diumenge, 25 de novembre de 2007

SOBRE EL DRET A DECIDIR


Desprès del desgavell provocat per la decisió del govern Aznar, recolzat per Convergència i Unió, ara fa vuit anys, de tancar l’aixeta de les inversions en infraestructures a Catalunya. Sembla que a tot un sector de la classe política, catalana li hagi entrat la vena de reclamar ens sigui reconegut el dret a decidir i fins i tot es convoquen manifestacions, com la del proper dia 1 de desembre, on es reclamarà el dret a decidir en assumptes d’infraestructures.

Que vol dir exactament el dret a decidir? És que no és una qüestió inherent amb l’estat de les autonomies del que ens hem dotat?

En aquest dret, Artur Mas, hi basa la seva refundació del catalanisme i hi fonamenta la seva Casa Comuna, una casa on per cert no ha aconseguit ni que hi entri el seu soci Duran Lleida. Tot i això quan al líder convergent se li pregunta sobre el dret a decidir, fa una resposta prou ambigua, i indefinida que li permet d’anar trampejant sense haver de trencar la coalició amb Unió Democràtica.

Esquerra Republicana, de fet adopta la posició més clara, doncs lliure de compromisos, diu clarament que el dret a decidir, no es altre cosa que el dret a l’autodeterminació i això significa en el cas català la independència de l’estat espanyol.

La pregunta, que segueix quedant a l’aire, sobre tot en el cas de la manifestació del proper dia 1 de desembre, que vol dir exactament, el dret a decidir sobre les infraestructures? Vol dir potser que nosaltres decidim el que i el com s’ha o no de fer, una determinada línia ferroviària i desprès ho ha de pagar el govern de l’estat? No seria molt millor, establir un sistema de participació del govern de Catalunya en els òrgans encarregat de la gestió, de determinats infraestructures, ADIF, AENA, etc. tal i com proposa el govern de Rodriguez Zapatero?

Sembla que ningú es vulgui recordar del Pacte Solbes Castells, pel que s’estableix una elevada xifra per les inversions en infraestructures a Catalunya durant els propers deu anys. Escoltant Artur Mas i la seva camarilla, ara que els ha sortit del tot la seva vena nacionalista extrema, que el porta fins i tot a dividir els catalans en dues classes, i la seva crítica ferotge a Rodriquez Zapatero, ens fa veure cada vegada amb més claredat, que el que està fent es lluitar per la supervivència de la seva formació un cop ha perdut tot l’espai polític i es veu desbordada per un i altre cantó, per la socialdemocràcia del PSC, i el nacionalisme d’Esquerra Republicana.

El dret a decidir, sempre l’hem tingut els catalans i amb un govern socialista a Espanya és quan més ens ha estat reconegut, si a més a més l’acompanyem com és el cas actual d’una gestió eficaç des de la Generalitat de Catalunya, el resultat de futur no pot ser més favorable.
No serà que veuen venir la desfeta, quan d’aquí a poc temps, comencin a donar fruït, les decisions que s’han pres avui amb matèria d’infraestructures i s’acabi posant de manifest la seva nefasta gestió quan va ser al capdavant del govern?

divendres, 23 de novembre de 2007

LA MOBILITAT UNA QÜESTIÓ GLOBAL


A Badalona, des de fa un bon temps, tot el que es relaciona amb la mobilitat dels ciutadans, sembla que faci por a l’estament polític de tractar-ho des d’una visió global de tota la ciutat. Observant el que diuen i fan m’adono que prefereixen tractar els temes puntuals, que van explotant per la ciutat, que no pas planificar i estructurar un calendari d’accions que d’acord amb l’obtenció de recursos, que de manera escalonada ens permetin arribar assolir un estàndard alt en la qualitat de vida per la manera de moure’ns.

Tant és així que si peta una claveguera, i ens cal posar-la nova, ho aprofitem per arranjar la superfície del carrer, però no sota un criteri pensat i planificat com una part d’un entorn, sinó que elaborem un projecte específic per aquella circumstància. Això si, tal i com manen els cànons de la democràcia participativa, consultem amb el veïnat, si la reforma els agrada o no.

Aquesta manera de fer reporta pel polític diversos avantatges, doncs per una banda, arranja un problema que el veí percep i té molt present, per altra banda, amb l’exposició pública del projecte li dóna al veïnat l’opció de participar-hi i dir-hi la seva i tercera que no li cal lligar el projecte al seu entorn més immediat, obviant així els problemes i les solucions complementaries que caldria prendre si es planifiqués l’arranjament de tota una zona.

A tall d’exemple aclaridor, podríem parlar de l’arranjament fet fa més o menys un any, del carrer Llibertat. Un arranjament del tot necessari, doncs la claveguera, literalment estava feta pols. El projecte contemplà un mínim eixample de les voreres, sacrificant una línia d’aparcament. Pel fet que el projecte no ha tingut en compte per res l’entorn, resulta que les places perdudes, han vingut a exercir més pressió, sobre els carrers del voltant que ja suportaven una pressió molt forta en aquest sentit.

Que hagués passat si l’arranjament del carrer Llibertat, hagués obeït a un pla de mobilitat de tota aquesta zona, doncs segurament que hagués comportat la construcció d’un aparcament que permetés, solucionar no només la pèrdua de places del carrer Llibertat, sinó d’avançar-se a la disminució del problema d’estacionament a tot l’entorn. Però per contra, el polític, hauria hagut de cercar més recursos, i fer front a una crítica, de tots aquells que no hi veuen més enllà del nas i es pensen que aparcar gratuïtament al carrer és un dret inalienable.

Per avui ho deixo aquí, la setmana que ve prosseguiré amb l’anàlisi de com es porta el tema de la mobilitat a la nostra ciutat.

dimarts, 13 de novembre de 2007

LA ILLA CENTRAL


Fa dies que en volia parlar però no trobava l’excusa per fer-ho, tot i que la plaça central de la nostra ciutat i el seu entorn, representarà una de les darreres grans operacions urbanístiques al centre de la ciutat.

Si avui m’he decidit a fer-ho, és per una noticia que he llegit al Punt diari, on el nostre excels, regidor d’urbanisme i segon tinent d’alcalde Jordi Serra, ens diu que està negociant el projecte amb les associacions de veïns de Coll i Pujol i del Centre.

No tinc res en contra del moviment veïnal, ni pensar-ho! Però sempre he cregut que per lògica, la visió que aquestes entitats tenen d’un problema, és sempre parcial i inclinada cap al territori de la seva competència.

El tema de la illa central té per naturalesa una dimensió ciutadana, i estic convençut que ha de ser a través d’aquesta visió global on cal encarrilar el debat i pactar les solucions. Estem parlant d’un espai on hi han de confluir de segur dues línies de metro, la 2 i la 1, amb possibilitats d’una tercera cap als barris del nord de la ciutat i Can Ruti, sense comptar una vella aspiració del consistori de traslladar-hi l’estació central de ferrocarril a la nostra ciutat. També un aparcament,que enllaci amb el transport públic i cobreixi les necessitats de la zona comercial del centre de la ciutat. La urbanització del seu entorn, és també assumpte de dimensió ciutadana, doncs no envà enllaça amb el tema de l’antiga fàbrica de la Estrella, i el Corte Inglés, per no comptar en un futur no massa llunyà de l’operació entre els carrers de Martí Pujol, Sant Anastasi, Francesc Layret i Via Augusta.

De veritat el Sr. Serra, creu que n’hi ha prou de pactar-ho amb les Associacions de Veïns, properes? No creu convenient pactar amb els consells sectorials de participació ciutadana, com per exemple el de Mobilitat? No li sembla que ja comença a ser hora que en aquesta ciutat, ens comencem a mirar les coses des d’una perspectiva global?

Massa vegades a Badalona, s’ha caigut a l’error de l’estretor de mires, com quan és va acabar fent un nyap, al carrer Marqués de Montroig, perquè un veïns es negaren a perdre deu places d’aparcament. O bé el retard en l’arribada del tramvia a la nostra ciutat, per l’emplaçament d’una estació transformadora. Farem el mateix ara en l’assumpte de la illa central?

dilluns, 12 de novembre de 2007

LA INCONTINENCIA VERBAL



Que pretenia Hugo Chavez, titllant de feixista a l’expresident espanyol José Maria Aznar? Carregar-se la conferencia iberoamericana?

Segurament devia ser això, pel fet que l’únic que l’interessa sembla ser és la promoció del seu nou ordre bolivarià, en tota l’àrea llatinoamericana i és clar que un orgue que amb els anys ha aconseguit d’agrupar tots els països, d’arrel hispana amb independència de la ideologia del seu règim polític, ha de resultar una terrible competència.

Puc estar d’acord amb el Sr. Chavez, que a l’expresident espanyol se li endevinen trets feixistes, en els seus discursos i en les seves actuacions, però no puc veure res més que una intenció perversa en el fet d’etzibar-ho, públicament quan no hi anava ni venia, a més de fer-ho de manera poc educada, interrompent a l’actual president quan el recriminava.

La reacció del monarca espanyol, va ser del tot lògica, davant la mala educació manifesta del President veneçolà, així com també era dins de tota lògica, l’advertiment que li feia Zapatero, recordant-li que Aznar, havia estat president gràcies a una elecció democràtica.

Si al Senyor Chavez, l’interessava boicotejar la conferencia Iberoamericana, tenia moltes maneres de fer-ho i no li calia provocar un conflicte amb la monarquia espanyola; havent-ho i fet i persistint en l’actitud dies més tard, no fa altre cosa que prevenir a tothom i posar-los alerta sobre el perill d’involució cap un caudillisme extrem, sustentat gràcies a l’elevat preu del petroli.

Un bon estadista, no nomes es mesura per la seva bona gestió, sinó en el do de l’oportunitat alhora d’expressar opinions, qualitat que no sembla figura entre les que adornen al màxim mandatari de Veneçuela.