dimecres, 6 de juny de 2007

NO FEU COSES RARES


Tots aquells que fa just un més enrere, maldaven per enviar els socialistes a l’oposició a l’ajuntament de Badalona, com que s’han quedat amb un pam de nas a la vista dels resultats electorals, dels que resulta com a única possibilitat per obtenir el que es proposaven és comptar amb l’aquiescència del Partit Popular. Ara proposen deixar que el PSC. Governi tot sol com a força més votada, per tal de muntar un front comú a l’oposició, que els hi permeti de fer-.l’ho caure quan els hi vingui de gust. Basen la seva idea, en el pobre argument que aquesta circumstància obligaria al PSC, ha haver de pactar totes les decisions. Quina bajenada!

Aquest argument no és sosté per enlloc, per diverses raons, com per exemple, que en aquests moments, on la societat badalonina, està canviant amb una rapidesa inusual i ha d’afrontar tota una sèrie de nous reptes de caire social el que menys li convé és un govern dèbil, inestable, lligat de peus i mans que de ben segur el que el faria és del tot ineficaç.. Per altre banda, hem de pensar que les formacions polítiques tenen com a missió principal governar i que les renuncies en aquests sentit sempre surten ben cares, com la història recent a la nostra ciutat s’ha encarregat ben bé de demostrar, en la carn del personal d’Iniciativa, que desprès de les eleccions de 1983, van decidir passar a l’oposició negant-se a renovar un pacte amb els socialistes, deixant aquests en minoria, i recolzats per Convergència i Unió, acte que els hi va acabar costant la pèrdua de sis regidors.

Jo penso que els que prediquen aquesta història són gent pusil·lànime, a la que els hi fa por agafar les regnes d’un govern i s’estimen més la tranquil·litat que dona poder criticar, amb la seguretat dels bancs de l’oposició on ningú t’acaba exigint responsabilitats. I si això és així, crec que defraudaran molt als qui en ells han confiat atorgant-los els seus vots.

Ningú em farà creure, que en els programes de PSC, ICV, i ERC, no hi ha més punts de coincidència, que no pas de discrepància, i que aquests darrers tampoc són tant greus com per no permetre un pacte, i en això també hi podríem incloure a CiU. Ningú no em pot negar també que resultaria molt més beneficiós per la ciutat, que s’unifiquin esforços que no pas que es disgreguin. També voldria assenyalar que dins la institució de govern local, hi ha tots els mecanismes, comissions informatives, de govern, etc, on es porten a terme els debats puntuals de cada decisió que s’ha de prendre i és comprova si s’ajusten als programes de cada formació, que pel fet de governar plegats allà hi tenen representació.

Deixem-nos estar d’invents, si algú vol que els socialistes vagin a l’oposició, que pacti amb el més llarg de tots nomes pel que fa a l’alçada, és l’única possibilitat, encara que segons el meu criteri, no respectaria massa la voluntat majoritària dels badalonins i no ho dubteu, que aquests sempre acaben passant factura.