dimecres, 30 de setembre de 2009

...I EN GARCIA VA RETREURE LES INCOHERÈNCIES DE SAGUÉS


Dimarts hi va haver ple i jo hi era!


Com ja ve essent habitual des que Jordi Serra, presideix la Sala magna de la Casa de la Vila els darrers dimarts de cada més, amb una puntualitat gairebé britànica, quan passaven tant sols deu minuts de les sis de la tarda, pronunciava la fórmula habitual “Sessió Publica” i donava pas a la lectura del llistat de dónes víctimes de la violència domèstica a l’estat espanyol dels mesos d’agost i setembre, amb la esgarrifosa xifra de 15, entre elles una de la nostra ciutat.

L’ordre del dia es composava d’onze punts de la via ordinària, mes dues proposicions urgents, i es veu que els nostres mandataris, desprès de tants dies de no haver tingut oportunitat de debatre, (el mes d’agost no es celebra sessió), tenien una certa laxitud, doncs en cap dels punts, ningú va alçar la ma, per intervenir. Tot plegat, va fer que per primera vegada des que assisteixo a les sessions, sis minuts més tard d’haver començat la sessió, ja ens haguéssim plantat al torn de paraules al poble; on tres ciutadans havien complert els protocols per fer ús d’aquest dret.


El primer, el Sr. Jesús Jiménez Martin, de la Plataforma de Comerciants afectats per les obres del carrer Baldomer Solà. Pel fet que els grup municipal de Can Comunista, havia presentat una moció, sobre el tema de les obres d’aquest carrer i els de Can Popular una altra. Es proposa fer el debat conjunt de les tres qüestions, donant primer la paraula al ciutadà. Jesús Jiménez, llegeix tot un memorial de greuges, que pateixen la cinquantena de comerciants, ocasionats per les obres que s’estan efectuant en aquest carrer, greuges que en alguns casos han portat al tancament d’alguns comerços. i demana, que els hi siguin retornats, els diners que han pagat en taxes i impostos municipals, durant aquest any i que no hagin de pagar els de l’any vinent.


Tot seguit el secretari, llegeix la part expositiva de les mocions, abans esmentades, i a continuació, El regidor i membre de la junta de la Penya Carles Sagués, pren la paraula per defensar el text que han presentat, i dient que ells no s’han volgut centrar en el carrer Baldomer Solà, si no que ho han fet generalitzant. Desp`res de Sagués intervé el practicant de Can Popular, Miguel Jurado que per defensar la moció que han presentat, començà dient que votaran a favor de la de Can Comunista i carrega cotra el govern acusant-lo de no informar i de planificar malament.


Chalmeta, el nou regidor de Can Republicà, que substitueix el recentment traspassat, Jaume Vives, es dirigeix al ponent, per dir-li que tota obra pública sempre comporta problemes, afirma que s’ha donat tota la informació que calia, i que s’han tingut converses amb l’Associació de Comerciants Centre Progrés, que és la que correspon a la zona, associació, amb la que per cert, es va arribar a l’acord de fer exempció de la taxa d’escombraries d’aquest any, taxa que només paguen els comerciants i no els veïns, i acaba anunciant el vot en contra de les dues mocions. Francesc Serrano de Can Socialista, fa una intervenció en el mateix sentit que Chalmenta, carregada, per això de força més vehemència. Subirana com a regidor de Comerç i consum, ratifica, els contactes mantinguts amb l’Associació de comerciants del Centre Progrés, i diu que les obres no han estat la primera causa del tancament de botigues.

El ponent, fa el torn de rèplica discutint a Subirana, el tema de representativitat de l’Associació de Comerciants Centre Progrés. A continuació Sagués i Jurado contra la resta, i la resta contra aquests, fins que Jordi Serr4a, tanca el debat. resumint les votacions que donen com a resultat el refusament de les dues mocions.

La segona paraula, correspon al Sr. Àngel Vendrell de la AV d’Artigues, per un tema de molèsties d’un centre de culte, no musulmà del barri. Josep Pera de Can Convergència li contesta que quan aquests fan molèsties, l’ajuntament intervé, que s’hi fan obres il·legals en el local que ocupen, seran sancionats i fins i tot els pot ser clausurat. A continuació el de Can Comunista Sagués, proclama que si el ciutadà es queixa és perquè l’ajuntament no ho fa prou be. El ponent usa el torn de rèplica i Serra, tanca el debat contestant al ponent que l’ajuntament farà el que calgui, dins la legalitat vigent perquè s’ocasionin el mínim de molèsties.

Finalment la tercera i darrera paraula, a càrrec del Sr Lopez Beltran del Barri de Nova Lloreda,sobre problemes d’incivisme, i que en un punt del seu discurs, va manifestar que l’ajuntament no hi feia res per por de perdre vots; va fer intervenir a un fins aleshores mut Ferran Falcó líder local de Convergència i Unió que va comença per manifestar estar mol refredat per a continuació desmentir al ponent dient que a Lloreda a CiU no els vota gairebé ningú, així que poca cosa poden perdre, tot seguit qualifica de cafres i bords als que fan els actes incívics a Lloreda. Alex Mañas de Can Comunista, llença l’artilleria pesada contra Falcó per haver dit cafres i bords als incívics. I a continuació intervé Araceli Cruz regidora socialista del districte, que garanteix al ponent que se seguirà treballant en pro del barri de Nova Lloreda. Falcó torna a demanar la paraula per al·lusions de Mañas. Mañas per al·lusions de Falcó, Garcia de Can Popular, també hi fot cullerada, carregant contra Falcó. Mateu Chalmeta, també i diu la seva. Réplica del ponent i l’alcalde Jordi Serra, tanca el debat, recolzant el que ha dit Araceli Cruz.

Són dos quarts de nou del vespre, quan entrem a l’apartat de mocions, i és aleshores que hom agraeix la rapidesa dels punts ordinaris i d’urgència, doncs si s’entretenen allà, ens haguessin tocat les dotze de la nit. La primera moció, referent a la millora de l’estació de Renfe, és aprovada per unanimitat sense debat, talment com la segona que es proposa declarar Badalona ciutat amiga del Rotary Club Internacional. La tercera que demana la millora del finançament local també .

La quarta la presenta el PP i demana una rebaixa del 3% en els impostos i taxes municipals de l’any que ve.
Garcia la defensa, en Serrano li contesta titllant-la de demagógica i inconsistent quan des de l’ajuntament ja s’ha previst exempcions per la gent que per la crisi tingui problemes per pagar-les. Sagués que no sap que es pretén amb aquesta moció, Garcia que carrega contra Sagués retraient-li que fa uns mesos recolzava una plataforma que demanava la rebaixa d’impostos i ara és fa el longuis, Sagués replica a Albiol i Serra tanca, quedant la moció rebutjada.

Finalment tres mocions que fan referència a la B-500 i el seu famós peatge. La primera amb llenguatge especialment dur, la signa el PP demanant que la nova B-500 i el seu túnel no siguin de peatge. La segona la signen PSC i ICV, i demana a la Generalitat que en cas de ser de peatge, es donin facilitats als badalonins que l’han de fer servir diàriament per anar a treballar, qüestió que Serrano quan en fa la defensa, considera que acabarà essent gratuïta en aquests casos. La tercera que promouen CiU i ERC, demanà tot que en un to més moderat, que la via no sigui de peatge i en la seva defensa Falcó diu que quan Jordi Pujol governava a la Generalitat, s’havia presentat un projecte molt menys ambiciós, en aquest sentit i que mai es van plantejar el peatge. Desprès dels torns de rèplica on cadascú torna a defensar les seves posicions, Jordi Serra tanca el debat.

Una pregunta sobre el Canal del port, que fa Garcia i que Jordi Serra, contesta amb habilitat, posen fi a una sessió, que va començar molt accelerada, però que va acabar essent densa i fins i tot una mica carregosa.

dijous, 24 de setembre de 2009

EL CAMP DE FUTBOL


El proppassat dimecres dia 23 de setembre, a la sala magna de la Casa de la Vila es celebraren dos plens extraordinaris, el primer convocat a les sis de la tarda, per fer efectiu, el relleu de l’escó de regidor i quart tinent d’alcalde, vacant des del passat més d’agost per la mort de Jaume Vives d’Esquerra Republicana, càrrecs que són ocupats, pel següent de la llista de la formació ERC, en les passades eleccions del 2007, el Sr. Mateu Chalmeta

El segon plenari, que es celebrà a continuació del protocol·lari esmentat, havia estat convocat a instancies del primer partit de l’oposició a l’Ajuntament de Badalona, el Partit Popular, a fi i efecte de demanar aclariments i explicacions, sobre la decisió del govern municipal, amb l’aquiescència del Club de Futbol Badalona, de revisar i adaptar a les noves circumstàncies econòmiques, i del mercat immobiliari, l’acord que la institució i l’entitat esportiva havien signat, i que fa referència a una operació urbanística a la zona de l’avinguda de Navarra, operació que ha de possibilitar l’obtenció dels recursos necessaris per la construcció d’un nou estadi municipal de Fútbol a la nostra ciutat.

Com ja ve essent habitual, el líder dels populars badalonins, en Garcia, ens va demostrar una vegada més el seu poc interès en el desenvolupament de la ciutat i la seva única obsessió en aconseguir poder, no dubtant gens ni mica en utilitzar l’engany i el populisme demagògic, com es va fer evident demanant la convocatòria d’aquest ple, totalment innecessari quan en l’ordinari del mes de juliol, el govern havia donat tota mena d’explicacions, als canvis que es pretenen fer en el projecte, a fi i efecte d’elaborar-lo per fases, que el possibilitin en el temps, sense perdre la visió de futur i la possibilitat d’aprofitar-lo al màxim quan les condicions del mercat ho permetin.

Garcia no va saber fer altra cosa que carregar, en contra del President de l’entitat esportiva, fent-li velades acusacions de manipulador i d’aprofitar-se de la seva influencia, en benefici de l’entitat que presideix i en contra dels interessos ciutadans. Garcia es va ficar de peus a la galleda, i sense necessitat que ningú li fes contesta expressa a les seves al·lusions, tots els que érem allà ens va quedar clar que mentia vilment, doncs de ser certa la influència i poder que atribuïa a Fermín Casquete, ja fa molt temps que el nou estadi estaria en funcionament.

Garcia, no va parar d’intentar enredar i confondre als ciutadans quan va repetir, en incomptables ocasions en el seu discurs, que l’operació és fa per ajudar al Club de Fútbol Badalona, quan tothom, que ha estat una mica cas, sap que la gran beneficiada de tota aquesta operació en serà la ciutat de Badalona, que veurà, completar el desenvolupament en el Barri de Casagemes de tota la zona que toca al parc de Ca l’Arnús-Can Solei i els barris del Sant Crist, Bufalà i Montigalà, l’arranjament definitiu de la seva comunicació, amb l’aprofitament d’uns terrenys avui dia fora de tota utilitat, això només parlant de la qüestió urbanística.

També va intentar apuntalar la falsedat del seu discurs, establint comparacions amb els ajuts, (en aquest cas si), que el consistori, ha fet i està fent al Club Joventut, qüestió aquesta que el va fer quedar en evidencia quan en el seu torn, l’alcalde Jordi Serra, li va haver d’assenyalar la contradicció, en que incorria, quan lloant la transparència de la gestió d’aquests ajuts, un regidor del seu propi grup municipal hi posava pals a les rodes, presentant al·legacions, en referència al tema de Can Mora.

Garcia, amb l’únic afany que el guia, que com resulta ben evident, no és la ciutat de Badalona, si no el desprestigi del seu govern, i de les seves institucions, tant públiques com privades; ha tornat a relliscar, talment quan va donar informació a la premsa, sobre xarxes de prostitució a la ciutat, que van posar en seriós perill, tota una operació policial que s’estava portant a terme amb la natural discreció, intrínseca a qüestions de delinqüència, o quan pretén dividir els ciutadans de Badalona, per raó del seu origen, raça, o creença.

Sisplau Garcia, no insulteu més la intel·ligència dels badalonins, i dieu les coses pel seu nom i en veritat. El Club de Fútbol Badalona, no ha demanat ajut a l’ajuntament, si no que ha plantejat un projecte de caràcter global de ciutat. Un projecte que urbanísticament, cohesiona barris i facilita la construcció d’habitatge protegit, que esportivament potencia la pràctica d’aquest esport entre els infants badalonins, que encara que no s’ho cregui, és la preferència majoritària molt per sobre del bàsquet, dels infants badalonins. En resum un projecte, possible i positiu per Badalona, que de cap maneres es podria realitzar, des de l’estretor de mires de la ideologia i manera de fer que representeu. Projecte que la voluntat inequívoca, de persones que estimen la Ciutat, com l’equip de govern de l’ajuntament, i la directiva del Club de Futbol Badalona amb el seu president al capdavant, endegaran ben aviat, no en la seva totalitat, si no en una primera fase, construint l’estadi per una capacitat menor que la prevista inicialment, però susceptible de ser ampliat,en una nova fase quan les circumstàncies generals de l’economia ho permetin.

dimecres, 9 de setembre de 2009

LES XIMPLERIES D'EN GARCIA




Desprès d’un mes d’agost en pau i tranquil·litat, el segon dia de setembre ja ha tornat a saltar l’inefable Garcia, qualificant de ximpleria, una mesura pionera en tema de seguretat que posa en pràctica el nostre ajuntament.

La possibilitat que els ciutadans puguin fer denuncies d’actes incívics a través des SMS, no es cap ximpleria, ans al contrari, ens dóna la facilitat de poder complir amb el nostre deure ciutadà de col·laboració amb el manteniment i la seguretat del nostre espai públic i als responsables de les forces d’ordre la possibilitat d’una intervenció ràpida, i poder enxampar “in fraganti” els infractors.

Però en Garcia, des del seu derrotisme ancestral, no ho veu així i amb la seva verborrea habitual, es dedica a cercar les falles en el funcionament dels cossos de seguretat, que sense cap mena de dubte com tota organització humana, en tenen, en lloc de mirar en positiu i reconèixer que amb aquesta qüestió els polítics responsables l’han encertada. Tots sabem que la nostra Guàrdia Urbana no disposa de prou personal, per atendre les necessitats d’una ciutat de 220.000 habitants, per l’escassetat de recursos econòmics, però el Sr. Garcia hauria de reconèixer, que en els vuit anys que la seva formació política, governava a l’estat espanyol, en pro de la teoria neoliberal de desmuntar les estructures de l’estat, rebaixant i suprimint impostos, van causar un dany gairebé irreversible a molts ajuntaments, entre ells el de Badalona que es van veure obligats a reduir la plantilla d’agents de la policia municipal.

Garcia ens demostra una vegada i una altra que no s’estima la ciutat, doncs a més a més de no viure-hi, hi ha qui diu perquè li fa vergonya declarar-se badaloní en els “aristocràtics cercles on es mou”, no troba res ben fet, tot és un desastre segons ell i els que l’envolten, i la imatge que transmet de la nostra ciutat a la gent que no la coneix, és com una mena de Bronx “cutre”, qüestió totalment fora de la realitat, com molt be sap.

Els badalonins no hem d’oblidar tampoc, que per Garcia, Badalona només és un trampolí per les seves aspiracions personals de pujar dins l’estructura de la formació política a la que pertany, i per això no dubta gens ni mica en enganyar i fer demagògia, enfrontant uns badalonins en contra dels altres, per raons de llengua, o de color de pell, si això li serveix per les seves pretensions.