dimecres, 3 de novembre de 2010

BADALONA, NO T'ADORMIS




Som a menys de quinze dies, del començament de la campanya electoral de les eleccions potser més transcendentals al Parlament de Catalunya, unes eleccions on no només decidirem una majoria de dretes o d’esquerres als escons del palau del Parc de la Ciutadella, si no que marcaran un camí de difícil retorn vers l’aventura sobiranista o un altre de més assenyat cap a l’aprofundiment de l’acord amb Espanya dins d’un marc completament federal a l’estat espanyol.

Per sort, la posició ultranacionalista espanyola que a l’actual parlament representen el PP i Ciutadans, és en realitat una opció quasi residual en aquest nostre país, i que només pot tenir una certa opció en el cas dels populars, si els germans ideològics de Convergència i Unió els necessiten, per aconseguir la majoria. Els altres, Ciutadans, ni això, doncs la seva definició com a “anti” nacionalistes catalans fa inviable qualsevol possible pacte.

Els índex d’abstenció a les eleccions autonòmiques de Catalunya, són tradicionalment molt alts, i alguns experts consideren que es degut a que una bona part de l’electorat, no ha acabat d’entendre, (tot i que ja fa més de trenta anys que dura), això de l’Estat de les Autonomies. Particularment, penso que pel fet que es tracta d’un invent que es va quedar a mitges, doncs voldria ser un sistema federal sense acabar-ho de ser, tot plegat per la por d’una involució, que planava, pel nostre país, l’any 1978 quan la Constitució va ser aprovada; afegint-hi a més a més, la especial malvolença del nacionalisme espanyol vers tot el que faci olor de federalisme, ha provocat un discurs poc convincent entre les forces polítiques que indueix a una bona part de l’electorat a no acudir als col•legis electorals..

En el cas de Badalona, l’índex d’abstenció en les darreres convocatòries, és situa al voltant del 65%, localitzant les puntes als barris de la Salut Llefià, on sembla que una bona part del personal, s’acaba quedant a casa per allò de: “Esto es cosa de los catalanes”, com si la cosa no anés amb ells.

És veritat que el nacionalisme català, tant de dretes com d’esquerres, s’ha passat una bona part dels trenta anys de règim autonòmic, perseguint unes senyes d’identitat, que li donessin raó de ser; una recerca que s’ha fet especialment carregosa per tot una sèrie de ciutadans, que pel fet d’haver nascut a d’altres regions d’Espanya, són qui ha tingut més clara la seva identitat, plenament integrada en la Catalunya moderna, on viuen, treballen i col•laboren a desenvolupar.

Amb aquest article, em vull dirigir especialment a tots aquests ciutadans, de Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià, Mongat i Tiana, que no tenen problemes identitaris, a tots aquells que saben molt bé qui són i cap on van, sense entendre massa be si serveixen per alguna cosa més que per gastar diners, el Parlament de Catalunya i la Generalitat, i que per aquesta raó s’acaben quedant a casa a les eleccions autonòmiques; per dir-los que aquest cop és molt diferent que en les anteriors ocasions, doncs el nacionalisme espanyol bandera del Partit Popular, pot arribar a aconseguir, amb la sentencia negativa del TC sobre l’Estatut i una campanya mediàtica sense precedents, un trencament irreconciliable de la societat catalana, qüestió que els radicals de l’altra banda tampoc veurien amb mals ulls, doncs forma part de la seva essència ideològica, la cerca de les diferencies com a signe d’autoafirmació.

S’imaginen vostès un govern de la CiU d’Artur Mas, i Felip Puig, amb ERC, recolzat parlamentàriament, per la Solidaritat Catalana de Jan Laporta i el Reagrupament de Carretero, amb el de la CUP entremig?

No s’adormin ciutadans, el 28-N, cal que tots anem a votar per deixar ben clar a tothom quina és la voluntat del poble de Catalunya, de tot el poble de Catalunya i no només d’una part. Cal que fem patent al personal del PP, que per molt que ho intentin, la nostra voluntat és la de romandre units, entre nosaltres i amb la resta de pobles d’Espanya, que no tenim cap mena de dubtes sobre la nostra identitat i que considerem la diversitat com una immensa riquesa i no pas com un problema. Tot això només tenim una manera de fer-ho i és sortint de casa i anant a votar massivament el 28 de Novembre, capgirant totes les enquestes que fins avui proclamen una abstenció rècord.
Article publicat al setmanari BNS del 29/10/10