Alguns Veïns de Dalt la Vila, van revoltats aquests dies per un pla de remodelació del Barri, que el govern de la ciutat a presentat amb la finalitat d’acabar amb la degradació que per falta d’una normativa urbanística concreta ve patint el barri.
He seguit el problema des d’una distancia prudencial, i aquest fet m’ha permès de veure sense cap mena d’apassionament, de quin mal plora la criatura.
Quan a l’any 2004, el que en aquells moments unia en la seva persona els càrrec de regidor de Cultura i del districte primer, Josep Duran, va convocar una jornada al Museu Municipal, on es va començar a moure el tema de la remodelació del nucli originari de Badalona. En aquella jornada que per cert va comptar amb una nombrosa assistència, senyal inequívoc de l’interès que el tema desperta en la ciutadania, vaig considerar que es cometia un error, en convidar a desenvolupar una ponència, a una arquitecte gironina, responsable de la remodelació del casc antic de la ciutat per dues vegades immortal; i dic això, no pas perquè el projecte no hagi estat reeixit, sinó perquè entre Girona i Badalona, pel que fa al seu nucli històric, una gran diferència ens separa, i aquesta és que mentre que a Girona, el gran valor, són una sèrie d’edificis de l’època medieval, pel fet que la ciutat va adquirir preponderància en aquesta època, a Badalona ens passava el contrari, doncs a l’edat mitjana, llevat de la torre dels Sancliment, i una església romànica, la resta del nucli de població, era compost del que de manera planera anomenem barraques, aixecades damunt les runes de l’antiga i esplendorosa Baetulo dels romans. L’exposició de la ponència sobre Girona, va ser brillant, pedagògica i entenedora pels assistents, tant que fins i tot va portar a alguns a considerar que el nostre Dalt la Vila era com una espècie de Girona en petit i res és més lluny de la veritat, doncs el veritable valor del nostre nucli antic, no és pas a la superfície on tret de rares ocasions, cap de les seves cases supera els dos-cents anys d’antiguitat, sinó que roman colgat a terra, en forma de fonaments, mosaics i trossos de parets.
Com es pot, doncs aflorar i estudiar el patrimoni històric de sota terra, sense perjudicar els interessos dels propietaris dels terrenys i les cases que hi ha al damunt? La solució que s’havia aplicat fins ara, era de compensar la superfície d’edificabilitat, augmentant l’alçada en una planta, a canvi de deixar accessible la planta baixa; solució que es pot veure en les dues cases romanes que es van localitzar al carrer Lladó. Aquest sistema, si be respecta la riquesa històrica i no fa perdre rendibilitat als propietaris, té l’inconvenient que canvia el paisatge exterior que fins ara havien tingut els carrers del barri.
El Pla Especial de Millora Urbana de Dalt la Vila, que ha redactat una comissió tècnica, creada arrel de les jornades que al principi de l’article he esmentat, pretén trobar un cert punt d’equilibri entre les dues qüestions, i és així que si es llegeix amb deteniment, hom s’adona que a més a més de preservar la trama urbana, dels carrers, també contempla la protecció d’alguns conjunts de cases que puguin tenir una certa rellevància.
Que passa, doncs perquè el personal s’esveri d’aquesta manera, penso d’entrada i senzillament, que el PEMU, xoca amb tots aquells que es van arribar a creure, que el nostre entranyable Dalt la Vila era una petita Girona. També que un dels grups municipals avui a l’oposició, ha vist en la confusió veïnal un camp abonat per carregar contra el principal partit del govern i dels seus aliats, i també que el partit majoritari en totes les eleccions a aquest barri, avui al govern, està dubtós i llença missatges prou confosos amb el temor que la defensa del pla possibilista que ha elaborat la gerència tècnica, li comporti una pèrdua de vots, en aquest barri.
No és a base de manifestos, ni de proclames més o menys incendiàries, com es pot arribar a solucionar el problema, sinó deixant de fer volar coloms i tocat tots de peus a terra, no és veient especuladors a cada cantonada, com preservarem els testimonis del nostre passat, sinó cercant les solucions que permetin que en el Barri de Dalt la Vila, convisquin en harmonia, veïns, comerciants i el patrimoni històric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada