dimecres, 29 de setembre de 2010

EL DIA QUE ELS VEÏNS VAN FER CALLAR EN GARCIA




Amb una puntualitat britànica, a les sis en punt de la tarda, l’alcalde s’asseia i pronunciava la fórmula habitual, “Sessió Pública” que donava el tret de sortida a la sessió plenaria de l’Ajuntament de Badalona, corresponent al mes de setembre de 2010; com és tradicional el minut de silenci per les dones víctimes de la violència domèstica que en aquest més de setembre han estat 7 a tot l’estat espanyol, obre el pas a un escarit ordre del dia, compost tant sols de sis punts. Els quatre primers, son aprovats sense cap mena de debat per part dels nostres excelsos regidors.

Arribats al punt cinquè, referent a una modificació del pressupost de l’Ajuntament, salta a la palestra Carme Martinez de Can Comunista que amb el seu habitual to de senyoreta Rottenmeyer, manifesta la seva protesta per les contínues modificacions del pressupost que el govern presenta plenari rere plenari, situació que ha fet decidir al seu grup municipal votar en contra d’aquesta, i de totes les que es presentin; reflexa també la seva preocupació per les recents noticies que circulen referents a la situació de les finances municipals, desprès que el govern hagi decidit d’aplaçar alguns pagaments dels proveïdors fins a l’any 2011. Li contesta Francesc Serrano, el regidor escriptor de Can Socialista, que amb un to amable però seriós, li recrimina a Martinez, que per una noticia de premsa, escampi alarmisme entre la població quan la situació de les finances badalonines es prou bona per fer front a tots els compromisos adquirits.

Martinez replica dient que la informació a la que fa referència Serrano, no la va obtenir llegint els diaris, si no escoltant les declaracions de l’Alcalde Jordi Serra en el ple extraordinari de divendres passat. Jordi Serra, l’alcalde, intervé per aclarir el que va dir i perquè ho va dir divendres passat, i Serrano contesta a la regidora de Can Comunista reafirmant la seva primera intervenció.

El sisè punt referent a l’aprovació inicial de la modificació del PGM a la illa anomenada Llamas, on s’hi ha de construir el Corte Inglés, fa saltar al líder local de Can Comunista Carles Sagues, que manifesta l’abstenció del seu grup en aquest dictamen perquè tenen dubtes, sobre la ubicació del edifici i de com afectarà l’entorn. Jordi Serra de Can Socialista, li contesta dient que la instal•lació del Corte Inglés a la nostra ciutat, representarà 1.000 llocs de treball directes, a més a més de la gran transformació dels entorns, en particular del carrer Coll i Pujol. Sagués replica dient que si be ells estan a favor del Corte Inglés a Badalona, dubten molt de la gestió de la instal•lació d’aquest centre. En Garcia de Can Popular, demana intervenir, dient que Serra en les seves manifestacions l’ha al•ludit i l’Alcalde respon que de cap manera, ell ha al•ludit a Garcia.

En no haver-hi proposicions urgents, quan son tres quarts de set entrem al torn de paraules al poble, que enceta el president de l’Associació de Veïns de Sant Joan de Llefià Gran Sol, Joaquin Rodriguez, que amb un discurs molt ben estructurat que comença amb català per passar desprès al castellà, carrega contra el Partit Popular de Badalona i el seu màxim líder Garcia per la, segons les seves paraules, “burda campanya de descrèdit que està portant a terme cap a tot un barri i per descomptat a la nostra ciutat”. Acaba el seu discurs amb un contundent: “NO VALE TODO POR UN PUÑADO DE VOTOS, LLEFIÀ ES LO QUE ES, UN BARRIO ABIERTO, MULTICULTURAL, SOLIDARIO, TRABAJADOR Y CON FUTURO, DONDE CABEMOS ¡TODOS! DEFENDÁMOSLO JUNTOS PARA SENTIRNOS ORGULLOSOS DE NUESTROS BARRIOS Y DE NUESTRA CIUDAD, BADALONA.

Jordi Serra, li dona la paraula a Garcia de Can Popular, que amb un to que pretén ser irònic, però que no pot amagar la inquietud que li han provocat les paraules de Joaquin Rodriguez, diu que no entén que els preocupa de l’actuació del PP, si creuen que es basa sobre mentides; i acaba carregant contra el ponent, per la seva condició de militant socialista i treballador de l’ajuntament, talment com la seva filla. L’alcalde Jordi Serra recrimina a Garcia la falta de respecte cap al ponent. A continuació Francesc Serrano de Can Socialista, com a portaveu del Grup Socialista ratifica les paraules de l’Alcalde, en el sentit de la falta de respecte de Garcia vers al ciutadà que ha demanat la paraula, i qualifica a Garcia com un dels problemes de Badalona.

L’au de vol majestuós de Can Convergència, Ferran Falcó, bat les ales per primera vegada, cantant les lloances de l’exposició que ha fet Joaquin Rodriguez, ressaltant sobre tot el moment en que aquest ha fet referència que Jordi Pujol va ser qui els va atorgar la Creu de Sant Jordi, (l’ocell sempre escombra cap a casa), i a continuació carrega contra Garcia acusant-lo de magnificar petits problemes que a més a més són comuns a molts altres barris de l’àrea metropolitana de Barcelona, desprestigiant d’aquesta manera, la nostra ciutat. El líder de Can Comunista Sagués, desprès de fer una puntualització sobre la intervenció de l’Alcalde, i felicitar al ponent Joaquin Rodriguez, carrega contra el PP acusant-lo de dir falsedats.

El torn d’intervencions dels grups el tanca Chalmeta de Can Republicà, que acaba essent el més agressiu en el discurs, quan suggereix que en Garcia va aprendre de Goebels, per allò que una mentida repetida mil vegades acaba essent veritat. En Garcia salta enfurismat, i l’alcalde Serra li concedeix la paraula només per replicar a Chalmeta per la qüestió del nazi. En Garcia intenta de contestar a tothom i l’alcalde el talla en sec esgriment el reglament.

En el torn de rèplica, el ponent Joaquin Rodriguez comença dient a Garcia, que la junta de l’Associació de Veïns Llefià Gran Sol que ell presideix, la conformen persones de diferents partits polítics i ideologies, i que tots ells han estat d’acord amb el discurs que ha fet abans. Finalment Jordi Serra tanca el debat mentre que Garcia, amb una cara de set déus s’empassa els gripaus.

La segona paraula del dia és a càrrec del Sr. Valentin Mayoral, per un tema de la gestió d’un bar en un Casal d’Avis, que segons el seu criteri, es fa de manera irregular. Paquita Teruel de Can Socialista, en la seva qualitat de regidora d’Acció Social li respon, que segons els seu criteri l’explotació s’està fent conforme a la llei. L’ATS de Can Popular Miguel Jurado, que estranyament fins ara no ha obert la boca, crec que és el primer ple des que és regidor que triga tant a fer-ho, insisteix en que la explotació del bar no es fa conforme a la llei. Sagués de Can Comunista, suggereix que es demani al secretari un informe sobre el tema. Rèplica de ponent en el mateix sentit que la seva primera intervenció i finalment Serrano en substitució de Serra que ha sortit un moment tanca el debat dient que es demanarà l’informe al secretari.

La tercera paraula és a càrrec de Francisco Diaz Romera, del Club de Futbol Sistrells, per un tema de gestió del camp de futbol, a la zona de Can Cabanyes. Li contesta Albert Tomás de Can Socialista com a regidor d’esports, i l’ATS de Can Popular també hi posa cullerada. Desprès de la rèplica del ponent, Jordi Serra, que ja ha tornat, tanca el debat recriminant a Francisco Diaz que aquests temes es millor solucionar-los amb reunions amb la regidoria corresponent, que no pas portant-los al ple.

Les dues darreres paraules del torn fan referència al tema de la vaga general convocada per l’endemà, al igual que una moció presentada pels de Can Comunista; com ve essent habitual, es debat conjuntament paraules i moció, començant per la demanada per Pedro Jesús Fernandez en nom de la Plataforma Unitària Ciutadana, que comença dient que ell farà vaga, i ens intenta convèncer a tots que fem el mateix; tot seguit la segona paraula, es parteixen el temps assignat entre Felipe Barrera, Secretari de la UGT i Maria Gallardo, de CCOO, que també fan una crida a la vaga; a continuació el secretari llegeix el text de la moció presentada i Sagués de Can Comunista la defensa, Chalmeta de Can Republicà diu que hi està d’acord, Falcó de Can Convergència al més pur estil Artur Mas, del si però no, acaba dient que hi votarà en contra. La Maritxu de Can Popular diu que hi votarà en contra perquè la vaga no arreglarà la crisi i acaba responsabilitzant als sindicats i a Zapatero de la crisi a Espanya. Serrano portaveu de Can Socialista, defensa que la reforma laboral aprovada ajudarà a millorar el mercat de treball.

Pedro Jesús en el seu torn de rèplica carrega contra Falco i el PP Maria Gallardo de CCOO a la seva vegada diu que els sindicats no tenen connivència amb els partits polítics. Sagués carrega contra el PP i contra Falcó, dient a aquest darrer que CiU és la responsable que la reforma s’hagués aprovat a les Corts.

El recompte de vots fa veure que només els de Can Comunista i els de Can Republicà hi ha votat a favor, quedant per tant refusada.

A un quart de deu s’inicia el debat de l’única moció que queda i que defensada pel PP, fa referència a rebutjar el veto del Govern de la Nació a una proposició de llei presentada pel PP sobre la supressió de la congelació de pensions. Maritxu de Can Popular la defensa, Chalmeta diu que la votarà en contra, perquè no sap a quina Nació fa referència, a més a més perquè s’ha presentat en castellà, contravenint una sèrie de lleis i normes que enumera. En Sagués, en Falco i en Serrano, també anuncien el seu vot contrari. Maritxu en el torn de rèplica s’encara amb Chalmeta, dient que a ella ningú li ha de dir com ha de pensar i en quina llengua ha de parlar.

Un quart d’hora més tard, entrem al torn de precs i preguntes on dues d’en Garcia, contestades respectivament per Duran regidor d’educació i Serrano de promoció econòmica i una de Juan Fernandez tambe de Can PP, que comença dient que la formula en castellà, encara que Chalmeta no ho entengui, i al que Jordi Subirana, Regidor de Comerç i Consum li diu que li contestarà per escrit, s’acaba aquest ple municipal, on hom va sortir amb la satisfacció que per primera vegada uns ciutadans, han gosat a dir les coses pel seu nom, posant en evidencia a en Garcia en la seva campanya difamatòria del bon nom de la nostra ciutat.

Fins a la propera!!!

dimecres, 22 de setembre de 2010

PARLEM DE CALERS




Tothom està d’acord en que la greu crisi econòmica que ens afecta, comportarà una sèrie de canvis en la nostra estructura social; ja rés serà el mateix a partir d’ara, doncs el sotrac a estat tant important, que ha esquerdat greument les bases que fins ara creiem prou sòlides del nostre creixement econòmic, i de tot el sistema financer.

Pel que fa als ajuntaments, tant pel seu finançament intern, com pels dels serveis que presta als ciutadans, fins avui es basava en gran manera en el tema immobiliari i en un creixement urbanístic, (tot i que en el cas de Badalona els darrers anys, pensat i planificat), que no podia deixar de ser constant; qüestió aquesta que ha permès a les administracions supra municipals, Estat i Generalitat, ajornar sine die el plantejament seriós de la qüestió del finançament municipal.

L’esclat de la bombolla immobiliària i la conseqüent paralització de l’expansió urbanística, posa al damunt de la taula el problema, que demana una solució amb una urgència apressant; doncs les arques exhaustes, en molts casos per haver prestat un serveis als ciutadans que corresponien a d’altres administracions, com la Diputació o la pròpia Generalitat, i una restrició de la possibilitat d’endeutament, per l’exigència internacional de contenció del dèficit públic, posa a moltes administracions locals a un pas de la fallida.

La ciutat de Badalona per sort, i per la gestió acurada de l’actual equip de govern, que de ja fa uns anys ha prioritzat el sanejament de les finances públiques, va aconseguir un crèdit per inversions just abans que l’estat tallés de soca-rel aquesta possibilitat de finançament, i això li permet, tot i que sense cap mena d’alegria, mantenir un cert nivell d’inversió.

Però els diners del crèdit tenen data de caducitat i la sortida de la crisi econòmica, tot i els senyals favorables, és preveu llarga i feixuga, a més a més, tot apunta que el sector immobiliari ja no tornarà a ser mai més el que era, almenys durant molts i molts anys, fins que l’estoc de pisos pendents de vendre, s’hagi situat a un nivell més que acceptable i ajustat a les noves condicions del mercat; per tant sembla que una de les principals fonts d’ingressos del nostre ajuntament, s’ha assecat gairebé in eternum.

Des de la dreta més reaccionària, la segona força política a Badalona, ja fa temps que es llencen missatges del tot demagógics, de l’estil de gastar més i rebaixar els impostos, dient que això es pot fer suprimint càrrecs municipals i funcionaris, proposta que no resisteix el mínim analisi, doncs tant sols cal una calculadora, per veure que l’estalvi que ells proposen, és com aquell qui diu la xocolata del lloro, i per contra les despeses que ells diuen no volen retallar, són d’un volum considerable. Tampoc s’aguanta la restricció de personal municipal que prediquen, doncs, això comportaria una frenada de la inversió per manca d’efectius, alhora de gestionar-la, com ja està passant algún ajuntament, casualment governat per la dreta, que entra en una mena de paralisi total. També carreguen contra el govern de Jordi Serra, dient que ha portat la ciutat a ser de les més endeutades a Espanya, qüestió de la que ha quedat palesa la seva fasedat ara fa pocs díes, quan el Ministeri d’Economia i Hisenda, ha reconegut a Badalona, una capacitat d’augmentar el seu endeutament, quan per contra no ho ha pugut fer, en ciutat de govern popular, com Madrid València, etc. etc.

És el moment de fer sacrificis, i d’explicarlos molt be a la població, que penso estaria molt més ben disposada a la comprensió si una colla d’experts, s’asseguessin i comencessin a debatre per proposar solucions i nous plantejaments econòmics basats en les noves realitats de ciutats amb un creixement ratllant el biològic, i amb estructures administratives altament eficients. És l’hora d’optimitzar l’aposta feta ja fa més de vint anys, de Badalona com a ciutat de serveis.

Seran capaços, tots aquests estudiosos que diuen estimar tan la ciutat, d’asseure’s al voltant d’una taula i començar a pensar en veritables solucions pel futur?
Article publicat al setmanari BNS del 17/09/2010

dimecres, 15 de setembre de 2010

ARA QUE TENEN PROGRAMA ENCARA S’ACLAREIXEN MENYS




La foto de Pujol pare, de Pujol fill, l’esperit Sant Más, el guardià Felip Puig, etc. etc. amb una targeta verda alçada, com a vot a favor de la proposta de programa electoral, em va fer pensar que finalment es dissiparien tots els dubtes sobre les propostes de la dreta nacionalista catalana davant els comicis del 28 de novembre; qüestió que els haig de dir de veritat, em té força preocupat, doncs no hi ha res com la indefinició en les propostes, per induir a l’abstenció massiva dels ciutadans, doncs quan no entenen el que se’ls diu acaben per quedar-se a casa per temor a que un vot a favor o en contra acabi essent un error per la seva manera de pensar.

Ja em diuen moltes vegades que peco d’il•lús i haig d’admetre que aquest cop tenen tota la raó, doncs ja el mateix vespre, quan per televisió,vaig començar a sentir els discursos de Duran, Artur i tota la patuleia, em vaig adonar que tot i tenir programa encara estan instal•lats, en el si però no.

El titular de la Vanguardia, del proppassat dilluns, resulta prou significatiu: “Mas aboga por la nación antes que reclamar un Estado” i com a subtítol, “El líder de CiU responde a las acusaciones de Montilla y reivindica el concierto económico”

Desprès hem sabut que tot això del concert econòmic, ha de passar per una consulta, en el cas més que probable que el govern de l’estat, sigui del color que sigui és negui a negociar-ho, i aquí amics meus hom ja es perd com en un intricat laberint, doncs resulta que per celebrar aquesta consulta, primer s’ha de modificar les lleis de consulta que obliguen a demanar permís a l’estat per poder-les efectuar, unes lleis que s’han de canviar en el marc del Congrés dels Diputats.

Al mateix temps, tant Mas com Duran segueixen maleint Zapatero i el seu govern, i no només ja anuncien que li votaran en contra dels pressupostos, si no que segueixen pressionant al PNB, perquè també els hi giri l’esquena, amb la sana intenció de convocar eleccions anticipades a l’estat espanyol.

O sigui que aquests estan convençuts que Rajoy i tota la camarilla, els acabaran per donar el concert econòmic, i la facultat de convocar consultes per decidir la independència. No s’ho creuen ni ells!!

De tot el batibull que presenten com a programa i dels discursos inflamats d’un i altre, arribo a la preocupant conclusió, que el que la dreta nacionalista d’aquest nostre país, l’únic que vol es tornar a la situació, del pujolisme, anomenada de “peix al cove” per la que, quan el partit de torn al govern de l’estat no té la majoria absoluta, des d’aquí li traiem tot el suc. En el cas de majoria absoluta, o que no n’hi hagi al parlament de Catalunya, la cosa va al l’inrevés, i aleshores resulta que per “sentit d’estat” acceptem la retrocessió del procés autonòmic. Recordin vostès, els quatre primers anys de govern Aznar amb minoria a Espanya i que ‘iniciaren amb una situació de majoria absoluta de CiU al Parlament català. Es feren un fotimé de transferències, cessions de percentatges d’IVA i IRPF,etc. etc. Fins i tot Aznar parlant català a la intimitat i recitant inintel•ligibles versos de Aribau. Però a les següents eleccions autonòmiques, els de Can Pujol, no obtenen la majoria absoluta, i poc temps desprès el del bigoti l’aconsegueix a les corts. Els quatre anys següents es va fer el més gran retrocés a l’autogovern de Catalunya, acceptat mansament, sota la invocació del sentit d’estat, per una CiU totalment depenent del PP per mantenir-se sense convocar eleccions anticipades.

On eren les proclames de Mas, aleshores Conseller en Cap en favor del concert econòmic?, on eren les reclamacions d’un nou estatut per recuperar l’autogovern que ens prenien?

Els catalans varem quedar farts, del “Peix al Cove”, avorrits d’uns que s’erigiren en repartidors de carnets de catalanitat, fastiguejats de grans projectes que ja naixien obsolets, com els eixos del Llobregat i Transversal, que el mateix dia de la seva inauguració ja es constatava la insuficiència.

Els catalans no volem entrebancar-nos amb la mateixa pedra, i per molts esforços, que els de Can CiU facin per avorrir al personal i fer-lo quedar casa el 28 de novembre, penso que tindran una gran sorpresa, doncs molts dels que fins avui no han anat a votar en les eleccions autonòmiques, potser aquest cop ho faran per donar-los d’una vegada per totes una lliçó de modos.

dijous, 9 de setembre de 2010

HEM SUPERAT L'ASSIGNATURA PENDENT


Des que l’any 1983, la xarxa de metro arribava a la Plaça Pep Ventura, tots els badalonins teníem la sensació que es quedava curt; que per una mica més no arribés al centre de la ciutat ens semblava com una espècie de mala fe dels que manaven, en no voler-nos acabar de fer entrar dins la modernitat en els sistemes de mobilitat.

Diumenge passat, es va superar aquest greuge i tant sols sis-cents metres més de ferrocarril subterrani ens han donat complida satisfacció, que els veïns i veïnes de Badalona, van saber exterioritzat assistint massivament a l’acte i festa d’inauguració, amb presencia del molt honorable president de la Generalitat, el socialista José Montilla.

No hi va faltar tampoc a la cita, l’inefable quiosquer tamborer, que a repics de timbal intentava animar una cada vegada més escassa colla de seguidors; hom quan els va veure a l’altra banda de l’avinguda Martí Pujol, i comparant amb el gruix que hi havia ara fa uns mesos a la inauguració de l’estació de Llefià, va pensar que d’aquí a uns anys quan s’inaugurin les estacions de Montigalà i Bufalà, estarà més sol que el timbaler del Bruch.

Les pressions de la intel•lectualitat badalonina, han aconseguit finalment que la nova Plaça, avui encara en obres, i la nova estació, portin el nom del pare del català modern Pompeu Fabra, una decisió en certa manera polèmica, doncs el cèlebre lingüista, ja té un carrer i un institut a la nostra ciutat per retre-li homenatge.

Soc dels que penso que el nom de les estacions de metro, han d’indicar amb la màxima claredat possible la situació on es troben, i en el cas que ens ocupa, a més a més, potenciar el valor de centralitat de l’espai, un punt al voltant del qual ha de pivotar la resta de la ciutat. No ens queixem sempre de la disgregació de la ciutat? No és un símptoma de poca vertebració, quan sentim a dir als ciutadans dels barris que van a Badalona, quan venen al centre? Per tot això estic convençut que Parc Central, hagués estat un nom molt més adequat, per aquest espai i estació, que no pas el que finalment s’ha adoptat. De totes maneres, com ja es ben sabut, el nom dels espais urbans, els acaba posant el poble i en moltes ocasions, difereixen del que oficialment se’ls hi ha volgut donar; ja veurem el que passarà en aquest cas, el temps ho dirà.

També vull dir i perdoneu la meva incultura, que tampoc m’agrada, ni entenc la inscripció llatina que l’artista de Pablo hi ha posat al capdamunt del vestíbul. Si be es ben cert que el passat romà de la nostra ciutat, és una de les nostres senyes d’identitat, no és menys cert que la industrialització, el caràcter obrer de la majoria dels seus ciutadans des de mitjans del segle XIX, així com el gresol de cultures i exemple de convivència, són sense cap mena de dubte els trets més característics que han configurat la Badalona actual, un fet que pel que sembla, la nostra intel•lectualitat de barretina tampoc ha sabut tenir en compte.

De totes maneres, estic convençut que de la mateixa manera, que la inauguració del ferrocarril l’any 1848, va representar la entrada de Badalona a la modernitat, ara l’arribada del metro al centre de la ciutat i la seva comunicació amb els principals barris, de la Salut i Llefià avui, i d’aquí a poc Montigalà, Bufalà i Sant Crist, catapultarà a aquesta ciutat que s’ha sabut fer a si mateixa, vers el futur de progrés i d’igualtat que estem obstinats en construir.
Article publicat al diari BNS el 16/07/10

dissabte, 4 de setembre de 2010

EN GARCIA VOL GUANYAR LES ELECCIONS


En Garcia de Can Popular no para, en una entrevista pel diari digital e noticies, feta mentre repartia pamflets al mercat de Llefià, va manifestar la ferma voluntat de guanyar les eleccions municipals a Badalona i aconseguir seure a la poltrona d’alcalde la propera legislatura. Deia també a l’entrevista que les seves visites al barri de Llefià, s’han incrementat de manera notable i que encara s’incrementaran més en els propers temps, pel fet que en el sector de Llefià i la Salut hi viu gairebé un terç del cens electoral badaloní.

Amb un discurs disgregant, carregat de xenofòbia, intenta subvertir l’ànim d’uns ciutadans en greus dificultats per culpa de la crisi econòmica, desviant-los l’atenció dels veritables culpables de la seva situació, com han estat aquells que van permetre i afavorir en els anys del “aznarato”, la bombolla immobiliària, l’esclat de la qual ha desencadenat la pitjor restricció del crèdit que mai haguem viscut, i les terribles conseqüències en forma d’atur i tancament d’empreses; envers uns pobres immigrants que han arribat al nostre país, fugint de la misèria on els correligionaris d’en Garcia d’arreu del mon els han sotmès.

Que senzill és carregar el mort a un altre i defugir les responsabilitats, quan cada vespre pots defugir els problemes des d’un pis al districte de les Corts a Barcelona, o navegant per la Mediterrània amb un veler de dotze metres, amb base al flamant port esportiu de la nostra ciutat; sobretot si a més a més comptes amb l’ajut d’un practicant populista que amaga el seu Mercedes alhora de passejar pels barris de la nostra ciutat.

En Garcia, fidel seguidor de la teoria Goebeliana, de repetir les mentides cent vegades per convertir-les en veritat, no s’adona que el personal ja no és estúpid i que el veuen a venir de tres hores lluny; quan tots saben que si els seus manessin, les retallades haurien estat més dràstiques, tal i com ho van fer els vuit anys de govern Aznar, tot i estar en una època d’eufòria econòmica, i a més a més per continuar afavorint els més rics i aprofundint l’abisme entre els rics i pobres, com ha succeït des que Ronald Reegan i Margaret Tatcher, impulsaren la revolució neoconservadora.

A les darreres eleccions municipals, on el PP que presideix Garcia va obtenir dos regidors més que en l’anterior legislatura, ho va fer amb un increment de tant sols 700 vots, en tota la ciutat, qüestió que si no hagués estat per la gran abstenció que protagonitzaren els electors tradicionalment socialistes, no n’hagués tret cap profit. Amb això vull posar clar i de manifest que tots aquells que es pensen que quedant-se a casa, no afavoreixen a cap dels que es presenten, estan en un immens error, doncs sempre hi ha qui en treu una bona picossada, i els badalonins són prou intel•ligents per no voler que aquest sigui el PP que presideix Garcia.

Per altra banda, hem de dir, que l’equip de govern que encapçala el socialista Jordi Serra, tot i l’època d’enormes dificultats en que ha de bregar, es caracteritza per una enorme eficàcia i afrontar el problemes de cara, donant com a resultat tot un seguit de realitats que podem veure, només sortint al carrer. Mai en tota la història d’aquesta ciutat s’havien remodelat, tants carrers, arranjat tantes escoles i remodelat equipaments; Mai tampoc en tota la historia de la Generalitat democràtica, s’havien pogut aconseguir canalitzar tantes inversions vers la nostra ciutat, noves línies de metro, noves escoles, millores en les comunicacions a Can Ruti, inversions en el nostre patrimoni cultural i arqueològic, que ens ha permès situar la nostra ciutat en un dels llocs predominants al mapa cultural de Catalunya. Són mèrits més que suficients, perquè els badalonins no ens quedem a casa a les pròximes eleccions autonòmiques i municipals, i recolzem aquells governs tant a la Generalitat com a l’Ajuntament, que han procurat pel nostre be com a badalonins.


Artcle publicat al setmanari BNS el 23/07/2010