divendres, 23 de novembre de 2007

LA MOBILITAT UNA QÜESTIÓ GLOBAL


A Badalona, des de fa un bon temps, tot el que es relaciona amb la mobilitat dels ciutadans, sembla que faci por a l’estament polític de tractar-ho des d’una visió global de tota la ciutat. Observant el que diuen i fan m’adono que prefereixen tractar els temes puntuals, que van explotant per la ciutat, que no pas planificar i estructurar un calendari d’accions que d’acord amb l’obtenció de recursos, que de manera escalonada ens permetin arribar assolir un estàndard alt en la qualitat de vida per la manera de moure’ns.

Tant és així que si peta una claveguera, i ens cal posar-la nova, ho aprofitem per arranjar la superfície del carrer, però no sota un criteri pensat i planificat com una part d’un entorn, sinó que elaborem un projecte específic per aquella circumstància. Això si, tal i com manen els cànons de la democràcia participativa, consultem amb el veïnat, si la reforma els agrada o no.

Aquesta manera de fer reporta pel polític diversos avantatges, doncs per una banda, arranja un problema que el veí percep i té molt present, per altra banda, amb l’exposició pública del projecte li dóna al veïnat l’opció de participar-hi i dir-hi la seva i tercera que no li cal lligar el projecte al seu entorn més immediat, obviant així els problemes i les solucions complementaries que caldria prendre si es planifiqués l’arranjament de tota una zona.

A tall d’exemple aclaridor, podríem parlar de l’arranjament fet fa més o menys un any, del carrer Llibertat. Un arranjament del tot necessari, doncs la claveguera, literalment estava feta pols. El projecte contemplà un mínim eixample de les voreres, sacrificant una línia d’aparcament. Pel fet que el projecte no ha tingut en compte per res l’entorn, resulta que les places perdudes, han vingut a exercir més pressió, sobre els carrers del voltant que ja suportaven una pressió molt forta en aquest sentit.

Que hagués passat si l’arranjament del carrer Llibertat, hagués obeït a un pla de mobilitat de tota aquesta zona, doncs segurament que hagués comportat la construcció d’un aparcament que permetés, solucionar no només la pèrdua de places del carrer Llibertat, sinó d’avançar-se a la disminució del problema d’estacionament a tot l’entorn. Però per contra, el polític, hauria hagut de cercar més recursos, i fer front a una crítica, de tots aquells que no hi veuen més enllà del nas i es pensen que aparcar gratuïtament al carrer és un dret inalienable.

Per avui ho deixo aquí, la setmana que ve prosseguiré amb l’anàlisi de com es porta el tema de la mobilitat a la nostra ciutat.