divendres, 12 d’octubre del 2012

HOLLIGANS DE LA HISPANITAT


Avui el 12 de octubre, data ensenya del nacionalisme espanyol per excel·lència, hom tem que a Badalona, potser com a reacció a l’exaltació nacionalista catalana, que els independentistes locals, recolzats i estimulats per Convergència i Unió, van protagonitzar tot just fa un mes, reclamant la independència del País, ara, a tots aquells a qui les qüestions de lluites tribals, i discussions d’identitat ens fan més aviat angunia, doncs les considerem de fa temps superades i res adients amb la Badalona del segle XXI; haguem de viure una nova jornada d’extrema exaltació patriotera aquest cop recolzada pel Partit Popular, amb el batlle més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada, al capdavant.
 
El passat onze de setembre, tret de la tradicional ofrena floral al monòlit de la Plaça de la Plana, em vaig haver de tancar a casa, doncs els que consideren com a únic objectiu la independència del país havien decidit d’apropiar-se de la reivindicació, i si no volia ser comptat com independentista, només tenia l’opció de no sortir al carrer.
 
Ara, a la propera celebració de l’arribada de Colom al nou continent,  data que algú amb perverses intencions havia titulat de la Festa de la Raça i que en democràcia hem anomenat de la Hispanitat, uns altres holligans, amb ensenyes d’àguiles imperials, “Non Plus Ultra”, braç dret enlaire, i amb molta sang a la banya; de segur voldran prendre venjança del passat dia 11 i em faran tancar a casa, o fugir abans que la colla de brètols decideixen d’emular una altre nit de ganivets llargs a l’espanyola.
 
Tal dia com aquest, i per experiències d’anys anteriors, no tant moguts de sentiments patrioters com enguany, acostumen aparèixer uns altres brètols anomenats antifeixistes, que no tenen res a envejar amb violència amb els anteriors, doncs alhora de destrossar mobiliari urbà o aparadors, tampoc es queden curts.
 
Es clar que si reflexiono una mica, m’adonaré que la crisi econòmica que estem patint i l’augment de persones en situació d’atur, i per tant de pobresa extrema, son factors afavoridors que molts ciutadans acabin perdent el cap, i al crit de perduts per perduts..., és llencin en braços de les organitzacions més violentes, sobre tot quan des de Partits Polítics nacionalistes que es diuen democràtics, intenten tapar les seves vergonyes amb sortides endavant i discursos patrioters, on és dona la culpa de tots els mals a l’adversari i és considera traïdor a qui no pensa com ells.
 
De fet és això el que més em preocupa, quan veig a un Artur Mas i un Mariano Rajoy, com es treuen les puces de sobre, de la seves nefastes gestions de govern i intenten amagar, el que enlloc de crisi no és res més que un intent de canviar tot el sistema d’estat del benestar per un neoliberalisme galopant de només dues classes socials, els rics i els pobres, i que s’aprofiten d’altres il·luminats, com els de ERC, CUP per  una banda i l’extrema dreta espanyola per l’altre, per que es barallin al carrer i amb la polseguera que aixequen, els ciutadans no s’adonin del que els pretenen encolomar.
Espero i desitjo que el seny s’acabi imposant a Badalona, y que ens nacionalistes catalans y espanyols, sàpiguen tornar al discurs de l’enteniment enlloc de la confrontació.