dijous, 15 de març del 2007

APROPIACIÓ INDEGUDA DELS SÍMBOLS NACIONALS

Tota la meva infantesa i tota la meva joventut, la bandera espanyola, aquella que lluïa l’àguila negra de Sant Joan, havia estat un símbol d’oprobi i d’anorreament de la meva llengua, de la meva cultura, de la veritable història del meu país. En mans d’un dictador sanguinari, el símbol de la bandera de les dues franges vermelles amb una de groga al mig, en lloc de significar la confraternitat dels pobles i nacions de l’estat espanyol, per a mi, i estic segur que a la majoria dels ciutadans de la pell de toro, escenificava la divisió irreconciliable i l’enfrontament entre persones.
L’arribada de la democràcia, va significar un gir de cent vuitanta graus, l’àliga desapareix, i des de tots els estaments se’ns convida a retornar-li la simbologia d’unitat que mai hauria d’haver perdut.
Haig de confessar que a mi personalment em va costar molt de temps acceptar-ho i oblidar els mals records, és potser per això, que aquests dies em fa molta ràbia quan veig que les manifestacions de la dreta s’apropien del nou símbol i el volen convertir amb exclusiu de la seva idea d’Espanya, una idea, que no és pas la meva ni de la majoria del poble espanyol que majoritàriament va votar ara fa tres anys a una opció política d’esquerres.
Espero i confio que la saviesa del poble espanyol, sabrà posar les coses al seu lloc, i en la propera convocatòria electoral del mes de maig, els donarà una bona rebolcada a tots aquests "patrioters" que amb l’apropiació dels símbols només cerquen l’enfrontament.