dimecres, 5 d’agost de 2009

LA RÀBIA CONTINGUDA DELS CONVERGENTS


Era de preveure, l’enrabiada general a Can Convergència, quan el govern d’esquerres de Catalunya arriba a molt bon acord de finançament amb el govern d’Espanya. El que ja no és tant normal són els desigs que expressa l’Artur Mas en una curta entrevista al diari la Vanguardia, i a una altra de més llarga al diari digital VilaWeb, en el sentit de preveure el gran fracàs; qüestió que deixa intuir que ells més que no pas ajudar a aprofitar els avantatges per fer progressar el país, només buscaran la manera de posar-hi pals a les rodes, per poder presumir d’allò tant sabut de “Jo ja ho deia”.
Ja ho se que José Montilla, els hi ha capgirat les previsions; on ells preveien ficar-hi cullerada, i donar la volta al govern de Catalunya, com van fer en el cas de l’Estatut, negociant directament amb Zapatero. Aquest cop i pel fet que el seu vot no era gens necessari, s’han fet les coses com calia, amb lleialtat al país i a les seves lleis més fonamentals i el resultat ha estat el millor acord de finançament que mai ningú podia esperar, com ho han reconegut totes les institucions socials, patronal, sindicats, etc.
De res els ha servit buscar discordances amb la llei fonamental catalana com és l’Estatut d’Autonomia, totes i cadascuna de les que ells han anomenat, han estat rebatudes i posades a lloc pels categòrics arguments que José Montilla i la resta de socis del Govern Catalanista i d’esquerres, ha posat sobre la taula tot seguit; fixeu-vos que darrerament gairebé no en parlen d’això, ara enfoquen la seva campanya en buscar el fracàs.
Al meu entendre, Artur Mas i els seus s’equivoquen de punta a punta, quan es situen al marge i comencen a insinuar que si mai arriben al poder, el primer que faran serà endegar altre vegada el procés de negociació amb el govern de l’estat, per capgirar aquest acord que tant ha costat obtenir, trencant d’aquesta manera, el llarg termini de pau reivindicativa i de recerca de la pròpia identitat, que la majoria de catalans esperem amb candeletes, un temps on els del govern i tota la resta d’agents socials, ens dediquem al progrés de la nostra societat, en tots els aspectes, on ens deixem estar d’elucubracions, de qui som i a on anem, per començar a construir entre tots el nou sistema econòmic que ens ha de permetre encarar el segle XXI, amb suficients garanties de prosperitat i equitat social.
Aquests darrers sis anys, primer amb el govern que presidí Maragall i desprès amb el que presideix Montilla; de primer elaborant un nou estatut d’autonomia i desprès acordant el finançament, Catalunya i el conjunt d’Espanya ha arribat molt a prop, del que es pot considerar un Estat Federal, qüestió que em consta no és agradable pels nacionalistes de cap de les bandes, per motius que ja he explicat abastament en d’altres articles,i tant sols una reforma de la Constitució espanyola, en el sentit de transformar el Senat en una autèntica cambra de representació territorial, és el que manca perquè no tinguem res a envejar a Alemanya, o cap altre federació europea.
Estem ara en ple més d’agost, un mes inhàbil de totes totes políticament parlant. A partir del més de setembre des del govern començaran a sorgir propostes i decisions canalitzadores dels recursos del nou sistema de finançament, per l’obtenció dels objectius que ens han de permetre avançar pel sender del progrés. Seguiran els convergents posant pals a les rodes, o potser hauran utilitzat les vacances per reflexionar i tornar al rengle?
Esperem quer així sigui.