dimecres, 9 de juny de 2010

AMB UN PAM DE NAS




El 27 d’octubre de 2009, mentre la Guàrdia Civil regirava de sot sobre les dependències de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet, i el jutge Garzón enviava un funcionari judicial a requerir informació a la Casa de la Vila de Badalona, sobre uns terrenys al nou front marítim badaloní, un quiosquer tamborer afeccionat, un líder veïnal comunista acèrrim, que als seus seixanta i escaig, vol endegar una revolució pendent, i un ex-alcalde, que ha evolucionat des del socialisme fins a d’independentisme més radical, acompanyats tots ells d’alguns dels fidels seguidors, i els membres de formacions polítiques a l’oposició consistorial, com el regidor mal empadronat; es situaren a la Plaça per excel•lència de la nostra ciutat, àvids de veure sortir emmanillat l’alcalde Jordi Serra i alguns dels seus regidors; però es van quedar amb un pam de nas, quan resulta que el funcionari, va sortir tot sol de la casa de la Vila, i els nostres màximes responsables polítics, s’aprestaven a reunir tota la documentació que els havia estat demanada, tràmit que van complir dos o tres dies més tard, amb molta antelació al termini que els havia estat assignat.

Tot i això, amb la insana pretensió d’escampar la llavor de la sospita, organitzaven uns dies més tard una manifestació, deien, en contra de la corrupció, manifestació que no va aconseguir agrupar pràcticament ningú, tret dels grupuscles radicals de la nostra ciutat, sempre disposats al que sigui, per anar contra qui governa.

Han passat els dies, les setmanes i els mesos, i finalment el sumari instruït d’aquest cas ha vist la llum, després que l’instructor hagués decidit aixecar-ne el secret, i tots hem pogut veure les transcripcions d’unes converses telefòniques, que per un llarg període de temps van ser pacientment enregistrades per ordre judicial. I aquí hem pogut observar, com tres personatges, José Montilla, president de la Generalitat, Jordi Serra, Alcalde de Badalona i Maite Carol Interventora de l’Ajuntament de Santa Coloma, les poques vegades que sortien a les converses, era per malparlar-ne i insultar-los, doncs pel que sembla, cadascun des del seu lloc, els eren un gros entrebanc pels seus il•lícits negocis.

Altre cop el tamborer, el nou independentista, i el vell comunista revolucionari, s’ha quedat amb un pam de nas, quan han comprovat, de manera fefaent que els insults dels que es va fer mereixedor Jordi Serra, de part dels xoriços, perdó, “presumptes” xoriços, no han estat altre cosa que lloances i flors, en el món de la gent honrada, com som la gran majoria dels badalonins, i que mai hem dubtat de la honorabilitat del nostre alcalde i regidors, així com de la seva capacitat i eficàcia en la gestió; qüestió que algun mitjà sembla vulgui posar en dubte, quan insinuen que l’ajuntament en tota l’operació va deixar d’ingressar uns quinze milions de pessetes.

No és veritat, tot i que si val a dir que els delinqüents, es van embutxacar, aquesta quantitat per l’operació amb el terreny del front marítim badaloní, però hem de deixar ben clar que va ser possible, per tractar-se d’una operació fraudulenta de blanqueig de diners, procedents de paradisos fiscals, qüestió que un organisme oficial com és l’ajuntament mai hauria pogut fer.

Ara que com aquell qui diu ja estem arribant al final de l’acte, seria bo que tots aquells àvids de sang que a l’octubre passat es concentraven a la plaça de la Vila, demanessin disculpes públicament, i reconeguessin el seu error d’intentar sembrar l’ombra del dubte, sobre l’honorabilitat dels màxims representants de la ciutadania.