dimecres, 27 d’octubre de 2010

QUAN LA SOCIETAT BADALONINA NO CALLA, EN GARCIA S'ACOQUINA



LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Hom pensava que es perdia el bon costum de començar els plens a l’hora en punt, en veure que cinc minuts abans de les sis de la tarda, tant sols quatre o cinc regidors ocupaven els seus escons i l’alcalde i els dos tinents d’alcalde encara no havien fet entrada a la sala; però tot es va capgirar en pocs instants i a les 6 i tres minuts, des de l’escó central de la taula presidencial es pronunciava el tradicional “Sessió Pública”, tot seguit el llistat de dones víctimes de la violència de gènere, que en aquest més d’octubre ha pujat a l’esgarrifosa xifra de 9 a l’estat espanyol.

El tercer punt de l’ordre del día, que fa referència a donar compte per part de l’alcalde de la seva resolució de data 20 de setembre per la que es crea la Seu Electrònica de l’Ajuntament de Badalona. Pel fet que sobre aquest tema hi ha una paraula demanada per part del Sr. Ricard Amaya en representació de la CUP, l’alcalde el convida a ocupar el faristol i fer la seva primera intervenció de deu minuts. El ponent demana que aprofitant la disposició a la utilització de les noves tecnologies, es publiquin a la Web, els pressupostos, les actes dels plens i un munt d’altres qüestions. L’au de vol majestuós, el primer tinent d’Alcalde Ferran Falcó, és l’encarregat de contestar-li; comença dient que no li sembla adequat, que s’hagi afegit la paraula de la CUP, en aquest punt de l’ordre del dia i a continuació explica amb tots els ets i uts en que consisteix aquest nou servei de l’Ajuntament. Finalitza la seva intervenció dient que de les propostes que ha fet el de la CUP, ja en parlaran amb els interessats per veure les possibilitats d’aplicació. El Basquetbolista de Can Comunista, Carles sagués, demana la paraula per congratular-se de la posada en marxa de la no Web municipal i coincidint amb el de la CUP, també diu que els pressupostos que aprovi inicialment l’ajuntament han de ser penjats a la xarxa.

El portaveu de Can Socialista, l’escriptor Francesc Serrano, contesta al ponent de la CUP, dient que els processos informàtics, no són tant simples com s’ha pogut deduir de la intervenció que ha fet i que ja tenen previst publicar en el nou portal les dades principals del pressupost. Torn de rèplica de Ricard Amaya, en el mateix sentit que la intervenció inicial i l’Alcalde Jordi Serra tanca el debat.

Els punts quatre i cinc, de l’ordre del dia referents a les ordenances fiscals i les ordenances de preus públics per l’any 2011, que es debaten conjuntament, són presentats pel regidor d’hisenda de l’Ajuntament el socialista Francesc Serrano, a qui replica en primera instància, la regidora Carme Martinez de Can Comunista, que d’entrada, ha moderat sensiblement el to de Srta. Rottenmeyer que ens té acostumats, la base del seu discurs, són demanar tot un seguit de bonificacions, a les empreses amb sensibilitat mediambiental, a les persones amb problemes de mobilitat, a les famílies monoparentals, etc, etc.
La poncella de Can Popular Juan Fernández, (lo de poncella, va per ser amb diferència el regidor més jove de tot el planter), com ja ve essent habitual, utilitzant el idioma del imperio calca el seu mateix discurs de l’any passat, dient que enlloc d’apujar cal abaixar les taxes i torna a dir allò tan suat que Badalona és la ciutat amb els impostos municipals més alts de tot Espanya.

Serrano, els respon a un i altre, amb un discurs pedagògic i on aclareix els com i els perquès, i acaba dient at tots els que diuen que cal retallar els ingressos, expliquin de on han de treure els diners per mantenir un dèficit zero, com marca la llei.

Carme Martínez aixeca el to començant a renyar i diu a Serrano que qui governa són vostès i no nosaltres.

En Fernández, com si no hagués escoltat la resposta de Serrano, utilitza el torn de replica per carregar amb la mateixa demagògia que el primer torn.

El representant de Can Republicà, Mateu Chalmeta, també hi posa cullerada ressaltant que l’oposició any rere any diu el mateix. El regidor d’hisenda, contesta a Martínez, donant-li la raó en la qüestió que qui governa és el govern i corregeix a Fernandez el que ha dit sobre allò de la ciutat amb els impostos més alts d’Espanya, demostrant que no és veritat.

El punt 7 fa referència desestimar unes al•legacions presentades pels veïns del Mas Ram, sobre la qüestió de Can Colomer. L’ATS de Can Popular, Miguel Jurado, és llença a la jugular de Jordi Serra, en qualitat de regidor d’urbanisme. L’Alcalde contesta aclarint tot el que Jurado ha plantejat, El més llarg de tots només pel que fa a l’alçada, en Garcia, replica dient que l’alcalde intenta confondre al personal, Serra respon que qui confón el personal és Garcia, quan pretén agafar el rave per les fulles, i argumenta les afirmacions, llegint alguna de les al•legacions presentades.

Arribem al punt de proposicions urgents, quan passen cinc minuts de dos quarts de vuit, dues són les que hi figuren, que es despatxen sense cap mena de debat, entrant tot seguit al torn de paraules al poble. La primera a càrrec de marina Nieto, en nom de la Plataforma Deixem de ser Invisibles, sobre un tema del taxi porta a porta adaptat. Paquita Teruel de Can Socialista i regidora d’Acció Social, ens explica que és aquest servei i els diners que costa a l’Ajuntament. En Garcia de Can Popular, replica, dient que l’Hospitalet, té un 50% més d’aquest servei que Badalona. El de can Comunista Carles sagués, diu que no lliga el que fa l’administració amb la realitat. La ponent replica , Teruel, li torna a contestar, assenyalant que els darrers anys la situació ha millorat molt.

La segona paraula, és a càrrec de Manuel Lopez president de la Federació d’Associacions de Veïns, que reclama l’adhesió dels grups municipals a un manifest que han elaborat ells i que han signat més de cent entitats, on es posa en evidència, les accions enòfobes i racistes que el Partit Popular està portant a terme a la nostra ciutat darrerament. Pel fet que tots els grups municipals volen intervenir l’alcalde estableix l’ordre de menor a major representació, començant el de Can Republicà, Mateu Chalmeta que es mostra d’acord amb el contingut del manifest i carrega contra en Garcia i les seves maneres. El de Can Comunista, Carles Sagues, també s’adhereix al manifest i es congratula, del moviment social a Badalona, en contra de la xenofòbia i el racisme que aquests dies s’està produint; demana al govern municipal, pacti amb ells, l’aplicació dels fons europeus que arribaran a la nostra ciutat, per la lluita en favor de la integració i la convivència. L’au de Vol Majestuós de Can Convergència, Es remet a les declaracions que ja va fer en l’anterior plenari, i a continuació ens etziba un sermó sobre que les entitats no han d’entrar en el debat polític, tot i això diu que s’adhereix al manifest i demana que a Badalona hi hagin més manifestacions a favor de la ciutat que en contra del PP, pel risc que comporta que s’acabi fent propaganda del Partit de la dreta espanyolista. El més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada, en Garcia, de Can Popular, contestant al ponent diu que no accepta de cap manera que titllin el PP de xenòfob i racista i emplaça a Manuel Lopez que en el seu torn de rèplica li digui dues manifestacions públiques seves que puguin ser titllades de racistes. Tot seguit i relacionant clarament la immigració amb la delinqüència, comença a fer la crònica de successos de la Salut i Llefià els darrers dies. Francesc Serrano, portaveu de Can Socialista, acusa a n Garcia d’hipòcrita polític, i de no haver proposat mai cap solució en positiu, per cap dels emes que preocupen a la ciutat. En el seu torn de rèplica Manuel Lopez, agraeix l’adhesió dels grups municipals al manifest i li contesta a Garcia les dues manifestacions públiques contrastades de caire xenòfob de les moltes que fa el regidor de Can Popular.. Finalment tanca el debat Jordi Serra, recolzant el ponent i congratulant-se que davant els atacs continuats del PP al bon nom de Badalona, la societat civil no calli.

La següent paraula, correspon a l’Associació de Comerciants de Sant Mori, i la Sra. Àngeles Cazorla, exposa una situació de d’atracaments, inseguretat i incivisme, que es produeixen a la seva zona. El regidor del districte, Pablo Hernan de can Socialista, li contesta amb un discurs mesurat en el tó i altament pedagògic de tot el que l’ajuntament està fent a la zona en aquest sentit i del que s’està aconseguint. En Garcia de can Popular, pren la paraula per carregar contra Pablo Hernan i diu que li han dit que la Guàrdia Urbana ha fet presió perquè, el comerciants retiressin la seva sol•licitud de paraula en aquest ple. Falcó de can Convergència i responsable de la Guàrdia Urbana, comença felicitant a Pablo Hernan pel seu discurs i a continuació diu a Garcia que iniciarà les oportunes investigacions per veure la realitat de la seva denúncia, i diu que aquella mateixa tarda ha estat detingut l’atracador a dos o tres comerços del Passeig de la Salut i que ha resultat no ser immigrant. El de Can Comunista Sagués, li diu a Garcia, perquè se’l titlla de xenòfob. El ponent replica per acabar dient que es queixen de falta de neteja. Finalment l’alcalde Serra tanca el debat negant en rodó l’acusació que ha deixat anar Garcia sobre la Guàrdia Urbana i li fa a la ponent una relació de totes les obres i millores que s’han fet darrerament als barris de la Salut i Llefià.

La darrera paraula del poble del dia, la protagonitza Àngel Segura, el conegut quiosquer tamborer, que sense timbal es queixa que a la sala de plens sempre hi ha molts càrrecs de confiança i fa apereixer el fantasma de Joan Blanch, dient que ell si que era un alcalde que fomentava la participació, qüestió que va provocar les ires del comunista Alex Mañas, i una riallada general de tota la sala.

Una sola moció, que presentaven tots menys el PP, grup que presentava una esmena a la totalitat, referida a les finances municipals, va ser defensada per Asun Garcia de Can Comunista la moció, i per Maritxu de Can Popular l’esmena, essent aprovada la moció i refusada l’esmena com era d’esperar.

Una pregunta de Sagués que li contestaran per escrit, va posar punt i final al ple del més d’octubre quan el rellotge marcava un quart d’onze.

dimecres, 20 d’octubre de 2010

L'ATS DEL PP INSULTA LA INTEL·LIGÈNCIA DELS BADALONINS


Miguel Jurado, regidor de Can Popular a l’oposició del nostre ajuntament, en el número editat el proppassat 1 d’octubre d’un conegut setmanari badaloní, signa una curta missiva, acompanyada d’una fotografia on es veu la panoràmica de la Plaça Camarón de la Isla, plena d’un bon nombre de fidels musulmans fent les seves pregaries, i el regidor es pregunta: ¿Si esta situación se produjese en cualquier otra plaza pública de Badalona, se toleraría igual por parte del Ayuntamiento? I segueix ¿Nuestro ayuntamiento aviva la llama de la islamofóbia y la xenofóbia? Per acabar la nota amb un contundent: Al menos desde Artigas, creemos que si.

Molt bé home, acceptant el que diu el practicant sanitari, haurem de concloure també, que quan l’ajuntament el dia de Dijous Sant autoritza la Processó del Silenci pels carrers de Dalt la Vila, i el divendres la del Santo Entierro pels carrers de Llefià, i no sabem si ho deixaria fer pel carrer de Mar o la Plaça de la Vila de la nostra ciutat, esta instigant la persecució de catòlics i fomenta l’anticlericalisme. Vinga home fins aquí podríem arribar!

Sr. Jurado, amb les expressions de la vostra carta només puc deduir, o sou tonto, cosa que em sorprendria moltíssim, o ens preneu per imbècils a tots els badalonins, doncs dir que l’Ajuntament de Badalona fomenta la xenofòbia i la islamofòbia, per autoritzar que un grup religiós faci les seves pregaries en una plaça pública, és si més no una barbaritat que no diria ni un analfabet, amb tots els meus respectes per aquella gent que no sap ni llegir ni escriure.

D’entrada optaré per la segona suposició, doncs penso sincerament que us heu volgut passar de llest i fer-vos notar, en uns moments on sembla que el vostre cap de files us pren un protagonisme, que intenteu d’assolir sempre i a tot arreu quan en teniu ocasió, des del bon punt i moment que us van penjar la medalla de regidor. Dic això perquè em sembla ben casual que la vostra nota aparegui en el moment en que la formació política a les llistes de la qual figureu en qualitat d’independent, comença a estar en boca de tothom i de manera força negativa, desprès de les solemnes bestieses que heu fet tots plegats, amb les passejades i botifarrades pels barris de la Salut i Llefià; on el que si ha quedat més clar que l’aigua, és l’especial malvolença envers un determinats grups d’immigrants, a qui els feu responsables de tot el dolent que passa a la nostra ciutat, talment com ho fan els de Plataforma per Catalunya, tot i que aquests ja s’autotitulen racistes i xenòfobs.

Per altra banda sou vosaltres, els de Can Popular a Badalona, que us oposeu de manera sistemàtica a l’obertura de centres de culte de la religió musulmana, com heu fet amb el que es projectava a Montigalà, o al barri del Gorg, i darrerament al d’Artigues, contravenint clarament la constitució espanyola, que entre d’altres garanteix el dret a la llibertat de cultes en el nostre país.

De veritat Sr. Jurado, els de Can Popular volent esser tant populistes, heu entrat en un terreny extremadament perillós, on esteu provocant que uns badalonins s’enfrontin amb uns altres, no pel que fan o deixen de fer si no tant sols perquè tenen el color de la pell, o vesteixen, o resen o.... de manera diferent que els altres.

A més a més, ja fa temps que els de la dreta reaccionaria que el Partit Popular representa no ens enganyeu, que són els vostres votants, grans empresaris i petits especuladors, tots aquells que contracten a aquests immigrants de manera il•legal, pagant-los un sou de misèria i explotant-los fins que no poden més, que amb això heu contribuït a la rebaixa dels sous i les condicions de treball dels obrers autòctons. Ara com que preveieu que amb els vots dels vostres habituals no en tindreu prou, preteneu enredar als treballadors, enganyant-los i imbuint-los una sèrie de tòpics, com ara que els de fora els prenen la feina, o que no han vingut aquí a treballar si no a robar.

Miri Jurado, de seu cap de files m’ho puc esperar tot, però de veritat us feia més llest, i mai m’hauria pensat que us veuria embolicat amb històries tant “cutres”, que no poden fer altra cosa que portar-vos al descrèdit més absolut.
Article publicat al setmanari BNS el 15/10/10

dimecres, 6 d’octubre de 2010

ALGÚ DIU QUE GARCIA PARLA CLAR!


Feia temps no sentia un acudit tant dolent, fins que vaig llegir a un veí de Llefià, dient que en Garcia de Can Popular parla clar, perquè gracies a ell Badalona coneix un problema amb el gitanos romanesos que d’altra manera no coneixeria.

El qui diu això és un jove de 27 anys, que reconeix haver nascut,quan el barri de Llefià ja era un barri digne, i les lluites dels seus habitants per aconseguir aquesta dignitat ja formaven part de la història. Això si segons la gent gran amb qui parla, li diuen que abans es vivia a Llefià molt millor que ara, doncs la degradació que impera en aquests dies, està fent impossible que qualsevol persona civilitzada hi pugui residir.

No se amb quina gent gran parla aquest jove, però si es cert que li diuen això, potser aquests veïns haurien d’anar al metge, doncs jo que de fa anys que hi camino amb freqüència i parlo amb els seus veïns, no he trobat ningú que enyorés l’època aquella de carrers sense asfaltar, cap escola al barri, sense línies d’autobús, amb barraques a la Salut Alta i La Pau, i una administració local, que per cert governada pels fidels a la mateixa ideologia que avui predica en Garcia, els tancava les orelles a qualsevol reivindicació i si es posaven massa pesats, els hi etzibava la policia armada.

Només la ferma voluntat dels veïns va aconseguir capgirar la situació de marginalitat en que l’administració pretenia mantenir a unes persones, que gairebé no reconeixia ni com a ciutadans, “aquets indis de Llefià, que quan baixen a la Rambla ho fan malbé tot”, o be “aquesta colla de gitanos que els agrada el flamenco i fer escàndol al mig del carrer, si no s’adapten als nostres costums, els hauríem de fer fora de Badalona” frases que en els anys seixanta i setanta del passat segle XX eren molt sentides al Centre de la ciutat, i avui no diu ningú.

Llefià, La Salut, La Pau, Artigues, Sant Roc, i pràcticament tot Badalona, són exemples vius i reals que la convivència y la interculturalitat són possibles, que per damunt dels que separa som capaços de construir un futur que ens és comú. Una situació aconseguida per la bona voluntat i l’esperit emprenedor d’uns ciutadans, que van ser capaços de superar totes les adversitats.

Com es pot dir que Llefià, és un barri degradat, quan s’acaben d’arranjar, un munt de carrers, i s’hi han obert dues estacions de la línia de metro més moderna d’Europa? Només algú amb perverses intencions pot intentar amb mentides d’alt calibre, desacreditar una zona que tant i tants sacrificis ha costat de dignificar, i els puc garantir amics, que a perversitat pocs guanyen en Garcia de Can Popular, llençant missatges totalment falsos, com que als immigrants, l’administració els afavoreix donant-los beques de menjador amb preferència sobre els autòctons, o eximint-los del pagament d’impostos en les botigues i comerços de la seva propietat. És així com parla clar en Garcia? Dient mentides?
La gran mentida i si cap la més perillosa, doncs pel que veig qualla en la ment d’alguns jovenets que han hagut de lluitar per ben poca cosa, i que podríem dir van néixer amb la flor, és quan intenta responsabilitzar a tot un col•lectiu com són els immigrants dels problemes que pateixen molts ciutadans conseqüència d’una crisi econòmica provocada per una colla d’especuladors, els interessos dels quals, el Partit que presideix a Badalona en Garcia defensa. O potser algú pot creure que el Sr. Botin del banc de Santander vota el PSOE?

En el darrer ple municipal, Garcia va saltar com una llagasta, quan el regidor d’ERC Mateu Chalmeta, va insinuar que havia après de Goebbels amb allò que dient mil vegades una mentida acaba per convertir-se en veritat, en aquells moments vaig pensar que la comparança era exagerada, però veient com actua, em sembla que Chalmeta te tota la raó del món.

De on treu el jove de Llefia, que un mentider com en Garcia, parla clar?