Quan algú es troba atrapat, quan veu ben de prop el risc d’exclusió
social en rebre la notificació oficial que el fan fora de casa, perquè la
justícia i els governs emparen per sobre de tot als bancs i entitats financeres;
passats els primers moments de ràbia i retrets a un mateix per haver estat tant
crèdul al pensar, que pel fet de viure en un país democràtic, on la constitució
garanteix els drets al treball i l’habitatge, mai li mancarien els recursos;
s’immergeix, en la frustració i desesperació, qüestió que el converteix en
víctima propiciatòria, dels populistes que avui manen a la ciutat de Badalona i
que fent mostra de la seva falsedat, fan veure que t’ajuden a apedaçar el mal
que ells mateixos, directa o indirectament, han causat
Els desnonaments són a l’ordre del dia a Badalona, alguns perquè desprès
d’haver perdut la feina es troben sense recursos per fer front als pagaments
d’una hipoteca, que en èpoques de vaques grasses se’ls va concedir amb tota
mena de facilitats, mentre signessin unes clàusules, diríem draconianes, on el
deute no acaba amb el lliurament de la garantía, si no que depèn del valor en
que aquesta s’adjudica en una subhasta, més o menys amanyada i que acostuma a
representar, com a molt, el 50% del valor de taxació.
Un negoci rodó per les entitats financeres, que segueixen exigint el
deute, escanyant la misèria del pobre desnonat, mentre que per altre banda,
posen a la venda l’immoble amb un increment del 15 o el 20% del preu que
s’havien adjudicat, o sigui que a més a més de seguir cobrant al desnonat, pel
mateix immoble cobren del nou propietari. En llenguatge pla una estafa, doncs
cobren pel mateix producte dues vegades.. Ah i me’n oblidava, aquesta operació
la fan sense pagar un duro d’impostos, doncs la llei els empara en no haver de
posar la finca en nom del banc desprès del desnonament.
Be tornem al començament, a la situació cada cop més nombrosa en que es
troben tots aquells badalonins que reben la fatídica carta. Tots ells, quan arriba
el dia, compten amb el suport d’unes plataformes d’afectats per la hipoteca,
que fan mans i mànigues per aconseguir aturar l’acció judicial, i revertir la
normativa, en el sentit que amb el lliurament de l’habitatge el deute quedi
saldat.
Però els populistes que sempre estan a l’aguait, aprofiten l’ocasió per
llençar les seves xarxes a fi i efecte de pescar en aigües remogudes i intentar
desvalorar el treball de les plataformes esmentades anteriorment; i és així que
prèvia convocatòria dels mitjans de comunicació, el dia assenyalat, fan acte de
presencia a la casa talment com si fossin el salvadors, dient que han
aconseguit dels jutjats un ajornament del desnonament, (quan tothom sap que
avui la més petita gestió davant l’entitat financera, aconsegueix aquest
ajornament), i es mostren disposats a facilitar un nou habitatge de lloguer a
un preu més assequible per l’interessat. De fet actuen de cara a la galeria,
doncs pels afectats el problema ve a ser el mateix, tot i que maquillat,
l’entitat bancària els seguirà reclamant la part del deute; o sigui que no ha
fet altre cosa que posat un pedaç a les calces quan en realitat el calia era un
canvi de pantalons.
Molt hi hauria que parlar sobre aquest tema, i l’espai és curt, però no
m’agradaria acabar sense explicar que l’actuació de l’ajuntament de Badalona en
aquest tema, m’ha fet venir al cap la frase evangèlica que fa referència als “sepulcres
blanquejats”, no sé perquè serà!