...I LA PINÇA NO VA PINÇAR

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

A les sis i cinc minuts l’alcalde, amb la fórmula habitual, “Sessió Pública”, obria la sessió del ple ordinari, el penúltim de l’any 2009. Tot seguit una ràpida junta de Engestur i el llistat de dones víctimes de la violència domèstica que aquesta vegada només constava d’un nom.

No va ser fins el punt cinquè de l’ordre del dia, referit a la aprovació inicial del pressupost ordinari per l’any 2010, que es va despertar el interès dels nostres mandataris. Com correspon, el regidor d’hisenda i portaveu de can socialista Quico Serrano presenta el dictamen, amb un discurs pràcticament calcat al que va realitzar en l’audiència pública de la setmana passada, on assenyala que es tracta d’uns pressupostos solidaris, que posen especial èmfasi a incrementar de la despesa de foment de l’ocupació i de serveis a les persones, i ajustats a la realitat actual, quan proposen una disminució total de 1 milió d’euros, respecte del de l’any anterior. Mateu Chalmeta, de can republicà, amplia la informació que ja ha donat Serrano i carrega contra el discurs d’aquells que prediquen una rebaixa lineal d’impostos.

Carme Martinez de can Comunista, amb el to de mestre que renya, al que ja ens té acostumats, engega unes quantes andanades contra el pressupost que qualifica de profundament optimista, d’irreal pel que fa a la previsió d’ingressos i d’inconcret, perquè segons el seu criteri no explica el destí de 4 milions d’euros que l’estat aporta pel foment de l’ocupació; i acaba el seu discurs dient que ni Serrano ni Chalmeta, han dit la veritat, doncs segons els seus càlculs, la despesa social prevista enguany, és menor que la del pressupost del 2009. Remata el discurs amb un solemne: “Avui el govern torna a decebre”

Juan Sanchez de can popular, utilitzant “el idioma del imperio” enceta, coincidint amb la de can comunista, qualificant d’irreal el pressupost, per llançar-se desprès a un exhaustiu repàs de crisi econòmica a nivell del mon i de l’estat, i finalment aterrant altre vegada a Badalona, acusant al govern d’asfixiar a persones i empreses amb una pressió fiscal injusta, de mal administrador per tenir la xifra de deute en el quart lloc de Catalunya, i d’haver fracassat rotundament amb les previsions que van fer en el pressupost del 2009, qüestió que ells ja advertien.

Francesc Serrano, aprofita el torn de rèplica per contestar a un i altre fent especial insistència en defensar que el pressupost toca de peus a terra, doncs té en compte les previsions que els experts assenyalen de remuntada de l’economia espanyola, el segon semestre de l’any que ve. Carme Martínez, replica en el mateix sentit d’abans, afegint que no veuen en lloc les prioritats del govern i en Garcia, el més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada, fa una rèplica clarament demagògica, on arriba a dir que si l’ajuntament no és responsable de l’atur a Badalona, perquè destina diners a pal•liar-lo!! I torna a coincidir amb la de can comunista, dient que no saben veure les prioritats per enlloc

Jordi Serra, tanca el debat posant en evidència la demagògia del PP i acaba dient a un i altre, que si el 50% de les despeses del pressupost, estan destinades als serveis a les persones, és que el govern té molt clares les prioritats.

Les coincidències entre els discursos, del PP i ICV EUiA, van ser com a senyals d’alarma que la pinça, que ambdues formacions ja fa temps, porten en contra del govern, començava arrancar en aquesta sessió.

Quan manquen vint minuts per les vuit del vespre arribem al torn on els ciutadans que prèviament han demanat la paraula poden intervenir. En primer lloc, ocupa el faristol, el Sr. Roque Martínez, en representació de la Plataforma Unitària Ciutadana, per protestar per l’actuació de la Guàrdia Urbana, sobre un cotxe que amb un servei de megafonia, convocava els ciutadans a una concentració, a la Plaça de la Vila, per denunciar la corrupció. Li va contestar el primer tinent d’alcalde i responsable de la Guardia Urbana, Ferran Falcó dient que podia assegurar que no hi va haver en cap moment cap tracte indigne de la Guàrdia Urbana envers els ocupants del vehicle, Que en la detenció es va comprovar, que el vehicle no havia passat la ITV, i que no disposava del permís necessari, segons les ordenances municipals, per poder fer publicitat per megafonia a la nostra ciutat. I acaba el seu al•legat, dient que no es va coartar en cap moment la llibertat d’expressió, quan aquest vehicle va seguir fent propaganda en els dies posteriors.

El president del can comunista, Carles Sagués, lamenta la comèdia que ha fet Falcó, i titlla el succeït de vergonyós, dient que és un clar atemptat contra la llibertat d’expressió. Miguel Jurado de can popular, li etziba a Falcó que no digui “fantasmades”, també qualifica el fet de vergonyós, de desproporcionada l’actuació de la guàrdia municipal i també de greu atemptat a la llibertat d’expressió. Notin aquí estimats lectors, la segona coincidència entre els discursos del PP i ICV EUiA.

Roque Marines en el seu torn de rèplica, patina del tot, quan li diu a Falcó, que el cotxe, en els precisos moments que va ser abordat per la GU. anava a passar la ITV. Torna a refermar-se en la seva exposició anterior, i carrega contra Falcó, dient que els hi ha faltat al respecte. Falcó en una breu intervenció, diu que ell no ha faltat el respecte a ningú i finalment l’alcalde Jordi Serra, tanca el debat, dient que ell no té cap problema que es manifesti gent a la plaça, amb el lema, “fuera corruptos de Badalona” doncs de cap manera és sent al•ludit.

La segona paraula, és a càrrec de Pedro Jesús Fernández, president de la AV Canyadó, per conèixer la situació del conveni signat entre l’ajuntament i els propietaris del solar, on hi havia l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Pedro Jesús, amb un to, en certa manera provocatiu, pregunta per quan es previst que es faci la biblioteca que havia d’anar en aquest espai, segons l’esmenta’t conveni. Jordi Serra, en qualitat de regidor d’urbanisme, li contesta retraient que la AV Canyadó, ha boicotejat sistemàticament, el conveni, fins i tot utilitzant recursos judicials i que si avui no està en construcció, és pel fet d’aquest boicot. Carles Sagués, carrega contra l’alcalde, per donar la culpa als veïns i Miguel Jurado de can popular, acusa de prepotent al alcalde. Una nova coincidència dels discursos, un nou intent que la pinça pinci.

Intervé Ferran Falcó, recolzant les tesis de Jordi Serra i dient al ponent que ha fet un flac favor als veïns de Canyadó, retardant la construcció d’aquest equipament. Mateu Chalmeta, trenca també una llança en favor de Jordi Serra, i qualifica el projecte de dificultós, però no pas per culpa d’una biblioteca. El torn de rèplica de Pedro Jesús és un reafirmar-se en el que ha dit abans. Finalment Jordi Serra tanca el debat contestant al ponent, a can comunista i a can popular

Quan falten deu minuts per les 9 del vespre, entrem a l’apartat de mocions, on de les tres que hi ha plantejades, tant sols la tercera, que presenten els de Can Comunista i que fa referència a demanar la creació d’un Consell Assessor d’Urbanisme, es secundada pel Partit Popular, encara que els vots contraris de l’equip de govern la tomben definitivament. Una nova coincidència entre Peperos i comunistes

Tanta coincidència, entre dos partits teòricament antagònics ideològicament parlant i sobre tot en un intent molt estudiat de projectar l’ombra de la corrupció sobre l’actual govern de Badalona. Notin apreciats lectors, que tant en el tema dels pressupostos, com en les paraules i fins i tot en la moció, el que s’intenta és voler sembrar la sospita de corrupció a la nostra ciutat, qüestió que l’alcalde Jordi Serra, en el tancament de debat de la esmentada moció va deixar ben clar que no existia, responen ell per tot l’equip de govern; ens fa pensar en una mena de conveni o pacte secret a l’oposició que compta a més a més amb la amable col•laboració, d’uns ciutadans que de fa temps maregen la perdiu per veure si aconsegueixen trencar la unitat actual en el socialisme badaloní. Aquesta vegada però, la pinça no va pinçar, doncs un amatent Jordi Serra, va tenir la gran habilitat de situar cadascú al seu lloc.

A dos quarts de deu, l’alcalde va aixecar la sessió, desprès de contestar dues preguntes plantejades per Carles Sagués.

Fins a la propera

EL PLE DEL MÉS D'OCTUBRE 2009

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

....ENCARA QUE A VOSTÈ LI SÀPIGA GREU, SOM TOTS AQUÍ!

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

No se si pels fets que al matí havien passat a la veïna població de Santa Coloma, o per alguna altre causa, mitja hora abans de començar el plenari, la cua dels que hi pretenien assistir era de les que fan època, talment com si regalessin alguna cosa, o s’hagués previst un piscolabis
A les sis i deu minuts, sense l’absència de cap regidor, l’alcalde obre l’acte amb un solemne “Sessió Pública” i uns moments més tard, la llista de les 4 dónes víctimes de la violència de gènere el més d’octubre, seguit del respectuós minut de silenci.

El punt tercer de l’ordre del dia, referent a l’aprovació provisional de la modificació de les ordenances fiscals que han d’entrar en vigor el primer de gener, és explicat pel regidor d’hisenda Francesc Serrano, que fa una presentació gairebé calcada del plenari anterior, on va contestar una moció que havia presentat el Partit Popular, que demanava una rebaixa dels impostos i les taxes municipals del 3%, i recalcant que les ordenances actuals, amb un augment zero respecte de l’any anterior, i amb un increment significatiu de les bonificacions en els casos de persones en atur i altres circumstàncies adverses.

El directiu de la Penya i líder de Can Comunista, Carles Sagués, és el primer en obrir el foc, tot i que comença dient que per ells el més important serà el debat sobre els pressupostos, on caldrà planificar les despeses, qualifica les ordenances de mancades d’iniciativa, qüestió que considera normal desprès que no deixessin participar a la formació que ell representa ICVEUiA, en la seva elaboració. L’acudit, ho no va ser entès o no va fer gràcia absolutament a ningú. El basquetbolista, va acabar fent una bateria de demandes de més bonificacions.

Juan Fernandez el jovenet de Can Popular utilitzant el idioma del imperio, demana una rebaixa lineal dels impostos i les taxes del 1% que correspon al darrer IPC a tot Espanya conegut. Diu que la congelació que el govern proposa és per disfressar l’augment que es va practicar l’any passat; acusa el govern de mentider i fa referència al clàssic dels populars badalonins de considerar a Badalona com la ciutat amb la pressió fiscal més alta de l’estat.

Pel fet que el Sr. Cayetano Garcia Celada, en nom de la Associació d’Entitats Socials de Badalona ha demanat la paraula sobre aquet tema, s’acosta al faristol desprès que l’alcalde l’autoritzés i comença a parlar de la puja d’impostos de l’any passat, i assenyala que els abusos dels rics, sempre els acaben pagant els pobres treballadors, acaba queixant-se que la seva entitat no va ser convocada a la taula on es va negociar, les ordenances que avui s’aproven.

El regidor d’hisenda Serrano, contesta a Cayetano, a Sagués i a Fernandez, fent notar les coincidències del discurs del ciutadà Cayetano, amb les del Partit Popular i reitera una vegada i una altre, que una rebaixa lineal de les taxes és del tot injusta, doncs la crisi no la pateix tothom igual i per això, s’ha decidit de mantenir els mateixos preus de l’any passat i rebaixar els casos de persones desafavorides. Chalmeta, de Can Republicà, pren la paraula per defensar les ordenances, Sagués, segueix demanant que el deixi participar, El més llarg de tots només pel que fa a l’alçada. En Garcia de Can Popular, és “desmelena”, dient mentiders als regidors del Partit Socialista, circumstància que mereix un advertiment de l’alcalde, i es posa a fer comparacions entre l’impost de circulació de Badalona i Madrid.

Jordi Serra, tanca el debat recriminant al ciutadà Cayetano, que no tingui en compte el que els serveis socials de l’ajuntament estàn fent en favor de les persones necessitades.

Els punts 7 i 8 fan referència a la modificació dels llocs de treball i com ja ve essent normal, els de Can Comunista, per boca de Asun Garcia, s’hi oposen.

El punt 10, que fa referència a la resolució de les al·legacions contra el PEMU de Dalt la Vila, el presenta Mateu Chalmeta de can Republicà en la seva qualitat de regidor de Cultura. Sagués de Can Comunista, creu que no és fan les coses com caldria en el tema de Dalt la Vila; l’ATS de Can Popular Miquel Jurado, carrega contra el govern qualificant de patètic que encara es parli de dalt la Vila. El ciutadà Dionís Orrit, ha demanat la paraula, sobre aquest tema, mostra el seu complet desacord amb que el pla prevegi l’obertura d’un nou vial per vianants, entre els carrers Felip de Roses i Termes Romanes, travessant el carrer Fluvià. Isabel Brugué de l’Associació de Veïns de Dalt la Vila, mostra la seva decepció per haver-lis refusat les al·legacions sobre l’obertura d’aquest vial. Calmeta, contesta que el que s’està aprovant ara, no és l’execució de cap projecte, si no un planejament. Carles Sagués, reitera, el que ha dit abans, Jurado demana a l’alcalde que retiri el dictamen, L’au de vol majestuós, que per cert avui porta una ala enguixada, el primer tinent d’alcalde Ferran Falcó, recolza el que dit Chalmeta, i assenyala al Sr. Orrit, com un afectat directe, doncs una casa que ell ja va comprar saben que estava afectada, és la que hauria de ser enderrocada, quan s’obri el vial objecte de planejament. Orrit replica l’al·lusió de Falcó. Isabel Bruguer, contesta i mostra el seu desacord amb el que han dit, doncs ells creuen que no s’ha de tocar rés de la trama de carrers de Dalt la Vila. L’alcalde Jordi Serra, tanca el debat, recolzant a Chalmeta i carregant contra Dionís Orrit, per l’al·lusió que aquest ha fet sobre interessos obscurs, en el tema de Dalt la Vila.

El punt 11, sobre la modificació del PGM, a les illes Guasch-Paris i París Sant Salvador. Fan Saltar al practicant de Can Popular Miquel Jurado, fent una certa ironia, sobre els fets del matí a Santa Coloma, Jordi Serra, li contesta, dient, “Ja se que a vostè li agradaria, que avui no fóssim aquí, però miri hi som tots” .

Quan passen deu minuts de les nou, i en no haver-hi proposicions urgents, entrem en el torn de Paraules al poble, torn que enceta el Sr. Luis Moreno, per parlar sobre els déficits de serveis sanitaris,a la Salut i Llefià, li contesta Roser Castillo, l’ATS, Miguel Jurado de Can Popular, fent menció del seu atribut com a sanitari professional, carrega contra Castillo, Sagués de Can Comunista, que no perd punt, també hi posa cullerada Luis Moreno, en el torn de rèplica, reclama la tornada dels especialistes, que van marxar l’any 2002 i l’alcalde Jordi serra, tanca el debat preguntant al ponent, com és que un problema que ve des del 2002, no és reivindicat fins ara, insinuant, sense dir-ho que alguna cosa hi deu tenir a veure que els de Can Comunista estiguin a l’oposició, així mateix li retreu que no expliqui, tot el que l’ajuntament fa i ha fet en el barri de Llefia i la Salut amb referència al tema sanitari, amb un nou CAP al Gran Sol, i l’istalació d’un servei de Ginecologia a càrrec del consistori.

La segona paraula és a càrrec de Francisco Diaz Romero, president del Club de Futbol Sistrells que demana informació sobre la finalització de l’obra del complex esportiu que s’està construint i que se li posi el nom de Complex Esportiu Sistrells Can Cabanyes. Li contesta Albert Tomás, que lloa la trajectòria del Club de Futbol Sistrells i es compromet a traslladar a la comissió del nomenclàtor, la proposta pel nom.

Quan falten cinc minuts per les deu entrem a l’apartat de mocions, la primera per donar suport als actes en homenatge a Ferrer i Guardia, la segona, sobre l’anul·lació de la sentència condemnatòria a Lluis Companys i la tercera, sobre la llei d’estrangeria, pel fet que totes tres han etat consensuades amb tots els partits excepte el PP, són aprovades amb el vot en contra de la dreta espanyolista.

Els precs i preguntes, a càrrec dels de Can Comunista, arrodoneixen la sessió, que a dos quarts d’onze de la nit és aixecada per l’alcalde Jordi Serra.

...I EN GARCIA VA RETREURE LES INCOHERÈNCIES DE SAGUÉS

Dimarts hi va haver ple i jo hi era!

Com ja ve essent habitual des que Jordi Serra, presideix la Sala magna de la Casa de la Vila els darrers dimarts de cada més, amb una puntualitat gairebé britànica, quan passaven tant sols deu minuts de les sis de la tarda, pronunciava la fórmula habitual “Sessió Publica” i donava pas a la lectura del llistat de dónes víctimes de la violència domèstica a l’estat espanyol dels mesos d’agost i setembre, amb la esgarrifosa xifra de 15, entre elles una de la nostra ciutat.

L’ordre del dia es composava d’onze punts de la via ordinària, mes dues proposicions urgents, i es veu que els nostres mandataris, desprès de tants dies de no haver tingut oportunitat de debatre, (el mes d’agost no es celebra sessió), tenien una certa laxitud, doncs en cap dels punts, ningú va alçar la ma, per intervenir. Tot plegat, va fer que per primera vegada des que assisteixo a les sessions, sis minuts més tard d’haver començat la sessió, ja ens haguéssim plantat al torn de paraules al poble; on tres ciutadans havien complert els protocols per fer ús d’aquest dret.

El primer, el Sr. Jesús Jiménez Martin, de la Plataforma de Comerciants afectats per les obres del carrer Baldomer Solà. Pel fet que els grup municipal de Can Comunista, havia presentat una moció, sobre el tema de les obres d’aquest carrer i els de Can Popular una altra. Es proposa fer el debat conjunt de les tres qüestions, donant primer la paraula al ciutadà. Jesús Jiménez, llegeix tot un memorial de greuges, que pateixen la cinquantena de comerciants, ocasionats per les obres que s’estan efectuant en aquest carrer, greuges que en alguns casos han portat al tancament d’alguns comerços. i demana, que els hi siguin retornats, els diners que han pagat en taxes i impostos municipals, durant aquest any i que no hagin de pagar els de l’any vinent.

Tot seguit el secretari, llegeix la part expositiva de les mocions, abans esmentades, i a continuació, El regidor i membre de la junta de la Penya Carles Sagués, pren la paraula per defensar el text que han presentat, i dient que ells no s’han volgut centrar en el carrer Baldomer Solà, si no que ho han fet generalitzant. Desp`res de Sagués intervé el practicant de Can Popular, Miguel Jurado que per defensar la moció que han presentat, començà dient que votaran a favor de la de Can Comunista i carrega cotra el govern acusant-lo de no informar i de planificar malament.

Chalmeta, el nou regidor de Can Republicà, que substitueix el recentment traspassat, Jaume Vives, es dirigeix al ponent, per dir-li que tota obra pública sempre comporta problemes, afirma que s’ha donat tota la informació que calia, i que s’han tingut converses amb l’Associació de Comerciants Centre Progrés, que és la que correspon a la zona, associació, amb la que per cert, es va arribar a l’acord de fer exempció de la taxa d’escombraries d’aquest any, taxa que només paguen els comerciants i no els veïns, i acaba anunciant el vot en contra de les dues mocions. Francesc Serrano de Can Socialista, fa una intervenció en el mateix sentit que Chalmenta, carregada, per això de força més vehemència. Subirana com a regidor de Comerç i consum, ratifica, els contactes mantinguts amb l’Associació de comerciants del Centre Progrés, i diu que les obres no han estat la primera causa del tancament de botigues.

El ponent, fa el torn de rèplica discutint a Subirana, el tema de representativitat de l’Associació de Comerciants Centre Progrés. A continuació Sagués i Jurado contra la resta, i la resta contra aquests, fins que Jordi Serr4a, tanca el debat. resumint les votacions que donen com a resultat el refusament de les dues mocions.

La segona paraula, correspon al Sr. Àngel Vendrell de la AV d’Artigues, per un tema de molèsties d’un centre de culte, no musulmà del barri. Josep Pera de Can Convergència li contesta que quan aquests fan molèsties, l’ajuntament intervé, que s’hi fan obres il·legals en el local que ocupen, seran sancionats i fins i tot els pot ser clausurat. A continuació el de Can Comunista Sagués, proclama que si el ciutadà es queixa és perquè l’ajuntament no ho fa prou be. El ponent usa el torn de rèplica i Serra, tanca el debat contestant al ponent que l’ajuntament farà el que calgui, dins la legalitat vigent perquè s’ocasionin el mínim de molèsties.

Finalment la tercera i darrera paraula, a càrrec del Sr Lopez Beltran del Barri de Nova Lloreda,sobre problemes d’incivisme, i que en un punt del seu discurs, va manifestar que l’ajuntament no hi feia res per por de perdre vots; va fer intervenir a un fins aleshores mut Ferran Falcó líder local de Convergència i Unió que va comença per manifestar estar mol refredat per a continuació desmentir al ponent dient que a Lloreda a CiU no els vota gairebé ningú, així que poca cosa poden perdre, tot seguit qualifica de cafres i bords als que fan els actes incívics a Lloreda. Alex Mañas de Can Comunista, llença l’artilleria pesada contra Falcó per haver dit cafres i bords als incívics. I a continuació intervé Araceli Cruz regidora socialista del districte, que garanteix al ponent que se seguirà treballant en pro del barri de Nova Lloreda. Falcó torna a demanar la paraula per al·lusions de Mañas. Mañas per al·lusions de Falcó, Garcia de Can Popular, també hi fot cullerada, carregant contra Falcó. Mateu Chalmeta, també i diu la seva. Réplica del ponent i l’alcalde Jordi Serra, tanca el debat, recolzant el que ha dit Araceli Cruz.

Són dos quarts de nou del vespre, quan entrem a l’apartat de mocions, i és aleshores que hom agraeix la rapidesa dels punts ordinaris i d’urgència, doncs si s’entretenen allà, ens haguessin tocat les dotze de la nit. La primera moció, referent a la millora de l’estació de Renfe, és aprovada per unanimitat sense debat, talment com la segona que es proposa declarar Badalona ciutat amiga del Rotary Club Internacional. La tercera que demana la millora del finançament local també .

La quarta la presenta el PP i demana una rebaixa del 3% en els impostos i taxes municipals de l’any que ve.
Garcia la defensa, en Serrano li contesta titllant-la de demagógica i inconsistent quan des de l’ajuntament ja s’ha previst exempcions per la gent que per la crisi tingui problemes per pagar-les. Sagués que no sap que es pretén amb aquesta moció, Garcia que carrega contra Sagués retraient-li que fa uns mesos recolzava una plataforma que demanava la rebaixa d’impostos i ara és fa el longuis, Sagués replica a Albiol i Serra tanca, quedant la moció rebutjada.

Finalment tres mocions que fan referència a la B-500 i el seu famós peatge. La primera amb llenguatge especialment dur, la signa el PP demanant que la nova B-500 i el seu túnel no siguin de peatge. La segona la signen PSC i ICV, i demana a la Generalitat que en cas de ser de peatge, es donin facilitats als badalonins que l’han de fer servir diàriament per anar a treballar, qüestió que Serrano quan en fa la defensa, considera que acabarà essent gratuïta en aquests casos. La tercera que promouen CiU i ERC, demanà tot que en un to més moderat, que la via no sigui de peatge i en la seva defensa Falcó diu que quan Jordi Pujol governava a la Generalitat, s’havia presentat un projecte molt menys ambiciós, en aquest sentit i que mai es van plantejar el peatge. Desprès dels torns de rèplica on cadascú torna a defensar les seves posicions, Jordi Serra tanca el debat.

Una pregunta sobre el Canal del port, que fa Garcia i que Jordi Serra, contesta amb habilitat, posen fi a una sessió, que va començar molt accelerada, però que va acabar essent densa i fins i tot una mica carregosa.

EL CAMP DE FUTBOL

El proppassat dimecres dia 23 de setembre, a la sala magna de la Casa de la Vila es celebraren dos plens extraordinaris, el primer convocat a les sis de la tarda, per fer efectiu, el relleu de l’escó de regidor i quart tinent d’alcalde, vacant des del passat més d’agost per la mort de Jaume Vives d’Esquerra Republicana, càrrecs que són ocupats, pel següent de la llista de la formació ERC, en les passades eleccions del 2007, el Sr. Mateu Chalmeta

El segon plenari, que es celebrà a continuació del protocol·lari esmentat, havia estat convocat a instancies del primer partit de l’oposició a l’Ajuntament de Badalona, el Partit Popular, a fi i efecte de demanar aclariments i explicacions, sobre la decisió del govern municipal, amb l’aquiescència del Club de Futbol Badalona, de revisar i adaptar a les noves circumstàncies econòmiques, i del mercat immobiliari, l’acord que la institució i l’entitat esportiva havien signat, i que fa referència a una operació urbanística a la zona de l’avinguda de Navarra, operació que ha de possibilitar l’obtenció dels recursos necessaris per la construcció d’un nou estadi municipal de Fútbol a la nostra ciutat.

Com ja ve essent habitual, el líder dels populars badalonins, en Garcia, ens va demostrar una vegada més el seu poc interès en el desenvolupament de la ciutat i la seva única obsessió en aconseguir poder, no dubtant gens ni mica en utilitzar l’engany i el populisme demagògic, com es va fer evident demanant la convocatòria d’aquest ple, totalment innecessari quan en l’ordinari del mes de juliol, el govern havia donat tota mena d’explicacions, als canvis que es pretenen fer en el projecte, a fi i efecte d’elaborar-lo per fases, que el possibilitin en el temps, sense perdre la visió de futur i la possibilitat d’aprofitar-lo al màxim quan les condicions del mercat ho permetin.

Garcia no va saber fer altra cosa que carregar, en contra del President de l’entitat esportiva, fent-li velades acusacions de manipulador i d’aprofitar-se de la seva influencia, en benefici de l’entitat que presideix i en contra dels interessos ciutadans. Garcia es va ficar de peus a la galleda, i sense necessitat que ningú li fes contesta expressa a les seves al·lusions, tots els que érem allà ens va quedar clar que mentia vilment, doncs de ser certa la influència i poder que atribuïa a Fermín Casquete, ja fa molt temps que el nou estadi estaria en funcionament.

Garcia, no va parar d’intentar enredar i confondre als ciutadans quan va repetir, en incomptables ocasions en el seu discurs, que l’operació és fa per ajudar al Club de Fútbol Badalona, quan tothom, que ha estat una mica cas, sap que la gran beneficiada de tota aquesta operació en serà la ciutat de Badalona, que veurà, completar el desenvolupament en el Barri de Casagemes de tota la zona que toca al parc de Ca l’Arnús-Can Solei i els barris del Sant Crist, Bufalà i Montigalà, l’arranjament definitiu de la seva comunicació, amb l’aprofitament d’uns terrenys avui dia fora de tota utilitat, això només parlant de la qüestió urbanística.

També va intentar apuntalar la falsedat del seu discurs, establint comparacions amb els ajuts, (en aquest cas si), que el consistori, ha fet i està fent al Club Joventut, qüestió aquesta que el va fer quedar en evidencia quan en el seu torn, l’alcalde Jordi Serra, li va haver d’assenyalar la contradicció, en que incorria, quan lloant la transparència de la gestió d’aquests ajuts, un regidor del seu propi grup municipal hi posava pals a les rodes, presentant al·legacions, en referència al tema de Can Mora.

Garcia, amb l’únic afany que el guia, que com resulta ben evident, no és la ciutat de Badalona, si no el desprestigi del seu govern, i de les seves institucions, tant públiques com privades; ha tornat a relliscar, talment quan va donar informació a la premsa, sobre xarxes de prostitució a la ciutat, que van posar en seriós perill, tota una operació policial que s’estava portant a terme amb la natural discreció, intrínseca a qüestions de delinqüència, o quan pretén dividir els ciutadans de Badalona, per raó del seu origen, raça, o creença.

Sisplau Garcia, no insulteu més la intel·ligència dels badalonins, i dieu les coses pel seu nom i en veritat. El Club de Fútbol Badalona, no ha demanat ajut a l’ajuntament, si no que ha plantejat un projecte de caràcter global de ciutat. Un projecte que urbanísticament, cohesiona barris i facilita la construcció d’habitatge protegit, que esportivament potencia la pràctica d’aquest esport entre els infants badalonins, que encara que no s’ho cregui, és la preferència majoritària molt per sobre del bàsquet, dels infants badalonins. En resum un projecte, possible i positiu per Badalona, que de cap maneres es podria realitzar, des de l’estretor de mires de la ideologia i manera de fer que representeu. Projecte que la voluntat inequívoca, de persones que estimen la Ciutat, com l’equip de govern de l’ajuntament, i la directiva del Club de Futbol Badalona amb el seu president al capdavant, endegaran ben aviat, no en la seva totalitat, si no en una primera fase, construint l’estadi per una capacitat menor que la prevista inicialment, però susceptible de ser ampliat,en una nova fase quan les circumstàncies generals de l’economia ho permetin.

LES XIMPLERIES D'EN GARCIA

Desprès d’un mes d’agost en pau i tranquil·litat, el segon dia de setembre ja ha tornat a saltar l’inefable Garcia, qualificant de ximpleria, una mesura pionera en tema de seguretat que posa en pràctica el nostre ajuntament.

La possibilitat que els ciutadans puguin fer denuncies d’actes incívics a través des SMS, no es cap ximpleria, ans al contrari, ens dóna la facilitat de poder complir amb el nostre deure ciutadà de col·laboració amb el manteniment i la seguretat del nostre espai públic i als responsables de les forces d’ordre la possibilitat d’una intervenció ràpida, i poder enxampar “in fraganti” els infractors.

Però en Garcia, des del seu derrotisme ancestral, no ho veu així i amb la seva verborrea habitual, es dedica a cercar les falles en el funcionament dels cossos de seguretat, que sense cap mena de dubte com tota organització humana, en tenen, en lloc de mirar en positiu i reconèixer que amb aquesta qüestió els polítics responsables l’han encertada. Tots sabem que la nostra Guàrdia Urbana no disposa de prou personal, per atendre les necessitats d’una ciutat de 220.000 habitants, per l’escassetat de recursos econòmics, però el Sr. Garcia hauria de reconèixer, que en els vuit anys que la seva formació política, governava a l’estat espanyol, en pro de la teoria neoliberal de desmuntar les estructures de l’estat, rebaixant i suprimint impostos, van causar un dany gairebé irreversible a molts ajuntaments, entre ells el de Badalona que es van veure obligats a reduir la plantilla d’agents de la policia municipal.

Garcia ens demostra una vegada i una altra que no s’estima la ciutat, doncs a més a més de no viure-hi, hi ha qui diu perquè li fa vergonya declarar-se badaloní en els “aristocràtics cercles on es mou”, no troba res ben fet, tot és un desastre segons ell i els que l’envolten, i la imatge que transmet de la nostra ciutat a la gent que no la coneix, és com una mena de Bronx “cutre”, qüestió totalment fora de la realitat, com molt be sap.

Els badalonins no hem d’oblidar tampoc, que per Garcia, Badalona només és un trampolí per les seves aspiracions personals de pujar dins l’estructura de la formació política a la que pertany, i per això no dubta gens ni mica en enganyar i fer demagògia, enfrontant uns badalonins en contra dels altres, per raons de llengua, o de color de pell, si això li serveix per les seves pretensions.

NO SERÀ ESTRANY QUE ACABIN ANANT DE BRACET

Tot i que encara cuegen les vacances d’estiu, i la manca de noticies als diaris propicia, l’aparició de les anomenades serps d’estiu, no deixa de sorprendre les declaracions dels líders de Can Convergència i Unió, que emportats per la seva dèria contra els socialistes, d’una manera o altre acaben fent costat al Partit Popular, la dreta reaccionaria, nacionalista espanyola, única força política que ha presentat recurs contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional.

Artur Mas, Oriol Pujol, Felip Puig i darrerament Sánchez Llibre, han dedicat part de juliol i tot el que portem d’agost en una espècie de concurs: a veure qui la diu més grossa, sense encomanar-se a Déu ni als Sants, pensant exclusivament en el seus interessos de partit i gens ni mica en els interessos de Catalunya.

Tret de l’acord amb el govern Montilla, que podríem qualificar de sorprenent, en el tema de la llei d’educació, la posició dels Convergents ha estat totalment contraria a la del govern d’esquerres a Catalunya, començant pel tema del finançament, on desprès d’un atac de banyes, en no haver pogut aconseguir un paper determinant en la negociació tal i com van fer amb l’estatut s’emparren en qualificar-lo de mal acord, quan per part de totes les institucions, fins i tot les que els són més afins, com la Cambra de Comerç, i el Foment del Treball, el consideren el millor acord que mai ha tingut el nostre país.

Artur Mas i els seus, encara no han assumit que per dues vegades, en unes eleccions ben democràtiques, la seva incapacitat de pactar amb cap altra força tret del Partit Popular, els ha postergat a l’oposició i això a aquestes alçades ja comença a ser preocupant, sobre tot quan en aquestes dues legislatures, s’han posat a sobre la taula, temes d’alta importància, (el nou estatut d’autonomia, i l’acord de finançament), no només per Catalunya, si no per tota la resta de l’estat espanyol.

No em negaran vostès, que la lectura d’un escrit recolzant les posicions de Mas sobre el finançament que va fer l’expresident Pujol, el passat juliol no va resultar patètica, tant patètica, com ara les declaracions de Sanchez Llibre dient que no donaran cap suport al govern d’Espanya, si aquest opta per apujar els impostos a les rendes més altes, que curiosament son totalment coincidents, amb les que planteja el Sr. Mariano, o les de Felip Puig en el mateix sentit, o de les d’Oriol Pujol titllant d’incompetent el govern catalanista i d’esquerres.

Però és ben clar que tot és fruït de la desesperació, quan veuen que el temps els juga en contra, doncs que ells comptaven, que a hores d’ara ja s’hauria trencat el pacte de govern i pel proper tardor estarien convocades noves eleccions al Parlament de Catalunya. En canvi la realitat és, que desprès del fracàs de la seva estratègia, falta un any per les eleccions, temps del tot suficient, perquè es comencin a veure, de manera fefaent, les bondats del nou sistema de finançament acordat, qüestió que de segur no els deixarà pas en massa bon paper.

Catalunya necessita no només d’un govern eficaç i que sap on va com és el que presideix Montilla, si no també d’una oposició seriosa i eficaç, una oposició que posi pel davant els interessos del país per davant dels seus propis de partit i que abandoni d’una vegada per totes les estratègies encaminades a fer caure el govern cercant que les formacions que li donen suport trenquin el pacte, doncs és de lo més negatiu que li pot passar a Catalunya en aquests moments.

Tot això, com que de moment no és possible, els catalans haurem de seguir fent oïdes sordes als necis discursos de l’oposició i recolzar el nostre govern en tot i per tot, doncs de moment, són els únics polítics que demostren una certa coherència.

LA RÀBIA CONTINGUDA DELS CONVERGENTS

Era de preveure, l’enrabiada general a Can Convergència, quan el govern d’esquerres de Catalunya arriba a molt bon acord de finançament amb el govern d’Espanya. El que ja no és tant normal són els desigs que expressa l’Artur Mas en una curta entrevista al diari la Vanguardia, i a una altra de més llarga al diari digital VilaWeb, en el sentit de preveure el gran fracàs; qüestió que deixa intuir que ells més que no pas ajudar a aprofitar els avantatges per fer progressar el país, només buscaran la manera de posar-hi pals a les rodes, per poder presumir d’allò tant sabut de “Jo ja ho deia”.

Ja ho se que José Montilla, els hi ha capgirat les previsions; on ells preveien ficar-hi cullerada, i donar la volta al govern de Catalunya, com van fer en el cas de l’Estatut, negociant directament amb Zapatero. Aquest cop i pel fet que el seu vot no era gens necessari, s’han fet les coses com calia, amb lleialtat al país i a les seves lleis més fonamentals i el resultat ha estat el millor acord de finançament que mai ningú podia esperar, com ho han reconegut totes les institucions socials, patronal, sindicats, etc.

De res els ha servit buscar discordances amb la llei fonamental catalana com és l’Estatut d’Autonomia, totes i cadascuna de les que ells han anomenat, han estat rebatudes i posades a lloc pels categòrics arguments que José Montilla i la resta de socis del Govern Catalanista i d’esquerres, ha posat sobre la taula tot seguit; fixeu-vos que darrerament gairebé no en parlen d’això, ara enfoquen la seva campanya en buscar el fracàs.

Al meu entendre, Artur Mas i els seus s’equivoquen de punta a punta, quan es situen al marge i comencen a insinuar que si mai arriben al poder, el primer que faran serà endegar altre vegada el procés de negociació amb el govern de l’estat, per capgirar aquest acord que tant ha costat obtenir, trencant d’aquesta manera, el llarg termini de pau reivindicativa i de recerca de la pròpia identitat, que la majoria de catalans esperem amb candeletes, un temps on els del govern i tota la resta d’agents socials, ens dediquem al progrés de la nostra societat, en tots els aspectes, on ens deixem estar d’elucubracions, de qui som i a on anem, per començar a construir entre tots el nou sistema econòmic que ens ha de permetre encarar el segle XXI, amb suficients garanties de prosperitat i equitat social.

Aquests darrers sis anys, primer amb el govern que presidí Maragall i desprès amb el que presideix Montilla; de primer elaborant un nou estatut d’autonomia i desprès acordant el finançament, Catalunya i el conjunt d’Espanya ha arribat molt a prop, del que es pot considerar un Estat Federal, qüestió que em consta no és agradable pels nacionalistes de cap de les bandes, per motius que ja he explicat abastament en d’altres articles,i tant sols una reforma de la Constitució espanyola, en el sentit de transformar el Senat en una autèntica cambra de representació territorial, és el que manca perquè no tinguem res a envejar a Alemanya, o cap altre federació europea.

Estem ara en ple més d’agost, un mes inhàbil de totes totes políticament parlant. A partir del més de setembre des del govern començaran a sorgir propostes i decisions canalitzadores dels recursos del nou sistema de finançament, per l’obtenció dels objectius que ens han de permetre avançar pel sender del progrés. Seguiran els convergents posant pals a les rodes, o potser hauran utilitzat les vacances per reflexionar i tornar al rengle?

Esperem quer així sigui.