dilluns, 22 de desembre de 2008

EL VOT AFIRMATIU ALS PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT


Els vint-i-cinc escons, que el PSC, disposa al Congrés dels Diputats, varen votar que si als pressuposto de l’estat per l’any vinent, aixecant d’aquesta manera el veto que va impedir el seu tràmit al Senat.

Penso que és ben natural fer-ho d’aquesta manera i a més a més estic convençut que és així com es defensen els interessos de Catalunya, doncs les conseqüències per el nostre país serien molt més funestes, si en el context de crisi econòmica en el que estem immersos, s’haguessin de prorrogar els pressupostos de l’any anterior.

Per altra banda, cal recordar que la política d’estorquiment, en les relacions estat Generalitat, que durant els vint-i-tres anys de govern de la dreta nacionalista, s’han portat a la practica, amb el nom de “Peix al Cove”, s’han demostrat completament fracassades, sobretot en els darrers vuit anys de govern del Partit Popular a Espanya, i que es van posar en evidència amb el desgraciat Pacte del Majestic, que entre moltes altres coses va significar una paralització de les inversions en infraestructures que ens van portar al punt del col·lapse.

Aquests darrers dies, s’està posant de manifest l’encert d’aquest decisió, desprès que la conversa “discreta” de Montilla al Palau de la Moncloa, hagi obert gaire bé de bat abat la porta a un bon acord en matèria de finançament per a Catalunya.

Tot i com no podia ser d’altra manera, Artur Mas i l’estol Convergent ja ens anuncien un munt de catàstrofes, per un acord del que encara no en coneixen ni el preàmbul, segurament perquè contràriament al que va passar amb l’estatut, en Zapatero no l’ha tingut en compte per res. També fa trencar de riure, les contradiccions d’Alicia Sanchez Camacvho del Partit Popular, que exigeix un acord de finançament, emparat en un estatut que ells consideren inconstitucional.

Segons paraules del Sr. Ridao, els d’ERC no creuen que abans de final d’any s’hagi arribat a cap mena d’acord i ell ja no fixa com a prioritat cap mena de data sinó que l’acord sigui bo. Sempre penso que mai el trobaran prou bo l’acord els de ERC quan a l’estatut que l’ha d’emparar ells hi votaven en contra.

Molts baladregen, però al final hauran estat els del PSC qui hagi sabut liderar el procés de reforma estatutària i d’un nou i clar finançament pel nostre país, i com no pot ser mai d’una altra manera, el personal ho tindrà ben en compte alhora d’emetre el seu vot a les urnes.