dimecres, 30 de juny de 2010

A DINS GAIREBÉ COM SEMPRE I A FORA UN BATIBULL DE MIL DIMONIS

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell


Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Quan hom arribava a la Casa de la Vila, a tres quarts de sis de la tarda, a la Plaça hi havia una munió de persones amb cadira de rodes, de la Plataforma Deixem de ser Invisibles, afanyats a desplegar una pancarta, on reivindicaven el Servei de taxi adaptat porta a porta a la nostra ciutat que per ells és una necessitat de primera magnitud.

A dins i quan faltaven cinc minuts per les sis de la tarda, l’hora de començar la sessió, i l’alcalde feia la seva entrada a la sala, només hi havia els regidors de Can Socialista al complert; tant bon punt les manetes del rellotge, assenyalaven les sis de la tarda, encapçalats pels dels PP, feien entrada tota la resta de regidors, ocupant amb rapidesa les seves posicions, mentre l’alcalde pronunciava la fórmula habitual: “Sessió Pública” i els de la plaça, començaven un concert de xiulets.

Com sempre el llistat de dones víctimes de la violència de gènere, que el més de juny puja a l’esgarrifosa xifra de sis, i tot seguit, Jordi Serra, l’alcalde, llegeix una declaració de caire institucional que signen tots els grups municipals, excepte el Partit Popular, en defensa de la integritat del tex del nou Estatut de Catalunya, que el Tribunal Constitucional ha retallat aquests darreres dies desprès de quatre anys deliberant una sentència.

El punts del tres al sis de l’ordre del dia, que fan referència a l’actualització de les retribucions dels càrrecs i treballadors de l’ajuntament, així com de la modificació de la relació de llocs de treball en compliment del decret del govern de l’Estat; la junts de portaveus va acordar, i així ho explica l’alcalde, debatre’ls conjuntament amb una moció referida a aquest tema, que presenten els de Can Comunista, a més a més de donar pas a una paraula a Carmen Lucena, en representació dels sindicats amb representació al comitè d’empresa de l’Ajuntament.

Desprès que el secretari hagi llegit el text dispositiu de la Moció, Carmen Lucena, llegeix un discurs elaborat, recolzant-la i reclamant el compliment del conveni pactat l’any 2008 sense retallades els sous dels funcionaris i personal al servei de l’ajuntament, mentre que als PMR de fora, s’hi ha ajuntat, els que donen suport a Carmen, i el nivell sonor s’incrementa de manera notable, ja no amb xiulets, si no amb botzines i sirenes. A continuació el regidor portaveu de Can Socialista Quico Serrano, amb un to moderat i gairebé exquisit intervé defensant els decrets, dient que tot i saber-los molt de greu, s’han vist obligats a fer-ho en compliment d’un decret estatal.

Carles Sagués, líder de Can Comunista, o no se si dir advocat dels pobres, defensa el text de la moció que aclareix que ells només la presenten a títol legal, perquè els autors de la mateixa són els sindicats. Acaba el seu discurs anunciant el vot en contra de la seva formació al dictamen perquè no han comptat amb ells alhora de presentar-los.

En Chalmeta de Can Republicà al seu torn, assenyala el vot contrari a la moció, perquè la norma ja és aquí i no es pot fer res més que complir-la.

L’au de vol majestuós, en Falcó de Can Convergència, assenyala que no els hi agrada haver de votar en contra de la moció, i tampoc a una rebaixa sous, però no tenen cap més remei que complir la llei.

El regidor empadronat irregularment, en Garcia de can Popular, anuncia el seu vot favorable a la moció, perquè segons ells els dictàmens que presenta el govern municipal, van molt més enllà del que determina el govern de l’estat, tot i que no especifica, en que van més enllà. Tot seguit critica la intervenció de Serrano, qualificant-la de desagradable, i acaba el seu discurs, proposant que el govern faci trampa saltant la norma, garantint-los que ell no els denunciarà.

En el seu torn de replica la ponent Carmen Lucena, insisteix en el que ha dit abans. L’au de vol majestuós de Can Convergència, assenyala l’obligació del govern local de reduir el seu dèficit públic. El regidor irregular, renuncia al seu torn de rèplica, perquè diu que ho hauria de fer desprès de la rèplica de Serrano. El de Can Comunista, carrega contra el de Can Socialista, fent referència a manifestacions que Serrano havia fet l’any 2009 i diu, tampoc sense aclarir, que els dictàmens van més enllà del que mana el govern. Serrano en el seu torn, contesta a Sagués i a la ponent, retraient al regidor empadronat irregularment, que proposi al govern fer trampa. Es tanca el debat amb la votació, que dona per aprovats els dictàmens i la moció refusada.

La companya de premsa que seu al meu costat, surt un moment a la Plaça a tirar fotografies als manifestants i quan torna m’explica que als PMR, i als sindicalistes, se’ls ha afegit el quiosquer tamborer, de la Associació de Veïns Pep Ventura Illa Fradera que tot i haver estat desautoritzat per la Plataforma d’afectats per les afectacions del carrer Francesc Macià, valgui la redundància, ha volgut aprofitar el batibull per fer-se notar i comprovo que és veritat, al parar orella, i sentir els repics de les baquetes sobre la pell tensada, en mig de l’escàndol de xiulets, botzines i sirenes.

El punt dotze referent a donar conformitat inicial a la proposta de delimitació gràfica de la Trama Urbana Consolidada, mereix la intervenció del ATS de Can Popular, Miguel Jurado, que qualifica el dictamen de “oscuro”, anunciant la seva abstenció i avisant de la presentació d’al•legacions. Mañas de Can Comunista, també diu que s’abstindrà, i per assenyalar diferències amb el de Can Popular, acusa a l’ATS, d’haver votat a favor del dictamen en una ocasió anterior. L’ATS li contesta i Mañas replica, posant punt i final Jordi Serra, amb el recompte de les votacions anunciades.

Quan falten deu minuts per les vuit del vespre, arribem al torn de paraules al poble, desprès que dues proposicions urgents fossin votades per unanimitat sense debat de cap mena. en aquesta ocasió només n’hi ha una de demanada per part del Sr. Maximiliano Luengo, per un assumpte d’habitatge públic de lloguer, d’ocupació i de transport públic gratuït. El senyor Luengo explica el drama personal que pateix, de situació d’atur, havent esgotat el subsidi, i d’una minusvalia que pateix, situació que l’ha marginat de facto de la opció de trobar un habitatge de lloguer, ni tant sols en el sector públic, així mateix i entrat com en calçador demana la gratuïtat del transport públic pels aturats.

Paquita Teruel regidora d’Acció Social, és qui li respon assenyalant que l’ajuntament posa a la seva disposició i de totes les persones que es trobin com ell, una sèrie de serveis específics. L’ATS de Can Popular ensenya la ceba, en el sentit que ha estat ell qui ha induït a Maximiliano a demanar la paraula al Ple, quan demana que la moció que el seu grup ha presentat demanant la gratuïtat del Transport públic pels aturats, sigui debatuda en aquests moments. Jordi Serra, s’hi nega en rodó amb l’argument que així es va determinar a la junta de portaveus. En el seu torn de rèplica Maximiliano, diu que comença a no creure en la democràcia i assenyala que a Badalona hi ha molta indiferència vers les persones amb necessitats, i com exemple assenyala la manifestació de PMR que hi ha fora a la plaça, manifestació, que sembla ha plegat veles, quiosquer tamborer inclòs, doncs el soroll de fons que amenitzava el ple des de bon principi ha acabat de cop. Paquita Teruel contesta al ponent, que la reclamació que el PMR fan, en part ja està essent atesa per aquest ajuntament, amb 6.000 viatges a l’any de taxi porta a porta adaptat, i que això representa un gran esforç econòmic per l’ajuntament, tot i que no sigui suficient per les necessitats creixents del col•lectiu de PMR badaloní.

A les 8 i 10 entrem en l’apartat de mocions, on la primera presentada per el PP sobre la gratuïtat del transport públic pels aturats defensada per l’ATS, és rebutjada amb els vots contraris dels partits de govern. Talment com la segona signada també pels de Can Popular i referent a l’obligatorietat de difondre els estudis que encarregui el govern municipal, argumentada pel regidor empadronat irregularment.

La tercera ve de part de Can Comunista, però els de Can Popular hi ha fet una esmena a la totalitat, tot plegat va de condemnar els atacs d’Israel, sobre la flota humanitària que es dirigia a Gaza, finalment la moció és refusada, i l’esmena també, per no assolir majoria de suport en cap dels casos. La darrera que presenten conjuntament els de Can Popular i els de Can Comunista, referent a la creació d’una oficina d’atenció a les urgències socials, és rebutjada pels vots dels govern.

Uns precs i preguntes d’Asun Garia i Sagués de Can Comunista, posen punt i final a aquest plenari que durant una bona estona ha estat amenitzat per concert de xiulet i tambor des de fora a la plaça. Son les nou del vespre.

Fins a la propera!!!

dimecres, 16 de juny de 2010

IRREGULAR, MENTIDER I APROFITAT

Article publicat al setmanari BNS del 11/06/2010
En Garcia de Can Popular a Badalona, talment com un immigrant sense papers, aquests que ell té tanta tendència a titllar d’il•legals, esta irregularment, empadronat a la nostra ciutat, en el pis on viuen els seus pares, quan ell de veritat resideix en una mansió a la Gran Via de Carles III, al selecte barri de les Corts de la Ciutat Condal, on disposa de minyona romanesa, que té cura dels seus dos fills bessons.

L’empadronament irregular d’en Garcia, és un cas totalment insòlit en un regidor que es diu democràtic, i que conseqüentment hauria d’estar subjecte a una gran escrupolositat en el compliment de les normatives; doncs utilitza i contribueix a col•lapsar uns serveis, com per exemple els sanitaris, reservats, als residents badalonins. Encara que segurament, i donat el seus estatus, social i econòmic, no deu ser usuari d’aquest serveis sanitaris públics, a ell no li cal fer cues, ni estar en llistes d’espera, ni tant sols haver de barrejar-se amb aquesta gent inferior, que a més a més s’entesten elecció darrera elecció a votar els socialistes. Així com tampoc dels de preescolar dels seus fills bessons; doncs per això a la seva residència barcelonina ja disposa de mainadera, romanesa per més senyes, o potser millor dir per més inri.

El que a més a més sorprèn, és que volent justificar el que no té justificació, hagi d’incórrer en flagrant mentida, dient que en les eleccions Europees de l’any 2007 va votar a Badalona, perquè residia a la nostra ciutat, quan un any abans, el 2006, i segons consta a l’acta d’un dels plens municipals, a preguntes del regidor d’ICV Alex Mañas, va reconèixer que residia al barri de les Corts de Barcelona. Per altre banda, sembla ser que el noi figura empadronat, no al pis de 70 metres quadrats on havia viscut, si no a casa dels seus pares, al barri de la Morera; qüestió que demostra de totes totes una mala fe manifesta, i una voluntat enganyosa cent per cent.

Diu ara, com per treure importància a l’afer, que pel setembre tornarà a viure a la nostra ciutat, sembla ser, no en el pis de 70 metres quadrats, si no en un de nou en el front marítim, de 120 mts2, potser? segurament amb la intenció de poder controlar el vaixell de 12 metres que te amarrat al port de la nostra ciutat, i on els bessons i la mainadera romanesa, disposaran de l’espai adequat.

És sorprenent que una persona que incompleix les mínimes normes de ciutadania, com és no empadronar-se en el lloc de residencia, gosi sortir al carrer i demanar el vot a uns veïns, fomentant l’enfrontament. És incomprensible, que un paio que viu envoltat de luxe, i a qui no falta de res, subverteixi enganyant a uns ciutadans, que en aquest període de crisis veuen agreujades les seves dificultats. És fins i tot insultant, que tot i que ha estat enxampat, des de ja fa més d’un mes, no s’hagi apressat a regularitzar aquesta situació, qüestió que demostra ben clarament que la seva perversitat ja surt de tota mida, a no ser que hi hagi quelcom d’amagat, tot i que en aquest cas, encara seria molt pitjor, perquè que no ho dubti ningú, en règims de democràcia i llibertat tot acaba sortint a la llum, oi Sr. Millet?, o Sr. Bàrcenas?

Tot i que en Garcia, resulta ser l’únic regidor, en situació d’empadronament irregular, si que hem de dir que tres més del seu grup municipal, tampoc viuen a la nostra ciutat; una demostració ben palpable del poc amor i estimació que demostren tenir per Badalona, els regidors de Can Popular, als que sembla els fa vergonya, o poc digne del seu estatus social viure a la tercera ciutat de Catalunya pel que fa al nombre d’habitants.

dimecres, 9 de juny de 2010

AMB UN PAM DE NAS




El 27 d’octubre de 2009, mentre la Guàrdia Civil regirava de sot sobre les dependències de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet, i el jutge Garzón enviava un funcionari judicial a requerir informació a la Casa de la Vila de Badalona, sobre uns terrenys al nou front marítim badaloní, un quiosquer tamborer afeccionat, un líder veïnal comunista acèrrim, que als seus seixanta i escaig, vol endegar una revolució pendent, i un ex-alcalde, que ha evolucionat des del socialisme fins a d’independentisme més radical, acompanyats tots ells d’alguns dels fidels seguidors, i els membres de formacions polítiques a l’oposició consistorial, com el regidor mal empadronat; es situaren a la Plaça per excel•lència de la nostra ciutat, àvids de veure sortir emmanillat l’alcalde Jordi Serra i alguns dels seus regidors; però es van quedar amb un pam de nas, quan resulta que el funcionari, va sortir tot sol de la casa de la Vila, i els nostres màximes responsables polítics, s’aprestaven a reunir tota la documentació que els havia estat demanada, tràmit que van complir dos o tres dies més tard, amb molta antelació al termini que els havia estat assignat.

Tot i això, amb la insana pretensió d’escampar la llavor de la sospita, organitzaven uns dies més tard una manifestació, deien, en contra de la corrupció, manifestació que no va aconseguir agrupar pràcticament ningú, tret dels grupuscles radicals de la nostra ciutat, sempre disposats al que sigui, per anar contra qui governa.

Han passat els dies, les setmanes i els mesos, i finalment el sumari instruït d’aquest cas ha vist la llum, després que l’instructor hagués decidit aixecar-ne el secret, i tots hem pogut veure les transcripcions d’unes converses telefòniques, que per un llarg període de temps van ser pacientment enregistrades per ordre judicial. I aquí hem pogut observar, com tres personatges, José Montilla, president de la Generalitat, Jordi Serra, Alcalde de Badalona i Maite Carol Interventora de l’Ajuntament de Santa Coloma, les poques vegades que sortien a les converses, era per malparlar-ne i insultar-los, doncs pel que sembla, cadascun des del seu lloc, els eren un gros entrebanc pels seus il•lícits negocis.

Altre cop el tamborer, el nou independentista, i el vell comunista revolucionari, s’ha quedat amb un pam de nas, quan han comprovat, de manera fefaent que els insults dels que es va fer mereixedor Jordi Serra, de part dels xoriços, perdó, “presumptes” xoriços, no han estat altre cosa que lloances i flors, en el món de la gent honrada, com som la gran majoria dels badalonins, i que mai hem dubtat de la honorabilitat del nostre alcalde i regidors, així com de la seva capacitat i eficàcia en la gestió; qüestió que algun mitjà sembla vulgui posar en dubte, quan insinuen que l’ajuntament en tota l’operació va deixar d’ingressar uns quinze milions de pessetes.

No és veritat, tot i que si val a dir que els delinqüents, es van embutxacar, aquesta quantitat per l’operació amb el terreny del front marítim badaloní, però hem de deixar ben clar que va ser possible, per tractar-se d’una operació fraudulenta de blanqueig de diners, procedents de paradisos fiscals, qüestió que un organisme oficial com és l’ajuntament mai hauria pogut fer.

Ara que com aquell qui diu ja estem arribant al final de l’acte, seria bo que tots aquells àvids de sang que a l’octubre passat es concentraven a la plaça de la Vila, demanessin disculpes públicament, i reconeguessin el seu error d’intentar sembrar l’ombra del dubte, sobre l’honorabilitat dels màxims representants de la ciutadania.

dimecres, 2 de juny de 2010

LA RAMBLA DELS COMUNISTES I LA RAMBLA DELS SOCIALISTES

L’ajuntament sorgit de les primeres eleccions democràtiques a la nostra ciutat, el que presidí Marius Diaz, i que en la seva etapa final, governava amb coalició amb els socialistes, després que els convergents seguint les directrius de Jordi Pujol, haguessin trencat el pacte de progrés fet al inici de la legislatura. Dedicats els tres anys primers, a prestar especial atenció als barris, molt degradats per l’especulació immobiliària del règim autàrquic anterior; van decidir el darrer any, invertir en una profunda reforma en un dels llocs més emblemàtics de la nostra ciutat, com és la Rambla, la única en el món que és paral•lela al mar; i que en aquells moments es trobava amb un total estat d’abandonament, no funcionava l’enllumenat públic, la majoria dels bancs eren trencats del tot, els jardinets, sense plantes i el paviment ple de sots.

Perquè no fos dit, si els movia algun interès electoralista, el govern tingué cura en assenyalar que la Rambla no era l’equipament que usava exclusivament la gent del Barri del Centre, si no que era utilitzat per gairebé el 100% de la ciutadania.

La reforma, acabada pocs mesos abans de les eleccions del 1983, va retornar la dignitat a l’espai, amb una nou paviment d’altíssima qualitat, alabat per tothom, uns nous fanals, que recordaven els més antics que hi havia hagut i uns nous bancs, exactament iguals als de tota la vida.

La divisió a nivell nacional del PSUC, a Badalona, comportà, l’any 1983, la pèrdua de l’alcaldia, en favor del PSC essent nomenat alcalde Joan Blanch, desprès que el PSC, pactés amb CiU, per assolir la majoria necessària. Talment com s’havia fet en el període anterior, el govern dedica especial atenció als barris i cap allà canalitza la majoria de les seves inversions, però al igual que en l’anterior legislatura, en el darrer any, creuen que val la pena fer-se notar fent quelcom al front marítim del centre de la ciutat, sobre tot desprès que la posada en funcionament de la depuradora del besos i la construcció d’un col•lector transversal, hagués tornat a fer practicable pel bany la nostra estimada platja.

És així doncs, que s’arranja un passeig, a l’altra banda de la via del tren, entre el Carrer del Mar i el banys la Donzella de la Costa. No se si per no coincidir amb els altres, el cas és que el paviment, es completament diferent, així com els llums; pel que fa als bancs, si bé coincideixen en la forma dels que hi ha altre cantó, el color, marron els distingeix perfectament dels que són de color verd. L’ombra, que a la Rambla de tota la vida, la donaven les ufanoses palmeres, a aquest nou passeig la feia una mena de pèrgola artificial.

El personal de Badalona, sempre amatent, no va trigar gens ni mica en batejar les dues Rambles, la de sempre, com la dels Comunistes i la nova a l’altre cantó de la via com la dels Socialistes, en funció del partit o militava l’alcalde quan va ser arranjada.


Però ara ha arribat l’ajuntament, que presideix Jordi Serra, i també un any abans de les eleccions municipals, ha transformat de dalt a baix les dues rambles, unificant criteris, (el paviment i mobiliari són iguals a l’una que a l’altre) i donant-li un nou aire que l’ha de tornar a convertir en el passeig més emblemàtic, no només de la nostra ciutat, si no de tota la comarca. Amb més o menys mig any de feina s’ha acabat amb les dues rambles que finalment tornen a ser una de sola, la dels Comunistes i la dels Socialistes, ja formen un tot, només a l’espera que en un futur,més o menys llunyà, algú, decideixi treure la via del tren, lúnic element que encara les separa.
(Article publicat al setmanari BNS del 28/05/10)