SOBRE EL DRET A DECIDIR

Desprès del desgavell provocat per la decisió del govern Aznar, recolzat per Convergència i Unió, ara fa vuit anys, de tancar l’aixeta de les inversions en infraestructures a Catalunya. Sembla que a tot un sector de la classe política, catalana li hagi entrat la vena de reclamar ens sigui reconegut el dret a decidir i fins i tot es convoquen manifestacions, com la del proper dia 1 de desembre, on es reclamarà el dret a decidir en assumptes d’infraestructures.

Que vol dir exactament el dret a decidir? És que no és una qüestió inherent amb l’estat de les autonomies del que ens hem dotat?

En aquest dret, Artur Mas, hi basa la seva refundació del catalanisme i hi fonamenta la seva Casa Comuna, una casa on per cert no ha aconseguit ni que hi entri el seu soci Duran Lleida. Tot i això quan al líder convergent se li pregunta sobre el dret a decidir, fa una resposta prou ambigua, i indefinida que li permet d’anar trampejant sense haver de trencar la coalició amb Unió Democràtica.

Esquerra Republicana, de fet adopta la posició més clara, doncs lliure de compromisos, diu clarament que el dret a decidir, no es altre cosa que el dret a l’autodeterminació i això significa en el cas català la independència de l’estat espanyol.

La pregunta, que segueix quedant a l’aire, sobre tot en el cas de la manifestació del proper dia 1 de desembre, que vol dir exactament, el dret a decidir sobre les infraestructures? Vol dir potser que nosaltres decidim el que i el com s’ha o no de fer, una determinada línia ferroviària i desprès ho ha de pagar el govern de l’estat? No seria molt millor, establir un sistema de participació del govern de Catalunya en els òrgans encarregat de la gestió, de determinats infraestructures, ADIF, AENA, etc. tal i com proposa el govern de Rodriguez Zapatero?

Sembla que ningú es vulgui recordar del Pacte Solbes Castells, pel que s’estableix una elevada xifra per les inversions en infraestructures a Catalunya durant els propers deu anys. Escoltant Artur Mas i la seva camarilla, ara que els ha sortit del tot la seva vena nacionalista extrema, que el porta fins i tot a dividir els catalans en dues classes, i la seva crítica ferotge a Rodriquez Zapatero, ens fa veure cada vegada amb més claredat, que el que està fent es lluitar per la supervivència de la seva formació un cop ha perdut tot l’espai polític i es veu desbordada per un i altre cantó, per la socialdemocràcia del PSC, i el nacionalisme d’Esquerra Republicana.

El dret a decidir, sempre l’hem tingut els catalans i amb un govern socialista a Espanya és quan més ens ha estat reconegut, si a més a més l’acompanyem com és el cas actual d’una gestió eficaç des de la Generalitat de Catalunya, el resultat de futur no pot ser més favorable.
No serà que veuen venir la desfeta, quan d’aquí a poc temps, comencin a donar fruït, les decisions que s’han pres avui amb matèria d’infraestructures i s’acabi posant de manifest la seva nefasta gestió quan va ser al capdavant del govern?