ELS NOUS DE CAN REPUBLICÀ

A Can Republicà a Badalona, hi ha gent nova al capdavant, tot i que vells coneguts en el millor poble del mon, hem de dir que són nous al cimall local de la formació a Badalona, assolint un d’ells, Miquel Estruch, la presidència, després de la reestructuració necessària, quan el recordat Jaume Vives va traspassar i Mateu Chalmeta, es va incorporar com a regidor al consistori.

L’altre “nou” al pinacle del partit independentista a Badalona, és Uriel Bertran, un badaloní habitual als diaris, quan desprès d’un seguit d’aventures com a diputat al parlament, resulta líder d’una de les faccions minoritàries, ultra independentistes, que van sorgir a partir del moment que Carod Rovira comença a tambalejar a la seva cadira. Quan les posicions de poder dins del partit s’aclareixen, foragitant Carretero i assumint Puigcercós el carisma del líder màxim, Uriel s’ho manega per tornar cap el poble, segurament quan intueix que les coses per ell aniran maldades a la gran capital, doncs la seva situació no és pas avui massa propera a qui mana, i és així que decideix ser el primer de la candidatura de Can Republicà a la nostra ciutat, tot i que per això hagi estat necessari desplaçar un Mateu Chalmeta, que actualment desenvolupa un gran tasca com a regidor de cultura del govern que encapçala el socialista Jordi Serra.

A Miquel Estruch el conec de que era un nen, tot i que la vida no ens ha fet trobar massa vegades, penso que puc afirmar que ja se de quin peu calça. No em passa pas el mateix amb Uriel Bertran, un que ha sortit força als diaris, però que jo no aconsegueixo recordar la cara que té, segurament és allò que l’edat no perdona; de totes maneres i si ens hem d’atenir al seu nom de pila, ha de ser una persona a qui li agraden els canvis sobtats, doncs no en va, el seu patró, és aquell arcàngel que canalitza les energies de l’abundància, i és proveïdor de les gràcies espirituals i terrenals, resultant d’un gran ajut alhora dels canvis ràpids, segons una definició que he trobat navegant per internet.

Potser pel fet que els nous, en política sempre s’han de fer notar, o perquè necessiten sortir al diari, ambdós personatges han llençat als quatre vents locals una proclama prou contundent, perquè els mitjans se’n facin reso. No se’ls ha acudit cap altra cosa que atacar a l’empresa d’autobusos de la ciutat, i en concret al seu cap Fermin Casquete, dient que si la xarxa de metro no s’estén més per la ciutat, és perquè hi ha posat traves, utilitzant la seva reconeguda influència política, a fi i efecte de no perdre negoci.

Vull pensar, que l’afany de protagonisme i no pas mala voluntat els ha portat a dir aquesta total bestiesa, doncs em costa molt pensar que persones amb un mínim grau de percepció intel•lectual i històrica, no s’adonin que fou precisament la inauguració de les quatre primeres estacions de Metro de la nostra ciutat, Artigues, Sant Roc, Gorg i Pep Ventura, l’any 1985 quan es produeix el llançament del que avui és TUSGSAL, fins a les altes cotes que com empresa està situada, a més a més de convertir el servei d’autobusos al barcelonès nord com un model a imitar.

No saben vostès, Srs, Estruch i Bertran que en els conceptes de mobilitat que avui impera a tot el món civilitzat, la intermodalitat i el sentit de xarxa, han esdevingut essencials? No saben encara que les estructures flexibles de transport (Autobusos), són el complement perfecte i necessari, de les estructures fixes (Metro, Tren, Tramvies, Troleibús, etc)? Fermin Casquete si que ho sap, i vostès també ho sabrien si haguessin assistit i escoltat, en una de les moltes xerrades que aquest Senyor ha fet en diferents fòrums de la ciutat.

A fi i efecte que no tornin a fer el ridícul, els diré, que si bé, quan Convergència estava a punt de perdre el govern de la Generalitat, en un dels actes a la desesperada i sense haver-ho pensat dues vegades, va treure el PDI 2001-2010, on hi figurava un projecte d’allargar la L-2 del metro en una segona fase, fins al barri de la Morera, Passant per Casagemes i Canyadó, projecte que la pressió del moviment veïnal va aconseguir que s’ampliés amb un estudi per allargar-lo fins a Can Ruti; aquest document va haver de ser revisat en profunditat, pels immensos errors de precipitació que contenia i que la pròpia ATM, va haver d’admetre i rectificar; aquest projecte també comptava amb la oposició ferma del sector de la cultura a Badalona, doncs veia perillar una bona part de les restes romanes no excavades que hi ha a bona part de la zona per on havia de passar. També han de saber, que el Pla de Mobilitat de la Zona de Can Ruti, que s’està acabant de redactar en aquests moments, compta, amb la reserva d’espais, per la incorporació d’un a estructura fixa de transport en un futur, no massa llunyà.

Espero i desitjo en prenguin bona nota, i es deixin de demagògies i atacs personals sense fonament de cap mena, totalment impropis d’una formació com ERC.