dimecres, 15 de setembre de 2010

ARA QUE TENEN PROGRAMA ENCARA S’ACLAREIXEN MENYS




La foto de Pujol pare, de Pujol fill, l’esperit Sant Más, el guardià Felip Puig, etc. etc. amb una targeta verda alçada, com a vot a favor de la proposta de programa electoral, em va fer pensar que finalment es dissiparien tots els dubtes sobre les propostes de la dreta nacionalista catalana davant els comicis del 28 de novembre; qüestió que els haig de dir de veritat, em té força preocupat, doncs no hi ha res com la indefinició en les propostes, per induir a l’abstenció massiva dels ciutadans, doncs quan no entenen el que se’ls diu acaben per quedar-se a casa per temor a que un vot a favor o en contra acabi essent un error per la seva manera de pensar.

Ja em diuen moltes vegades que peco d’il•lús i haig d’admetre que aquest cop tenen tota la raó, doncs ja el mateix vespre, quan per televisió,vaig començar a sentir els discursos de Duran, Artur i tota la patuleia, em vaig adonar que tot i tenir programa encara estan instal•lats, en el si però no.

El titular de la Vanguardia, del proppassat dilluns, resulta prou significatiu: “Mas aboga por la nación antes que reclamar un Estado” i com a subtítol, “El líder de CiU responde a las acusaciones de Montilla y reivindica el concierto económico”

Desprès hem sabut que tot això del concert econòmic, ha de passar per una consulta, en el cas més que probable que el govern de l’estat, sigui del color que sigui és negui a negociar-ho, i aquí amics meus hom ja es perd com en un intricat laberint, doncs resulta que per celebrar aquesta consulta, primer s’ha de modificar les lleis de consulta que obliguen a demanar permís a l’estat per poder-les efectuar, unes lleis que s’han de canviar en el marc del Congrés dels Diputats.

Al mateix temps, tant Mas com Duran segueixen maleint Zapatero i el seu govern, i no només ja anuncien que li votaran en contra dels pressupostos, si no que segueixen pressionant al PNB, perquè també els hi giri l’esquena, amb la sana intenció de convocar eleccions anticipades a l’estat espanyol.

O sigui que aquests estan convençuts que Rajoy i tota la camarilla, els acabaran per donar el concert econòmic, i la facultat de convocar consultes per decidir la independència. No s’ho creuen ni ells!!

De tot el batibull que presenten com a programa i dels discursos inflamats d’un i altre, arribo a la preocupant conclusió, que el que la dreta nacionalista d’aquest nostre país, l’únic que vol es tornar a la situació, del pujolisme, anomenada de “peix al cove” per la que, quan el partit de torn al govern de l’estat no té la majoria absoluta, des d’aquí li traiem tot el suc. En el cas de majoria absoluta, o que no n’hi hagi al parlament de Catalunya, la cosa va al l’inrevés, i aleshores resulta que per “sentit d’estat” acceptem la retrocessió del procés autonòmic. Recordin vostès, els quatre primers anys de govern Aznar amb minoria a Espanya i que ‘iniciaren amb una situació de majoria absoluta de CiU al Parlament català. Es feren un fotimé de transferències, cessions de percentatges d’IVA i IRPF,etc. etc. Fins i tot Aznar parlant català a la intimitat i recitant inintel•ligibles versos de Aribau. Però a les següents eleccions autonòmiques, els de Can Pujol, no obtenen la majoria absoluta, i poc temps desprès el del bigoti l’aconsegueix a les corts. Els quatre anys següents es va fer el més gran retrocés a l’autogovern de Catalunya, acceptat mansament, sota la invocació del sentit d’estat, per una CiU totalment depenent del PP per mantenir-se sense convocar eleccions anticipades.

On eren les proclames de Mas, aleshores Conseller en Cap en favor del concert econòmic?, on eren les reclamacions d’un nou estatut per recuperar l’autogovern que ens prenien?

Els catalans varem quedar farts, del “Peix al Cove”, avorrits d’uns que s’erigiren en repartidors de carnets de catalanitat, fastiguejats de grans projectes que ja naixien obsolets, com els eixos del Llobregat i Transversal, que el mateix dia de la seva inauguració ja es constatava la insuficiència.

Els catalans no volem entrebancar-nos amb la mateixa pedra, i per molts esforços, que els de Can CiU facin per avorrir al personal i fer-lo quedar casa el 28 de novembre, penso que tindran una gran sorpresa, doncs molts dels que fins avui no han anat a votar en les eleccions autonòmiques, potser aquest cop ho faran per donar-los d’una vegada per totes una lliçó de modos.