Feia temps no sentia un acudit tant dolent, fins que vaig llegir a un veí de Llefià, dient que en Garcia de Can Popular parla clar, perquè gracies a ell Badalona coneix un problema amb el gitanos romanesos que d’altra manera no coneixeria.
El qui diu això és un jove de 27 anys, que reconeix haver nascut,quan el barri de Llefià ja era un barri digne, i les lluites dels seus habitants per aconseguir aquesta dignitat ja formaven part de la història. Això si segons la gent gran amb qui parla, li diuen que abans es vivia a Llefià molt millor que ara, doncs la degradació que impera en aquests dies, està fent impossible que qualsevol persona civilitzada hi pugui residir.
No se amb quina gent gran parla aquest jove, però si es cert que li diuen això, potser aquests veïns haurien d’anar al metge, doncs jo que de fa anys que hi camino amb freqüència i parlo amb els seus veïns, no he trobat ningú que enyorés l’època aquella de carrers sense asfaltar, cap escola al barri, sense línies d’autobús, amb barraques a la Salut Alta i La Pau, i una administració local, que per cert governada pels fidels a la mateixa ideologia que avui predica en Garcia, els tancava les orelles a qualsevol reivindicació i si es posaven massa pesats, els hi etzibava la policia armada.
Només la ferma voluntat dels veïns va aconseguir capgirar la situació de marginalitat en que l’administració pretenia mantenir a unes persones, que gairebé no reconeixia ni com a ciutadans, “aquets indis de Llefià, que quan baixen a la Rambla ho fan malbé tot”, o be “aquesta colla de gitanos que els agrada el flamenco i fer escàndol al mig del carrer, si no s’adapten als nostres costums, els hauríem de fer fora de Badalona” frases que en els anys seixanta i setanta del passat segle XX eren molt sentides al Centre de la ciutat, i avui no diu ningú.
Llefià, La Salut, La Pau, Artigues, Sant Roc, i pràcticament tot Badalona, són exemples vius i reals que la convivència y la interculturalitat són possibles, que per damunt dels que separa som capaços de construir un futur que ens és comú. Una situació aconseguida per la bona voluntat i l’esperit emprenedor d’uns ciutadans, que van ser capaços de superar totes les adversitats.
Com es pot dir que Llefià, és un barri degradat, quan s’acaben d’arranjar, un munt de carrers, i s’hi han obert dues estacions de la línia de metro més moderna d’Europa? Només algú amb perverses intencions pot intentar amb mentides d’alt calibre, desacreditar una zona que tant i tants sacrificis ha costat de dignificar, i els puc garantir amics, que a perversitat pocs guanyen en Garcia de Can Popular, llençant missatges totalment falsos, com que als immigrants, l’administració els afavoreix donant-los beques de menjador amb preferència sobre els autòctons, o eximint-los del pagament d’impostos en les botigues i comerços de la seva propietat. És així com parla clar en Garcia? Dient mentides?
La gran mentida i si cap la més perillosa, doncs pel que veig qualla en la ment d’alguns jovenets que han hagut de lluitar per ben poca cosa, i que podríem dir van néixer amb la flor, és quan intenta responsabilitzar a tot un col•lectiu com són els immigrants dels problemes que pateixen molts ciutadans conseqüència d’una crisi econòmica provocada per una colla d’especuladors, els interessos dels quals, el Partit que presideix a Badalona en Garcia defensa. O potser algú pot creure que el Sr. Botin del banc de Santander vota el PSOE?
En el darrer ple municipal, Garcia va saltar com una llagasta, quan el regidor d’ERC Mateu Chalmeta, va insinuar que havia après de Goebbels amb allò que dient mil vegades una mentida acaba per convertir-se en veritat, en aquells moments vaig pensar que la comparança era exagerada, però veient com actua, em sembla que Chalmeta te tota la raó del món.
De on treu el jove de Llefia, que un mentider com en Garcia, parla clar?
El qui diu això és un jove de 27 anys, que reconeix haver nascut,quan el barri de Llefià ja era un barri digne, i les lluites dels seus habitants per aconseguir aquesta dignitat ja formaven part de la història. Això si segons la gent gran amb qui parla, li diuen que abans es vivia a Llefià molt millor que ara, doncs la degradació que impera en aquests dies, està fent impossible que qualsevol persona civilitzada hi pugui residir.
No se amb quina gent gran parla aquest jove, però si es cert que li diuen això, potser aquests veïns haurien d’anar al metge, doncs jo que de fa anys que hi camino amb freqüència i parlo amb els seus veïns, no he trobat ningú que enyorés l’època aquella de carrers sense asfaltar, cap escola al barri, sense línies d’autobús, amb barraques a la Salut Alta i La Pau, i una administració local, que per cert governada pels fidels a la mateixa ideologia que avui predica en Garcia, els tancava les orelles a qualsevol reivindicació i si es posaven massa pesats, els hi etzibava la policia armada.
Només la ferma voluntat dels veïns va aconseguir capgirar la situació de marginalitat en que l’administració pretenia mantenir a unes persones, que gairebé no reconeixia ni com a ciutadans, “aquets indis de Llefià, que quan baixen a la Rambla ho fan malbé tot”, o be “aquesta colla de gitanos que els agrada el flamenco i fer escàndol al mig del carrer, si no s’adapten als nostres costums, els hauríem de fer fora de Badalona” frases que en els anys seixanta i setanta del passat segle XX eren molt sentides al Centre de la ciutat, i avui no diu ningú.
Llefià, La Salut, La Pau, Artigues, Sant Roc, i pràcticament tot Badalona, són exemples vius i reals que la convivència y la interculturalitat són possibles, que per damunt dels que separa som capaços de construir un futur que ens és comú. Una situació aconseguida per la bona voluntat i l’esperit emprenedor d’uns ciutadans, que van ser capaços de superar totes les adversitats.
Com es pot dir que Llefià, és un barri degradat, quan s’acaben d’arranjar, un munt de carrers, i s’hi han obert dues estacions de la línia de metro més moderna d’Europa? Només algú amb perverses intencions pot intentar amb mentides d’alt calibre, desacreditar una zona que tant i tants sacrificis ha costat de dignificar, i els puc garantir amics, que a perversitat pocs guanyen en Garcia de Can Popular, llençant missatges totalment falsos, com que als immigrants, l’administració els afavoreix donant-los beques de menjador amb preferència sobre els autòctons, o eximint-los del pagament d’impostos en les botigues i comerços de la seva propietat. És així com parla clar en Garcia? Dient mentides?
La gran mentida i si cap la més perillosa, doncs pel que veig qualla en la ment d’alguns jovenets que han hagut de lluitar per ben poca cosa, i que podríem dir van néixer amb la flor, és quan intenta responsabilitzar a tot un col•lectiu com són els immigrants dels problemes que pateixen molts ciutadans conseqüència d’una crisi econòmica provocada per una colla d’especuladors, els interessos dels quals, el Partit que presideix a Badalona en Garcia defensa. O potser algú pot creure que el Sr. Botin del banc de Santander vota el PSOE?
En el darrer ple municipal, Garcia va saltar com una llagasta, quan el regidor d’ERC Mateu Chalmeta, va insinuar que havia après de Goebbels amb allò que dient mil vegades una mentida acaba per convertir-se en veritat, en aquells moments vaig pensar que la comparança era exagerada, però veient com actua, em sembla que Chalmeta te tota la raó del món.
De on treu el jove de Llefia, que un mentider com en Garcia, parla clar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada