divendres, 18 de gener de 2008

L'ESCLAT DE LES PONCELLES


Són superlativament sorprenents, les reaccions de tota aquesta colla de Badalonins que encara no fa un any volien veure a Maite Arquè, i a tots els socialistes fora de l’ajuntament, com ara s’escandalitzen i s’estripen els vestits, quan l’alcaldessa i el seu partit, decideixen un relleu a la més alta instància ciutadana.

Parlen de burla i atemptat a la democràcia, mentre no s’adonen que la prèdica que estan fent, no es pot interpretar d’altre manera, sinó com un símptoma inequívoc de la no acceptació dels resultats electorals del més d’abril passat.

Les poncelles de la intel·lectualitat Badalonina, avui a l’ombra del renovat Omnium Cultural, fan trencadors manifestos que aconsegueixen el suport dels quatre anarco-burgeso-excentrics, ancorats a la dècada dels seixanta, pretendents, desenganyats, de deturar el temps en l’època que per ells havia esdevingut gloriosa. Uns i altres, veuen amb impotència com el personal de Badalona, una vegada i una altra, segueix fent confiança al Partit Socialista, refusant la inintel·ligible oferta que ells pretenen fer.

Mentrestant els de Can Comunista, que quan es pensen anar endavant i es posen a exigir, acaben anant enrere, des dels freds bancs de l’oposició atien el foc de la moguda, pensant recollir algun rèdit electoral, però no s’adonen que tot i l’evident ressò mediàtic que l’esclat de les poncelles procura a la nostra ciutat, per la majoria dels electors, passa per complet desapercebut, i quan no es vist amb el mateix recel que la classe obrera tenia vers la “gauche divine” dels anys seixanta. Tant aleshores com ara, l’assumpte no els interessa.

No vull acabar aquesta reflexió, sense fer adonar, que el segon manifest de les poncelles té moltes desafeccions respecte del primer, doncs sembla que la bancada convergent, que en el primer els donava suport, ara els dona l’esquena. Els farà adonar que han agafat mal camí?