Tothom està d’acord en que la greu crisi econòmica que ens afecta, comportarà una sèrie de canvis en la nostra estructura social; ja rés serà el mateix a partir d’ara, doncs el sotrac a estat tant important, que ha esquerdat greument les bases que fins ara creiem prou sòlides del nostre creixement econòmic, i de tot el sistema financer.
Pel que fa als ajuntaments, tant pel seu finançament intern, com pels dels serveis que presta als ciutadans, fins avui es basava en gran manera en el tema immobiliari i en un creixement urbanístic, (tot i que en el cas de Badalona els darrers anys, pensat i planificat), que no podia deixar de ser constant; qüestió aquesta que ha permès a les administracions supra municipals, Estat i Generalitat, ajornar sine die el plantejament seriós de la qüestió del finançament municipal.
L’esclat de la bombolla immobiliària i la conseqüent paralització de l’expansió urbanística, posa al damunt de la taula el problema, que demana una solució amb una urgència apressant; doncs les arques exhaustes, en molts casos per haver prestat un serveis als ciutadans que corresponien a d’altres administracions, com la Diputació o la pròpia Generalitat, i una restrició de la possibilitat d’endeutament, per l’exigència internacional de contenció del dèficit públic, posa a moltes administracions locals a un pas de la fallida.
La ciutat de Badalona per sort, i per la gestió acurada de l’actual equip de govern, que de ja fa uns anys ha prioritzat el sanejament de les finances públiques, va aconseguir un crèdit per inversions just abans que l’estat tallés de soca-rel aquesta possibilitat de finançament, i això li permet, tot i que sense cap mena d’alegria, mantenir un cert nivell d’inversió.
Però els diners del crèdit tenen data de caducitat i la sortida de la crisi econòmica, tot i els senyals favorables, és preveu llarga i feixuga, a més a més, tot apunta que el sector immobiliari ja no tornarà a ser mai més el que era, almenys durant molts i molts anys, fins que l’estoc de pisos pendents de vendre, s’hagi situat a un nivell més que acceptable i ajustat a les noves condicions del mercat; per tant sembla que una de les principals fonts d’ingressos del nostre ajuntament, s’ha assecat gairebé in eternum.
Des de la dreta més reaccionària, la segona força política a Badalona, ja fa temps que es llencen missatges del tot demagógics, de l’estil de gastar més i rebaixar els impostos, dient que això es pot fer suprimint càrrecs municipals i funcionaris, proposta que no resisteix el mínim analisi, doncs tant sols cal una calculadora, per veure que l’estalvi que ells proposen, és com aquell qui diu la xocolata del lloro, i per contra les despeses que ells diuen no volen retallar, són d’un volum considerable. Tampoc s’aguanta la restricció de personal municipal que prediquen, doncs, això comportaria una frenada de la inversió per manca d’efectius, alhora de gestionar-la, com ja està passant algún ajuntament, casualment governat per la dreta, que entra en una mena de paralisi total. També carreguen contra el govern de Jordi Serra, dient que ha portat la ciutat a ser de les més endeutades a Espanya, qüestió de la que ha quedat palesa la seva fasedat ara fa pocs díes, quan el Ministeri d’Economia i Hisenda, ha reconegut a Badalona, una capacitat d’augmentar el seu endeutament, quan per contra no ho ha pugut fer, en ciutat de govern popular, com Madrid València, etc. etc.
És el moment de fer sacrificis, i d’explicarlos molt be a la població, que penso estaria molt més ben disposada a la comprensió si una colla d’experts, s’asseguessin i comencessin a debatre per proposar solucions i nous plantejaments econòmics basats en les noves realitats de ciutats amb un creixement ratllant el biològic, i amb estructures administratives altament eficients. És l’hora d’optimitzar l’aposta feta ja fa més de vint anys, de Badalona com a ciutat de serveis.
Seran capaços, tots aquests estudiosos que diuen estimar tan la ciutat, d’asseure’s al voltant d’una taula i començar a pensar en veritables solucions pel futur?
Pel que fa als ajuntaments, tant pel seu finançament intern, com pels dels serveis que presta als ciutadans, fins avui es basava en gran manera en el tema immobiliari i en un creixement urbanístic, (tot i que en el cas de Badalona els darrers anys, pensat i planificat), que no podia deixar de ser constant; qüestió aquesta que ha permès a les administracions supra municipals, Estat i Generalitat, ajornar sine die el plantejament seriós de la qüestió del finançament municipal.
L’esclat de la bombolla immobiliària i la conseqüent paralització de l’expansió urbanística, posa al damunt de la taula el problema, que demana una solució amb una urgència apressant; doncs les arques exhaustes, en molts casos per haver prestat un serveis als ciutadans que corresponien a d’altres administracions, com la Diputació o la pròpia Generalitat, i una restrició de la possibilitat d’endeutament, per l’exigència internacional de contenció del dèficit públic, posa a moltes administracions locals a un pas de la fallida.
La ciutat de Badalona per sort, i per la gestió acurada de l’actual equip de govern, que de ja fa uns anys ha prioritzat el sanejament de les finances públiques, va aconseguir un crèdit per inversions just abans que l’estat tallés de soca-rel aquesta possibilitat de finançament, i això li permet, tot i que sense cap mena d’alegria, mantenir un cert nivell d’inversió.
Però els diners del crèdit tenen data de caducitat i la sortida de la crisi econòmica, tot i els senyals favorables, és preveu llarga i feixuga, a més a més, tot apunta que el sector immobiliari ja no tornarà a ser mai més el que era, almenys durant molts i molts anys, fins que l’estoc de pisos pendents de vendre, s’hagi situat a un nivell més que acceptable i ajustat a les noves condicions del mercat; per tant sembla que una de les principals fonts d’ingressos del nostre ajuntament, s’ha assecat gairebé in eternum.
Des de la dreta més reaccionària, la segona força política a Badalona, ja fa temps que es llencen missatges del tot demagógics, de l’estil de gastar més i rebaixar els impostos, dient que això es pot fer suprimint càrrecs municipals i funcionaris, proposta que no resisteix el mínim analisi, doncs tant sols cal una calculadora, per veure que l’estalvi que ells proposen, és com aquell qui diu la xocolata del lloro, i per contra les despeses que ells diuen no volen retallar, són d’un volum considerable. Tampoc s’aguanta la restricció de personal municipal que prediquen, doncs, això comportaria una frenada de la inversió per manca d’efectius, alhora de gestionar-la, com ja està passant algún ajuntament, casualment governat per la dreta, que entra en una mena de paralisi total. També carreguen contra el govern de Jordi Serra, dient que ha portat la ciutat a ser de les més endeutades a Espanya, qüestió de la que ha quedat palesa la seva fasedat ara fa pocs díes, quan el Ministeri d’Economia i Hisenda, ha reconegut a Badalona, una capacitat d’augmentar el seu endeutament, quan per contra no ho ha pugut fer, en ciutat de govern popular, com Madrid València, etc. etc.
És el moment de fer sacrificis, i d’explicarlos molt be a la població, que penso estaria molt més ben disposada a la comprensió si una colla d’experts, s’asseguessin i comencessin a debatre per proposar solucions i nous plantejaments econòmics basats en les noves realitats de ciutats amb un creixement ratllant el biològic, i amb estructures administratives altament eficients. És l’hora d’optimitzar l’aposta feta ja fa més de vint anys, de Badalona com a ciutat de serveis.
Seran capaços, tots aquests estudiosos que diuen estimar tan la ciutat, d’asseure’s al voltant d’una taula i començar a pensar en veritables solucions pel futur?
Article publicat al setmanari BNS del 17/09/2010
1 comentari:
Sento discrepar totalment amb el teu comentari. No pots confondre a la gent parlant de capacitat d'endautament amb la deuta neta de l'ajuntament.Som la ciutat més endeutada de la metropoli barcelonina (120 mm d'euros, la que té més atur i la que ha suspés els pagaments a proveïdors fins ben entrat el 2011. Dades a disposició de tothom encara que el nostre ajuntament no els publiqui
Publica un comentari a l'entrada