dimecres, 17 de novembre de 2010

FELIPE GONZALEZ A BADALONA




El proppassat dijous dia 4 de novembre, vaig tenir el goig de poder assistir al míting que el PSC va convocar al pavelló esportiu de Llefià i del que aquest setmanari els en ha donat complida informació.

No cal dir que l’expresident del govern espanyol, és persona molt ben dotada per l’art de l’oratòria i que empra un estil atraient per una majoria del personal, qüestió que es va fer ben patent entre l’ingent nombre de persones que omplien a vessar l’esmenta’t pavelló esportiu.

L’alcalde Jordi Serra i el President de la Generalitat José Montilla, van ser uns més que dignes teloners de l’estrella principal. El primer va basar el discurs, com és lògic i natural per la seva condició d’alcalde de la tercera ciutat de Catalunya, en les realitzacions de l’actual govern autonòmic a la nostra ciutat, a més a més de llençar algun directe sobre el Partit Popular, per la seva política de tirar per terra el nom de la nostra ciutat que està emprant darrerament. Va resultar especialment contundent, aixecant els aplaudiments del públic, quan manifestà sentir-se orgullós, perquè a diferència “d’altres”, a ell mai cap fatxa reconegut el titllaria de còpia seva, en referència a les declaracions del feixista Anglada de Plataforma per Catalunya, sobre Garcia Albiol del PP badaloní.

El President José Montilla, amb l’habitual to gens histriònic, però carregat de contundència, va advertir al personal dels perills de retrocés en les qüestions socials que pot comportar un govern de Convergència i Unió a la Generalitat de Catalunya, una CiU que assenyalava molt diferent de la que havia governat 23 anys fins el 2003, doncs ni Artur Mas és Jordi Pujol, ni la posició actual és d’equidistància, entre el PSOE i el PP, si no que com hem pogut veure en els discursos i actuacions de Duran i Lleida i el propi Mas, les seves preferències per un govern dels populars a la Moncloa, és ja del tot evident.

Puja a l’escenari, l’indiscutible líder socialista per excel•lència, Felipe Gonzalez, el clamor del públic arriba al seu punt més àlgid, quan desprès de llarguíssims aplaudiments, el personal coreja el seu nom una bona estona més. Ja d’entrada el seu discurs sorprèn a tot el personal, doncs enlloc del míting que tothom esperava, ell es despenja en una mena de classe magistral sobre la crisi, les seves causes i les maneres d’afrontar-la des de les posicions d’esquerra en contraposició a la dreta.

Sense tallar-se un pel, i aprofitant allò que la veterania és un grau, amb un llenguatge planer a l’abast de tothom que l’escoltava, va situar-se al costat del govern per les mesures preses, en el control del dèficit públic i de la proposta de reforma de les pensions, a fi i efecte de garantir el manteniment del sistema públic d’aquí a 25 anys.

No va oblidar tampoc fer esment de les pretensions, que la dreta tot i que no ho digui clarament no s’ha molestat en ocultar, de fer petar el sistema de pensions per tal de dissoldre’l i privatitzar-lo a través de bancs i companyies d’assegurances, com intermediaris de les inversions en borsa. Per cert una qüestió que aquests dies pot espantar a més d’un, quan estan veient que els plans de pensions que van fer com a complement, perden valor un dia darrera l’altre per el catacrac del sistema financer mundial.

Vull destacar també la crida que feu en favor de la integració i formació dels immigrants, com una manera de retenir un capital humà que ens resultarà del tot imprescindible, si volem sortir de la crisi com un país avançat, on ens puguem repartir riquesa enlloc de misèria.

Quina manera més diferent d’enfocar el tema de la immigració! Perquè desprès algú digui que tots son iguals! Quin gran estadista segueix essent Felipe Gonzalez! Ni Aznar, ni Rajoy, ni Mas, ni Duran i Lleida, li arriben a la sola de la sabata.
Article publicat al Setmanari BNS del 12/11/10

dimecres, 10 de novembre de 2010

LA LLOTJA DE PESCADORS


Una nova realització de l’equip de govern municipal que encapçala el socialista Jordi Serra, que va ser inaugurada el proppassat dissabte 23 d’octubre, a més a més de donar complida satisfacció a les ancestrals demandes dels pescadors artesanals badalonins, agrupats a la Comfraria, ha posat punt i final a una forta discrepància, entre els gestors de Marina Badalona S.A. Empresa encarregada de la gestió del port de la nostra ciutat.

És veritat que la renovació de la gerència ha resultat clau, per aquest canvi de relacions i que el minso sector pesquer de la nostra ciutat, quedi preservat de la desaparició total, a la que semblava abocat tot just fa un any enrere.

El nou equipament inaugurat, no es limita només a la llotja pròpiament dita si no que sota el nom de Base de Pesca Artesanal de Badalona, acull també l’espai suficient per les oficines de la Confraria i un moll amb capacitat per l’amarratge de disset embarcacions, (en aquest moment la flota útil de pesca a Badalona és de 14 embarcacions) i uns quinze habitacles de 15 mts2, a disposició dels pescadors per emmagatzemar les xarxes i els útils de pesca.

Un altre dels encerts ha estat batejar el moll de pesca, amb el de Quimet Costa, en homenatge a Quimet Costa i Durich, qui fou patró major de la confraria durant molts anys i un dels lluitadors incansables perquè es construís el port de Badalona. En Quimet, ja en els foscos temps del franquisme bregava davant les autoritats per la construcció d’un port, des del convenciment que resultava l’element imprescindible per la pervivència del que havia estat un dels sectors econòmics, principals a la nostra ciutat, a finals del segle XIX i primers del XX. La no existència d’aquest equipament, conjuntament amb la modernització dels vaixells i les arts de pesca, va provocar un descens en picat d’aquesta activitat a la nostra ciutat, desplaçant les bases operatives als ports, d’Arenys i Barcelona, i quedant com a testimoni unes quantes barques a la platja que de mica en mica, es convertien en peces d’exposició.

Les negociacions, entre l’equip de govern municipal, amb el socialista Jordi Serra al capdavant, la Confraria de Pescadors i la nova direcció de Marina Badalona, van arribar a bon port i amb un temps rècord, doncs si a primers del 2010, es produeix el relleu a la gerència de Marina Badalona, el més de maig l’assemblea de la Confraria donava el vist i plau al programa de construcció i d’usos de l’equipament; el més de juliol el Consell d’administració de Marina Badalona, aprovava, un pressupost de 406.635,01 € per les obres de condicionament de la Base de Pesca Artesanal de Badalona, com a complement d’una inversió prèvia ja realitzada, per import de 285.000 € destinada a l’estructura, la coberta i la connexió a la xarxa de sanejament. Tres mesos desprès la Base de Pesca Artesanal de Badalona, és plenament operativa.

No em negaran vostès que el procés és un bon exemple d’eficiència de l’administració municipal, tot i que hi ha qui s’emparra en cercar només la part negativa.

L’equipament inaugurat el dia 23 d’octubre, es completarà l’actual més de novembre, amb la posada en marxa de la Marina Seca, un servei imprescindible en un port com aquest, i el proper any amb una Escola de Vela; equipaments que en el seu conjunt han de donar vida al Port de Badalona, i fent-lo més atractiu per una majoria de ciutadans, de dins i fora de la nostra ciutat, qüestió que sense cap mena de dubte ha de procurar per un increment de l’activitat econòmica i la generació de llocs de treball.

Serveixi això d’exemple del que Badalona ha aconseguit, amb un govern eficaç al consistori, com el que presideix el socialista Jordi Serra, i un govern catalanista i d’esquerres a la Generalitat de Catalunya, com el que ha presidit José Montilla. Una conjunció que per la nostra ciutat, s’ha de dir ha estat del més favorable, doncs mai en tant poc temps s’havien materialitzat tants desitjos.
Article Publicat al setmanari BNS el 05/11/2010

dimecres, 3 de novembre de 2010

BADALONA, NO T'ADORMIS




Som a menys de quinze dies, del començament de la campanya electoral de les eleccions potser més transcendentals al Parlament de Catalunya, unes eleccions on no només decidirem una majoria de dretes o d’esquerres als escons del palau del Parc de la Ciutadella, si no que marcaran un camí de difícil retorn vers l’aventura sobiranista o un altre de més assenyat cap a l’aprofundiment de l’acord amb Espanya dins d’un marc completament federal a l’estat espanyol.

Per sort, la posició ultranacionalista espanyola que a l’actual parlament representen el PP i Ciutadans, és en realitat una opció quasi residual en aquest nostre país, i que només pot tenir una certa opció en el cas dels populars, si els germans ideològics de Convergència i Unió els necessiten, per aconseguir la majoria. Els altres, Ciutadans, ni això, doncs la seva definició com a “anti” nacionalistes catalans fa inviable qualsevol possible pacte.

Els índex d’abstenció a les eleccions autonòmiques de Catalunya, són tradicionalment molt alts, i alguns experts consideren que es degut a que una bona part de l’electorat, no ha acabat d’entendre, (tot i que ja fa més de trenta anys que dura), això de l’Estat de les Autonomies. Particularment, penso que pel fet que es tracta d’un invent que es va quedar a mitges, doncs voldria ser un sistema federal sense acabar-ho de ser, tot plegat per la por d’una involució, que planava, pel nostre país, l’any 1978 quan la Constitució va ser aprovada; afegint-hi a més a més, la especial malvolença del nacionalisme espanyol vers tot el que faci olor de federalisme, ha provocat un discurs poc convincent entre les forces polítiques que indueix a una bona part de l’electorat a no acudir als col•legis electorals..

En el cas de Badalona, l’índex d’abstenció en les darreres convocatòries, és situa al voltant del 65%, localitzant les puntes als barris de la Salut Llefià, on sembla que una bona part del personal, s’acaba quedant a casa per allò de: “Esto es cosa de los catalanes”, com si la cosa no anés amb ells.

És veritat que el nacionalisme català, tant de dretes com d’esquerres, s’ha passat una bona part dels trenta anys de règim autonòmic, perseguint unes senyes d’identitat, que li donessin raó de ser; una recerca que s’ha fet especialment carregosa per tot una sèrie de ciutadans, que pel fet d’haver nascut a d’altres regions d’Espanya, són qui ha tingut més clara la seva identitat, plenament integrada en la Catalunya moderna, on viuen, treballen i col•laboren a desenvolupar.

Amb aquest article, em vull dirigir especialment a tots aquests ciutadans, de Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià, Mongat i Tiana, que no tenen problemes identitaris, a tots aquells que saben molt bé qui són i cap on van, sense entendre massa be si serveixen per alguna cosa més que per gastar diners, el Parlament de Catalunya i la Generalitat, i que per aquesta raó s’acaben quedant a casa a les eleccions autonòmiques; per dir-los que aquest cop és molt diferent que en les anteriors ocasions, doncs el nacionalisme espanyol bandera del Partit Popular, pot arribar a aconseguir, amb la sentencia negativa del TC sobre l’Estatut i una campanya mediàtica sense precedents, un trencament irreconciliable de la societat catalana, qüestió que els radicals de l’altra banda tampoc veurien amb mals ulls, doncs forma part de la seva essència ideològica, la cerca de les diferencies com a signe d’autoafirmació.

S’imaginen vostès un govern de la CiU d’Artur Mas, i Felip Puig, amb ERC, recolzat parlamentàriament, per la Solidaritat Catalana de Jan Laporta i el Reagrupament de Carretero, amb el de la CUP entremig?

No s’adormin ciutadans, el 28-N, cal que tots anem a votar per deixar ben clar a tothom quina és la voluntat del poble de Catalunya, de tot el poble de Catalunya i no només d’una part. Cal que fem patent al personal del PP, que per molt que ho intentin, la nostra voluntat és la de romandre units, entre nosaltres i amb la resta de pobles d’Espanya, que no tenim cap mena de dubtes sobre la nostra identitat i que considerem la diversitat com una immensa riquesa i no pas com un problema. Tot això només tenim una manera de fer-ho i és sortint de casa i anant a votar massivament el 28 de Novembre, capgirant totes les enquestes que fins avui proclamen una abstenció rècord.
Article publicat al setmanari BNS del 29/10/10

dimecres, 27 d’octubre de 2010

QUAN LA SOCIETAT BADALONINA NO CALLA, EN GARCIA S'ACOQUINA



LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Hom pensava que es perdia el bon costum de començar els plens a l’hora en punt, en veure que cinc minuts abans de les sis de la tarda, tant sols quatre o cinc regidors ocupaven els seus escons i l’alcalde i els dos tinents d’alcalde encara no havien fet entrada a la sala; però tot es va capgirar en pocs instants i a les 6 i tres minuts, des de l’escó central de la taula presidencial es pronunciava el tradicional “Sessió Pública”, tot seguit el llistat de dones víctimes de la violència de gènere, que en aquest més d’octubre ha pujat a l’esgarrifosa xifra de 9 a l’estat espanyol.

El tercer punt de l’ordre del día, que fa referència a donar compte per part de l’alcalde de la seva resolució de data 20 de setembre per la que es crea la Seu Electrònica de l’Ajuntament de Badalona. Pel fet que sobre aquest tema hi ha una paraula demanada per part del Sr. Ricard Amaya en representació de la CUP, l’alcalde el convida a ocupar el faristol i fer la seva primera intervenció de deu minuts. El ponent demana que aprofitant la disposició a la utilització de les noves tecnologies, es publiquin a la Web, els pressupostos, les actes dels plens i un munt d’altres qüestions. L’au de vol majestuós, el primer tinent d’Alcalde Ferran Falcó, és l’encarregat de contestar-li; comença dient que no li sembla adequat, que s’hagi afegit la paraula de la CUP, en aquest punt de l’ordre del dia i a continuació explica amb tots els ets i uts en que consisteix aquest nou servei de l’Ajuntament. Finalitza la seva intervenció dient que de les propostes que ha fet el de la CUP, ja en parlaran amb els interessats per veure les possibilitats d’aplicació. El Basquetbolista de Can Comunista, Carles sagués, demana la paraula per congratular-se de la posada en marxa de la no Web municipal i coincidint amb el de la CUP, també diu que els pressupostos que aprovi inicialment l’ajuntament han de ser penjats a la xarxa.

El portaveu de Can Socialista, l’escriptor Francesc Serrano, contesta al ponent de la CUP, dient que els processos informàtics, no són tant simples com s’ha pogut deduir de la intervenció que ha fet i que ja tenen previst publicar en el nou portal les dades principals del pressupost. Torn de rèplica de Ricard Amaya, en el mateix sentit que la intervenció inicial i l’Alcalde Jordi Serra tanca el debat.

Els punts quatre i cinc, de l’ordre del dia referents a les ordenances fiscals i les ordenances de preus públics per l’any 2011, que es debaten conjuntament, són presentats pel regidor d’hisenda de l’Ajuntament el socialista Francesc Serrano, a qui replica en primera instància, la regidora Carme Martinez de Can Comunista, que d’entrada, ha moderat sensiblement el to de Srta. Rottenmeyer que ens té acostumats, la base del seu discurs, són demanar tot un seguit de bonificacions, a les empreses amb sensibilitat mediambiental, a les persones amb problemes de mobilitat, a les famílies monoparentals, etc, etc.
La poncella de Can Popular Juan Fernández, (lo de poncella, va per ser amb diferència el regidor més jove de tot el planter), com ja ve essent habitual, utilitzant el idioma del imperio calca el seu mateix discurs de l’any passat, dient que enlloc d’apujar cal abaixar les taxes i torna a dir allò tan suat que Badalona és la ciutat amb els impostos municipals més alts de tot Espanya.

Serrano, els respon a un i altre, amb un discurs pedagògic i on aclareix els com i els perquès, i acaba dient at tots els que diuen que cal retallar els ingressos, expliquin de on han de treure els diners per mantenir un dèficit zero, com marca la llei.

Carme Martínez aixeca el to començant a renyar i diu a Serrano que qui governa són vostès i no nosaltres.

En Fernández, com si no hagués escoltat la resposta de Serrano, utilitza el torn de replica per carregar amb la mateixa demagògia que el primer torn.

El representant de Can Republicà, Mateu Chalmeta, també hi posa cullerada ressaltant que l’oposició any rere any diu el mateix. El regidor d’hisenda, contesta a Martínez, donant-li la raó en la qüestió que qui governa és el govern i corregeix a Fernandez el que ha dit sobre allò de la ciutat amb els impostos més alts d’Espanya, demostrant que no és veritat.

El punt 7 fa referència desestimar unes al•legacions presentades pels veïns del Mas Ram, sobre la qüestió de Can Colomer. L’ATS de Can Popular, Miguel Jurado, és llença a la jugular de Jordi Serra, en qualitat de regidor d’urbanisme. L’Alcalde contesta aclarint tot el que Jurado ha plantejat, El més llarg de tots només pel que fa a l’alçada, en Garcia, replica dient que l’alcalde intenta confondre al personal, Serra respon que qui confón el personal és Garcia, quan pretén agafar el rave per les fulles, i argumenta les afirmacions, llegint alguna de les al•legacions presentades.

Arribem al punt de proposicions urgents, quan passen cinc minuts de dos quarts de vuit, dues són les que hi figuren, que es despatxen sense cap mena de debat, entrant tot seguit al torn de paraules al poble. La primera a càrrec de marina Nieto, en nom de la Plataforma Deixem de ser Invisibles, sobre un tema del taxi porta a porta adaptat. Paquita Teruel de Can Socialista i regidora d’Acció Social, ens explica que és aquest servei i els diners que costa a l’Ajuntament. En Garcia de Can Popular, replica, dient que l’Hospitalet, té un 50% més d’aquest servei que Badalona. El de can Comunista Carles sagués, diu que no lliga el que fa l’administració amb la realitat. La ponent replica , Teruel, li torna a contestar, assenyalant que els darrers anys la situació ha millorat molt.

La segona paraula, és a càrrec de Manuel Lopez president de la Federació d’Associacions de Veïns, que reclama l’adhesió dels grups municipals a un manifest que han elaborat ells i que han signat més de cent entitats, on es posa en evidència, les accions enòfobes i racistes que el Partit Popular està portant a terme a la nostra ciutat darrerament. Pel fet que tots els grups municipals volen intervenir l’alcalde estableix l’ordre de menor a major representació, començant el de Can Republicà, Mateu Chalmeta que es mostra d’acord amb el contingut del manifest i carrega contra en Garcia i les seves maneres. El de Can Comunista, Carles Sagues, també s’adhereix al manifest i es congratula, del moviment social a Badalona, en contra de la xenofòbia i el racisme que aquests dies s’està produint; demana al govern municipal, pacti amb ells, l’aplicació dels fons europeus que arribaran a la nostra ciutat, per la lluita en favor de la integració i la convivència. L’au de Vol Majestuós de Can Convergència, Es remet a les declaracions que ja va fer en l’anterior plenari, i a continuació ens etziba un sermó sobre que les entitats no han d’entrar en el debat polític, tot i això diu que s’adhereix al manifest i demana que a Badalona hi hagin més manifestacions a favor de la ciutat que en contra del PP, pel risc que comporta que s’acabi fent propaganda del Partit de la dreta espanyolista. El més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada, en Garcia, de Can Popular, contestant al ponent diu que no accepta de cap manera que titllin el PP de xenòfob i racista i emplaça a Manuel Lopez que en el seu torn de rèplica li digui dues manifestacions públiques seves que puguin ser titllades de racistes. Tot seguit i relacionant clarament la immigració amb la delinqüència, comença a fer la crònica de successos de la Salut i Llefià els darrers dies. Francesc Serrano, portaveu de Can Socialista, acusa a n Garcia d’hipòcrita polític, i de no haver proposat mai cap solució en positiu, per cap dels emes que preocupen a la ciutat. En el seu torn de rèplica Manuel Lopez, agraeix l’adhesió dels grups municipals al manifest i li contesta a Garcia les dues manifestacions públiques contrastades de caire xenòfob de les moltes que fa el regidor de Can Popular.. Finalment tanca el debat Jordi Serra, recolzant el ponent i congratulant-se que davant els atacs continuats del PP al bon nom de Badalona, la societat civil no calli.

La següent paraula, correspon a l’Associació de Comerciants de Sant Mori, i la Sra. Àngeles Cazorla, exposa una situació de d’atracaments, inseguretat i incivisme, que es produeixen a la seva zona. El regidor del districte, Pablo Hernan de can Socialista, li contesta amb un discurs mesurat en el tó i altament pedagògic de tot el que l’ajuntament està fent a la zona en aquest sentit i del que s’està aconseguint. En Garcia de can Popular, pren la paraula per carregar contra Pablo Hernan i diu que li han dit que la Guàrdia Urbana ha fet presió perquè, el comerciants retiressin la seva sol•licitud de paraula en aquest ple. Falcó de can Convergència i responsable de la Guàrdia Urbana, comença felicitant a Pablo Hernan pel seu discurs i a continuació diu a Garcia que iniciarà les oportunes investigacions per veure la realitat de la seva denúncia, i diu que aquella mateixa tarda ha estat detingut l’atracador a dos o tres comerços del Passeig de la Salut i que ha resultat no ser immigrant. El de Can Comunista Sagués, li diu a Garcia, perquè se’l titlla de xenòfob. El ponent replica per acabar dient que es queixen de falta de neteja. Finalment l’alcalde Serra tanca el debat negant en rodó l’acusació que ha deixat anar Garcia sobre la Guàrdia Urbana i li fa a la ponent una relació de totes les obres i millores que s’han fet darrerament als barris de la Salut i Llefià.

La darrera paraula del poble del dia, la protagonitza Àngel Segura, el conegut quiosquer tamborer, que sense timbal es queixa que a la sala de plens sempre hi ha molts càrrecs de confiança i fa apereixer el fantasma de Joan Blanch, dient que ell si que era un alcalde que fomentava la participació, qüestió que va provocar les ires del comunista Alex Mañas, i una riallada general de tota la sala.

Una sola moció, que presentaven tots menys el PP, grup que presentava una esmena a la totalitat, referida a les finances municipals, va ser defensada per Asun Garcia de Can Comunista la moció, i per Maritxu de Can Popular l’esmena, essent aprovada la moció i refusada l’esmena com era d’esperar.

Una pregunta de Sagués que li contestaran per escrit, va posar punt i final al ple del més d’octubre quan el rellotge marcava un quart d’onze.

dimecres, 20 d’octubre de 2010

L'ATS DEL PP INSULTA LA INTEL·LIGÈNCIA DELS BADALONINS


Miguel Jurado, regidor de Can Popular a l’oposició del nostre ajuntament, en el número editat el proppassat 1 d’octubre d’un conegut setmanari badaloní, signa una curta missiva, acompanyada d’una fotografia on es veu la panoràmica de la Plaça Camarón de la Isla, plena d’un bon nombre de fidels musulmans fent les seves pregaries, i el regidor es pregunta: ¿Si esta situación se produjese en cualquier otra plaza pública de Badalona, se toleraría igual por parte del Ayuntamiento? I segueix ¿Nuestro ayuntamiento aviva la llama de la islamofóbia y la xenofóbia? Per acabar la nota amb un contundent: Al menos desde Artigas, creemos que si.

Molt bé home, acceptant el que diu el practicant sanitari, haurem de concloure també, que quan l’ajuntament el dia de Dijous Sant autoritza la Processó del Silenci pels carrers de Dalt la Vila, i el divendres la del Santo Entierro pels carrers de Llefià, i no sabem si ho deixaria fer pel carrer de Mar o la Plaça de la Vila de la nostra ciutat, esta instigant la persecució de catòlics i fomenta l’anticlericalisme. Vinga home fins aquí podríem arribar!

Sr. Jurado, amb les expressions de la vostra carta només puc deduir, o sou tonto, cosa que em sorprendria moltíssim, o ens preneu per imbècils a tots els badalonins, doncs dir que l’Ajuntament de Badalona fomenta la xenofòbia i la islamofòbia, per autoritzar que un grup religiós faci les seves pregaries en una plaça pública, és si més no una barbaritat que no diria ni un analfabet, amb tots els meus respectes per aquella gent que no sap ni llegir ni escriure.

D’entrada optaré per la segona suposició, doncs penso sincerament que us heu volgut passar de llest i fer-vos notar, en uns moments on sembla que el vostre cap de files us pren un protagonisme, que intenteu d’assolir sempre i a tot arreu quan en teniu ocasió, des del bon punt i moment que us van penjar la medalla de regidor. Dic això perquè em sembla ben casual que la vostra nota aparegui en el moment en que la formació política a les llistes de la qual figureu en qualitat d’independent, comença a estar en boca de tothom i de manera força negativa, desprès de les solemnes bestieses que heu fet tots plegats, amb les passejades i botifarrades pels barris de la Salut i Llefià; on el que si ha quedat més clar que l’aigua, és l’especial malvolença envers un determinats grups d’immigrants, a qui els feu responsables de tot el dolent que passa a la nostra ciutat, talment com ho fan els de Plataforma per Catalunya, tot i que aquests ja s’autotitulen racistes i xenòfobs.

Per altra banda sou vosaltres, els de Can Popular a Badalona, que us oposeu de manera sistemàtica a l’obertura de centres de culte de la religió musulmana, com heu fet amb el que es projectava a Montigalà, o al barri del Gorg, i darrerament al d’Artigues, contravenint clarament la constitució espanyola, que entre d’altres garanteix el dret a la llibertat de cultes en el nostre país.

De veritat Sr. Jurado, els de Can Popular volent esser tant populistes, heu entrat en un terreny extremadament perillós, on esteu provocant que uns badalonins s’enfrontin amb uns altres, no pel que fan o deixen de fer si no tant sols perquè tenen el color de la pell, o vesteixen, o resen o.... de manera diferent que els altres.

A més a més, ja fa temps que els de la dreta reaccionaria que el Partit Popular representa no ens enganyeu, que són els vostres votants, grans empresaris i petits especuladors, tots aquells que contracten a aquests immigrants de manera il•legal, pagant-los un sou de misèria i explotant-los fins que no poden més, que amb això heu contribuït a la rebaixa dels sous i les condicions de treball dels obrers autòctons. Ara com que preveieu que amb els vots dels vostres habituals no en tindreu prou, preteneu enredar als treballadors, enganyant-los i imbuint-los una sèrie de tòpics, com ara que els de fora els prenen la feina, o que no han vingut aquí a treballar si no a robar.

Miri Jurado, de seu cap de files m’ho puc esperar tot, però de veritat us feia més llest, i mai m’hauria pensat que us veuria embolicat amb històries tant “cutres”, que no poden fer altra cosa que portar-vos al descrèdit més absolut.
Article publicat al setmanari BNS el 15/10/10

dimecres, 6 d’octubre de 2010

ALGÚ DIU QUE GARCIA PARLA CLAR!


Feia temps no sentia un acudit tant dolent, fins que vaig llegir a un veí de Llefià, dient que en Garcia de Can Popular parla clar, perquè gracies a ell Badalona coneix un problema amb el gitanos romanesos que d’altra manera no coneixeria.

El qui diu això és un jove de 27 anys, que reconeix haver nascut,quan el barri de Llefià ja era un barri digne, i les lluites dels seus habitants per aconseguir aquesta dignitat ja formaven part de la història. Això si segons la gent gran amb qui parla, li diuen que abans es vivia a Llefià molt millor que ara, doncs la degradació que impera en aquests dies, està fent impossible que qualsevol persona civilitzada hi pugui residir.

No se amb quina gent gran parla aquest jove, però si es cert que li diuen això, potser aquests veïns haurien d’anar al metge, doncs jo que de fa anys que hi camino amb freqüència i parlo amb els seus veïns, no he trobat ningú que enyorés l’època aquella de carrers sense asfaltar, cap escola al barri, sense línies d’autobús, amb barraques a la Salut Alta i La Pau, i una administració local, que per cert governada pels fidels a la mateixa ideologia que avui predica en Garcia, els tancava les orelles a qualsevol reivindicació i si es posaven massa pesats, els hi etzibava la policia armada.

Només la ferma voluntat dels veïns va aconseguir capgirar la situació de marginalitat en que l’administració pretenia mantenir a unes persones, que gairebé no reconeixia ni com a ciutadans, “aquets indis de Llefià, que quan baixen a la Rambla ho fan malbé tot”, o be “aquesta colla de gitanos que els agrada el flamenco i fer escàndol al mig del carrer, si no s’adapten als nostres costums, els hauríem de fer fora de Badalona” frases que en els anys seixanta i setanta del passat segle XX eren molt sentides al Centre de la ciutat, i avui no diu ningú.

Llefià, La Salut, La Pau, Artigues, Sant Roc, i pràcticament tot Badalona, són exemples vius i reals que la convivència y la interculturalitat són possibles, que per damunt dels que separa som capaços de construir un futur que ens és comú. Una situació aconseguida per la bona voluntat i l’esperit emprenedor d’uns ciutadans, que van ser capaços de superar totes les adversitats.

Com es pot dir que Llefià, és un barri degradat, quan s’acaben d’arranjar, un munt de carrers, i s’hi han obert dues estacions de la línia de metro més moderna d’Europa? Només algú amb perverses intencions pot intentar amb mentides d’alt calibre, desacreditar una zona que tant i tants sacrificis ha costat de dignificar, i els puc garantir amics, que a perversitat pocs guanyen en Garcia de Can Popular, llençant missatges totalment falsos, com que als immigrants, l’administració els afavoreix donant-los beques de menjador amb preferència sobre els autòctons, o eximint-los del pagament d’impostos en les botigues i comerços de la seva propietat. És així com parla clar en Garcia? Dient mentides?
La gran mentida i si cap la més perillosa, doncs pel que veig qualla en la ment d’alguns jovenets que han hagut de lluitar per ben poca cosa, i que podríem dir van néixer amb la flor, és quan intenta responsabilitzar a tot un col•lectiu com són els immigrants dels problemes que pateixen molts ciutadans conseqüència d’una crisi econòmica provocada per una colla d’especuladors, els interessos dels quals, el Partit que presideix a Badalona en Garcia defensa. O potser algú pot creure que el Sr. Botin del banc de Santander vota el PSOE?

En el darrer ple municipal, Garcia va saltar com una llagasta, quan el regidor d’ERC Mateu Chalmeta, va insinuar que havia après de Goebbels amb allò que dient mil vegades una mentida acaba per convertir-se en veritat, en aquells moments vaig pensar que la comparança era exagerada, però veient com actua, em sembla que Chalmeta te tota la raó del món.

De on treu el jove de Llefia, que un mentider com en Garcia, parla clar?

dimecres, 29 de setembre de 2010

EL DIA QUE ELS VEÏNS VAN FER CALLAR EN GARCIA




Amb una puntualitat britànica, a les sis en punt de la tarda, l’alcalde s’asseia i pronunciava la fórmula habitual, “Sessió Pública” que donava el tret de sortida a la sessió plenaria de l’Ajuntament de Badalona, corresponent al mes de setembre de 2010; com és tradicional el minut de silenci per les dones víctimes de la violència domèstica que en aquest més de setembre han estat 7 a tot l’estat espanyol, obre el pas a un escarit ordre del dia, compost tant sols de sis punts. Els quatre primers, son aprovats sense cap mena de debat per part dels nostres excelsos regidors.

Arribats al punt cinquè, referent a una modificació del pressupost de l’Ajuntament, salta a la palestra Carme Martinez de Can Comunista que amb el seu habitual to de senyoreta Rottenmeyer, manifesta la seva protesta per les contínues modificacions del pressupost que el govern presenta plenari rere plenari, situació que ha fet decidir al seu grup municipal votar en contra d’aquesta, i de totes les que es presentin; reflexa també la seva preocupació per les recents noticies que circulen referents a la situació de les finances municipals, desprès que el govern hagi decidit d’aplaçar alguns pagaments dels proveïdors fins a l’any 2011. Li contesta Francesc Serrano, el regidor escriptor de Can Socialista, que amb un to amable però seriós, li recrimina a Martinez, que per una noticia de premsa, escampi alarmisme entre la població quan la situació de les finances badalonines es prou bona per fer front a tots els compromisos adquirits.

Martinez replica dient que la informació a la que fa referència Serrano, no la va obtenir llegint els diaris, si no escoltant les declaracions de l’Alcalde Jordi Serra en el ple extraordinari de divendres passat. Jordi Serra, l’alcalde, intervé per aclarir el que va dir i perquè ho va dir divendres passat, i Serrano contesta a la regidora de Can Comunista reafirmant la seva primera intervenció.

El sisè punt referent a l’aprovació inicial de la modificació del PGM a la illa anomenada Llamas, on s’hi ha de construir el Corte Inglés, fa saltar al líder local de Can Comunista Carles Sagues, que manifesta l’abstenció del seu grup en aquest dictamen perquè tenen dubtes, sobre la ubicació del edifici i de com afectarà l’entorn. Jordi Serra de Can Socialista, li contesta dient que la instal•lació del Corte Inglés a la nostra ciutat, representarà 1.000 llocs de treball directes, a més a més de la gran transformació dels entorns, en particular del carrer Coll i Pujol. Sagués replica dient que si be ells estan a favor del Corte Inglés a Badalona, dubten molt de la gestió de la instal•lació d’aquest centre. En Garcia de Can Popular, demana intervenir, dient que Serra en les seves manifestacions l’ha al•ludit i l’Alcalde respon que de cap manera, ell ha al•ludit a Garcia.

En no haver-hi proposicions urgents, quan son tres quarts de set entrem al torn de paraules al poble, que enceta el president de l’Associació de Veïns de Sant Joan de Llefià Gran Sol, Joaquin Rodriguez, que amb un discurs molt ben estructurat que comença amb català per passar desprès al castellà, carrega contra el Partit Popular de Badalona i el seu màxim líder Garcia per la, segons les seves paraules, “burda campanya de descrèdit que està portant a terme cap a tot un barri i per descomptat a la nostra ciutat”. Acaba el seu discurs amb un contundent: “NO VALE TODO POR UN PUÑADO DE VOTOS, LLEFIÀ ES LO QUE ES, UN BARRIO ABIERTO, MULTICULTURAL, SOLIDARIO, TRABAJADOR Y CON FUTURO, DONDE CABEMOS ¡TODOS! DEFENDÁMOSLO JUNTOS PARA SENTIRNOS ORGULLOSOS DE NUESTROS BARRIOS Y DE NUESTRA CIUDAD, BADALONA.

Jordi Serra, li dona la paraula a Garcia de Can Popular, que amb un to que pretén ser irònic, però que no pot amagar la inquietud que li han provocat les paraules de Joaquin Rodriguez, diu que no entén que els preocupa de l’actuació del PP, si creuen que es basa sobre mentides; i acaba carregant contra el ponent, per la seva condició de militant socialista i treballador de l’ajuntament, talment com la seva filla. L’alcalde Jordi Serra recrimina a Garcia la falta de respecte cap al ponent. A continuació Francesc Serrano de Can Socialista, com a portaveu del Grup Socialista ratifica les paraules de l’Alcalde, en el sentit de la falta de respecte de Garcia vers al ciutadà que ha demanat la paraula, i qualifica a Garcia com un dels problemes de Badalona.

L’au de vol majestuós de Can Convergència, Ferran Falcó, bat les ales per primera vegada, cantant les lloances de l’exposició que ha fet Joaquin Rodriguez, ressaltant sobre tot el moment en que aquest ha fet referència que Jordi Pujol va ser qui els va atorgar la Creu de Sant Jordi, (l’ocell sempre escombra cap a casa), i a continuació carrega contra Garcia acusant-lo de magnificar petits problemes que a més a més són comuns a molts altres barris de l’àrea metropolitana de Barcelona, desprestigiant d’aquesta manera, la nostra ciutat. El líder de Can Comunista Sagués, desprès de fer una puntualització sobre la intervenció de l’Alcalde, i felicitar al ponent Joaquin Rodriguez, carrega contra el PP acusant-lo de dir falsedats.

El torn d’intervencions dels grups el tanca Chalmeta de Can Republicà, que acaba essent el més agressiu en el discurs, quan suggereix que en Garcia va aprendre de Goebels, per allò que una mentida repetida mil vegades acaba essent veritat. En Garcia salta enfurismat, i l’alcalde Serra li concedeix la paraula només per replicar a Chalmeta per la qüestió del nazi. En Garcia intenta de contestar a tothom i l’alcalde el talla en sec esgriment el reglament.

En el torn de rèplica, el ponent Joaquin Rodriguez comença dient a Garcia, que la junta de l’Associació de Veïns Llefià Gran Sol que ell presideix, la conformen persones de diferents partits polítics i ideologies, i que tots ells han estat d’acord amb el discurs que ha fet abans. Finalment Jordi Serra tanca el debat mentre que Garcia, amb una cara de set déus s’empassa els gripaus.

La segona paraula del dia és a càrrec del Sr. Valentin Mayoral, per un tema de la gestió d’un bar en un Casal d’Avis, que segons el seu criteri, es fa de manera irregular. Paquita Teruel de Can Socialista, en la seva qualitat de regidora d’Acció Social li respon, que segons els seu criteri l’explotació s’està fent conforme a la llei. L’ATS de Can Popular Miguel Jurado, que estranyament fins ara no ha obert la boca, crec que és el primer ple des que és regidor que triga tant a fer-ho, insisteix en que la explotació del bar no es fa conforme a la llei. Sagués de Can Comunista, suggereix que es demani al secretari un informe sobre el tema. Rèplica de ponent en el mateix sentit que la seva primera intervenció i finalment Serrano en substitució de Serra que ha sortit un moment tanca el debat dient que es demanarà l’informe al secretari.

La tercera paraula és a càrrec de Francisco Diaz Romera, del Club de Futbol Sistrells, per un tema de gestió del camp de futbol, a la zona de Can Cabanyes. Li contesta Albert Tomás de Can Socialista com a regidor d’esports, i l’ATS de Can Popular també hi posa cullerada. Desprès de la rèplica del ponent, Jordi Serra, que ja ha tornat, tanca el debat recriminant a Francisco Diaz que aquests temes es millor solucionar-los amb reunions amb la regidoria corresponent, que no pas portant-los al ple.

Les dues darreres paraules del torn fan referència al tema de la vaga general convocada per l’endemà, al igual que una moció presentada pels de Can Comunista; com ve essent habitual, es debat conjuntament paraules i moció, començant per la demanada per Pedro Jesús Fernandez en nom de la Plataforma Unitària Ciutadana, que comença dient que ell farà vaga, i ens intenta convèncer a tots que fem el mateix; tot seguit la segona paraula, es parteixen el temps assignat entre Felipe Barrera, Secretari de la UGT i Maria Gallardo, de CCOO, que també fan una crida a la vaga; a continuació el secretari llegeix el text de la moció presentada i Sagués de Can Comunista la defensa, Chalmeta de Can Republicà diu que hi està d’acord, Falcó de Can Convergència al més pur estil Artur Mas, del si però no, acaba dient que hi votarà en contra. La Maritxu de Can Popular diu que hi votarà en contra perquè la vaga no arreglarà la crisi i acaba responsabilitzant als sindicats i a Zapatero de la crisi a Espanya. Serrano portaveu de Can Socialista, defensa que la reforma laboral aprovada ajudarà a millorar el mercat de treball.

Pedro Jesús en el seu torn de rèplica carrega contra Falco i el PP Maria Gallardo de CCOO a la seva vegada diu que els sindicats no tenen connivència amb els partits polítics. Sagués carrega contra el PP i contra Falcó, dient a aquest darrer que CiU és la responsable que la reforma s’hagués aprovat a les Corts.

El recompte de vots fa veure que només els de Can Comunista i els de Can Republicà hi ha votat a favor, quedant per tant refusada.

A un quart de deu s’inicia el debat de l’única moció que queda i que defensada pel PP, fa referència a rebutjar el veto del Govern de la Nació a una proposició de llei presentada pel PP sobre la supressió de la congelació de pensions. Maritxu de Can Popular la defensa, Chalmeta diu que la votarà en contra, perquè no sap a quina Nació fa referència, a més a més perquè s’ha presentat en castellà, contravenint una sèrie de lleis i normes que enumera. En Sagués, en Falco i en Serrano, també anuncien el seu vot contrari. Maritxu en el torn de rèplica s’encara amb Chalmeta, dient que a ella ningú li ha de dir com ha de pensar i en quina llengua ha de parlar.

Un quart d’hora més tard, entrem al torn de precs i preguntes on dues d’en Garcia, contestades respectivament per Duran regidor d’educació i Serrano de promoció econòmica i una de Juan Fernandez tambe de Can PP, que comença dient que la formula en castellà, encara que Chalmeta no ho entengui, i al que Jordi Subirana, Regidor de Comerç i Consum li diu que li contestarà per escrit, s’acaba aquest ple municipal, on hom va sortir amb la satisfacció que per primera vegada uns ciutadans, han gosat a dir les coses pel seu nom, posant en evidencia a en Garcia en la seva campanya difamatòria del bon nom de la nostra ciutat.

Fins a la propera!!!

dimecres, 22 de setembre de 2010

PARLEM DE CALERS




Tothom està d’acord en que la greu crisi econòmica que ens afecta, comportarà una sèrie de canvis en la nostra estructura social; ja rés serà el mateix a partir d’ara, doncs el sotrac a estat tant important, que ha esquerdat greument les bases que fins ara creiem prou sòlides del nostre creixement econòmic, i de tot el sistema financer.

Pel que fa als ajuntaments, tant pel seu finançament intern, com pels dels serveis que presta als ciutadans, fins avui es basava en gran manera en el tema immobiliari i en un creixement urbanístic, (tot i que en el cas de Badalona els darrers anys, pensat i planificat), que no podia deixar de ser constant; qüestió aquesta que ha permès a les administracions supra municipals, Estat i Generalitat, ajornar sine die el plantejament seriós de la qüestió del finançament municipal.

L’esclat de la bombolla immobiliària i la conseqüent paralització de l’expansió urbanística, posa al damunt de la taula el problema, que demana una solució amb una urgència apressant; doncs les arques exhaustes, en molts casos per haver prestat un serveis als ciutadans que corresponien a d’altres administracions, com la Diputació o la pròpia Generalitat, i una restrició de la possibilitat d’endeutament, per l’exigència internacional de contenció del dèficit públic, posa a moltes administracions locals a un pas de la fallida.

La ciutat de Badalona per sort, i per la gestió acurada de l’actual equip de govern, que de ja fa uns anys ha prioritzat el sanejament de les finances públiques, va aconseguir un crèdit per inversions just abans que l’estat tallés de soca-rel aquesta possibilitat de finançament, i això li permet, tot i que sense cap mena d’alegria, mantenir un cert nivell d’inversió.

Però els diners del crèdit tenen data de caducitat i la sortida de la crisi econòmica, tot i els senyals favorables, és preveu llarga i feixuga, a més a més, tot apunta que el sector immobiliari ja no tornarà a ser mai més el que era, almenys durant molts i molts anys, fins que l’estoc de pisos pendents de vendre, s’hagi situat a un nivell més que acceptable i ajustat a les noves condicions del mercat; per tant sembla que una de les principals fonts d’ingressos del nostre ajuntament, s’ha assecat gairebé in eternum.

Des de la dreta més reaccionària, la segona força política a Badalona, ja fa temps que es llencen missatges del tot demagógics, de l’estil de gastar més i rebaixar els impostos, dient que això es pot fer suprimint càrrecs municipals i funcionaris, proposta que no resisteix el mínim analisi, doncs tant sols cal una calculadora, per veure que l’estalvi que ells proposen, és com aquell qui diu la xocolata del lloro, i per contra les despeses que ells diuen no volen retallar, són d’un volum considerable. Tampoc s’aguanta la restricció de personal municipal que prediquen, doncs, això comportaria una frenada de la inversió per manca d’efectius, alhora de gestionar-la, com ja està passant algún ajuntament, casualment governat per la dreta, que entra en una mena de paralisi total. També carreguen contra el govern de Jordi Serra, dient que ha portat la ciutat a ser de les més endeutades a Espanya, qüestió de la que ha quedat palesa la seva fasedat ara fa pocs díes, quan el Ministeri d’Economia i Hisenda, ha reconegut a Badalona, una capacitat d’augmentar el seu endeutament, quan per contra no ho ha pugut fer, en ciutat de govern popular, com Madrid València, etc. etc.

És el moment de fer sacrificis, i d’explicarlos molt be a la població, que penso estaria molt més ben disposada a la comprensió si una colla d’experts, s’asseguessin i comencessin a debatre per proposar solucions i nous plantejaments econòmics basats en les noves realitats de ciutats amb un creixement ratllant el biològic, i amb estructures administratives altament eficients. És l’hora d’optimitzar l’aposta feta ja fa més de vint anys, de Badalona com a ciutat de serveis.

Seran capaços, tots aquests estudiosos que diuen estimar tan la ciutat, d’asseure’s al voltant d’una taula i començar a pensar en veritables solucions pel futur?
Article publicat al setmanari BNS del 17/09/2010

dimecres, 15 de setembre de 2010

ARA QUE TENEN PROGRAMA ENCARA S’ACLAREIXEN MENYS




La foto de Pujol pare, de Pujol fill, l’esperit Sant Más, el guardià Felip Puig, etc. etc. amb una targeta verda alçada, com a vot a favor de la proposta de programa electoral, em va fer pensar que finalment es dissiparien tots els dubtes sobre les propostes de la dreta nacionalista catalana davant els comicis del 28 de novembre; qüestió que els haig de dir de veritat, em té força preocupat, doncs no hi ha res com la indefinició en les propostes, per induir a l’abstenció massiva dels ciutadans, doncs quan no entenen el que se’ls diu acaben per quedar-se a casa per temor a que un vot a favor o en contra acabi essent un error per la seva manera de pensar.

Ja em diuen moltes vegades que peco d’il•lús i haig d’admetre que aquest cop tenen tota la raó, doncs ja el mateix vespre, quan per televisió,vaig començar a sentir els discursos de Duran, Artur i tota la patuleia, em vaig adonar que tot i tenir programa encara estan instal•lats, en el si però no.

El titular de la Vanguardia, del proppassat dilluns, resulta prou significatiu: “Mas aboga por la nación antes que reclamar un Estado” i com a subtítol, “El líder de CiU responde a las acusaciones de Montilla y reivindica el concierto económico”

Desprès hem sabut que tot això del concert econòmic, ha de passar per una consulta, en el cas més que probable que el govern de l’estat, sigui del color que sigui és negui a negociar-ho, i aquí amics meus hom ja es perd com en un intricat laberint, doncs resulta que per celebrar aquesta consulta, primer s’ha de modificar les lleis de consulta que obliguen a demanar permís a l’estat per poder-les efectuar, unes lleis que s’han de canviar en el marc del Congrés dels Diputats.

Al mateix temps, tant Mas com Duran segueixen maleint Zapatero i el seu govern, i no només ja anuncien que li votaran en contra dels pressupostos, si no que segueixen pressionant al PNB, perquè també els hi giri l’esquena, amb la sana intenció de convocar eleccions anticipades a l’estat espanyol.

O sigui que aquests estan convençuts que Rajoy i tota la camarilla, els acabaran per donar el concert econòmic, i la facultat de convocar consultes per decidir la independència. No s’ho creuen ni ells!!

De tot el batibull que presenten com a programa i dels discursos inflamats d’un i altre, arribo a la preocupant conclusió, que el que la dreta nacionalista d’aquest nostre país, l’únic que vol es tornar a la situació, del pujolisme, anomenada de “peix al cove” per la que, quan el partit de torn al govern de l’estat no té la majoria absoluta, des d’aquí li traiem tot el suc. En el cas de majoria absoluta, o que no n’hi hagi al parlament de Catalunya, la cosa va al l’inrevés, i aleshores resulta que per “sentit d’estat” acceptem la retrocessió del procés autonòmic. Recordin vostès, els quatre primers anys de govern Aznar amb minoria a Espanya i que ‘iniciaren amb una situació de majoria absoluta de CiU al Parlament català. Es feren un fotimé de transferències, cessions de percentatges d’IVA i IRPF,etc. etc. Fins i tot Aznar parlant català a la intimitat i recitant inintel•ligibles versos de Aribau. Però a les següents eleccions autonòmiques, els de Can Pujol, no obtenen la majoria absoluta, i poc temps desprès el del bigoti l’aconsegueix a les corts. Els quatre anys següents es va fer el més gran retrocés a l’autogovern de Catalunya, acceptat mansament, sota la invocació del sentit d’estat, per una CiU totalment depenent del PP per mantenir-se sense convocar eleccions anticipades.

On eren les proclames de Mas, aleshores Conseller en Cap en favor del concert econòmic?, on eren les reclamacions d’un nou estatut per recuperar l’autogovern que ens prenien?

Els catalans varem quedar farts, del “Peix al Cove”, avorrits d’uns que s’erigiren en repartidors de carnets de catalanitat, fastiguejats de grans projectes que ja naixien obsolets, com els eixos del Llobregat i Transversal, que el mateix dia de la seva inauguració ja es constatava la insuficiència.

Els catalans no volem entrebancar-nos amb la mateixa pedra, i per molts esforços, que els de Can CiU facin per avorrir al personal i fer-lo quedar casa el 28 de novembre, penso que tindran una gran sorpresa, doncs molts dels que fins avui no han anat a votar en les eleccions autonòmiques, potser aquest cop ho faran per donar-los d’una vegada per totes una lliçó de modos.

dijous, 9 de setembre de 2010

HEM SUPERAT L'ASSIGNATURA PENDENT


Des que l’any 1983, la xarxa de metro arribava a la Plaça Pep Ventura, tots els badalonins teníem la sensació que es quedava curt; que per una mica més no arribés al centre de la ciutat ens semblava com una espècie de mala fe dels que manaven, en no voler-nos acabar de fer entrar dins la modernitat en els sistemes de mobilitat.

Diumenge passat, es va superar aquest greuge i tant sols sis-cents metres més de ferrocarril subterrani ens han donat complida satisfacció, que els veïns i veïnes de Badalona, van saber exterioritzat assistint massivament a l’acte i festa d’inauguració, amb presencia del molt honorable president de la Generalitat, el socialista José Montilla.

No hi va faltar tampoc a la cita, l’inefable quiosquer tamborer, que a repics de timbal intentava animar una cada vegada més escassa colla de seguidors; hom quan els va veure a l’altra banda de l’avinguda Martí Pujol, i comparant amb el gruix que hi havia ara fa uns mesos a la inauguració de l’estació de Llefià, va pensar que d’aquí a uns anys quan s’inaugurin les estacions de Montigalà i Bufalà, estarà més sol que el timbaler del Bruch.

Les pressions de la intel•lectualitat badalonina, han aconseguit finalment que la nova Plaça, avui encara en obres, i la nova estació, portin el nom del pare del català modern Pompeu Fabra, una decisió en certa manera polèmica, doncs el cèlebre lingüista, ja té un carrer i un institut a la nostra ciutat per retre-li homenatge.

Soc dels que penso que el nom de les estacions de metro, han d’indicar amb la màxima claredat possible la situació on es troben, i en el cas que ens ocupa, a més a més, potenciar el valor de centralitat de l’espai, un punt al voltant del qual ha de pivotar la resta de la ciutat. No ens queixem sempre de la disgregació de la ciutat? No és un símptoma de poca vertebració, quan sentim a dir als ciutadans dels barris que van a Badalona, quan venen al centre? Per tot això estic convençut que Parc Central, hagués estat un nom molt més adequat, per aquest espai i estació, que no pas el que finalment s’ha adoptat. De totes maneres, com ja es ben sabut, el nom dels espais urbans, els acaba posant el poble i en moltes ocasions, difereixen del que oficialment se’ls hi ha volgut donar; ja veurem el que passarà en aquest cas, el temps ho dirà.

També vull dir i perdoneu la meva incultura, que tampoc m’agrada, ni entenc la inscripció llatina que l’artista de Pablo hi ha posat al capdamunt del vestíbul. Si be es ben cert que el passat romà de la nostra ciutat, és una de les nostres senyes d’identitat, no és menys cert que la industrialització, el caràcter obrer de la majoria dels seus ciutadans des de mitjans del segle XIX, així com el gresol de cultures i exemple de convivència, són sense cap mena de dubte els trets més característics que han configurat la Badalona actual, un fet que pel que sembla, la nostra intel•lectualitat de barretina tampoc ha sabut tenir en compte.

De totes maneres, estic convençut que de la mateixa manera, que la inauguració del ferrocarril l’any 1848, va representar la entrada de Badalona a la modernitat, ara l’arribada del metro al centre de la ciutat i la seva comunicació amb els principals barris, de la Salut i Llefià avui, i d’aquí a poc Montigalà, Bufalà i Sant Crist, catapultarà a aquesta ciutat que s’ha sabut fer a si mateixa, vers el futur de progrés i d’igualtat que estem obstinats en construir.
Article publicat al diari BNS el 16/07/10

dissabte, 4 de setembre de 2010

EN GARCIA VOL GUANYAR LES ELECCIONS


En Garcia de Can Popular no para, en una entrevista pel diari digital e noticies, feta mentre repartia pamflets al mercat de Llefià, va manifestar la ferma voluntat de guanyar les eleccions municipals a Badalona i aconseguir seure a la poltrona d’alcalde la propera legislatura. Deia també a l’entrevista que les seves visites al barri de Llefià, s’han incrementat de manera notable i que encara s’incrementaran més en els propers temps, pel fet que en el sector de Llefià i la Salut hi viu gairebé un terç del cens electoral badaloní.

Amb un discurs disgregant, carregat de xenofòbia, intenta subvertir l’ànim d’uns ciutadans en greus dificultats per culpa de la crisi econòmica, desviant-los l’atenció dels veritables culpables de la seva situació, com han estat aquells que van permetre i afavorir en els anys del “aznarato”, la bombolla immobiliària, l’esclat de la qual ha desencadenat la pitjor restricció del crèdit que mai haguem viscut, i les terribles conseqüències en forma d’atur i tancament d’empreses; envers uns pobres immigrants que han arribat al nostre país, fugint de la misèria on els correligionaris d’en Garcia d’arreu del mon els han sotmès.

Que senzill és carregar el mort a un altre i defugir les responsabilitats, quan cada vespre pots defugir els problemes des d’un pis al districte de les Corts a Barcelona, o navegant per la Mediterrània amb un veler de dotze metres, amb base al flamant port esportiu de la nostra ciutat; sobretot si a més a més comptes amb l’ajut d’un practicant populista que amaga el seu Mercedes alhora de passejar pels barris de la nostra ciutat.

En Garcia, fidel seguidor de la teoria Goebeliana, de repetir les mentides cent vegades per convertir-les en veritat, no s’adona que el personal ja no és estúpid i que el veuen a venir de tres hores lluny; quan tots saben que si els seus manessin, les retallades haurien estat més dràstiques, tal i com ho van fer els vuit anys de govern Aznar, tot i estar en una època d’eufòria econòmica, i a més a més per continuar afavorint els més rics i aprofundint l’abisme entre els rics i pobres, com ha succeït des que Ronald Reegan i Margaret Tatcher, impulsaren la revolució neoconservadora.

A les darreres eleccions municipals, on el PP que presideix Garcia va obtenir dos regidors més que en l’anterior legislatura, ho va fer amb un increment de tant sols 700 vots, en tota la ciutat, qüestió que si no hagués estat per la gran abstenció que protagonitzaren els electors tradicionalment socialistes, no n’hagués tret cap profit. Amb això vull posar clar i de manifest que tots aquells que es pensen que quedant-se a casa, no afavoreixen a cap dels que es presenten, estan en un immens error, doncs sempre hi ha qui en treu una bona picossada, i els badalonins són prou intel•ligents per no voler que aquest sigui el PP que presideix Garcia.

Per altra banda, hem de dir, que l’equip de govern que encapçala el socialista Jordi Serra, tot i l’època d’enormes dificultats en que ha de bregar, es caracteritza per una enorme eficàcia i afrontar el problemes de cara, donant com a resultat tot un seguit de realitats que podem veure, només sortint al carrer. Mai en tota la història d’aquesta ciutat s’havien remodelat, tants carrers, arranjat tantes escoles i remodelat equipaments; Mai tampoc en tota la historia de la Generalitat democràtica, s’havien pogut aconseguir canalitzar tantes inversions vers la nostra ciutat, noves línies de metro, noves escoles, millores en les comunicacions a Can Ruti, inversions en el nostre patrimoni cultural i arqueològic, que ens ha permès situar la nostra ciutat en un dels llocs predominants al mapa cultural de Catalunya. Són mèrits més que suficients, perquè els badalonins no ens quedem a casa a les pròximes eleccions autonòmiques i municipals, i recolzem aquells governs tant a la Generalitat com a l’Ajuntament, que han procurat pel nostre be com a badalonins.


Artcle publicat al setmanari BNS el 23/07/2010

dimecres, 28 de juliol de 2010

ELS DINERS I LA INDEPENDENCIA DE CATALUNYA, L’EIX PRINCIPAL




LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Com ja ve essent habitual en la actual legislatura, des que el socialista Jordi Serra ocupa l’alcaldia, amb una puntualitat gairebé britànica, (les sis i cinc minuts), el batlle Serra pronunciava la fórmula habitual, “Sessió Pública”, que obria el darrer ple ordinari abans de les vacances.

De primer, una junta de l’entitat Engestur, per aprovar la distribució extraordinària de dividends per un import de 7.025.000’- € amb càrrec a les reserves de lliure disposició de l’entitat.

A continuació i com és perceptiu, el llistat de dones víctimes de la violència de gènere, que aquest més de juliol arriba a l’esgarrifosa xifra de 9; a continuació el corresponent minut de silenci, seguit respectuosament amb tothom dempeus, a excepció dels corresponsals del Punt per no se quina mena de protesta personal.

Els punts 3,4 i 14, referents a modificacions a la plantilla i a la relació de llocs de treball de l’ajuntament, per acord de la junta de portaveus es debaten conjuntament. Enceta el torn Carme Martinez de Can Comunista, que qualifica les propostes de lletges, inoportunes i fora de lloc; li pren el relleu Juan Fernandez de Can Popular, que amb el idioma “del imperio” ve a dir el mateix que els comunistes, i dona xifres de l’encariment de la partida de costos de personal, que els dictàmens representen; afegint que sembla que “se hagan trajes a medida”. Quico Serrano portaveu de Can Socialista i regidor d’hisenda, es l’encarregat de contestar a un i altre, desmentin d’entrada que les modificacions representin un augment de les despeses, si no que faran un estalvi d’uns dos mil i escaig euros a l’any.

Carme Martinez, que avui sembla ha abandonat el to de Rottenmeyer que la caracteritza, torna a insistir en el que ha dit primer, talment com el de Can Popular Juan Fernandez, que mantenint el idioma del imperio és reafirma, en que res d’estalvi, si no que representa 25.000 € més de despesa. El socialista Serrano, torna a repetir els números que ha fet abans i l’alcalde Jordi Serra, tanca, amb el recompte de vots, que dona per aprovats els dictàmens, tot i els vots en contra de l’oposició, PP i ICVEUiA.

Els punts 6,9,10,11,12,i 13, referents a l’aprovació del compte general de la Corporació corresponent a l’exercici 2009, també van ser debatuts conjuntament per acord de la junta de portaveus; intervencions de Carme Martinez de Can Comunista, de Juan Fernandez de Can Popular, Quico Serrano de Can Socialista i en el segon torn, s'hi afegeixen Jurado de Can Popular, i Falcó de Can Convergència, els de l’oposició en contra i el govern a favor com és natural, tot i que hem de dir que Serrano, va estar particularment encertat i contundent, quan es va llençar a la jugular del ATS populista, Miguel Jurado. El debat el tanca Jordi Serra, assenyalant el rigor en la gestió del govern els darrers dos anys, i rebatent el catastrofisme de que fan gala Populars i Comunistes, mostrant-se confiat que la ciutat sabrà trobar el camí i els mecanismes per sortir d’aquesta terrible crisi.

El punt 15, referent a donar per verificat el nou text refós de la modificació del PGM a l’Avinguda dels Vents, torna encendre els ànims del Practicant de Can Popular Miguel Jurado, així com del regidor Alex Mañas de Can Comunista que les emprenen en contra del govern, Jordi Serra, en qualitat de regidor d’urbanisme, amb raons de pes, desmunta les argumentacions del popular i el comunista .

Dues proposicions urgents, aprovades, amb la intervenció dels portaveus indicant tant sols el sentit del seu vot, obren pas al torn de les paraules al poble, quan el rellotge assenyala que falten set minuts per les 8 del vespre. El torn l'enceta el Sr. Alfonso Lasso per un assumpte de les molèsties i insalubritat ocasionades per les múltiples cases tapiades que hi ha a la ciutat, així com els cotxes aparcat a les voreres i el mal estat de les mateixes. Falcó de Can Convergència, li contesta en qualitat de regidor de seguretat i de la Guàrdia Urbana, reconeixent algunes mancances en el servei de la grua. Carles Sagués de Can Comunista, fa especial insistència en el mal estat de les voreres. Alfonso Lasso, en el seu torn de rèplica introdueix el tema de la convivència entre bicicletes i vianants i torna a insistir en treure els vehicles aparcats a les voreres. Jordi Serra tanca el debat contestant al ponent.

La segona paraula és a càrrec del Sr. Lopez Bertran, president de l’Associació de Veïns de Lloreda, que comença anunciant que els ocells han tornat al barri, gràcies a que finalment s’han tret totes les antenes de telefonia mòbil que hi havia. Agraeix a Jordi Serra i a la regidora del districte Araceli Cruz, de Can Socialista, les gestions fetes i que han acabat amb la construcció de rampes a molts punts del barri, suprimint barreres arquitectòniques. A continuació engega un sèrie de greuges, que uns incívic skaters, a més a més d’altres joves practicants del botelló, estan ocasionant d’un temps ençà, amb destrosses al mobiliari i altres elements urbans. Ferran Falcó li contesta, que la Guàrdia Urbana no té el do de la ubiqüitat, i en Garcia de Can Popular acusa a Falcó de pessimista i al govern en conjunt de no fer complir la Ordenança de Civisme que fa un temps amb tota la pompa del món van aprovar. Sagués de Can Comunista, per no quedar-se enrera, també carrega contra Falcó. El ponent Lopez Bertran, en el torn de rèplica, demana més presencia de la Guàrdia Urbana al barri, i finalment l’alcalde Jordi Serra, tanca el debat dient que el govern intenta solucionar el problemes d’incivisme de Badalona, tant de Lloreda com els d’altres llocs.

A dos quarts i cinc minuts de nou, entrem a l’apartat de Mocions presentades pels grups municipals, on les dues primeres, presentades per ERC i el PP, fan referència al tema de la sentencia del TC sobre l’Estatut de Catalunya, a més a més sobre la del PP, els grups de ICVEUiA, PSC, i CiU, han presentat una esmena a la totalitat. Abans que el secretari procedeixi a la lectura de la part expositiva de les mocions i l’esmena, Maritxu Hervás de Can Popular, demana la paraula per anunciar la retirada de la moció que ells han presentat, circumstància que provoca automàticament la decaiguda de l’esmena a la totalitat. S’organitza aleshores un batibull entre els grups presentadors de l’esmena i el PP, els primers intentant de salvar la seva esmena, cerquen tota mena de subterfugis i els populars, emparrats en que no es debati. Finalment s’imposa el criteri del Secretari que al retirar-se la moció l’esmena decau automàticament, desprès d’acusacions al PP, d’haver actuat amb tacticisme i de poca estimació i interès per Catalunya, es llegeix la part expositiva de la moció presentada per ERC, on s’insta a iniciar un procés cap a la independència de Catalunya i a continuació Mateu Chalmeta, procedeix a defensar el text. Carles Sagués de Can Comunista, recorda l’ideal autonomista del PSUC, i anuncia el vot contrari a la moció. Falcó de Can Convergència anuncia també el vot contrari del seu grup, tot i que es manifesta personalment, profundament independentista, qüestió per la que té el cor dividit. En Garcia de Can Popular; acusa als socialistes de anti catalans, per haver provocat un alt índex d’atur i d’haver retallat els serveis socials als ciutadans de Catalunya; la demagògia en el seu estat més pur.

Quico Serrano de Can Socialista, llegeix la part expositiva de l’esmena que presentaven conjuntament amb ICVEUiA i CiU, a fi i efecte que consti en acta; i defensa la posició del PSC, en tot el tema de l’Estatut, mentre anuncia el vot en contra de la moció d’Esquerra.

Mateu Chalmeta de Can Republicà, en el seu torn de rèplica, constata que la moció no serà aprovada, però anuncia que serà presentada a tots els ajuntaments on ERC té representació, i augura que en un futur no massa llunyà, una esmena com aquesta serà aprovada per la majoria dels regidors dels ajuntaments de Catalunya, perquè la ciutadania majoritàriament ho exigirà.

Jordi Serra, l’alcalde, tanca el debat amb un discurs, brillant al meu parer, on posa de manifest la posició profundament federalista del Partit dels Socialistes de Catalunya i fa vots per una visió progressista d’Espanya i la seva Constitució. Conclou amb una frase de Joan Raventós, “Som Socialistes i Catalanistes per les mateixes raons”.

La següent moció que presenta ICVEUiA, referent al reconeixement de la figura de José Saramago, és aprovada, desprès que el ponent Carles Sagués, a instàncies d’en Garcia de Can Popular, i d’en Pera de Can Convergència s’avingui a retirar el punt que fa referència a demanar que es posi el nom de l’escriptor a un carrer de la nostra ciutat, doncs l tràmit s’ha de fer directament a la comissió del nomenclàtor, dos anys desprès de la mort del personatge.

Dues preguntes de Miguel Jurado i una altre de Carles Sagués, van posar punt i final a aquest ple quan el rellotge marca dos quarts tocats de déu del vespre, i l’alcalde Jordi Serra ens ha desitjat, bones vacances a tots.

Fins a Setembre!

dimecres, 30 de juny de 2010

A DINS GAIREBÉ COM SEMPRE I A FORA UN BATIBULL DE MIL DIMONIS

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell


Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Quan hom arribava a la Casa de la Vila, a tres quarts de sis de la tarda, a la Plaça hi havia una munió de persones amb cadira de rodes, de la Plataforma Deixem de ser Invisibles, afanyats a desplegar una pancarta, on reivindicaven el Servei de taxi adaptat porta a porta a la nostra ciutat que per ells és una necessitat de primera magnitud.

A dins i quan faltaven cinc minuts per les sis de la tarda, l’hora de començar la sessió, i l’alcalde feia la seva entrada a la sala, només hi havia els regidors de Can Socialista al complert; tant bon punt les manetes del rellotge, assenyalaven les sis de la tarda, encapçalats pels dels PP, feien entrada tota la resta de regidors, ocupant amb rapidesa les seves posicions, mentre l’alcalde pronunciava la fórmula habitual: “Sessió Pública” i els de la plaça, començaven un concert de xiulets.

Com sempre el llistat de dones víctimes de la violència de gènere, que el més de juny puja a l’esgarrifosa xifra de sis, i tot seguit, Jordi Serra, l’alcalde, llegeix una declaració de caire institucional que signen tots els grups municipals, excepte el Partit Popular, en defensa de la integritat del tex del nou Estatut de Catalunya, que el Tribunal Constitucional ha retallat aquests darreres dies desprès de quatre anys deliberant una sentència.

El punts del tres al sis de l’ordre del dia, que fan referència a l’actualització de les retribucions dels càrrecs i treballadors de l’ajuntament, així com de la modificació de la relació de llocs de treball en compliment del decret del govern de l’Estat; la junts de portaveus va acordar, i així ho explica l’alcalde, debatre’ls conjuntament amb una moció referida a aquest tema, que presenten els de Can Comunista, a més a més de donar pas a una paraula a Carmen Lucena, en representació dels sindicats amb representació al comitè d’empresa de l’Ajuntament.

Desprès que el secretari hagi llegit el text dispositiu de la Moció, Carmen Lucena, llegeix un discurs elaborat, recolzant-la i reclamant el compliment del conveni pactat l’any 2008 sense retallades els sous dels funcionaris i personal al servei de l’ajuntament, mentre que als PMR de fora, s’hi ha ajuntat, els que donen suport a Carmen, i el nivell sonor s’incrementa de manera notable, ja no amb xiulets, si no amb botzines i sirenes. A continuació el regidor portaveu de Can Socialista Quico Serrano, amb un to moderat i gairebé exquisit intervé defensant els decrets, dient que tot i saber-los molt de greu, s’han vist obligats a fer-ho en compliment d’un decret estatal.

Carles Sagués, líder de Can Comunista, o no se si dir advocat dels pobres, defensa el text de la moció que aclareix que ells només la presenten a títol legal, perquè els autors de la mateixa són els sindicats. Acaba el seu discurs anunciant el vot en contra de la seva formació al dictamen perquè no han comptat amb ells alhora de presentar-los.

En Chalmeta de Can Republicà al seu torn, assenyala el vot contrari a la moció, perquè la norma ja és aquí i no es pot fer res més que complir-la.

L’au de vol majestuós, en Falcó de Can Convergència, assenyala que no els hi agrada haver de votar en contra de la moció, i tampoc a una rebaixa sous, però no tenen cap més remei que complir la llei.

El regidor empadronat irregularment, en Garcia de can Popular, anuncia el seu vot favorable a la moció, perquè segons ells els dictàmens que presenta el govern municipal, van molt més enllà del que determina el govern de l’estat, tot i que no especifica, en que van més enllà. Tot seguit critica la intervenció de Serrano, qualificant-la de desagradable, i acaba el seu discurs, proposant que el govern faci trampa saltant la norma, garantint-los que ell no els denunciarà.

En el seu torn de replica la ponent Carmen Lucena, insisteix en el que ha dit abans. L’au de vol majestuós de Can Convergència, assenyala l’obligació del govern local de reduir el seu dèficit públic. El regidor irregular, renuncia al seu torn de rèplica, perquè diu que ho hauria de fer desprès de la rèplica de Serrano. El de Can Comunista, carrega contra el de Can Socialista, fent referència a manifestacions que Serrano havia fet l’any 2009 i diu, tampoc sense aclarir, que els dictàmens van més enllà del que mana el govern. Serrano en el seu torn, contesta a Sagués i a la ponent, retraient al regidor empadronat irregularment, que proposi al govern fer trampa. Es tanca el debat amb la votació, que dona per aprovats els dictàmens i la moció refusada.

La companya de premsa que seu al meu costat, surt un moment a la Plaça a tirar fotografies als manifestants i quan torna m’explica que als PMR, i als sindicalistes, se’ls ha afegit el quiosquer tamborer, de la Associació de Veïns Pep Ventura Illa Fradera que tot i haver estat desautoritzat per la Plataforma d’afectats per les afectacions del carrer Francesc Macià, valgui la redundància, ha volgut aprofitar el batibull per fer-se notar i comprovo que és veritat, al parar orella, i sentir els repics de les baquetes sobre la pell tensada, en mig de l’escàndol de xiulets, botzines i sirenes.

El punt dotze referent a donar conformitat inicial a la proposta de delimitació gràfica de la Trama Urbana Consolidada, mereix la intervenció del ATS de Can Popular, Miguel Jurado, que qualifica el dictamen de “oscuro”, anunciant la seva abstenció i avisant de la presentació d’al•legacions. Mañas de Can Comunista, també diu que s’abstindrà, i per assenyalar diferències amb el de Can Popular, acusa a l’ATS, d’haver votat a favor del dictamen en una ocasió anterior. L’ATS li contesta i Mañas replica, posant punt i final Jordi Serra, amb el recompte de les votacions anunciades.

Quan falten deu minuts per les vuit del vespre, arribem al torn de paraules al poble, desprès que dues proposicions urgents fossin votades per unanimitat sense debat de cap mena. en aquesta ocasió només n’hi ha una de demanada per part del Sr. Maximiliano Luengo, per un assumpte d’habitatge públic de lloguer, d’ocupació i de transport públic gratuït. El senyor Luengo explica el drama personal que pateix, de situació d’atur, havent esgotat el subsidi, i d’una minusvalia que pateix, situació que l’ha marginat de facto de la opció de trobar un habitatge de lloguer, ni tant sols en el sector públic, així mateix i entrat com en calçador demana la gratuïtat del transport públic pels aturats.

Paquita Teruel regidora d’Acció Social, és qui li respon assenyalant que l’ajuntament posa a la seva disposició i de totes les persones que es trobin com ell, una sèrie de serveis específics. L’ATS de Can Popular ensenya la ceba, en el sentit que ha estat ell qui ha induït a Maximiliano a demanar la paraula al Ple, quan demana que la moció que el seu grup ha presentat demanant la gratuïtat del Transport públic pels aturats, sigui debatuda en aquests moments. Jordi Serra, s’hi nega en rodó amb l’argument que així es va determinar a la junta de portaveus. En el seu torn de rèplica Maximiliano, diu que comença a no creure en la democràcia i assenyala que a Badalona hi ha molta indiferència vers les persones amb necessitats, i com exemple assenyala la manifestació de PMR que hi ha fora a la plaça, manifestació, que sembla ha plegat veles, quiosquer tamborer inclòs, doncs el soroll de fons que amenitzava el ple des de bon principi ha acabat de cop. Paquita Teruel contesta al ponent, que la reclamació que el PMR fan, en part ja està essent atesa per aquest ajuntament, amb 6.000 viatges a l’any de taxi porta a porta adaptat, i que això representa un gran esforç econòmic per l’ajuntament, tot i que no sigui suficient per les necessitats creixents del col•lectiu de PMR badaloní.

A les 8 i 10 entrem en l’apartat de mocions, on la primera presentada per el PP sobre la gratuïtat del transport públic pels aturats defensada per l’ATS, és rebutjada amb els vots contraris dels partits de govern. Talment com la segona signada també pels de Can Popular i referent a l’obligatorietat de difondre els estudis que encarregui el govern municipal, argumentada pel regidor empadronat irregularment.

La tercera ve de part de Can Comunista, però els de Can Popular hi ha fet una esmena a la totalitat, tot plegat va de condemnar els atacs d’Israel, sobre la flota humanitària que es dirigia a Gaza, finalment la moció és refusada, i l’esmena també, per no assolir majoria de suport en cap dels casos. La darrera que presenten conjuntament els de Can Popular i els de Can Comunista, referent a la creació d’una oficina d’atenció a les urgències socials, és rebutjada pels vots dels govern.

Uns precs i preguntes d’Asun Garia i Sagués de Can Comunista, posen punt i final a aquest plenari que durant una bona estona ha estat amenitzat per concert de xiulet i tambor des de fora a la plaça. Son les nou del vespre.

Fins a la propera!!!

dimecres, 16 de juny de 2010

IRREGULAR, MENTIDER I APROFITAT

Article publicat al setmanari BNS del 11/06/2010
En Garcia de Can Popular a Badalona, talment com un immigrant sense papers, aquests que ell té tanta tendència a titllar d’il•legals, esta irregularment, empadronat a la nostra ciutat, en el pis on viuen els seus pares, quan ell de veritat resideix en una mansió a la Gran Via de Carles III, al selecte barri de les Corts de la Ciutat Condal, on disposa de minyona romanesa, que té cura dels seus dos fills bessons.

L’empadronament irregular d’en Garcia, és un cas totalment insòlit en un regidor que es diu democràtic, i que conseqüentment hauria d’estar subjecte a una gran escrupolositat en el compliment de les normatives; doncs utilitza i contribueix a col•lapsar uns serveis, com per exemple els sanitaris, reservats, als residents badalonins. Encara que segurament, i donat el seus estatus, social i econòmic, no deu ser usuari d’aquest serveis sanitaris públics, a ell no li cal fer cues, ni estar en llistes d’espera, ni tant sols haver de barrejar-se amb aquesta gent inferior, que a més a més s’entesten elecció darrera elecció a votar els socialistes. Així com tampoc dels de preescolar dels seus fills bessons; doncs per això a la seva residència barcelonina ja disposa de mainadera, romanesa per més senyes, o potser millor dir per més inri.

El que a més a més sorprèn, és que volent justificar el que no té justificació, hagi d’incórrer en flagrant mentida, dient que en les eleccions Europees de l’any 2007 va votar a Badalona, perquè residia a la nostra ciutat, quan un any abans, el 2006, i segons consta a l’acta d’un dels plens municipals, a preguntes del regidor d’ICV Alex Mañas, va reconèixer que residia al barri de les Corts de Barcelona. Per altre banda, sembla ser que el noi figura empadronat, no al pis de 70 metres quadrats on havia viscut, si no a casa dels seus pares, al barri de la Morera; qüestió que demostra de totes totes una mala fe manifesta, i una voluntat enganyosa cent per cent.

Diu ara, com per treure importància a l’afer, que pel setembre tornarà a viure a la nostra ciutat, sembla ser, no en el pis de 70 metres quadrats, si no en un de nou en el front marítim, de 120 mts2, potser? segurament amb la intenció de poder controlar el vaixell de 12 metres que te amarrat al port de la nostra ciutat, i on els bessons i la mainadera romanesa, disposaran de l’espai adequat.

És sorprenent que una persona que incompleix les mínimes normes de ciutadania, com és no empadronar-se en el lloc de residencia, gosi sortir al carrer i demanar el vot a uns veïns, fomentant l’enfrontament. És incomprensible, que un paio que viu envoltat de luxe, i a qui no falta de res, subverteixi enganyant a uns ciutadans, que en aquest període de crisis veuen agreujades les seves dificultats. És fins i tot insultant, que tot i que ha estat enxampat, des de ja fa més d’un mes, no s’hagi apressat a regularitzar aquesta situació, qüestió que demostra ben clarament que la seva perversitat ja surt de tota mida, a no ser que hi hagi quelcom d’amagat, tot i que en aquest cas, encara seria molt pitjor, perquè que no ho dubti ningú, en règims de democràcia i llibertat tot acaba sortint a la llum, oi Sr. Millet?, o Sr. Bàrcenas?

Tot i que en Garcia, resulta ser l’únic regidor, en situació d’empadronament irregular, si que hem de dir que tres més del seu grup municipal, tampoc viuen a la nostra ciutat; una demostració ben palpable del poc amor i estimació que demostren tenir per Badalona, els regidors de Can Popular, als que sembla els fa vergonya, o poc digne del seu estatus social viure a la tercera ciutat de Catalunya pel que fa al nombre d’habitants.

dimecres, 9 de juny de 2010

AMB UN PAM DE NAS




El 27 d’octubre de 2009, mentre la Guàrdia Civil regirava de sot sobre les dependències de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet, i el jutge Garzón enviava un funcionari judicial a requerir informació a la Casa de la Vila de Badalona, sobre uns terrenys al nou front marítim badaloní, un quiosquer tamborer afeccionat, un líder veïnal comunista acèrrim, que als seus seixanta i escaig, vol endegar una revolució pendent, i un ex-alcalde, que ha evolucionat des del socialisme fins a d’independentisme més radical, acompanyats tots ells d’alguns dels fidels seguidors, i els membres de formacions polítiques a l’oposició consistorial, com el regidor mal empadronat; es situaren a la Plaça per excel•lència de la nostra ciutat, àvids de veure sortir emmanillat l’alcalde Jordi Serra i alguns dels seus regidors; però es van quedar amb un pam de nas, quan resulta que el funcionari, va sortir tot sol de la casa de la Vila, i els nostres màximes responsables polítics, s’aprestaven a reunir tota la documentació que els havia estat demanada, tràmit que van complir dos o tres dies més tard, amb molta antelació al termini que els havia estat assignat.

Tot i això, amb la insana pretensió d’escampar la llavor de la sospita, organitzaven uns dies més tard una manifestació, deien, en contra de la corrupció, manifestació que no va aconseguir agrupar pràcticament ningú, tret dels grupuscles radicals de la nostra ciutat, sempre disposats al que sigui, per anar contra qui governa.

Han passat els dies, les setmanes i els mesos, i finalment el sumari instruït d’aquest cas ha vist la llum, després que l’instructor hagués decidit aixecar-ne el secret, i tots hem pogut veure les transcripcions d’unes converses telefòniques, que per un llarg període de temps van ser pacientment enregistrades per ordre judicial. I aquí hem pogut observar, com tres personatges, José Montilla, president de la Generalitat, Jordi Serra, Alcalde de Badalona i Maite Carol Interventora de l’Ajuntament de Santa Coloma, les poques vegades que sortien a les converses, era per malparlar-ne i insultar-los, doncs pel que sembla, cadascun des del seu lloc, els eren un gros entrebanc pels seus il•lícits negocis.

Altre cop el tamborer, el nou independentista, i el vell comunista revolucionari, s’ha quedat amb un pam de nas, quan han comprovat, de manera fefaent que els insults dels que es va fer mereixedor Jordi Serra, de part dels xoriços, perdó, “presumptes” xoriços, no han estat altre cosa que lloances i flors, en el món de la gent honrada, com som la gran majoria dels badalonins, i que mai hem dubtat de la honorabilitat del nostre alcalde i regidors, així com de la seva capacitat i eficàcia en la gestió; qüestió que algun mitjà sembla vulgui posar en dubte, quan insinuen que l’ajuntament en tota l’operació va deixar d’ingressar uns quinze milions de pessetes.

No és veritat, tot i que si val a dir que els delinqüents, es van embutxacar, aquesta quantitat per l’operació amb el terreny del front marítim badaloní, però hem de deixar ben clar que va ser possible, per tractar-se d’una operació fraudulenta de blanqueig de diners, procedents de paradisos fiscals, qüestió que un organisme oficial com és l’ajuntament mai hauria pogut fer.

Ara que com aquell qui diu ja estem arribant al final de l’acte, seria bo que tots aquells àvids de sang que a l’octubre passat es concentraven a la plaça de la Vila, demanessin disculpes públicament, i reconeguessin el seu error d’intentar sembrar l’ombra del dubte, sobre l’honorabilitat dels màxims representants de la ciutadania.

dimecres, 2 de juny de 2010

LA RAMBLA DELS COMUNISTES I LA RAMBLA DELS SOCIALISTES

L’ajuntament sorgit de les primeres eleccions democràtiques a la nostra ciutat, el que presidí Marius Diaz, i que en la seva etapa final, governava amb coalició amb els socialistes, després que els convergents seguint les directrius de Jordi Pujol, haguessin trencat el pacte de progrés fet al inici de la legislatura. Dedicats els tres anys primers, a prestar especial atenció als barris, molt degradats per l’especulació immobiliària del règim autàrquic anterior; van decidir el darrer any, invertir en una profunda reforma en un dels llocs més emblemàtics de la nostra ciutat, com és la Rambla, la única en el món que és paral•lela al mar; i que en aquells moments es trobava amb un total estat d’abandonament, no funcionava l’enllumenat públic, la majoria dels bancs eren trencats del tot, els jardinets, sense plantes i el paviment ple de sots.

Perquè no fos dit, si els movia algun interès electoralista, el govern tingué cura en assenyalar que la Rambla no era l’equipament que usava exclusivament la gent del Barri del Centre, si no que era utilitzat per gairebé el 100% de la ciutadania.

La reforma, acabada pocs mesos abans de les eleccions del 1983, va retornar la dignitat a l’espai, amb una nou paviment d’altíssima qualitat, alabat per tothom, uns nous fanals, que recordaven els més antics que hi havia hagut i uns nous bancs, exactament iguals als de tota la vida.

La divisió a nivell nacional del PSUC, a Badalona, comportà, l’any 1983, la pèrdua de l’alcaldia, en favor del PSC essent nomenat alcalde Joan Blanch, desprès que el PSC, pactés amb CiU, per assolir la majoria necessària. Talment com s’havia fet en el període anterior, el govern dedica especial atenció als barris i cap allà canalitza la majoria de les seves inversions, però al igual que en l’anterior legislatura, en el darrer any, creuen que val la pena fer-se notar fent quelcom al front marítim del centre de la ciutat, sobre tot desprès que la posada en funcionament de la depuradora del besos i la construcció d’un col•lector transversal, hagués tornat a fer practicable pel bany la nostra estimada platja.

És així doncs, que s’arranja un passeig, a l’altra banda de la via del tren, entre el Carrer del Mar i el banys la Donzella de la Costa. No se si per no coincidir amb els altres, el cas és que el paviment, es completament diferent, així com els llums; pel que fa als bancs, si bé coincideixen en la forma dels que hi ha altre cantó, el color, marron els distingeix perfectament dels que són de color verd. L’ombra, que a la Rambla de tota la vida, la donaven les ufanoses palmeres, a aquest nou passeig la feia una mena de pèrgola artificial.

El personal de Badalona, sempre amatent, no va trigar gens ni mica en batejar les dues Rambles, la de sempre, com la dels Comunistes i la nova a l’altre cantó de la via com la dels Socialistes, en funció del partit o militava l’alcalde quan va ser arranjada.


Però ara ha arribat l’ajuntament, que presideix Jordi Serra, i també un any abans de les eleccions municipals, ha transformat de dalt a baix les dues rambles, unificant criteris, (el paviment i mobiliari són iguals a l’una que a l’altre) i donant-li un nou aire que l’ha de tornar a convertir en el passeig més emblemàtic, no només de la nostra ciutat, si no de tota la comarca. Amb més o menys mig any de feina s’ha acabat amb les dues rambles que finalment tornen a ser una de sola, la dels Comunistes i la dels Socialistes, ja formen un tot, només a l’espera que en un futur,més o menys llunyà, algú, decideixi treure la via del tren, lúnic element que encara les separa.
(Article publicat al setmanari BNS del 28/05/10)

dimecres, 26 de maig de 2010

QUAN EN GARCIA VA SER D'ESQUERRES... DE PARAULA


Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Un ple que prometia ser dens i fins i tot carregós, no pas perquè els punts de l’ordre del dia, resultessin especialment conflictius, si no per la seguretat que teníem tots els que mes rere mes anem a la sala magna de la Casa de la Vila, que l’oposició aprofitaria la mínima per llançar-se a la jugular del govern per tot el seguit de mesures restrictives que s’han pres des del Palau de la Moncloa, en particular la retallada de la capacitat de demanar crèdits per part de les administracions locals.

A les sis i set minuts, l’alcalde pronuncia la fórmula habitual “Sessió Pública, i tres minuts mes tard, quan ja el públic és assegut a la sala, s’engega la sessió amb l’habitual llistat de dones víctimes de la violència de gènere, que des de la darrera sessió ha arribat a l’esgarrifosa xifra de 8 a tot l’estat espanyol. Després del perceptiu minut de silenci, l’alcalde dóna la paraula al Síndic defensor de la ciutadania, perquè presenti el seu informe anual. Armand Soler, fa una breu presentació del seu informe que ja ha estat tramés a tots els regidors i regidores prèviament, on destaca sobre tot, que algunes qüestions que els ciutadans plantegen, segueixen sense ser contestades per l’administració. El torn d’intervencions dels grups municipals, l’enceta, Mateu Chalmeta de Can Republicà, que felicita al defensor i el seu equip per la tasca realitzada i l’encoratja a seguir pel mateix camí. Carles Sagues, el basquetbolista de Can Comunista, també felicita a Arnmand Soler i el seu equip, i recalca que no s’ha de veure el defensor com una nosa, si no com un especial col•laborador i fa insistència en el fet que el govern no contesta les queixes dels ciutadans. L’au de vol majestuós de Can Convergència,desprès de l’apartat de felicitacions, destaca l’encert del defensor de visitar els barris de la ciutat, de manera regular, com ve fent darrerament. El més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada, en Garcia de Can Popular, després de felicitar, manifesta que no veu de manera tant optimista com el defensor, tot el que aquest ha destacat de positiu, pel que fa a la labor del govern municipal, doncs segons el seu parer, el problemes de convivència i seguretat, a la nostra ciutat lluny de resoldre’s s’agreugen cada dia. Quico Serrano el portaveu de Can Socialista, tanca el torn dels portaveus dels grups municipals, seguint la tònica dels altres i felicitant al síndic i el seu equip per la labor que desenvolupen.

El punt nou de l’ordre del dia referent a la ratificació dels actes instruïts en el procediment de contractació del subministrament d’energia elèctrica, motiva la intervenció de Sagués de Can Comunista, perque no està d’acord, amb que el ple delegui poder a la junta de govern local. Quico Serrano, amb una argumentació sòlida li contesta, pero no el convenç, i en el seu torn de Rèplica, el de Can Comunista, reafirma la seva abstenció en aquest punt.

El Punt deu referent a la modificació del pressupost de l’IMPS, per permetre de traslladar uns excedents de 400.000 € al finançament d’un programa de l’IMPO, fa sortir a la palestra l’ATS de Can Popular, Miguel Jurado, que manifesta el seu desacord amb la proposició, doncs segons el seu parer, és treure recursos al servei a les persones. I aquí per primera vegada, en aquest plenari, veiem una mostra de la nova política dels de Can Popular, en el sentit de ser més socialistes que els socialistes. Quico Serrano, contesta a Jurado i Asun Garcia de Can Comunista, diu que està d’acord amb el del PP, torn de rèplica de l’ATS i finalment Quico Serrano tanca el debat contestant a un i altre.

Una nova modificació de pressupost, en el punt dotze, que aquest cop comporta un augment de subvenció a una entitat del Pla de l’Entorn, motiva les ires d’en Garcia de Can Popular, segurament quan ha vist que el nom de l’entitat receptora, és Esplais Catalans. Asun Garcia, també anuncia l’abstenció del seu grup municipal, Quico Serrano, contesta a un i altre, i en Garcia torna a insistir en el mateix, Finalment el regidor d’educació Josep Duran, explica amb claredat meridiana que és i representa el pla d’entorn.

La desafectació de domini públic del Teatre Principal contemplada en el punt tretze de l’ordre del dia, motiva la intervenció de Sagués de Can Comunista, a qui respón primer Serrano i desprès En Chalmeta de Can Republicà en la seva vesant de regidor de cultura.

El punt setze que fa referència a l’aprovació del projecte de modificació, del Reglament de sol•licitants d’habitatge social, és aprofitat per Mañas de Can Comunista per llançar-se a la jugular del PP i en concret de Jurado, per l’assistència o no a reunions diverses, un perquè havia de ser avi i l’altre no han aclarit. Penso que Mañas en veure que uns quans dictàmens d’aquest ple hi havia coincidència de vot entre Comunistes i Populars, ha volgut deixar clares les diferències, doncs si n o és això ningú va entendre de que vena, el guirigall.

A les set i vint-i-cinc entrem al torn de parules al poble, que enceta Juan Ferrer Simón, sobre un problema de l’aparcament de vehicles pesats. Pel fet que el tema del ponent coincideix amb una moció que ha presentat el PP, el secretari comença per llegir la part dispositiva de la moció. El ponent explica amb un to molt correcte i tranquil, la problemàtica que es troben molts professionals del transport a la nostra ciutat, per no disposar d’un equipament adequat, problemes de robatoris i vandalisme que els ocasionen greus pèrdues econòmiques.

En Garcia de Can Popular, defensa el contingut de la moció, en Sagués de Can Comunista, diu que li sembla assenyada, en Serrano de Can Socialista, diu que hi votarà en contra, perquè no estan disposats assumir terminis que la moció planteja, tot i que des del govern ja s’està estudiant el tema. Falco de Can Convergència, proposa una reunió entre els representants dels transportistes i l’ajuntament per trobar una solució, en Chalmeta de Can Republicà parla per parlar i s’embolica, torn de rèplica de ponent, insistint en la necessitat d’una solució al problema, encara que sigui provisional , en Riera de Can Popular, hi posa cullerada, en Sagués, torna a dir el que ha dit, Serra, insta a fer la reunió que s’ha proposat a bans tot i que la moció és rebutjada.
La segona paraula, de la tarda es a càrrec de Alberto Lumbreras en representació de la Plataforma per la Pau a Badalona, també ve acompanyada d’una moció, en aquest cas presentada per ICVEUiA, Després que el secretari hagi llegit la part expositiva, en Garcia de can Popular, anuncia, que el seu grup a excepció de la portaveu, avui Sonia, abandonarà la sala com a desfavor a un ponent, que en els seu bloc ha llençat gravíssims insults, al més llarg de tots només pel que fa a l’alçada. Un cop han sortit de la sala, Lumbreras, engega un discurs pacifista en favor de la retirada de les tropes espanyoles, destacades a l’Afganistan. La portaveu de Can Popular Sonia, diu que hi votaran en contra , el Republicà Chalmeta diu que hi votarà a favor, l’Asun de Can Comunista, també s’hi apunta , el ponent Lumbreras replica, carregant contra la OTAN, contra els americans, i contra tothom. L’alcalde tanca el debat refusant la moció pels vots contraris de PSC i CiU.

La tercera i última paraula a càrrec de Jordi Bel, pel tema de la desafectació de les cases del carrer Francesc Macià, li contesta Jordi Serra i desprès intervenen Sagués de Can Comunista, Jurado de Can Popular, el ponent en torn de rèplica i Jordi Serra, tancant.

Són tres quarts de nou quan entrem a l’apartat de Mocions pròpiament dites, o sigui que no porten paraula del poble afegida; la primera de part de ICVEUiA en contra de la retallada de personal en els serveis educatius de la Generalitat, Carme Martinez, amb un to, per sorpresa suau i moderat, sense cap mena d’estridència, defensa el contingut de la moció, Sonia de can Popular, diu que hi votaran a favor, doncs ells estan en contra de les retallades socials!!!! El socialista Josep Duran regidor d’educació troba interessant la moció però que s’avança als esdeveniments, doncs tot just s’està estudiant com s’han de racionalitzar els recursos humans. Carme Martinez hi torna, amb la Rottenmeyer a flor de pell, i lluny de la moderació que fet gala a la presentació, engega diatribes contra Duran, aquest li contesta i l’Alcalde tanca el debat, recomptant els vots i donant la moció per refusada.

La següent Moció també la presente els de Can Cominista, referent als afectats per la construcció dels laterals de la C-31, Sagués la defensa, Sonia, hi dona suport, Serrano anuncia el seu vot en contra, Sagués s’estranya que els convergents hi votin en contra, doncs li han dit les entitats que hi estaven a favor. Falcó, diu que no entén com Sagués es deixa enredar i ve al ple dient que m’han dit, un que li han dit...... Serrano també contesta a Sagués i aquest desprès d’haver reclamat un tercer torn de paraula, acusant a l’alcalde d’autoritari, quan aquest es negava a concedir-lo. Finalment Jordi Serra, tanca el debat comptant els vots que refusen la moció.

La següent Moció presentada pel PP fa referència al decret del govern que congela les pensions, l’any que ve. Garcia la defensa, amb un discurs, molt propi d’un sindicalista convençut; Sagués de Can Comunista s’hi mostra d’acord, Cahlemeta de Can Republica, també, Falcó, diu que acaba de saber que el seu grup al Congrés dels diputats ha votat a favor d’una moció semblant i que per tant també hi està a favor, Serrano diu que hi votaran en contra, fent servir els arguments que darrerament fa servir el govern per defensar aquesta posició. Garcia carrega contra Serrano i Jordi Serra, tanca el debat, constatant que els socialistes han perdut la votació

La darrera moció del dia presentada també pel PP, referent a la creació d’Un consell econòmic i social a Badalona, és defensada per Jurado i recolzada per Sagues però rebutjada pels vots en contra de la resta de grups.

Tres precs i preguntes posen punt i final a una maratoniana sessió, quan el meu rellotge, marca les onze menys cinc minuts.