dimarts, 12 de juny de 2012

QUI AGUANTA EL REI DEL MANDO?

Un il·lustre Convergent Badaloní, ex regidor, avui fora de la primera línia política i al meu criteri d’aquells de Convergència amb qui es “pot parlar, en Jordi Ballesteros, en un article que la revista El Tot publicava en la seva edició de la setmana passada, ens feia avinent una anècdota viscuda per ell mateix ara fa uns anys, que tenia per protagonista l’actual alcalde badaloní Xavier Garcia Albiol.

Amb el títol del Rei del mando ens feia avinent, la broma que havia fet fa uns anys, Xavier Garcia a la sala VIP de l’aeroport de Sevilla, quan es va apoderar del comandament d’un dels aparells de TV que hi havia a la sala i es dedicà una bona estona a anar canviant el canal de manera dissimulada, amb el natural disgust de tots aquells que amenitzaven l’espera davant el televisor.

Ballesteros, fent gala d’una gran habilitat literària, s’ho fa venir be per transportar-nos a l’època actual, quan ens diu que s’imagina a l’inefable alcalde amb un comandament amagat sota l’americana, intentant que els badalonins veiem sempre el canal que a ell més l’interessa, o sigui en uns moments determinats, la TV Cotxes Cremats, en altres la TV Polvorí, dos canals que des que és alcalde gairebé no utilitza, TV llibres de text, tot i que ara l’acoloreix d’una altre manera, amb la premissa, sorpreneu-vos amics, “de socialitzar” llibres.

Manifesta l’autor la seva preocupació, doncs sembla que l’indescriptible alcalde ja està cercant el botó del canal immigració, qüestió certament perillosa, quan ja es sabut per experiències anteriors que la voluntat d’encendre els ànims es fa ben palesa al sintonitzar aquest canal, doncs els missatges que es llencen, no són pas de concòrdia si no de perillosos enfrontaments.

Jordi Ballesteros, acaba el seu article desitjant que algú li prengui al batlle el comandament de les mans, i ens eviti la visió de canals irritants i perillosos, i és aquí amics meus, quan he arribat a la conclusió, que qui està en millors condicions per treure-li de les mans el comandament, són els companys de militància de Ballesteros, avui al consistori, en Ferran Falcó i companyia, doncs al cap i a la fi són ells que sabent com feia anar el “mando”  no van fer  escarafalls per fer-lo alcalde, renunciant a un pacte que la legislatura anterior havia funcionat a la perfecció, segons deien ells mateixos.

Si resulta que aleshores els de Can Convergència, eren plenament conscients de les formes i maneres que utilitzava Garcia Albiol i tot i això li van deixar accedir a la vara simbòlica del poder municipal, que li fa pensar ara a Ballesteros que potser diferent? Potser és que ha parlat amb Falcó i aquest li ha manifestat altres intencions que les que ha portat a cap fins ara?

Es clar que potser tot plegat son els desitjos d’un convergent que tocant de peus a terra i amb un contrastat amor per la ciutat, li sap greu veure com des de les files on milita es contempla impassible com s’està malmetent la ciutat a passes de gegant, com el treball de 32 anys d’ajuntament democràtics, se n’està anat en orris a les mans d’uns ineptes populistes.

De totes maneres i tornant a l’assumpte del “mando” penso que ara ja no n’hi ha prou en prendre-li de les mans, ara calen accions bastant més contundents, com ara esmicolar-li l’antena i que així fos incapaç de rebre i emetre cap senyal, no et sembla Jordi?   

diumenge, 3 de juny de 2012

LA MISÉRIA TERRENY ABONAT PEL POPULISME

Quan algú es troba atrapat, quan veu ben de prop el risc d’exclusió social en rebre la notificació oficial que el fan fora de casa, perquè la justícia i els governs emparen per sobre de tot als bancs i entitats financeres; passats els primers moments de ràbia i retrets a un mateix per haver estat tant crèdul al pensar, que pel fet de viure en un país democràtic, on la constitució garanteix els drets al treball i l’habitatge, mai li mancarien els recursos; s’immergeix, en la frustració i desesperació, qüestió que el converteix en víctima propiciatòria, dels populistes que avui manen a la ciutat de Badalona i que fent mostra de la seva falsedat, fan veure que t’ajuden a apedaçar el mal que ells mateixos, directa o indirectament, han causat

Els desnonaments són a l’ordre del dia a Badalona, alguns perquè desprès d’haver perdut la feina es troben sense recursos per fer front als pagaments d’una hipoteca, que en èpoques de vaques grasses se’ls va concedir amb tota mena de facilitats, mentre signessin unes clàusules, diríem draconianes, on el deute no acaba amb el lliurament de la garantía, si no que depèn del valor en que aquesta s’adjudica en una subhasta, més o menys amanyada i que acostuma a representar, com a molt, el 50% del valor de taxació.

Un negoci rodó per les entitats financeres, que segueixen exigint el deute, escanyant la misèria del pobre desnonat, mentre que per altre banda, posen a la venda l’immoble amb un increment del 15 o el 20% del preu que s’havien adjudicat, o sigui que a més a més de seguir cobrant al desnonat, pel mateix immoble cobren del nou propietari. En llenguatge pla una estafa, doncs cobren pel mateix producte dues vegades.. Ah i me’n oblidava, aquesta operació la fan sense pagar un duro d’impostos, doncs la llei els empara en no haver de posar la finca en nom del banc desprès del desnonament.

Be tornem al començament, a la situació cada cop més nombrosa en que es troben tots aquells badalonins que reben la fatídica carta. Tots ells, quan arriba el dia, compten amb el suport d’unes plataformes d’afectats per la hipoteca, que fan mans i mànigues per aconseguir aturar l’acció judicial, i revertir la normativa, en el sentit que amb el lliurament de l’habitatge el deute quedi saldat.

Però els populistes que sempre estan a l’aguait, aprofiten l’ocasió per llençar les seves xarxes a fi i efecte de pescar en aigües remogudes i intentar desvalorar el treball de les plataformes esmentades anteriorment; i és així que prèvia convocatòria dels mitjans de comunicació, el dia assenyalat, fan acte de presencia a la casa talment com si fossin el salvadors, dient que han aconseguit dels jutjats un ajornament del desnonament, (quan tothom sap que avui la més petita gestió davant l’entitat financera, aconsegueix aquest ajornament), i es mostren disposats a facilitar un nou habitatge de lloguer a un preu més assequible per l’interessat. De fet actuen de cara a la galeria, doncs pels afectats el problema ve a ser el mateix, tot i que maquillat, l’entitat bancària els seguirà reclamant la part del deute; o sigui que no ha fet altre cosa que posat un pedaç a les calces quan en realitat el calia era un canvi de pantalons.

Molt hi hauria que parlar sobre aquest tema, i l’espai és curt, però no m’agradaria acabar sense explicar que l’actuació de l’ajuntament de Badalona en aquest tema, m’ha fet venir al cap la frase evangèlica que fa referència als “sepulcres blanquejats”, no sé perquè serà!