dijous, 9 de setembre de 2010

HEM SUPERAT L'ASSIGNATURA PENDENT


Des que l’any 1983, la xarxa de metro arribava a la Plaça Pep Ventura, tots els badalonins teníem la sensació que es quedava curt; que per una mica més no arribés al centre de la ciutat ens semblava com una espècie de mala fe dels que manaven, en no voler-nos acabar de fer entrar dins la modernitat en els sistemes de mobilitat.

Diumenge passat, es va superar aquest greuge i tant sols sis-cents metres més de ferrocarril subterrani ens han donat complida satisfacció, que els veïns i veïnes de Badalona, van saber exterioritzat assistint massivament a l’acte i festa d’inauguració, amb presencia del molt honorable president de la Generalitat, el socialista José Montilla.

No hi va faltar tampoc a la cita, l’inefable quiosquer tamborer, que a repics de timbal intentava animar una cada vegada més escassa colla de seguidors; hom quan els va veure a l’altra banda de l’avinguda Martí Pujol, i comparant amb el gruix que hi havia ara fa uns mesos a la inauguració de l’estació de Llefià, va pensar que d’aquí a uns anys quan s’inaugurin les estacions de Montigalà i Bufalà, estarà més sol que el timbaler del Bruch.

Les pressions de la intel•lectualitat badalonina, han aconseguit finalment que la nova Plaça, avui encara en obres, i la nova estació, portin el nom del pare del català modern Pompeu Fabra, una decisió en certa manera polèmica, doncs el cèlebre lingüista, ja té un carrer i un institut a la nostra ciutat per retre-li homenatge.

Soc dels que penso que el nom de les estacions de metro, han d’indicar amb la màxima claredat possible la situació on es troben, i en el cas que ens ocupa, a més a més, potenciar el valor de centralitat de l’espai, un punt al voltant del qual ha de pivotar la resta de la ciutat. No ens queixem sempre de la disgregació de la ciutat? No és un símptoma de poca vertebració, quan sentim a dir als ciutadans dels barris que van a Badalona, quan venen al centre? Per tot això estic convençut que Parc Central, hagués estat un nom molt més adequat, per aquest espai i estació, que no pas el que finalment s’ha adoptat. De totes maneres, com ja es ben sabut, el nom dels espais urbans, els acaba posant el poble i en moltes ocasions, difereixen del que oficialment se’ls hi ha volgut donar; ja veurem el que passarà en aquest cas, el temps ho dirà.

També vull dir i perdoneu la meva incultura, que tampoc m’agrada, ni entenc la inscripció llatina que l’artista de Pablo hi ha posat al capdamunt del vestíbul. Si be es ben cert que el passat romà de la nostra ciutat, és una de les nostres senyes d’identitat, no és menys cert que la industrialització, el caràcter obrer de la majoria dels seus ciutadans des de mitjans del segle XIX, així com el gresol de cultures i exemple de convivència, són sense cap mena de dubte els trets més característics que han configurat la Badalona actual, un fet que pel que sembla, la nostra intel•lectualitat de barretina tampoc ha sabut tenir en compte.

De totes maneres, estic convençut que de la mateixa manera, que la inauguració del ferrocarril l’any 1848, va representar la entrada de Badalona a la modernitat, ara l’arribada del metro al centre de la ciutat i la seva comunicació amb els principals barris, de la Salut i Llefià avui, i d’aquí a poc Montigalà, Bufalà i Sant Crist, catapultarà a aquesta ciutat que s’ha sabut fer a si mateixa, vers el futur de progrés i d’igualtat que estem obstinats en construir.
Article publicat al diari BNS el 16/07/10