dissabte, 18 de febrer de 2012

EL TRIST PAPER DE CiU A BADALONA


Des que el més de juny de l’any passat, Badalona es va convertir en moneda de canvi del suport del PP al govern de CiU a la Generalitat de Catalunya; situació que es reafirma el mes de novembre quan el PP aconsegueix la majoria absoluta al govern de l’estat, fet que permet al representant de la dreta cavernícola espanyola no necessitar de cap recolzament a les càmeres parlamentaries de l’estat espanyol. Falcó i els seus estàn com desapareguts, en la plana política de la ciutat, tret dels moments, enAñadir imagen que es veuen obligats a recolzar moltes de les nefastes decisions de l’inefable Garcia Albiol i els seus esbirros en els plens municipals. Decisions que en la majoria de vegades, contradiuen la política que sobre immigració, convivència, i ordre públic, Falcó i Josep Pera havien portat a terme la passada legislatura, quan amb govern de coalició amb els socialistes, (de la que ara reneguen), n’exercien la responsabilitat.

El govern democràticament elegit del Partit Popular a Badalona, que no seria tal si no hagués estat per Convergència i Unió, doncs recordeu que es plantejava un pacte a tres bandes entre els de can socialista, de can nacionalista i de can comunista, pacte al que Falcó va renunciar, segons diu, per donar una lliçó de “modos” als socialistes, està donant mostres evidents de total ineficàcia, i de nul•la capacitat alhora d’obtenir els recursos que facin tirar endavant la ciutat.

En són proves evidents: la total paràlisi del mon associatiu, que en tant sols mig any i escaig de govern han aconseguit; la nul•la capacitat demostrada de plantejar inversions de millora dels nostres carrers i places, el col•lapse que indueixen a Badalona Comunicació, i la total falta de tacte en el que fa a cultura, que els ha portat a retirar d’un barri molt necessitat de cultura, com és Sant Roc, un munt d’escultures, qüestió que ha acabat per encendre les ires dels artistes badalonins, que arriben fins i tot a témer que les seves obres no siguin llençades a l’abocador.

Ha hagut d’esperar al més de febrer, per poder presentar un projecte de pressupost, qüestió que per lògica s’hauria de fer sempre abans d’acabar l’any. Un projecte de pressupost que el dia de la seva presentació en audiència pública prèvia al plenari municipal, va comptar amb una nombrosa manifestació dels treballadors, col•laboradors i altres ciutadans solidaris amb la qüestió de Badalona Comunicació, que posaven de manifest que el projecte que se sotmet a votació, es per acabar carregant-se aquesta empresa municipal, i que com ja vaig dir en un altre article, és actualment un model en el món de l’audiovisual de caràcter local.

Ja fa dies que el tema de la Ràdio i Televisió de Badalona cueja; i mentre el primer intent de l’alcalde per deixar en un no rés aquest organisme li resulta fallit, doncs els electors amb molt bon criteri no li van atorgar la majoria suficient per manar i disposar, sense el consentiment de socialistes i comunistes, (segons la llei de l’audiovisual català necessitat una majoria de 2/3 per constituir el consell d’administració); ara ho intenta via pressupost, on en té prou amb una majoria simple per escanyar financerament Badalona Comunicació, fins a fer-la pràcticament desaparèixer.

Convergència i Unió, que encapçala Falcó, es va mostrar disposada a votar a favor en el primer intent. Que farà ara, en que el seu vot favorable por condemnar a 44 famílies a l’atur? Seguirà fent el trist paper que li han manat que faci, o d’una vegada per totes sabrà dir prou a un govern del tot incompetent?

Article publicat al Diari de Badalona de data 17/02/12 nº 339