Desprès d’un mes d’agost en pau i tranquil·litat, el segon dia de setembre ja ha tornat a saltar l’inefable Garcia, qualificant de ximpleria, una mesura pionera en tema de seguretat que posa en pràctica el nostre ajuntament.
La possibilitat que els ciutadans puguin fer denuncies d’actes incívics a través des SMS, no es cap ximpleria, ans al contrari, ens dóna la facilitat de poder complir amb el nostre deure ciutadà de col·laboració amb el manteniment i la seguretat del nostre espai públic i als responsables de les forces d’ordre la possibilitat d’una intervenció ràpida, i poder enxampar “in fraganti” els infractors.
Però en Garcia, des del seu derrotisme ancestral, no ho veu així i amb la seva verborrea habitual, es dedica a cercar les falles en el funcionament dels cossos de seguretat, que sense cap mena de dubte com tota organització humana, en tenen, en lloc de mirar en positiu i reconèixer que amb aquesta qüestió els polítics responsables l’han encertada. Tots sabem que la nostra Guàrdia Urbana no disposa de prou personal, per atendre les necessitats d’una ciutat de 220.000 habitants, per l’escassetat de recursos econòmics, però el Sr. Garcia hauria de reconèixer, que en els vuit anys que la seva formació política, governava a l’estat espanyol, en pro de la teoria neoliberal de desmuntar les estructures de l’estat, rebaixant i suprimint impostos, van causar un dany gairebé irreversible a molts ajuntaments, entre ells el de Badalona que es van veure obligats a reduir la plantilla d’agents de la policia municipal.
Garcia ens demostra una vegada i una altra que no s’estima la ciutat, doncs a més a més de no viure-hi, hi ha qui diu perquè li fa vergonya declarar-se badaloní en els “aristocràtics cercles on es mou”, no troba res ben fet, tot és un desastre segons ell i els que l’envolten, i la imatge que transmet de la nostra ciutat a la gent que no la coneix, és com una mena de Bronx “cutre”, qüestió totalment fora de la realitat, com molt be sap.
Els badalonins no hem d’oblidar tampoc, que per Garcia, Badalona només és un trampolí per les seves aspiracions personals de pujar dins l’estructura de la formació política a la que pertany, i per això no dubta gens ni mica en enganyar i fer demagògia, enfrontant uns badalonins en contra dels altres, per raons de llengua, o de color de pell, si això li serveix per les seves pretensions.
La possibilitat que els ciutadans puguin fer denuncies d’actes incívics a través des SMS, no es cap ximpleria, ans al contrari, ens dóna la facilitat de poder complir amb el nostre deure ciutadà de col·laboració amb el manteniment i la seguretat del nostre espai públic i als responsables de les forces d’ordre la possibilitat d’una intervenció ràpida, i poder enxampar “in fraganti” els infractors.
Però en Garcia, des del seu derrotisme ancestral, no ho veu així i amb la seva verborrea habitual, es dedica a cercar les falles en el funcionament dels cossos de seguretat, que sense cap mena de dubte com tota organització humana, en tenen, en lloc de mirar en positiu i reconèixer que amb aquesta qüestió els polítics responsables l’han encertada. Tots sabem que la nostra Guàrdia Urbana no disposa de prou personal, per atendre les necessitats d’una ciutat de 220.000 habitants, per l’escassetat de recursos econòmics, però el Sr. Garcia hauria de reconèixer, que en els vuit anys que la seva formació política, governava a l’estat espanyol, en pro de la teoria neoliberal de desmuntar les estructures de l’estat, rebaixant i suprimint impostos, van causar un dany gairebé irreversible a molts ajuntaments, entre ells el de Badalona que es van veure obligats a reduir la plantilla d’agents de la policia municipal.
Garcia ens demostra una vegada i una altra que no s’estima la ciutat, doncs a més a més de no viure-hi, hi ha qui diu perquè li fa vergonya declarar-se badaloní en els “aristocràtics cercles on es mou”, no troba res ben fet, tot és un desastre segons ell i els que l’envolten, i la imatge que transmet de la nostra ciutat a la gent que no la coneix, és com una mena de Bronx “cutre”, qüestió totalment fora de la realitat, com molt be sap.
Els badalonins no hem d’oblidar tampoc, que per Garcia, Badalona només és un trampolí per les seves aspiracions personals de pujar dins l’estructura de la formació política a la que pertany, i per això no dubta gens ni mica en enganyar i fer demagògia, enfrontant uns badalonins en contra dels altres, per raons de llengua, o de color de pell, si això li serveix per les seves pretensions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada