Em considero persona d'idees clares i conseqüentment no em costa gaire formar-me una opinió, en sentit positiu o bé negatiu, sobre les decisions que prenen els nostres polítics.
Però haig de reconèixer que davant la decisió del consell executiu del PSOE, de contradir la decisió dels socialistes navarresos de formar un govern tripartit a la comunitat foral, enviant a UPN, la sucursal del PP, a l’oposició, no soc capaç de prendre una actitud determinada ni a favor ni en contra. Els arguments que uns i altres donen em semblen prou sòlids i ambdós coherents amb la meva concepció del que ha d’acabar essent l’estat espanyol.
Des dels sectors pro pacte, s’argumenta que la voluntat del poble navarrès, manifestada a les urnes, és de manera inequívoca a favor d’un canvi de la força governant, circumstància que matemàticament no és possible sinó és en base a un acord entre nacionalistes (NaBai), socialistes (PSN) i comunistes (IU), i que talment com a Catalunya i a Balears el socialisme ha d’aprofitar la mínima ocasió per arribar al poder desbancant la dreta reaccionaria.
Des de la direcció nacional socialista, s’argumenta que a diferència de Galicia, Catalunya i Balears, a Navarra el Partit Socialista (PSN), no és la segona força sinó la tercera i a molta distància de les dues que el precedeixen i que en aquesta circumstància, poc s’entendria que acabés presidint el govern autonòmic.
Des dels sectors nacionalistes, es presenta la decisió com una cessió del PSOE als desitjos de la part del seu electorat clarament centralista, una reculada en el reconeixement de l’Espanya Plural i una oportunitat perduda per aconseguir l’augment del suport electoral al PSN en els propers comicis.
Des del PSOE a Madrid, es valora que la decisió de permetre un govern del Partit Popular en clara minoria, sense cap garantia de suport socialista, els serà molt més beneficiós de cara aconseguir suport electoral, no només en la comunitat navarresa, sinó a la resta de l’estat espanyol; sobre tot tenint en compte que el pacte significaria d’alguna manera l’entronització de Nafarroa Bai, una formació capitanejada pel Partit Nacionalista Basc, que talment com Unió Democràtica a Catalunya, no dubta a pactar amb el Partit Popular, si pensa li convé als seus interessos.
De veritat, no sé cap a quin lloc decantar-me.
Però haig de reconèixer que davant la decisió del consell executiu del PSOE, de contradir la decisió dels socialistes navarresos de formar un govern tripartit a la comunitat foral, enviant a UPN, la sucursal del PP, a l’oposició, no soc capaç de prendre una actitud determinada ni a favor ni en contra. Els arguments que uns i altres donen em semblen prou sòlids i ambdós coherents amb la meva concepció del que ha d’acabar essent l’estat espanyol.
Des dels sectors pro pacte, s’argumenta que la voluntat del poble navarrès, manifestada a les urnes, és de manera inequívoca a favor d’un canvi de la força governant, circumstància que matemàticament no és possible sinó és en base a un acord entre nacionalistes (NaBai), socialistes (PSN) i comunistes (IU), i que talment com a Catalunya i a Balears el socialisme ha d’aprofitar la mínima ocasió per arribar al poder desbancant la dreta reaccionaria.
Des de la direcció nacional socialista, s’argumenta que a diferència de Galicia, Catalunya i Balears, a Navarra el Partit Socialista (PSN), no és la segona força sinó la tercera i a molta distància de les dues que el precedeixen i que en aquesta circumstància, poc s’entendria que acabés presidint el govern autonòmic.
Des dels sectors nacionalistes, es presenta la decisió com una cessió del PSOE als desitjos de la part del seu electorat clarament centralista, una reculada en el reconeixement de l’Espanya Plural i una oportunitat perduda per aconseguir l’augment del suport electoral al PSN en els propers comicis.
Des del PSOE a Madrid, es valora que la decisió de permetre un govern del Partit Popular en clara minoria, sense cap garantia de suport socialista, els serà molt més beneficiós de cara aconseguir suport electoral, no només en la comunitat navarresa, sinó a la resta de l’estat espanyol; sobre tot tenint en compte que el pacte significaria d’alguna manera l’entronització de Nafarroa Bai, una formació capitanejada pel Partit Nacionalista Basc, que talment com Unió Democràtica a Catalunya, no dubta a pactar amb el Partit Popular, si pensa li convé als seus interessos.
De veritat, no sé cap a quin lloc decantar-me.
