Tot i que a mi em fa molta ràbia, visc en un país, on per enveges o gelosies, quan es parla bé d’alguna persona, normalment aquesta ja ha traspassat.
He pensat això tant bon punt he llegit l’article que en Jaume Oliveras publica, en el diari EL Punt del dijous dia 10, doncs fins aquest dia i des de fa gairebé nou anys, nomes li he sentit dir, que la desgraciada actuació de Maite Arquè a l’Ajuntament de Badalona, ens acabaria fent bo i enyorar a Joan Blanch.
T’equivoques Jaume, t’equivoques si et penses que Maite Arquè, és un cadàver polític, i t’equivoques també en cantar-li les lloances, talment com els capellans les absoltes. Maite Arquè, és i serà sempre una persona lluitadora en favor de la seva ciutat i dels seus principis socialistes. Si fins avui ho ha fet durant vint--nou anys, des del consistori, a partir d’avui ho farà des d’una instància més alta, com és el senat.
Erres també Jaume, quan qualifiques el seu proper destí, com a pre jubilació daurada, segurament, perquè penses que tothom fa les coses nomes pel protagonisme que se’n pugui derivar, i a més a més, no resulta que “el pilota” oficial de l’alcaldessa era jo? Doncs au, com diuen els valencians, “a fer la mà”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada