LA INFORMACIÓ PÚBLICA

Serveix per alguna cosa, que els projectes es presentin a informació pública?

Segons sembla, almenys pel que fa al personal de Dalt la Vila s’hauria de contestar que no, doncs ara és queixen d’uns fanals i uns bancs que segons sembla figuraven en el projecte, de remodelació de la Plaça Constitució, que en el seu dia va passar el perceptiu tràmit d’exposició pública, al taulell d’anuncis de l’Ajuntament, sense que ningú hi fes al·legació de cap mena. Qüestió al meu entendre del tot reprovable, doncs una primera condició, pel bon funcionament de la democràcia participativa, és el respecte per les normes i els procediments establerts, a fi i efecte que és permeti un ordre on cadascú pugui exercir el seu paper sense entorpiments de cap mena.

Quan es va presentar a informació pública el projecte de rehabilitació de la Plaça de Dalt la Vila, estaven badant els veïns? O és que aleshores ja els hi anava bé i ara “algú”, que abans manava i ara no, els ha fet canviar d’opinió?

Sigui el que sigui, no trobo correcte com s’està portant tot plegat, ni per part de la comissió de veïns, ni per part del govern municipal quan cedeix i tira enrere en l’afer que ens ocupa, donant mostra d’inseguretat sobre els procediments que ell mateix ha establert.

Penso que la inseguretat en un governant, és la pitjor de les situacions i que sempre acaba comportant perjudicis, als propis ciutadans; com a mostra val la pena recordar el penós pelegrinatge d’una estació transformadora en el carrer Marquès de Montroig, que va comportar, no només un gran retard en l’arribada del tramvia, sinó també que finalment hagués de ser costejada, per l’ajuntament, desprès d’haver fet canviar l’emplaçament tres vegades, per les queixes veïnals, presentades fora del termini reglamentari.

És que uns hi altres, ens volen conduir a procediments assemblearis que sempre resulten ineficaços?

Per altra banda, em fa gràcia la defensa aferrissada d’unes edificacions i una trama de carrers dubtosament medieval, que fan els veïns agrupats dins la comissió, on no hi deixen introduir cap element que al seu criteri els distorsioni el paisatge. Jo fins i tot aniria més enllà, i enlloc de bancs, els posaria uns troncs clavats al terra i per comptes de fanals, la llum de la lluna i les estrelles com es feia en temps del compte Borrell. També i per acabar-ho d’arrodonir, els veïns anessin vestits d’època. Una idea per la ciutat turística que pretenen sigui Badalona, no us sembla?

L'ESCLAT DE LES PONCELLES

Són superlativament sorprenents, les reaccions de tota aquesta colla de Badalonins que encara no fa un any volien veure a Maite Arquè, i a tots els socialistes fora de l’ajuntament, com ara s’escandalitzen i s’estripen els vestits, quan l’alcaldessa i el seu partit, decideixen un relleu a la més alta instància ciutadana.

Parlen de burla i atemptat a la democràcia, mentre no s’adonen que la prèdica que estan fent, no es pot interpretar d’altre manera, sinó com un símptoma inequívoc de la no acceptació dels resultats electorals del més d’abril passat.

Les poncelles de la intel·lectualitat Badalonina, avui a l’ombra del renovat Omnium Cultural, fan trencadors manifestos que aconsegueixen el suport dels quatre anarco-burgeso-excentrics, ancorats a la dècada dels seixanta, pretendents, desenganyats, de deturar el temps en l’època que per ells havia esdevingut gloriosa. Uns i altres, veuen amb impotència com el personal de Badalona, una vegada i una altra, segueix fent confiança al Partit Socialista, refusant la inintel·ligible oferta que ells pretenen fer.

Mentrestant els de Can Comunista, que quan es pensen anar endavant i es posen a exigir, acaben anant enrere, des dels freds bancs de l’oposició atien el foc de la moguda, pensant recollir algun rèdit electoral, però no s’adonen que tot i l’evident ressò mediàtic que l’esclat de les poncelles procura a la nostra ciutat, per la majoria dels electors, passa per complet desapercebut, i quan no es vist amb el mateix recel que la classe obrera tenia vers la “gauche divine” dels anys seixanta. Tant aleshores com ara, l’assumpte no els interessa.

No vull acabar aquesta reflexió, sense fer adonar, que el segon manifest de les poncelles té moltes desafeccions respecte del primer, doncs sembla que la bancada convergent, que en el primer els donava suport, ara els dona l’esquena. Els farà adonar que han agafat mal camí?

EN JORDI SERRA, JA HA PASSAT PER LES URNES

Aquest jove personal inquiet, de la nostra ciutat, que desprès de les eleccions municipals de l’any passat, es va manifestar-se en contra del resultat esdevingut i pretenien que el PSC es quedés governant quatre anys en minoria, deixant a la ciutat sense cap mena de possibilitat de tirar endavant. Han vist en la decisió de Maite Arquè i el PSC, de fer ara un relleu a l’alcaldia de Badalona, una nova oportunitat per insistir en la seva fracassada proposta de deixar fins el 2011, la ciutat de Badalona, totalment inactiva amb l’esperança que els electors, canviïn d’idea aleshores i decideixin donar la majoria a una altra força, (no se pas quina), que a ells els hi sembli més adient.

Per aconseguir convèncer al personal no dubten gens ni mica en proclamar una falsedat, quan es dubte de la legitimitat d’un dels possibles relleus, Jordi Serra, dient que no ha passat per les urnes.

Potser aquests nois, no han comprés com funcionen les eleccions municipals en aquest nostre país; no saben que a diferència d’altres països, aquí els electors no triem directament l’alcalde, sinó una llista de 27 regidors, i que aquests un cop han pres la possessió del seu càrrec, són els encarregats de triar l’alcalde?

No saben, que en Jordi Serra, a les eleccions de la passada primavera, anava el tercer de la llista del PSC, a Badalona?

No saben que d’aquesta llista, del número u fins al nou, van esdevenir regidors, i des d’aleshores ocupen escó, a la sala de plens?

Com a conseqüència, com poden dir que Jordi Serra, si arriba a ser alcalde, ho serà sense haver passat per les urnes?

Conec a una bona part dels joves que signen el manifest, i em consta de manera fefaent que no són cap palangana, sinó personal instruït i amb carrera universitària, i això m’indueix a pensar que sinó es tracta d’un problema de ignorància, potser és un acte de mala fe, i aquí si que em veig obligat a manifestar la meva repulsa més contundent i a demanar-los, que en nom d’unes bones pràctiques democràtiques, facin el favor de rectificar i desfer, públicament, tots els equívocs que els seus eslògans i proclames, poden portar a una bona part de la ciutadania.

DELS DIFUNTS SEMPRE SE'N PARLA BE

Tot i que a mi em fa molta ràbia, visc en un país, on per enveges o gelosies, quan es parla bé d’alguna persona, normalment aquesta ja ha traspassat.

He pensat això tant bon punt he llegit l’article que en Jaume Oliveras publica, en el diari EL Punt del dijous dia 10, doncs fins aquest dia i des de fa gairebé nou anys, nomes li he sentit dir, que la desgraciada actuació de Maite Arquè a l’Ajuntament de Badalona, ens acabaria fent bo i enyorar a Joan Blanch.

T’equivoques Jaume, t’equivoques si et penses que Maite Arquè, és un cadàver polític, i t’equivoques també en cantar-li les lloances, talment com els capellans les absoltes. Maite Arquè, és i serà sempre una persona lluitadora en favor de la seva ciutat i dels seus principis socialistes. Si fins avui ho ha fet durant vint--nou anys, des del consistori, a partir d’avui ho farà des d’una instància més alta, com és el senat.

Erres també Jaume, quan qualifiques el seu proper destí, com a pre jubilació daurada, segurament, perquè penses que tothom fa les coses nomes pel protagonisme que se’n pugui derivar, i a més a més, no resulta que “el pilota” oficial de l’alcaldessa era jo? Doncs au, com diuen els valencians, “a fer la mà”.

AMB BARBA O SENSE EN RAJOY NO ENGANYA

Llegeixo aquests dies a la premsa, que el personal del Partit Popular, va preocupat, per si la barba i les ulleres de Rajoy, els poden fer perdre les eleccions. Això em fa confirmar que els de la dreta ultramuntana espanyola, no tenen cap mena d’interès, en un dels actes més solemnes i importants d’un estat de dret on les llibertats són el més respectat, sinó que per ells les urnes, no representen altre cosa que una mera trivialitat.

Senyors Populars, no són una barba ni unes ulleres les que poden fer guanyar o perdre unes eleccions, sinó el missatge i el pensament que el candidat sàpiga transmetre, i en el cas que ens ocupa, tant amb barba com en sense, la imatge d’irracionalitat i retrocés, només la superen els de la Conferencia episcopal espanyola, i la COPE de Jimenez los Santos.
Els espanyols, tot i que em assumptes de democràcia, ens podem considerar molt joves, ja som prou madurs per saber triar en funció dels arguments, sense que ens calguin una estètica determinada per decidir el nostre vot. No dubtin gens ni mica senyors del partit Popular que el dia 9 de març, sabrem retenir a vostès al lloc que es mereixen, l’oposició, tant si van peluts com afaitats doncs la seva actuació dels darrers quatre anys, no augura cap altra cosa.

NO ACABO D'ENTENDRE LA PREMSA

Fa quatre dies, el Senyor Rajoy flanquejat amb els dos acòlits Zaplana i Acebes, s’embolcallaven amb la bandera de la unitat d’Espanya i llençaven tota classe d’anatemes en contra del govern Zapatero, acusant-lo de trencar la unitat pàtria per haver aprovat l’estatut de Catalunya. Tant era la seva dèria, que no van dubtar ni un sol moment en intentar d’instrumentalitzar el tribunal constitucional, per tal de posar-lo al seu servei, garantint que es carreguessin la llei orgànica de Catalunya.

També fa poc temps, no dubtaven ni un sol moment en aparèixer i fer-se la fotografia al costat de les manifestacions que l’AVT o la jerarquia de l’església catòlica ha promogut darrerament, per cridar a la rebel·lió en contra de lleis progressistes i avançades com la d’educació per la ciutadania, i el matrimoni entre homosexuals.

Tota la legislatura, no han fet altre cosa que fomentar la crispació i l’enfrontament entre espanyols, amb l’esperança de recollir-ne fruits electorals; però ara quan la data de les eleccions ja es fixada, i com aquell qui diu, el procés ja no té aturador, fan marxa enrere, amaguen els Zaplanes, Acebes i Aguirres, que no apareixen ni fan declaracions enlloc, donen protagonisme a Ruiz Gallardon, moderen el seu discurs, no parlant de l’estatut ni del Constitucional, ni tant sols de la banda terrorista ETA, tot plegat per donar una imatge de moderació, que és l’única que els pot donar esperances d’aconseguir quelcom de positiu.

Que el Mundo, La Razón i la COPE, els segueixin el joc, fins a un cert punt és comprensible, però que els diaris seriosos del país, no en facin denuncia de l’engany que pretén la dreta espanyola és, almenys per mi, del tot sorprenent.

Perquè La Vanguardia, el Periodico, El País, la Ser, Catalunya Ràdio, RACC-1, TV-3 Tele-5, la Sexta, Cuatro, etc. etc. no fan menció dia rere dia de la nefasta i destructiva oposició que han fet els populars fins avui?

Perquè, els que es diuen nacionalistes moderats a Catalunya, com és Convergència i Unió, sembla que estiguin esperant una victòria del PP, per lliurar-s’hi en cos i ànima, i aconseguir un ministeri per en Duran?

Francament no ho entenc de cap de les maneres