dimecres, 14 de febrer de 2007

NO ESTEM MAI CONTENTS

LA CONTRACRÒNICA

Per Cosme Modolell

NO ESTEM MAI CONTENTS

Dimarts hi va haver ple, (extraordinari), i jo hi era!

El proppassat dimarts dia 13 de febrer el ple municipal en sessió extraordinària el govern donava compte de la liquidació de l’exercici de l’any anterior i aprovava el pressupost ordinari per l’any 2007. Com ja era previsible només amb els vots favorables dels grups municipals que conformen el govern, més el regidor del PSUC Viu, no adscrit a cap grup municipal i amb el vot contrari dels dos grups, PP i CiU que ocupen els bancs de l’oposició.

Em va sorprendre la pobresa dels arguments d’un i altre per justificar la seva negativa. En el cas de Convergència i Unió, l’encarregat de fer palesa la posició va ser Jordi Subirana, que va començar dient que el govern presentava el pressupost, tard i malament, pel fet que fent ara l’aprovació inicial, la definitiva no serà fins el més d’abril; és queixa que en la comissió informativa, no se’ls va informar adequadament, amb l’argument que ja s’havia fet una audiència pública on es varen explicar en detall, el va qualificar de pressupost d’un govern fragmentat, que no soluciona els problemes dels pisos pastera, que demostra el fracàs del programa d’habitatges del govern; un govern que es ven el sol municipal en operacions de dubtosa rendibilitat social. Pel que fa a la despesa de neteja trobava del tot insuficient l’augment del 8% i per contra trobava exagerat, el que es destinava a publicitat i propaganda. Acabà el seu torn fent admonició que cada vegada són menys els ciutadans que es creuen les seves promeses.

Tot seguit Joan Carles Sanchez del Partit Popular, utilitzant l’idioma “del imperio” ens parlà que l’Algodón No engaña, del Doctor House i altres qüestions televisives, criticant la gestió econòmica i financera del govern municipal, basant-ho en la quantitat de vegades que es presenten via urgència, durant l’exercici, modificacions del pressupost ordinari.

Jordi Serra, regidor de finances els va respondre, gairebé punt per punt a tots dos. Jordi Subirana va fer ús del seu tron de rèplica i Maite Arquè, pren la paraula, per fer notar que el superàvit de l’exercici 2006, ha permès concloure un any abans del que era previst el pla de sanejament, per treure les finances municipals, del pou on les havia posat la supressió de l’IAE, que va procurar el govern Aznar. El més llarg de tots, només pel que fa a l’alçada, demana la paraula, per utilitzar el torn de rèplica a la que els grups tenen dret, i que aquest cop fent gala d’habilitat reconeguda per la pròpia Maite Arquè ha sabut esperar fins desprès de la intervenció de l’alcaldessa. En la intervenció reclama que el pressupost s’havia d’haver consensuat amb l’oposició, doncs pel fet de ser any electoral, es podria donar el cas que l’haguessin d’administrar els partits que avui no governen. Maite Arquè tanca el debat oferint al partit Popular, estudiar totes les proposicions que facin referides al pressupost, durant el període del més que resta fins a l’aprovació definitiva.

La resta de punts de l’ordre del dia, referents a autoritzar a la Fundació Capital Europea del Basquet a constituir hipoteca sobre la concessió dels terrenys, Bonificar un impost d’obres, per la millora d’una façana, i la modificació del sistema de tarifes del pàrquing SABA, van ser aprovats per unanimitat sense cap mena de debat, però el que feia referència a la cessió a l'Entitat Metropolitana del Transport d’una parcel·la de terreny del polígon les Guixeres per la construcció d’unes noves cotxeres pels autobusos de Badalona, va merèixer l’abstenció del PP, per raons de malfiança amb l’empresa concessionària TUSGSAL, segons va expressar Ramon Riera.

A dos quarts de vuit del vespre s’aixecava la sessió, i a mi em va quedar aquell regust, confirmat l’endemà a tots els fòrums locals d’internet, que ni que ens vagin bé les coses, en aquest coi de poble estem mai contents