EL DIA QUE ELS VEÏNS VAN FER CALLAR EN GARCIA

Amb una puntualitat britànica, a les sis en punt de la tarda, l’alcalde s’asseia i pronunciava la fórmula habitual, “Sessió Pública” que donava el tret de sortida a la sessió plenaria de l’Ajuntament de Badalona, corresponent al mes de setembre de 2010; com és tradicional el minut de silenci per les dones víctimes de la violència domèstica que en aquest més de setembre han estat 7 a tot l’estat espanyol, obre el pas a un escarit ordre del dia, compost tant sols de sis punts. Els quatre primers, son aprovats sense cap mena de debat per part dels nostres excelsos regidors.

Arribats al punt cinquè, referent a una modificació del pressupost de l’Ajuntament, salta a la palestra Carme Martinez de Can Comunista que amb el seu habitual to de senyoreta Rottenmeyer, manifesta la seva protesta per les contínues modificacions del pressupost que el govern presenta plenari rere plenari, situació que ha fet decidir al seu grup municipal votar en contra d’aquesta, i de totes les que es presentin; reflexa també la seva preocupació per les recents noticies que circulen referents a la situació de les finances municipals, desprès que el govern hagi decidit d’aplaçar alguns pagaments dels proveïdors fins a l’any 2011. Li contesta Francesc Serrano, el regidor escriptor de Can Socialista, que amb un to amable però seriós, li recrimina a Martinez, que per una noticia de premsa, escampi alarmisme entre la població quan la situació de les finances badalonines es prou bona per fer front a tots els compromisos adquirits.

Martinez replica dient que la informació a la que fa referència Serrano, no la va obtenir llegint els diaris, si no escoltant les declaracions de l’Alcalde Jordi Serra en el ple extraordinari de divendres passat. Jordi Serra, l’alcalde, intervé per aclarir el que va dir i perquè ho va dir divendres passat, i Serrano contesta a la regidora de Can Comunista reafirmant la seva primera intervenció.

El sisè punt referent a l’aprovació inicial de la modificació del PGM a la illa anomenada Llamas, on s’hi ha de construir el Corte Inglés, fa saltar al líder local de Can Comunista Carles Sagues, que manifesta l’abstenció del seu grup en aquest dictamen perquè tenen dubtes, sobre la ubicació del edifici i de com afectarà l’entorn. Jordi Serra de Can Socialista, li contesta dient que la instal•lació del Corte Inglés a la nostra ciutat, representarà 1.000 llocs de treball directes, a més a més de la gran transformació dels entorns, en particular del carrer Coll i Pujol. Sagués replica dient que si be ells estan a favor del Corte Inglés a Badalona, dubten molt de la gestió de la instal•lació d’aquest centre. En Garcia de Can Popular, demana intervenir, dient que Serra en les seves manifestacions l’ha al•ludit i l’Alcalde respon que de cap manera, ell ha al•ludit a Garcia.

En no haver-hi proposicions urgents, quan son tres quarts de set entrem al torn de paraules al poble, que enceta el president de l’Associació de Veïns de Sant Joan de Llefià Gran Sol, Joaquin Rodriguez, que amb un discurs molt ben estructurat que comença amb català per passar desprès al castellà, carrega contra el Partit Popular de Badalona i el seu màxim líder Garcia per la, segons les seves paraules, “burda campanya de descrèdit que està portant a terme cap a tot un barri i per descomptat a la nostra ciutat”. Acaba el seu discurs amb un contundent: “NO VALE TODO POR UN PUÑADO DE VOTOS, LLEFIÀ ES LO QUE ES, UN BARRIO ABIERTO, MULTICULTURAL, SOLIDARIO, TRABAJADOR Y CON FUTURO, DONDE CABEMOS ¡TODOS! DEFENDÁMOSLO JUNTOS PARA SENTIRNOS ORGULLOSOS DE NUESTROS BARRIOS Y DE NUESTRA CIUDAD, BADALONA.

Jordi Serra, li dona la paraula a Garcia de Can Popular, que amb un to que pretén ser irònic, però que no pot amagar la inquietud que li han provocat les paraules de Joaquin Rodriguez, diu que no entén que els preocupa de l’actuació del PP, si creuen que es basa sobre mentides; i acaba carregant contra el ponent, per la seva condició de militant socialista i treballador de l’ajuntament, talment com la seva filla. L’alcalde Jordi Serra recrimina a Garcia la falta de respecte cap al ponent. A continuació Francesc Serrano de Can Socialista, com a portaveu del Grup Socialista ratifica les paraules de l’Alcalde, en el sentit de la falta de respecte de Garcia vers al ciutadà que ha demanat la paraula, i qualifica a Garcia com un dels problemes de Badalona.

L’au de vol majestuós de Can Convergència, Ferran Falcó, bat les ales per primera vegada, cantant les lloances de l’exposició que ha fet Joaquin Rodriguez, ressaltant sobre tot el moment en que aquest ha fet referència que Jordi Pujol va ser qui els va atorgar la Creu de Sant Jordi, (l’ocell sempre escombra cap a casa), i a continuació carrega contra Garcia acusant-lo de magnificar petits problemes que a més a més són comuns a molts altres barris de l’àrea metropolitana de Barcelona, desprestigiant d’aquesta manera, la nostra ciutat. El líder de Can Comunista Sagués, desprès de fer una puntualització sobre la intervenció de l’Alcalde, i felicitar al ponent Joaquin Rodriguez, carrega contra el PP acusant-lo de dir falsedats.

El torn d’intervencions dels grups el tanca Chalmeta de Can Republicà, que acaba essent el més agressiu en el discurs, quan suggereix que en Garcia va aprendre de Goebels, per allò que una mentida repetida mil vegades acaba essent veritat. En Garcia salta enfurismat, i l’alcalde Serra li concedeix la paraula només per replicar a Chalmeta per la qüestió del nazi. En Garcia intenta de contestar a tothom i l’alcalde el talla en sec esgriment el reglament.

En el torn de rèplica, el ponent Joaquin Rodriguez comença dient a Garcia, que la junta de l’Associació de Veïns Llefià Gran Sol que ell presideix, la conformen persones de diferents partits polítics i ideologies, i que tots ells han estat d’acord amb el discurs que ha fet abans. Finalment Jordi Serra tanca el debat mentre que Garcia, amb una cara de set déus s’empassa els gripaus.

La segona paraula del dia és a càrrec del Sr. Valentin Mayoral, per un tema de la gestió d’un bar en un Casal d’Avis, que segons el seu criteri, es fa de manera irregular. Paquita Teruel de Can Socialista, en la seva qualitat de regidora d’Acció Social li respon, que segons els seu criteri l’explotació s’està fent conforme a la llei. L’ATS de Can Popular Miguel Jurado, que estranyament fins ara no ha obert la boca, crec que és el primer ple des que és regidor que triga tant a fer-ho, insisteix en que la explotació del bar no es fa conforme a la llei. Sagués de Can Comunista, suggereix que es demani al secretari un informe sobre el tema. Rèplica de ponent en el mateix sentit que la seva primera intervenció i finalment Serrano en substitució de Serra que ha sortit un moment tanca el debat dient que es demanarà l’informe al secretari.

La tercera paraula és a càrrec de Francisco Diaz Romera, del Club de Futbol Sistrells, per un tema de gestió del camp de futbol, a la zona de Can Cabanyes. Li contesta Albert Tomás de Can Socialista com a regidor d’esports, i l’ATS de Can Popular també hi posa cullerada. Desprès de la rèplica del ponent, Jordi Serra, que ja ha tornat, tanca el debat recriminant a Francisco Diaz que aquests temes es millor solucionar-los amb reunions amb la regidoria corresponent, que no pas portant-los al ple.

Les dues darreres paraules del torn fan referència al tema de la vaga general convocada per l’endemà, al igual que una moció presentada pels de Can Comunista; com ve essent habitual, es debat conjuntament paraules i moció, començant per la demanada per Pedro Jesús Fernandez en nom de la Plataforma Unitària Ciutadana, que comença dient que ell farà vaga, i ens intenta convèncer a tots que fem el mateix; tot seguit la segona paraula, es parteixen el temps assignat entre Felipe Barrera, Secretari de la UGT i Maria Gallardo, de CCOO, que també fan una crida a la vaga; a continuació el secretari llegeix el text de la moció presentada i Sagués de Can Comunista la defensa, Chalmeta de Can Republicà diu que hi està d’acord, Falcó de Can Convergència al més pur estil Artur Mas, del si però no, acaba dient que hi votarà en contra. La Maritxu de Can Popular diu que hi votarà en contra perquè la vaga no arreglarà la crisi i acaba responsabilitzant als sindicats i a Zapatero de la crisi a Espanya. Serrano portaveu de Can Socialista, defensa que la reforma laboral aprovada ajudarà a millorar el mercat de treball.

Pedro Jesús en el seu torn de rèplica carrega contra Falco i el PP Maria Gallardo de CCOO a la seva vegada diu que els sindicats no tenen connivència amb els partits polítics. Sagués carrega contra el PP i contra Falcó, dient a aquest darrer que CiU és la responsable que la reforma s’hagués aprovat a les Corts.

El recompte de vots fa veure que només els de Can Comunista i els de Can Republicà hi ha votat a favor, quedant per tant refusada.

A un quart de deu s’inicia el debat de l’única moció que queda i que defensada pel PP, fa referència a rebutjar el veto del Govern de la Nació a una proposició de llei presentada pel PP sobre la supressió de la congelació de pensions. Maritxu de Can Popular la defensa, Chalmeta diu que la votarà en contra, perquè no sap a quina Nació fa referència, a més a més perquè s’ha presentat en castellà, contravenint una sèrie de lleis i normes que enumera. En Sagués, en Falco i en Serrano, també anuncien el seu vot contrari. Maritxu en el torn de rèplica s’encara amb Chalmeta, dient que a ella ningú li ha de dir com ha de pensar i en quina llengua ha de parlar.

Un quart d’hora més tard, entrem al torn de precs i preguntes on dues d’en Garcia, contestades respectivament per Duran regidor d’educació i Serrano de promoció econòmica i una de Juan Fernandez tambe de Can PP, que comença dient que la formula en castellà, encara que Chalmeta no ho entengui, i al que Jordi Subirana, Regidor de Comerç i Consum li diu que li contestarà per escrit, s’acaba aquest ple municipal, on hom va sortir amb la satisfacció que per primera vegada uns ciutadans, han gosat a dir les coses pel seu nom, posant en evidencia a en Garcia en la seva campanya difamatòria del bon nom de la nostra ciutat.

Fins a la propera!!!

PARLEM DE CALERS

Tothom està d’acord en que la greu crisi econòmica que ens afecta, comportarà una sèrie de canvis en la nostra estructura social; ja rés serà el mateix a partir d’ara, doncs el sotrac a estat tant important, que ha esquerdat greument les bases que fins ara creiem prou sòlides del nostre creixement econòmic, i de tot el sistema financer.

Pel que fa als ajuntaments, tant pel seu finançament intern, com pels dels serveis que presta als ciutadans, fins avui es basava en gran manera en el tema immobiliari i en un creixement urbanístic, (tot i que en el cas de Badalona els darrers anys, pensat i planificat), que no podia deixar de ser constant; qüestió aquesta que ha permès a les administracions supra municipals, Estat i Generalitat, ajornar sine die el plantejament seriós de la qüestió del finançament municipal.

L’esclat de la bombolla immobiliària i la conseqüent paralització de l’expansió urbanística, posa al damunt de la taula el problema, que demana una solució amb una urgència apressant; doncs les arques exhaustes, en molts casos per haver prestat un serveis als ciutadans que corresponien a d’altres administracions, com la Diputació o la pròpia Generalitat, i una restrició de la possibilitat d’endeutament, per l’exigència internacional de contenció del dèficit públic, posa a moltes administracions locals a un pas de la fallida.

La ciutat de Badalona per sort, i per la gestió acurada de l’actual equip de govern, que de ja fa uns anys ha prioritzat el sanejament de les finances públiques, va aconseguir un crèdit per inversions just abans que l’estat tallés de soca-rel aquesta possibilitat de finançament, i això li permet, tot i que sense cap mena d’alegria, mantenir un cert nivell d’inversió.

Però els diners del crèdit tenen data de caducitat i la sortida de la crisi econòmica, tot i els senyals favorables, és preveu llarga i feixuga, a més a més, tot apunta que el sector immobiliari ja no tornarà a ser mai més el que era, almenys durant molts i molts anys, fins que l’estoc de pisos pendents de vendre, s’hagi situat a un nivell més que acceptable i ajustat a les noves condicions del mercat; per tant sembla que una de les principals fonts d’ingressos del nostre ajuntament, s’ha assecat gairebé in eternum.

Des de la dreta més reaccionària, la segona força política a Badalona, ja fa temps que es llencen missatges del tot demagógics, de l’estil de gastar més i rebaixar els impostos, dient que això es pot fer suprimint càrrecs municipals i funcionaris, proposta que no resisteix el mínim analisi, doncs tant sols cal una calculadora, per veure que l’estalvi que ells proposen, és com aquell qui diu la xocolata del lloro, i per contra les despeses que ells diuen no volen retallar, són d’un volum considerable. Tampoc s’aguanta la restricció de personal municipal que prediquen, doncs, això comportaria una frenada de la inversió per manca d’efectius, alhora de gestionar-la, com ja està passant algún ajuntament, casualment governat per la dreta, que entra en una mena de paralisi total. També carreguen contra el govern de Jordi Serra, dient que ha portat la ciutat a ser de les més endeutades a Espanya, qüestió de la que ha quedat palesa la seva fasedat ara fa pocs díes, quan el Ministeri d’Economia i Hisenda, ha reconegut a Badalona, una capacitat d’augmentar el seu endeutament, quan per contra no ho ha pugut fer, en ciutat de govern popular, com Madrid València, etc. etc.

És el moment de fer sacrificis, i d’explicarlos molt be a la població, que penso estaria molt més ben disposada a la comprensió si una colla d’experts, s’asseguessin i comencessin a debatre per proposar solucions i nous plantejaments econòmics basats en les noves realitats de ciutats amb un creixement ratllant el biològic, i amb estructures administratives altament eficients. És l’hora d’optimitzar l’aposta feta ja fa més de vint anys, de Badalona com a ciutat de serveis.

Seran capaços, tots aquests estudiosos que diuen estimar tan la ciutat, d’asseure’s al voltant d’una taula i començar a pensar en veritables solucions pel futur?

Article publicat al setmanari BNS del 17/09/2010

ARA QUE TENEN PROGRAMA ENCARA S’ACLAREIXEN MENYS

La foto de Pujol pare, de Pujol fill, l’esperit Sant Más, el guardià Felip Puig, etc. etc. amb una targeta verda alçada, com a vot a favor de la proposta de programa electoral, em va fer pensar que finalment es dissiparien tots els dubtes sobre les propostes de la dreta nacionalista catalana davant els comicis del 28 de novembre; qüestió que els haig de dir de veritat, em té força preocupat, doncs no hi ha res com la indefinició en les propostes, per induir a l’abstenció massiva dels ciutadans, doncs quan no entenen el que se’ls diu acaben per quedar-se a casa per temor a que un vot a favor o en contra acabi essent un error per la seva manera de pensar.

Ja em diuen moltes vegades que peco d’il•lús i haig d’admetre que aquest cop tenen tota la raó, doncs ja el mateix vespre, quan per televisió,vaig començar a sentir els discursos de Duran, Artur i tota la patuleia, em vaig adonar que tot i tenir programa encara estan instal•lats, en el si però no.

El titular de la Vanguardia, del proppassat dilluns, resulta prou significatiu: “Mas aboga por la nación antes que reclamar un Estado” i com a subtítol, “El líder de CiU responde a las acusaciones de Montilla y reivindica el concierto económico”

Desprès hem sabut que tot això del concert econòmic, ha de passar per una consulta, en el cas més que probable que el govern de l’estat, sigui del color que sigui és negui a negociar-ho, i aquí amics meus hom ja es perd com en un intricat laberint, doncs resulta que per celebrar aquesta consulta, primer s’ha de modificar les lleis de consulta que obliguen a demanar permís a l’estat per poder-les efectuar, unes lleis que s’han de canviar en el marc del Congrés dels Diputats.

Al mateix temps, tant Mas com Duran segueixen maleint Zapatero i el seu govern, i no només ja anuncien que li votaran en contra dels pressupostos, si no que segueixen pressionant al PNB, perquè també els hi giri l’esquena, amb la sana intenció de convocar eleccions anticipades a l’estat espanyol.

O sigui que aquests estan convençuts que Rajoy i tota la camarilla, els acabaran per donar el concert econòmic, i la facultat de convocar consultes per decidir la independència. No s’ho creuen ni ells!!

De tot el batibull que presenten com a programa i dels discursos inflamats d’un i altre, arribo a la preocupant conclusió, que el que la dreta nacionalista d’aquest nostre país, l’únic que vol es tornar a la situació, del pujolisme, anomenada de “peix al cove” per la que, quan el partit de torn al govern de l’estat no té la majoria absoluta, des d’aquí li traiem tot el suc. En el cas de majoria absoluta, o que no n’hi hagi al parlament de Catalunya, la cosa va al l’inrevés, i aleshores resulta que per “sentit d’estat” acceptem la retrocessió del procés autonòmic. Recordin vostès, els quatre primers anys de govern Aznar amb minoria a Espanya i que ‘iniciaren amb una situació de majoria absoluta de CiU al Parlament català. Es feren un fotimé de transferències, cessions de percentatges d’IVA i IRPF,etc. etc. Fins i tot Aznar parlant català a la intimitat i recitant inintel•ligibles versos de Aribau. Però a les següents eleccions autonòmiques, els de Can Pujol, no obtenen la majoria absoluta, i poc temps desprès el del bigoti l’aconsegueix a les corts. Els quatre anys següents es va fer el més gran retrocés a l’autogovern de Catalunya, acceptat mansament, sota la invocació del sentit d’estat, per una CiU totalment depenent del PP per mantenir-se sense convocar eleccions anticipades.

On eren les proclames de Mas, aleshores Conseller en Cap en favor del concert econòmic?, on eren les reclamacions d’un nou estatut per recuperar l’autogovern que ens prenien?

Els catalans varem quedar farts, del “Peix al Cove”, avorrits d’uns que s’erigiren en repartidors de carnets de catalanitat, fastiguejats de grans projectes que ja naixien obsolets, com els eixos del Llobregat i Transversal, que el mateix dia de la seva inauguració ja es constatava la insuficiència.

Els catalans no volem entrebancar-nos amb la mateixa pedra, i per molts esforços, que els de Can CiU facin per avorrir al personal i fer-lo quedar casa el 28 de novembre, penso que tindran una gran sorpresa, doncs molts dels que fins avui no han anat a votar en les eleccions autonòmiques, potser aquest cop ho faran per donar-los d’una vegada per totes una lliçó de modos.

HEM SUPERAT L'ASSIGNATURA PENDENT

Des que l’any 1983, la xarxa de metro arribava a la Plaça Pep Ventura, tots els badalonins teníem la sensació que es quedava curt; que per una mica més no arribés al centre de la ciutat ens semblava com una espècie de mala fe dels que manaven, en no voler-nos acabar de fer entrar dins la modernitat en els sistemes de mobilitat.

Diumenge passat, es va superar aquest greuge i tant sols sis-cents metres més de ferrocarril subterrani ens han donat complida satisfacció, que els veïns i veïnes de Badalona, van saber exterioritzat assistint massivament a l’acte i festa d’inauguració, amb presencia del molt honorable president de la Generalitat, el socialista José Montilla.

No hi va faltar tampoc a la cita, l’inefable quiosquer tamborer, que a repics de timbal intentava animar una cada vegada més escassa colla de seguidors; hom quan els va veure a l’altra banda de l’avinguda Martí Pujol, i comparant amb el gruix que hi havia ara fa uns mesos a la inauguració de l’estació de Llefià, va pensar que d’aquí a uns anys quan s’inaugurin les estacions de Montigalà i Bufalà, estarà més sol que el timbaler del Bruch.

Les pressions de la intel•lectualitat badalonina, han aconseguit finalment que la nova Plaça, avui encara en obres, i la nova estació, portin el nom del pare del català modern Pompeu Fabra, una decisió en certa manera polèmica, doncs el cèlebre lingüista, ja té un carrer i un institut a la nostra ciutat per retre-li homenatge.

Soc dels que penso que el nom de les estacions de metro, han d’indicar amb la màxima claredat possible la situació on es troben, i en el cas que ens ocupa, a més a més, potenciar el valor de centralitat de l’espai, un punt al voltant del qual ha de pivotar la resta de la ciutat. No ens queixem sempre de la disgregació de la ciutat? No és un símptoma de poca vertebració, quan sentim a dir als ciutadans dels barris que van a Badalona, quan venen al centre? Per tot això estic convençut que Parc Central, hagués estat un nom molt més adequat, per aquest espai i estació, que no pas el que finalment s’ha adoptat. De totes maneres, com ja es ben sabut, el nom dels espais urbans, els acaba posant el poble i en moltes ocasions, difereixen del que oficialment se’ls hi ha volgut donar; ja veurem el que passarà en aquest cas, el temps ho dirà.

També vull dir i perdoneu la meva incultura, que tampoc m’agrada, ni entenc la inscripció llatina que l’artista de Pablo hi ha posat al capdamunt del vestíbul. Si be es ben cert que el passat romà de la nostra ciutat, és una de les nostres senyes d’identitat, no és menys cert que la industrialització, el caràcter obrer de la majoria dels seus ciutadans des de mitjans del segle XIX, així com el gresol de cultures i exemple de convivència, són sense cap mena de dubte els trets més característics que han configurat la Badalona actual, un fet que pel que sembla, la nostra intel•lectualitat de barretina tampoc ha sabut tenir en compte.

De totes maneres, estic convençut que de la mateixa manera, que la inauguració del ferrocarril l’any 1848, va representar la entrada de Badalona a la modernitat, ara l’arribada del metro al centre de la ciutat i la seva comunicació amb els principals barris, de la Salut i Llefià avui, i d’aquí a poc Montigalà, Bufalà i Sant Crist, catapultarà a aquesta ciutat que s’ha sabut fer a si mateixa, vers el futur de progrés i d’igualtat que estem obstinats en construir.

Article publicat al diari BNS el 16/07/10

EN GARCIA VOL GUANYAR LES ELECCIONS

En Garcia de Can Popular no para, en una entrevista pel diari digital e noticies, feta mentre repartia pamflets al mercat de Llefià, va manifestar la ferma voluntat de guanyar les eleccions municipals a Badalona i aconseguir seure a la poltrona d’alcalde la propera legislatura. Deia també a l’entrevista que les seves visites al barri de Llefià, s’han incrementat de manera notable i que encara s’incrementaran més en els propers temps, pel fet que en el sector de Llefià i la Salut hi viu gairebé un terç del cens electoral badaloní.

Amb un discurs disgregant, carregat de xenofòbia, intenta subvertir l’ànim d’uns ciutadans en greus dificultats per culpa de la crisi econòmica, desviant-los l’atenció dels veritables culpables de la seva situació, com han estat aquells que van permetre i afavorir en els anys del “aznarato”, la bombolla immobiliària, l’esclat de la qual ha desencadenat la pitjor restricció del crèdit que mai haguem viscut, i les terribles conseqüències en forma d’atur i tancament d’empreses; envers uns pobres immigrants que han arribat al nostre país, fugint de la misèria on els correligionaris d’en Garcia d’arreu del mon els han sotmès.

Que senzill és carregar el mort a un altre i defugir les responsabilitats, quan cada vespre pots defugir els problemes des d’un pis al districte de les Corts a Barcelona, o navegant per la Mediterrània amb un veler de dotze metres, amb base al flamant port esportiu de la nostra ciutat; sobretot si a més a més comptes amb l’ajut d’un practicant populista que amaga el seu Mercedes alhora de passejar pels barris de la nostra ciutat.

En Garcia, fidel seguidor de la teoria Goebeliana, de repetir les mentides cent vegades per convertir-les en veritat, no s’adona que el personal ja no és estúpid i que el veuen a venir de tres hores lluny; quan tots saben que si els seus manessin, les retallades haurien estat més dràstiques, tal i com ho van fer els vuit anys de govern Aznar, tot i estar en una època d’eufòria econòmica, i a més a més per continuar afavorint els més rics i aprofundint l’abisme entre els rics i pobres, com ha succeït des que Ronald Reegan i Margaret Tatcher, impulsaren la revolució neoconservadora.

A les darreres eleccions municipals, on el PP que presideix Garcia va obtenir dos regidors més que en l’anterior legislatura, ho va fer amb un increment de tant sols 700 vots, en tota la ciutat, qüestió que si no hagués estat per la gran abstenció que protagonitzaren els electors tradicionalment socialistes, no n’hagués tret cap profit. Amb això vull posar clar i de manifest que tots aquells que es pensen que quedant-se a casa, no afavoreixen a cap dels que es presenten, estan en un immens error, doncs sempre hi ha qui en treu una bona picossada, i els badalonins són prou intel•ligents per no voler que aquest sigui el PP que presideix Garcia.

Per altra banda, hem de dir, que l’equip de govern que encapçala el socialista Jordi Serra, tot i l’època d’enormes dificultats en que ha de bregar, es caracteritza per una enorme eficàcia i afrontar el problemes de cara, donant com a resultat tot un seguit de realitats que podem veure, només sortint al carrer. Mai en tota la història d’aquesta ciutat s’havien remodelat, tants carrers, arranjat tantes escoles i remodelat equipaments; Mai tampoc en tota la historia de la Generalitat democràtica, s’havien pogut aconseguir canalitzar tantes inversions vers la nostra ciutat, noves línies de metro, noves escoles, millores en les comunicacions a Can Ruti, inversions en el nostre patrimoni cultural i arqueològic, que ens ha permès situar la nostra ciutat en un dels llocs predominants al mapa cultural de Catalunya. Són mèrits més que suficients, perquè els badalonins no ens quedem a casa a les pròximes eleccions autonòmiques i municipals, i recolzem aquells governs tant a la Generalitat com a l’Ajuntament, que han procurat pel nostre be com a badalonins.

Artcle publicat al setmanari BNS el 23/07/2010

ELS DINERS I LA INDEPENDENCIA DE CATALUNYA, L’EIX PRINCIPAL

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Com ja ve essent habitual en la actual legislatura, des que el socialista Jordi Serra ocupa l’alcaldia, amb una puntualitat gairebé britànica, (les sis i cinc minuts), el batlle Serra pronunciava la fórmula habitual, “Sessió Pública”, que obria el darrer ple ordinari abans de les vacances.

De primer, una junta de l’entitat Engestur, per aprovar la distribució extraordinària de dividends per un import de 7.025.000’- € amb càrrec a les reserves de lliure disposició de l’entitat.

A continuació i com és perceptiu, el llistat de dones víctimes de la violència de gènere, que aquest més de juliol arriba a l’esgarrifosa xifra de 9; a continuació el corresponent minut de silenci, seguit respectuosament amb tothom dempeus, a excepció dels corresponsals del Punt per no se quina mena de protesta personal.

Els punts 3,4 i 14, referents a modificacions a la plantilla i a la relació de llocs de treball de l’ajuntament, per acord de la junta de portaveus es debaten conjuntament. Enceta el torn Carme Martinez de Can Comunista, que qualifica les propostes de lletges, inoportunes i fora de lloc; li pren el relleu Juan Fernandez de Can Popular, que amb el idioma “del imperio” ve a dir el mateix que els comunistes, i dona xifres de l’encariment de la partida de costos de personal, que els dictàmens representen; afegint que sembla que “se hagan trajes a medida”. Quico Serrano portaveu de Can Socialista i regidor d’hisenda, es l’encarregat de contestar a un i altre, desmentin d’entrada que les modificacions representin un augment de les despeses, si no que faran un estalvi d’uns dos mil i escaig euros a l’any.

Carme Martinez, que avui sembla ha abandonat el to de Rottenmeyer que la caracteritza, torna a insistir en el que ha dit primer, talment com el de Can Popular Juan Fernandez, que mantenint el idioma del imperio és reafirma, en que res d’estalvi, si no que representa 25.000 € més de despesa. El socialista Serrano, torna a repetir els números que ha fet abans i l’alcalde Jordi Serra, tanca, amb el recompte de vots, que dona per aprovats els dictàmens, tot i els vots en contra de l’oposició, PP i ICVEUiA.

Els punts 6,9,10,11,12,i 13, referents a l’aprovació del compte general de la Corporació corresponent a l’exercici 2009, també van ser debatuts conjuntament per acord de la junta de portaveus; intervencions de Carme Martinez de Can Comunista, de Juan Fernandez de Can Popular, Quico Serrano de Can Socialista i en el segon torn, s'hi afegeixen Jurado de Can Popular, i Falcó de Can Convergència, els de l’oposició en contra i el govern a favor com és natural, tot i que hem de dir que Serrano, va estar particularment encertat i contundent, quan es va llençar a la jugular del ATS populista, Miguel Jurado. El debat el tanca Jordi Serra, assenyalant el rigor en la gestió del govern els darrers dos anys, i rebatent el catastrofisme de que fan gala Populars i Comunistes, mostrant-se confiat que la ciutat sabrà trobar el camí i els mecanismes per sortir d’aquesta terrible crisi.

El punt 15, referent a donar per verificat el nou text refós de la modificació del PGM a l’Avinguda dels Vents, torna encendre els ànims del Practicant de Can Popular Miguel Jurado, així com del regidor Alex Mañas de Can Comunista que les emprenen en contra del govern, Jordi Serra, en qualitat de regidor d’urbanisme, amb raons de pes, desmunta les argumentacions del popular i el comunista .

Dues proposicions urgents, aprovades, amb la intervenció dels portaveus indicant tant sols el sentit del seu vot, obren pas al torn de les paraules al poble, quan el rellotge assenyala que falten set minuts per les 8 del vespre. El torn l'enceta el Sr. Alfonso Lasso per un assumpte de les molèsties i insalubritat ocasionades per les múltiples cases tapiades que hi ha a la ciutat, així com els cotxes aparcat a les voreres i el mal estat de les mateixes. Falcó de Can Convergència, li contesta en qualitat de regidor de seguretat i de la Guàrdia Urbana, reconeixent algunes mancances en el servei de la grua. Carles Sagués de Can Comunista, fa especial insistència en el mal estat de les voreres. Alfonso Lasso, en el seu torn de rèplica introdueix el tema de la convivència entre bicicletes i vianants i torna a insistir en treure els vehicles aparcats a les voreres. Jordi Serra tanca el debat contestant al ponent.

La segona paraula és a càrrec del Sr. Lopez Bertran, president de l’Associació de Veïns de Lloreda, que comença anunciant que els ocells han tornat al barri, gràcies a que finalment s’han tret totes les antenes de telefonia mòbil que hi havia. Agraeix a Jordi Serra i a la regidora del districte Araceli Cruz, de Can Socialista, les gestions fetes i que han acabat amb la construcció de rampes a molts punts del barri, suprimint barreres arquitectòniques. A continuació engega un sèrie de greuges, que uns incívic skaters, a més a més d’altres joves practicants del botelló, estan ocasionant d’un temps ençà, amb destrosses al mobiliari i altres elements urbans. Ferran Falcó li contesta, que la Guàrdia Urbana no té el do de la ubiqüitat, i en Garcia de Can Popular acusa a Falcó de pessimista i al govern en conjunt de no fer complir la Ordenança de Civisme que fa un temps amb tota la pompa del món van aprovar. Sagués de Can Comunista, per no quedar-se enrera, també carrega contra Falcó. El ponent Lopez Bertran, en el torn de rèplica, demana més presencia de la Guàrdia Urbana al barri, i finalment l’alcalde Jordi Serra, tanca el debat dient que el govern intenta solucionar el problemes d’incivisme de Badalona, tant de Lloreda com els d’altres llocs.

A dos quarts i cinc minuts de nou, entrem a l’apartat de Mocions presentades pels grups municipals, on les dues primeres, presentades per ERC i el PP, fan referència al tema de la sentencia del TC sobre l’Estatut de Catalunya, a més a més sobre la del PP, els grups de ICVEUiA, PSC, i CiU, han presentat una esmena a la totalitat. Abans que el secretari procedeixi a la lectura de la part expositiva de les mocions i l’esmena, Maritxu Hervás de Can Popular, demana la paraula per anunciar la retirada de la moció que ells han presentat, circumstància que provoca automàticament la decaiguda de l’esmena a la totalitat. S’organitza aleshores un batibull entre els grups presentadors de l’esmena i el PP, els primers intentant de salvar la seva esmena, cerquen tota mena de subterfugis i els populars, emparrats en que no es debati. Finalment s’imposa el criteri del Secretari que al retirar-se la moció l’esmena decau automàticament, desprès d’acusacions al PP, d’haver actuat amb tacticisme i de poca estimació i interès per Catalunya, es llegeix la part expositiva de la moció presentada per ERC, on s’insta a iniciar un procés cap a la independència de Catalunya i a continuació Mateu Chalmeta, procedeix a defensar el text. Carles Sagués de Can Comunista, recorda l’ideal autonomista del PSUC, i anuncia el vot contrari a la moció. Falcó de Can Convergència anuncia també el vot contrari del seu grup, tot i que es manifesta personalment, profundament independentista, qüestió per la que té el cor dividit. En Garcia de Can Popular; acusa als socialistes de anti catalans, per haver provocat un alt índex d’atur i d’haver retallat els serveis socials als ciutadans de Catalunya; la demagògia en el seu estat més pur.

Quico Serrano de Can Socialista, llegeix la part expositiva de l’esmena que presentaven conjuntament amb ICVEUiA i CiU, a fi i efecte que consti en acta; i defensa la posició del PSC, en tot el tema de l’Estatut, mentre anuncia el vot en contra de la moció d’Esquerra.

Mateu Chalmeta de Can Republicà, en el seu torn de rèplica, constata que la moció no serà aprovada, però anuncia que serà presentada a tots els ajuntaments on ERC té representació, i augura que en un futur no massa llunyà, una esmena com aquesta serà aprovada per la majoria dels regidors dels ajuntaments de Catalunya, perquè la ciutadania majoritàriament ho exigirà.

Jordi Serra, l’alcalde, tanca el debat amb un discurs, brillant al meu parer, on posa de manifest la posició profundament federalista del Partit dels Socialistes de Catalunya i fa vots per una visió progressista d’Espanya i la seva Constitució. Conclou amb una frase de Joan Raventós, “Som Socialistes i Catalanistes per les mateixes raons”.

La següent moció que presenta ICVEUiA, referent al reconeixement de la figura de José Saramago, és aprovada, desprès que el ponent Carles Sagués, a instàncies d’en Garcia de Can Popular, i d’en Pera de Can Convergència s’avingui a retirar el punt que fa referència a demanar que es posi el nom de l’escriptor a un carrer de la nostra ciutat, doncs l tràmit s’ha de fer directament a la comissió del nomenclàtor, dos anys desprès de la mort del personatge.

Dues preguntes de Miguel Jurado i una altre de Carles Sagués, van posar punt i final a aquest ple quan el rellotge marca dos quarts tocats de déu del vespre, i l’alcalde Jordi Serra ens ha desitjat, bones vacances a tots.

Fins a Setembre!

A DINS GAIREBÉ COM SEMPRE I A FORA UN BATIBULL DE MIL DIMONIS

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Quan hom arribava a la Casa de la Vila, a tres quarts de sis de la tarda, a la Plaça hi havia una munió de persones amb cadira de rodes, de la Plataforma Deixem de ser Invisibles, afanyats a desplegar una pancarta, on reivindicaven el Servei de taxi adaptat porta a porta a la nostra ciutat que per ells és una necessitat de primera magnitud.

A dins i quan faltaven cinc minuts per les sis de la tarda, l’hora de començar la sessió, i l’alcalde feia la seva entrada a la sala, només hi havia els regidors de Can Socialista al complert; tant bon punt les manetes del rellotge, assenyalaven les sis de la tarda, encapçalats pels dels PP, feien entrada tota la resta de regidors, ocupant amb rapidesa les seves posicions, mentre l’alcalde pronunciava la fórmula habitual: “Sessió Pública” i els de la plaça, començaven un concert de xiulets.

Com sempre el llistat de dones víctimes de la violència de gènere, que el més de juny puja a l’esgarrifosa xifra de sis, i tot seguit, Jordi Serra, l’alcalde, llegeix una declaració de caire institucional que signen tots els grups municipals, excepte el Partit Popular, en defensa de la integritat del tex del nou Estatut de Catalunya, que el Tribunal Constitucional ha retallat aquests darreres dies desprès de quatre anys deliberant una sentència.

El punts del tres al sis de l’ordre del dia, que fan referència a l’actualització de les retribucions dels càrrecs i treballadors de l’ajuntament, així com de la modificació de la relació de llocs de treball en compliment del decret del govern de l’Estat; la junts de portaveus va acordar, i així ho explica l’alcalde, debatre’ls conjuntament amb una moció referida a aquest tema, que presenten els de Can Comunista, a més a més de donar pas a una paraula a Carmen Lucena, en representació dels sindicats amb representació al comitè d’empresa de l’Ajuntament.

Desprès que el secretari hagi llegit el text dispositiu de la Moció, Carmen Lucena, llegeix un discurs elaborat, recolzant-la i reclamant el compliment del conveni pactat l’any 2008 sense retallades els sous dels funcionaris i personal al servei de l’ajuntament, mentre que als PMR de fora, s’hi ha ajuntat, els que donen suport a Carmen, i el nivell sonor s’incrementa de manera notable, ja no amb xiulets, si no amb botzines i sirenes. A continuació el regidor portaveu de Can Socialista Quico Serrano, amb un to moderat i gairebé exquisit intervé defensant els decrets, dient que tot i saber-los molt de greu, s’han vist obligats a fer-ho en compliment d’un decret estatal.

Carles Sagués, líder de Can Comunista, o no se si dir advocat dels pobres, defensa el text de la moció que aclareix que ells només la presenten a títol legal, perquè els autors de la mateixa són els sindicats. Acaba el seu discurs anunciant el vot en contra de la seva formació al dictamen perquè no han comptat amb ells alhora de presentar-los.

En Chalmeta de Can Republicà al seu torn, assenyala el vot contrari a la moció, perquè la norma ja és aquí i no es pot fer res més que complir-la.

L’au de vol majestuós, en Falcó de Can Convergència, assenyala que no els hi agrada haver de votar en contra de la moció, i tampoc a una rebaixa sous, però no tenen cap més remei que complir la llei.

El regidor empadronat irregularment, en Garcia de can Popular, anuncia el seu vot favorable a la moció, perquè segons ells els dictàmens que presenta el govern municipal, van molt més enllà del que determina el govern de l’estat, tot i que no especifica, en que van més enllà. Tot seguit critica la intervenció de Serrano, qualificant-la de desagradable, i acaba el seu discurs, proposant que el govern faci trampa saltant la norma, garantint-los que ell no els denunciarà.

En el seu torn de replica la ponent Carmen Lucena, insisteix en el que ha dit abans. L’au de vol majestuós de Can Convergència, assenyala l’obligació del govern local de reduir el seu dèficit públic. El regidor irregular, renuncia al seu torn de rèplica, perquè diu que ho hauria de fer desprès de la rèplica de Serrano. El de Can Comunista, carrega contra el de Can Socialista, fent referència a manifestacions que Serrano havia fet l’any 2009 i diu, tampoc sense aclarir, que els dictàmens van més enllà del que mana el govern. Serrano en el seu torn, contesta a Sagués i a la ponent, retraient al regidor empadronat irregularment, que proposi al govern fer trampa. Es tanca el debat amb la votació, que dona per aprovats els dictàmens i la moció refusada.

La companya de premsa que seu al meu costat, surt un moment a la Plaça a tirar fotografies als manifestants i quan torna m’explica que als PMR, i als sindicalistes, se’ls ha afegit el quiosquer tamborer, de la Associació de Veïns Pep Ventura Illa Fradera que tot i haver estat desautoritzat per la Plataforma d’afectats per les afectacions del carrer Francesc Macià, valgui la redundància, ha volgut aprofitar el batibull per fer-se notar i comprovo que és veritat, al parar orella, i sentir els repics de les baquetes sobre la pell tensada, en mig de l’escàndol de xiulets, botzines i sirenes.

El punt dotze referent a donar conformitat inicial a la proposta de delimitació gràfica de la Trama Urbana Consolidada, mereix la intervenció del ATS de Can Popular, Miguel Jurado, que qualifica el dictamen de “oscuro”, anunciant la seva abstenció i avisant de la presentació d’al•legacions. Mañas de Can Comunista, també diu que s’abstindrà, i per assenyalar diferències amb el de Can Popular, acusa a l’ATS, d’haver votat a favor del dictamen en una ocasió anterior. L’ATS li contesta i Mañas replica, posant punt i final Jordi Serra, amb el recompte de les votacions anunciades.

Quan falten deu minuts per les vuit del vespre, arribem al torn de paraules al poble, desprès que dues proposicions urgents fossin votades per unanimitat sense debat de cap mena. en aquesta ocasió només n’hi ha una de demanada per part del Sr. Maximiliano Luengo, per un assumpte d’habitatge públic de lloguer, d’ocupació i de transport públic gratuït. El senyor Luengo explica el drama personal que pateix, de situació d’atur, havent esgotat el subsidi, i d’una minusvalia que pateix, situació que l’ha marginat de facto de la opció de trobar un habitatge de lloguer, ni tant sols en el sector públic, així mateix i entrat com en calçador demana la gratuïtat del transport públic pels aturats.

Paquita Teruel regidora d’Acció Social, és qui li respon assenyalant que l’ajuntament posa a la seva disposició i de totes les persones que es trobin com ell, una sèrie de serveis específics. L’ATS de Can Popular ensenya la ceba, en el sentit que ha estat ell qui ha induït a Maximiliano a demanar la paraula al Ple, quan demana que la moció que el seu grup ha presentat demanant la gratuïtat del Transport públic pels aturats, sigui debatuda en aquests moments. Jordi Serra, s’hi nega en rodó amb l’argument que així es va determinar a la junta de portaveus. En el seu torn de rèplica Maximiliano, diu que comença a no creure en la democràcia i assenyala que a Badalona hi ha molta indiferència vers les persones amb necessitats, i com exemple assenyala la manifestació de PMR que hi ha fora a la plaça, manifestació, que sembla ha plegat veles, quiosquer tamborer inclòs, doncs el soroll de fons que amenitzava el ple des de bon principi ha acabat de cop. Paquita Teruel contesta al ponent, que la reclamació que el PMR fan, en part ja està essent atesa per aquest ajuntament, amb 6.000 viatges a l’any de taxi porta a porta adaptat, i que això representa un gran esforç econòmic per l’ajuntament, tot i que no sigui suficient per les necessitats creixents del col•lectiu de PMR badaloní.

A les 8 i 10 entrem en l’apartat de mocions, on la primera presentada per el PP sobre la gratuïtat del transport públic pels aturats defensada per l’ATS, és rebutjada amb els vots contraris dels partits de govern. Talment com la segona signada també pels de Can Popular i referent a l’obligatorietat de difondre els estudis que encarregui el govern municipal, argumentada pel regidor empadronat irregularment.

La tercera ve de part de Can Comunista, però els de Can Popular hi ha fet una esmena a la totalitat, tot plegat va de condemnar els atacs d’Israel, sobre la flota humanitària que es dirigia a Gaza, finalment la moció és refusada, i l’esmena també, per no assolir majoria de suport en cap dels casos. La darrera que presenten conjuntament els de Can Popular i els de Can Comunista, referent a la creació d’una oficina d’atenció a les urgències socials, és rebutjada pels vots dels govern.

Uns precs i preguntes d’Asun Garia i Sagués de Can Comunista, posen punt i final a aquest plenari que durant una bona estona ha estat amenitzat per concert de xiulet i tambor des de fora a la plaça. Son les nou del vespre.

Fins a la propera!!!