ELS QUE BUSCAVEN TOMÀQUET VAN SORTIR DECEPCIONATS

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Màxima expectació des de quarts de sis de la tarda a la Plaça de la Vila i a l’interior de la Casa Gran; cinc canals de televisió, i l’amfiteatre destinat a la premsa ple de gom a gom, mentre una llarguíssima cua de pacients ciutadans, alguns amb el morbo reflectit a la cara i d’altres amb un cert rictus de preocupació, per veure un previsible nou episodi de racisme i xenofòbia, del nostre particular “ultra” El més llarg de tots, nomes pel que fa a l’alçada” En Garcia de can Popular.

Però anem a pams, amb una inusual puntualitat britànica, a les sis i cinc minuts, ja s'havien enllestit 4 juntes generals dels 4 organismes autònoms municipals i amb la solemnitat característica, l’alcalde pronunciava, la fórmula habitual Sessió Pública, procedint seguidament a llegir el llistat de dones víctimes de la violència de gènere que en el més d’abril a arribat a l’esgarrifosa xifra de 9; el minut de silenci perceptiu, obre pas a l’ordre del dia de onze punts, que passa sense debat ni intervenció per part de ningú, a excepció del punt 4 referent a una proposta de modificació del pressupost de l’ajuntament, en que el PP anuncia la seva abstenció i Carme Martinez de Can Comunista que avui ha suavitzat el seu to habitual de Srta. Rottenmeyer, per anunciar que sense que serveixi de precedent, en la tònica de votar en contra de totes les modificacions pressupostaries, aquest cop ho faran a favor.

Les dues proposicions presentades en caràcter d’urgència, també mereixen l’aprovació unànime dels mandataris; resultant que a les 6 i 20 minuts,ja ens hem plantat al torn de paraules al poble, que enceta, Maria Dolors Sabater, en nom de la Plataforma Badalona Som Tots, pel tema de fer balanç d’un anys de manifest en favor de la convivència i demanar als grups municipals la seva implicació en aquesta qüestió. Quan Maria Dolors s’acosta al faristol, el neguit s’apodera dels mitjans, les càmeres i els flaixos, no paren de disparar, doncs tothom, considera que és la intervenció, que farà saltar en Garcia, a la pista per donar l’espectacle que tots semblaven esperar. Sabater amb un to moderat, desgrana un discurs, gens provocador, tot i que contundent en la defensa dels principis que l’inspiren.

El torn d’intervencions dels grups municipals, l’enceta, Mateu Chalmeta de Can Republicà, que mostra la seva total adhesió al que la ponent a exposat, i acba el seu discurs tirant una indirecta als del PP, sense anomenar-los. El Basquetbolista Carles Sagués de Can Comunista, li pren el relleu, per dir també que assumeixen plenament el que es proposa, desprès de felicitar a la Maria Dolors i a totes les entitats que composen el Badalona Som Tots.

Acabada la intervenció de Sagués uns murmuris expectants comencen a circular per la sala; quan en Garcia ha demanat d’intervenir. Enceta amb un to sense estridències dient, que ell i la seva formació es reafirmen en el Pacte per la Convivència, que com la resta de formacions de l’ajuntament van signar l’any 2007 i coincideix amb la ponent, que els principis que l’inspiraren, avui són si cap encara més vigents. Prossegueix constatant que a Badalona hi ha problemes de Convivència i que la labor de les entitats socials que treballen en aquest camp, és més necessari que mai, però que al voluntarisme d’aquesta caldria afegir una major implicació de l’Ajuntament.

Els periodistes, és miren astorats els uns als altres, això no s’ho esperava ningú!

El portaveu Socialista i escriptor Francesc Serrano, tanca el torn d’intervencions dels grups, felicitant a Maria Dolors Sabater i manifestant l’adhesió del seu grup municipal als plantejaments del manifest.

En el seu torn de rèplica la ponent; llegeix un fragment del manifest on es fa esment del compromís dels signants de no fomentar mai, el racisme i la xenofòbia i justifica la decisió d’haver mantingut la sol•licitud de paraula a aquest plenari, tot i el rebombori mediatic d’aquests dies.

Jordi Serra tanca el debat, celebrant el to en que s’ha desenvolupat, i felicitant a tots pel fet que ningú hagi volgut aprofitar l’ocasió per agafar protagonisme; acaba passant llista de diverses actuacions de l’administració en favor de la convivència a la nostra ciutat.

Les televisions pleguen veles i els representants d’alguns mitjans abandonen la sala, quan s’adonen que el tomàquet que havien vingut a buscar no ha aparegut de cap de les maneres; i que enlloc d’un agressiu i ferotge menja immigrants, s’han troba un xaiet centrista, amb algun toc de germaneta de la caritat.

La segona paraula és a càrrec de Marc Sallas, militant de la CUP tot i que aquí parla en nom de la poliideològica, Associació d’Entitats Socials de Badalona; amb l’excusa de parlar sobre les infraestructures de transport públic i de comunicació a Badalona, denuncia unes suposades agressions, que diu, va patir ell i d’altres companys, per part “d’alts càrrecs del PSC”, en una manifestació el dia de la inauguració de la nova línia de metro.

El més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada, fa constar la seva protesta, per uns fullets que el PSC va repartir per Llèfia, els díes posteriors a la inauguració, dient que la manifestació l’havia promogut el PP, quan ara quedava en evidència que havien estat els de la CUP, qui l’havien convocada. Francesc Serrano contesta al ponent El ponent replica, dient noms i cognoms dels qui suposadament el van agredir i l’Alcalde Jordi Serra, tanca el debat dient al ponent, amb tota la ironía, que a Badalona a més a més de Ser Tots, ens coneixem Tots.

Lluis Martinez Garcia, del Barri de Bufalà, comença carregant contra l’alcalde dient-li que no va ser elegit si no anomenat i que espera no torni a sortir elegit; a continuació comença amb un memorial de greuges, que es fa difícil d’entendre, doncs el ponent no compta entre les seves virtuts del do de la claredat expositiva. El de can Republicà , Mateu Chalmeta en qualitat de regidor del districte 3 li contesta que aquest no és el lloc de fer memorials de greuges i li demana que vagi a la regidoria de districte a exposar les seves queixes; l’ATS de can Popular, Miguel Jurado, contesta a Chalmeta que les denuncies que ha fet el ponent, el PP ja les havia presentat a la regidoria de districte i que ningú ha fet res. En el seu torn de rèplica el ponent Martinez segueix el memorial de greuges. Fins que acabat tanca Jordi Serra, que no se’n està de fer una ironia sobre allò de l’alcalde no electe.

La darrera paraula, que porta una moció d’ICV EUiA incorporada; és a càrrec de Diego Guerrero en nom de la Plataforma del Transport Públic y la Mobilitat Sostenible de Badalona, sobre la C-31 al seu pas per Badalona i la qualificació que ha de tenir aquesta via. Comença la seva intervenció amb un to “mitinero” parlant del que volia que digués i el que diu Pla d’Infraestructures de l’Àrea Metropolitana i acaba demanant retirar la Moció, per el més que ve aprovar-la per unanimitat de tots els partits. Jordi Serra, contesta dient que el seu parer és que la moció sigui debatuda ara. Sagués diu que tot i que ells figuren com a presentadors de la moció, ho han fet en nom de la Plataforma i que per tant són ells qui han de decidir si es retira o no. Chalmeta, diu que es retiri. Serra. Llegeix una paràgraf d’una carta que ha rebut del director del pla d’infraestructures dient que quan es faci l’aprovació definitiva la C-31 serà. Via Estructural Suburbana. Diego Guerrero diu que es retiri la moció i així acaba l’assumpte.

Una moció sobre el Trambaix, presentada pels de Can Comunista, que és rebutjada per tots els altres grups, i una altre sobre la investigació dels crims del franquisme, presentada pels mateixos i que es aprovada, amb els vots en contra del PP i l’abstenció d’ERC perquè no li perdonen a Garzón les detencions d’independentistes catalans l’any 1992 i d’una pregunta de Sagués, sobre les obres del carrer Fluvià, que Serrano diu li contestarà per escrit, s’acaba un ple que ha decebut a uns i a fet respirar d’alleujament a d’altres.

Fins a la propera!!!!

EN LLUIS ALERN, UN LLUITADOR

Vaig conèixer en Lluís ja fa uns quants anys, quan jo em començava a moure pels terrenys d’un nou concepte de mobilitat, i ell ja feia un temps que lluitava per fer accessible tota la ciutat.

Va ser d’aquelles persones que ja et cauen be el primer dia, i poc temps desprès m’impressionava pel seu caràcter emprenedor i lluitador en la persecució dels objectius que es proposava.

Ell va ser un dels principals artífexs de les dues fites principals que en qüestió de mobilitat, s’han assolit a la nostra ciutat darrerament, el reglament d’accessibilitat pel qual l’Ajuntament s’obliga a fer accessibles tots els equipaments i locals municipals i procurar normatives perquè els privats també ho siguin, i el Pacte per la Mobilitat a Badalona, un document, on les entitats badalonines i l’administració local es van posar d’acord en els principis bàsics que han de regir tots els projectes que afectin a la mobilitat a la nostra ciutat.

Estic segur que sense en Lluís Alern, a Badalona no existiria cap d’aquests dues eines fonamentals, doncs estic en condicions de poder afirmar sense por a equivocar-me, que gràcies a la seva tenacitat i temperament negociador, la esquiva, a vegades, voluntat dels tècnics i polítics del nostre consistori, va ser capgirada en favor d’uns carrers i locals on és té en compte les persones per sobre de qualsevol altra cosa.

Aquests dies ens ha deixat i ben segur que Badalona notarà un gran buit, doncs això és el que passa quan persones de la seva talla ens deixen; tot i això em consola saber que el seu esperit perdurarà entre nosaltres a través de la seva obra, la Plataforma Deixem de Ser Invisibles, que seguirem trobant al peu del canó en tots aquells fòrums, debats i llocs on es prenguin les decisions, que intentin la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans, sense cap mena d’exclusió.

En el segle XXI, la mobilitat a Badalona experimentarà uns canvis molt grans, uns canvis que ens portaran a una millor qualitat de vida, i sense cap mena de dubte, la feina que en Lluís ha desenvolupat en els seus anys de vida, haurà resultat fonamental i la història així ho reconeixerà.

Descansi en Pau.

...I LA BANQUETA VA SALTAR AL CAMP

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Passant cinc minuts de les sis, a la sala magna de la Casa de la Vila, l’alcalde pronunciava la fórmula habitual, “Sessió Pública”, que donava el tret de sortida al ple ordinari de l’Ajuntament del més de febrer. Una sessió on tant sols una absència, la del basquetbolista, Carles Sagués, de baixa laboral, doncs sembla que fa pocs dies, el seu gran cor li va jugar una mala passada, i encara no està en condicions de suportar les fortes emocions dels plenaris municipals.

El llistat de dónes víctimes de la violència domèstica, (el més de febrer cinc a tot l’estat) i el tradicional minut de silenci, van donar pas a l’ordre del dia, on es va aprovar el Pla d’Emergència Municipal, amb alguna observació d’en Riera de can Popular. L’establiment del servei Badalona Cultura i la creació de la Societat Badalona Cultura S.L., que va merèixer els comentaris de Marius Garcia de Can Comunista, amb respostes de Mateu Chalmeta i el Secretari. Una nova aprovació provisional del PGM al sector de can Colomer, que va fer intervenir al practicant de Can Popular, Miguel Jurado, carregant contra el departament d’urbanisme, qualificant-lo d’ineficaç i a la dóna de Carles Sagués la regidora de Can Comunista, que acusa al govern d’incomplir els acords, fets fa anys amb la seva formació, ambdós contestats amb extrema correcció per l¡alcalde i regidor d’Urbanisme Jordi Serra. El punt 13, referent a una modificació puntual del PGM, als terrenys de l’antiga Bomba Prat, Autocares Capricornio i Muebles Rojas, desperta les ires del regidor de Can Comunista Alex Mañas i del practicant de Can Popular, contestats per Jordi Serra, dient que el projecte compta amb l’acord de l’Associació de Veïns.

A les set menys cinc minuts, quan “el més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada” en Garcia de Can Popular, ha marxat de la sala per no tornar en tota la sessió, arribem al torn de les paraules al poble i com que darrerament sembla que s’ha posat de moda, acompanyar les paraules amb mocions que “gustosament” els grups de l’oposició és brinden a presentar, el debat s’allarga de manera fins i tot carregosa. La primera a càrrec de Cayetano Garcia, en nom de la Associació d’Entitats Socials, amb moció del PP i ICVEUiA, sobre la situació de Can Barriga. Intervé la banqueta de tots els grups municipals, la de Can Comunista, per absència del titular principal, pren el protagonisme, la seva dona, aquella que sempre renya al més pur estil Rottenmeyer; a Can Popular, per abandó a mig camí i sense obrir la boca, “del més llarg de tots només pel que fa a l’alçada”, el practicant, i en Riera, són llençats a la canxa; els de Can Convergència, no diuen ni piu; el de can Republicà, com que no té banqueta, ho ha de fer el propi titular; pels de Can Socialista, una suplent de luxe, la Paquita Teruel. Els del govern defensant que ho fan bé i els de l’oposició dient que tot es fa malament. La moció és refusada.

La segona paraula a càrrec de Manuel Cosano també de l’Associació d’Entitats Socials, amb moció d’ICVEUiA, i una altre del PP, sobre la proposta governamental del retardar la jubilació fins als 67 anys. Altre vegada els suplents de luxe, excepte a Can Socialista, que intervé el portaveu Quico Serrano. Les dues mocions són rebutjades. Desprès que uns defensin i els altres ataquin.

La tercera, quarta i cinquena paraules fan referència al un sol tema, al Barri del San Crist, i les presenten Joaquima Farrés, presidenta de la AV. El Sr. Fernando Benedicto i Alfons Lasso, amb moció que presenten els de can Comunista. Desprès que el secretari llegeix la part expositiva de la moció, intervenen els tres ponents en l’ordre indicat . i tot seguit Mañas de Can Comunista defensa la seva moció. Tant els ponents com Mañas, diuen de tot al govern menys “guapos”. Serra fa una explicació molt exhaustiva de tot el que s’està fent al San Crist, i com van els tràmits, perquè la Generalitat, tiri endavant, el tema dels ARES, del San Crist i l’Estrella que té previstos; tot seguit Chalmeta de can Republicà hi diu la seva i per primera vegada en tot el que portem de plenari, l’Au de Vol Majestuós, Ferran Falcó, desplegues les ales i ens fa una passada per tota la sala. El practicant de Can Popular, torna a carregar contra el govern acusant-lo d’ineficàcia. En el torn de rèplica, dels ciutadans, Joaquima Farrés, fa una intervenció molt baixa de nivell i totalment inapropiada, on acaba dient que no acceptaran mai que es faci l’ARE del Sant Crist, de la manera que està plantejat; en alguns moments se li escapa alguna connotació racista. Benedicto i Lasso, mantenen el mateix to correcte de la primera intervenció . Mañas segueix carregant contra el govern, Jurado, és repeteix amb el que ha dit primer, finalment l’alcalde Serra, tanca el debat, recomptant els vots que donen per rebutjada la moció.

Entrem en l’apartat de les Mocions pròpiament dites començant per una que presenta el PP, sobre el tema de la SGAE, a la que s’hi contraposa una altra que presenten la resta de grups municipals, amb un text més genèric. Riera de Can Popular, defensa el text de la seva moció, Asun Garcia de Can Comunista, Quico Serrano i Falcó defensen la seva i anuncien el vot contrari a la del PP.

La darrera moció fa referència al Dia Internacional de les Dones i la presenten tots els grups, menys els de Can Comunista, però que Asun Garcia, demana la paraula, per dir que hi votaran a favor.

Són les deu del vespre i desprès d’una breu pregunta d’Asun Garcia, contestada per Duran i la Convergent Mercè Rius, l’alcalde aixeca la sessió, on hem pogut veure com la banqueta dels grups municipals, és tant potent com els propis titulars.

COM A LES BODES DE CANAAN, EL MILLOR VI A LES POSTRES

LA CONTRACRÒNICA
Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

El primer ple de l’any 2010,va començar més puntual que els de l’any passat, doncs quan tot just passaven cinc minuts de les sis de la tarda, l’alcalde Jordi Serra, pronunciava la fórmula habitual “Sessió Pública” que donava el tret de sortida a la màxima expressió del poder local, que cada mes té lloc a la sala magna de la Casa de la Vila. Tot seguit el llistat de dones mortes per la violència de gènere que el més de gener ha estat de cinc a tot l’estat espanyol i a continuació l’acostumat minut de silenci que també es va aplicar, segons va fer constar l’alcalde, en memòria de Antoni Magret, ex-regidor d’aquest ajuntament i que ahir havia traspassat.

Els vuit primers punts de l’ordre del dia, cauen un darrera l’altre, sense que els nostres màxims mandataris, considerin necessari el debat.

El punt nou, referent a aprovar el Conveni entre l’Ajuntament i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, per la creació del Museu del Còmic i la il•lustració de Catalunya; per acord de la comissió informativa, cal debatre’l conjuntament amb una proposició urgent d’aprovar la signatura d’un Conveni entre l’Ajuntament i la Universitat de Barcelona, que deixi sense efecte, el conveni subscrit per ambdues administracions, el 23/10/2006; mereix l’atenció del regidor de Can Comunista, Carles Sagués, que manifesta, (una mica embarbussat), no agradar-li, que es perdi l’oportunitat d’un equipament universitari a la CACI i que això del Museu del Còmic, li sembla com la “torna”. El de Can Republicà, Mateu Chalmeta, li contesta que de torna, res de res, i que s’ha optat pel Museu del Còmic, desprès de veure que la Universitat no tenia pas la intenció de tirar el projecte endavant a curt termini. El de can Comunista hi torna i el de Can Republicà també, fins que l’alcalde Jordi Serra, tanca el debat, dient-li a Sagués que el que ha fet, és criticar per criticar i que tots els ciutadans s’haurien d’alegrar d’haver aconseguit que un equipament com aquest estigui aquí, quan se’l disputaven diverses localitats.

El punt deu, referent a aprovar la verificació del text refós de la modificació del PGM a l’Avinguda dels Vents i aprovar la modificació del text del conveni, fa saltar al practicant de Can Popular, Miguel Jurado, que carrega, contra la regidoria d’urbanisme de l’ajuntament i anuncia la seva abstenció, El de Can Comunista Alex Mañas, s’enfila al carro i demana la dimissió del regidor d’Urbanisme i del director del departament.. Serra contesta a un i altre, el de Can Comunista i el practicant repliquen, finalment Serra tanca el debat proposant resoldre la principal qüestió que plantegen en el període d’al•legacions, que es brinda a consensuar.

El punt 12, referent a desestimar les al•legacions presentades als projectes d’ARE, de l’Estrella i el Sant Crist, fa saltar altre vegada al practicant de Can popular Miguel Jurado, i el basquetbolista de Can Comunista Carles Sagués, l’alcalde els hi contesta, ells repliquen i al final Jordi Serra tanca el debat amb el recompte de votacions.

Són les 7'25 , i arribem al torn de paraules al poble, que enceta un dels habituals, el Sr. Carles Perez, en representació de Coordinadora d’Entitats Socials de Badalona, defensant una moció, redactada per ells i presentada pel PP, que fa referència a reclamar la congelació dels preus del Transport públic per l’any 2010. El discurs del ponent, és de caràcter demagògic i arriba a dir que els pobres de Badalona, són qui finança el Transport Públic. Pel fet que hi ha tres mocions presentades, sobre aquest tema, dues del PP i una d’ICVEUiA, el secretari llegeix les propostes d’acord . El regidor Riera de can Popular, defensa les dues que la seva formació a presentat, i qualifica de quimèrica la de can Comunista, tot i que diu podrien assumir alguns punts. El basquetbolista Sagués de can Comunista, es mostra d’acord, amb la que ha presentat el ponent, i carrega contra la segona del PP, i com és lògic defensa la seva. El de Can Republicà Chalmeta, diu que s’abstindrà, en la proposta del ponent i que votarà en contra de la segona del PP i de la de Can Comunista, Jordi Subirana de Can Unió, diu que recolza la moció del ponent i que s’abstindrà en la segona que presenta el PP i en la ICVEUiA. Serrano diu que els de Can Socialista votaran en contra de totes tres i ho argumenta, sòlidament. Torn de rèplica del ponent, agraint el vots favorables. Riera de Can Popular, disparant a tots els altres grups, Chalmeta, contesta les al•lusions de Riera, Serrano, també replica insistint en el que a dit abans i Serra tanca el debat recomptant les votacions, i veient com el PSC ha perdut, no se si per primera vegada en aquesta legislatura. Es doncs aprovada la moció redactada pel ponent i presentada pel PP, i refusades les altres dues.

La segona paraula és a càrrec de Francisco Barriga, president de l’AV Coll i Pujol. Per un tema referent a una moció que presenten els de Can Comunista, sobre la Illa Central i la seva urbanització. Desprès que el secretari lleixi la moció, trenca el foc, el basquetbolista, presentant la moció, el segueix el practicant, que manifesta estar-hi completament d’acord, el de can Republicà, diu que hi votarà en contra, talment com Falcó de Can Convergència i Serrano de Can Socialista; el ponent replica, insistint en el que ha dit abans i Sagués, carregant contra Serrano. Finalment Jordi Serra tanca el debat contestant al ponent i oferint als veïns els serveis jurídics de l’ajuntament per qualsevol problema que puguin tenir amb els promotors.

La darrera Moció, de l’ordre del dia, presentada per el PP, referent deixar sense efecte la moció aprovada el setembre del 2003 sobre el desacord amb peticions del Ministeri de l’Interior de cessió de dades del padró atenent a nacionalitat o naixement; é la que obre la caixa dels trons, i desprès que El més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada, en Garcia de can Popular, fes el seu discurset de presentació, Mateu Chalmeta de can Republicà, anuncia el seu vot contrari, per l’aire xenòfob que el text de la moció transpira. Màrius Garcia de Can Comunista, li fot la cavalleria per sobre, titllant Garcia d’irresponsable; Tot seguit Ferran Falcó de Can Convergència, comença treure un seguit de dades que posen en evidència les mentides que Garcia diu per aconseguir titulars als Mitjans de Comunicació. Francesc Serrano, va anar una mica més enllà, quan li va dir mirant als ulls a Garcia, que com a fill d’immigrant, li feia vergonya que a Badalona hi hagués gent com ell, va acabar dient que Garcia era a Badalona el que Anglada és a Vic. Tot seguit Garcia en el seu torn de rèplica, esmenta els resultats electorals que des de fa uns anys li són favorables i carrega contra tots, identificant el que li han dit amb els seus electors. Falcó en el seu torn de rèplica, torna a treure dades, aquest cop de l’assistència sanitària que demostren que el que pregona Garcia, que els immigrants, il•legals, se’ls dona preferència, alhora d’assistir-los, és una immensa falsedat. Garcia, que ja començava a estar inquiet, veient-se acorralat per tothom, interrompia el discurs de Falcó, qüestió que va obligar a l’alcalde Jordi Serra a cridar-lo a l’ordre diverses vegades. Serrano va tornar a la càrrega, descol•locant completament a Garcia, que comentava nerviós amb veu baixa amb els companys d’escó, Maritxu i Riera. Finalment Jordi Serra, tanca el debat, dient que Garcia, no actua així per guanyar vots, si no perquè tem perdre’ls quan ha sabut que Plataforma X Catalunya, es molt probable que es presenti a les properes eleccions, i amb l’experiència de Vic, on aquesta formació va acabar per deixar el PP sense representació, ja està muntant l’estratègia per presentar-se més feixista encara que aquesta.

A ¾ de 10 Jordi Serra va aixecar la sessió, i es podia veure a la cara de molts dels assistents, una certa satisfacció continguda, doncs per primera vegada el discurs racista i pervers de Garcia, havia estat contestat de manera tant contundent, que fins i tot el va deixar KO.

Fins a la propera

LA CONTRACRÓNICA Per Cosme Modolell

EL DARRER DE L’ANY I POTSER EL MÉS CURT

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

No se si per no tocar la loteria, o perquè a les nou del vespre jugava la selecció Catalana, el seu partit de futbol anual, els nostres màxims mandataris, sembla que no tenien massa ganes de brega i el ple, tret d’un moment puntual, va ser el que en diríem una bassa d’oli.

A les sis en punt, en teoria l’hora de començar el plenari, a la tarima de la sala magna només hi havia, quatre regidors de Can Socialista i dos de Can Comunista, a part dels informadors habituals a l’amfiteatre i alguns dels assessors i coordinadors dels grups municipals. Dotze minuts més tard, amb gairebé tothom assegut als escons, l’alcalde Jordi Serra, pronunciava la fórmula habitual “Sessió Pública”, que ritualment dona obertura al ple. Uns minuts d’espera, perquè l’escàs públic assistent aquesta vegada, entrés a la sala, i la tarda comença amb una junta de Reactivació Badalona S.A. que en qüestió d’un minut escàs és despatxada. A continuació i com a començament del ple ordinari de desembre el llistat de dones víctimes de la violència domèstica que aquest més ha estat de tres a tot l’estat espanyol.

Els primers punts de l’ordre del dia cauen un rere l’altre sense que ningú hi digui res, fins arribar als punts 6 i 7, referents a l’establiment del Servei Badalona Cultura i la creació d’una societat mercantil amb el mateix nom afegint S.L. al seu darrera, que Sonia, de Can Popular indica que hi votaran a favor, tot i que hi troben a faltar ambició al projecte, en limitar-lo només als teatres i no a la resta de les activitats culturals de la ciutat. Marius de Can Comunista, també diu que hi votarà a favor, tot i que troben que no és el que es preveia en el Pla Estratègic de Cultura, en Chalmeta de Can Republicà, en qualitat de regidor de cultura, contesta a un i altre, fent totes les puntualitzacions necessàries.

El següent punt el número 8, referent a la aprovació del Pla Local de Joventut, comença amb la intervenció d’un ciutadà, en Francesc Duran, que havia demanat la paraula; comença el seu discurs aclarint que parla en nom del Consell de la Joventut i valora molt negativament, tot el procés d’elaboració del Pla, pel fet que consideren insuficient la participació de les entitats juvenils. Els resultats els valoren més positivament, encara que demanen s’hi incorporin un seguit d’al•legacions i esmenes que hi han fet, des del Consell.

Tomàs de Can Socialista, en qualitat de regidor de Joventut, llegeix un llarg discurs, on s’explica detalladament el Pla. Mañas de Can Comunista, diu que hi votaran a favor perquè consideren que s’han recollit totes les esmenes que hi van presentar, però carrega contra el govern pel tema de la participació ciutadana. El ciutadà Duran, en el seu torn de rèplica demana, que es faci un pla d’oci amb la participació de les associacions juvenils de la ciutat. Tomàs desprès d’agrair el vot favorable de l’oposició, contesta que l’oci no té edat i per tant la regidoria de joventut, no ha de ser qui ho impulsi.

L’apartat de proposicions urgents comença amb una que fa referència a la resolució de les al•legacions presentades i l’aprovació definitiva del pressupost ordinari. Serrano de Can Socialista, com a Regidor d’Hisenda, explica que només s’ha presentat una reclamació i una al•legació per part d’un ciutadà que ha estat desestimada per les raons que exposa. Carme de Can Comunista, amb un to de “Señorita Rotenmeyer”,es carrega el pressupost, tornant a dir el que ja van dir en el ple on es va aprovar inicialment, i es queixa que una pregunta seva, sobre l’estat de compliment del pressupost d’inversions, hagi estat contestada amb quatre ratlles. Serrano, en el torn de rèplica es queixa de to de renyada de Carme, per desprès dir que el govern ha contestat com marca la llei i acaba acusant als d’ICV, de no tenir cap projecte alternatiu als pressupostos que el govern porta a l’aprovació avui. La representant de Can Comunista, amb un to sensiblement més moderat que l’inicial, replica el que ha dit Serrano.

La segona proposició per via d’urgència referent a encarregar la gestió del projecte “Treballs als barris” és aprovada per unanimitat, sense intervencions.

Pel fet que no hi ha cap més paraula demanada pel poble, passem a l’apartat de Mocions, quan el rellotge marca un quart de vuit. De quatre mocions inicialment presentades, dues que fan referència a Aminetu Haidar, han estat retirades en haver canviat la situació de l’activista Saharaui. La primera de les dues que queden, la presenten tots els grups excepte el PP, i es refereix a ILP “Televisió Sense Fronteres”, desprès que el secretari llegeixi la part dispositiva, és aprovada amb l’abstenció del PP. L’altre que presenta ICVEUiA referent a introduir clàusules als projectes de FEOSL El líder de Can Comunista, Carles Sagués, la presenta, Serrano de Can Socialista, li contesta que el govern no ho pot acceptar doncs les propostes que fan no són legals, El més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada de Can Popular, obre la boca per porimera vegada en aquesta sessió per dir que votaran a favor de la moció i que no comparteixen el que ha dit Serrano, Sagués replica i Serrano, també, finalment l’alcalde serra tanca el debat, posant els punts sobre les is. La moció és rebutjada amb els vots en contra dels grups que formen el govern.

A tres quarts de vuit, entrem al torn de precs i preguntes que enceta el Garcia de Can Popular, sobre una expressió que ha fet l’alcalde dient que hi havia empreses a Badalona, acostumades a rebre tractes de favor, l’Alcalde Serra li diu que ja li contestarà per escrit. Mañas de Can Comunista, pregunta a Tomás de Can Socialista, sobre el camp de futbol de Sistrells, el socialista contesta, l’Alcalde Serra hi posa cullerada, Mañas, torna a insistir, i Tomás fa aclariments.

Asun de Can Comunista torna a la càrrega amb l’assumpte del Pla Zapatero pel 2010, Serrano de Can Socialista, li contesta, convidant-la a anar al departament d’hisenda on podrà revisar tota la documentació. Jurado de Can Popular, carrega contra l’alcalde perquè ha dit que totes les obres del FEIL 2009, ja estan acabades i el diu que no es veritat.

Sagués de Can Comunista pregunta a Falcó sobre el pla d’emergències i aquest li diu que li contestarà per escrit.

Són les vuit i deu i l’alcalde desprès de felicitar el Nadal i l’any nou, aixeca la sessió.

Fins a la Propera

NO AL DESÁNIMO EMPECEMOS A CONSTRUIR

Los que somos ideológicamente de izquierdas, los que a pesar de todo seguimos creyendo, en la posibilidad de un mundo mejor para las generaciones futuras, llevamos una temporada, donde todo nos vuelve la espalda y las noticias que nos llegan de todas partes del mundo son de lo más desalentadoras.
Después de una etapa, en que el planeta estuvo dominado por una corriente neoconservadora, cuya política nos ha conducido, en el breve período de 28 años, desde noviembre de 1980 cuando Ronald Reegan accede a la presidencia de los Estados Unidos, hasta noviembre de 2008, cuando George W. Bush, acaba su segundo mandato como presidente de la nación más desarrollada, a uno de los desastres económicos más grandes que ha conocido la humanidad. Todos aquellos que nos negamos a creer que la lucha a favor de los derechos humanos, del progreso de la humanidad en su conjunto, de la eliminación de las barreras de clase social, es estéril a favor de una utopia inalcanzable, como se nos ha pretendido imbuir desde el poder imperante de las grandes corporaciones económicas, hemos mantenido viva la llama de la esperanza, en un mundo donde cada vez los menos favorecidos son más.
Para muchos de nosotros, las promesas electorales de Obama, en su campaña electoral, venían a ser como el bálsamo en la herida o el salvavidas donde agarrarse después del naufragio y ahora nos vemos grandemente decepcionados, cuando comprobamos su incapacidad y la de su propio partido para tirarlas adelante; cuando se opta por seguir favoreciendo a unos cuantos poderosos en frente de una gran mayoría de ciudadanos.
Por lo que se refiere a Europa, todos los europeistas convencidos, que esperábamos, con ansia la entrada en vigor del Tratado de Lisboa, en vistas a un avance hacia la federalización de la Unión i el camino hacia una unión política más intensa, que domine sobre la todo poderosa economía. Hemos podido contemplar estos días como nuestros representes en Estrasburgo, con el apoyo de los máximos mandatarios de cada uno de los veintisiete países miembros; que siguen en la tesitura nacionalista, de no ceder un ápice de soberanía por lo que se refiere a temas políticos, al conjunto de la Unión en detrimento de cada uno, como se ha hecho con el tema económico; lo han desactivado sin mucho esfuerzo, con tan solo nombrar a un presidente y una ministra de exteriores, sin capacidad de liderazgo ninguna, dando la apariencia de haber cambiado algo, para que todo siga igual.
A pesar de todo estoy convencido, que no debemos dejarnos abatir por el desaliento y mucho menos en nuestro país, España, donde el agravante de tener que desmontar una estructura económica basada en la especulación, nos complica y retrasa la salida de la crisis económica planetaria en la que estamos inmersos. El desánimo no nos ayudará en nada, antes al contrario, nos va a hundir más y más en el pozo, promoviendo con la llamada desafección política, un retraimiento en la colaboración y participación en el sistema democrático, poniendo incluso en peligro la continuidad del mismo, como algunos de nuestros compatriotas, nostálgicos de un pasado autárquico, pretenden.
Las formaciones políticas de ideología izquierdista, son las únicas que pueden liderar los cambios imprescindibles para salir de la crisis, unos cambios que indudablemente deben pasar por un sector público potente y un control del poder económico por parte del poder político. Todo ello adaptado a unas nuevas circunstancias mundiales, no ya circunscritas a unos estados nación determinados, si no a una globalidad planetaria, donde además no exista el dominio de ningún país, nación o estado, como se le quiera llamar, que ostente dominio sobre todos los demás, como la derecha nacionalista pretende seguir manteniendo.
La Unión Europea podía ser un buen ejemplo, y de hecho cuando en Francia y Alemania, los socialistas y socialdemócratas, ocupaban posiciones de gobierno, se impulsaron diferentes iniciativas, entre ellas el Tratado de la Constitución Europea, este que acabó en el desvirtuado Tratado de Lisboa, que tendían a demostrar la viabilidad de una potente estructura plurinacional, capaz de competir en igualdad de condiciones en un mercado globalizado, con otras potencias económicas, como los USA, China, Rusia, etc. El reto consiguió asustar a los poderosos del planeta, que no dudaron ni por un momento en poner en marcha toda una serie de mecanismos mediáticos, para desarbolar y desestabilizar una demostración clara de la posibilidad de alcanzar una supremacía mundial, con un sistema basado en la justicia social y un reparto equitativo de la riqueza generada.
Las referencias de George W. Bush, a la nueva y la vieja Europa, no eran otra cosa que una simple manifestación de lo que intentaba hacer, romper una unidad labrada con esfuerzo y dialogo, desde el final de la segunda guerra mundial. La siembra de cizaña en el interior del partido socialista francés, favorecida por el tradicional chovinismo del pueblo franco; y finalmente el boicot a las políticas económicas del alemán Schroeder; han sido las herramientas de las que los grandes poderes fácticos se han valido para retrasar un proceso de cambio en el orden mundial, hacia una mejor justicia social, que a la larga no tiene vuelta atrás.
De todos nosotros, los convencidos demócratas izquierdistas y a la postre europeistas, depende que logremos desactivar todos los mecanismos de los que se vale la reacción para impedir el progreso. Nuestra fuerza, que además es la de la razón, nos permitirá un triunfo rotundo y consolidado, que abrirá el camino del progreso y la justicia social a la humanidad entera y sin excepciones. Hoy más que nunca siguen siendo válidas las palabras que el ilustre federalista español. Francisco Pi Margall, pronunciaba en el siglo XIX. “La Reacción es la guerra, la Revolución la Paz”

...I LA PINÇA NO VA PINÇAR

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

A les sis i cinc minuts l’alcalde, amb la fórmula habitual, “Sessió Pública”, obria la sessió del ple ordinari, el penúltim de l’any 2009. Tot seguit una ràpida junta de Engestur i el llistat de dones víctimes de la violència domèstica que aquesta vegada només constava d’un nom.

No va ser fins el punt cinquè de l’ordre del dia, referit a la aprovació inicial del pressupost ordinari per l’any 2010, que es va despertar el interès dels nostres mandataris. Com correspon, el regidor d’hisenda i portaveu de can socialista Quico Serrano presenta el dictamen, amb un discurs pràcticament calcat al que va realitzar en l’audiència pública de la setmana passada, on assenyala que es tracta d’uns pressupostos solidaris, que posen especial èmfasi a incrementar de la despesa de foment de l’ocupació i de serveis a les persones, i ajustats a la realitat actual, quan proposen una disminució total de 1 milió d’euros, respecte del de l’any anterior. Mateu Chalmeta, de can republicà, amplia la informació que ja ha donat Serrano i carrega contra el discurs d’aquells que prediquen una rebaixa lineal d’impostos.

Carme Martinez de can Comunista, amb el to de mestre que renya, al que ja ens té acostumats, engega unes quantes andanades contra el pressupost que qualifica de profundament optimista, d’irreal pel que fa a la previsió d’ingressos i d’inconcret, perquè segons el seu criteri no explica el destí de 4 milions d’euros que l’estat aporta pel foment de l’ocupació; i acaba el seu discurs dient que ni Serrano ni Chalmeta, han dit la veritat, doncs segons els seus càlculs, la despesa social prevista enguany, és menor que la del pressupost del 2009. Remata el discurs amb un solemne: “Avui el govern torna a decebre”

Juan Sanchez de can popular, utilitzant “el idioma del imperio” enceta, coincidint amb la de can comunista, qualificant d’irreal el pressupost, per llançar-se desprès a un exhaustiu repàs de crisi econòmica a nivell del mon i de l’estat, i finalment aterrant altre vegada a Badalona, acusant al govern d’asfixiar a persones i empreses amb una pressió fiscal injusta, de mal administrador per tenir la xifra de deute en el quart lloc de Catalunya, i d’haver fracassat rotundament amb les previsions que van fer en el pressupost del 2009, qüestió que ells ja advertien.

Francesc Serrano, aprofita el torn de rèplica per contestar a un i altre fent especial insistència en defensar que el pressupost toca de peus a terra, doncs té en compte les previsions que els experts assenyalen de remuntada de l’economia espanyola, el segon semestre de l’any que ve. Carme Martínez, replica en el mateix sentit d’abans, afegint que no veuen en lloc les prioritats del govern i en Garcia, el més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada, fa una rèplica clarament demagògica, on arriba a dir que si l’ajuntament no és responsable de l’atur a Badalona, perquè destina diners a pal•liar-lo!! I torna a coincidir amb la de can comunista, dient que no saben veure les prioritats per enlloc

Jordi Serra, tanca el debat posant en evidència la demagògia del PP i acaba dient a un i altre, que si el 50% de les despeses del pressupost, estan destinades als serveis a les persones, és que el govern té molt clares les prioritats.

Les coincidències entre els discursos, del PP i ICV EUiA, van ser com a senyals d’alarma que la pinça, que ambdues formacions ja fa temps, porten en contra del govern, començava arrancar en aquesta sessió.

Quan manquen vint minuts per les vuit del vespre arribem al torn on els ciutadans que prèviament han demanat la paraula poden intervenir. En primer lloc, ocupa el faristol, el Sr. Roque Martínez, en representació de la Plataforma Unitària Ciutadana, per protestar per l’actuació de la Guàrdia Urbana, sobre un cotxe que amb un servei de megafonia, convocava els ciutadans a una concentració, a la Plaça de la Vila, per denunciar la corrupció. Li va contestar el primer tinent d’alcalde i responsable de la Guardia Urbana, Ferran Falcó dient que podia assegurar que no hi va haver en cap moment cap tracte indigne de la Guàrdia Urbana envers els ocupants del vehicle, Que en la detenció es va comprovar, que el vehicle no havia passat la ITV, i que no disposava del permís necessari, segons les ordenances municipals, per poder fer publicitat per megafonia a la nostra ciutat. I acaba el seu al•legat, dient que no es va coartar en cap moment la llibertat d’expressió, quan aquest vehicle va seguir fent propaganda en els dies posteriors.

El president del can comunista, Carles Sagués, lamenta la comèdia que ha fet Falcó, i titlla el succeït de vergonyós, dient que és un clar atemptat contra la llibertat d’expressió. Miguel Jurado de can popular, li etziba a Falcó que no digui “fantasmades”, també qualifica el fet de vergonyós, de desproporcionada l’actuació de la guàrdia municipal i també de greu atemptat a la llibertat d’expressió. Notin aquí estimats lectors, la segona coincidència entre els discursos del PP i ICV EUiA.

Roque Marines en el seu torn de rèplica, patina del tot, quan li diu a Falcó, que el cotxe, en els precisos moments que va ser abordat per la GU. anava a passar la ITV. Torna a refermar-se en la seva exposició anterior, i carrega contra Falcó, dient que els hi ha faltat al respecte. Falcó en una breu intervenció, diu que ell no ha faltat el respecte a ningú i finalment l’alcalde Jordi Serra, tanca el debat, dient que ell no té cap problema que es manifesti gent a la plaça, amb el lema, “fuera corruptos de Badalona” doncs de cap manera és sent al•ludit.

La segona paraula, és a càrrec de Pedro Jesús Fernández, president de la AV Canyadó, per conèixer la situació del conveni signat entre l’ajuntament i els propietaris del solar, on hi havia l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Pedro Jesús, amb un to, en certa manera provocatiu, pregunta per quan es previst que es faci la biblioteca que havia d’anar en aquest espai, segons l’esmenta’t conveni. Jordi Serra, en qualitat de regidor d’urbanisme, li contesta retraient que la AV Canyadó, ha boicotejat sistemàticament, el conveni, fins i tot utilitzant recursos judicials i que si avui no està en construcció, és pel fet d’aquest boicot. Carles Sagués, carrega contra l’alcalde, per donar la culpa als veïns i Miguel Jurado de can popular, acusa de prepotent al alcalde. Una nova coincidència dels discursos, un nou intent que la pinça pinci.

Intervé Ferran Falcó, recolzant les tesis de Jordi Serra i dient al ponent que ha fet un flac favor als veïns de Canyadó, retardant la construcció d’aquest equipament. Mateu Chalmeta, trenca també una llança en favor de Jordi Serra, i qualifica el projecte de dificultós, però no pas per culpa d’una biblioteca. El torn de rèplica de Pedro Jesús és un reafirmar-se en el que ha dit abans. Finalment Jordi Serra tanca el debat contestant al ponent, a can comunista i a can popular

Quan falten deu minuts per les 9 del vespre, entrem a l’apartat de mocions, on de les tres que hi ha plantejades, tant sols la tercera, que presenten els de Can Comunista i que fa referència a demanar la creació d’un Consell Assessor d’Urbanisme, es secundada pel Partit Popular, encara que els vots contraris de l’equip de govern la tomben definitivament. Una nova coincidència entre Peperos i comunistes

Tanta coincidència, entre dos partits teòricament antagònics ideològicament parlant i sobre tot en un intent molt estudiat de projectar l’ombra de la corrupció sobre l’actual govern de Badalona. Notin apreciats lectors, que tant en el tema dels pressupostos, com en les paraules i fins i tot en la moció, el que s’intenta és voler sembrar la sospita de corrupció a la nostra ciutat, qüestió que l’alcalde Jordi Serra, en el tancament de debat de la esmentada moció va deixar ben clar que no existia, responen ell per tot l’equip de govern; ens fa pensar en una mena de conveni o pacte secret a l’oposició que compta a més a més amb la amable col•laboració, d’uns ciutadans que de fa temps maregen la perdiu per veure si aconsegueixen trencar la unitat actual en el socialisme badaloní. Aquesta vegada però, la pinça no va pinçar, doncs un amatent Jordi Serra, va tenir la gran habilitat de situar cadascú al seu lloc.

A dos quarts de deu, l’alcalde va aixecar la sessió, desprès de contestar dues preguntes plantejades per Carles Sagués.

Fins a la propera