dimecres, 28 de gener de 2009

JOGUINES DELS REIS I EXPRESSIONS OCURRENTS

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!


Els nostres màxims mandataris, han començat l’any de manera “potent”, com si diguéssim amb ganes, qüestió responsable que ens delectessin amb gairebé quatre hores ininterrompudes d’oratòria i dialèctica.

Però anem a pams, el primer de tot que hem d’assenyalar, és el lluïment de regals dels reis màgics, per part d’alguns, com per exemple el gloriós primer tinent d’alcalde Ferran Falcó que exhibí un magnífic ordinador portable que el seu cap d’àrea es va apressar a instal·lar en el seu escó moments abans del començament de la sessió i el responsable de la hisenda municipal, l’escriptor Quico Serrano que lluïa una magnífica cartera negre, gairebé de ministre.

A les sis i deu començava la sessió, amb tots els regidors al lloc, i on es van fer patents les absències de Jaume Vives, per greu malaltia i en Marius Garcia de Can Comunista.

El llistat de dones víctimes de la violència domèstica només va comptar amb un nom, però el nostre sempre oportú alcalde Jordi Serra, va incloure en l’homenatge del minut de silenci, els quatre nens morts a Sant Boi de Llobregat com a fatídica conseqüència de la ventada de dissabte passat.

El punt nou va ser el primer de l’ordre del dia en merèixer l’atenció dels mandataris, doncs al referir-se a una qüestió d’habitatge protegit, va donar l’oportunitat a l’inefable Sr. Garcia de Can Popular, de dir que en assumpte d’habitatge no es fien ni mica del govern.

En l’apartat de proposicions urgents, la segona referent a la resolució de les al·legacions als pressupost i la seva aprovació definitiva, va fer saltar els grups de l’oposició a la jugular del govern, atac que va iniciar Carme Martinez de Can Comunista, desprès que Serrano, hagués presentat el dictamen, per seguir amb una segona andanada el Sr. Garcia de Can Popular. Falcó defensa amb un discurs llarg. Serrano replica, Martinez i Garcia tornen a carregar, Falcó torna a defensar i finalment l’alcalde Serra tanca el debat,declarant aprovat el pressupost amb els vots en contra de l’oposició.

La quarta proposició urgent, referent a l’assumpte dels 53 projectes que es faran gràcies als 38,5 milions d’euros que el govern de l’estat ens ha destinat com a promoció de l’ocupació, torna a donar oportunitat al Sr. Garcia de saltar, amb el sabut i demagògic discurs de la discriminació d’alguns barris. Li contesta Jordi Serra, intervé Sagués, Falcó hi posa cullerada, i amb l’ajut de l’ordinador que te al davant, ens aclareix a tots el significat dels conceptes pamflet i fullet; i desprès de passar la lliço, l’alcalde tanca.

Són les vuit del vespre quan arribem al torn de paraules al poble, torn que enceta el Sr. Maximiano Luengo pel fet de manca d’habitatge per la seva família. Paquita Teruel regidora d’afers socials li contesta, Riera de Can Popular carrega contra Teruel acusant-la de fer pública la situació familiar de Maximiano, replica el ponent dient que no està d’acord amb el que ha dit Teruel, i tanca el debat Jordi Serra, posant pau.

El segon torn és per Diego Guerrero que en nom de la Plataforma pel Transport Públic i la Mobilitat Sostenible, llegeix una mena de manifest, on exigeix als regidors presentin una moció en el proper ple on tots els grups municipals, per unanimitat, es comprometin a fer considerar a la ATM, l’augment de tarifes del transport públic i que el deixin com a màxim a nivell de l’IPC. Li contesten Sagués de Can Comunista i el Sr. Riera de Can Popular manifestant estar completament d’acord. Francesc Serrano de Can Socialista, diu que traslladaran la seva queixa a l’ATM i desprès de la rèplica del ponent, l’alcalde tanca.

La següent paraula del Sr. Albert Vendrell en nom de la Plataforma “La crisi que la paguin ells” exposa la seva exigència que s’abaixin les taxes i els impostos municipals, fins a nivell de l’IPC, El Sr. Garcia de Can Popular, manifesta estar-hi d’acord, talment com ho fa Sagués de Can Comunista, Serrano de Can Socialista, diu que ja s’està en converses amb la FAVB, a fi i efecte de cercar eximents a les persones que més ho necessitin. Falcó hi posa una extensa cullerada, parlant de “Màquines existencialistes”. Replica del ponent amenaçant amb fortes mobilitzacions, Sagués i Riera hi tornen, i finalment tanca el debat Jordi Serra, que li diu al Sr. Garcia, que se li està tornant “Cubano”.

La quarta paraula, és de la Sra. Juan Estor, que comença, davant l’astorament de tothom, agraint al Sr. Garcia de Can Popular que li hagi donat la paraula en aquest ple, per explicar el problema que té d’uns contenidors davant la seva finestra. Lara li contesta, Garcia, intervé, replica la ponent, torna Garcia, torna Lara i tanca l’alcalde.

El darrer en fer ús de la paraula, és el Sr. Sergi Caravaca que demana que el ple es pronuncií sobre una moció que la Plataforma Pau i Solidaritat amb el poble palestí, ha presentat per mediació del Grup ICVEUiA. Sagués presenta la moció, el convergent Pera li contesta, Sagués torna a la càrrega, replica el ponent, Serrano, també hi diu la seva, i finalment l’alcalde tanca el debat, constatant el rebuig a la moció que han presentat, i l’aprovació d’una altre sobre el mateix tema que han presentat l’equip de govern.
A l’apartat de precs i preguntes, resulta que no n’hi ha cap. Quan el rellotge marca ¼ d’onze s’aixeca la sessió.

divendres, 23 de gener de 2009

LA INCONTINÉNCIA VERBAL DEL SR. GARCIA


A Badalona de sempre i avui encara, hi ha personatges que podem qualificar si més no de curiosos, com en el seu temps eren en Robin, o en Càscares, i avui aquell que quan hi havia el pas a nivell del final de carrer de Mar, dirigia el tràfic de persones i trens, proveït d’una gorra i una xapa que els de Renfe li havien facilitat, i que quan se li va acabar la feina per la construcció del pas soterrat, ara dirigeix maniobres d’aparcament a diversos llocs de la ciutat.

Un tret comú a tots ells ha estat ser persones amb poques pretensions, la seva felicitat s’ha vist compensada amb una petita propina que alguna ànima caritativa els hi dona o l’agraïment per qualsevol dels petits serveis que presten a la comunitat. Mai van, ni pretenen, posar-se per sobre de ningú ans al contrari a voltes penso, que en la seva senzillesa troben allò que molts cerquen des de les àrees de poder, com és la felicitat personal.

En debat que la Televisió de Badalona, ens va oferir el proppassat dimecres dia 21 de gener vaig veure un d’aquests personatges, assegut al bell mig dels representants dels grups municipals de la nostra ciutat. Un lloc que evidentment no s’avé de cap manera amb la seva manera de pensar i parlar sobre la nostra ciutat, a la que per cert fins i tot li fa vergonya viure. Hi ha traslladat la seva residència al Cap i Casal.

Dic tot això, perquè amb el seu afany de crítica a l’actual govern municipal, el Sr. Garcia, va incorre en flagrant exageració, quan sense cap mena de pudor, llença als quatre vents que aquests dies la població aturada de la nostra ciutat creix a un ritme de cinc-centes persones diàries!!!

Algú amb tant sols el títol de graduat escolar sap, que atenent a les xifres oficials de la taxa d’atur a tot el país, resulta que el Sr. Garcia de Can Popular, ens atribueix a Badalona, la totalitat dels aturats de tot l’estat.

La cosa no va arribar a més, quan de manera sembla que força encertada, el regidor d’hisenda Francesc Serrano, li va posar les peres al quarto, i li va donar una lliçò de matemàtica elemental.

Com pot pretendre aquest Sr. Ser alcalde de la nostra ciutat? Penso que si el que pretén es convertir-se en personatge popular, li aniria més bé ajudar a l’antic ferroviari, reconvertit en aparcador.

dimarts, 13 de gener de 2009

EL CERVELL DEL SR. GARCIA



A l’inefable líder del partit popular a la nostra ciutat, se li han trastocat les neurones, quan de cop i volta, ha tornat vuitanta anys enrere, i ha situat Badalona a l’Alemanya de finals dels trenta del passat segle XX.

Segons un article del diari El Mundo, de data 17 de desembre d’enguany, que es fa ressò d’unes declaracions del Sr. Garcia, dient que a la nostra Ciutat uns comerciants “jueus” són denunciats per uns “nazis”, que van a la cacera de tots els rètols escrits en castellà.

Faci’s mirar la clepsa Sr. Garcia, si pretenent ser alcalde de la nostra ciutat, no dubteu gens ni mica en desprestigiar-la insultant als seus ciutadans, titllant-los de fanàtics en l’esmenta’t article del diari El Mundo.

A Badalona i arreu de Catalunya, la Generalitat fa complir una llei que va aprovar el nostre Parlament per amplia majoria, i que per fomentar l’ús de la nostra llengua, una llengua que alguns membres del seu partit, encapçalats pel seu president d’honor, van tenir una especial cura de perseguir i voler fer desaparèixer de l’àmbit públic; llei que preveu i obliga a tots els comerciants establerts al territori que retolin, “al menys” en català, els seus establiments, amb independència que “també a més a més” ho facin en qualsevol altra llegua.

Senyor Garcia, flac favor es fa vostè mateix en les seves aspiracions d’arribar a l’alcaldia de la nostra ciutat, doncs a més del menyspreu que ens feu cada dia, quan des de fa més de cinc anys, per vergonya de viure a la nostra ciutat heu traslladat la residencia a Barcelona, si a més a més intenteu provocar al personal perquè incompleixi les lleis.

dilluns, 5 de gener de 2009

EL CANVI D'OBAMA


L’any 2008, que acabem de deixar enrere, s’ha caracteritzat per dos trets principals, el primer, la fi del mandat de George W Bush, a cops de sabatot i el segon la gran esperança que el seu successor Barak Obama ha despertat a tot el món de canvi en la política imperialista que fins avui ha practicat la primera potència mundial.

Tot i això, i quan encara el primer president de raça negre dels Estats Units, no ha pres possessió del seu càrrec, una sèrie de fets, venen a tirar el primer gerro d’aigua freda sobre les expectatives creades amb el canvi. M’explicaré:

De primer, ens trobem amb que si bé Obama s’ha manifestat en favor del tancament de la presó de Guantànamo, on els Estats Units violen sistemàticament tots els drets humans cada dia, no ha obert la boca sobre la posició negativa del poder judicial americà a investigar i jutjar els crims comesos per les tropes nord-americanes a l’Iraq, quan han deixat anar sense haver complert la condemna a la marine que va aparèixer en multitud de fotografies humiliant presoners iraquians a la tristament cèlebre presó d’Abu Graib l’any 2004.

També i dins d’aquest primer bloc, es fa especialment inquietant el seu silenci, davant la carnisseria que els israelites fan sobre els palestins a la franja de Gaza; silenci que es pot interpretar com una aprovació a la justificació que en fa el seu antecessor, quan apel·la al dret d’Israel a defensar-se, i més quan el nou president de torn de l’Unió Europea el txec Vaclav Klaus, s’ha manifestat en el mateix sentit, tancant les oïdes al clam que el personal manifesta als carrers de les principals capitals europees i de la resta del món.

El canvi que Obama ha predicat durant tot l’any passat, consisteix en canviar els actors, però no els drames? L’ofec que Israel ha sotmès als territoris palestins,creant una situació totalment desesperada, fins a l’extrem de portar-los a votar una formació de caràcter extremista com és Hamàs, no és motiu de censura? El incompliment de l’estat jueu de totes les resolucions que sobre el conflicte a emès l’ONU, no hi té alguna cosa a veure en aquest conflicte?

Són massa coses, i sobre tot si afegim, el trist paper que sobre aquesta qüestió ha fet el Consell de Seguretat de la ONU, per culpa dels USA i els països membres de la UE, molt en fa témer que de canvi res de res, en el món tot seguirà igual, injustícia sobre injustícia, i els més innocents, com els infants de Gaza que enlloc dels regals de reis, es troben amb la mort cara a cara.

Ja n’hi ha prou! Ja comença a ser hora que els ciutadans del món ens comencem a revoltar davant la passivitat dels governants de la dreta reaccionària i d’una manera o altre fem sentir la nostra veu, en favor de les víctimes de l’opressió, nomès així es produirà un canvi de veritat i no la mentida que ens ha venut Obama.