A DINS GAIREBÉ COM SEMPRE I A FORA UN BATIBULL DE MIL DIMONIS

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Quan hom arribava a la Casa de la Vila, a tres quarts de sis de la tarda, a la Plaça hi havia una munió de persones amb cadira de rodes, de la Plataforma Deixem de ser Invisibles, afanyats a desplegar una pancarta, on reivindicaven el Servei de taxi adaptat porta a porta a la nostra ciutat que per ells és una necessitat de primera magnitud.

A dins i quan faltaven cinc minuts per les sis de la tarda, l’hora de començar la sessió, i l’alcalde feia la seva entrada a la sala, només hi havia els regidors de Can Socialista al complert; tant bon punt les manetes del rellotge, assenyalaven les sis de la tarda, encapçalats pels dels PP, feien entrada tota la resta de regidors, ocupant amb rapidesa les seves posicions, mentre l’alcalde pronunciava la fórmula habitual: “Sessió Pública” i els de la plaça, començaven un concert de xiulets.

Com sempre el llistat de dones víctimes de la violència de gènere, que el més de juny puja a l’esgarrifosa xifra de sis, i tot seguit, Jordi Serra, l’alcalde, llegeix una declaració de caire institucional que signen tots els grups municipals, excepte el Partit Popular, en defensa de la integritat del tex del nou Estatut de Catalunya, que el Tribunal Constitucional ha retallat aquests darreres dies desprès de quatre anys deliberant una sentència.

El punts del tres al sis de l’ordre del dia, que fan referència a l’actualització de les retribucions dels càrrecs i treballadors de l’ajuntament, així com de la modificació de la relació de llocs de treball en compliment del decret del govern de l’Estat; la junts de portaveus va acordar, i així ho explica l’alcalde, debatre’ls conjuntament amb una moció referida a aquest tema, que presenten els de Can Comunista, a més a més de donar pas a una paraula a Carmen Lucena, en representació dels sindicats amb representació al comitè d’empresa de l’Ajuntament.

Desprès que el secretari hagi llegit el text dispositiu de la Moció, Carmen Lucena, llegeix un discurs elaborat, recolzant-la i reclamant el compliment del conveni pactat l’any 2008 sense retallades els sous dels funcionaris i personal al servei de l’ajuntament, mentre que als PMR de fora, s’hi ha ajuntat, els que donen suport a Carmen, i el nivell sonor s’incrementa de manera notable, ja no amb xiulets, si no amb botzines i sirenes. A continuació el regidor portaveu de Can Socialista Quico Serrano, amb un to moderat i gairebé exquisit intervé defensant els decrets, dient que tot i saber-los molt de greu, s’han vist obligats a fer-ho en compliment d’un decret estatal.

Carles Sagués, líder de Can Comunista, o no se si dir advocat dels pobres, defensa el text de la moció que aclareix que ells només la presenten a títol legal, perquè els autors de la mateixa són els sindicats. Acaba el seu discurs anunciant el vot en contra de la seva formació al dictamen perquè no han comptat amb ells alhora de presentar-los.

En Chalmeta de Can Republicà al seu torn, assenyala el vot contrari a la moció, perquè la norma ja és aquí i no es pot fer res més que complir-la.

L’au de vol majestuós, en Falcó de Can Convergència, assenyala que no els hi agrada haver de votar en contra de la moció, i tampoc a una rebaixa sous, però no tenen cap més remei que complir la llei.

El regidor empadronat irregularment, en Garcia de can Popular, anuncia el seu vot favorable a la moció, perquè segons ells els dictàmens que presenta el govern municipal, van molt més enllà del que determina el govern de l’estat, tot i que no especifica, en que van més enllà. Tot seguit critica la intervenció de Serrano, qualificant-la de desagradable, i acaba el seu discurs, proposant que el govern faci trampa saltant la norma, garantint-los que ell no els denunciarà.

En el seu torn de replica la ponent Carmen Lucena, insisteix en el que ha dit abans. L’au de vol majestuós de Can Convergència, assenyala l’obligació del govern local de reduir el seu dèficit públic. El regidor irregular, renuncia al seu torn de rèplica, perquè diu que ho hauria de fer desprès de la rèplica de Serrano. El de Can Comunista, carrega contra el de Can Socialista, fent referència a manifestacions que Serrano havia fet l’any 2009 i diu, tampoc sense aclarir, que els dictàmens van més enllà del que mana el govern. Serrano en el seu torn, contesta a Sagués i a la ponent, retraient al regidor empadronat irregularment, que proposi al govern fer trampa. Es tanca el debat amb la votació, que dona per aprovats els dictàmens i la moció refusada.

La companya de premsa que seu al meu costat, surt un moment a la Plaça a tirar fotografies als manifestants i quan torna m’explica que als PMR, i als sindicalistes, se’ls ha afegit el quiosquer tamborer, de la Associació de Veïns Pep Ventura Illa Fradera que tot i haver estat desautoritzat per la Plataforma d’afectats per les afectacions del carrer Francesc Macià, valgui la redundància, ha volgut aprofitar el batibull per fer-se notar i comprovo que és veritat, al parar orella, i sentir els repics de les baquetes sobre la pell tensada, en mig de l’escàndol de xiulets, botzines i sirenes.

El punt dotze referent a donar conformitat inicial a la proposta de delimitació gràfica de la Trama Urbana Consolidada, mereix la intervenció del ATS de Can Popular, Miguel Jurado, que qualifica el dictamen de “oscuro”, anunciant la seva abstenció i avisant de la presentació d’al•legacions. Mañas de Can Comunista, també diu que s’abstindrà, i per assenyalar diferències amb el de Can Popular, acusa a l’ATS, d’haver votat a favor del dictamen en una ocasió anterior. L’ATS li contesta i Mañas replica, posant punt i final Jordi Serra, amb el recompte de les votacions anunciades.

Quan falten deu minuts per les vuit del vespre, arribem al torn de paraules al poble, desprès que dues proposicions urgents fossin votades per unanimitat sense debat de cap mena. en aquesta ocasió només n’hi ha una de demanada per part del Sr. Maximiliano Luengo, per un assumpte d’habitatge públic de lloguer, d’ocupació i de transport públic gratuït. El senyor Luengo explica el drama personal que pateix, de situació d’atur, havent esgotat el subsidi, i d’una minusvalia que pateix, situació que l’ha marginat de facto de la opció de trobar un habitatge de lloguer, ni tant sols en el sector públic, així mateix i entrat com en calçador demana la gratuïtat del transport públic pels aturats.

Paquita Teruel regidora d’Acció Social, és qui li respon assenyalant que l’ajuntament posa a la seva disposició i de totes les persones que es trobin com ell, una sèrie de serveis específics. L’ATS de Can Popular ensenya la ceba, en el sentit que ha estat ell qui ha induït a Maximiliano a demanar la paraula al Ple, quan demana que la moció que el seu grup ha presentat demanant la gratuïtat del Transport públic pels aturats, sigui debatuda en aquests moments. Jordi Serra, s’hi nega en rodó amb l’argument que així es va determinar a la junta de portaveus. En el seu torn de rèplica Maximiliano, diu que comença a no creure en la democràcia i assenyala que a Badalona hi ha molta indiferència vers les persones amb necessitats, i com exemple assenyala la manifestació de PMR que hi ha fora a la plaça, manifestació, que sembla ha plegat veles, quiosquer tamborer inclòs, doncs el soroll de fons que amenitzava el ple des de bon principi ha acabat de cop. Paquita Teruel contesta al ponent, que la reclamació que el PMR fan, en part ja està essent atesa per aquest ajuntament, amb 6.000 viatges a l’any de taxi porta a porta adaptat, i que això representa un gran esforç econòmic per l’ajuntament, tot i que no sigui suficient per les necessitats creixents del col•lectiu de PMR badaloní.

A les 8 i 10 entrem en l’apartat de mocions, on la primera presentada per el PP sobre la gratuïtat del transport públic pels aturats defensada per l’ATS, és rebutjada amb els vots contraris dels partits de govern. Talment com la segona signada també pels de Can Popular i referent a l’obligatorietat de difondre els estudis que encarregui el govern municipal, argumentada pel regidor empadronat irregularment.

La tercera ve de part de Can Comunista, però els de Can Popular hi ha fet una esmena a la totalitat, tot plegat va de condemnar els atacs d’Israel, sobre la flota humanitària que es dirigia a Gaza, finalment la moció és refusada, i l’esmena també, per no assolir majoria de suport en cap dels casos. La darrera que presenten conjuntament els de Can Popular i els de Can Comunista, referent a la creació d’una oficina d’atenció a les urgències socials, és rebutjada pels vots dels govern.

Uns precs i preguntes d’Asun Garia i Sagués de Can Comunista, posen punt i final a aquest plenari que durant una bona estona ha estat amenitzat per concert de xiulet i tambor des de fora a la plaça. Son les nou del vespre.

Fins a la propera!!!

IRREGULAR, MENTIDER I APROFITAT

Article publicat al setmanari BNS del 11/06/2010

En Garcia de Can Popular a Badalona, talment com un immigrant sense papers, aquests que ell té tanta tendència a titllar d’il•legals, esta irregularment, empadronat a la nostra ciutat, en el pis on viuen els seus pares, quan ell de veritat resideix en una mansió a la Gran Via de Carles III, al selecte barri de les Corts de la Ciutat Condal, on disposa de minyona romanesa, que té cura dels seus dos fills bessons.

L’empadronament irregular d’en Garcia, és un cas totalment insòlit en un regidor que es diu democràtic, i que conseqüentment hauria d’estar subjecte a una gran escrupolositat en el compliment de les normatives; doncs utilitza i contribueix a col•lapsar uns serveis, com per exemple els sanitaris, reservats, als residents badalonins. Encara que segurament, i donat el seus estatus, social i econòmic, no deu ser usuari d’aquest serveis sanitaris públics, a ell no li cal fer cues, ni estar en llistes d’espera, ni tant sols haver de barrejar-se amb aquesta gent inferior, que a més a més s’entesten elecció darrera elecció a votar els socialistes. Així com tampoc dels de preescolar dels seus fills bessons; doncs per això a la seva residència barcelonina ja disposa de mainadera, romanesa per més senyes, o potser millor dir per més inri.

El que a més a més sorprèn, és que volent justificar el que no té justificació, hagi d’incórrer en flagrant mentida, dient que en les eleccions Europees de l’any 2007 va votar a Badalona, perquè residia a la nostra ciutat, quan un any abans, el 2006, i segons consta a l’acta d’un dels plens municipals, a preguntes del regidor d’ICV Alex Mañas, va reconèixer que residia al barri de les Corts de Barcelona. Per altre banda, sembla ser que el noi figura empadronat, no al pis de 70 metres quadrats on havia viscut, si no a casa dels seus pares, al barri de la Morera; qüestió que demostra de totes totes una mala fe manifesta, i una voluntat enganyosa cent per cent.

Diu ara, com per treure importància a l’afer, que pel setembre tornarà a viure a la nostra ciutat, sembla ser, no en el pis de 70 metres quadrats, si no en un de nou en el front marítim, de 120 mts2, potser? segurament amb la intenció de poder controlar el vaixell de 12 metres que te amarrat al port de la nostra ciutat, i on els bessons i la mainadera romanesa, disposaran de l’espai adequat.

És sorprenent que una persona que incompleix les mínimes normes de ciutadania, com és no empadronar-se en el lloc de residencia, gosi sortir al carrer i demanar el vot a uns veïns, fomentant l’enfrontament. És incomprensible, que un paio que viu envoltat de luxe, i a qui no falta de res, subverteixi enganyant a uns ciutadans, que en aquest període de crisis veuen agreujades les seves dificultats. És fins i tot insultant, que tot i que ha estat enxampat, des de ja fa més d’un mes, no s’hagi apressat a regularitzar aquesta situació, qüestió que demostra ben clarament que la seva perversitat ja surt de tota mida, a no ser que hi hagi quelcom d’amagat, tot i que en aquest cas, encara seria molt pitjor, perquè que no ho dubti ningú, en règims de democràcia i llibertat tot acaba sortint a la llum, oi Sr. Millet?, o Sr. Bàrcenas?

Tot i que en Garcia, resulta ser l’únic regidor, en situació d’empadronament irregular, si que hem de dir que tres més del seu grup municipal, tampoc viuen a la nostra ciutat; una demostració ben palpable del poc amor i estimació que demostren tenir per Badalona, els regidors de Can Popular, als que sembla els fa vergonya, o poc digne del seu estatus social viure a la tercera ciutat de Catalunya pel que fa al nombre d’habitants.

AMB UN PAM DE NAS

El 27 d’octubre de 2009, mentre la Guàrdia Civil regirava de sot sobre les dependències de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet, i el jutge Garzón enviava un funcionari judicial a requerir informació a la Casa de la Vila de Badalona, sobre uns terrenys al nou front marítim badaloní, un quiosquer tamborer afeccionat, un líder veïnal comunista acèrrim, que als seus seixanta i escaig, vol endegar una revolució pendent, i un ex-alcalde, que ha evolucionat des del socialisme fins a d’independentisme més radical, acompanyats tots ells d’alguns dels fidels seguidors, i els membres de formacions polítiques a l’oposició consistorial, com el regidor mal empadronat; es situaren a la Plaça per excel•lència de la nostra ciutat, àvids de veure sortir emmanillat l’alcalde Jordi Serra i alguns dels seus regidors; però es van quedar amb un pam de nas, quan resulta que el funcionari, va sortir tot sol de la casa de la Vila, i els nostres màximes responsables polítics, s’aprestaven a reunir tota la documentació que els havia estat demanada, tràmit que van complir dos o tres dies més tard, amb molta antelació al termini que els havia estat assignat.

Tot i això, amb la insana pretensió d’escampar la llavor de la sospita, organitzaven uns dies més tard una manifestació, deien, en contra de la corrupció, manifestació que no va aconseguir agrupar pràcticament ningú, tret dels grupuscles radicals de la nostra ciutat, sempre disposats al que sigui, per anar contra qui governa.

Han passat els dies, les setmanes i els mesos, i finalment el sumari instruït d’aquest cas ha vist la llum, després que l’instructor hagués decidit aixecar-ne el secret, i tots hem pogut veure les transcripcions d’unes converses telefòniques, que per un llarg període de temps van ser pacientment enregistrades per ordre judicial. I aquí hem pogut observar, com tres personatges, José Montilla, president de la Generalitat, Jordi Serra, Alcalde de Badalona i Maite Carol Interventora de l’Ajuntament de Santa Coloma, les poques vegades que sortien a les converses, era per malparlar-ne i insultar-los, doncs pel que sembla, cadascun des del seu lloc, els eren un gros entrebanc pels seus il•lícits negocis.

Altre cop el tamborer, el nou independentista, i el vell comunista revolucionari, s’ha quedat amb un pam de nas, quan han comprovat, de manera fefaent que els insults dels que es va fer mereixedor Jordi Serra, de part dels xoriços, perdó, “presumptes” xoriços, no han estat altre cosa que lloances i flors, en el món de la gent honrada, com som la gran majoria dels badalonins, i que mai hem dubtat de la honorabilitat del nostre alcalde i regidors, així com de la seva capacitat i eficàcia en la gestió; qüestió que algun mitjà sembla vulgui posar en dubte, quan insinuen que l’ajuntament en tota l’operació va deixar d’ingressar uns quinze milions de pessetes.

No és veritat, tot i que si val a dir que els delinqüents, es van embutxacar, aquesta quantitat per l’operació amb el terreny del front marítim badaloní, però hem de deixar ben clar que va ser possible, per tractar-se d’una operació fraudulenta de blanqueig de diners, procedents de paradisos fiscals, qüestió que un organisme oficial com és l’ajuntament mai hauria pogut fer.

Ara que com aquell qui diu ja estem arribant al final de l’acte, seria bo que tots aquells àvids de sang que a l’octubre passat es concentraven a la plaça de la Vila, demanessin disculpes públicament, i reconeguessin el seu error d’intentar sembrar l’ombra del dubte, sobre l’honorabilitat dels màxims representants de la ciutadania.

LA RAMBLA DELS COMUNISTES I LA RAMBLA DELS SOCIALISTES

L’ajuntament sorgit de les primeres eleccions democràtiques a la nostra ciutat, el que presidí Marius Diaz, i que en la seva etapa final, governava amb coalició amb els socialistes, després que els convergents seguint les directrius de Jordi Pujol, haguessin trencat el pacte de progrés fet al inici de la legislatura. Dedicats els tres anys primers, a prestar especial atenció als barris, molt degradats per l’especulació immobiliària del règim autàrquic anterior; van decidir el darrer any, invertir en una profunda reforma en un dels llocs més emblemàtics de la nostra ciutat, com és la Rambla, la única en el món que és paral•lela al mar; i que en aquells moments es trobava amb un total estat d’abandonament, no funcionava l’enllumenat públic, la majoria dels bancs eren trencats del tot, els jardinets, sense plantes i el paviment ple de sots.

Perquè no fos dit, si els movia algun interès electoralista, el govern tingué cura en assenyalar que la Rambla no era l’equipament que usava exclusivament la gent del Barri del Centre, si no que era utilitzat per gairebé el 100% de la ciutadania.

La reforma, acabada pocs mesos abans de les eleccions del 1983, va retornar la dignitat a l’espai, amb una nou paviment d’altíssima qualitat, alabat per tothom, uns nous fanals, que recordaven els més antics que hi havia hagut i uns nous bancs, exactament iguals als de tota la vida.

La divisió a nivell nacional del PSUC, a Badalona, comportà, l’any 1983, la pèrdua de l’alcaldia, en favor del PSC essent nomenat alcalde Joan Blanch, desprès que el PSC, pactés amb CiU, per assolir la majoria necessària. Talment com s’havia fet en el període anterior, el govern dedica especial atenció als barris i cap allà canalitza la majoria de les seves inversions, però al igual que en l’anterior legislatura, en el darrer any, creuen que val la pena fer-se notar fent quelcom al front marítim del centre de la ciutat, sobre tot desprès que la posada en funcionament de la depuradora del besos i la construcció d’un col•lector transversal, hagués tornat a fer practicable pel bany la nostra estimada platja.

És així doncs, que s’arranja un passeig, a l’altra banda de la via del tren, entre el Carrer del Mar i el banys la Donzella de la Costa. No se si per no coincidir amb els altres, el cas és que el paviment, es completament diferent, així com els llums; pel que fa als bancs, si bé coincideixen en la forma dels que hi ha altre cantó, el color, marron els distingeix perfectament dels que són de color verd. L’ombra, que a la Rambla de tota la vida, la donaven les ufanoses palmeres, a aquest nou passeig la feia una mena de pèrgola artificial.

El personal de Badalona, sempre amatent, no va trigar gens ni mica en batejar les dues Rambles, la de sempre, com la dels Comunistes i la nova a l’altre cantó de la via com la dels Socialistes, en funció del partit o militava l’alcalde quan va ser arranjada.


Però ara ha arribat l’ajuntament, que presideix Jordi Serra, i també un any abans de les eleccions municipals, ha transformat de dalt a baix les dues rambles, unificant criteris, (el paviment i mobiliari són iguals a l’una que a l’altre) i donant-li un nou aire que l’ha de tornar a convertir en el passeig més emblemàtic, no només de la nostra ciutat, si no de tota la comarca. Amb més o menys mig any de feina s’ha acabat amb les dues rambles que finalment tornen a ser una de sola, la dels Comunistes i la dels Socialistes, ja formen un tot, només a l’espera que en un futur,més o menys llunyà, algú, decideixi treure la via del tren, lúnic element que encara les separa.

(Article publicat al setmanari BNS del 28/05/10)

QUAN EN GARCIA VA SER D'ESQUERRES... DE PARAULA

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Un ple que prometia ser dens i fins i tot carregós, no pas perquè els punts de l’ordre del dia, resultessin especialment conflictius, si no per la seguretat que teníem tots els que mes rere mes anem a la sala magna de la Casa de la Vila, que l’oposició aprofitaria la mínima per llançar-se a la jugular del govern per tot el seguit de mesures restrictives que s’han pres des del Palau de la Moncloa, en particular la retallada de la capacitat de demanar crèdits per part de les administracions locals.

A les sis i set minuts, l’alcalde pronuncia la fórmula habitual “Sessió Pública, i tres minuts mes tard, quan ja el públic és assegut a la sala, s’engega la sessió amb l’habitual llistat de dones víctimes de la violència de gènere, que des de la darrera sessió ha arribat a l’esgarrifosa xifra de 8 a tot l’estat espanyol. Després del perceptiu minut de silenci, l’alcalde dóna la paraula al Síndic defensor de la ciutadania, perquè presenti el seu informe anual. Armand Soler, fa una breu presentació del seu informe que ja ha estat tramés a tots els regidors i regidores prèviament, on destaca sobre tot, que algunes qüestions que els ciutadans plantegen, segueixen sense ser contestades per l’administració. El torn d’intervencions dels grups municipals, l’enceta, Mateu Chalmeta de Can Republicà, que felicita al defensor i el seu equip per la tasca realitzada i l’encoratja a seguir pel mateix camí. Carles Sagues, el basquetbolista de Can Comunista, també felicita a Arnmand Soler i el seu equip, i recalca que no s’ha de veure el defensor com una nosa, si no com un especial col•laborador i fa insistència en el fet que el govern no contesta les queixes dels ciutadans. L’au de vol majestuós de Can Convergència,desprès de l’apartat de felicitacions, destaca l’encert del defensor de visitar els barris de la ciutat, de manera regular, com ve fent darrerament. El més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada, en Garcia de Can Popular, després de felicitar, manifesta que no veu de manera tant optimista com el defensor, tot el que aquest ha destacat de positiu, pel que fa a la labor del govern municipal, doncs segons el seu parer, el problemes de convivència i seguretat, a la nostra ciutat lluny de resoldre’s s’agreugen cada dia. Quico Serrano el portaveu de Can Socialista, tanca el torn dels portaveus dels grups municipals, seguint la tònica dels altres i felicitant al síndic i el seu equip per la labor que desenvolupen.

El punt nou de l’ordre del dia referent a la ratificació dels actes instruïts en el procediment de contractació del subministrament d’energia elèctrica, motiva la intervenció de Sagués de Can Comunista, perque no està d’acord, amb que el ple delegui poder a la junta de govern local. Quico Serrano, amb una argumentació sòlida li contesta, pero no el convenç, i en el seu torn de Rèplica, el de Can Comunista, reafirma la seva abstenció en aquest punt.

El Punt deu referent a la modificació del pressupost de l’IMPS, per permetre de traslladar uns excedents de 400.000 € al finançament d’un programa de l’IMPO, fa sortir a la palestra l’ATS de Can Popular, Miguel Jurado, que manifesta el seu desacord amb la proposició, doncs segons el seu parer, és treure recursos al servei a les persones. I aquí per primera vegada, en aquest plenari, veiem una mostra de la nova política dels de Can Popular, en el sentit de ser més socialistes que els socialistes. Quico Serrano, contesta a Jurado i Asun Garcia de Can Comunista, diu que està d’acord amb el del PP, torn de rèplica de l’ATS i finalment Quico Serrano tanca el debat contestant a un i altre.

Una nova modificació de pressupost, en el punt dotze, que aquest cop comporta un augment de subvenció a una entitat del Pla de l’Entorn, motiva les ires d’en Garcia de Can Popular, segurament quan ha vist que el nom de l’entitat receptora, és Esplais Catalans. Asun Garcia, també anuncia l’abstenció del seu grup municipal, Quico Serrano, contesta a un i altre, i en Garcia torna a insistir en el mateix, Finalment el regidor d’educació Josep Duran, explica amb claredat meridiana que és i representa el pla d’entorn.

La desafectació de domini públic del Teatre Principal contemplada en el punt tretze de l’ordre del dia, motiva la intervenció de Sagués de Can Comunista, a qui respón primer Serrano i desprès En Chalmeta de Can Republicà en la seva vesant de regidor de cultura.

El punt setze que fa referència a l’aprovació del projecte de modificació, del Reglament de sol•licitants d’habitatge social, és aprofitat per Mañas de Can Comunista per llançar-se a la jugular del PP i en concret de Jurado, per l’assistència o no a reunions diverses, un perquè havia de ser avi i l’altre no han aclarit. Penso que Mañas en veure que uns quans dictàmens d’aquest ple hi havia coincidència de vot entre Comunistes i Populars, ha volgut deixar clares les diferències, doncs si n o és això ningú va entendre de que vena, el guirigall.

A les set i vint-i-cinc entrem al torn de parules al poble, que enceta Juan Ferrer Simón, sobre un problema de l’aparcament de vehicles pesats. Pel fet que el tema del ponent coincideix amb una moció que ha presentat el PP, el secretari comença per llegir la part dispositiva de la moció. El ponent explica amb un to molt correcte i tranquil, la problemàtica que es troben molts professionals del transport a la nostra ciutat, per no disposar d’un equipament adequat, problemes de robatoris i vandalisme que els ocasionen greus pèrdues econòmiques.

En Garcia de Can Popular, defensa el contingut de la moció, en Sagués de Can Comunista, diu que li sembla assenyada, en Serrano de Can Socialista, diu que hi votarà en contra, perquè no estan disposats assumir terminis que la moció planteja, tot i que des del govern ja s’està estudiant el tema. Falco de Can Convergència, proposa una reunió entre els representants dels transportistes i l’ajuntament per trobar una solució, en Chalmeta de Can Republicà parla per parlar i s’embolica, torn de rèplica de ponent, insistint en la necessitat d’una solució al problema, encara que sigui provisional , en Riera de Can Popular, hi posa cullerada, en Sagués, torna a dir el que ha dit, Serra, insta a fer la reunió que s’ha proposat a bans tot i que la moció és rebutjada.
La segona paraula, de la tarda es a càrrec de Alberto Lumbreras en representació de la Plataforma per la Pau a Badalona, també ve acompanyada d’una moció, en aquest cas presentada per ICVEUiA, Després que el secretari hagi llegit la part expositiva, en Garcia de can Popular, anuncia, que el seu grup a excepció de la portaveu, avui Sonia, abandonarà la sala com a desfavor a un ponent, que en els seu bloc ha llençat gravíssims insults, al més llarg de tots només pel que fa a l’alçada. Un cop han sortit de la sala, Lumbreras, engega un discurs pacifista en favor de la retirada de les tropes espanyoles, destacades a l’Afganistan. La portaveu de Can Popular Sonia, diu que hi votaran en contra , el Republicà Chalmeta diu que hi votarà a favor, l’Asun de Can Comunista, també s’hi apunta , el ponent Lumbreras replica, carregant contra la OTAN, contra els americans, i contra tothom. L’alcalde tanca el debat refusant la moció pels vots contraris de PSC i CiU.

La tercera i última paraula a càrrec de Jordi Bel, pel tema de la desafectació de les cases del carrer Francesc Macià, li contesta Jordi Serra i desprès intervenen Sagués de Can Comunista, Jurado de Can Popular, el ponent en torn de rèplica i Jordi Serra, tancant.

Són tres quarts de nou quan entrem a l’apartat de Mocions pròpiament dites, o sigui que no porten paraula del poble afegida; la primera de part de ICVEUiA en contra de la retallada de personal en els serveis educatius de la Generalitat, Carme Martinez, amb un to, per sorpresa suau i moderat, sense cap mena d’estridència, defensa el contingut de la moció, Sonia de can Popular, diu que hi votaran a favor, doncs ells estan en contra de les retallades socials!!!! El socialista Josep Duran regidor d’educació troba interessant la moció però que s’avança als esdeveniments, doncs tot just s’està estudiant com s’han de racionalitzar els recursos humans. Carme Martinez hi torna, amb la Rottenmeyer a flor de pell, i lluny de la moderació que fet gala a la presentació, engega diatribes contra Duran, aquest li contesta i l’Alcalde tanca el debat, recomptant els vots i donant la moció per refusada.

La següent Moció també la presente els de Can Cominista, referent als afectats per la construcció dels laterals de la C-31, Sagués la defensa, Sonia, hi dona suport, Serrano anuncia el seu vot en contra, Sagués s’estranya que els convergents hi votin en contra, doncs li han dit les entitats que hi estaven a favor. Falcó, diu que no entén com Sagués es deixa enredar i ve al ple dient que m’han dit, un que li han dit...... Serrano també contesta a Sagués i aquest desprès d’haver reclamat un tercer torn de paraula, acusant a l’alcalde d’autoritari, quan aquest es negava a concedir-lo. Finalment Jordi Serra, tanca el debat comptant els vots que refusen la moció.

La següent Moció presentada pel PP fa referència al decret del govern que congela les pensions, l’any que ve. Garcia la defensa, amb un discurs, molt propi d’un sindicalista convençut; Sagués de Can Comunista s’hi mostra d’acord, Cahlemeta de Can Republica, també, Falcó, diu que acaba de saber que el seu grup al Congrés dels diputats ha votat a favor d’una moció semblant i que per tant també hi està a favor, Serrano diu que hi votaran en contra, fent servir els arguments que darrerament fa servir el govern per defensar aquesta posició. Garcia carrega contra Serrano i Jordi Serra, tanca el debat, constatant que els socialistes han perdut la votació

La darrera moció del dia presentada també pel PP, referent a la creació d’Un consell econòmic i social a Badalona, és defensada per Jurado i recolzada per Sagues però rebutjada pels vots en contra de la resta de grups.

Tres precs i preguntes posen punt i final a una maratoniana sessió, quan el meu rellotge, marca les onze menys cinc minuts.

DE L'IMPO, L'IRREGULAR I ELS DIMONI

L’institut Municipal per l’Ocupació, ha presentat aquesta setmana, un conjunt d’accions i programes destinats a la promoció dels llocs de treball a la nostra ciutat; 500 persones que seran contractades i rebran formació especialitzada en la rehabilitació dels edificis municipals, en temes d’eficiència energètica i en tecnologies de la informació; pla que compte amb un pressupost de més de 3.500.000 € aportat per Servei d’Ocupació de Catalunya i el Consell Comarcal del Barcelonès Nord.

El govern municipal, en general i en particular les àrees implicades en els temes d’ocupació, demostren una gran visió de la realitat actual, i del futur immediat, quan han deixat de banda pel que fa a la formació, els temes referits a la construcció, com havia estat habitual en programes anteriors i han obert el camí cap a nous sectors, que resultaran claus, en el nou període de creixement econòmic que ha de venir un cop superat el tràngol que avui dia ens sacseja.

La rehabilitació, la eficiència energètica i les tecnologies de la informació, són sense cap mena de dubte, tres dels sectors claus en el modern procés econòmic, que requereixen d’una mà d’obra específicament preparada, i on el peó, tal i com sempre l’havíem conegut, de persona no formada i sense estudis de cap mena no hi té, ni hi tindrà cabuda.

A més a més d’aquest recurs, Badalona en disposarà d’un altre dotat d’un pressupost de 803.096 € per realitzar accions formatives durant 7.500 hores a 700 persones, en les especialitats de serveis socials, sanitària, restauració, soldadura, electricitat, administració d’oficines i informàtica i telemàtica.

Cal que els badalonins ens felicitem perquè aquests programes es tirin endavant a la nostra ciutat, especialment castigada per la lacra de l’atur, i de la visió de futur del nostre govern municipal i dels gestors de l’IMPO, que han sabut gestionar i aconseguir l’arribada dels recursos necessaris, per tirar-los endavant; són si més no, una llum d’esperança en la foscor del túnel pel que estem transitant.

Tot això passa, mentre d’altres s’entesten en promoure conflictes on no n’hi hauria d’haver, procurant per l’enfrontament entre ciutadans, demanant que no s’empadroni als immigrants, o convidant a denunciar-los, si és percep que la seva situació no és regular; personal que no dubten ni una mica, en incomplir la legalitat, quan, almenys un d’ells, de fa anys i panys figura com empadronat a Badalona, quan el seu lloc de residencia és Barcelona. Potser també hauria de ser objecte de denuncia aquest personatge, que tant persegueix les situacions d’irregularitat d’alguns, quan resulta que ell també ho està en una i de ben flagrant.

De totes maneres els badalonins tenim la sort, que un cop a l’any, cada deu de maig, si el temps no ho impedeix, podem llençar al foc purificador, totes aquelles cabòries i malvestats que ens afecten, disposant-nos a una renovació total dels nostres esperits, que ens ha de permetre afrontar el nou any, amb renovades energies, i amb una visió més clara neta, dins dels valors de la solidaritat, i el saber compartir.

Enguany, hom té moltes coses que llençar a la foguera del dimoni, cal que aquesta figura diabòlica s’emporti fins al més pregon de l’avern, l’egoisme, la insolidaritat, la desigualtat, i les perverses males intencions d’alguns, perquè Badalona torni a ser el gresol de convivència, on per obra i gràcia del calor humà, en surti el fort aliatge de la nova i evolucionada cultura catalana, del segle XXI.

(Article publicat al diari BNS del 14 de maig)

ELS NOUS DE CAN REPUBLICÀ

A Can Republicà a Badalona, hi ha gent nova al capdavant, tot i que vells coneguts en el millor poble del mon, hem de dir que són nous al cimall local de la formació a Badalona, assolint un d’ells, Miquel Estruch, la presidència, després de la reestructuració necessària, quan el recordat Jaume Vives va traspassar i Mateu Chalmeta, es va incorporar com a regidor al consistori.

L’altre “nou” al pinacle del partit independentista a Badalona, és Uriel Bertran, un badaloní habitual als diaris, quan desprès d’un seguit d’aventures com a diputat al parlament, resulta líder d’una de les faccions minoritàries, ultra independentistes, que van sorgir a partir del moment que Carod Rovira comença a tambalejar a la seva cadira. Quan les posicions de poder dins del partit s’aclareixen, foragitant Carretero i assumint Puigcercós el carisma del líder màxim, Uriel s’ho manega per tornar cap el poble, segurament quan intueix que les coses per ell aniran maldades a la gran capital, doncs la seva situació no és pas avui massa propera a qui mana, i és així que decideix ser el primer de la candidatura de Can Republicà a la nostra ciutat, tot i que per això hagi estat necessari desplaçar un Mateu Chalmeta, que actualment desenvolupa un gran tasca com a regidor de cultura del govern que encapçala el socialista Jordi Serra.

A Miquel Estruch el conec de que era un nen, tot i que la vida no ens ha fet trobar massa vegades, penso que puc afirmar que ja se de quin peu calça. No em passa pas el mateix amb Uriel Bertran, un que ha sortit força als diaris, però que jo no aconsegueixo recordar la cara que té, segurament és allò que l’edat no perdona; de totes maneres i si ens hem d’atenir al seu nom de pila, ha de ser una persona a qui li agraden els canvis sobtats, doncs no en va, el seu patró, és aquell arcàngel que canalitza les energies de l’abundància, i és proveïdor de les gràcies espirituals i terrenals, resultant d’un gran ajut alhora dels canvis ràpids, segons una definició que he trobat navegant per internet.

Potser pel fet que els nous, en política sempre s’han de fer notar, o perquè necessiten sortir al diari, ambdós personatges han llençat als quatre vents locals una proclama prou contundent, perquè els mitjans se’n facin reso. No se’ls ha acudit cap altra cosa que atacar a l’empresa d’autobusos de la ciutat, i en concret al seu cap Fermin Casquete, dient que si la xarxa de metro no s’estén més per la ciutat, és perquè hi ha posat traves, utilitzant la seva reconeguda influència política, a fi i efecte de no perdre negoci.

Vull pensar, que l’afany de protagonisme i no pas mala voluntat els ha portat a dir aquesta total bestiesa, doncs em costa molt pensar que persones amb un mínim grau de percepció intel•lectual i històrica, no s’adonin que fou precisament la inauguració de les quatre primeres estacions de Metro de la nostra ciutat, Artigues, Sant Roc, Gorg i Pep Ventura, l’any 1985 quan es produeix el llançament del que avui és TUSGSAL, fins a les altes cotes que com empresa està situada, a més a més de convertir el servei d’autobusos al barcelonès nord com un model a imitar.

No saben vostès, Srs, Estruch i Bertran que en els conceptes de mobilitat que avui impera a tot el món civilitzat, la intermodalitat i el sentit de xarxa, han esdevingut essencials? No saben encara que les estructures flexibles de transport (Autobusos), són el complement perfecte i necessari, de les estructures fixes (Metro, Tren, Tramvies, Troleibús, etc)? Fermin Casquete si que ho sap, i vostès també ho sabrien si haguessin assistit i escoltat, en una de les moltes xerrades que aquest Senyor ha fet en diferents fòrums de la ciutat.

A fi i efecte que no tornin a fer el ridícul, els diré, que si bé, quan Convergència estava a punt de perdre el govern de la Generalitat, en un dels actes a la desesperada i sense haver-ho pensat dues vegades, va treure el PDI 2001-2010, on hi figurava un projecte d’allargar la L-2 del metro en una segona fase, fins al barri de la Morera, Passant per Casagemes i Canyadó, projecte que la pressió del moviment veïnal va aconseguir que s’ampliés amb un estudi per allargar-lo fins a Can Ruti; aquest document va haver de ser revisat en profunditat, pels immensos errors de precipitació que contenia i que la pròpia ATM, va haver d’admetre i rectificar; aquest projecte també comptava amb la oposició ferma del sector de la cultura a Badalona, doncs veia perillar una bona part de les restes romanes no excavades que hi ha a bona part de la zona per on havia de passar. També han de saber, que el Pla de Mobilitat de la Zona de Can Ruti, que s’està acabant de redactar en aquests moments, compta, amb la reserva d’espais, per la incorporació d’un a estructura fixa de transport en un futur, no massa llunyà.

Espero i desitjo en prenguin bona nota, i es deixin de demagògies i atacs personals sense fonament de cap mena, totalment impropis d’una formació com ERC.