dimecres, 26 de maig de 2010

QUAN EN GARCIA VA SER D'ESQUERRES... DE PARAULA


Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Un ple que prometia ser dens i fins i tot carregós, no pas perquè els punts de l’ordre del dia, resultessin especialment conflictius, si no per la seguretat que teníem tots els que mes rere mes anem a la sala magna de la Casa de la Vila, que l’oposició aprofitaria la mínima per llançar-se a la jugular del govern per tot el seguit de mesures restrictives que s’han pres des del Palau de la Moncloa, en particular la retallada de la capacitat de demanar crèdits per part de les administracions locals.

A les sis i set minuts, l’alcalde pronuncia la fórmula habitual “Sessió Pública, i tres minuts mes tard, quan ja el públic és assegut a la sala, s’engega la sessió amb l’habitual llistat de dones víctimes de la violència de gènere, que des de la darrera sessió ha arribat a l’esgarrifosa xifra de 8 a tot l’estat espanyol. Després del perceptiu minut de silenci, l’alcalde dóna la paraula al Síndic defensor de la ciutadania, perquè presenti el seu informe anual. Armand Soler, fa una breu presentació del seu informe que ja ha estat tramés a tots els regidors i regidores prèviament, on destaca sobre tot, que algunes qüestions que els ciutadans plantegen, segueixen sense ser contestades per l’administració. El torn d’intervencions dels grups municipals, l’enceta, Mateu Chalmeta de Can Republicà, que felicita al defensor i el seu equip per la tasca realitzada i l’encoratja a seguir pel mateix camí. Carles Sagues, el basquetbolista de Can Comunista, també felicita a Arnmand Soler i el seu equip, i recalca que no s’ha de veure el defensor com una nosa, si no com un especial col•laborador i fa insistència en el fet que el govern no contesta les queixes dels ciutadans. L’au de vol majestuós de Can Convergència,desprès de l’apartat de felicitacions, destaca l’encert del defensor de visitar els barris de la ciutat, de manera regular, com ve fent darrerament. El més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada, en Garcia de Can Popular, després de felicitar, manifesta que no veu de manera tant optimista com el defensor, tot el que aquest ha destacat de positiu, pel que fa a la labor del govern municipal, doncs segons el seu parer, el problemes de convivència i seguretat, a la nostra ciutat lluny de resoldre’s s’agreugen cada dia. Quico Serrano el portaveu de Can Socialista, tanca el torn dels portaveus dels grups municipals, seguint la tònica dels altres i felicitant al síndic i el seu equip per la labor que desenvolupen.

El punt nou de l’ordre del dia referent a la ratificació dels actes instruïts en el procediment de contractació del subministrament d’energia elèctrica, motiva la intervenció de Sagués de Can Comunista, perque no està d’acord, amb que el ple delegui poder a la junta de govern local. Quico Serrano, amb una argumentació sòlida li contesta, pero no el convenç, i en el seu torn de Rèplica, el de Can Comunista, reafirma la seva abstenció en aquest punt.

El Punt deu referent a la modificació del pressupost de l’IMPS, per permetre de traslladar uns excedents de 400.000 € al finançament d’un programa de l’IMPO, fa sortir a la palestra l’ATS de Can Popular, Miguel Jurado, que manifesta el seu desacord amb la proposició, doncs segons el seu parer, és treure recursos al servei a les persones. I aquí per primera vegada, en aquest plenari, veiem una mostra de la nova política dels de Can Popular, en el sentit de ser més socialistes que els socialistes. Quico Serrano, contesta a Jurado i Asun Garcia de Can Comunista, diu que està d’acord amb el del PP, torn de rèplica de l’ATS i finalment Quico Serrano tanca el debat contestant a un i altre.

Una nova modificació de pressupost, en el punt dotze, que aquest cop comporta un augment de subvenció a una entitat del Pla de l’Entorn, motiva les ires d’en Garcia de Can Popular, segurament quan ha vist que el nom de l’entitat receptora, és Esplais Catalans. Asun Garcia, també anuncia l’abstenció del seu grup municipal, Quico Serrano, contesta a un i altre, i en Garcia torna a insistir en el mateix, Finalment el regidor d’educació Josep Duran, explica amb claredat meridiana que és i representa el pla d’entorn.

La desafectació de domini públic del Teatre Principal contemplada en el punt tretze de l’ordre del dia, motiva la intervenció de Sagués de Can Comunista, a qui respón primer Serrano i desprès En Chalmeta de Can Republicà en la seva vesant de regidor de cultura.

El punt setze que fa referència a l’aprovació del projecte de modificació, del Reglament de sol•licitants d’habitatge social, és aprofitat per Mañas de Can Comunista per llançar-se a la jugular del PP i en concret de Jurado, per l’assistència o no a reunions diverses, un perquè havia de ser avi i l’altre no han aclarit. Penso que Mañas en veure que uns quans dictàmens d’aquest ple hi havia coincidència de vot entre Comunistes i Populars, ha volgut deixar clares les diferències, doncs si n o és això ningú va entendre de que vena, el guirigall.

A les set i vint-i-cinc entrem al torn de parules al poble, que enceta Juan Ferrer Simón, sobre un problema de l’aparcament de vehicles pesats. Pel fet que el tema del ponent coincideix amb una moció que ha presentat el PP, el secretari comença per llegir la part dispositiva de la moció. El ponent explica amb un to molt correcte i tranquil, la problemàtica que es troben molts professionals del transport a la nostra ciutat, per no disposar d’un equipament adequat, problemes de robatoris i vandalisme que els ocasionen greus pèrdues econòmiques.

En Garcia de Can Popular, defensa el contingut de la moció, en Sagués de Can Comunista, diu que li sembla assenyada, en Serrano de Can Socialista, diu que hi votarà en contra, perquè no estan disposats assumir terminis que la moció planteja, tot i que des del govern ja s’està estudiant el tema. Falco de Can Convergència, proposa una reunió entre els representants dels transportistes i l’ajuntament per trobar una solució, en Chalmeta de Can Republicà parla per parlar i s’embolica, torn de rèplica de ponent, insistint en la necessitat d’una solució al problema, encara que sigui provisional , en Riera de Can Popular, hi posa cullerada, en Sagués, torna a dir el que ha dit, Serra, insta a fer la reunió que s’ha proposat a bans tot i que la moció és rebutjada.
La segona paraula, de la tarda es a càrrec de Alberto Lumbreras en representació de la Plataforma per la Pau a Badalona, també ve acompanyada d’una moció, en aquest cas presentada per ICVEUiA, Després que el secretari hagi llegit la part expositiva, en Garcia de can Popular, anuncia, que el seu grup a excepció de la portaveu, avui Sonia, abandonarà la sala com a desfavor a un ponent, que en els seu bloc ha llençat gravíssims insults, al més llarg de tots només pel que fa a l’alçada. Un cop han sortit de la sala, Lumbreras, engega un discurs pacifista en favor de la retirada de les tropes espanyoles, destacades a l’Afganistan. La portaveu de Can Popular Sonia, diu que hi votaran en contra , el Republicà Chalmeta diu que hi votarà a favor, l’Asun de Can Comunista, també s’hi apunta , el ponent Lumbreras replica, carregant contra la OTAN, contra els americans, i contra tothom. L’alcalde tanca el debat refusant la moció pels vots contraris de PSC i CiU.

La tercera i última paraula a càrrec de Jordi Bel, pel tema de la desafectació de les cases del carrer Francesc Macià, li contesta Jordi Serra i desprès intervenen Sagués de Can Comunista, Jurado de Can Popular, el ponent en torn de rèplica i Jordi Serra, tancant.

Són tres quarts de nou quan entrem a l’apartat de Mocions pròpiament dites, o sigui que no porten paraula del poble afegida; la primera de part de ICVEUiA en contra de la retallada de personal en els serveis educatius de la Generalitat, Carme Martinez, amb un to, per sorpresa suau i moderat, sense cap mena d’estridència, defensa el contingut de la moció, Sonia de can Popular, diu que hi votaran a favor, doncs ells estan en contra de les retallades socials!!!! El socialista Josep Duran regidor d’educació troba interessant la moció però que s’avança als esdeveniments, doncs tot just s’està estudiant com s’han de racionalitzar els recursos humans. Carme Martinez hi torna, amb la Rottenmeyer a flor de pell, i lluny de la moderació que fet gala a la presentació, engega diatribes contra Duran, aquest li contesta i l’Alcalde tanca el debat, recomptant els vots i donant la moció per refusada.

La següent Moció també la presente els de Can Cominista, referent als afectats per la construcció dels laterals de la C-31, Sagués la defensa, Sonia, hi dona suport, Serrano anuncia el seu vot en contra, Sagués s’estranya que els convergents hi votin en contra, doncs li han dit les entitats que hi estaven a favor. Falcó, diu que no entén com Sagués es deixa enredar i ve al ple dient que m’han dit, un que li han dit...... Serrano també contesta a Sagués i aquest desprès d’haver reclamat un tercer torn de paraula, acusant a l’alcalde d’autoritari, quan aquest es negava a concedir-lo. Finalment Jordi Serra, tanca el debat comptant els vots que refusen la moció.

La següent Moció presentada pel PP fa referència al decret del govern que congela les pensions, l’any que ve. Garcia la defensa, amb un discurs, molt propi d’un sindicalista convençut; Sagués de Can Comunista s’hi mostra d’acord, Cahlemeta de Can Republica, també, Falcó, diu que acaba de saber que el seu grup al Congrés dels diputats ha votat a favor d’una moció semblant i que per tant també hi està a favor, Serrano diu que hi votaran en contra, fent servir els arguments que darrerament fa servir el govern per defensar aquesta posició. Garcia carrega contra Serrano i Jordi Serra, tanca el debat, constatant que els socialistes han perdut la votació

La darrera moció del dia presentada també pel PP, referent a la creació d’Un consell econòmic i social a Badalona, és defensada per Jurado i recolzada per Sagues però rebutjada pels vots en contra de la resta de grups.

Tres precs i preguntes posen punt i final a una maratoniana sessió, quan el meu rellotge, marca les onze menys cinc minuts.

dimecres, 19 de maig de 2010

DE L'IMPO, L'IRREGULAR I ELS DIMONI


L’institut Municipal per l’Ocupació, ha presentat aquesta setmana, un conjunt d’accions i programes destinats a la promoció dels llocs de treball a la nostra ciutat; 500 persones que seran contractades i rebran formació especialitzada en la rehabilitació dels edificis municipals, en temes d’eficiència energètica i en tecnologies de la informació; pla que compte amb un pressupost de més de 3.500.000 € aportat per Servei d’Ocupació de Catalunya i el Consell Comarcal del Barcelonès Nord.

El govern municipal, en general i en particular les àrees implicades en els temes d’ocupació, demostren una gran visió de la realitat actual, i del futur immediat, quan han deixat de banda pel que fa a la formació, els temes referits a la construcció, com havia estat habitual en programes anteriors i han obert el camí cap a nous sectors, que resultaran claus, en el nou període de creixement econòmic que ha de venir un cop superat el tràngol que avui dia ens sacseja.

La rehabilitació, la eficiència energètica i les tecnologies de la informació, són sense cap mena de dubte, tres dels sectors claus en el modern procés econòmic, que requereixen d’una mà d’obra específicament preparada, i on el peó, tal i com sempre l’havíem conegut, de persona no formada i sense estudis de cap mena no hi té, ni hi tindrà cabuda.

A més a més d’aquest recurs, Badalona en disposarà d’un altre dotat d’un pressupost de 803.096 € per realitzar accions formatives durant 7.500 hores a 700 persones, en les especialitats de serveis socials, sanitària, restauració, soldadura, electricitat, administració d’oficines i informàtica i telemàtica.

Cal que els badalonins ens felicitem perquè aquests programes es tirin endavant a la nostra ciutat, especialment castigada per la lacra de l’atur, i de la visió de futur del nostre govern municipal i dels gestors de l’IMPO, que han sabut gestionar i aconseguir l’arribada dels recursos necessaris, per tirar-los endavant; són si més no, una llum d’esperança en la foscor del túnel pel que estem transitant.

Tot això passa, mentre d’altres s’entesten en promoure conflictes on no n’hi hauria d’haver, procurant per l’enfrontament entre ciutadans, demanant que no s’empadroni als immigrants, o convidant a denunciar-los, si és percep que la seva situació no és regular; personal que no dubten ni una mica, en incomplir la legalitat, quan, almenys un d’ells, de fa anys i panys figura com empadronat a Badalona, quan el seu lloc de residencia és Barcelona. Potser també hauria de ser objecte de denuncia aquest personatge, que tant persegueix les situacions d’irregularitat d’alguns, quan resulta que ell també ho està en una i de ben flagrant.


De totes maneres els badalonins tenim la sort, que un cop a l’any, cada deu de maig, si el temps no ho impedeix, podem llençar al foc purificador, totes aquelles cabòries i malvestats que ens afecten, disposant-nos a una renovació total dels nostres esperits, que ens ha de permetre afrontar el nou any, amb renovades energies, i amb una visió més clara neta, dins dels valors de la solidaritat, i el saber compartir.

Enguany, hom té moltes coses que llençar a la foguera del dimoni, cal que aquesta figura diabòlica s’emporti fins al més pregon de l’avern, l’egoisme, la insolidaritat, la desigualtat, i les perverses males intencions d’alguns, perquè Badalona torni a ser el gresol de convivència, on per obra i gràcia del calor humà, en surti el fort aliatge de la nova i evolucionada cultura catalana, del segle XXI.

(Article publicat al diari BNS del 14 de maig)

dimecres, 12 de maig de 2010

ELS NOUS DE CAN REPUBLICÀ



A Can Republicà a Badalona, hi ha gent nova al capdavant, tot i que vells coneguts en el millor poble del mon, hem de dir que són nous al cimall local de la formació a Badalona, assolint un d’ells, Miquel Estruch, la presidència, després de la reestructuració necessària, quan el recordat Jaume Vives va traspassar i Mateu Chalmeta, es va incorporar com a regidor al consistori.

L’altre “nou” al pinacle del partit independentista a Badalona, és Uriel Bertran, un badaloní habitual als diaris, quan desprès d’un seguit d’aventures com a diputat al parlament, resulta líder d’una de les faccions minoritàries, ultra independentistes, que van sorgir a partir del moment que Carod Rovira comença a tambalejar a la seva cadira. Quan les posicions de poder dins del partit s’aclareixen, foragitant Carretero i assumint Puigcercós el carisma del líder màxim, Uriel s’ho manega per tornar cap el poble, segurament quan intueix que les coses per ell aniran maldades a la gran capital, doncs la seva situació no és pas avui massa propera a qui mana, i és així que decideix ser el primer de la candidatura de Can Republicà a la nostra ciutat, tot i que per això hagi estat necessari desplaçar un Mateu Chalmeta, que actualment desenvolupa un gran tasca com a regidor de cultura del govern que encapçala el socialista Jordi Serra.

A Miquel Estruch el conec de que era un nen, tot i que la vida no ens ha fet trobar massa vegades, penso que puc afirmar que ja se de quin peu calça. No em passa pas el mateix amb Uriel Bertran, un que ha sortit força als diaris, però que jo no aconsegueixo recordar la cara que té, segurament és allò que l’edat no perdona; de totes maneres i si ens hem d’atenir al seu nom de pila, ha de ser una persona a qui li agraden els canvis sobtats, doncs no en va, el seu patró, és aquell arcàngel que canalitza les energies de l’abundància, i és proveïdor de les gràcies espirituals i terrenals, resultant d’un gran ajut alhora dels canvis ràpids, segons una definició que he trobat navegant per internet.

Potser pel fet que els nous, en política sempre s’han de fer notar, o perquè necessiten sortir al diari, ambdós personatges han llençat als quatre vents locals una proclama prou contundent, perquè els mitjans se’n facin reso. No se’ls ha acudit cap altra cosa que atacar a l’empresa d’autobusos de la ciutat, i en concret al seu cap Fermin Casquete, dient que si la xarxa de metro no s’estén més per la ciutat, és perquè hi ha posat traves, utilitzant la seva reconeguda influència política, a fi i efecte de no perdre negoci.

Vull pensar, que l’afany de protagonisme i no pas mala voluntat els ha portat a dir aquesta total bestiesa, doncs em costa molt pensar que persones amb un mínim grau de percepció intel•lectual i històrica, no s’adonin que fou precisament la inauguració de les quatre primeres estacions de Metro de la nostra ciutat, Artigues, Sant Roc, Gorg i Pep Ventura, l’any 1985 quan es produeix el llançament del que avui és TUSGSAL, fins a les altes cotes que com empresa està situada, a més a més de convertir el servei d’autobusos al barcelonès nord com un model a imitar.

No saben vostès, Srs, Estruch i Bertran que en els conceptes de mobilitat que avui impera a tot el món civilitzat, la intermodalitat i el sentit de xarxa, han esdevingut essencials? No saben encara que les estructures flexibles de transport (Autobusos), són el complement perfecte i necessari, de les estructures fixes (Metro, Tren, Tramvies, Troleibús, etc)? Fermin Casquete si que ho sap, i vostès també ho sabrien si haguessin assistit i escoltat, en una de les moltes xerrades que aquest Senyor ha fet en diferents fòrums de la ciutat.

A fi i efecte que no tornin a fer el ridícul, els diré, que si bé, quan Convergència estava a punt de perdre el govern de la Generalitat, en un dels actes a la desesperada i sense haver-ho pensat dues vegades, va treure el PDI 2001-2010, on hi figurava un projecte d’allargar la L-2 del metro en una segona fase, fins al barri de la Morera, Passant per Casagemes i Canyadó, projecte que la pressió del moviment veïnal va aconseguir que s’ampliés amb un estudi per allargar-lo fins a Can Ruti; aquest document va haver de ser revisat en profunditat, pels immensos errors de precipitació que contenia i que la pròpia ATM, va haver d’admetre i rectificar; aquest projecte també comptava amb la oposició ferma del sector de la cultura a Badalona, doncs veia perillar una bona part de les restes romanes no excavades que hi ha a bona part de la zona per on havia de passar. També han de saber, que el Pla de Mobilitat de la Zona de Can Ruti, que s’està acabant de redactar en aquests moments, compta, amb la reserva d’espais, per la incorporació d’un a estructura fixa de transport en un futur, no massa llunyà.

Espero i desitjo en prenguin bona nota, i es deixin de demagògies i atacs personals sense fonament de cap mena, totalment impropis d’una formació com ERC.

dimecres, 5 de maig de 2010

UNA MÉS QUE ESTRANYA BARREJA


Els seguidors d’un quiosquer tamborer, (AV Pep Ventura Illa Fradera); uns populars independentistes i anti sistema, (CUP); uns populars de dretes (PP); uns comunistes d’allò més autèntic, que fins hi tot en el nom, contínuament donen fe de vida, (PSUC Viu); seguits a certa distància d’uns altres comunistes, que desprès de ser desbancats del govern municipal, van a les palpentes buscant un lloc on situar-se, (ICV), tots plegats, conjuminen una mena de poti poti, dins d’una anomenada Coordinadora d’Entitats Socials, creada segons sembla, amb l’única i honorable intenció de carregar-se tot allò que realitzi l’ajuntament, sigui o no en benefici dels ciutadans; un detall aquest, que sembla no els amoïna massa.

Una coordinadora, que plenari darrera plenari, cada mes a la Casa de la Vila s’hi manifesta present d’una manera o altre, demanant la paraula, o fent concerts de timbal i xiulets des de la plaça, i darrerament busca fer-se forat dins del moviment veïnal, aplegant el parell d’associacions que han estat preses a l’assalt pel PP fa quatre dies, per utilitzar-les com a plataforma del seu discurs xenòfob i racista; o aquelles altres on els membres del PSUC Viu hi tenen certa incidència suposo que amb la sana intenció que aquesta facció de la formació que es presenta conjuntament amb ICV i EUiA a les eleccions, adquireixi un cert protagonisme que avui li és negat, doncs les seves sigles ni tant sols hi figuren.

Aquesta darrera circumstància, ha encès els llums d’alarma a ICV, que de cap de les maneres estan disposats a perdre la cada cop més escassa quota de poder que els resta des del moment, que pel seu mal cap, van acabar descavalcats del pacte de govern municipal en l’actual legislatura. Tot això, doncs els ha portat a mobilitzar els seus efectius, directes o indirectes, per encaminar-los vers el recolzament i potenciació de la Coordinadora que ens ocupa. D’aquesta manera, han aconseguit que una bona part de les associacions del districte primer, s’apleguin a la vora del Quiosquer Tamborer i els seus, i d’un Pedro Jesús Fernandez president de l’AV Canyadó, ressentit amb la FAVB, que no el va elegir president, quan ja s’hi veia de totes totes, en el darrer procés electoral de l’entitat.

Amb el pretext de crear una mena de fòrum de trobada de les entitats veïnals del districte primer, més una altre de dos districtes, la del Quiosquer Tamborer, han aconseguit convèncer, a l’AV del Centre, la de Dalt la Vila, la de Coll Pujol, la de Casagemes i la de Manresà; essent curiós el fet, que aquest fòrum ja existia, dins del Consell d’Entitats del districte primer, i que mai va ser potenciat per totes aquestes entitats que ara el reclamen.

Hom queda bocabadat, astorat i esmaperdut, quan en qualsevol acte ciutadà, com va passar ara fa quinze dies, en la inauguració de la nova Línia 10 del metro, a l’estació de Llefià, a repics del timbaler s’agermanen, els de la CUP, amb els regidors del PP, per intentar de provocar alts càrrecs socialistes, i veure si aquests piquen l’ham i s’organitza un terrabastall, que els permeti de sortir als diaris; cosa que no van aconseguir, perquè a qui van triar, ja en porta molta de mili, i sap perfectament allò de tancar les orelles davant les bestieses. Tot això amb destacats membres de ICV, i d’associacions de veïns, fins avui mereixedores de respecte que s’ho miren amb complaença, pensant segurament que tot allò que perjudiqui al socialistes, ells en trauran partit d’alguna manera.

Lamentable, amics meus, lamentable, perquè tots aquests representa, que són qui ha de defensar els interessos dels ciutadans.