ELS DINERS I LA INDEPENDENCIA DE CATALUNYA, L’EIX PRINCIPAL

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Com ja ve essent habitual en la actual legislatura, des que el socialista Jordi Serra ocupa l’alcaldia, amb una puntualitat gairebé britànica, (les sis i cinc minuts), el batlle Serra pronunciava la fórmula habitual, “Sessió Pública”, que obria el darrer ple ordinari abans de les vacances.

De primer, una junta de l’entitat Engestur, per aprovar la distribució extraordinària de dividends per un import de 7.025.000’- € amb càrrec a les reserves de lliure disposició de l’entitat.

A continuació i com és perceptiu, el llistat de dones víctimes de la violència de gènere, que aquest més de juliol arriba a l’esgarrifosa xifra de 9; a continuació el corresponent minut de silenci, seguit respectuosament amb tothom dempeus, a excepció dels corresponsals del Punt per no se quina mena de protesta personal.

Els punts 3,4 i 14, referents a modificacions a la plantilla i a la relació de llocs de treball de l’ajuntament, per acord de la junta de portaveus es debaten conjuntament. Enceta el torn Carme Martinez de Can Comunista, que qualifica les propostes de lletges, inoportunes i fora de lloc; li pren el relleu Juan Fernandez de Can Popular, que amb el idioma “del imperio” ve a dir el mateix que els comunistes, i dona xifres de l’encariment de la partida de costos de personal, que els dictàmens representen; afegint que sembla que “se hagan trajes a medida”. Quico Serrano portaveu de Can Socialista i regidor d’hisenda, es l’encarregat de contestar a un i altre, desmentin d’entrada que les modificacions representin un augment de les despeses, si no que faran un estalvi d’uns dos mil i escaig euros a l’any.

Carme Martinez, que avui sembla ha abandonat el to de Rottenmeyer que la caracteritza, torna a insistir en el que ha dit primer, talment com el de Can Popular Juan Fernandez, que mantenint el idioma del imperio és reafirma, en que res d’estalvi, si no que representa 25.000 € més de despesa. El socialista Serrano, torna a repetir els números que ha fet abans i l’alcalde Jordi Serra, tanca, amb el recompte de vots, que dona per aprovats els dictàmens, tot i els vots en contra de l’oposició, PP i ICVEUiA.

Els punts 6,9,10,11,12,i 13, referents a l’aprovació del compte general de la Corporació corresponent a l’exercici 2009, també van ser debatuts conjuntament per acord de la junta de portaveus; intervencions de Carme Martinez de Can Comunista, de Juan Fernandez de Can Popular, Quico Serrano de Can Socialista i en el segon torn, s'hi afegeixen Jurado de Can Popular, i Falcó de Can Convergència, els de l’oposició en contra i el govern a favor com és natural, tot i que hem de dir que Serrano, va estar particularment encertat i contundent, quan es va llençar a la jugular del ATS populista, Miguel Jurado. El debat el tanca Jordi Serra, assenyalant el rigor en la gestió del govern els darrers dos anys, i rebatent el catastrofisme de que fan gala Populars i Comunistes, mostrant-se confiat que la ciutat sabrà trobar el camí i els mecanismes per sortir d’aquesta terrible crisi.

El punt 15, referent a donar per verificat el nou text refós de la modificació del PGM a l’Avinguda dels Vents, torna encendre els ànims del Practicant de Can Popular Miguel Jurado, així com del regidor Alex Mañas de Can Comunista que les emprenen en contra del govern, Jordi Serra, en qualitat de regidor d’urbanisme, amb raons de pes, desmunta les argumentacions del popular i el comunista .

Dues proposicions urgents, aprovades, amb la intervenció dels portaveus indicant tant sols el sentit del seu vot, obren pas al torn de les paraules al poble, quan el rellotge assenyala que falten set minuts per les 8 del vespre. El torn l'enceta el Sr. Alfonso Lasso per un assumpte de les molèsties i insalubritat ocasionades per les múltiples cases tapiades que hi ha a la ciutat, així com els cotxes aparcat a les voreres i el mal estat de les mateixes. Falcó de Can Convergència, li contesta en qualitat de regidor de seguretat i de la Guàrdia Urbana, reconeixent algunes mancances en el servei de la grua. Carles Sagués de Can Comunista, fa especial insistència en el mal estat de les voreres. Alfonso Lasso, en el seu torn de rèplica introdueix el tema de la convivència entre bicicletes i vianants i torna a insistir en treure els vehicles aparcats a les voreres. Jordi Serra tanca el debat contestant al ponent.

La segona paraula és a càrrec del Sr. Lopez Bertran, president de l’Associació de Veïns de Lloreda, que comença anunciant que els ocells han tornat al barri, gràcies a que finalment s’han tret totes les antenes de telefonia mòbil que hi havia. Agraeix a Jordi Serra i a la regidora del districte Araceli Cruz, de Can Socialista, les gestions fetes i que han acabat amb la construcció de rampes a molts punts del barri, suprimint barreres arquitectòniques. A continuació engega un sèrie de greuges, que uns incívic skaters, a més a més d’altres joves practicants del botelló, estan ocasionant d’un temps ençà, amb destrosses al mobiliari i altres elements urbans. Ferran Falcó li contesta, que la Guàrdia Urbana no té el do de la ubiqüitat, i en Garcia de Can Popular acusa a Falcó de pessimista i al govern en conjunt de no fer complir la Ordenança de Civisme que fa un temps amb tota la pompa del món van aprovar. Sagués de Can Comunista, per no quedar-se enrera, també carrega contra Falcó. El ponent Lopez Bertran, en el torn de rèplica, demana més presencia de la Guàrdia Urbana al barri, i finalment l’alcalde Jordi Serra, tanca el debat dient que el govern intenta solucionar el problemes d’incivisme de Badalona, tant de Lloreda com els d’altres llocs.

A dos quarts i cinc minuts de nou, entrem a l’apartat de Mocions presentades pels grups municipals, on les dues primeres, presentades per ERC i el PP, fan referència al tema de la sentencia del TC sobre l’Estatut de Catalunya, a més a més sobre la del PP, els grups de ICVEUiA, PSC, i CiU, han presentat una esmena a la totalitat. Abans que el secretari procedeixi a la lectura de la part expositiva de les mocions i l’esmena, Maritxu Hervás de Can Popular, demana la paraula per anunciar la retirada de la moció que ells han presentat, circumstància que provoca automàticament la decaiguda de l’esmena a la totalitat. S’organitza aleshores un batibull entre els grups presentadors de l’esmena i el PP, els primers intentant de salvar la seva esmena, cerquen tota mena de subterfugis i els populars, emparrats en que no es debati. Finalment s’imposa el criteri del Secretari que al retirar-se la moció l’esmena decau automàticament, desprès d’acusacions al PP, d’haver actuat amb tacticisme i de poca estimació i interès per Catalunya, es llegeix la part expositiva de la moció presentada per ERC, on s’insta a iniciar un procés cap a la independència de Catalunya i a continuació Mateu Chalmeta, procedeix a defensar el text. Carles Sagués de Can Comunista, recorda l’ideal autonomista del PSUC, i anuncia el vot contrari a la moció. Falcó de Can Convergència anuncia també el vot contrari del seu grup, tot i que es manifesta personalment, profundament independentista, qüestió per la que té el cor dividit. En Garcia de Can Popular; acusa als socialistes de anti catalans, per haver provocat un alt índex d’atur i d’haver retallat els serveis socials als ciutadans de Catalunya; la demagògia en el seu estat més pur.

Quico Serrano de Can Socialista, llegeix la part expositiva de l’esmena que presentaven conjuntament amb ICVEUiA i CiU, a fi i efecte que consti en acta; i defensa la posició del PSC, en tot el tema de l’Estatut, mentre anuncia el vot en contra de la moció d’Esquerra.

Mateu Chalmeta de Can Republicà, en el seu torn de rèplica, constata que la moció no serà aprovada, però anuncia que serà presentada a tots els ajuntaments on ERC té representació, i augura que en un futur no massa llunyà, una esmena com aquesta serà aprovada per la majoria dels regidors dels ajuntaments de Catalunya, perquè la ciutadania majoritàriament ho exigirà.

Jordi Serra, l’alcalde, tanca el debat amb un discurs, brillant al meu parer, on posa de manifest la posició profundament federalista del Partit dels Socialistes de Catalunya i fa vots per una visió progressista d’Espanya i la seva Constitució. Conclou amb una frase de Joan Raventós, “Som Socialistes i Catalanistes per les mateixes raons”.

La següent moció que presenta ICVEUiA, referent al reconeixement de la figura de José Saramago, és aprovada, desprès que el ponent Carles Sagués, a instàncies d’en Garcia de Can Popular, i d’en Pera de Can Convergència s’avingui a retirar el punt que fa referència a demanar que es posi el nom de l’escriptor a un carrer de la nostra ciutat, doncs l tràmit s’ha de fer directament a la comissió del nomenclàtor, dos anys desprès de la mort del personatge.

Dues preguntes de Miguel Jurado i una altre de Carles Sagués, van posar punt i final a aquest ple quan el rellotge marca dos quarts tocats de déu del vespre, i l’alcalde Jordi Serra ens ha desitjat, bones vacances a tots.

Fins a Setembre!

A DINS GAIREBÉ COM SEMPRE I A FORA UN BATIBULL DE MIL DIMONIS

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Quan hom arribava a la Casa de la Vila, a tres quarts de sis de la tarda, a la Plaça hi havia una munió de persones amb cadira de rodes, de la Plataforma Deixem de ser Invisibles, afanyats a desplegar una pancarta, on reivindicaven el Servei de taxi adaptat porta a porta a la nostra ciutat que per ells és una necessitat de primera magnitud.

A dins i quan faltaven cinc minuts per les sis de la tarda, l’hora de començar la sessió, i l’alcalde feia la seva entrada a la sala, només hi havia els regidors de Can Socialista al complert; tant bon punt les manetes del rellotge, assenyalaven les sis de la tarda, encapçalats pels dels PP, feien entrada tota la resta de regidors, ocupant amb rapidesa les seves posicions, mentre l’alcalde pronunciava la fórmula habitual: “Sessió Pública” i els de la plaça, començaven un concert de xiulets.

Com sempre el llistat de dones víctimes de la violència de gènere, que el més de juny puja a l’esgarrifosa xifra de sis, i tot seguit, Jordi Serra, l’alcalde, llegeix una declaració de caire institucional que signen tots els grups municipals, excepte el Partit Popular, en defensa de la integritat del tex del nou Estatut de Catalunya, que el Tribunal Constitucional ha retallat aquests darreres dies desprès de quatre anys deliberant una sentència.

El punts del tres al sis de l’ordre del dia, que fan referència a l’actualització de les retribucions dels càrrecs i treballadors de l’ajuntament, així com de la modificació de la relació de llocs de treball en compliment del decret del govern de l’Estat; la junts de portaveus va acordar, i així ho explica l’alcalde, debatre’ls conjuntament amb una moció referida a aquest tema, que presenten els de Can Comunista, a més a més de donar pas a una paraula a Carmen Lucena, en representació dels sindicats amb representació al comitè d’empresa de l’Ajuntament.

Desprès que el secretari hagi llegit el text dispositiu de la Moció, Carmen Lucena, llegeix un discurs elaborat, recolzant-la i reclamant el compliment del conveni pactat l’any 2008 sense retallades els sous dels funcionaris i personal al servei de l’ajuntament, mentre que als PMR de fora, s’hi ha ajuntat, els que donen suport a Carmen, i el nivell sonor s’incrementa de manera notable, ja no amb xiulets, si no amb botzines i sirenes. A continuació el regidor portaveu de Can Socialista Quico Serrano, amb un to moderat i gairebé exquisit intervé defensant els decrets, dient que tot i saber-los molt de greu, s’han vist obligats a fer-ho en compliment d’un decret estatal.

Carles Sagués, líder de Can Comunista, o no se si dir advocat dels pobres, defensa el text de la moció que aclareix que ells només la presenten a títol legal, perquè els autors de la mateixa són els sindicats. Acaba el seu discurs anunciant el vot en contra de la seva formació al dictamen perquè no han comptat amb ells alhora de presentar-los.

En Chalmeta de Can Republicà al seu torn, assenyala el vot contrari a la moció, perquè la norma ja és aquí i no es pot fer res més que complir-la.

L’au de vol majestuós, en Falcó de Can Convergència, assenyala que no els hi agrada haver de votar en contra de la moció, i tampoc a una rebaixa sous, però no tenen cap més remei que complir la llei.

El regidor empadronat irregularment, en Garcia de can Popular, anuncia el seu vot favorable a la moció, perquè segons ells els dictàmens que presenta el govern municipal, van molt més enllà del que determina el govern de l’estat, tot i que no especifica, en que van més enllà. Tot seguit critica la intervenció de Serrano, qualificant-la de desagradable, i acaba el seu discurs, proposant que el govern faci trampa saltant la norma, garantint-los que ell no els denunciarà.

En el seu torn de replica la ponent Carmen Lucena, insisteix en el que ha dit abans. L’au de vol majestuós de Can Convergència, assenyala l’obligació del govern local de reduir el seu dèficit públic. El regidor irregular, renuncia al seu torn de rèplica, perquè diu que ho hauria de fer desprès de la rèplica de Serrano. El de Can Comunista, carrega contra el de Can Socialista, fent referència a manifestacions que Serrano havia fet l’any 2009 i diu, tampoc sense aclarir, que els dictàmens van més enllà del que mana el govern. Serrano en el seu torn, contesta a Sagués i a la ponent, retraient al regidor empadronat irregularment, que proposi al govern fer trampa. Es tanca el debat amb la votació, que dona per aprovats els dictàmens i la moció refusada.

La companya de premsa que seu al meu costat, surt un moment a la Plaça a tirar fotografies als manifestants i quan torna m’explica que als PMR, i als sindicalistes, se’ls ha afegit el quiosquer tamborer, de la Associació de Veïns Pep Ventura Illa Fradera que tot i haver estat desautoritzat per la Plataforma d’afectats per les afectacions del carrer Francesc Macià, valgui la redundància, ha volgut aprofitar el batibull per fer-se notar i comprovo que és veritat, al parar orella, i sentir els repics de les baquetes sobre la pell tensada, en mig de l’escàndol de xiulets, botzines i sirenes.

El punt dotze referent a donar conformitat inicial a la proposta de delimitació gràfica de la Trama Urbana Consolidada, mereix la intervenció del ATS de Can Popular, Miguel Jurado, que qualifica el dictamen de “oscuro”, anunciant la seva abstenció i avisant de la presentació d’al•legacions. Mañas de Can Comunista, també diu que s’abstindrà, i per assenyalar diferències amb el de Can Popular, acusa a l’ATS, d’haver votat a favor del dictamen en una ocasió anterior. L’ATS li contesta i Mañas replica, posant punt i final Jordi Serra, amb el recompte de les votacions anunciades.

Quan falten deu minuts per les vuit del vespre, arribem al torn de paraules al poble, desprès que dues proposicions urgents fossin votades per unanimitat sense debat de cap mena. en aquesta ocasió només n’hi ha una de demanada per part del Sr. Maximiliano Luengo, per un assumpte d’habitatge públic de lloguer, d’ocupació i de transport públic gratuït. El senyor Luengo explica el drama personal que pateix, de situació d’atur, havent esgotat el subsidi, i d’una minusvalia que pateix, situació que l’ha marginat de facto de la opció de trobar un habitatge de lloguer, ni tant sols en el sector públic, així mateix i entrat com en calçador demana la gratuïtat del transport públic pels aturats.

Paquita Teruel regidora d’Acció Social, és qui li respon assenyalant que l’ajuntament posa a la seva disposició i de totes les persones que es trobin com ell, una sèrie de serveis específics. L’ATS de Can Popular ensenya la ceba, en el sentit que ha estat ell qui ha induït a Maximiliano a demanar la paraula al Ple, quan demana que la moció que el seu grup ha presentat demanant la gratuïtat del Transport públic pels aturats, sigui debatuda en aquests moments. Jordi Serra, s’hi nega en rodó amb l’argument que així es va determinar a la junta de portaveus. En el seu torn de rèplica Maximiliano, diu que comença a no creure en la democràcia i assenyala que a Badalona hi ha molta indiferència vers les persones amb necessitats, i com exemple assenyala la manifestació de PMR que hi ha fora a la plaça, manifestació, que sembla ha plegat veles, quiosquer tamborer inclòs, doncs el soroll de fons que amenitzava el ple des de bon principi ha acabat de cop. Paquita Teruel contesta al ponent, que la reclamació que el PMR fan, en part ja està essent atesa per aquest ajuntament, amb 6.000 viatges a l’any de taxi porta a porta adaptat, i que això representa un gran esforç econòmic per l’ajuntament, tot i que no sigui suficient per les necessitats creixents del col•lectiu de PMR badaloní.

A les 8 i 10 entrem en l’apartat de mocions, on la primera presentada per el PP sobre la gratuïtat del transport públic pels aturats defensada per l’ATS, és rebutjada amb els vots contraris dels partits de govern. Talment com la segona signada també pels de Can Popular i referent a l’obligatorietat de difondre els estudis que encarregui el govern municipal, argumentada pel regidor empadronat irregularment.

La tercera ve de part de Can Comunista, però els de Can Popular hi ha fet una esmena a la totalitat, tot plegat va de condemnar els atacs d’Israel, sobre la flota humanitària que es dirigia a Gaza, finalment la moció és refusada, i l’esmena també, per no assolir majoria de suport en cap dels casos. La darrera que presenten conjuntament els de Can Popular i els de Can Comunista, referent a la creació d’una oficina d’atenció a les urgències socials, és rebutjada pels vots dels govern.

Uns precs i preguntes d’Asun Garia i Sagués de Can Comunista, posen punt i final a aquest plenari que durant una bona estona ha estat amenitzat per concert de xiulet i tambor des de fora a la plaça. Son les nou del vespre.

Fins a la propera!!!

IRREGULAR, MENTIDER I APROFITAT

Article publicat al setmanari BNS del 11/06/2010

En Garcia de Can Popular a Badalona, talment com un immigrant sense papers, aquests que ell té tanta tendència a titllar d’il•legals, esta irregularment, empadronat a la nostra ciutat, en el pis on viuen els seus pares, quan ell de veritat resideix en una mansió a la Gran Via de Carles III, al selecte barri de les Corts de la Ciutat Condal, on disposa de minyona romanesa, que té cura dels seus dos fills bessons.

L’empadronament irregular d’en Garcia, és un cas totalment insòlit en un regidor que es diu democràtic, i que conseqüentment hauria d’estar subjecte a una gran escrupolositat en el compliment de les normatives; doncs utilitza i contribueix a col•lapsar uns serveis, com per exemple els sanitaris, reservats, als residents badalonins. Encara que segurament, i donat el seus estatus, social i econòmic, no deu ser usuari d’aquest serveis sanitaris públics, a ell no li cal fer cues, ni estar en llistes d’espera, ni tant sols haver de barrejar-se amb aquesta gent inferior, que a més a més s’entesten elecció darrera elecció a votar els socialistes. Així com tampoc dels de preescolar dels seus fills bessons; doncs per això a la seva residència barcelonina ja disposa de mainadera, romanesa per més senyes, o potser millor dir per més inri.

El que a més a més sorprèn, és que volent justificar el que no té justificació, hagi d’incórrer en flagrant mentida, dient que en les eleccions Europees de l’any 2007 va votar a Badalona, perquè residia a la nostra ciutat, quan un any abans, el 2006, i segons consta a l’acta d’un dels plens municipals, a preguntes del regidor d’ICV Alex Mañas, va reconèixer que residia al barri de les Corts de Barcelona. Per altre banda, sembla ser que el noi figura empadronat, no al pis de 70 metres quadrats on havia viscut, si no a casa dels seus pares, al barri de la Morera; qüestió que demostra de totes totes una mala fe manifesta, i una voluntat enganyosa cent per cent.

Diu ara, com per treure importància a l’afer, que pel setembre tornarà a viure a la nostra ciutat, sembla ser, no en el pis de 70 metres quadrats, si no en un de nou en el front marítim, de 120 mts2, potser? segurament amb la intenció de poder controlar el vaixell de 12 metres que te amarrat al port de la nostra ciutat, i on els bessons i la mainadera romanesa, disposaran de l’espai adequat.

És sorprenent que una persona que incompleix les mínimes normes de ciutadania, com és no empadronar-se en el lloc de residencia, gosi sortir al carrer i demanar el vot a uns veïns, fomentant l’enfrontament. És incomprensible, que un paio que viu envoltat de luxe, i a qui no falta de res, subverteixi enganyant a uns ciutadans, que en aquest període de crisis veuen agreujades les seves dificultats. És fins i tot insultant, que tot i que ha estat enxampat, des de ja fa més d’un mes, no s’hagi apressat a regularitzar aquesta situació, qüestió que demostra ben clarament que la seva perversitat ja surt de tota mida, a no ser que hi hagi quelcom d’amagat, tot i que en aquest cas, encara seria molt pitjor, perquè que no ho dubti ningú, en règims de democràcia i llibertat tot acaba sortint a la llum, oi Sr. Millet?, o Sr. Bàrcenas?

Tot i que en Garcia, resulta ser l’únic regidor, en situació d’empadronament irregular, si que hem de dir que tres més del seu grup municipal, tampoc viuen a la nostra ciutat; una demostració ben palpable del poc amor i estimació que demostren tenir per Badalona, els regidors de Can Popular, als que sembla els fa vergonya, o poc digne del seu estatus social viure a la tercera ciutat de Catalunya pel que fa al nombre d’habitants.

AMB UN PAM DE NAS

El 27 d’octubre de 2009, mentre la Guàrdia Civil regirava de sot sobre les dependències de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet, i el jutge Garzón enviava un funcionari judicial a requerir informació a la Casa de la Vila de Badalona, sobre uns terrenys al nou front marítim badaloní, un quiosquer tamborer afeccionat, un líder veïnal comunista acèrrim, que als seus seixanta i escaig, vol endegar una revolució pendent, i un ex-alcalde, que ha evolucionat des del socialisme fins a d’independentisme més radical, acompanyats tots ells d’alguns dels fidels seguidors, i els membres de formacions polítiques a l’oposició consistorial, com el regidor mal empadronat; es situaren a la Plaça per excel•lència de la nostra ciutat, àvids de veure sortir emmanillat l’alcalde Jordi Serra i alguns dels seus regidors; però es van quedar amb un pam de nas, quan resulta que el funcionari, va sortir tot sol de la casa de la Vila, i els nostres màximes responsables polítics, s’aprestaven a reunir tota la documentació que els havia estat demanada, tràmit que van complir dos o tres dies més tard, amb molta antelació al termini que els havia estat assignat.

Tot i això, amb la insana pretensió d’escampar la llavor de la sospita, organitzaven uns dies més tard una manifestació, deien, en contra de la corrupció, manifestació que no va aconseguir agrupar pràcticament ningú, tret dels grupuscles radicals de la nostra ciutat, sempre disposats al que sigui, per anar contra qui governa.

Han passat els dies, les setmanes i els mesos, i finalment el sumari instruït d’aquest cas ha vist la llum, després que l’instructor hagués decidit aixecar-ne el secret, i tots hem pogut veure les transcripcions d’unes converses telefòniques, que per un llarg període de temps van ser pacientment enregistrades per ordre judicial. I aquí hem pogut observar, com tres personatges, José Montilla, president de la Generalitat, Jordi Serra, Alcalde de Badalona i Maite Carol Interventora de l’Ajuntament de Santa Coloma, les poques vegades que sortien a les converses, era per malparlar-ne i insultar-los, doncs pel que sembla, cadascun des del seu lloc, els eren un gros entrebanc pels seus il•lícits negocis.

Altre cop el tamborer, el nou independentista, i el vell comunista revolucionari, s’ha quedat amb un pam de nas, quan han comprovat, de manera fefaent que els insults dels que es va fer mereixedor Jordi Serra, de part dels xoriços, perdó, “presumptes” xoriços, no han estat altre cosa que lloances i flors, en el món de la gent honrada, com som la gran majoria dels badalonins, i que mai hem dubtat de la honorabilitat del nostre alcalde i regidors, així com de la seva capacitat i eficàcia en la gestió; qüestió que algun mitjà sembla vulgui posar en dubte, quan insinuen que l’ajuntament en tota l’operació va deixar d’ingressar uns quinze milions de pessetes.

No és veritat, tot i que si val a dir que els delinqüents, es van embutxacar, aquesta quantitat per l’operació amb el terreny del front marítim badaloní, però hem de deixar ben clar que va ser possible, per tractar-se d’una operació fraudulenta de blanqueig de diners, procedents de paradisos fiscals, qüestió que un organisme oficial com és l’ajuntament mai hauria pogut fer.

Ara que com aquell qui diu ja estem arribant al final de l’acte, seria bo que tots aquells àvids de sang que a l’octubre passat es concentraven a la plaça de la Vila, demanessin disculpes públicament, i reconeguessin el seu error d’intentar sembrar l’ombra del dubte, sobre l’honorabilitat dels màxims representants de la ciutadania.

LA RAMBLA DELS COMUNISTES I LA RAMBLA DELS SOCIALISTES

L’ajuntament sorgit de les primeres eleccions democràtiques a la nostra ciutat, el que presidí Marius Diaz, i que en la seva etapa final, governava amb coalició amb els socialistes, després que els convergents seguint les directrius de Jordi Pujol, haguessin trencat el pacte de progrés fet al inici de la legislatura. Dedicats els tres anys primers, a prestar especial atenció als barris, molt degradats per l’especulació immobiliària del règim autàrquic anterior; van decidir el darrer any, invertir en una profunda reforma en un dels llocs més emblemàtics de la nostra ciutat, com és la Rambla, la única en el món que és paral•lela al mar; i que en aquells moments es trobava amb un total estat d’abandonament, no funcionava l’enllumenat públic, la majoria dels bancs eren trencats del tot, els jardinets, sense plantes i el paviment ple de sots.

Perquè no fos dit, si els movia algun interès electoralista, el govern tingué cura en assenyalar que la Rambla no era l’equipament que usava exclusivament la gent del Barri del Centre, si no que era utilitzat per gairebé el 100% de la ciutadania.

La reforma, acabada pocs mesos abans de les eleccions del 1983, va retornar la dignitat a l’espai, amb una nou paviment d’altíssima qualitat, alabat per tothom, uns nous fanals, que recordaven els més antics que hi havia hagut i uns nous bancs, exactament iguals als de tota la vida.

La divisió a nivell nacional del PSUC, a Badalona, comportà, l’any 1983, la pèrdua de l’alcaldia, en favor del PSC essent nomenat alcalde Joan Blanch, desprès que el PSC, pactés amb CiU, per assolir la majoria necessària. Talment com s’havia fet en el període anterior, el govern dedica especial atenció als barris i cap allà canalitza la majoria de les seves inversions, però al igual que en l’anterior legislatura, en el darrer any, creuen que val la pena fer-se notar fent quelcom al front marítim del centre de la ciutat, sobre tot desprès que la posada en funcionament de la depuradora del besos i la construcció d’un col•lector transversal, hagués tornat a fer practicable pel bany la nostra estimada platja.

És així doncs, que s’arranja un passeig, a l’altra banda de la via del tren, entre el Carrer del Mar i el banys la Donzella de la Costa. No se si per no coincidir amb els altres, el cas és que el paviment, es completament diferent, així com els llums; pel que fa als bancs, si bé coincideixen en la forma dels que hi ha altre cantó, el color, marron els distingeix perfectament dels que són de color verd. L’ombra, que a la Rambla de tota la vida, la donaven les ufanoses palmeres, a aquest nou passeig la feia una mena de pèrgola artificial.

El personal de Badalona, sempre amatent, no va trigar gens ni mica en batejar les dues Rambles, la de sempre, com la dels Comunistes i la nova a l’altre cantó de la via com la dels Socialistes, en funció del partit o militava l’alcalde quan va ser arranjada.


Però ara ha arribat l’ajuntament, que presideix Jordi Serra, i també un any abans de les eleccions municipals, ha transformat de dalt a baix les dues rambles, unificant criteris, (el paviment i mobiliari són iguals a l’una que a l’altre) i donant-li un nou aire que l’ha de tornar a convertir en el passeig més emblemàtic, no només de la nostra ciutat, si no de tota la comarca. Amb més o menys mig any de feina s’ha acabat amb les dues rambles que finalment tornen a ser una de sola, la dels Comunistes i la dels Socialistes, ja formen un tot, només a l’espera que en un futur,més o menys llunyà, algú, decideixi treure la via del tren, lúnic element que encara les separa.

(Article publicat al setmanari BNS del 28/05/10)

QUAN EN GARCIA VA SER D'ESQUERRES... DE PARAULA

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Un ple que prometia ser dens i fins i tot carregós, no pas perquè els punts de l’ordre del dia, resultessin especialment conflictius, si no per la seguretat que teníem tots els que mes rere mes anem a la sala magna de la Casa de la Vila, que l’oposició aprofitaria la mínima per llançar-se a la jugular del govern per tot el seguit de mesures restrictives que s’han pres des del Palau de la Moncloa, en particular la retallada de la capacitat de demanar crèdits per part de les administracions locals.

A les sis i set minuts, l’alcalde pronuncia la fórmula habitual “Sessió Pública, i tres minuts mes tard, quan ja el públic és assegut a la sala, s’engega la sessió amb l’habitual llistat de dones víctimes de la violència de gènere, que des de la darrera sessió ha arribat a l’esgarrifosa xifra de 8 a tot l’estat espanyol. Després del perceptiu minut de silenci, l’alcalde dóna la paraula al Síndic defensor de la ciutadania, perquè presenti el seu informe anual. Armand Soler, fa una breu presentació del seu informe que ja ha estat tramés a tots els regidors i regidores prèviament, on destaca sobre tot, que algunes qüestions que els ciutadans plantegen, segueixen sense ser contestades per l’administració. El torn d’intervencions dels grups municipals, l’enceta, Mateu Chalmeta de Can Republicà, que felicita al defensor i el seu equip per la tasca realitzada i l’encoratja a seguir pel mateix camí. Carles Sagues, el basquetbolista de Can Comunista, també felicita a Arnmand Soler i el seu equip, i recalca que no s’ha de veure el defensor com una nosa, si no com un especial col•laborador i fa insistència en el fet que el govern no contesta les queixes dels ciutadans. L’au de vol majestuós de Can Convergència,desprès de l’apartat de felicitacions, destaca l’encert del defensor de visitar els barris de la ciutat, de manera regular, com ve fent darrerament. El més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada, en Garcia de Can Popular, després de felicitar, manifesta que no veu de manera tant optimista com el defensor, tot el que aquest ha destacat de positiu, pel que fa a la labor del govern municipal, doncs segons el seu parer, el problemes de convivència i seguretat, a la nostra ciutat lluny de resoldre’s s’agreugen cada dia. Quico Serrano el portaveu de Can Socialista, tanca el torn dels portaveus dels grups municipals, seguint la tònica dels altres i felicitant al síndic i el seu equip per la labor que desenvolupen.

El punt nou de l’ordre del dia referent a la ratificació dels actes instruïts en el procediment de contractació del subministrament d’energia elèctrica, motiva la intervenció de Sagués de Can Comunista, perque no està d’acord, amb que el ple delegui poder a la junta de govern local. Quico Serrano, amb una argumentació sòlida li contesta, pero no el convenç, i en el seu torn de Rèplica, el de Can Comunista, reafirma la seva abstenció en aquest punt.

El Punt deu referent a la modificació del pressupost de l’IMPS, per permetre de traslladar uns excedents de 400.000 € al finançament d’un programa de l’IMPO, fa sortir a la palestra l’ATS de Can Popular, Miguel Jurado, que manifesta el seu desacord amb la proposició, doncs segons el seu parer, és treure recursos al servei a les persones. I aquí per primera vegada, en aquest plenari, veiem una mostra de la nova política dels de Can Popular, en el sentit de ser més socialistes que els socialistes. Quico Serrano, contesta a Jurado i Asun Garcia de Can Comunista, diu que està d’acord amb el del PP, torn de rèplica de l’ATS i finalment Quico Serrano tanca el debat contestant a un i altre.

Una nova modificació de pressupost, en el punt dotze, que aquest cop comporta un augment de subvenció a una entitat del Pla de l’Entorn, motiva les ires d’en Garcia de Can Popular, segurament quan ha vist que el nom de l’entitat receptora, és Esplais Catalans. Asun Garcia, també anuncia l’abstenció del seu grup municipal, Quico Serrano, contesta a un i altre, i en Garcia torna a insistir en el mateix, Finalment el regidor d’educació Josep Duran, explica amb claredat meridiana que és i representa el pla d’entorn.

La desafectació de domini públic del Teatre Principal contemplada en el punt tretze de l’ordre del dia, motiva la intervenció de Sagués de Can Comunista, a qui respón primer Serrano i desprès En Chalmeta de Can Republicà en la seva vesant de regidor de cultura.

El punt setze que fa referència a l’aprovació del projecte de modificació, del Reglament de sol•licitants d’habitatge social, és aprofitat per Mañas de Can Comunista per llançar-se a la jugular del PP i en concret de Jurado, per l’assistència o no a reunions diverses, un perquè havia de ser avi i l’altre no han aclarit. Penso que Mañas en veure que uns quans dictàmens d’aquest ple hi havia coincidència de vot entre Comunistes i Populars, ha volgut deixar clares les diferències, doncs si n o és això ningú va entendre de que vena, el guirigall.

A les set i vint-i-cinc entrem al torn de parules al poble, que enceta Juan Ferrer Simón, sobre un problema de l’aparcament de vehicles pesats. Pel fet que el tema del ponent coincideix amb una moció que ha presentat el PP, el secretari comença per llegir la part dispositiva de la moció. El ponent explica amb un to molt correcte i tranquil, la problemàtica que es troben molts professionals del transport a la nostra ciutat, per no disposar d’un equipament adequat, problemes de robatoris i vandalisme que els ocasionen greus pèrdues econòmiques.

En Garcia de Can Popular, defensa el contingut de la moció, en Sagués de Can Comunista, diu que li sembla assenyada, en Serrano de Can Socialista, diu que hi votarà en contra, perquè no estan disposats assumir terminis que la moció planteja, tot i que des del govern ja s’està estudiant el tema. Falco de Can Convergència, proposa una reunió entre els representants dels transportistes i l’ajuntament per trobar una solució, en Chalmeta de Can Republicà parla per parlar i s’embolica, torn de rèplica de ponent, insistint en la necessitat d’una solució al problema, encara que sigui provisional , en Riera de Can Popular, hi posa cullerada, en Sagués, torna a dir el que ha dit, Serra, insta a fer la reunió que s’ha proposat a bans tot i que la moció és rebutjada.
La segona paraula, de la tarda es a càrrec de Alberto Lumbreras en representació de la Plataforma per la Pau a Badalona, també ve acompanyada d’una moció, en aquest cas presentada per ICVEUiA, Després que el secretari hagi llegit la part expositiva, en Garcia de can Popular, anuncia, que el seu grup a excepció de la portaveu, avui Sonia, abandonarà la sala com a desfavor a un ponent, que en els seu bloc ha llençat gravíssims insults, al més llarg de tots només pel que fa a l’alçada. Un cop han sortit de la sala, Lumbreras, engega un discurs pacifista en favor de la retirada de les tropes espanyoles, destacades a l’Afganistan. La portaveu de Can Popular Sonia, diu que hi votaran en contra , el Republicà Chalmeta diu que hi votarà a favor, l’Asun de Can Comunista, també s’hi apunta , el ponent Lumbreras replica, carregant contra la OTAN, contra els americans, i contra tothom. L’alcalde tanca el debat refusant la moció pels vots contraris de PSC i CiU.

La tercera i última paraula a càrrec de Jordi Bel, pel tema de la desafectació de les cases del carrer Francesc Macià, li contesta Jordi Serra i desprès intervenen Sagués de Can Comunista, Jurado de Can Popular, el ponent en torn de rèplica i Jordi Serra, tancant.

Són tres quarts de nou quan entrem a l’apartat de Mocions pròpiament dites, o sigui que no porten paraula del poble afegida; la primera de part de ICVEUiA en contra de la retallada de personal en els serveis educatius de la Generalitat, Carme Martinez, amb un to, per sorpresa suau i moderat, sense cap mena d’estridència, defensa el contingut de la moció, Sonia de can Popular, diu que hi votaran a favor, doncs ells estan en contra de les retallades socials!!!! El socialista Josep Duran regidor d’educació troba interessant la moció però que s’avança als esdeveniments, doncs tot just s’està estudiant com s’han de racionalitzar els recursos humans. Carme Martinez hi torna, amb la Rottenmeyer a flor de pell, i lluny de la moderació que fet gala a la presentació, engega diatribes contra Duran, aquest li contesta i l’Alcalde tanca el debat, recomptant els vots i donant la moció per refusada.

La següent Moció també la presente els de Can Cominista, referent als afectats per la construcció dels laterals de la C-31, Sagués la defensa, Sonia, hi dona suport, Serrano anuncia el seu vot en contra, Sagués s’estranya que els convergents hi votin en contra, doncs li han dit les entitats que hi estaven a favor. Falcó, diu que no entén com Sagués es deixa enredar i ve al ple dient que m’han dit, un que li han dit...... Serrano també contesta a Sagués i aquest desprès d’haver reclamat un tercer torn de paraula, acusant a l’alcalde d’autoritari, quan aquest es negava a concedir-lo. Finalment Jordi Serra, tanca el debat comptant els vots que refusen la moció.

La següent Moció presentada pel PP fa referència al decret del govern que congela les pensions, l’any que ve. Garcia la defensa, amb un discurs, molt propi d’un sindicalista convençut; Sagués de Can Comunista s’hi mostra d’acord, Cahlemeta de Can Republica, també, Falcó, diu que acaba de saber que el seu grup al Congrés dels diputats ha votat a favor d’una moció semblant i que per tant també hi està a favor, Serrano diu que hi votaran en contra, fent servir els arguments que darrerament fa servir el govern per defensar aquesta posició. Garcia carrega contra Serrano i Jordi Serra, tanca el debat, constatant que els socialistes han perdut la votació

La darrera moció del dia presentada també pel PP, referent a la creació d’Un consell econòmic i social a Badalona, és defensada per Jurado i recolzada per Sagues però rebutjada pels vots en contra de la resta de grups.

Tres precs i preguntes posen punt i final a una maratoniana sessió, quan el meu rellotge, marca les onze menys cinc minuts.

DE L'IMPO, L'IRREGULAR I ELS DIMONI

L’institut Municipal per l’Ocupació, ha presentat aquesta setmana, un conjunt d’accions i programes destinats a la promoció dels llocs de treball a la nostra ciutat; 500 persones que seran contractades i rebran formació especialitzada en la rehabilitació dels edificis municipals, en temes d’eficiència energètica i en tecnologies de la informació; pla que compte amb un pressupost de més de 3.500.000 € aportat per Servei d’Ocupació de Catalunya i el Consell Comarcal del Barcelonès Nord.

El govern municipal, en general i en particular les àrees implicades en els temes d’ocupació, demostren una gran visió de la realitat actual, i del futur immediat, quan han deixat de banda pel que fa a la formació, els temes referits a la construcció, com havia estat habitual en programes anteriors i han obert el camí cap a nous sectors, que resultaran claus, en el nou període de creixement econòmic que ha de venir un cop superat el tràngol que avui dia ens sacseja.

La rehabilitació, la eficiència energètica i les tecnologies de la informació, són sense cap mena de dubte, tres dels sectors claus en el modern procés econòmic, que requereixen d’una mà d’obra específicament preparada, i on el peó, tal i com sempre l’havíem conegut, de persona no formada i sense estudis de cap mena no hi té, ni hi tindrà cabuda.

A més a més d’aquest recurs, Badalona en disposarà d’un altre dotat d’un pressupost de 803.096 € per realitzar accions formatives durant 7.500 hores a 700 persones, en les especialitats de serveis socials, sanitària, restauració, soldadura, electricitat, administració d’oficines i informàtica i telemàtica.

Cal que els badalonins ens felicitem perquè aquests programes es tirin endavant a la nostra ciutat, especialment castigada per la lacra de l’atur, i de la visió de futur del nostre govern municipal i dels gestors de l’IMPO, que han sabut gestionar i aconseguir l’arribada dels recursos necessaris, per tirar-los endavant; són si més no, una llum d’esperança en la foscor del túnel pel que estem transitant.

Tot això passa, mentre d’altres s’entesten en promoure conflictes on no n’hi hauria d’haver, procurant per l’enfrontament entre ciutadans, demanant que no s’empadroni als immigrants, o convidant a denunciar-los, si és percep que la seva situació no és regular; personal que no dubten ni una mica, en incomplir la legalitat, quan, almenys un d’ells, de fa anys i panys figura com empadronat a Badalona, quan el seu lloc de residencia és Barcelona. Potser també hauria de ser objecte de denuncia aquest personatge, que tant persegueix les situacions d’irregularitat d’alguns, quan resulta que ell també ho està en una i de ben flagrant.

De totes maneres els badalonins tenim la sort, que un cop a l’any, cada deu de maig, si el temps no ho impedeix, podem llençar al foc purificador, totes aquelles cabòries i malvestats que ens afecten, disposant-nos a una renovació total dels nostres esperits, que ens ha de permetre afrontar el nou any, amb renovades energies, i amb una visió més clara neta, dins dels valors de la solidaritat, i el saber compartir.

Enguany, hom té moltes coses que llençar a la foguera del dimoni, cal que aquesta figura diabòlica s’emporti fins al més pregon de l’avern, l’egoisme, la insolidaritat, la desigualtat, i les perverses males intencions d’alguns, perquè Badalona torni a ser el gresol de convivència, on per obra i gràcia del calor humà, en surti el fort aliatge de la nova i evolucionada cultura catalana, del segle XXI.

(Article publicat al diari BNS del 14 de maig)