dissabte, 27 de gener de 2007

L'ESTAMENT JUDICIAL

JUSTÍCIA O VENJANÇA

La línia que separa aquests dos conceptes és sempre tant prima que estic segur que a voltes es confonen, fins i tot en els règims de més tradició democràtica. Quan algú ens agredeix, sigui per la causa que sigui, automàticament tots demanem justícia, però el que en realitat estem demanant, és que algú, generalment les institucions, es revengin en nom nostre. És per això que la feina dels jutges és una qüestió tant delicada i que a vegades resulta molt incompresa.

Un altre factor a tenir en compte en tot estat de dret, és que un dels seus pilars fonamentals, és la independència del poder judicial, respecte de l’executiu i el legislatiu, doncs és només des d’aquest principi que és pot garantir, que la justícia no acabarà esdevenint en una venjança en tota regla. D’això els espanyols en tenim proves més que evidents en el temps que tot depenia d’un sol home, entre els anys 1939 i 1975, quan l’estament judicial era un simple organisme que depenia de les decisions de l’inquilí del Pardo.

En el nostre país, de ja fa uns anys i amb un tema que a tots els ciutadans ens preocupa en grau superlatiu com és el terrorisme, tinc la sensació que en certa manera, hem començat a traspassar els límits dins del que s’ha de moure la justícia envaint els terrenys del que és simplement venjança. M’explicaré: Els vuit anys de govern de la dreta reaccionària a Espanya, amb l’home petit amb bigoti al capdavant, amb l’afany de fer pressió a la banda terrorista, va posar en marxa un enduriment de les penes per terrorisme i el compliment íntegre de les mateixes, sense possibilitat de la redempció per bona conducta i treball com es fa a la resta de la població reclusa. Si això hi afegim la política de dispersió i allunyament dels presos del país basc ja establerta molt de temps abans, ens trobem que arribem fins a tot a la frontera del respecte als drets humans i per tant al límit que separa la justícia de la venjança.

Aquests dies hi ha sobre la taula, la qüestió de Ignacio de Juana Chaos, segons les normes del codi penal pel que va ser jutjat aquest assassí de vint i cinc persones, (l’anterior a les modificacions que va introduir el govern Aznar), hauria de ser alliberat en complir més de les dues terceres parts de la condemna que se li va imposar al seu dia. Ara be si tenim en compte que De Juana, mai ha mostrat el mínim penediment per les seves accions criminals i que de fet sembla que digui que ho tornaria a fer, el seu alliberament, de segur hagués causat un impacte ben negatiu en gran part de la societat espanyola esperonada pel Partit Popular, que des de la pèrdua de les eleccions l’any 2004, no ha fet res més que aprofitar-se del terrorisme de l’organització basca, pels seus interessos, també hem de pensar que una bona part de la judicatura d’aquest país és de caire conservador, qüestió que ha fet que entrem en una dinàmica, on ja s’estan obviant tots els principis de la justícia per entrar clarament en els de la revenja, per satisfacció plena del Partit que presideix Rajoy.

O no és revenja, condemnar a de Juana a dotze anys més de presó pel fet d’haver expressat una opinió en un diari? Per dura que sigui l'opinió, i contraria a l’estat de dret, estem en país lliure i la llibertat de pensament i opinió és una de les màximes que cal que siguin respectades escrupolosament.

Si resulta que el senyor de Juana Chaos, és un pertorbat mental, un psicòpata perillós per la societat com he llegit en algun diari, aquests darrers dies, que l’internin en un centre fins a la seva rehabilitació. Sigui com sigui cal respectar els seus drets com a ciutadà, doncs en aquest respecte és on es basa l’estat de dret i de llibertats que tant ens va costar aconseguir als espanyols.

No sé quines conseqüències, ens pot portar les darreres decisions que s’han pres des de la judicatura, amb l’afany diuen, de no cedir a l’estorquiment que els ha sotmès de Juana; des del govern basc, se’ns prediu un enfortiment de l’organització terrorista, si s’arriba a produir la mort del pres com a conseqüència de la vaga de fam i l’esquerra abertzale l’eleva a la categoria de màrtir. Des del govern socialista s’intenten llençar missatges esperançadors que la banda està molt tocada i que té poca capacitat de reacció, però ho diuen amb la boca petita, doncs ningú en aquests moments, pot dir que no tornarà a succeir un altre atemptat.

Jo crec que el que seria bo, és que la judicatura expliqués amb claredat que les decisions s’han pres sota un prisma de pura i simple justícia i que el sentiment de revenja, no ha tingut cap fonament, perquè si els haig de dir la veritat, a mi em rosega el dubte i peso que no soc pas l’únic.

dimecres, 24 de gener de 2007

BADALONA ANY 2007- ANY ELECTORAL

ELS DE LA BANDA DRETA

Benvolguts conciutadans:

Aquests dies, l’entorn dels polítics situats a la banda dreta del panorama local, s’ha desfermat una agressivitat, (afortunadament per ara només verbal), fora de tota mesura, i a tots els fòrums d’internet on el to blau predomina, han trobat l’abocador ideal on descarregar la bilis que durant gairebé quatre anys, tenien com a retinguda.

Els seguidors, "del més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada" i televisiu repartidor d’estopa als manifestants de cullerot i cassola, han optat per badaweb (http://www.badaweb.com/forums/?idioma=0), on amagant les veritables identitats sota pseudònims tan curiosos com: Putos Moros, Badalonina, Visor, Fuera Okupas, Indignado Badaloni, sucio sopcial, i molts d’altres, mantenen uns debats més que menys amb perles semblants a aquesta que he extret i copiat literalment:
"mira capullo el payaso de tubsal si es un verdadero mafioso y lo unico que hizo mal el Albiol es realmente no reventarle los morros a aquel capullo que lo provoco...a ver si te enteras q una ostia no hace tanto daño como las palabras"

Els deixebles de "l’au de vol majestuós" i seguidor fidel de les petges de Felip Puig, han optat per Betulo punt cat (http://www.betulo.es/), on la ira i la ràbia, s’expressen de manera més educada tot i que també amagant la veritable personalitat, amb noms molt nostrats, com ara Ciutadà, Rateta, Badabit, Mosca Collonera, l’Apagafocs, Marga, Micaco bdn.... Curiosament, en aquest fòrum hi ha alguns participants amb llengua castellana, com Rocinante o Garellano 4567, segurament per donar la nota de pluralitat cultural. Tot està dirigit i orquestrat, be perdoneu, volia dir moderat, per un "falconer" de pro, l’incansable martell de socialistes, Daniel Prunera.
Uns i altres ens volen vendre que vivim en una ciutat, immergida a dins del caos i el desgovern, on la corrupcció campa més descaradament que a Marbella i en la que per la desídia de l’actual govern municipal, els àrabs acabaran per fer-nos fora o convertir-nos a tots a la devoció de Mahoma, i substituint la sardana per la dansa del ventre com a ball nacional.
Per molt que diguin, jo no tinc pas aquesta impressió, a mi em sembla, que si és veritat que el govern municipal d’esquerres, ha comès alguns errors, que si que es veritat que no s’ha fet tot el que es podria haver fet per la ciutat, en aquests darrers quatre anys, però també es cert que complint amb la seva obligació, s’han fet moltes coses que han permeten avançar pels camins del progrés la Badalona del segle XXI.

Perquè no parlen en aquests fòrums del Pacte per la Mobilitat al que ja s’han adherit dues centes entitats de la nostra ciutat?
Perquè no parlen del Plà de Mobilitat, que s’està endegant a la nostra ciutat i pel que la Generalitat de Catalunya, ha col·laborat en el seu finançament, amb 120.000 euros?

Perquè no parlen dels resultats que ja comencen a donar tots els ajuts a les entitats pel foment de la convivència intercultural a la nostra ciutat, com és el cas de la Vocalia de joves dels Amics de la Salut?
És del tot evident, que ni al PP ni a CiU, amb la política de "acoso i derribo" que practiquen els impedeix de reconèixer cap virtut al govern actual, però estic del tot segur que els badalonins si que en saben i dirigiran el seu vot cap la repetició d’un govern de coalició d’esquerres que és l’únic que en aquesta ciutat, demostra que té un projecte ferm de futur.

Com sempre, s’acomiada de vostès, el seu atent i segur servidor que estreny la seva mà.

Cosme Modolell de Badalona

dijous, 18 de gener de 2007

BADALONA ANY 2007- ANY ELECTORAL


LA INSURRECCIÓ DEL CENTRE DE BADALONA
Benvolguts conciutadans:
Una de les expressions més sentides en la quadrícula de carrers que configuren el Baix a Mar, és aquella que diu, "Com que nosaltres mai anirem a tallar la carretera, com fan els dels barris, l’ajuntament mai no ens fa cas" . Un punt de raó, se li ha d’atorgar a la dita i si mirem una mica enrera en la història recent de la nostra ciutat, ens adonarem que fins i tot les actuacions de l’Associació de Veïns del Centre han estat ben diferents que les de la resta de barris de la ciutat.
Però aquests dies les coses sembla que hagin fet un tomb i es girin de sota a sobre, quan un grup de veïns / veïnes, s’han llençat al carrer pinzell en ma, per pintar les parets d’uns solars, recriminant les accions, o potser millor dir les inaccions de l’actual consistori, que ha reaccionat neutralitzant els efectes de l’acció amb una inusitada rapidesa.
Dues coses m’han xocat d’aquesta actuació, la primera la satisfacció que han fet pública a tots els fòrums d’internet una bona part de la llopada de la dreta nacionalista del barri, quan han vist que el diari el Punt, se’n feia ressò de la seva insurrecció a l’estil més primari; i la segona, la rapidesa en que l’associació de Veïns, ha recolzat el fons de l’acció, tot i que matisant que no està massa d’acord amb la forma.
Si be es veritat, que els carrers del centre, no són el que diríem un model de netedat, i que alguns ciutadans, com arreu del municipi, sembla que mai els hagin ensenyat a no embrutar l’espai que és de tots, també s’ha d’especificar que qui té l’obligació de netejar, i mantenir en condicions un solar, és l’amo del mateix i el del carrer Canonge Baranera, cantonada amb el carrer Sant Francesc, té amo i ben conegut. Un altre cas és el de Can Parera, doncs avui és de propietat municipal per tant és aquest qui ha de tenir cura del seu manteniment en condicions, encara que resulta curiós, sense que justifiqui res que durant anys i panys, mentre es resolia l’afer de les herències i la propietat de l’ex fàbrica de perfums, quan anava caient a trossos amb una insalubritat total, ningú mai es queixava.
No serà que la proximitat de les eleccions municipals, ha fet veure als convergents una oportunitat d’or de llençar-se contra el govern?
L’associació de Veïns del Centre, entitat tradicionalment despolititzada, com és que ara s’ha pronunciat tant directament i treu a la palestra tota una sèrie de temes que els darrers quatre anys ha tingut enterrats? Hi tindrà quelcom a veure que el quart de la llista Convergent, és l’actual vicepresident?
Son preguntes que deixo a la consideració de tots els ciutadans, brindant-los a més a més aquesta senzilla reflexió, Els enfrontaments amb el govern de torn, mai comporten beneficis per la globalitat dels ciutadans, sinó exclusivament per les formacions a l’oposició que aspiren a estar a la poltrona.
Com sempre, s’acomiada de vostès el seu atent i segur servidor que estreny la seva mà,
Cosme Modolell de Badalona

dissabte, 13 de gener de 2007

ETA I EL PP ES NECESSITEN

El greu atemptat del 30 de desembre a Barajas, ha posat de manifest, una altra vegada, que a ETA li van més els governs de dreta cavernícola a Espanya, i que el Partit Popular se sent més còmode quan els terroristes, causen morts i destrucció.

ETA, necessita per subsistir de recolzament popular i aquest, l'obté amb escreix, quan enfront, al govern de l’estat hi ha una força ultranacionalista espanyola, que no procura per l’evolució del procés autonòmic, sinó que el retalla a la mínima de canvi. Per contra quan el govern espanyol és com el presidit per Rodriguez Zapatero, que fa seriosos passos cap a la consecució d’una estructura federal de l’Estat, el suport popular a ETA i Batasuna baixa en picat, doncs els bascos, com a gent normal que són, tampoc els agrada la violència i menys si poden aconseguir el que volen per mitjans pacífics.

La dreta ultraliberal que encapçala ara Mariano Rajoy per afermar la seva idea d’una nació espanyola única i uniforme, sota la concepció més clàssica del terme, li va de meravella tenir enfront algú que utilitza la violència, sota el pretext de la lluita per aconseguir el reconeixement nacional del poble basc, doncs barrejant els fins amb els mitjans, manté un discurs on posa dins el mateix sac a tots els qui no pensen com ells.

Com es pot entendre sinó que encara avui, dos anys i deu mesos desprès dels terribles atemptats del 11 de març del 2004, segueixin dient que ETA hi era al darrera? Com es pot entendre sinó, que des que són a l'oposició no hagin secundat ni una sola de les iniciatives antiterroristes que ha endegat el govern?
Com es pot entendre sinó que acabin essent l'única força política democràtica que no ha assistit a les manifestacions del dissabte 13 de gener en rebuig a ETA i a l’atemptat de Barajas? Com es pot entendre sinó que només encapçalin les manifestacions, de l’AVT, on enlloc de cridar contra ETA, es fan proclames contra el govern socialista?

dimecres, 10 de gener de 2007

LA INGENUITAT DE ZAPATERO


Moltes opinions, generalment procedents del sector de la dreta espanyola, tendeixen a acusar al govern en general i al president Zapatero d’ingenuïtat. Per contra, no llegeixo gairebé enlloc, una de les qüestions que resulten fonamentals alhora d’analitzar el perquè ETA, ens ha llevat l’esperança a tots els espanyols i no és altra cosa que la debilitat de la societat democràtica que s’ha posat de manifest amb la reiterada desmarcada del Partit Popular del procés de Pau que ha portat a terme el govern.

Sr. Mariano, el Pacte per les llibertats i contra el terrorisme, ja no serveix, perquè en el seu preàmbul s’especifica clarament una màxima aznariana, que el fa inviable a una part de la ciutadania, i és la que amb perversitat, intenta confondre el fi amb els mitjans. En aquest país, tothom entén, menys sembla que vostés, que es pot ser nacionalista, fins i tot independentista, sense preconitzar la lluita armada, que es pot defensar el dret a l’autodeterminació del poble basc en els parlaments democràtics, sense tirs al clatell ni cotxe bomba.

Reaccionin d’una vegada Srs. del Partit Popular, acceptin que van perdre les eleccions del 2004 i compleixin la més elemental norma de lluita antiterrorista que és la unitat de tots els que pretenen combatre’l, sense fissures, tal i com succeïa quan el PSOE, era a l’oposició i vostès al govern, o pensa que es deuen a alguna altre cosa, els èxits aconseguits?

BADALONA ANY 2007- ANY ELECTORAL


SENSIBILITAT A FLOR DE PELL
Benvolguts conciutadans:
Aquests dies, en el bloc de l’afamat periodista badaloní Andreu Mas, i com a resposta a una hàbil provocació de l’autor, tot un seguit de personatges de la ciutat, d’aquests que és mouen en el món polític local, actualment sense l’empara d’un Partit Polític, han saltat com a llagostes, davant la insinuació que podrien ser carn del nou, flamant i sorprenent formació Ciutadans Partit de la Ciutadania, desprès que en les passades eleccions autonòmiques, aconseguissin a la nostra ciutat, un 4,5% del total dels vots emesos.
L’endemà mateix, de la publicació de l’article, l’home de lletres Andreu Mas, rebia les contundents respostes, això si, amb un to d’exquisida educació, de Miquel Jurado, Joan Walter i Carles Muntané. Dos dies més tard, apareix un nou comentari, l’autor del qual tot i emparar-se en l’anonimat d’un nom tant corrent com el de Montse, obviant el pensament i les opinions públiques manifestades per Joan Walter, les empren contra aquest, derivant cap el terreny de l’insult i la desqualificació personal; qüestió que fins i tot ha obligat a Andreu Mas, a demanar al personal que no entri en aquest terreny sota l’amenaça de blindar el seu bloc tancant-lo a la possibilitat de fer comentaris.
Si us haig de ser sincer diré, que del comentari, segons la meva humil i senzilla opinió, desprèn un cert tuf de l’agressivitat convergent que les noves generacions de la dreta moderada i nacionalista catalana empren darrerament, contra els que consideren traïdors a la seva causa. No oblidem que Joan Walter, fins no fa massa anys militava i formava part de l’executiva local de Convergència Democràtica de Catalunya a Badalona. Ferran Falcó, faria bé de controlar, els qui l’envolten doncs no crec que sigui massa bo per la seva formació entrar en debats de l’estil del Corazón Corazón o Aquí Hay Tomate.
Pel que fa referència al Partit de la Ciutadania a Badalona, ja vaig dir en el anterior comentari, que de moment segueix essent un misteri, doncs per molt que mi he esforçat, no he conegut encara ningú, amb reconeixement públic que formi part d’aquesta formació, i estic del tot convençut que la insinuació de l’il·lustre ex director del Punt del Barcelonés Nord, és del tot incerta i fruït de la seva desbordada imaginació. Per tant ens caldrà esperar a veure com es desenvolupen els esdeveniments per saber que passa amb l’antinacionalisme català, a la nostre ciutat.
Com sempre, s’acomiada de vostès, el seu atent i segur servidor que estreny la seva mà,
Cosme Modolell de Badalona
BLOC DE L'ANDREU MAS

divendres, 5 de gener de 2007

BADALONA ANY 2007

MISTERIS I MÉS MISTERIS

Benvolguts conciutadans:

Manquen quatre mesos llargs per la jornada electoral, on tots els badalonins serem convocats per escollir els nostres representants, fins a l’any 2011, que han d’ocupar els escons de la Casa de la Vila; totes les formacions polítiques lligades d’una manera o altre a la ciutat, ja han començat a esmolar les eines. Convergència i Unió, ens ha explicitat la seva llista sencera, i així hem pogut veure com els tres primers repeteixen i en el quart lloc, Montse Juarez que el va ocupar en l’anterior convocatòria, relegada ara al número vint-i-sis, el cedeix a Jordi Casals.

De la resta només en sabem els caps de llista, Maite Arquè pels de can Socialista, Xavier Garcia Albiol, pels del PP, Jaume Vives pels d’Esquerra i la novetat de can Comunista que substitueixen la dimitida Muntsa Niso, per l’històric Carles Sagués.

De les formacions diguem-ne “extra parlamentaries”, no en sabem pràcticament res tret dels de la independentista CUP, que encapçalarà Marc Sallas.

Del Partit dels Ciutadans no se’n parla ni poc ni gaire, és que no tenen prou personal a la nostra ciutat, tot i que en les passades autonòmiques es va fer amb un gloriós 4,48%?

I finalment, es tornarà a presentar la formació Llei que lidera l’inefable salvador del Pont del Petroli, Josep Valls?

Pel que fa a les formacions que avui ostenten representació a la sala de plens, els misteris són molts i variats, d’entrada hi ha rumors on s’insinua que Mateu Chalmeta, no es tornarà a presentar per greus discrepàncies amb el cap de llista. Es parla també que les dues principals “sensibilitats”, com algú li agrada de dir, han fet maniobres d’acostament que estan resultant positives, tot i que algú s’hagi emportat una guitza allà on no sona. Voldrà dir això que Eduard Tortajada no figurarà a les llistes? I serà veritat que l’irreductible i expedientat Carles Montaner i els seus Ciutadans pel Canvi, es presentaran fora de la cleda socialista?

Són molts i molts els misteris i sorpreses que anirem experimentant fins el dia de les eleccions, que han de permetre als ciutadans reflexionar, analitzar i finalment resoldre el sentit del seu vot, que determinarà, sense cap mena de dubte, el futur de la nostra, vella, bruta, i estimada ciutat de Badalona.

Com sempre s’acomiada de vostès, el seu atent i segur servidor que estreny la seva mà.

Cosme Modolell de Badalona

dijous, 4 de gener de 2007

LA MORT HO TAPA TOT


Qui es creu l’emperador del mon, descansa tranquil aquests dies, dos sàtrapes que havien estat al servei de l’imperi, han traspassat aquests darrers mesos i s’han endut amb ells la possibilitat de ser jutjats públicament pels seus crims. El primer va ser Pinochet, a qui una oportuna lentitud de la justícia xilena i unes més que discutibles al·legacions de manca de salut, acceptades estranyament per l’estament judicial, han impedit el públic judici pels seus crims, on s’hagués posat de manifest la implicació de l’administració nordamericana en el seu ascens i manteniment en el poder.
Per l’altre, Saddam Hussein, han utilitzat la tècnica contraria, una inusitada rapidesa ha permès, que desprès d’una farsa de judici, se’l condemnes a mort i executés pel menor dels seus crims comesos, i en el que casualment, l’imperi no hi va tenir res a veure, d’aquesta manera li han donat de fet la impunitat de tots aquells altres on ells hi estaven implicats fins més amunt del coll; o no hi tenien res a veure, quan el van llençar a la guerra contra l’Iran? Qui li va vendre i assessorar en el seu funcionament, les armes químiques que va utilitzar contra els Kurds?
Per altre banda hem de dir que si la farsa de judici que li han fet a Sadamm el govern titella de l’Iraq al servei dels EUA, hagués estat un acte seriós, de segur hauria sortit qui va induir als xiites iraquians l’any 2002, a organitzar un atemptat contra el dictador, la revenja del qual són els crims pel que l’han jutjat.

No trobeu certa similitud amb els mitjans que empra la màfia? Que Déu ens agafi confesats!