diumenge, 23 de setembre del 2012

TRENCARÁ CiU EL PACTE DE GOVERN A BADALONA

Fa temps que ho vinc dient, tot i que Ferran Falcó afirmi el contrari, el recolzament de CiU al govern Albiol, en totes les qüestions importants, delaten que, si be no de nom, si de fets, els 3 regidors convergents i el d’Unió, mantenen amb el PP de Garcia Albiol una mena de pacte tàcit de govern municipal.
 
Qui si no li ha votat els pressupostos? Qui si no li ha votat a favor les noves ordenances municipals, discriminatòries vers la immigració?  Qui si no li ha votat els acomiadaments a Badalona Comunicació, i d’altres organismes municipals? Qui si no permet un dia i un altre, que Albiol incompleixi les mocions aprovades al ple municipal, com va ser el cas del casal de pares y mares? Qui si no li ha permés enganyar vilement als ciutadans amb l’afer dels llibres de text?
 
Ara som al setembre, hem tornat de vacances, esperem amb les piles carregades, i un nou panorama polític se’ns presenta a la nostra ciutat, com a conseqüència de la escenificació de trencament que el gloriós Artur Mas tot l’estiu porta a terme amb la Sanchez Camacho, per l’afer del Pacte Fiscal, amb la inestimable col·laboració dels d’Esquerra Republicana, que com gosset enllaminit, intenten una vegada y una altra, que els miri amb bons ulls y els doni la cotna del formatge que s’està menjant.
 
Si finalment l’Artur, en la seva carrera sobiranista desbocada cap un nou sis d’octubre, va de debò en això del trencament amb el Partit Popular català, és més que probable que Falcó rebi una trucada, talment com la que va rebre la mateixa nit de les eleccions municipals de l’any passat, on li diguin: “Donde dije digo, ....” y li demanin que impulsi una moció de censura que li tregui a l’Albiol la vara de comandament del consistori badaloní.
 
Dic que aquesta qüestió és més que probable, pel fet de dotar d’una certa credibilitat la comèdia de la ruptura, en pro del ranci independentisme que la dreta catalana ve escenificant; encara que tot dependrà de la voluntat de Sanchez Camacho, d’acceptar sacrificar un personatge com Garcia Albiol, que tot i aconseguir bons resultats electorals, la seva radicalitat amb temes com la immigració, pot resultar fins i tot molesta en un partit que vol ser de govern, a l’estat espanyol.
 
Però qui hauria de ser l’alcalde, i qui ha de formar part del govern municipal en el cas que la suposició es produeixi? Després de les eleccions en les negociacions que es van iniciar, es va arribar a proposar un repartiment de l’alcaldia entre Falcó i Jordi Serra, però ara ja ha passat un any i escaig, i avui no se pas si aquesta és una solució prou bona, doncs sembla que els de Can Socialista, ja van quedar prou escaldats amb el desencís que Ferran Falcó els va procurar el mes de maig de l’any passat. Potser doncs, la solució podria ser fer un govern mono color, amb Falcó d’alcalde, que compti amb el recolzament des de la grada de Socialistes i Comunistes; però això tindria l’inconvenient, que al ser només 4 els regidors de CiU, cadascun hauria d’assumir responsabilitats un bon grapat de departaments, i no se pas si els electes de Can Convergència disposen de la capacitat de treball necessària.
 
Be el temps ho dirà, doncs com ja he dit, abans d’arribar aquí, cal que es conjuminin a favor una sèrie de factors avui per avui imponderables, doncs també podria ser que aquests factors acabin foragitant el govern de Rajoy i un nou procés electoral a Espanya, capgiri del tot la situació, de més verdes en maduren.