JUSTÍCIA O VENJANÇA
La línia que separa aquests dos conceptes és sempre tant prima que estic segur que a voltes es confonen, fins i tot en els règims de més tradició democràtica. Quan algú ens agredeix, sigui per la causa que sigui, automàticament tots demanem justícia, però el que en realitat estem demanant, és que algú, generalment les institucions, es revengin en nom nostre. És per això que la feina dels jutges és una qüestió tant delicada i que a vegades resulta molt incompresa.
Un altre factor a tenir en compte en tot estat de dret, és que un dels seus pilars fonamentals, és la independència del poder judicial, respecte de l’executiu i el legislatiu, doncs és només des d’aquest principi que és pot garantir, que la justícia no acabarà esdevenint en una venjança en tota regla. D’això els espanyols en tenim proves més que evidents en el temps que tot depenia d’un sol home, entre els anys 1939 i 1975, quan l’estament judicial era un simple organisme que depenia de les decisions de l’inquilí del Pardo.
En el nostre país, de ja fa uns anys i amb un tema que a tots els ciutadans ens preocupa en grau superlatiu com és el terrorisme, tinc la sensació que en certa manera, hem començat a traspassar els límits dins del que s’ha de moure la justícia envaint els terrenys del que és simplement venjança. M’explicaré: Els vuit anys de govern de la dreta reaccionària a Espanya, amb l’home petit amb bigoti al capdavant, amb l’afany de fer pressió a la banda terrorista, va posar en marxa un enduriment de les penes per terrorisme i el compliment íntegre de les mateixes, sense possibilitat de la redempció per bona conducta i treball com es fa a la resta de la població reclusa. Si això hi afegim la política de dispersió i allunyament dels presos del país basc ja establerta molt de temps abans, ens trobem que arribem fins a tot a la frontera del respecte als drets humans i per tant al límit que separa la justícia de la venjança.
Aquests dies hi ha sobre la taula, la qüestió de Ignacio de Juana Chaos, segons les normes del codi penal pel que va ser jutjat aquest assassí de vint i cinc persones, (l’anterior a les modificacions que va introduir el govern Aznar), hauria de ser alliberat en complir més de les dues terceres parts de la condemna que se li va imposar al seu dia. Ara be si tenim en compte que De Juana, mai ha mostrat el mínim penediment per les seves accions criminals i que de fet sembla que digui que ho tornaria a fer, el seu alliberament, de segur hagués causat un impacte ben negatiu en gran part de la societat espanyola esperonada pel Partit Popular, que des de la pèrdua de les eleccions l’any 2004, no ha fet res més que aprofitar-se del terrorisme de l’organització basca, pels seus interessos, també hem de pensar que una bona part de la judicatura d’aquest país és de caire conservador, qüestió que ha fet que entrem en una dinàmica, on ja s’estan obviant tots els principis de la justícia per entrar clarament en els de la revenja, per satisfacció plena del Partit que presideix Rajoy.
O no és revenja, condemnar a de Juana a dotze anys més de presó pel fet d’haver expressat una opinió en un diari? Per dura que sigui l'opinió, i contraria a l’estat de dret, estem en país lliure i la llibertat de pensament i opinió és una de les màximes que cal que siguin respectades escrupolosament.
Si resulta que el senyor de Juana Chaos, és un pertorbat mental, un psicòpata perillós per la societat com he llegit en algun diari, aquests darrers dies, que l’internin en un centre fins a la seva rehabilitació. Sigui com sigui cal respectar els seus drets com a ciutadà, doncs en aquest respecte és on es basa l’estat de dret i de llibertats que tant ens va costar aconseguir als espanyols.
No sé quines conseqüències, ens pot portar les darreres decisions que s’han pres des de la judicatura, amb l’afany diuen, de no cedir a l’estorquiment que els ha sotmès de Juana; des del govern basc, se’ns prediu un enfortiment de l’organització terrorista, si s’arriba a produir la mort del pres com a conseqüència de la vaga de fam i l’esquerra abertzale l’eleva a la categoria de màrtir. Des del govern socialista s’intenten llençar missatges esperançadors que la banda està molt tocada i que té poca capacitat de reacció, però ho diuen amb la boca petita, doncs ningú en aquests moments, pot dir que no tornarà a succeir un altre atemptat.
Jo crec que el que seria bo, és que la judicatura expliqués amb claredat que les decisions s’han pres sota un prisma de pura i simple justícia i que el sentiment de revenja, no ha tingut cap fonament, perquè si els haig de dir la veritat, a mi em rosega el dubte i peso que no soc pas l’únic.
La línia que separa aquests dos conceptes és sempre tant prima que estic segur que a voltes es confonen, fins i tot en els règims de més tradició democràtica. Quan algú ens agredeix, sigui per la causa que sigui, automàticament tots demanem justícia, però el que en realitat estem demanant, és que algú, generalment les institucions, es revengin en nom nostre. És per això que la feina dels jutges és una qüestió tant delicada i que a vegades resulta molt incompresa.
Un altre factor a tenir en compte en tot estat de dret, és que un dels seus pilars fonamentals, és la independència del poder judicial, respecte de l’executiu i el legislatiu, doncs és només des d’aquest principi que és pot garantir, que la justícia no acabarà esdevenint en una venjança en tota regla. D’això els espanyols en tenim proves més que evidents en el temps que tot depenia d’un sol home, entre els anys 1939 i 1975, quan l’estament judicial era un simple organisme que depenia de les decisions de l’inquilí del Pardo.
En el nostre país, de ja fa uns anys i amb un tema que a tots els ciutadans ens preocupa en grau superlatiu com és el terrorisme, tinc la sensació que en certa manera, hem començat a traspassar els límits dins del que s’ha de moure la justícia envaint els terrenys del que és simplement venjança. M’explicaré: Els vuit anys de govern de la dreta reaccionària a Espanya, amb l’home petit amb bigoti al capdavant, amb l’afany de fer pressió a la banda terrorista, va posar en marxa un enduriment de les penes per terrorisme i el compliment íntegre de les mateixes, sense possibilitat de la redempció per bona conducta i treball com es fa a la resta de la població reclusa. Si això hi afegim la política de dispersió i allunyament dels presos del país basc ja establerta molt de temps abans, ens trobem que arribem fins a tot a la frontera del respecte als drets humans i per tant al límit que separa la justícia de la venjança.
Aquests dies hi ha sobre la taula, la qüestió de Ignacio de Juana Chaos, segons les normes del codi penal pel que va ser jutjat aquest assassí de vint i cinc persones, (l’anterior a les modificacions que va introduir el govern Aznar), hauria de ser alliberat en complir més de les dues terceres parts de la condemna que se li va imposar al seu dia. Ara be si tenim en compte que De Juana, mai ha mostrat el mínim penediment per les seves accions criminals i que de fet sembla que digui que ho tornaria a fer, el seu alliberament, de segur hagués causat un impacte ben negatiu en gran part de la societat espanyola esperonada pel Partit Popular, que des de la pèrdua de les eleccions l’any 2004, no ha fet res més que aprofitar-se del terrorisme de l’organització basca, pels seus interessos, també hem de pensar que una bona part de la judicatura d’aquest país és de caire conservador, qüestió que ha fet que entrem en una dinàmica, on ja s’estan obviant tots els principis de la justícia per entrar clarament en els de la revenja, per satisfacció plena del Partit que presideix Rajoy.
O no és revenja, condemnar a de Juana a dotze anys més de presó pel fet d’haver expressat una opinió en un diari? Per dura que sigui l'opinió, i contraria a l’estat de dret, estem en país lliure i la llibertat de pensament i opinió és una de les màximes que cal que siguin respectades escrupolosament.
Si resulta que el senyor de Juana Chaos, és un pertorbat mental, un psicòpata perillós per la societat com he llegit en algun diari, aquests darrers dies, que l’internin en un centre fins a la seva rehabilitació. Sigui com sigui cal respectar els seus drets com a ciutadà, doncs en aquest respecte és on es basa l’estat de dret i de llibertats que tant ens va costar aconseguir als espanyols.
No sé quines conseqüències, ens pot portar les darreres decisions que s’han pres des de la judicatura, amb l’afany diuen, de no cedir a l’estorquiment que els ha sotmès de Juana; des del govern basc, se’ns prediu un enfortiment de l’organització terrorista, si s’arriba a produir la mort del pres com a conseqüència de la vaga de fam i l’esquerra abertzale l’eleva a la categoria de màrtir. Des del govern socialista s’intenten llençar missatges esperançadors que la banda està molt tocada i que té poca capacitat de reacció, però ho diuen amb la boca petita, doncs ningú en aquests moments, pot dir que no tornarà a succeir un altre atemptat.
Jo crec que el que seria bo, és que la judicatura expliqués amb claredat que les decisions s’han pres sota un prisma de pura i simple justícia i que el sentiment de revenja, no ha tingut cap fonament, perquè si els haig de dir la veritat, a mi em rosega el dubte i peso que no soc pas l’únic.
