En Garcia de Can Popular no para, en una entrevista pel diari digital e noticies, feta mentre repartia pamflets al mercat de Llefià, va manifestar la ferma voluntat de guanyar les eleccions municipals a Badalona i aconseguir seure a la poltrona d’alcalde la propera legislatura. Deia també a l’entrevista que les seves visites al barri de Llefià, s’han incrementat de manera notable i que encara s’incrementaran més en els propers temps, pel fet que en el sector de Llefià i la Salut hi viu gairebé un terç del cens electoral badaloní.
Amb un discurs disgregant, carregat de xenofòbia, intenta subvertir l’ànim d’uns ciutadans en greus dificultats per culpa de la crisi econòmica, desviant-los l’atenció dels veritables culpables de la seva situació, com han estat aquells que van permetre i afavorir en els anys del “aznarato”, la bombolla immobiliària, l’esclat de la qual ha desencadenat la pitjor restricció del crèdit que mai haguem viscut, i les terribles conseqüències en forma d’atur i tancament d’empreses; envers uns pobres immigrants que han arribat al nostre país, fugint de la misèria on els correligionaris d’en Garcia d’arreu del mon els han sotmès.
Que senzill és carregar el mort a un altre i defugir les responsabilitats, quan cada vespre pots defugir els problemes des d’un pis al districte de les Corts a Barcelona, o navegant per la Mediterrània amb un veler de dotze metres, amb base al flamant port esportiu de la nostra ciutat; sobretot si a més a més comptes amb l’ajut d’un practicant populista que amaga el seu Mercedes alhora de passejar pels barris de la nostra ciutat.
En Garcia, fidel seguidor de la teoria Goebeliana, de repetir les mentides cent vegades per convertir-les en veritat, no s’adona que el personal ja no és estúpid i que el veuen a venir de tres hores lluny; quan tots saben que si els seus manessin, les retallades haurien estat més dràstiques, tal i com ho van fer els vuit anys de govern Aznar, tot i estar en una època d’eufòria econòmica, i a més a més per continuar afavorint els més rics i aprofundint l’abisme entre els rics i pobres, com ha succeït des que Ronald Reegan i Margaret Tatcher, impulsaren la revolució neoconservadora.
A les darreres eleccions municipals, on el PP que presideix Garcia va obtenir dos regidors més que en l’anterior legislatura, ho va fer amb un increment de tant sols 700 vots, en tota la ciutat, qüestió que si no hagués estat per la gran abstenció que protagonitzaren els electors tradicionalment socialistes, no n’hagués tret cap profit. Amb això vull posar clar i de manifest que tots aquells que es pensen que quedant-se a casa, no afavoreixen a cap dels que es presenten, estan en un immens error, doncs sempre hi ha qui en treu una bona picossada, i els badalonins són prou intel•ligents per no voler que aquest sigui el PP que presideix Garcia.
Per altra banda, hem de dir, que l’equip de govern que encapçala el socialista Jordi Serra, tot i l’època d’enormes dificultats en que ha de bregar, es caracteritza per una enorme eficàcia i afrontar el problemes de cara, donant com a resultat tot un seguit de realitats que podem veure, només sortint al carrer. Mai en tota la història d’aquesta ciutat s’havien remodelat, tants carrers, arranjat tantes escoles i remodelat equipaments; Mai tampoc en tota la historia de la Generalitat democràtica, s’havien pogut aconseguir canalitzar tantes inversions vers la nostra ciutat, noves línies de metro, noves escoles, millores en les comunicacions a Can Ruti, inversions en el nostre patrimoni cultural i arqueològic, que ens ha permès situar la nostra ciutat en un dels llocs predominants al mapa cultural de Catalunya. Són mèrits més que suficients, perquè els badalonins no ens quedem a casa a les pròximes eleccions autonòmiques i municipals, i recolzem aquells governs tant a la Generalitat com a l’Ajuntament, que han procurat pel nostre be com a badalonins.
Amb un discurs disgregant, carregat de xenofòbia, intenta subvertir l’ànim d’uns ciutadans en greus dificultats per culpa de la crisi econòmica, desviant-los l’atenció dels veritables culpables de la seva situació, com han estat aquells que van permetre i afavorir en els anys del “aznarato”, la bombolla immobiliària, l’esclat de la qual ha desencadenat la pitjor restricció del crèdit que mai haguem viscut, i les terribles conseqüències en forma d’atur i tancament d’empreses; envers uns pobres immigrants que han arribat al nostre país, fugint de la misèria on els correligionaris d’en Garcia d’arreu del mon els han sotmès.
Que senzill és carregar el mort a un altre i defugir les responsabilitats, quan cada vespre pots defugir els problemes des d’un pis al districte de les Corts a Barcelona, o navegant per la Mediterrània amb un veler de dotze metres, amb base al flamant port esportiu de la nostra ciutat; sobretot si a més a més comptes amb l’ajut d’un practicant populista que amaga el seu Mercedes alhora de passejar pels barris de la nostra ciutat.
En Garcia, fidel seguidor de la teoria Goebeliana, de repetir les mentides cent vegades per convertir-les en veritat, no s’adona que el personal ja no és estúpid i que el veuen a venir de tres hores lluny; quan tots saben que si els seus manessin, les retallades haurien estat més dràstiques, tal i com ho van fer els vuit anys de govern Aznar, tot i estar en una època d’eufòria econòmica, i a més a més per continuar afavorint els més rics i aprofundint l’abisme entre els rics i pobres, com ha succeït des que Ronald Reegan i Margaret Tatcher, impulsaren la revolució neoconservadora.
A les darreres eleccions municipals, on el PP que presideix Garcia va obtenir dos regidors més que en l’anterior legislatura, ho va fer amb un increment de tant sols 700 vots, en tota la ciutat, qüestió que si no hagués estat per la gran abstenció que protagonitzaren els electors tradicionalment socialistes, no n’hagués tret cap profit. Amb això vull posar clar i de manifest que tots aquells que es pensen que quedant-se a casa, no afavoreixen a cap dels que es presenten, estan en un immens error, doncs sempre hi ha qui en treu una bona picossada, i els badalonins són prou intel•ligents per no voler que aquest sigui el PP que presideix Garcia.
Per altra banda, hem de dir, que l’equip de govern que encapçala el socialista Jordi Serra, tot i l’època d’enormes dificultats en que ha de bregar, es caracteritza per una enorme eficàcia i afrontar el problemes de cara, donant com a resultat tot un seguit de realitats que podem veure, només sortint al carrer. Mai en tota la història d’aquesta ciutat s’havien remodelat, tants carrers, arranjat tantes escoles i remodelat equipaments; Mai tampoc en tota la historia de la Generalitat democràtica, s’havien pogut aconseguir canalitzar tantes inversions vers la nostra ciutat, noves línies de metro, noves escoles, millores en les comunicacions a Can Ruti, inversions en el nostre patrimoni cultural i arqueològic, que ens ha permès situar la nostra ciutat en un dels llocs predominants al mapa cultural de Catalunya. Són mèrits més que suficients, perquè els badalonins no ens quedem a casa a les pròximes eleccions autonòmiques i municipals, i recolzem aquells governs tant a la Generalitat com a l’Ajuntament, que han procurat pel nostre be com a badalonins.
Artcle publicat al setmanari BNS el 23/07/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada