dissabte, 27 de desembre de 2008

LA CONTRACRÓNICA DEL DARRER PLE DE L'ANY

L’ESPERIT NADALENC

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!
He triat el títol de L’esperit Nadalenc, perquè en el darrer plenari de l’any va ser la frase que més va sonar en boca dels nostres il·lustres regidors, encara que hom va tenir la impressió, que no tenien cap mena de pressa per reunir-se amb la família, doncs tot hi haver-hi previstos, tant sols quinze punts en el ordre del dia, els pares i mares de la ciutat, s’hi van entretenir força, i no ens van deixar anar fins ben passades les nou del vespre.
Però anem a pams. A les sis i deu minuts, l’alcalde pronunciava la fórmula habitual, “Sessió Pública” per llegir-nos tot seguit el llistat de dones mortes pel la violència de gènere a l’estat espanyol, corresponent al més de desembre que lamentablement ha estat de 9 persones.
El primers punts són aprovats per unanimitat, sense debat ni intervencions de cap mena tret del punt dos on Màrius Garcia de Can Comunista fa una intervenció carregada d’ironia, sobre el temps que ha trigat el govern sotmetre l’aprovació de la creació d’una comissió per l’adaptació dels estatuts de Badalona Comunicació.
En arribar al punt cinquè referent a l’aprovació inicial del pressupost ordinari per l’any 2009, potser per allò que l’euro és l’euro, els nostres mandataris, s’hi esplaiaren a gust. El regidor de recursos interns, l’escriptor Quico Serrano, va començar per explicar l’esperit que els guia; tot seguit, Carme Martinez la consort del líder de Can Comunista, va començar dient que trobaven a faltar detalls en les previsions de despeses d’alguns organismes autònoms, que no entenien que es preveiés menys ingressos per la venda d’energia i que no sabien veure quina prioritat s’havia fet per afrontar la crisi econòmica; per tot això, va anunciar, el vot en contra dels seu grup municipal. Tot6 seguit el més jovenet de Can Popular, empra’n “el idioma del imperio”, com ja ve essent habitual, diu que els pressuposto no s’ajusten a la realitat i que la previsió d’ingressos és del tot irreal; opina que l’ajuntament el que ha de fer en temps de crisi és baixar els impostos i acaba amb la sentencia: “Vds. gastan mucho i mal” Jaume Vives de Can Republicà, defensa el pressupost acusant de catastrofistes els del PP, Jordi Subirana de Can Convergència i Unió, també trenca una llança a favor del pressupost i per acabar aquest primer torn, l’escriptor de Can Socialista contesta als de Can Comunista i de Can Popular.
En el torn de rèpliques, Carme Martinez de Can Comunista i El més llarg de tots només pel que fa a l’alçada per Can Popular, insisteixen en la seva posició inicial i Jordi Serra, en qualitat d’alcalde tanca el debat replicant de manera contundent a Garcia Albiol, i constatant que els pressupostos s’aproven amb els vots en contra de Comunistes i Populars.
El sisè punt fa referència a l’aprovació definitiva de les ordenances fiscals, desprès d’haver resolt les al·legacions presentades, Garcia Albiol, comença anunciant el vot contrari del seu grup, perquè no els han acceptat cap de les seves al·legacions. En Mañas de Can Comunista, diu que hi votaran a favor, però fa tres consideracions perquè es tinguin en compte a les ordenances fiscals de l’any que ve, i fa una sèrie d’al·lusions a Falcó i a Convergència. Quico Serrano de Can Socialista contesta a Mañas i Albiol. L’au de vol majestuós, Ferran Falcó empren el vol per replicar les al·lusions de Mañas. Garcia Albiol i torna, talment com Mañas, Falcó es torna a defensar i finalment l’alcalde tanca el debat, fent recompte i assenyalant al secretari que el dictamen s’ha aprovat amb el vot en contra del PP.
Quan són les vuit del vespre s’entra a l’apartat de proposicions urgents i la primera fa referència a encarregar a Engestur els projectes a realitzar amb la partida de 38 i mig milions d’euros que el govern Zapatero ens atorga per la promoció de l’ocupació. Ampli debat, amb Garcia Albiol, Sagués, Serra, Falcó, Vives, ... fins que l’alcalde tanca, essent aprovat el dictamen amb les abstencions dels partits de l’oposició per motius diferents.
El torn obert de paraules, l’ocupa Julio Molina, en representació del president de la FAVB per defensar una moció que presenten tots els grups municipals en referència al rebut de la llum per l’any que ve. Jordi Serra, proposa que es llegeixi i es voti la moció, així és fa.
Comença l’apartat de mocions del grups municipals amb una primera que presenta el PP i que fa referència a la dissolució dels ajuntaments, governants per ANV, és rebutjada per tots els altres grups. La següent que presenta ICV fa referència a demanar al govern de l’estat, inclogui en els pressupostos l’arranjament i accessibilitat de l’estació de ferrocarril de Badalona, la moció és rebutjada amb els vots contraris de l’equip de govern que ho justifiquen dient que ja s’ha anunciat a la premsa que ADIF té previst efectuar aquestes obres, en el proper exercici.
Un parell de preguntes de Sagués i Garcia Albiol posen final a aquest plenari que tanca l’alcalde desitjant-nos a tots unes felices festes.

dilluns, 22 de desembre de 2008

EL VOT AFIRMATIU ALS PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT


Els vint-i-cinc escons, que el PSC, disposa al Congrés dels Diputats, varen votar que si als pressuposto de l’estat per l’any vinent, aixecant d’aquesta manera el veto que va impedir el seu tràmit al Senat.

Penso que és ben natural fer-ho d’aquesta manera i a més a més estic convençut que és així com es defensen els interessos de Catalunya, doncs les conseqüències per el nostre país serien molt més funestes, si en el context de crisi econòmica en el que estem immersos, s’haguessin de prorrogar els pressupostos de l’any anterior.

Per altra banda, cal recordar que la política d’estorquiment, en les relacions estat Generalitat, que durant els vint-i-tres anys de govern de la dreta nacionalista, s’han portat a la practica, amb el nom de “Peix al Cove”, s’han demostrat completament fracassades, sobretot en els darrers vuit anys de govern del Partit Popular a Espanya, i que es van posar en evidència amb el desgraciat Pacte del Majestic, que entre moltes altres coses va significar una paralització de les inversions en infraestructures que ens van portar al punt del col·lapse.

Aquests darrers dies, s’està posant de manifest l’encert d’aquest decisió, desprès que la conversa “discreta” de Montilla al Palau de la Moncloa, hagi obert gaire bé de bat abat la porta a un bon acord en matèria de finançament per a Catalunya.

Tot i com no podia ser d’altra manera, Artur Mas i l’estol Convergent ja ens anuncien un munt de catàstrofes, per un acord del que encara no en coneixen ni el preàmbul, segurament perquè contràriament al que va passar amb l’estatut, en Zapatero no l’ha tingut en compte per res. També fa trencar de riure, les contradiccions d’Alicia Sanchez Camacvho del Partit Popular, que exigeix un acord de finançament, emparat en un estatut que ells consideren inconstitucional.

Segons paraules del Sr. Ridao, els d’ERC no creuen que abans de final d’any s’hagi arribat a cap mena d’acord i ell ja no fixa com a prioritat cap mena de data sinó que l’acord sigui bo. Sempre penso que mai el trobaran prou bo l’acord els de ERC quan a l’estatut que l’ha d’emparar ells hi votaven en contra.

Molts baladregen, però al final hauran estat els del PSC qui hagi sabut liderar el procés de reforma estatutària i d’un nou i clar finançament pel nostre país, i com no pot ser mai d’una altra manera, el personal ho tindrà ben en compte alhora d’emetre el seu vot a les urnes.

dijous, 4 de desembre de 2008

ELS DE DALT LA VILA UN MON APART?


Ja fa dies que llegeixo en els moderns pasquins que es publiquen a la xarxa, que una part del personal del barri de Dalt la Vila, està del tot decidit a no deixar opinar a ningú més, sobre el que cal o no cal fer urbanísticament parlant en el barri on ells tenen la seva residencia.

La Comissió de Veïns que es va crear, per malfiança amb els directius de l’associació de veïns oficial del barri, i que darrerament ha acabat dominant, aquesta entitat; sembla decidida a que només els de pura raça daltvilatenca, siguin els que puguin opinar i decidir sobre el que cal fer o no en el territori en el subsòl del qual es troben les restes de la romana Baetulo.

Dalt la Vila, no és patrimoni de tot Badalona? Un ciutadà de LLefià no té dret a opinar sobre les questions urbanístiques de Dalt la Vila?

No puc més que estar en complet desacord amb aquesta manera de fer, doncs tot i reconeixent que els que hi viuen són els primers interessats, tots els badalonins, hem de poder dir com volem que sigui qualsevol punt de la nostra ciutat.

Tanmateix les associacions de veïns, tradicionalment han estat entitats molt obertes, com per exemple la del Centre, que és la que conec amb més profunditat, que fins i tot té socis, amb tots els drets que no resideixen a la nostra ciutat, però que els hi agrada de participar en les activitats i debats que en el si de la mateixa tenen lloc.

Per tot això proposo que abans de decidir res més que afecti al Barri de Dalt la Vila, l’ajuntament obri un gran debat ciutadà, on tots els badalonins que vulguin hi puguin participar, al voltant de com volem que sigui l’anomena’t nucli històric, que els agradi o no als veïns de Dalt la Vila, és patrimoni de tots, i les decisions que sobre ell es prenguin, sempre acabaran comportant despeses de tipus econòmic que ens afectaran a tots els ciutadans, o és que l’arranjament de Dalt la Vila el pagaran només els socis de l’associació?