Sembla que hi hagi personal en aquest nostre país, que s’hagi acabat creient que si una cosa no és impulsada per ell no pot ser mai bona per Catalunya. Ho feien ja durant els vint-i-tres anys que van governar, on la identificació entre Jordi Pujol i Catalunya va arribar a ser fins i tot patètica; ara des dels bancs de l’oposició, segueixen amb la tàctica, tot i que per rabietes que facin, el poble ja els comença a tenir clissats i saben apreciar qui de veritat està treballant i aconseguint resultats altament positius per millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya.
Ja és normal que els sàpiga greu veure, com un president i el seu equip, que no fa fresa ni histrionismes de cap mena, ha aconseguit unes inversions estatals a Catalunya, de 4.800 milions d’euros, destinades gairebé integrament a un pla de reforma integral de tot el servei ferroviari de Catalunya, un pla que modernitza i racionalitza el sistema ferroviari de proximitat i el deixa a punt perquè la Generalitat de Catalunya, en pugui acceptar el traspàs de la gestió; una qüestió que mai en tota la història, havien somiat, Artur Mas, Felip Puig, Duran Lleida i el cadell de Can Pujol.
Mai més ben dit, ja tenim el tema de les rodalies ferroviàries encarrilat, ara anem per la qüestió del finançament, que no ho dubteu ni una mica s’aconseguirà un molt bon acord, tal i com apunten les gestions i les estratègies que porten a terme l’equip del conseller Castells i la resta de gestors de l’actual govern de Catalunya, que sense presses ni cridòria de cap mena, no trigaran pas massa en aconseguir l’objectiu.
Els de CiU de segur que tampoc ho trobaran bé i els acabarem veient al costat dels seus amics, encara que a voltes facin veure que no ho són, de Can Popular, malparlant en contra del que ells mai haurien estat capaços ni tant sols d’imaginar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada