dimecres, 29 de juliol de 2009

----I EN GARCIA ES VA TREURE LA CARETA


LA CONTRACRÒNICA
Per Cosme Modolell
Dimarts hi va haver ple i jo hi era!
Potser perquè aquests dies fa massa calor o potser pel fet que molta gent, tot i la crisi, ja ha marxat de vacances, el cas és que dimarts, no hi havia cap manifestació, convocada a la Plaça de la Vila, ni reclamant la baixada d’impostos ni cap altre cosa.
Quan passaven deu minuts de les sis, l’alcalde Jordi Serra, pronunciava la fórmula habitual Sessió Pública i tot seguit deixava cinc minuts, perquè el públic assistent ocupés les seves cadires. Tot seguit el llistat de dones víctimes de la violència domèstica, que aquest més de juliol ha arribat a la xifra de cinc. El minut de silenci em va permetre de comprovar que hi faltaven tres regidors a aquesta sessió, Jaume Vives d’Esquerra Republicana per malaltia i Asun Garcia i Marius Garcia, de Can Comunista, sense que en sabem el motiu.
Passat un quart de set, l’alcalde llegeix una declaració institucional, d’homenatge al Sr. Juan Gomez Alba, traspassat recentment i que havia estat regidor d’aquest ajuntament en el període 1979-1983, la primera legislatura de la democràcia, i tot seguit comença el ple pròpiament dit.
El Punt sis, referent a l’aprovació de l’expedient de contractació de la concessió del servei de neteja viaria de la ciutat, per una durada de deu anys i per un valor total de 200.914.878,50 euros, és el primer que mereix l’atenció dels nostres regidors, quan Carme Martinez de Can Comunista, tot i dir que votarà a favor demana que es busquin solucions per la ubicació de contenidors. L’exuberant Maritxu Hervas de Can Popular també diu que votaran a favor, però que dins del termini, presentaran esmenes amb l’objectiu d’assolir el millor servei per la ciutat. Francesc Serrano de Can Socialista, exalta el consens aconseguit en aquest contracte, amb tant sols dues reunions amb els grups de l’oposició.
Els Punts 8 i 9 Referents a l’assignació d’una partida de 30.000 € per la socialització de l’ús dels llibres de text a les escoles badalonines, torna a merèixer l’atenció de la regidora Carme Martinez, que demana un aclariment. El més alt de tots de Can Popular, intervé per anunciar el vot en contra del seu grup perquè ells defensen que siguin tots els escolars de Badalona qui tinguin els llibres de text gratuïts. El portaveu Socialista Francesc Serrano li contesta que la proposta que fan els populars, i que quantifica en 4 milions d’euros, és un despropòsit. La regidora comunista torna a intervenir manifestant la seva alegria, perquè el dictamen és fruit d’una moció que ells varen proposar en l’anterior ple. En Garcia de Can Popular, replica reafirmant el seu vot en contra i atacant a Quico Serrano per allò del despropòsit, i diu que no entén que en el temps de crisi com el que estem, l’any passat hagin sobrat 30.000 euros en el Institut Municipal de Serveis Personals. Finalment Serrano torna a intervenir reafirmant el despropòsit.
El punt 12 fa referència a la transformació de l’antic cinema Picarol, i pel fet que hi ha una paraula demanada sobre el tema, per part del gerent de l’associació de comerciants, Centre Progrés, el Sr. Jonás Benitez, l’alcalde proposa de debatre conjuntament la paraula del ponent i el dictamen. El Sr. Jonás, demana que cal tenir en compte en decisions d’aquest tipus, l’opinió dels comerciants i manifesta el seu desacord en que una part de l’espai de l’antic cinema es destini a zona comercial. A continuació el líder de Can Comunista Carles Sagués, manifesta que li sap greu la solució adoptada, doncs ells consideren que l’espai s’havia de destinar a un equipament sociocultural de caràcter públic. En Subirana de Can Convergència explica el conveni. En Garcia de Can Popular, ho considera positiu, tot i que critica la poca comunicació entre l’ajuntament i els comerciants, i comença a relatar tota una història de propostes no realitzades fetes des dels governs anteriors. L’Alcalde Jordi Serra, li contesta assenyalant que ell també en sap de fer memòria i explicar coses passades, com la intervenció d’en Garcia al plenari de la Diputació de dijous passat, anunciant l’abstenció del grup Popular en un dictamen per retirar la medalla d’or de la institució al dictador Franco i a continuació explica el perquè s’ha optat per aquesta solució, considerant-la la més adient pels interessos de la ciutat. Torn de rèplica del ponent Sr. Jonàs Benitez, que acaba demanant el reconeixement de la representativitat de l’entitat i que se’ls deixi participar en l’elaboració dels projectes que els afecten. Sagués torna a insistir en el que ha dit abans i en Garcia, comença a mostrar el seu veritable pensament, justificant la seva posició en la qüestió de les medalles, dient que no s’ha de perdre el temps, en treure honors a un personatge que fa trenta anys que es mort, si no preocupar-se per la crisi. Subirana, fa uns aclariments al que ha dit el ponent i Finalment Jordi Serra, tanca el debat, retraient a Garcia, la seva nul·la defensa del sistema democràtic, i la seva poca sensibilitat en aquest tema.
El Punt 15 referent al nou centre cívic que s’ha de construir, en el lloc ocupat per l’antiga clínica del Carme en la cantonada Francesc Layret Sant Francesc, Carles Sagués de Can Comunista no veu bé que es facin actuacions sense haver fet prèviament una reflexió global de tota la zona. Jurado de Can Popular diu que hi votaran a favor, però lamenta que el canvi d’us que es proposa no ha estat debatut amb l’oposició ni la ciutadania. Jordi Serra, aclareix i Sagués replica; finalment l’Alcalde tanca el debat.
Els Punts 20, de l’ordre del dia, i el 23 que es presenta per via d’urgència, referents ambdós al tema de la promoció d’habitatges en els terrenys del camp de futbol de l’Avinguda de Navarra, exalta els ànims de Alex Mañas, de Can Comunista, que en un to de veu elevat, denuncia que el que s’està aprovant ara, va en contra del que s’especifica en l’acord que es va signar entre l’ajuntament i el Club de Fútbol Badalona. Maritxu Hervàs de Can Popular diu que s’abstindran en la votació, i que presentaran al·legacions. Jordi Serra, explica el dictamen i contesta a Mañas, aquest en el torn de rèplica torna a insistir en el mateix. El més alt de tots, aprofita per dir que ara es demostra que ell tenia raó quan l’any 2005 van votar en contra de l’acord amb el CF. Badalona. Jordi Serra tanca el debat dient que es nega a seguir discutint davant raons tant poc consistents.
Quan el rellotge marca un quart de nou arriba el torn de les paraules al poble, que enceta Jordi Lopez de la Xarxa Llefià.net donant suport a una moció que han presentat tots el grups menys el PP referent a la situació a Hondures. Desprès de la intervenció del ponent el secretari llegeix la moció Sagués, en fa un panegíric i mostra la satisfacció perquè es votarà per unanimitat del consistori. Quico Serrano de Can Socialista, expressa el suport del PSC, i en Garcia de Can Popular, diu que s’abstindran perquè la moció no té res a veure amb Badalona ni amb cap ciutadà badaloní. Sagués, demana disculpes per haver dit que es votaria unànimement, i carrega contra el PP per la seva abstenció, Serrano, també carrega contra en Garcia i aquest s’acaba de treure definitivament la màscara, quan amb to clarament histriònic, desprès de dir que les disset mil persones que el van votar a les darreres eleccions, el tema d’Hondures els importa tres pitos, acaba justificant el recent cop d’estat, presentant-lo com una opció democràtica!!!!
Jordi Serra, tanca el debat, assenyalant que la moció és aprovada.
A continuació Francisco Javier Gomez de l’Associació de Veïns Salut Alta, ens fa una exposició sobre la situació al barri de la Salut, que a mi em recorda aquell personatge del programa televisiu APM que diu “Ezto e el Bronx”. El Regidor del districte 4, Pablo Hernan, li contesta, llegint un text que ja portava preparat i que amb un llenguatge mesurat, però contundent, aclareix que no és real el panorama que ens ha explicat el ponent. Garcia de Can PP carrega contra Hernan i el govern Sagués de Can Comunista és defensa de al·lusions que li ha fet Garcia, el Ponent replica i l’alcalde Jordi Serra tanca el debat sense descuidar-se de dir que l’actitud del Partit Popular en el tema de la immigració en els barris de la ciutat està promocionant que arribin elements aliens a la ciutat amb l’ànim de provocar violència com és el cas de Plataforma per Catalunya, que ja assisteix a les concentracions que l’associació de veïns esmentada i que presideix una persona a sou del Partit Popular Badaloní, convoca, i en el ponent li diu, que reflexionin sobre el fet, que fins avui, amb les juntes de la associació anteriors, sempre hi havia hagut bona entesa i diàleg per solucionar els problemes, situació que ara és completament a l’inrevés.
Dues mocions, una referent a Pompeu Fabra i l’altre a Xesco Boix, que són aprovades per unanimitat, tanquen aquest ple, quan passen vint minuts de les nou del vespre, un ple on hem pogut veure la veritable cara menys democràtica i insolidària d’en Garcia el més alt de tots de Can Popular, i on el que té nom d’ocell de vol majestuós, Ferran Falcó no ha obert boca.

divendres, 24 de juliol de 2009

QUINA CARA LA D'EN GARCIA

L’altre dia vaig fer una ullada al grup que les entitats promotores del manifest Badalona Som Tots, han obert a la xarxa social faceboock i he tigut la sorpresa de trobar entre el 748 membres al regidor del Partit Popular de Badalona Xavier Garcia Albiol. Ràpidament he revisat el manifest que predica el grup, no fos que jo m’hagués equivocat i ara resultés que enlloc de promoure la convivència entre cultures diferents, les entitats promotores de la idea, optessin per la separació, el racisme i la intolerància; però no, no era així, el manifest seguia essent el mateix que jo vaig signar, i el compromís dels adherits consisteix en treballar per la concòrdia i la convivència, entre diferents, aplicant per sobre de tot la màxima que ningú ha de ser discriminat per raons de raça, de cultura o de creença i que l’única exigència és el respecte als drets humans.

Tot just fa quatre dies com aquell qui diu, que en Garcia de Can Popular, en la seva condició de repartidor aficionat de pamflets, estava palplantat al Barri d’Artigues incitant al personal a discriminar una col·lectivitat musulmana, negant-los el dret a tenir un oratori on poder practicar les seves creences, i també en els plenaris municipals, aprofita la mínima ocasió per mostrar-nos la seva cara més intolerant, barrejant malintencionadament els conceptes d’immigració i delinqüència, amb la perversa finalitat de provocar l’enfrontament entre ciutadans, aconseguint un grapat de vots que li permetin de sostenir-se a la poltrona.

És que Garcia havia canviat com una mitja i per això signava al manifest? O és que pretén desvirtuar amb la seva presència, la labor que les entitats que treballen per la convivència i el respecte entre diferents? Segurament és això darrer, i com que avui dia colar-se a un grup de la xarxa social faceboock es extremadament senzill, doncs tant sols cal prémer un botó, sense el mínim pudor ha aprofitat l’ocasió per ficar-s’hi.

Algú li ha de començar a para els peus a aquest personatge, doncs rostre no ni falta, per trepitjar el més sagrat, i no sap que és la vergonya per atiar els focs de la divisió i l’enfrontament dels ciutadans.

Penso que els responsables de Badalona Som Tots, haurien de prendre cartes a l’assumpte i vetar-li la seva permanència, doncs segons el meu criteri és del tot contraproduent, que el nom de les persones que hem manifestat de manera fefaent el nostre acord amb els plantejaments que en el manifest se’ns proposen, es vegi al costat d’un personatge que públicament defensa tot el contrari.

dimecres, 15 de juliol de 2009

PERQUÈ CONVERGENCIA DIU QUE NO


Ja fa dies, els de la colla de l’Artur Mas es preparaven perquè fos quin fos el resultat de les negociacions, dir no al pacte de finançament autonòmic que ha vist la llum el segon cap de setmana de juliol.

Desprès d’haver donat més de deu xifres diferents en el transcurs de la negociació, aquests darrers dies van fixar el llistó en 5.000 milions d’euros, contradient les xifres dels experts i les institucions, com la Cambra de Comerç que la fixaven en una forquilla entre els 3.600 i els 3.800 milions. La proposta d’aquesta xifra, portava una doble intenció, de primer aprofitar el gran confusionisme que ells havien contribuït a crear amb els balls de números entre la població, per situar el llistó en un punt de segur inabastable pel govern de l’estat, i per un altre intentar de trencar la unitat del tripartit, fent picar a Esquerra Republicana de Catalunya, amb l’estúpida competició de a veure qui és més nacionalista; jugada que en la negociació del nou Estatut els va sortir prou be.

Tot i els preparatius, sembla que la decisió els ha agafat a contrapeu, doncs argüir que la concessió per part del govern de Catalunya, d’un any més en el termini de progressivitat per la obtenció de la xifra prevista comporti la il•legalitat de l’acord, em sembla si més no poc consistent i fàcilment rebatible.

El problema d’Artur Mas i el seu seguici, és tant sols que encara no han assumit, els resultats de les dues darreres eleccions autonòmiques, que no els van donar la capacitat de poder governar; i amb l’únic afany de recuperar el poder sigui com sigui, no han dubtat de perjudicar els interessos del país, pactant primer un estatut a la baixa, a canvi que Zapatero, contra la voluntat dels socialistes catalans, els facilités el camí a la presidència, i ara negant el millor acord de finançament que mai hi ha hagut, no només per Catalunya, si no per totes les comunitats autònomes que conformen l’estat espanyol.

Totes les estratègies els han fracassat, i ara pel seu mal cap, es troben alineats al costat del Partit Popular de Catalunya, injuriant un acord que segueix fil per randa les línies estatutàries, (tot i que Sanchez Llibre en un article al seu blog datat el 12 de juliol, digui el contrari sense argumentar-ho), i fa un pas important vers el federalisme de l’estat espanyol.

Del Partit Popular de Catalunya, també hauríem de parlar-ne, doncs la seva líder Alícia Sanchez Camacho, s’ha apressat a corroborar les tesis dels convergents, en el sentit l’augment de les aportacions es queda curt, tot i que ella no dóna cap xifra; el curiós però és que diu això, en el mateix moment que Cristobal Montoro, des de la seu central del carrer Gènova, augura la ruïna d’Espanya pel nou model de finançament; tot i que els presidents de les comunitats autònomes del PP, s’afanyen a dir que no hi faran cap fàstic als diners de més que els hi donin.

També es desmarquen la facció ultra independentista que lidera Uriel Bertran, dins d’Esquerra Republicana, així com els protagonistes de l’escissió que encapçala Carretero, seguint la lògica dels independentistes radicals, doncs l’acord consolida el camí cap a una Espanya Federal, qüestió totalment incompatible amb les argumentacions i principis independentistes.

Sanchez Llibre en l’article esmentat abans, pronostica un càstig electoral dels catalans cap als socialistes a les properes conteses electorals, autonòmiques i municipals tot i que a mi em sembla que la cosa pot ser perfectament a l’inrevés, quan els catalans s’adonin de la mala voluntat de la dreta nacionalista, catalana i espanyola, que no ha dubtat en contravenir els interessos del país per l’afany de tornar a la poltrona.

Convergents i ultra nacionalistes catalans, veuen perillar una de les raons de la seva existència, el victimisme i la reivindicació permanent amb l’estat espanyol, així com també que s’hagin obtingut uns molt bons resultats deixant de banda d’estratègies de coacció als governs de l’estat que ells sempre havien practicat quan ostentaven el poder a Catalunya, i optar per la tàctica de col•laboració i definició clara dels objectius que el govern que presideix Montilla ha portat a terme.

Artur Mas és ben conscient que se li acaba el termini, si a les properes autonòmiques de l’any que ve no aconsegueix ser president, haurà de deixar pas a una altre fornada, com a líders de la dreta nacionalista catalana; potser és per això que ara posa tota la carn a la graella, tot i que ho fa quan la flama és encara ben viva i el més probable és que en lloc d’una carn tendre i sucosa, pel seu mal fer, acabi recollint carbonet.

dijous, 9 de juliol de 2009

EL TOTXO BADALONÍ


Aquests dies, els empresaris del ram del totxo a Badalona, van revolucionats i queixosos, perquè de 53 projectes, del Pla FEIL, (vulgarment conegut com el pla Zapatero), tant sols 7 han estat adjudicats a empreses de la nostra ciutat; per les declaracions dels seus líders, de manera subtil i indirecte, sembla que responsabilitzen al nostre consistori per no haver condicionat el concurs, a fi i efecte que la proporció s’invertís d’alguna manera en favor de sector empresarial badaloní.


No tinc dades de com ha anat la cosa als altres municipis de la comarca, ni sí empreses badalonines, han aconseguit contractes en la resta de poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona, en els concursos totalment oberts que s’han practicat arreu de l’estat; però en el cas que el resultat també hagués estat negatiu pels de Badalona, potser caldria pensar si les empreses amb seu a la nostra ciutat, i els seus gestors han estat prou competitius alhora de fer les seves ofertes, on recordem es valorava per sobre de tot la capacitat per crear llocs de treball, que finalment és l’objectiu principal dels plans FEIL.
No és la primera vegada que alguns portantveus de l’empresariat badaloní, excusen els mals resultats de les seves companyies, acusant a l’administració, local, autonòmica o estatal, quan el que haurien de fer és mirar cap endins i fer examen de la seva gestió, per veure si és prou competent.


Segons les dades que hem pogut llegir aquests dies als diaris, els plans FEIL, han donat un extraordinari resultat positiu, contribuint de manera decisiva a frenar un increment de l’índex d’aturats, desprès de més d’un any de caiguda inexorable de l’ocupació, (el més de juny la xifra d’atur a disminuït en més de 55.000 persones en el conjunt de l’estat i de gairebé 17.000 a Catalunya). Són dades que demostren l’encert de la mesura i tiren per terra els mals auguris que feia la dreta més reaccionària d’aquest país quan des del govern de José Luis Rodriguez Zapatero, es presentava el pla; al que Aznar, Rajoy i Alicia Sanchez Camacho, auguraven el fracàs més rotund.

En el cas concret de Badalona, la xifra d’aturats ha disminuït, en 470 persones respecte de les dades del més de maig, qüestió que cal interpretar sense cap mena de dubte, com un efecte directe de les inversions que el Pla Zapatero està portant a terme a la nostra ciutat, dades que estan completament d’acord amb les previsions que des del consistori s’havien fet. Els líders empresarials badalonins, farien molt bé de rectificar les seves posicions en el sector més a la dreta del ventall polític, i deixar de reclamar tant el pacte nacional de totes les forces polítiques i socials, impossibilitat avui pels extremismes nacionalistes d’un i altre cantó, així com l’abaratiment de l’acomiadament, com a solucions de salvament de les seves empreses, i comencessin a mirar en direcció al futur i la modernitat, revisant a fons les seves companyies i en particular la seva gestió, potser aleshores s’adonaran que en el futur més immediat, tot el que s’ha fet fins ara, esdevindrà obsolet, que res tornarà a ser igual en el futur més immediat, i que només els que siguin capaços de posar-se dins d’un nou model d’economia subsistiran.

dimecres, 1 de juliol de 2009

EL DIA DE L'OPOSICIÓ



LA CONTRACRÒNICA
Per Cosme Modolell
Dimarts hi va haver ple i jo hi era!
A les sis i cinc minuts de la xafogosa tarda, a la sala gran de la Casa de la Vila, l’alcalde Jordi Serra, pronunciava la fórmula “Sessió Publica” que obria el ple ordinari de l’ajuntament de Badalona corresponent al mes de juny d’enguany. Deu minuts més tard i com és habitual, el llistat de dones víctimes de la violència domèstica, que durant el més de juny han arribat a la paorosa xifra de 8 i el corresponent homenatge del minut de silenci; que hom aprofita per fer una ullada als escons i adonar-se que falten, Jaume Vives, d’Esquerra Republicana per malaltia, Sonia Egea del Partit Popular i Marius Garcia d’ICVEUiA, sense que en sabem els motius.
No és fins el punt sisè de l’ordre del dia, referent a l’aprovació d’un plec de clàusules que regeixen la concessió per adjudicació directe, d’un edifici del Parc de Can Solei a una entitat dedicada a acollida d’infants i adolescents en risc d’exclusió social, que els regidors de Can Comunista es decideixen a intervenir, per manifestar que s’abstindran en la votació d’aquest punt, amb l’argument que primer caldria definir els usos del parc Ca l’Arnús Can Solei, circumstància sobre la que el govern municipal no s’ha definit encara. Li contesta Ferran Falcó de Can Convergència dient que tots els grups, inclòs el PP, creuen que és una bona cessió, perquè dóna vida al parc, i explica amb tot detall en que consisteix la tutela dels menors provinents de famílies des estructurades dels que la Generalitat s’ha hagut de fer càrrec Sagués aclareix que està d’acord amb el fons però no en la forma i per això maté el vot d’abstenció.
Els punts 7 i 8 referents a la contractació d’educadors i treballadors socials, suscita una confrontació entre Mañas de Can Comunista, Falcó de Can Convergència i Paquita Terruel i Francesc Serrano de Can Socialista, per diferències sobre si es compleixen o no els ràtios de treballadors socials que marca la Generalitat de Catalunya.
El punt 10, sobre la instal·lació d’un centre escolar a Ca l’Arnús, fa intervenir a Miguel Jurado de Can Popular assenyalant que ells hi votaran a favor, però que són coses ja aprovades, Josep Duran regidor d’educació, li contesta, Jurado hi torna i Duran altre cop; Carme Martinez també hi posa cullerada dient que hi votaran en contra per ser conseqüents amb el que han votat altres vegades.
El punt 11, referent a l’assumpte de Can Colomer, és el que suscita la primera intervenció en aquest plenari, del regidor més alt de tots, en Garcia de Can Popular, que en l’habitual to de demagògia, intenta enfrontar uns barris amb un altres, no considerant Badalona com un tot. La intervenció de l’alcalde Jordi Serra, aclarint el tema i posant de manifest el pervers intent de Garcia, deixa les coses al seu punt, anunciant que en els solars dels barris objecte de permuta s’hi farà habitatge protegit.
A les set de la tarda, entrem en el torn de paraules al poble que enceta El Sr. Manel Ballesteros per un assumpte de la Colonia Sant Jordi. Intervé Jurado, dient que és un tema vergonyant i Jordi Serra, contesta al ponent donant tot tipus d’explicacions i prometent resoldre el tema el més aviat possible.
La segona paraula correspon al Sr. Manuel Piqueras de la Coordinadora d’Entitats Socials, per un tema relacionat amb la conversió de la C-31 en una via estructurant suburbana, pel fet que hi ha una moció presentada per tots els grups menys el PP en el mateix sentit, s’acorda contestar al ponent i debatre la moció al mateix temps. El ponent, emprant un to “mitinero”, acaba la seva intervenció anunciant una manifestació pel proper dia 5 de juliol, on es tallarà l’autopista i la N-II. A continuació el secretari llegeix el text de la moció. Ramón Riera de can Popular, diu que tot i que no volen constar com a presentadors de la moció la votaran a favor, tot seguit Falcó, Sagués i Serrano, fan els seus panegírics al text de la moció. Manuel Piqueras en el seu torn de replica demana la desaparició de la via del tren i de la N-II,
La tercera paraula, correspon a Aymón Malondes del Consell de la Joventut demanant la creació d’un Pla d’Oci per Badalona. Pel fet que hi ha una moció presentada per ICVEUiA que fa referència a la zona d’oci del Polígon Ribó, s’acorda, talment com en el cas anterior, de fer el debat conjuntament. El ponent demana la constitució d’una taula ciutadana on es debati el tema de l’oci nocturn a Badalona i que els acords de la mateixa siguin vinculants pel govern municipal. El secretari, llegeix el text de la moció i a continuació Sagués diu que el seu grup l’ha presentada amb el suport de cinc associacions de veïns. En Garcia de Can Popular, critica al govern per la incapacitat desprès de cinc anys de donar-hi solució. El primer tinent alcalde el Convergent Falcó, amb un to que pretenia ser sorneguer i segons el meu parer del tot inadequat, desprès de dir que avui sembla el dia de l’oposició, anuncia el vot negatiu del govern a la moció, per la causa fonamental que no recull les millores en la seguretat i molèsties al veïnat que el govern ha procurat i posa en dubte el suport de les cinc associacions de veïns que els de Can Comunista han anunciat. Serrano de Can Socialista, també diu que votarà en contra i també dubta del recolzament veïnal. En aquest punt s’organitza un petit guirigall quan Pedro Jesus Fernandez pretén fer ell el torn de rèplica, i l’alcalde Serra li impedeix. El torn de replica del ponent, en el mateix sentit que la primera vegada, obre el segon torn dels regidors que reiteren el que han dit en el primer.
La quarta paraula correspon a Sónia Izquierdo, que parla en nom d’un amic seu de nom Mohamed, a qui li ha passat una sèrie de problemes d’ordre burocràtic, amb un local del carrer Primavera. L’alcalde Serra, explica la versió del departament de llicències sobre aquests fets, Sagués i Jurado, aprofiten per dir que aquests temes no haurien d’arribar al ple, desprès del torn de rèplica de la Ponent Jordi serra tanca el debat oferint una reunió amb el tècnics municipals per veure que s’hi pot fer.
La cinquena i darrera paraula a càrrec de Joan Carles Isal, amic del regidor Alex Mañas, fa referència al reallotjament d’unes víctimes de mobbing immobiliari del barri del Progres. L’alcalde Jordi Serra contesta explicant tot el que l’ajuntament a fet en aquest problema i li proposa al ponent la solució de facilitar-los un pis d’Adigsa, per solucionar el problema de la ruïna en que s’ha declarat l’immoble.
A dos quarts de deu, arribem a l’aparta de les mocions la primera demanant la concessió del premi Nobel de la pau a la Fundació Vicens Ferrer, és aprovada per unanimitat i la segona fent referència a la gratuïtat dels llibres de text que presenta el PP i una altre que presenten la resta de grups, on es demana la reutilització dels mateixos, dona com a resultat el rebuig de la primera i l’aprovació de la segona desprès d’una picabaralla dialèctica de Garcia, Carme Martinez, Duran i Falcó.Quan passen deu minuts de les deu, desprès de dir a Jurado que la pregunta que ha fet li contestarà per escrit l’alcalde aixeca la sessió.