divendres, 22 de febrer de 2008

.....I ELS NACIONALISTES SALTEN D'ALEGRIA


Kosovo, ha proclamat de manera unilateral, la seva independència de l’estat Serbi, amb la benedicció dels Estats Units, i els governs de dreta dels països Europeus, constatant una vegada més un fracàs de la convivència i els valors de solidaritat i fraternitat, que com ens diu la història, són els que han permès la subsistència fins avui de l’especia humana.

Tots els que ens proclamem homes de bé i sobre tot els que ens situem ideològicament a l’esquerra, hauríem d’estar tristos i plorar de ràbia, amb la patent constatació de la incapacitat de solucionar un conflicte de manera adequada a les lleis d’una humanitat que es considera civilitzada, en els albors del segle XXI.

Qui ha decidit que Serbis i Albano Kosovars, no poden viure junts?, Qui ha decidit que no deixar-los superar plegats, els horrors que la intransigència d’un nacionalista extremista com Milosevic els hi va causar en els darrers anys del segle XX? Es potser George Bush i els ultres jueus com a justificació de la separació i aniquilament del poble palestí, que estan practicant a Palestina? És que la conservadora Angela Merkel i el dretà exhibicionista Sarkozy, en pensen treure algun profit de la misèria econòmica del nou país?

M’envaeix pena i vergonya, per la imatge que els que es declaren defensors de la catalanitat, van donar l’endemà de la proclamació, brindant amb cava. Sento ràbia desbordant quan veig les declaracions de la dreta nacionalista catalana i basca, proclamant que volen el mateix per aquest nostre país, i no puc entendre de cap de les maneres, que a la Catalunya del segle XXI, on la majoria de ciutadans ens esforcem en acceptar la nova realitat de la diversitat cultural, quan abjurem de les posicions ultramuntanes del nacionalisme espanyolista, en pro de la diversitat com element enriquidor, surtin uns líders que aplaudeixen la separació, de cultures diferents tot i que pròximes i amb experiència de molts anys de convivència.