, els de la colla de l’Artur Mas es preparaven perquè fos quin fos el resultat de les negociacions, dir no al pacte de finançament autonòmic que ha vist la llum el segon cap de setmana de juliol.

Desprès d’haver donat més de deu xifres diferents en el transcurs de la negociació, aquests darrers dies van fixar el llistó en 5.000 milions d’euros, contradient les xifres dels experts i les institucions, com la Cambra de Comerç que la fixaven en una forquilla entre els 3.600 i els 3.800 milions. La proposta d’aquesta xifra, portava una doble intenció, de primer aprofitar el gran confusionisme que ells havien contribuït a crear amb els balls de números entre la població, per situar el llistó en un punt de segur inabastable pel govern de l’estat, i per un altre intentar de trencar la unitat del tripartit, fent picar a Esquerra Republicana de Catalunya, amb l’estúpida competició de a veure qui és més nacionalista; jugada que en la negociació del nou Estatut els va sortir prou be.

Tot i els preparatius, sembla que la decisió els ha agafat a contrapeu, doncs argüir que la concessió per part del govern de Catalunya, d’un any més en el termini de progressivitat per la obtenció de la xifra prevista comporti la il•legalitat de l’acord, em sembla si més no poc consistent i fàcilment rebatible.

El problema d’Artur Mas i el seu seguici, és tant sols que encara no han assumit, els resultats de les dues darreres eleccions autonòmiques, que no els van donar la capacitat de poder governar; i amb l’únic afany de recuperar el poder sigui com sigui, no han dubtat de perjudicar els interessos del país, pactant primer un estatut a la baixa, a canvi que Zapatero, contra la voluntat dels socialistes catalans, els facilités el camí a la presidència, i ara negant el millor acord de finançament que mai hi ha hagut, no només per Catalunya, si no per totes les comunitats autònomes que conformen l’estat espanyol.

Totes les estratègies els han fracassat, i ara pel seu mal cap, es troben alineats al costat del Partit Popular de Catalunya, injuriant un acord que segueix fil per randa les línies estatutàries, (tot i que Sanchez Llibre en un article al seu blog datat el 12 de juliol, digui el contrari sense argumentar-ho), i fa un pas important vers el federalisme de l’estat espanyol.

Del Partit Popular de Catalunya, també hauríem de parlar-ne, doncs la seva líder Alícia Sanchez Camacho, s’ha apressat a corroborar les tesis dels convergents, en el sentit l’augment de les aportacions es queda curt, tot i que ella no dóna cap xifra; el curiós però és que diu això, en el mateix moment que Cristobal Montoro, des de la seu central del carrer Gènova, augura la ruïna d’Espanya pel nou model de finançament; tot i que els presidents de les comunitats autònomes del PP, s’afanyen a dir que no hi faran cap fàstic als diners de més que els hi donin.

També es desmarquen la facció ultra independentista que lidera Uriel Bertran, dins d’Esquerra Republicana, així com els protagonistes de l’escissió que encapçala Carretero, seguint la lògica dels independentistes radicals, doncs l’acord consolida el camí cap a una Espanya Federal, qüestió totalment incompatible amb les argumentacions i principis independentistes.

Sanchez Llibre en l’article esmentat abans, pronostica un càstig electoral dels catalans cap als socialistes a les properes conteses electorals, autonòmiques i municipals tot i que a mi em sembla que la cosa pot ser perfectament a l’inrevés, quan els catalans s’adonin de la mala voluntat de la dreta nacionalista, catalana i espanyola, que no ha dubtat en contravenir els interessos del país per l’afany de tornar a la poltrona.

Convergents i ultra nacionalistes catalans, veuen perillar una de les raons de la seva existència, el victimisme i la reivindicació permanent amb l’estat espanyol, així com també que s’hagin obtingut uns molt bons resultats deixant de banda d’estratègies de coacció als governs de l’estat que ells sempre havien practicat quan ostentaven el poder a Catalunya, i optar per la tàctica de col•laboració i definició clara dels objectius que el govern que presideix Montilla ha portat a terme.

Artur Mas és ben conscient que se li acaba el termini, si a les properes autonòmiques de l’any que ve no aconsegueix ser president, haurà de deixar pas a una altre fornada, com a líders de la dreta nacionalista catalana; potser és per això que ara posa tota la carn a la graella, tot i que ho fa quan la flama és encara ben viva i el més probable és que en lloc d’una carn tendre i sucosa, pel seu mal fer, acabi recollint carbonet.

EL TOTXO BADALONÍ

Aquests dies, els empresaris del ram del totxo a Badalona, van revolucionats i queixosos, perquè de 53 projectes, del Pla FEIL, (vulgarment conegut com el pla Zapatero), tant sols 7 han estat adjudicats a empreses de la nostra ciutat; per les declaracions dels seus líders, de manera subtil i indirecte, sembla que responsabilitzen al nostre consistori per no haver condicionat el concurs, a fi i efecte que la proporció s’invertís d’alguna manera en favor de sector empresarial badaloní.

No tinc dades de com ha anat la cosa als altres municipis de la comarca, ni sí empreses badalonines, han aconseguit contractes en la resta de poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona, en els concursos totalment oberts que s’han practicat arreu de l’estat; però en el cas que el resultat també hagués estat negatiu pels de Badalona, potser caldria pensar si les empreses amb seu a la nostra ciutat, i els seus gestors han estat prou competitius alhora de fer les seves ofertes, on recordem es valorava per sobre de tot la capacitat per crear llocs de treball, que finalment és l’objectiu principal dels plans FEIL.
No és la primera vegada que alguns portantveus de l’empresariat badaloní, excusen els mals resultats de les seves companyies, acusant a l’administració, local, autonòmica o estatal, quan el que haurien de fer és mirar cap endins i fer examen de la seva gestió, per veure si és prou competent.

Segons les dades que hem pogut llegir aquests dies als diaris, els plans FEIL, han donat un extraordinari resultat positiu, contribuint de manera decisiva a frenar un increment de l’índex d’aturats, desprès de més d’un any de caiguda inexorable de l’ocupació, (el més de juny la xifra d’atur a disminuït en més de 55.000 persones en el conjunt de l’estat i de gairebé 17.000 a Catalunya). Són dades que demostren l’encert de la mesura i tiren per terra els mals auguris que feia la dreta més reaccionària d’aquest país quan des del govern de José Luis Rodriguez Zapatero, es presentava el pla; al que Aznar, Rajoy i Alicia Sanchez Camacho, auguraven el fracàs més rotund.

En el cas concret de Badalona, la xifra d’aturats ha disminuït, en 470 persones respecte de les dades del més de maig, qüestió que cal interpretar sense cap mena de dubte, com un efecte directe de les inversions que el Pla Zapatero està portant a terme a la nostra ciutat, dades que estan completament d’acord amb les previsions que des del consistori s’havien fet. Els líders empresarials badalonins, farien molt bé de rectificar les seves posicions en el sector més a la dreta del ventall polític, i deixar de reclamar tant el pacte nacional de totes les forces polítiques i socials, impossibilitat avui pels extremismes nacionalistes d’un i altre cantó, així com l’abaratiment de l’acomiadament, com a solucions de salvament de les seves empreses, i comencessin a mirar en direcció al futur i la modernitat, revisant a fons les seves companyies i en particular la seva gestió, potser aleshores s’adonaran que en el futur més immediat, tot el que s’ha fet fins ara, esdevindrà obsolet, que res tornarà a ser igual en el futur més immediat, i que només els que siguin capaços de posar-se dins d’un nou model d’economia subsistiran.

EL DIA DE L'OPOSICIÓ

LA CONTRACRÒNICA
Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

A les sis i cinc minuts de la xafogosa tarda, a la sala gran de la Casa de la Vila, l’alcalde Jordi Serra, pronunciava la fórmula “Sessió Publica” que obria el ple ordinari de l’ajuntament de Badalona corresponent al mes de juny d’enguany. Deu minuts més tard i com és habitual, el llistat de dones víctimes de la violència domèstica, que durant el més de juny han arribat a la paorosa xifra de 8 i el corresponent homenatge del minut de silenci; que hom aprofita per fer una ullada als escons i adonar-se que falten, Jaume Vives, d’Esquerra Republicana per malaltia, Sonia Egea del Partit Popular i Marius Garcia d’ICVEUiA, sense que en sabem els motius.

No és fins el punt sisè de l’ordre del dia, referent a l’aprovació d’un plec de clàusules que regeixen la concessió per adjudicació directe, d’un edifici del Parc de Can Solei a una entitat dedicada a acollida d’infants i adolescents en risc d’exclusió social, que els regidors de Can Comunista es decideixen a intervenir, per manifestar que s’abstindran en la votació d’aquest punt, amb l’argument que primer caldria definir els usos del parc Ca l’Arnús Can Solei, circumstància sobre la que el govern municipal no s’ha definit encara. Li contesta Ferran Falcó de Can Convergència dient que tots els grups, inclòs el PP, creuen que és una bona cessió, perquè dóna vida al parc, i explica amb tot detall en que consisteix la tutela dels menors provinents de famílies des estructurades dels que la Generalitat s’ha hagut de fer càrrec Sagués aclareix que està d’acord amb el fons però no en la forma i per això maté el vot d’abstenció.

Els punts 7 i 8 referents a la contractació d’educadors i treballadors socials, suscita una confrontació entre Mañas de Can Comunista, Falcó de Can Convergència i Paquita Terruel i Francesc Serrano de Can Socialista, per diferències sobre si es compleixen o no els ràtios de treballadors socials que marca la Generalitat de Catalunya.

El punt 10, sobre la instal·lació d’un centre escolar a Ca l’Arnús, fa intervenir a Miguel Jurado de Can Popular assenyalant que ells hi votaran a favor, però que són coses ja aprovades, Josep Duran regidor d’educació, li contesta, Jurado hi torna i Duran altre cop; Carme Martinez també hi posa cullerada dient que hi votaran en contra per ser conseqüents amb el que han votat altres vegades.

El punt 11, referent a l’assumpte de Can Colomer, és el que suscita la primera intervenció en aquest plenari, del regidor més alt de tots, en Garcia de Can Popular, que en l’habitual to de demagògia, intenta enfrontar uns barris amb un altres, no considerant Badalona com un tot. La intervenció de l’alcalde Jordi Serra, aclarint el tema i posant de manifest el pervers intent de Garcia, deixa les coses al seu punt, anunciant que en els solars dels barris objecte de permuta s’hi farà habitatge protegit.

A les set de la tarda, entrem en el torn de paraules al poble que enceta El Sr. Manel Ballesteros per un assumpte de la Colonia Sant Jordi. Intervé Jurado, dient que és un tema vergonyant i Jordi Serra, contesta al ponent donant tot tipus d’explicacions i prometent resoldre el tema el més aviat possible.

La segona paraula correspon al Sr. Manuel Piqueras de la Coordinadora d’Entitats Socials, per un tema relacionat amb la conversió de la C-31 en una via estructurant suburbana, pel fet que hi ha una moció presentada per tots els grups menys el PP en el mateix sentit, s’acorda contestar al ponent i debatre la moció al mateix temps. El ponent, emprant un to “mitinero”, acaba la seva intervenció anunciant una manifestació pel proper dia 5 de juliol, on es tallarà l’autopista i la N-II. A continuació el secretari llegeix el text de la moció. Ramón Riera de can Popular, diu que tot i que no volen constar com a presentadors de la moció la votaran a favor, tot seguit Falcó, Sagués i Serrano, fan els seus panegírics al text de la moció. Manuel Piqueras en el seu torn de replica demana la desaparició de la via del tren i de la N-II,

La tercera paraula, correspon a Aymón Malondes del Consell de la Joventut demanant la creació d’un Pla d’Oci per Badalona. Pel fet que hi ha una moció presentada per ICVEUiA que fa referència a la zona d’oci del Polígon Ribó, s’acorda, talment com en el cas anterior, de fer el debat conjuntament. El ponent demana la constitució d’una taula ciutadana on es debati el tema de l’oci nocturn a Badalona i que els acords de la mateixa siguin vinculants pel govern municipal. El secretari, llegeix el text de la moció i a continuació Sagués diu que el seu grup l’ha presentada amb el suport de cinc associacions de veïns. En Garcia de Can Popular, critica al govern per la incapacitat desprès de cinc anys de donar-hi solució. El primer tinent alcalde el Convergent Falcó, amb un to que pretenia ser sorneguer i segons el meu parer del tot inadequat, desprès de dir que avui sembla el dia de l’oposició, anuncia el vot negatiu del govern a la moció, per la causa fonamental que no recull les millores en la seguretat i molèsties al veïnat que el govern ha procurat i posa en dubte el suport de les cinc associacions de veïns que els de Can Comunista han anunciat. Serrano de Can Socialista, també diu que votarà en contra i també dubta del recolzament veïnal. En aquest punt s’organitza un petit guirigall quan Pedro Jesus Fernandez pretén fer ell el torn de rèplica, i l’alcalde Serra li impedeix. El torn de replica del ponent, en el mateix sentit que la primera vegada, obre el segon torn dels regidors que reiteren el que han dit en el primer.

La quarta paraula correspon a Sónia Izquierdo, que parla en nom d’un amic seu de nom Mohamed, a qui li ha passat una sèrie de problemes d’ordre burocràtic, amb un local del carrer Primavera. L’alcalde Serra, explica la versió del departament de llicències sobre aquests fets, Sagués i Jurado, aprofiten per dir que aquests temes no haurien d’arribar al ple, desprès del torn de rèplica de la Ponent Jordi serra tanca el debat oferint una reunió amb el tècnics municipals per veure que s’hi pot fer.

La cinquena i darrera paraula a càrrec de Joan Carles Isal, amic del regidor Alex Mañas, fa referència al reallotjament d’unes víctimes de mobbing immobiliari del barri del Progres. L’alcalde Jordi Serra contesta explicant tot el que l’ajuntament a fet en aquest problema i li proposa al ponent la solució de facilitar-los un pis d’Adigsa, per solucionar el problema de la ruïna en que s’ha declarat l’immoble.

A dos quarts de deu, arribem a l’aparta de les mocions la primera demanant la concessió del premi Nobel de la pau a la Fundació Vicens Ferrer, és aprovada per unanimitat i la segona fent referència a la gratuïtat dels llibres de text que presenta el PP i una altre que presenten la resta de grups, on es demana la reutilització dels mateixos, dona com a resultat el rebuig de la primera i l’aprovació de la segona desprès d’una picabaralla dialèctica de Garcia, Carme Martinez, Duran i Falcó.Quan passen deu minuts de les deu, desprès de dir a Jurado que la pregunta que ha fet li contestarà per escrit l’alcalde aixeca la sessió.

ELS FRACASSOS D'ARTUR MAS

Deu ser perquè, Artur Mas ja ensuma que les properes eleccions autonòmiques l’any que ve, són la darrera oportunitat que li queda d’aconseguir alguna cosa positiva, com a líder de Convergència i Unió, (doncs és de preveure que hagi de plegar si fracassa en tercer intent d’aconseguir la presidència de la Generalitat de Catalunya), que aquests dies posa tota la car a la graella, malparlant d’un acord de finançament que encara no està tancat i que pel fet que no en forma part de la comissió negociadora, no coneix ni en els seus trets generals, a excepció del que ha sortit a la premsa. No en té prou amb això si no que també, anuncia grans retallades a l’estatut d’autonomia per part del Tribunal Constitucional.
No puc per més que interpretar el catastrofisme del líder de la dreta nacionalista catalana, com la rabieta d’aquell que veu com se li desmunta el xiringuito de la reclamació permanent, del victimisme històric i de la fita mai aconseguida, situació que ha permès a la seva formació, gaudir vint-i-tres anys de la poltrona del poder a Catalunya.
Artur Mas i el seu equip, s’adona que els sis anys que porta a l’oposició, tot i que no ha parat de tirar guitzes contra els governs catalanistes i d’esquerres, aquest en sis anys, han aconseguit més millores en l’autogovern i el finançament que no pas ells en vint-i-tres anys.
En l’anterior legislatura va intentar, pactant d’amagat amb Zapatero el nou estatut d’autonomia, aconseguir el reconeixement de la societat catalana, qüestió que li va sortir malament, quan els ciutadans s’adonen que la interferència de Mas, en la negociació que duia a terme el govern de la Generalitat, només pretenia aconseguir el suport del president espanyol a la seva aspiració a la presidència de la Generalitat.
Ara, quan veu que Zapatero no el truca, i que el govern que presideix Montilla, no nomes no es trenca, si no que des d’un esperit de col·laboració amb el govern central, està a punt d’aconseguir un pacte pel finançament que establirà un model perdurable en els anys. Engega la rabieta, i intenta per tots els mitjans que Esquerra Republicana es desmarqui del govern, fins i tot llançant-se a la muntanya del sobiranisme i el independentisme; però amb això també té mala sort, doncs, potser més que muntanya, l’hauríem d’anomenar desert el camp del sobiranisme i d’independentisme a Catalunya, quan el proppassat dissabte 27 de juny, les organitzacions que prediquen aquesta doctrina només van ser capaços d’aplegar 3.000 persones a l’acte que van convocar davant el Parlament.
El president Montilla, ha demostrat que ha sabut defensar molt bé els interessos de Catalunya, i ara veurà culminats els seus esforços amb un molt bon pacte de finançament, que complirà fil per randa les previsions del nou Estatut d’Autonomia, (que hauria pogut ser molt millor si el Sr. Artur Mas, amb el seu afany de protagonisme, no s’hi hagués ficat pel mig); i el més important de tot, és que ho ha fet, no des de la confrontació que prediquen els nacionalistes, si no des de la lleialtat i l’esperit de col·laboració, propis d’una estructura federal de l’estat.

JA ERA HORA!!!

Sembla que Ràdio Ciutat de Badalona ha imposat noves normes, en les tertúlies matinals que han despertat les ires del regidor independent adscrit al Grup Municipal del Partit Popular Miguel Jurado.

El regidor de l’oposició, critica i acusa al govern municipal, de manipulació dels mitjans de comunicació i fins i tot d’atemptar contra la democràcia, pel fet de decidir suprimir les intervencions per telèfon a les tertúlies matinals.

No soc coneixedor de les circumstàncies que han portat a la direcció de l’emissora a prendre aquesta decisió però en qualitat d’oïdor i de col·laborador ocasional, els haig de dir amb tota sinceritat que “ja era hora!!”, doncs darrerament i per les intervencions gens espontànies d’alguns ciutadans, la qualitat de l’espai radiofònic feia una baixada alarmant, ratllant en algunes ocasions el “Tomate” televisiu.

L’equip de responsables del Magazine Cinc Minuts Més, va tenir especial cura a començaments de temporada de seleccionar els tertulians, oferint cada dia un ventall ideològic prou variat, per donar una visió plural de l’actualitat badalonina i del mon sencer, a través de l’opinió de persones, formades culturalment i acostumades al debat respectuós i democràtic. Però de fa uns mesos ençà, les cada vegada més nombroses intervencions per telèfon, moltes d’elles en un to poc adequat, acabaven per copar la major part del temps, privant-nos als oïdors de conèixer l’opinió dels tertulians titulars.

Jurado acusa també, que l’espai de tertúlies, desapareixeria de la programació quan és ben sabut que desprès dels mesos de juliol i agost, així com la primera quinzena de setembre, propis del descans estival, es reanudaran com ve essent tradicional.

El regidor de la dreta espanyolista local, diu defensar la llibertat, quan el que en realitat el que defensa és convertir les tertúlies matinals de RCB en una espècie de guirigall confós que avorreixi al personal i acabin sense d’audiència, fent un flac favor a la democràcia que tant proclama defensar.

La direcció de l’emissora local per excel·lència de la nostra ciutat, té com a missió principal, vetllar per la qualitat del producte que ofereix, i ha de fugir dels sensacionalismes i les demagògies, que deformen la veritat i només busquen l’enfrontament entre els ciutadans; encara que potser és això el que persegueix Jurado, pensant que n’obtindrà algun rèdit electoral.

LES ELECCIONS EUROPEES A BADALONA

Porto gairebé quinze dies mirant i remirant, fent tot tipus d’operacions amb els resultats de les darreres eleccions europees a la meva ciutat de Badalona, fins i tot girant-los de sota a sobre, per al final constatar que és el Partit dels Socialistes de Catalunya, liderat per l’alcalde Jordi Serra, qui ha aconseguit una victòria fora de tota discussió, victòria que si es traslladés a unes municipals, li atorgaria una còmoda majoria absoluta amb quinze regidors, seguit d’un Partit Popular amb sis, Convergència i Unió amb quatre, Iniciativa per Catalunya un, igual que esquerra Republicana.

Per tot això em costa enormement d’entendre els titulars d’alguns diaris com el Punt, indicant una baixada del PSC i un augment percentual de CiU i el PP, quan la matemàtica indica totalment el contrari.

Salvant les diferències entre una i altre elecció, crec que es pot afirmar sense por a equivocacions, que el canvi de tarannà al consistori badaloní, des que Jordi Serra n’ha assumit l’alcaldia, on s’ha invertit la percepció d’inactivitat total que els ciutadans tenien la passada legislatura, sumant-li la superació de les diferencies internes en la formació socialista, amb l’elecció d’una nova executiva aviat farà un any, ha començat a donar els seus fruïts, tornant a mobilitzar l’electorat socialista a la tercera ciutat de Catalunya. També cal reconèixer el mèrit dels militants i càrrecs electes socialistes que s’han bolcat en aquesta campanya, fent porta a porta i llençant el missatge esperançador de l’esquerra no utòpica, capaç d’articular les solucions millors i més justes per la sortida de la crisi.

El badalonins hem dit no al discurs separador del Partit Popular del Sr. Garcia, atribuint-li un regidor menys dels que actualment disposa, allunyant-lo del seu objectiu d’aconseguir l’alcaldia.

El ciutadans també hem negat amb rotunditat manifesta, la política erràtica de Carles Sagués i el seu equip, que no dubten en votar al costat dels Populars, quan per l’afany desmesurat de carregar contra el govern municipal al preu que sigui, pensen que en trauran alguna cosa.

La alta abstenció, atribuïble a nombroses causes, per a mi principalment, pel fet que la qüestió Europea no ha estat mai prou ben explicada i els ciutadans la veuen com un afer llunyà que no va amb ells de cap manera; no pal·lia gens ni mica, ni la derrota estrepitosa d’Iniciativa ni la baixada del PP i CiU, doncs de fet ha d’afectar a tots per un igual, sobre tot si atenem a la consideració que ha fet algú dient que les eleccions europees, només van a votar els fidels, aquells de ferma convicció i que sempre voten la mateixa opció.

Felicitem doncs a Jordi Serra, i el seu equip que ha aconseguit redreçar una tendència, que en les darreres eleccions municipals de l’any 2007, havia quedat greument perjudicada en detriment dels socialistes, i els animo a seguir per aquest camí, amb la seguretat que el 2011, renovaran la confiança de la majoria dels badalonins.