ELS NOUS DE CAN REPUBLICÀ

A Can Republicà a Badalona, hi ha gent nova al capdavant, tot i que vells coneguts en el millor poble del mon, hem de dir que són nous al cimall local de la formació a Badalona, assolint un d’ells, Miquel Estruch, la presidència, després de la reestructuració necessària, quan el recordat Jaume Vives va traspassar i Mateu Chalmeta, es va incorporar com a regidor al consistori.

L’altre “nou” al pinacle del partit independentista a Badalona, és Uriel Bertran, un badaloní habitual als diaris, quan desprès d’un seguit d’aventures com a diputat al parlament, resulta líder d’una de les faccions minoritàries, ultra independentistes, que van sorgir a partir del moment que Carod Rovira comença a tambalejar a la seva cadira. Quan les posicions de poder dins del partit s’aclareixen, foragitant Carretero i assumint Puigcercós el carisma del líder màxim, Uriel s’ho manega per tornar cap el poble, segurament quan intueix que les coses per ell aniran maldades a la gran capital, doncs la seva situació no és pas avui massa propera a qui mana, i és així que decideix ser el primer de la candidatura de Can Republicà a la nostra ciutat, tot i que per això hagi estat necessari desplaçar un Mateu Chalmeta, que actualment desenvolupa un gran tasca com a regidor de cultura del govern que encapçala el socialista Jordi Serra.

A Miquel Estruch el conec de que era un nen, tot i que la vida no ens ha fet trobar massa vegades, penso que puc afirmar que ja se de quin peu calça. No em passa pas el mateix amb Uriel Bertran, un que ha sortit força als diaris, però que jo no aconsegueixo recordar la cara que té, segurament és allò que l’edat no perdona; de totes maneres i si ens hem d’atenir al seu nom de pila, ha de ser una persona a qui li agraden els canvis sobtats, doncs no en va, el seu patró, és aquell arcàngel que canalitza les energies de l’abundància, i és proveïdor de les gràcies espirituals i terrenals, resultant d’un gran ajut alhora dels canvis ràpids, segons una definició que he trobat navegant per internet.

Potser pel fet que els nous, en política sempre s’han de fer notar, o perquè necessiten sortir al diari, ambdós personatges han llençat als quatre vents locals una proclama prou contundent, perquè els mitjans se’n facin reso. No se’ls ha acudit cap altra cosa que atacar a l’empresa d’autobusos de la ciutat, i en concret al seu cap Fermin Casquete, dient que si la xarxa de metro no s’estén més per la ciutat, és perquè hi ha posat traves, utilitzant la seva reconeguda influència política, a fi i efecte de no perdre negoci.

Vull pensar, que l’afany de protagonisme i no pas mala voluntat els ha portat a dir aquesta total bestiesa, doncs em costa molt pensar que persones amb un mínim grau de percepció intel•lectual i històrica, no s’adonin que fou precisament la inauguració de les quatre primeres estacions de Metro de la nostra ciutat, Artigues, Sant Roc, Gorg i Pep Ventura, l’any 1985 quan es produeix el llançament del que avui és TUSGSAL, fins a les altes cotes que com empresa està situada, a més a més de convertir el servei d’autobusos al barcelonès nord com un model a imitar.

No saben vostès, Srs, Estruch i Bertran que en els conceptes de mobilitat que avui impera a tot el món civilitzat, la intermodalitat i el sentit de xarxa, han esdevingut essencials? No saben encara que les estructures flexibles de transport (Autobusos), són el complement perfecte i necessari, de les estructures fixes (Metro, Tren, Tramvies, Troleibús, etc)? Fermin Casquete si que ho sap, i vostès també ho sabrien si haguessin assistit i escoltat, en una de les moltes xerrades que aquest Senyor ha fet en diferents fòrums de la ciutat.

A fi i efecte que no tornin a fer el ridícul, els diré, que si bé, quan Convergència estava a punt de perdre el govern de la Generalitat, en un dels actes a la desesperada i sense haver-ho pensat dues vegades, va treure el PDI 2001-2010, on hi figurava un projecte d’allargar la L-2 del metro en una segona fase, fins al barri de la Morera, Passant per Casagemes i Canyadó, projecte que la pressió del moviment veïnal va aconseguir que s’ampliés amb un estudi per allargar-lo fins a Can Ruti; aquest document va haver de ser revisat en profunditat, pels immensos errors de precipitació que contenia i que la pròpia ATM, va haver d’admetre i rectificar; aquest projecte també comptava amb la oposició ferma del sector de la cultura a Badalona, doncs veia perillar una bona part de les restes romanes no excavades que hi ha a bona part de la zona per on havia de passar. També han de saber, que el Pla de Mobilitat de la Zona de Can Ruti, que s’està acabant de redactar en aquests moments, compta, amb la reserva d’espais, per la incorporació d’un a estructura fixa de transport en un futur, no massa llunyà.

Espero i desitjo en prenguin bona nota, i es deixin de demagògies i atacs personals sense fonament de cap mena, totalment impropis d’una formació com ERC.

UNA MÉS QUE ESTRANYA BARREJA

Els seguidors d’un quiosquer tamborer, (AV Pep Ventura Illa Fradera); uns populars independentistes i anti sistema, (CUP); uns populars de dretes (PP); uns comunistes d’allò més autèntic, que fins hi tot en el nom, contínuament donen fe de vida, (PSUC Viu); seguits a certa distància d’uns altres comunistes, que desprès de ser desbancats del govern municipal, van a les palpentes buscant un lloc on situar-se, (ICV), tots plegats, conjuminen una mena de poti poti, dins d’una anomenada Coordinadora d’Entitats Socials, creada segons sembla, amb l’única i honorable intenció de carregar-se tot allò que realitzi l’ajuntament, sigui o no en benefici dels ciutadans; un detall aquest, que sembla no els amoïna massa.

Una coordinadora, que plenari darrera plenari, cada mes a la Casa de la Vila s’hi manifesta present d’una manera o altre, demanant la paraula, o fent concerts de timbal i xiulets des de la plaça, i darrerament busca fer-se forat dins del moviment veïnal, aplegant el parell d’associacions que han estat preses a l’assalt pel PP fa quatre dies, per utilitzar-les com a plataforma del seu discurs xenòfob i racista; o aquelles altres on els membres del PSUC Viu hi tenen certa incidència suposo que amb la sana intenció que aquesta facció de la formació que es presenta conjuntament amb ICV i EUiA a les eleccions, adquireixi un cert protagonisme que avui li és negat, doncs les seves sigles ni tant sols hi figuren.

Aquesta darrera circumstància, ha encès els llums d’alarma a ICV, que de cap de les maneres estan disposats a perdre la cada cop més escassa quota de poder que els resta des del moment, que pel seu mal cap, van acabar descavalcats del pacte de govern municipal en l’actual legislatura. Tot això, doncs els ha portat a mobilitzar els seus efectius, directes o indirectes, per encaminar-los vers el recolzament i potenciació de la Coordinadora que ens ocupa. D’aquesta manera, han aconseguit que una bona part de les associacions del districte primer, s’apleguin a la vora del Quiosquer Tamborer i els seus, i d’un Pedro Jesús Fernandez president de l’AV Canyadó, ressentit amb la FAVB, que no el va elegir president, quan ja s’hi veia de totes totes, en el darrer procés electoral de l’entitat.

Amb el pretext de crear una mena de fòrum de trobada de les entitats veïnals del districte primer, més una altre de dos districtes, la del Quiosquer Tamborer, han aconseguit convèncer, a l’AV del Centre, la de Dalt la Vila, la de Coll Pujol, la de Casagemes i la de Manresà; essent curiós el fet, que aquest fòrum ja existia, dins del Consell d’Entitats del districte primer, i que mai va ser potenciat per totes aquestes entitats que ara el reclamen.

Hom queda bocabadat, astorat i esmaperdut, quan en qualsevol acte ciutadà, com va passar ara fa quinze dies, en la inauguració de la nova Línia 10 del metro, a l’estació de Llefià, a repics del timbaler s’agermanen, els de la CUP, amb els regidors del PP, per intentar de provocar alts càrrecs socialistes, i veure si aquests piquen l’ham i s’organitza un terrabastall, que els permeti de sortir als diaris; cosa que no van aconseguir, perquè a qui van triar, ja en porta molta de mili, i sap perfectament allò de tancar les orelles davant les bestieses. Tot això amb destacats membres de ICV, i d’associacions de veïns, fins avui mereixedores de respecte que s’ho miren amb complaença, pensant segurament que tot allò que perjudiqui al socialistes, ells en trauran partit d’alguna manera.

Lamentable, amics meus, lamentable, perquè tots aquests representa, que són qui ha de defensar els interessos dels ciutadans.

ELS QUE BUSCAVEN TOMÀQUET VAN SORTIR DECEPCIONATS

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Màxima expectació des de quarts de sis de la tarda a la Plaça de la Vila i a l’interior de la Casa Gran; cinc canals de televisió, i l’amfiteatre destinat a la premsa ple de gom a gom, mentre una llarguíssima cua de pacients ciutadans, alguns amb el morbo reflectit a la cara i d’altres amb un cert rictus de preocupació, per veure un previsible nou episodi de racisme i xenofòbia, del nostre particular “ultra” El més llarg de tots, nomes pel que fa a l’alçada” En Garcia de can Popular.

Però anem a pams, amb una inusual puntualitat britànica, a les sis i cinc minuts, ja s'havien enllestit 4 juntes generals dels 4 organismes autònoms municipals i amb la solemnitat característica, l’alcalde pronunciava, la fórmula habitual Sessió Pública, procedint seguidament a llegir el llistat de dones víctimes de la violència de gènere que en el més d’abril a arribat a l’esgarrifosa xifra de 9; el minut de silenci perceptiu, obre pas a l’ordre del dia de onze punts, que passa sense debat ni intervenció per part de ningú, a excepció del punt 4 referent a una proposta de modificació del pressupost de l’ajuntament, en que el PP anuncia la seva abstenció i Carme Martinez de Can Comunista que avui ha suavitzat el seu to habitual de Srta. Rottenmeyer, per anunciar que sense que serveixi de precedent, en la tònica de votar en contra de totes les modificacions pressupostaries, aquest cop ho faran a favor.

Les dues proposicions presentades en caràcter d’urgència, també mereixen l’aprovació unànime dels mandataris; resultant que a les 6 i 20 minuts,ja ens hem plantat al torn de paraules al poble, que enceta, Maria Dolors Sabater, en nom de la Plataforma Badalona Som Tots, pel tema de fer balanç d’un anys de manifest en favor de la convivència i demanar als grups municipals la seva implicació en aquesta qüestió. Quan Maria Dolors s’acosta al faristol, el neguit s’apodera dels mitjans, les càmeres i els flaixos, no paren de disparar, doncs tothom, considera que és la intervenció, que farà saltar en Garcia, a la pista per donar l’espectacle que tots semblaven esperar. Sabater amb un to moderat, desgrana un discurs, gens provocador, tot i que contundent en la defensa dels principis que l’inspiren.

El torn d’intervencions dels grups municipals, l’enceta, Mateu Chalmeta de Can Republicà, que mostra la seva total adhesió al que la ponent a exposat, i acba el seu discurs tirant una indirecta als del PP, sense anomenar-los. El Basquetbolista Carles Sagués de Can Comunista, li pren el relleu, per dir també que assumeixen plenament el que es proposa, desprès de felicitar a la Maria Dolors i a totes les entitats que composen el Badalona Som Tots.

Acabada la intervenció de Sagués uns murmuris expectants comencen a circular per la sala; quan en Garcia ha demanat d’intervenir. Enceta amb un to sense estridències dient, que ell i la seva formació es reafirmen en el Pacte per la Convivència, que com la resta de formacions de l’ajuntament van signar l’any 2007 i coincideix amb la ponent, que els principis que l’inspiraren, avui són si cap encara més vigents. Prossegueix constatant que a Badalona hi ha problemes de Convivència i que la labor de les entitats socials que treballen en aquest camp, és més necessari que mai, però que al voluntarisme d’aquesta caldria afegir una major implicació de l’Ajuntament.

Els periodistes, és miren astorats els uns als altres, això no s’ho esperava ningú!

El portaveu Socialista i escriptor Francesc Serrano, tanca el torn d’intervencions dels grups, felicitant a Maria Dolors Sabater i manifestant l’adhesió del seu grup municipal als plantejaments del manifest.

En el seu torn de rèplica la ponent; llegeix un fragment del manifest on es fa esment del compromís dels signants de no fomentar mai, el racisme i la xenofòbia i justifica la decisió d’haver mantingut la sol•licitud de paraula a aquest plenari, tot i el rebombori mediatic d’aquests dies.

Jordi Serra tanca el debat, celebrant el to en que s’ha desenvolupat, i felicitant a tots pel fet que ningú hagi volgut aprofitar l’ocasió per agafar protagonisme; acaba passant llista de diverses actuacions de l’administració en favor de la convivència a la nostra ciutat.

Les televisions pleguen veles i els representants d’alguns mitjans abandonen la sala, quan s’adonen que el tomàquet que havien vingut a buscar no ha aparegut de cap de les maneres; i que enlloc d’un agressiu i ferotge menja immigrants, s’han troba un xaiet centrista, amb algun toc de germaneta de la caritat.

La segona paraula és a càrrec de Marc Sallas, militant de la CUP tot i que aquí parla en nom de la poliideològica, Associació d’Entitats Socials de Badalona; amb l’excusa de parlar sobre les infraestructures de transport públic i de comunicació a Badalona, denuncia unes suposades agressions, que diu, va patir ell i d’altres companys, per part “d’alts càrrecs del PSC”, en una manifestació el dia de la inauguració de la nova línia de metro.

El més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada, fa constar la seva protesta, per uns fullets que el PSC va repartir per Llèfia, els díes posteriors a la inauguració, dient que la manifestació l’havia promogut el PP, quan ara quedava en evidència que havien estat els de la CUP, qui l’havien convocada. Francesc Serrano contesta al ponent El ponent replica, dient noms i cognoms dels qui suposadament el van agredir i l’Alcalde Jordi Serra, tanca el debat dient al ponent, amb tota la ironía, que a Badalona a més a més de Ser Tots, ens coneixem Tots.

Lluis Martinez Garcia, del Barri de Bufalà, comença carregant contra l’alcalde dient-li que no va ser elegit si no anomenat i que espera no torni a sortir elegit; a continuació comença amb un memorial de greuges, que es fa difícil d’entendre, doncs el ponent no compta entre les seves virtuts del do de la claredat expositiva. El de can Republicà , Mateu Chalmeta en qualitat de regidor del districte 3 li contesta que aquest no és el lloc de fer memorials de greuges i li demana que vagi a la regidoria de districte a exposar les seves queixes; l’ATS de can Popular, Miguel Jurado, contesta a Chalmeta que les denuncies que ha fet el ponent, el PP ja les havia presentat a la regidoria de districte i que ningú ha fet res. En el seu torn de rèplica el ponent Martinez segueix el memorial de greuges. Fins que acabat tanca Jordi Serra, que no se’n està de fer una ironia sobre allò de l’alcalde no electe.

La darrera paraula, que porta una moció d’ICV EUiA incorporada; és a càrrec de Diego Guerrero en nom de la Plataforma del Transport Públic y la Mobilitat Sostenible de Badalona, sobre la C-31 al seu pas per Badalona i la qualificació que ha de tenir aquesta via. Comença la seva intervenció amb un to “mitinero” parlant del que volia que digués i el que diu Pla d’Infraestructures de l’Àrea Metropolitana i acaba demanant retirar la Moció, per el més que ve aprovar-la per unanimitat de tots els partits. Jordi Serra, contesta dient que el seu parer és que la moció sigui debatuda ara. Sagués diu que tot i que ells figuren com a presentadors de la moció, ho han fet en nom de la Plataforma i que per tant són ells qui han de decidir si es retira o no. Chalmeta, diu que es retiri. Serra. Llegeix una paràgraf d’una carta que ha rebut del director del pla d’infraestructures dient que quan es faci l’aprovació definitiva la C-31 serà. Via Estructural Suburbana. Diego Guerrero diu que es retiri la moció i així acaba l’assumpte.

Una moció sobre el Trambaix, presentada pels de Can Comunista, que és rebutjada per tots els altres grups, i una altre sobre la investigació dels crims del franquisme, presentada pels mateixos i que es aprovada, amb els vots en contra del PP i l’abstenció d’ERC perquè no li perdonen a Garzón les detencions d’independentistes catalans l’any 1992 i d’una pregunta de Sagués, sobre les obres del carrer Fluvià, que Serrano diu li contestarà per escrit, s’acaba un ple que ha decebut a uns i a fet respirar d’alleujament a d’altres.

Fins a la propera!!!!

EN LLUIS ALERN, UN LLUITADOR

Vaig conèixer en Lluís ja fa uns quants anys, quan jo em començava a moure pels terrenys d’un nou concepte de mobilitat, i ell ja feia un temps que lluitava per fer accessible tota la ciutat.

Va ser d’aquelles persones que ja et cauen be el primer dia, i poc temps desprès m’impressionava pel seu caràcter emprenedor i lluitador en la persecució dels objectius que es proposava.

Ell va ser un dels principals artífexs de les dues fites principals que en qüestió de mobilitat, s’han assolit a la nostra ciutat darrerament, el reglament d’accessibilitat pel qual l’Ajuntament s’obliga a fer accessibles tots els equipaments i locals municipals i procurar normatives perquè els privats també ho siguin, i el Pacte per la Mobilitat a Badalona, un document, on les entitats badalonines i l’administració local es van posar d’acord en els principis bàsics que han de regir tots els projectes que afectin a la mobilitat a la nostra ciutat.

Estic segur que sense en Lluís Alern, a Badalona no existiria cap d’aquests dues eines fonamentals, doncs estic en condicions de poder afirmar sense por a equivocar-me, que gràcies a la seva tenacitat i temperament negociador, la esquiva, a vegades, voluntat dels tècnics i polítics del nostre consistori, va ser capgirada en favor d’uns carrers i locals on és té en compte les persones per sobre de qualsevol altra cosa.

Aquests dies ens ha deixat i ben segur que Badalona notarà un gran buit, doncs això és el que passa quan persones de la seva talla ens deixen; tot i això em consola saber que el seu esperit perdurarà entre nosaltres a través de la seva obra, la Plataforma Deixem de Ser Invisibles, que seguirem trobant al peu del canó en tots aquells fòrums, debats i llocs on es prenguin les decisions, que intentin la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans, sense cap mena d’exclusió.

En el segle XXI, la mobilitat a Badalona experimentarà uns canvis molt grans, uns canvis que ens portaran a una millor qualitat de vida, i sense cap mena de dubte, la feina que en Lluís ha desenvolupat en els seus anys de vida, haurà resultat fonamental i la història així ho reconeixerà.

Descansi en Pau.

...I LA BANQUETA VA SALTAR AL CAMP

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Passant cinc minuts de les sis, a la sala magna de la Casa de la Vila, l’alcalde pronunciava la fórmula habitual, “Sessió Pública”, que donava el tret de sortida al ple ordinari de l’Ajuntament del més de febrer. Una sessió on tant sols una absència, la del basquetbolista, Carles Sagués, de baixa laboral, doncs sembla que fa pocs dies, el seu gran cor li va jugar una mala passada, i encara no està en condicions de suportar les fortes emocions dels plenaris municipals.

El llistat de dónes víctimes de la violència domèstica, (el més de febrer cinc a tot l’estat) i el tradicional minut de silenci, van donar pas a l’ordre del dia, on es va aprovar el Pla d’Emergència Municipal, amb alguna observació d’en Riera de can Popular. L’establiment del servei Badalona Cultura i la creació de la Societat Badalona Cultura S.L., que va merèixer els comentaris de Marius Garcia de Can Comunista, amb respostes de Mateu Chalmeta i el Secretari. Una nova aprovació provisional del PGM al sector de can Colomer, que va fer intervenir al practicant de Can Popular, Miguel Jurado, carregant contra el departament d’urbanisme, qualificant-lo d’ineficaç i a la dóna de Carles Sagués la regidora de Can Comunista, que acusa al govern d’incomplir els acords, fets fa anys amb la seva formació, ambdós contestats amb extrema correcció per l¡alcalde i regidor d’Urbanisme Jordi Serra. El punt 13, referent a una modificació puntual del PGM, als terrenys de l’antiga Bomba Prat, Autocares Capricornio i Muebles Rojas, desperta les ires del regidor de Can Comunista Alex Mañas i del practicant de Can Popular, contestats per Jordi Serra, dient que el projecte compta amb l’acord de l’Associació de Veïns.

A les set menys cinc minuts, quan “el més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada” en Garcia de Can Popular, ha marxat de la sala per no tornar en tota la sessió, arribem al torn de les paraules al poble i com que darrerament sembla que s’ha posat de moda, acompanyar les paraules amb mocions que “gustosament” els grups de l’oposició és brinden a presentar, el debat s’allarga de manera fins i tot carregosa. La primera a càrrec de Cayetano Garcia, en nom de la Associació d’Entitats Socials, amb moció del PP i ICVEUiA, sobre la situació de Can Barriga. Intervé la banqueta de tots els grups municipals, la de Can Comunista, per absència del titular principal, pren el protagonisme, la seva dona, aquella que sempre renya al més pur estil Rottenmeyer; a Can Popular, per abandó a mig camí i sense obrir la boca, “del més llarg de tots només pel que fa a l’alçada”, el practicant, i en Riera, són llençats a la canxa; els de Can Convergència, no diuen ni piu; el de can Republicà, com que no té banqueta, ho ha de fer el propi titular; pels de Can Socialista, una suplent de luxe, la Paquita Teruel. Els del govern defensant que ho fan bé i els de l’oposició dient que tot es fa malament. La moció és refusada.

La segona paraula a càrrec de Manuel Cosano també de l’Associació d’Entitats Socials, amb moció d’ICVEUiA, i una altre del PP, sobre la proposta governamental del retardar la jubilació fins als 67 anys. Altre vegada els suplents de luxe, excepte a Can Socialista, que intervé el portaveu Quico Serrano. Les dues mocions són rebutjades. Desprès que uns defensin i els altres ataquin.

La tercera, quarta i cinquena paraules fan referència al un sol tema, al Barri del San Crist, i les presenten Joaquima Farrés, presidenta de la AV. El Sr. Fernando Benedicto i Alfons Lasso, amb moció que presenten els de can Comunista. Desprès que el secretari llegeix la part expositiva de la moció, intervenen els tres ponents en l’ordre indicat . i tot seguit Mañas de Can Comunista defensa la seva moció. Tant els ponents com Mañas, diuen de tot al govern menys “guapos”. Serra fa una explicació molt exhaustiva de tot el que s’està fent al San Crist, i com van els tràmits, perquè la Generalitat, tiri endavant, el tema dels ARES, del San Crist i l’Estrella que té previstos; tot seguit Chalmeta de can Republicà hi diu la seva i per primera vegada en tot el que portem de plenari, l’Au de Vol Majestuós, Ferran Falcó, desplegues les ales i ens fa una passada per tota la sala. El practicant de Can Popular, torna a carregar contra el govern acusant-lo d’ineficàcia. En el torn de rèplica, dels ciutadans, Joaquima Farrés, fa una intervenció molt baixa de nivell i totalment inapropiada, on acaba dient que no acceptaran mai que es faci l’ARE del Sant Crist, de la manera que està plantejat; en alguns moments se li escapa alguna connotació racista. Benedicto i Lasso, mantenen el mateix to correcte de la primera intervenció . Mañas segueix carregant contra el govern, Jurado, és repeteix amb el que ha dit primer, finalment l’alcalde Serra, tanca el debat, recomptant els vots que donen per rebutjada la moció.

Entrem en l’apartat de les Mocions pròpiament dites començant per una que presenta el PP, sobre el tema de la SGAE, a la que s’hi contraposa una altra que presenten la resta de grups municipals, amb un text més genèric. Riera de Can Popular, defensa el text de la seva moció, Asun Garcia de Can Comunista, Quico Serrano i Falcó defensen la seva i anuncien el vot contrari a la del PP.

La darrera moció fa referència al Dia Internacional de les Dones i la presenten tots els grups, menys els de Can Comunista, però que Asun Garcia, demana la paraula, per dir que hi votaran a favor.

Són les deu del vespre i desprès d’una breu pregunta d’Asun Garcia, contestada per Duran i la Convergent Mercè Rius, l’alcalde aixeca la sessió, on hem pogut veure com la banqueta dels grups municipals, és tant potent com els propis titulars.

COM A LES BODES DE CANAAN, EL MILLOR VI A LES POSTRES

LA CONTRACRÒNICA
Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

El primer ple de l’any 2010,va començar més puntual que els de l’any passat, doncs quan tot just passaven cinc minuts de les sis de la tarda, l’alcalde Jordi Serra, pronunciava la fórmula habitual “Sessió Pública” que donava el tret de sortida a la màxima expressió del poder local, que cada mes té lloc a la sala magna de la Casa de la Vila. Tot seguit el llistat de dones mortes per la violència de gènere que el més de gener ha estat de cinc a tot l’estat espanyol i a continuació l’acostumat minut de silenci que també es va aplicar, segons va fer constar l’alcalde, en memòria de Antoni Magret, ex-regidor d’aquest ajuntament i que ahir havia traspassat.

Els vuit primers punts de l’ordre del dia, cauen un darrera l’altre, sense que els nostres màxims mandataris, considerin necessari el debat.

El punt nou, referent a aprovar el Conveni entre l’Ajuntament i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, per la creació del Museu del Còmic i la il•lustració de Catalunya; per acord de la comissió informativa, cal debatre’l conjuntament amb una proposició urgent d’aprovar la signatura d’un Conveni entre l’Ajuntament i la Universitat de Barcelona, que deixi sense efecte, el conveni subscrit per ambdues administracions, el 23/10/2006; mereix l’atenció del regidor de Can Comunista, Carles Sagués, que manifesta, (una mica embarbussat), no agradar-li, que es perdi l’oportunitat d’un equipament universitari a la CACI i que això del Museu del Còmic, li sembla com la “torna”. El de Can Republicà, Mateu Chalmeta, li contesta que de torna, res de res, i que s’ha optat pel Museu del Còmic, desprès de veure que la Universitat no tenia pas la intenció de tirar el projecte endavant a curt termini. El de can Comunista hi torna i el de Can Republicà també, fins que l’alcalde Jordi Serra, tanca el debat, dient-li a Sagués que el que ha fet, és criticar per criticar i que tots els ciutadans s’haurien d’alegrar d’haver aconseguit que un equipament com aquest estigui aquí, quan se’l disputaven diverses localitats.

El punt deu, referent a aprovar la verificació del text refós de la modificació del PGM a l’Avinguda dels Vents i aprovar la modificació del text del conveni, fa saltar al practicant de Can Popular, Miguel Jurado, que carrega, contra la regidoria d’urbanisme de l’ajuntament i anuncia la seva abstenció, El de Can Comunista Alex Mañas, s’enfila al carro i demana la dimissió del regidor d’Urbanisme i del director del departament.. Serra contesta a un i altre, el de Can Comunista i el practicant repliquen, finalment Serra tanca el debat proposant resoldre la principal qüestió que plantegen en el període d’al•legacions, que es brinda a consensuar.

El punt 12, referent a desestimar les al•legacions presentades als projectes d’ARE, de l’Estrella i el Sant Crist, fa saltar altre vegada al practicant de Can popular Miguel Jurado, i el basquetbolista de Can Comunista Carles Sagués, l’alcalde els hi contesta, ells repliquen i al final Jordi Serra tanca el debat amb el recompte de votacions.

Són les 7'25 , i arribem al torn de paraules al poble, que enceta un dels habituals, el Sr. Carles Perez, en representació de Coordinadora d’Entitats Socials de Badalona, defensant una moció, redactada per ells i presentada pel PP, que fa referència a reclamar la congelació dels preus del Transport públic per l’any 2010. El discurs del ponent, és de caràcter demagògic i arriba a dir que els pobres de Badalona, són qui finança el Transport Públic. Pel fet que hi ha tres mocions presentades, sobre aquest tema, dues del PP i una d’ICVEUiA, el secretari llegeix les propostes d’acord . El regidor Riera de can Popular, defensa les dues que la seva formació a presentat, i qualifica de quimèrica la de can Comunista, tot i que diu podrien assumir alguns punts. El basquetbolista Sagués de can Comunista, es mostra d’acord, amb la que ha presentat el ponent, i carrega contra la segona del PP, i com és lògic defensa la seva. El de Can Republicà Chalmeta, diu que s’abstindrà, en la proposta del ponent i que votarà en contra de la segona del PP i de la de Can Comunista, Jordi Subirana de Can Unió, diu que recolza la moció del ponent i que s’abstindrà en la segona que presenta el PP i en la ICVEUiA. Serrano diu que els de Can Socialista votaran en contra de totes tres i ho argumenta, sòlidament. Torn de rèplica del ponent, agraint el vots favorables. Riera de Can Popular, disparant a tots els altres grups, Chalmeta, contesta les al•lusions de Riera, Serrano, també replica insistint en el que a dit abans i Serra tanca el debat recomptant les votacions, i veient com el PSC ha perdut, no se si per primera vegada en aquesta legislatura. Es doncs aprovada la moció redactada pel ponent i presentada pel PP, i refusades les altres dues.

La segona paraula és a càrrec de Francisco Barriga, president de l’AV Coll i Pujol. Per un tema referent a una moció que presenten els de Can Comunista, sobre la Illa Central i la seva urbanització. Desprès que el secretari lleixi la moció, trenca el foc, el basquetbolista, presentant la moció, el segueix el practicant, que manifesta estar-hi completament d’acord, el de can Republicà, diu que hi votarà en contra, talment com Falcó de Can Convergència i Serrano de Can Socialista; el ponent replica, insistint en el que ha dit abans i Sagués, carregant contra Serrano. Finalment Jordi Serra tanca el debat contestant al ponent i oferint als veïns els serveis jurídics de l’ajuntament per qualsevol problema que puguin tenir amb els promotors.

La darrera Moció, de l’ordre del dia, presentada per el PP, referent deixar sense efecte la moció aprovada el setembre del 2003 sobre el desacord amb peticions del Ministeri de l’Interior de cessió de dades del padró atenent a nacionalitat o naixement; é la que obre la caixa dels trons, i desprès que El més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada, en Garcia de can Popular, fes el seu discurset de presentació, Mateu Chalmeta de can Republicà, anuncia el seu vot contrari, per l’aire xenòfob que el text de la moció transpira. Màrius Garcia de Can Comunista, li fot la cavalleria per sobre, titllant Garcia d’irresponsable; Tot seguit Ferran Falcó de Can Convergència, comença treure un seguit de dades que posen en evidència les mentides que Garcia diu per aconseguir titulars als Mitjans de Comunicació. Francesc Serrano, va anar una mica més enllà, quan li va dir mirant als ulls a Garcia, que com a fill d’immigrant, li feia vergonya que a Badalona hi hagués gent com ell, va acabar dient que Garcia era a Badalona el que Anglada és a Vic. Tot seguit Garcia en el seu torn de rèplica, esmenta els resultats electorals que des de fa uns anys li són favorables i carrega contra tots, identificant el que li han dit amb els seus electors. Falcó en el seu torn de rèplica, torna a treure dades, aquest cop de l’assistència sanitària que demostren que el que pregona Garcia, que els immigrants, il•legals, se’ls dona preferència, alhora d’assistir-los, és una immensa falsedat. Garcia, que ja començava a estar inquiet, veient-se acorralat per tothom, interrompia el discurs de Falcó, qüestió que va obligar a l’alcalde Jordi Serra a cridar-lo a l’ordre diverses vegades. Serrano va tornar a la càrrega, descol•locant completament a Garcia, que comentava nerviós amb veu baixa amb els companys d’escó, Maritxu i Riera. Finalment Jordi Serra, tanca el debat, dient que Garcia, no actua així per guanyar vots, si no perquè tem perdre’ls quan ha sabut que Plataforma X Catalunya, es molt probable que es presenti a les properes eleccions, i amb l’experiència de Vic, on aquesta formació va acabar per deixar el PP sense representació, ja està muntant l’estratègia per presentar-se més feixista encara que aquesta.

A ¾ de 10 Jordi Serra va aixecar la sessió, i es podia veure a la cara de molts dels assistents, una certa satisfacció continguda, doncs per primera vegada el discurs racista i pervers de Garcia, havia estat contestat de manera tant contundent, que fins i tot el va deixar KO.

Fins a la propera

LA CONTRACRÓNICA Per Cosme Modolell

EL DARRER DE L’ANY I POTSER EL MÉS CURT

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

No se si per no tocar la loteria, o perquè a les nou del vespre jugava la selecció Catalana, el seu partit de futbol anual, els nostres màxims mandataris, sembla que no tenien massa ganes de brega i el ple, tret d’un moment puntual, va ser el que en diríem una bassa d’oli.

A les sis en punt, en teoria l’hora de començar el plenari, a la tarima de la sala magna només hi havia, quatre regidors de Can Socialista i dos de Can Comunista, a part dels informadors habituals a l’amfiteatre i alguns dels assessors i coordinadors dels grups municipals. Dotze minuts més tard, amb gairebé tothom assegut als escons, l’alcalde Jordi Serra, pronunciava la fórmula habitual “Sessió Pública”, que ritualment dona obertura al ple. Uns minuts d’espera, perquè l’escàs públic assistent aquesta vegada, entrés a la sala, i la tarda comença amb una junta de Reactivació Badalona S.A. que en qüestió d’un minut escàs és despatxada. A continuació i com a començament del ple ordinari de desembre el llistat de dones víctimes de la violència domèstica que aquest més ha estat de tres a tot l’estat espanyol.

Els primers punts de l’ordre del dia cauen un rere l’altre sense que ningú hi digui res, fins arribar als punts 6 i 7, referents a l’establiment del Servei Badalona Cultura i la creació d’una societat mercantil amb el mateix nom afegint S.L. al seu darrera, que Sonia, de Can Popular indica que hi votaran a favor, tot i que hi troben a faltar ambició al projecte, en limitar-lo només als teatres i no a la resta de les activitats culturals de la ciutat. Marius de Can Comunista, també diu que hi votarà a favor, tot i que troben que no és el que es preveia en el Pla Estratègic de Cultura, en Chalmeta de Can Republicà, en qualitat de regidor de cultura, contesta a un i altre, fent totes les puntualitzacions necessàries.

El següent punt el número 8, referent a la aprovació del Pla Local de Joventut, comença amb la intervenció d’un ciutadà, en Francesc Duran, que havia demanat la paraula; comença el seu discurs aclarint que parla en nom del Consell de la Joventut i valora molt negativament, tot el procés d’elaboració del Pla, pel fet que consideren insuficient la participació de les entitats juvenils. Els resultats els valoren més positivament, encara que demanen s’hi incorporin un seguit d’al•legacions i esmenes que hi han fet, des del Consell.

Tomàs de Can Socialista, en qualitat de regidor de Joventut, llegeix un llarg discurs, on s’explica detalladament el Pla. Mañas de Can Comunista, diu que hi votaran a favor perquè consideren que s’han recollit totes les esmenes que hi van presentar, però carrega contra el govern pel tema de la participació ciutadana. El ciutadà Duran, en el seu torn de rèplica demana, que es faci un pla d’oci amb la participació de les associacions juvenils de la ciutat. Tomàs desprès d’agrair el vot favorable de l’oposició, contesta que l’oci no té edat i per tant la regidoria de joventut, no ha de ser qui ho impulsi.

L’apartat de proposicions urgents comença amb una que fa referència a la resolució de les al•legacions presentades i l’aprovació definitiva del pressupost ordinari. Serrano de Can Socialista, com a Regidor d’Hisenda, explica que només s’ha presentat una reclamació i una al•legació per part d’un ciutadà que ha estat desestimada per les raons que exposa. Carme de Can Comunista, amb un to de “Señorita Rotenmeyer”,es carrega el pressupost, tornant a dir el que ja van dir en el ple on es va aprovar inicialment, i es queixa que una pregunta seva, sobre l’estat de compliment del pressupost d’inversions, hagi estat contestada amb quatre ratlles. Serrano, en el torn de rèplica es queixa de to de renyada de Carme, per desprès dir que el govern ha contestat com marca la llei i acaba acusant als d’ICV, de no tenir cap projecte alternatiu als pressupostos que el govern porta a l’aprovació avui. La representant de Can Comunista, amb un to sensiblement més moderat que l’inicial, replica el que ha dit Serrano.

La segona proposició per via d’urgència referent a encarregar la gestió del projecte “Treballs als barris” és aprovada per unanimitat, sense intervencions.

Pel fet que no hi ha cap més paraula demanada pel poble, passem a l’apartat de Mocions, quan el rellotge marca un quart de vuit. De quatre mocions inicialment presentades, dues que fan referència a Aminetu Haidar, han estat retirades en haver canviat la situació de l’activista Saharaui. La primera de les dues que queden, la presenten tots els grups excepte el PP, i es refereix a ILP “Televisió Sense Fronteres”, desprès que el secretari llegeixi la part dispositiva, és aprovada amb l’abstenció del PP. L’altre que presenta ICVEUiA referent a introduir clàusules als projectes de FEOSL El líder de Can Comunista, Carles Sagués, la presenta, Serrano de Can Socialista, li contesta que el govern no ho pot acceptar doncs les propostes que fan no són legals, El més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada de Can Popular, obre la boca per porimera vegada en aquesta sessió per dir que votaran a favor de la moció i que no comparteixen el que ha dit Serrano, Sagués replica i Serrano, també, finalment l’alcalde serra tanca el debat, posant els punts sobre les is. La moció és rebutjada amb els vots en contra dels grups que formen el govern.

A tres quarts de vuit, entrem al torn de precs i preguntes que enceta el Garcia de Can Popular, sobre una expressió que ha fet l’alcalde dient que hi havia empreses a Badalona, acostumades a rebre tractes de favor, l’Alcalde Serra li diu que ja li contestarà per escrit. Mañas de Can Comunista, pregunta a Tomás de Can Socialista, sobre el camp de futbol de Sistrells, el socialista contesta, l’Alcalde Serra hi posa cullerada, Mañas, torna a insistir, i Tomás fa aclariments.

Asun de Can Comunista torna a la càrrega amb l’assumpte del Pla Zapatero pel 2010, Serrano de Can Socialista, li contesta, convidant-la a anar al departament d’hisenda on podrà revisar tota la documentació. Jurado de Can Popular, carrega contra l’alcalde perquè ha dit que totes les obres del FEIL 2009, ja estan acabades i el diu que no es veritat.

Sagués de Can Comunista pregunta a Falcó sobre el pla d’emergències i aquest li diu que li contestarà per escrit.

Són les vuit i deu i l’alcalde desprès de felicitar el Nadal i l’any nou, aixeca la sessió.

Fins a la Propera